ENTREVISTA
La passió per la ràdio continua intacta al programa
‘Ara I AQUÍ’
Montserrat Grau i Oskar Royo són dos apassionats de la ràdio i del seu treball. Des de fa alguns mesos, han agafat les regnes d'un dels programes referents a Ràdio Nacional d’Andorra, estem parlant de l’‘Ara i Aquí’, que va capitanejar, l’Àlex Lliteras, que ens va deixar sobtadament, l'octubre passat. Avui ens expliquen com han viscut aquests últims mesos i la nova responsabilitat que han adquirit després de la pèrdua de l'Àlex. Fotos: César De Pablos
Enguany ens ha deixat un gran referent de la ràdio en aquest país, l‘Àlex Lliteras, la persona que va capitanejar l’Ara i Aquí, durant gairebé 20 anys. Què suposa per a vosaltres assumir aquesta responsabilitat? OR: Després de 15 anys pràcticament, sent l'escut d'Àlex, és una responsabilitat absoluta. Assumim coses que fins ara no ens havia tocat assumir. Però, és fer un pas endavant i mantenir el mateix nivell que sempre ha tingut el programa. MG: Bàsicament, crec el mateix. Hem de mantenir el grau de responsabilitat
24
::: Dona Secret ::: núm. 70 ::: Gener 2021 :::
i d'exigència, perquè l'Àlex era molt exigent amb el programa, els entrevistats i amb ell mateix. Tractarem de mantenir la mateixa línia, així com el llistó a l’alçada del que es mereix. Com han viscut aquests últims mesos des que van prendre les regnes del programa? MG: Bé, de fet, com ja t'ha dit l’Oskar, ell sempre ha estat al costat de l'Àlex, fent seccions del programa. Tot va començar a començaments de l'any passat, quan l'Àlex va agafar una baixa per culpa d’un virus en les cordes vocals, que li va provocar una afonia. A partir
d'aquest moment, prenem les regnes del programa, cobrint la baixa. Aguantem fins a l'estiu, ja que s'incorporaria per a aquesta data, amb un nou format de programa, que s'anava a allargar més hores, fins a la una del migdia, però no va ser possible per què no estava recuperat del tot. Malauradament, el dia que ens van comunicar la seva mort, era el dia que ell havia d'informar si es reincorporava a la feina, perquè se li acabava la baixa. La comunicació va ser al revés del que tothom esperàvem. Hem hagut de continuar i seguir fent tota aquesta temporada com estava previst fer-ho, però sense ell. OR: Sí, a mi m'ha canviat la vida, com et comentava en la resposta anterior. Però després de tants anys, tenia molt mamat el que era el programa, que anava en cada lloc, on encaixava cada cosa, però clar, una cosa és trobar-te la graella ja estructurada, amb l'Àlex al capdavant, i l'altra, és preparar-lo aquí, amb la Montse i la producció. És diferent. Quins records personals guarden de l’Àlex i quin llegat deixa en la ràdio d'aquest país? OR: A l'Àlex ho coneixia de fora de la ràdio i professionalment. Sempre hem estat units amb el tema de l'esport, del bàsquet, i després, va donar la casualitat, que quan vaig deixar de fer els programes musicals em va oferir un espai en el programa del matí. Tinc un record de l'amic i del professional, la relació no és la mateixa dins de la feina que fora. Hi ha dies que no acabo de creure-m’ho. La imatge que li ha de quedar a la gent, era que sempre ho veies amb els auriculars, pendent de l'actualitat. MG: El que puc dir de l'Àlex és que era una persona molt pròxima, sempre li donava veu a tots, i es podia apreciar clarament, en les entrevistes del cafè, ja que, no només eren actualitat (pura i dura), sinó que convidava a tota la gent del carrer perquè creia que tots tenen una història per a explicar. Era una persona, que se li notava que vivia per la feina, que li agradava molt fer el que feia i era molt exigent amb això.
