Maria Pi i Sunyer 2n. Socials. Mostra

SOCIAL S DOSSIER

U N I T A T

Inicia un nou aprenentatge

A mesura que l’edat mitjana avançava, els regnes cristians europeus van evolucionar cap a una nova organització política, econòmica i social. Aquesta nova forma d’organització es coneix com a feudalisme o sistema feudal, i va adquirir trets distintius entre els segles ix i xi

En aquesta unitat estudiarem la societat feudal i les relacions que s’establien entre les persones; és a dir, entre els senyors i els vassalls i entre els senyors i els camperols. I esmentarem algunes de les conseqüències d’aquesta relació.

Completarem l’estudi del període amb l’anàlisi de l’art romànic, el primer estil internacional europeu.

JUGA AMB EL TEMPS

1. Observa l’eix cronològic i respon:

a) Quan va néixer el feudalisme?

b) Quins pobles invasors van arribar a Europa aquell segle?

c) Quin estil artístic predominava aleshores? Quin tipus d’edificis es construïen?

d) Quin va ser el punt més meridional que van assolir els vikings?

1. EL FEUDALISME A EUROPA

1.1 Cronologia i trets del feudalisme

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental entre els segles ix i xv

El sistema va adquirir els trets característics durant l’alta edat mitjana; és a dir, entre els segles ix i xi. Els trets més destacables van ser la pèrdua de poder polític dels reis, una economia principalment agrària, una organització social basada en relacions de dependència entre les persones i una influència enorme de la religió cristiana. A l’inici, a més, l’època feudal es va diferenciar per l’empobriment cultural i artístic, fins que amb el temps va sorgir un estil artístic comú a tot Europa: el romànic.

1.2 Origen i extensió del feudalisme

L’origen del feudalisme es remunta al segle ix, ja que va ser una conseqüència de la inseguretat i dels moments de crisi i de pobresa que van sorgir després de la mort de l’emperador Carlemany el 814.

Els motius d’aquesta inseguretat van ser les lluites entre els successors de l’emperador, els atacs dels musulmans a les costes cristianes de la Mediterrània, sobretot d’Itàlia i de Sicília, i una segona onada de pobles invasors, principalment els vikings o normands, a l’Atlàntic, i els búlgars, els magiars i els eslaus, al centre d’Europa.

Davant aquesta situació, els reis, incapaços de protegir tot el seu territori, en van confiar la defensa a nobles locals poderosos, que els juraven fidelitat i ajuda militar a canvi de concessions.

Els camperols, per la seva banda, van cercar la protecció dels nobles i els van cedir, a canvi, la terra que ells mateixos conreaven.

Tot això va provocar la concentració de grans extensions de terra en mans de nobles, bisbes i abats, als quals estaven subordinats una gran massa d’homes i de dones sense propietats.

El feudalisme es va estendre pels territoris europeus situats entre el litoral atlàntic i les planes russes, i entre les costes del nord del continent i la mar Mediterrània.

1.3 La monarquia feudal

L’Europa feudal estava fragmentada en nombrosos regnes i estats independents, amb governs que requeien en reis, els quals consideraven que el poder els procedia de Déu. En teoria, per tant, l’autoritat era molt àmplia: dirigien l’exèrcit, legislaven i jutjaven. Però en la pràctica el rei només era «el primer entre iguals», ja que els grans nobles i eclesiàstics actuaven amb gran independència.

Als reis, a l’hora de governar, els va ajudar la cúria règia, una assemblea de nobles i d’eclesiàstics que els aconsellaven sobre els principals assumptes. Per administrar-los, els regnes es van dividir en comtats, dirigits per comtes, i en ducats, governats per ducs.

Els orígens de la inseguretat. Les segones invasions

Els vikings (1), anomenats normands pels contemporanis, procedien d’Escandinàvia. Des de mitjan segle vii i fins a l’any 1100 aproximadament, a bord de les naus drac, amb capacitat per a 50 persones, van saquejar les costes europees a la recerca del botí. Amb el temps es van establir en diversos territoris europeus. Altres pobles invasors foren els búlgars (2) i els magiars (3), que procedien de l’Àsia occidental i es van establir a Hongria. Des d’allà atacaven els territoris de l’Europa occidental.

1. Quins regnes hi havia en el segle ix en les actuals Espanya i Itàlia on en aquell moment hi havia presència musulmana?

2. Quins territoris van atacar els pobles invasors els segles ix i x?

3. Escriu els límits territorials del feudalisme:

Al nord: A l’est:

Al sud: A l’oest:

Obtenir informació

4. Qui integrava la cúria règia i quina funció tenia?

2. L’ECONOMIA FEUDAL

2.1 L’organització del senyoriu

L’Europa medieval era un món agrari en el qual la riquesa es fonamentava en la possessió de la terra. El centre de l’activitat econòmica eren els feus o senyorius, grans territoris que pertanyien al rei o que aquest concedia a la noblesa i al clergat a canvi de serveis. Els senyorius constaven de dues parts: la reserva senyorial i els masos.

• La reserva senyorial era el territori explotat directament per al senyor. Hi havia la seva residència (el castell o la casa senyorial); les terres de conreu més bones, que cultivaven els serfs o els camperols lliures; prats amb pastures per als ramats; boscos on poder caçar i obtenir llenya, i rius on poder pescar i obtenir aigua.

• Els masos eren parcel·les petites atorgades o arrendades pel senyor als pagesos. A canvi, li havien de cedir una part de la collita i treballar les terres de la reserva senyorial alguns dies a l’any, fent tasques diverses: llaurar a la primavera, tallar l’herba o fer la collita. També havien de prestar alguns serveis al senyor: domèstics, de construcció, fer reparacions, etc.

2.2 La feina al senyoriu

Els senyorius eren autosuficients; és a dir, s’hi feien les tasques agràries i s’hi fabricaven tots els articles necessaris per a la vida quotidiana.

• Per treballar la terra s’empraven eines rudimentàries, com l’aixada, la falç, la dalla i l’arada romana estirada per bous, que era poc feixuga i gairebé no s’endinsava al sòl. I per mantenir la fertilitat de la terra es practicava la rotació biennal, que cada any deixava en guaret la meitat de la superfície.

• La fabricació dels articles necessaris per a la vida es feia en els tallers del senyoriu: ferreria, fusteria, boteria, etc. Algunes instal· lacions o algunes màquines com el molí, el trull, el forn, la premsa o el pont, eren propietat del senyor, que cobrava als pagesos per usar-les.

El comerç, per tant, era molt escàs. Se solien encarregar d’aquesta tasca mercaders ambulants que es desplaçaven entre els senyorius.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica

1. Per què diem que els senyorius eren autosuficients?

2. Assenyala l’afirmació falsa:

a) El comerç era escàs.

b) Els masos eren parcel·les grans.

c) La reserva senyorial era al costat del castell.

ESQUEMA DE FEU

Reserva senyorial

Castell

Llogaret Masos

Bosc

El feu o senyoriu

Camps de conreu

Pescadors

Molí

Camps de conreu

Treballar amb il·lustracions

3. Escriu aquests termes en el lloc del dibuix que els correspongui:

Bosc del senyor

• Pont de peatge

• Ferreria

• Castell

• Terrasses amb conreu

4. Quines tasques relacionades amb l’obtenció d’aliments s’observen en el dibuix?

5. Quins articles es produeixen al feu?

3. LA SOCIETAT FEUDAL

3.1 Una societat dividida en estaments

La societat feudal era estamental; és a dir, es dividia en ordes, estaments o grups socials als quals es pertanyia per naixement, excepte en el cas del clergat. Els estaments eren tres, i cadascun exercia una funció social:

• La noblesa guerrejava i defensava la societat.

• El clergat resava per la salvació de la humanitat.

• Els treballadors feien les tasques necessàries per mantenir i alimentar els altres dos grups. La majoria eren camperols lliures o serfs, que, juntament amb els pocs artesans i comerciants que hi havia, constituïen el gruix de la població.

La noblesa i el clergat eren estaments privilegiats perquè no treballaven, no pagaven impostos, gaudien de lleis especials i ocupaven alguns càrrecs en exclusiva. Els treballadors, en canvi, no tenien privilegis.

3.2 Les relacions de dependència

En l’època feudal, les persones estaven unides entre elles per rela cions de dependència personal. Però aquestes relacions eren diferents segons l’estament social a què pertanyien.

• Les relacions feudovassallàtiques o de vassallatge s’establien entre el senyor, que podia ser el rei o un gran noble o eclesiàstic, i el vassall, generalment un altre noble amb menys categoria. Eren pactes d’aliança militar a canvi de concessions econòmiques. Es duien a terme en una cerimònia solemne, coneguda com a acte de vassallatge, a la qual assistien familiars i parents. Aquesta cerimònia constava de dues parts: l’homenatge i la investidura.

– En l’homenatge, el vassall, agenollat, introduïa les mans en les del senyor i acceptava, així, ser-ne el vassall. Després, li jurava fidelitat i es comprometia a no perjudicar-lo i a prestar-li ajuda militar i consell.

AVANÇA UNITAT 2 » L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME

– En la investidura, el senyor donava al nou vassall un símbol del benefici que li concedia, com ara un grapat de terra, una vara, un anell o, en el cas dels bisbes, un bàcul. En la majoria dels casos, aquest benefici era un feu; és a dir, una gran extensió de terra que assegurava la sustentació del vassall i el dret de governar-la.

• Les relacions de servitud s’establien entre els camperols i els senyors.

– El senyor atorgava als camperols protecció, justícia i permís per treballar la terra.

– A canvi, el camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial, cedir-li una part de la collita i pagar els anomenats drets senyorials

La societat estamental

EN

Participar en l’aprenentatge

1. Escriu aquests conceptes en els dibuixos corresponents:

Alta noblesa

Baix clergat

Les relacions desiguals

Les relacions de vassallatge

El senyor ofereix al vassall

Protecció

Justícia

Suport econòmic

El vassall dona al senyor

Consell

Ajuda econòmica Ajuda militar

Les relacions feudovassallàtiques regulaven les obligacions entre els grups socials superiors; és a dir, entre el senyor i els vassalls. S’establien mitjançant l’acte de vassallatge.

Les relacions de servitud

Elsenyor ofereix al camperol

Protecció Justícia

Senyor

Treball a la reserva del senyor

Camperol

Pagament d’impostos

Cessió d’una part de la collita

Les relacions de servitud regulaven les obligacions entre els senyors i els camperols. El senyor oferia als camperols protecció, justícia i permís per treballar la terra. A canvi, el camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial, cedir-li una part de la collita i pagar els anomenats impostos senyorials

Permís per treballar la terra

Treballar amb il·lustracions

2. Què oferia què a qui? Escriu A, B, C o D.

A vol dir el senyor al vassall; B, el vassall al senyor; C, el senyor al camperol, i D, el camperol al senyor.

a) Donava consell.

b) Impartia justícia.

Obligacions del camperol

c) Oferia protecció.

d) Pagava impostos.

e) Cedia part de la collita.

f) Donava ajuda militar.

g) Treballava a la reserva.

Senyor

Vassall

4.1 L’estament nobiliari

La noblesa es dividia en dos grups, diferenciats per la riquesa i el poder:

• L’alta noblesa, formada pels vassalls directes del rei, com ara ducs, comtes, marquesos i barons.

• La baixa noblesa, integrada per nobles de menys categoria, com els cavallers.

La noblesa es diferenciava dels altres grups socials per la riquesa de la seva indumentària i per l’alimentació, amb més consum de carn i espècies cares i l’elaboració dels aliments amb receptes refinades.

La vida dels barons nobles girava entorn de la vida militar. En temps de pau s’entrenaven per a la guerra amb l’equitació, la caça i els tornejos.

Les dames nobles es casaven amb la persona que triaven els pares. Devien obediència total a l’espòs i es dedicaven a dirigir els servents, educar els fills, resar i brodar. Les que quedaven solteres solien ingressar en monestirs.

Els nobles residien en castells, on també es refugiava la població del senyoriu en cas de perill.

Els castells solien ser en un lloc elevat del feu, i estaven protegits per un fossat, muralles i torres. A més de les estances dels senyors, els castells tenien un pou, estables i tallers en què es produïen articles necessaris per a la vida quotidiana.

4.2 L’estament eclesiàstic

El clergat no era un estament homogeni perquè hi havia grans diferències entre els dos grups següents:

• L’alt clergat, que incloïa el papa, els bisbes i els abats i les abadesses dels grans monestirs, que gaudien de feus i de rendes.

• El baix clergat, que comprenia els sacerdots i els monjos i les monges dels monestirs, i vivia més pobrament.

El clergat també es dividia segons el lloc de residència dels seus membres:

• El clergat secular vivia entre els laics i estava integrat per bisbes i sacerdots.

• El clergat regular vivia en comunitat en un monestir i estava integrat per abats i monjos, o per abadesses i monges.

La societat feudal era profundament religiosa i l’Església tenia una gran influència en la societat.

La vida monàstica va ser molt important. Els monestirs es construïen al camp i tenien una església per resar, dependències per als monjos i espais per a les diferents activitats. Els monjos obeïen la regla o normativa pròpia de cada orde.

A l’alta edat mitjana, l’orde principal va ser el dels benedictins, fundat, en el segle vi, per sant Benet de Núrsia. Els benedictins es regien pel principi d’ora et labora (‘resa i treballa’).

Treballar amb imatges

1. Descriu breument la funció de les següents parts d’un castell:

a) Fossat:

b) Torre de l’homenatge:

c) Tallers:

d) Merlet:

2. Fixa’t en la il·lustració del monestir i respon a les preguntes següents:

a) Quina part del monestir es dedicava a l’oració?

b) Què es feia a l’scriptorium?

c) Quines altres activitats s’hi feien?

Torre de l’homenatge

Merlet

Fossat Matacà

Adarb

Tallers

Magatzems

A B C D

Rastell

Una de les parts més destacables del castell era la torre de l’homenatge, residència del senyor i de la seva família. Es dividia en diverses plantes, on hi havia el següent: les habitacions del senyor i les dels seus familiars (A); la gran sala o estança principal (B), amb les parets cobertes de teles riques i tapissos; la capella; la cuina; el cos de guàrdia (C), i els magatzems (D). Aquestes habitacions eren fredes, fosques i tenien pocs mobles.

El monestir medieval

Instal·lacions artesanals: cups, tallers de teixits, farga o fusteria

Entrada exterior de l’església

Scriptorium: s’hi copiaven llibres antics

Entrada

Atri

Església

Refectori Claustre

Pou Cel·les dels monjos

Cuines

Sala capitular Horts

Terres de conreu Cel·les dels monjos

Hostatgeria: s’hi atenia els pelegrins

Estable Pou

Barbacana

Pont llevadís

5. COM VIVIEN ELS CAMPEROLS?

5.1 L’estament dels treballadors

Els camperols dels feus constituïen la major part de l’estament dels treballadors. Se’n distingien dos tipus:

• Els camperols lliures, que podien viure allà on volguessin i, fins i tot, marxar del feu.

• Els serfs, que eren persones que no podien abandonar el mas en què treballaven, al qual estaven vinculats, i transmetien aquesta condició per herència als fills i filles. Tanmateix, tenien alguns béns personals i el senyor, que els devia protecció i justícia, no els podia pegar, matar o vendre com a esclaus.

5.2 La vida dels camperols

Les tasques agràries i altres activitats complementàries es feien amb la participació de tota la família pagesa.

• Els homes feien les tasques agràries més feixugues, com ara llaurar, segar o talar arbres. Alguns exercien també certs oficis, com els de fuster, picapedrer, forner o ferrer.

• Les dones ajudaven en les tasques agràries, com la sembra, la collita i la verema, feien les tasques domèstiques i tenien cura dels infants, filaven i teixien. Algunes treballaven també com a serventes, bugaderes o jornaleres.

• Els infants s’encarregaven de les feines menys dures. A l’edat de quatre anys començaven a col·laborar en les tasques de la casa: anaven a buscar llenya o tenien cura dels animals domèstics. I a catorze anys, una vegada arribats a la majoria d’edat, començaven a treballar en tasques agrícoles.

La vida diària dels camperols era molt dura. Treballaven de sol a sol amb eines primitives que no proporcionaven gaire rendiment.

A més, havien de pagar al senyor feudal impostos per treballar la terra i per usar algunes instal·lacions del feu, com ara el molí, el forn i la premsa. Havien de treballar de franc a la reserva i a la casa del senyor, i també estaven obligats a pagar a l’Església el delme o dècima part de les collites i dels ramats.

5.3 La indumentària i l’alimentació

La vestimenta, confeccionada habitualment per les camperoles, era de teixits bastos de llana sense tenyir i de color marronós. Cada persona tenia un vestit, que usava durant tot l’any.

L’alimentació era escassa i monòtona. En un 70 % consistia en pa de cereals pobres, com sègol, mill o civada, que completaven amb cuinats de llegums, verdura, llet i ous. La carn es consumia en comptades ocasions, com per Nadal o alguns dies de festa. Procedia dels ocells de corral i de la matança d’un porc, feta el mes de novembre o desembre.

Indumentària i eines

Els camperols vestien camisa i túnica curta, i les camperoles, camisa i túnica llarga o cosset i faldilla llarga. Els dos sexes usaven calces o polaines, socs de fusta en què introduïen les sabates per evitar el fang, i gorres, caputxes o mocadors per protegir-se del fred i del sol.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1. Fes un esquema en el teu quadern sobre la societat estamental.

Comprendre la realitat històrica

2. Vertader (V) o fals (F)?

a) Els serfs eren persones lliures.

b) El sol marcava la jornada laboral dels camperols.

c) Els camperols no menjaven mai carn.

d) Portaven vestits de colors vius.

El llogaret medieval

Pastures

Pescadors

Les cases dels llogarets eren molt modestes. Generalment, les parets es construïen amb els materials de la zona, com ara fusta, fang o pedra; la teulada, amb palla; i el terra, amb fang, sorra o argila trepitjada. Solien tenir una o dues habitacions, sovint sense finestres, i no hi havia gaires mobles: un banc, alguns jaços de palla, unes quantes cassoles de fang i escudelles i gerres de fusta.

Treballar amb imatges

3. Observa el dibuix i respon:

a) Per l’ús de quines instal·lacions els camperols pagaven al senyor?

b) Quin edifici ocupava un lloc preeminent del llogaret? Per què?

c) Quins animals tenien els pagesos?

d) Et sembla eficient l’arada romana?

Molí

Pont

Ferreria

Corral

Arada romana

Estable i graner

Fusteria

Premsa

Església

Hort

6. L’ART ROMÀNIC (I). L’ARQUITECTURA

6.1 El primer estil europeu

L’art romànic, desenvolupat entre el segle xi i mitjan segle xii, va ser el primer estil medieval amb uns trets comuns a tot Europa. El nom ve de la forma del seu arc característic, que recorda el dels romans. Van col·laborar a difondre’l l’orde benedictí, que va adoptar aquest estil a la casa mare de Cluny (França), i des d’allà el va estendre per la resta de monestirs fundats a Europa; les croades , i els pelegrinat· ges a llocs sants. També va contribuir a difondre’l el fet que hi hagués mestres pedrers, que dirigien quadrilles de picapedrers, fusters i escultors, i viatjaven de manera itinerant per les regions europees en què oferien els seus coneixements tècnics.

6.2 L’arquitectura romànica Els elements arquitectònics

L’arquitectura romànica va usar la pedra com a material principal; els suports interiors eren fets a base de columnes i pilars cruciformes; hi havia arcs semicirculars o de mig punt, i les cobertes eren amb volta de canó, aconseguida per la successió d’arcs de mig punt, o amb vol· ta d’aresta, formada per l’encreuament de dues voltes de canó.

Aquestes voltes de pedra eren molt feixugues. Per això, a l’interior es reforçaven amb arcs doblers transversals, que traspassaven el pes de la volta als suports. I a l’exterior l’edifici s’apuntalava amb contra· forts, per evitar que el mur tombés amb el pes. Els edificis també tenien murs gruixuts i poques finestres; per això, els interiors eren foscos.

A l’exterior, el mur es decorava amb faixes verticals que sobresortien del mur, galeries d’arquets cecs i diferents tipus de motllures.

Els tipus d’edificis

L’església va ser l’edifici principal. Solia tenir planta de creu llatina, composta per una, tres o cinc naus separades per arcuacions; trans· septe o nau transversal amb cimbori o torre al centre i una capçalera formada per diversos absis semicirculars. Les de pelegrinatge tenien, a més, un deambulatori o nau semicircular que envoltava l’altar major i permetia als pelegrins transitar per l’església sense interrompre el culte, i una tribuna per acollir més fidels.

Entre les esglésies romàniques destaquen la de Santa Fe de Concas, Santa Magdalena de Vézelay i Sant Pere de Moissac, a França; la catedral de Durham, al Regne Unit; la catedral de Worms, a Alemanya, i el conjunt de Pisa, a Itàlia. A Catalunya, el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco l’any 2000.

Uns altres tipus d’edificis romànics van ser els monestirs, els cas· tells i les muralles.

L’espai interior i l’exterior

Exterior. Absis

L’església romànica

Alçat i planta de Sant Serni de Tolosa

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar obres d’art

1. Escriu els termes en el lloc de la llegenda que els correspongui:

Nau central i transsepte • Pòrtic • Altar • Capelles absidials • Naus laterals • Deambulatori

2. Quina forma té l’església romànica?

• Quantes naus té?

• Com són els arcs?

• Què és el transsepte?

Sabries dir-ne un sinònim?

Capella absidal

Tribuna

Nau central Naus laterals

Contrafort

Torre

Deambulatori

Transsepte

7. L’ART ROMÀNIC (II). L’ESCULTURA I LA PINTURA

7.1 Trets generals

Les escultures i les pintures romàniques van tenir, com a destinació principal, les esglésies. Tenien la funció d’ensenyar la doctrina cristiana, a través d’imatges, al poble, majoritàriament analfabet.

Aquesta funció explica per què les figures no cerquen la bellesa ni el realisme, sinó l’expressivitat o la comunicació clara del missatge que volen transmetre. Com que aquest missatge és etern i intemporal, les figures són rígides, allargades, decoratives i, en certa manera, antinaturals.

Els temes principals són escenes de l’Antic Testament i de la vida de Crist i de la Mare de Déu, llegendes de sants, i les virtuts i els pecats. També s’hi representen amb freqüència els temes relacionats amb la fi del món, entre els quals destaca el Judici Final presidit pel pantocràtor o Déu totpoderós, que és una imatge de Jesucrist assegut i beneint la humanitat, emmarcat dins una aurèola ovalada (ametlla mística) i acompanyat pels quatre evangelistes. Tot i que els temes eren religiosos, sovint també s’hi representaven animals, éssers monstruosos, plantes, feines agrícoles, signes del zodíac, formes geomètriques, etc.

7.2 El relleu i l’escultura exempta

L’escultura en relleu, feta en pedra, s’aplicava a l’arquitectura. Se situava a les portalades d’entrada i als capitells, a l’interior de l’església o als claustres. En tots els casos, les representacions segueixen la «llei del marc», és a dir, adapten la forma al marc que les conté, i tendeixen a omplir tot l’espai.

L’escultura exempta es feia en fusta policromada o en ivori i els temes eren poc variats. El Crist crucificat està clavat a la creu amb quatre claus, corona de rei, vestidura llarga i sense expressió de patiment o de dolor, simbolitzant el triomf sobre la mort. La Mare de Déu es representa com a tron de Déu, asseguda, sostenint l’infant damunt els genolls, i no s’hi veu relació maternal.

7.3 La pintura. Frescos i taules

La pintura es feia al fresc, sobre els murs coberts de guix que hi havia a l’interior de les esglésies o sobre taules de fusta, col·locades davant l’altar (frontals d’altar). També les miniatures, que il·lustraven els llibres, es desenvoluparen molt. Es caracteritza per ser una pintura lineal, en la qual predomina un dibuix negre gruixut; per l’ús de colors plans i uniformes, amb predomini del blau i del vermell, i pel desinterès en la representació del volum de figures o la profunditat de l’espai, sense cap paisatge que distregui l’atenció dels espectadors.

Les portalades

A l’exterior de l’edifici, els llocs preferits pels escultors romànics van ser les portades, i en aquestes, les arquivoltes (1), el mainell (2) i el timpà (3). A l’interior, l’escultura es va desenvolupar, sobretot, als capitells.

Les arquivoltes, el mainell i els capitells

El Pantocràtor

Fragment del Judici Final del timpà de l’església de Santa Fe de Concas (França).

Els programes iconogràfics de l’escultura

L’escultura exempta

A B

La pintura

C

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art

1. Explica per què les escultures i les pintures romàniques són inexpressives, rígides i decoratives.

2. Descriu les fotografies A i B

3. Per a quina part d’una església romànica va ser concebuda l’obra C?

4. Selecciona una escultura i una pintura romàniques exposades en algun museu de Catalunya i descriu-les en el teu quadern. La descripció ha d’incloure aquests aspectes: localització • material • trets estilístics • tema representat

Majestat Batlló (A). Mare de Déu de Ger (B)

Frontal d’altar dels Arcàngels (C)

1. Escriu el nom de les parts d’un feu.

3. Busca, en aquesta sopa de lletres, vuit parts o elements d’una església romànica:

2. Contesta aquestes qüestions:

a) En què consistien les relacions de vassallatge?

4. De quin estil és aquesta església? De quin material està feta? Escriu els noms dels elements arquitectònics que s’hi observen.

b) Entre quines persones es duien a terme?

c) A què es comprometia cada una de les parts?

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

La importància de Cluny

A l’edat mitjana el religiós era una figura indispensable, perquè tenia el monopoli sobre el res comunitari i era el vehicle a través del qual els laics podien assegurar-se la salvació.

No obstant això, en el segle ix, l’Església va començar un procés de decadència a causa dels excessos i abusos: donacions de terres als monestirs pels senyors feudals per tal de guanyar-se el cel; compravenda de càrrecs espirituals; incompliment del celibat, etc. Hauria d’arribar el segle x perquè una reforma lluités contra el desgast espiritual de l’Església. Aquesta reforma va ser obra de l’orde de Cluny, fundat el 910, gràcies a la cessió per part de Guillem I d’Aquitània de les terres fèrtils de la vall del Grosne, a la Borgonya francesa. La cessió s’acompanyava d’un factor molt important: el privilegi d’exempció, que establia la independència de l’abadia respecte dels poders feudals locals i el seu sotmetiment únic a l’autoritat papal.

Des del naixement fins a l’extensió durant els segles xi i xii, l’orde de Cluny va fer el possible per implantar, entre els seus monjos, la manera de viure austera que exigia la regla benedictina: l’ora et labora (‘resa i treballa’). El res, que es duia a terme en comunitat a l’església del monestir, tenia lloc mitjançant oficis litúrgics programats a hores determinades del dia i de la nit. Més o menys cada tres hores les campanades cridaven a la pregària: a mitjanit, matines; a les tres, laudes; a les sis, prima; a les nou,

1. Per què el religiós era una figura indispensable a l’edat mitjana?

2. Vertader (V) o fals (F)?

a) L’orde de Cluny va ser fundat en el segle ix

b) Els monestirs de Cluny només obeïen l’autoritat papal.

c) Els monjos cluniacencs pregaven cada cinc hores.

d) L’orde del Cister va sorgir dels mateixos cluniacencs.

4. Esbrina si els ordes de Cluny o del Cister es van establir a Catalunya i explica-ho.

St.