AVP / Pedres Albes / PATRIMONI
El bosquet i l’horta del Desert de Sarrià FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA
Arxiver dels caputxins
D
Passeig de Santa Eulàlia. Al fons, l’antic convent del Desert de Sarrià.
urant l’ocupació francesa a Catalunya (anys 1808-1814), D. Gabriele Pepe, un militar molisià vingut de la comarca italiana de Campobasso que sojornà un temps a la Vila de Sarrià, en les pàgines del seu interessantíssim diari de guerra hi aportà una descripció, molt minuciosa i detallada, sobre la geografia dels entorns de Barcelona i sobre el capteniment i els costums propis dels catalans i dels sarrianencs que, durant els mesos de l’ocupació napoleònica de Catalunya, foren esguardats i descrits amb molta agudesa per aquest atent i crític observador militar italià qui, molt encertadament, assenyalà que l’escudella --o carn d’olla-- i el porró eren els trets gastronòmics més populars i identitaris, del poble català:
30
“Con respecto a las comidas y a las bebidas, los catalanes son sobrios. Su comida original es una especie de sopa de verdura y legumbres juntas llamada escudella. En cuanto al vino son moderadísimos: un porró, que equivale más o menos a la medida de nuestra garrafa.
Los campesinos tienen la costumbre de beber desde unas redomas llamadas porrons, que están provistos de un pitón larguísimo que sobresale de su cuerpo, y cuyo orificio es casi capilar”. Semblantment, també és força interessant la valoració que Gabriele Pepe féu sobre l’acurada manera dels pagesos catalans de conrear la terra, especialment en els camps de regadiu dels entorns de Barcelona i, molt particularment, a les hortes de Sarrià, d’Horta i del delta del baix Llobregat: “Todos los cultivos están hechos con diseño y simetría de reja oblicua. Se ven unos frutales y olivares enormes que parecen jardines por su regularidad simétrica. Los olivares, los algarrobales y los almendrales siempre forman plantaciones aparte, a las cuales no se mezclan otros frutales [...] Cataluña abunda en vinos y aceites, y también en la producción de miel y sedas, algarrobas, cítricos y frutas, pero la proporción de su suelo destinada al cultivo de trigo me pareció escasa.”
