EL RETORN DE TAKHI QUADERN DE CAMP
L’ésser humà sempre ha tingut a prop el cavall
P
rimer com a aliment, caçant-lo, i després, un cop domesticat, com a ajuda fonamental en la feina i el transport. També ha fet servir aquest quadrúpede per combatre, i el més important, ha estat sempre un còmplice i un company apreciat. El cavall és un regal magnífic de la naturalesa. Els mongols tenen una cultura molt lligada al cavall, i per això el veneren. Però a part del cavall domèstic, a les estepes de Mongòlia hi van pasturar fins a 1968 les últimes manades de cavalls autènticament salvatges, els que mai han estat domesticats. Són els anomenats cavalls de Przewalski, que els nadius anomenen Takhi, és a dir «el sant», perquè el consideren l’encarnació de tot allò que és favorable i bo que existeix a l’estepa. Els cavalls salvatges mongols (Equus ferus przewalskii) eren la subespècie salvatge del cavall que avui veiem domesticat arreu del món i la seva desaparició va ser una autèntica desgràcia. Però per sort en quedaven alguns exemplars repartits per zoològics de tot el món, i el 1992 un equip coordinat per la biòloga Petra Kaczensky va aconseguir la col·laboració de tots aquests centres amb la International Takhi Group (ITG) de Mongòlia per reunir-los, valorar-los genèticament i després fer els creuaments adequats entre ells. L’objectiu? Recuperar-ne la població i començar-ne la reintroducció al territori d’origen. Gràcies a això, actualment més de 200 takhis habiten novament la zona estepària del Gobi occidental.
24 ZOO DE BARCELONA
A Espanya el principal centre implicat en la recuperació del cavall salvatge és Paleolítico Vivo, ubicat a Salgüero de Juarros (Burgos), ben a prop d’Atapuerca. De fet, és el centre responsable de la gestió d’aquests cavalls a tot Espanya davant la ITG. Es tracta d’una extensa devesa de roures situada a uns 1.000 metres d’altitud a les pastures de la qual es poden sentir la bellesa i les emocions que devien tenir els primers humans al paleolític, fa desenes de milers d’anys, quan convivien amb bisons, urs i tarpans que acompanyaven els cavalls de Przewalski.
COM EL VELL DE l’ESTEPA Vaig contemplar per primer cop aquests cavalls ja fa molts anys al Zoo de Barcelona i, lamentablement, no disposaven de gaire espai, però sempre m’ha consolat pensar que, gràcies a aquells exemplars captius del passat, avui podem contemplar el cavall salvatge en llibertat i l’espècie ja no està qualificada com a “extingida en la naturalesa” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Avui Takhi torna a volar sobre les seves potes com el vent de l’estepa i en tenim un dels santuaris ben a prop. EDUARDO SAIZ Biòleg i il·lustrador
Que interessant que és asseure’s davant la manada i observar… El pelatge d’estiu és llis i suau, amb un marcat contrast entre el tronc i les extremitats, i deixa patents la ratlla dorsal i alguns caràcters que recorden les zebres, com les ratlles transversals a les articulacions i la crinera dreta LLAPIS DE GRAFIT I LLAPIS DE COLOR.
