Jardineria Zoològica

Avui en dia, el canvi climàtic és una de les principals causes de la crisi

de la pèrdua de biodiversitat a la qual s’enfronta el nostre planeta.

L’augment de la urbanització, l’increment de la temperatura global de la terra i la desforestació pertorben fortament els ecosistemes.

La pol·linització és un dels beneficis més importants que ofereix la na-

tura. Els principals pol·linitzadors, que són els insectes, estan en declivi i la seva extinció pot comportar conseqüències irreversibles. Els factors que més perjudiquen la pol·linització són la degradació, la destrucció i la fragmentació dels hàbitats i de la flora dels quals depenen els insectes pol·linitzadors. Actualment ja hi ha diverses espècies d’abelles descrites a la Llista Vermella d’Espècies en Perill d’Extinció de la UICN. S’estima que el 40% dels pol·linit-

zadors s’enfronten a l’extinció, especialment les abelles, els borinots i les papallones.

A Barcelona, el Pla d’Energia i Clima té com a objectiu reduir les emissions de gasos contaminants abans

del 2030 per evitar un augment de la temperatura de més de 2°C, tal i com s’indica a l’Acord de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de París. Fonamentant-se en les directrius d’aquest acord, el 2017 el Zoo de Barcelona va

crear 14 jardins zoològics amb l’objectiu de millorar les condicions de supervivència i com a refugis per a

la fauna pol·linitzadora. Es van establir 2 tipus de jardins zoològics: els jardins plantats, amb plantes amb flor (angiospermes), endèmiques del clima mediterrani; i els jardins silvestres, on inicialment es va sembrar una barreja de gespes i on han crescut principalment espècies herbàcies. S’ha deixat desenvolupar lliurement els nous brots de plantes, arbustos i arbres, creant un hàbitat adequat per a la vida silvestre que cerca refugi.

Com a part del programa local de conservació de vida silvestre del Zoo s’ha realitzat un estudi comparatiu dels 2 tipus de jardins zoològics per esbrinar quin és més eficaç. Entre febrer i juny es van fer estudis exhaustius de la vegetació present a cadascun dels jardins i es va observar els insectes que els freqüentaven.

NOMBRE DE VISITES D’INSECTES PER JARDÍ A L’ABRIL, MAIG I JUNY

Globalment, els resultats del nombre de visites d’insectes mostren una preferència major dels pol·linitzadors cap als jardins plantats, en comparació amb els jardins silvestres. Es van estudiar les possibles causes d’aquesta diferència i és molt probable que hi influeixin raons diverses. Es va determinar que els fac-

tors més destacats que influeixen en el nombre de visites als jardins són la diversitat de plantes, la superfície de jardí i les condicions climàtiques.

La principal conclusió obtinguda sobre el factor biodiversitat va ser que el nombre de visites d’insectes no depèn de la major variabilitat de plantes que contenen els jardins, ja que els jardins plantats mostrant menor variabilitat atrauen un major nombre d’insectes. Els jardins plantats tenen un avantatge respecte dels jardins salvatges: la majoria de les espècies presents són plantes amb flors, creant així jardins més colorits i més atractius per als animals quan les plantes floreixen. La identificació de la fauna present permet veure que els jardins plantats són força especialitzats per a la fauna pol·linitzadora, mentre que els jardins silvestres actuen més com a refugi per a tot tipus d’insectes, tant pol·linitzadors com no.

La dimensió de la superfície és un altre factor a tenir en compte: es va observar que com més gran sigui el jardí, majors són les possibilitats de rebre visites, ja que la superfície de sembra és més extensa i això fa que augmenti la possibilitat d’obtenir nèctar de les flors i de la superfície de refugi. Per contra, els resultats sobre les condicions climàtiques no van permetre concloure amb exactitud sobre l’efectivitat dels jardins. Només cal destacar que en els dies de pluja la presència d’insectes en els jardins és menor i que amb temperatures més elevades es pot observar un major nombre de visites.

En conclusió, els jardins zoològics plantats són més eficaços quant al nombre de visites i també alberguen una diversitat d’insectes més especialitzada

en la pol·linització. L’eficàcia dels jardins plantats recau majoritàriament en la seva composició vegetal.

Un increment en la diversitat d’espècies de plantes en jardins plantats pot ser una bona iniciativa per impulsar el desenvolupament d’aquestes àrees.

Tot i que els jardins zoològics salvatges són menys efectius, és important conservar-ne alguns, ja que hi ha famílies d’insectes que s’han identificat només en aquestes àrees.

Blanca Marcos

Biòloga i estudiant de màster en Biologie Végétale – Ecologie Végétale et Environnement de l’Université Toulouse III Paul Sabatier

FITXA TÈCNICA DEL Goril.la de plana occidental Goril.la de plana occidental (Gorilla gorilla)

Classe Ordre Família Gènere Espècie MAMÍFERS PRIMATS PÒNGIDS

GORILLA GORILLA

ECOLOGIA:

Distribució: Àfrica central occidental: el sud del Camerun, la República Centreafricana, el Gabon, la República del Congo, Guinea Equatorial i el nord d’Angola.

HÀBITAT:

Selves plujoses primàries i secundàries, selves inundables i boscos de galeria suficientment amplis, generalment per sota dels 500 m d’alçària.

DADES BIOLÒGIQUES

kg.

PES 57-190 kg

Llargària 103-107 CM Més de 50 ANYS

Gestació 250-295 dies CRIES 1

Hàbitat Selva VIDA SOCIAL Gregari ALIMENTACIÓ Hervíbor