Frederic Travé i Alfonso

ZOO DE BARCELONA Frederic Travé i Alfonso

Frederic Travé i Alfonso a Barcelona, cap al 1955. Foto Arxiu Xavier Ferrer.

Excursió ornitològica a Cardona l’abril de 1964. D’esquerra a dreta: Joaquim Maluquer, Frederic Travé i Salvador Maluquer. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

Catalitzador de la represa de la ciència ciutadana ornitològica a Catalunya

El 2018 es va commemorar el centenari del naixement de Frederic Travé i Alfonso (Barcelona 1918 - Cubelles 1982), figura clau en la història ornitològica catalana posterior a la Guerra Civil espanyola.

L’ornitologia catalana ha estat històricament més vinculada als col·leccionistes i aficionats, que no pas als professionals de la universitat o dels museus. La Insti-

tució Catalana d’Història Natural va ser la primera organització de ciència ciutadana ornitològica d’aquest país.

Després d’un erm científic en temes de fauna entre el 1925 i el 1950, desert mai prou explicat, cap al 1951 van començar els primers moviments de represa de contacte via el Museu de Zoologia de Barcelona i impulsats per en Frederic Travé. Allà, Travé, advocat i membre d’una família barcelonina benestant, va contactar amb els cosins Salvador Maluquer i Maluquer i Joaquim Maluquer i Sostres, amb una llarga trajectòria naturalista familiar, per engegar una associació ornitològica catalana. El bibliòfil, seductor i polifacètic Travé tenia en aquells anys la dèria de l’ornitologia, tot i els seus escassos coneixements en la matèria. La seva energia, creativitat i empenta varen ser, però, totalment imparables, malgrat l’atmosfera de l’època gens oberta al coneixement i a la protecció dels animals. Després dels primers contactes amb els naturalistes barcelonins, Travé va començar a redactar

els estatuts de la futura associació ornitològica catalana i va treballar

en la recerca de possibles socis: aficionats als ocells, caçadors, propietaris rurals, taxidermistes, canaricultors, tècnics del Zoo, professors de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, amics i familiars dels promotors... En aquells temps els dos grans problemes eren la poca massa d’aficionats aplegats (una vintena) i la manca d’informació tècnica i professional en el món de l’ornitologia a Catalunya, on no hi havia ni cap escola ni cap científic professional especialista en ocells.

Mitjançant un anunci a la premsa escrita, l’any 1952 Travé es va assabentar de l’existència a Espanya (Madrid, Burgos i Valladolid principalment) d’un nucli promotor d’una associació ornitològica espanyola. El setembre de 1953 va viatjar a Castella per conèixer personalment aquests promotors i tots ells van decidir unir esforços i crear una única associació d’àmbit espanyol, la Socie-

dad Española de Ornitología (SEO),

que oficialment no veuria la llum fins al maig de 1984. L’avançat estat dels estatuts que en el 1953 tenia Travé per a l’associació catalana va fer que fossin emprats per a la redacció dels estatuts definitius de la SEO, amb una peculiaritat a destacar en aquells centralistes anys cinquanta del dictador Franco: una estructura gairebé federal amb la creació d’una “Sección Regional Catalana” autònoma.

Visita de la SEO al Zoo el 28 d’abril de 1957. Amb bata blanca, el veterinari Román Luera; darrere, amb corbata, en Joan Massagué; i al seu costat, mirant a terra, el director del Zoo, n’Antoni Jonch. Començant per la dreta, el segon amb armilla, en Frederic Travé. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

Curset de formació ornitològica de la “Sección Regional Catalana” de la SEO, el 16 de març de 1956. D’esquerra a dreta: Frederic Travé, Salvador Maluquer i Joaquim Maluquer. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).

La SEO publicava una revista científica, Ardeola, amb un cost tan alt que demandava la pràctica totalitat de les quotes dels socis. La conseqüència als efectes per a la “Sección Regional” era que, malgrat gaudir d’una autonomia real, formal i organitzativa, disposava de pocs fons en un moment històric amb menys d’una cinquantena de socis. Aleshores, el voluntarisme i les aportacions particulars en diners o espècies van ser cabdals. Frederic Travé, amb una gran generositat, va oferir casa seva com a seu de la “Sección”, on s’hi varen fer conferències, assemblees, cursets... També va deixar

llibres de la seva biblioteca ornitològica, la més im-

portant al país; va posar la seva secretària a dibuixar les espècies que calien per a les publicacions o per als pòsters dels cursets; va contactar amb periodistes per promocionar les activitats de la “Sección” a La Vanguardia; etc. Travé va treballar per a la companyia IBM durant la major part de la seva vida professional i va col·laborar “pasando este resumen a máquina con una de las IBM para que quede mejor. Interesan varias copias para ministros, etc. y posiblemente para Franco”, com deia una carta de Salvador Maluquer l’11 de juny de 1955.

El promotor i creatiu Frederic Travé, entre el 1951 i el 1960, va ser el principal impulsor de la ciència ornitològica ciutadana en estret tàndem amb l’infatigable administrador i home-orquestra, Salvador Maluquer, amb el qual feia un equip formidable. Molt interessat en crear massa crítica, Travé es va inventar els cursets de formació ornitològica (5 durant la seva època), una pràctica que ha esdevingut senya d’identitat a l’ornitologia catalana: la constant formació científica i tècnica dels observadors d’ocells.

El Parc Zoològic de Barcelona també va jugar aleshores un paper important a través d’Antoni Jonch Cuspinera, que va ser director del Zoo entre el 1956 i el 1985, i un dels 25 socis fundadors de la SEO a Catalunya. Antoni Jonch va mantenir sempre molta relació amb Travé, i el 1959, ell i altres socis fundadors catalans de la SEO van ser nomenats vocals de la Comissió Assessora del Zoo. En concret, Frederic Travé i Josep Botey a la ponència d’Explotació; José Rafael Espinós i Enrique Balcells a la de Cultura; i Joan Massagué Vendrell a la de Divulgació i Propaganda. El Parc Zoològic va ser un indret predilecte per a les sortides socials de la “Sección Regional Catalana” de la SEO, en les quals molt sovint va participar Frederic Travé.

Finalment, en una carta del 26 de desembre de 1955, José Antonio Valverde, un altre fundador de la SEO i creador del Parc Nacional de Doñana, li va dir: “Me han dicho que el Ayuntamiento de Barcelona editará un libro sobre las aves de la ciudad en una magnífica tirada. Eso es un triunfo en toda regla bien merecido y os felicito por ello”. Dins les moltes iniciatives de Travé, aquesta va resultar estèril, però els seus successors la van fer realitat amb l’excel·lent edició de l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Aquest llibre, fruit del treball conjunt de l’Institut Català d’Ornitologia, l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Fundació Barcelona Zoo i una corrua de més de 300 voluntaris, és un excellent homenatge a la ciència ornitològica catalana que Frederic Travé va propiciar i desenvolupar.

Dr. Xavier Ferrer

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona

Bibliografia: Antón M, Herrando S, Garcia D, Ferrer X, Cebrián R. (2017). Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Editorial Ajuntament de Barcelona. Maluquer J. (1997). Memòria amb figures. Barcelona, Editorial Thassalia.

MILLOREM LA INSTAL.LACIÓ DELS PANDES VERMELLS

Al Zoo de Barcelona podeu trobar dues femelles de panda vermell (Ailurus fulgens): la Nepalí i la Tíbet. La Nepalí té 12 anys; va arribar a Barcelona l’any 2008 i és la mare de la Tíbet. La Tíbet en té 6 i va néixer al Zoo.

Recentment hem remodelat la seva

instal·lació per donar més comoditat a les nostres pandes i per oferir una millor visió als que les veniu a visitar.

Amb aquesta modificació hem aconseguit que la Nepalí i la Tíbet disposin de més espai, tant en superfície com en alçària.

L’augment de superfície ens ha permès millorar l’enriquiment estructural. Exemples d’això són la col·locació de més troncs per crear passarel·les, disposar de més terreny on el bambú creix de manera espontània i la inclusió d’arbustos que serveixen de barreres visuals.

També han guanyat espai en alçària gràcies a una casuarina que fins a la reforma quedava fora de la instal·lació. Aquesta millora permet a les

pandes ascendir gairebé 7 metres i això les ajuda a mantenir un bon

estat físic. Un altre dels avantatges d’incorporar un segon arbre a la instal·lació és que ara les pandes poden disposar d’un arbre per a cadascuna, per la qual cosa poden triar estar juntes o bé mantenir una certa distància. A qui sembla que li agrada més el canvi és a la Nepalí, ja que la trobareu sovint al capdamunt de la casuarina.

Marta Sanmartín Saura

Dept. de Conservació Ex situ del Zoo Hem aconseguit que la Nepalí i la Tíbet disposin de més espai.

ZOO DE BARCELONA La Fundació Barcelona Zoo

La Fundació Barcelona Zoo atorga 88.000 euros en beques de recerca i conservació

La Fundació Barcelona Zoo ha atorgat les beques que destina anualment a projectes de recerca, conservació, protecció i preservació de la fauna salvatge i de la biodiversitat (PRIC). Aquest any s’han rebut fins a 29 sol·licituds, de les quals 11 projectes han estat seleccionats pel jurat.

La Fundació aportarà 88.000 euros per finançar els 11 projectes d’enguany, la qual cosa suposa un increment del 14,3% respecte de l’import destinat a les beques el

2018. En total, ja són més d’un milió d’euros els diners que la Fundació Barcelona Zoo ha destinat a beques des de l’inici d’aquest programa el 2005.

El gruix de les beques atorgades, 8 dels 11 projectes escollits, es focalitzen en l’estudi de la fauna i els ecosistemes autòctons de la Mediterrània; la resta de projectes

es centren en taxons d’altres bioregions. A banda, del total dels projectes, 7 desenvoluparan les seves activitats de recerca in situ, és a dir, en l’àmbit natural de les espècies; 3 ho faran en l’àmbit del mateix Zoo o en santuaris de primats a l’Àfrica, mentre que el projecte restant s’aborda des de la perspectiva One Plan Approach, és a dir, que integra accions de gestió i conservació de tots els implicats en el projecte, tant en medi natural com en medi controlat.

Tipologia dels projectes becats FBZ 2019

8

6

4

2

0 7

3

1

Ex situ In situ One Plan Approach

Les línies prioritàries més representades als projectes becats són la recerca aplicada a la conservació in situ d’espècies

i d’hàbitats autòctons de la Mediterrània o amb alt nivell d’amenaça i l’ús de les noves tecnologies aplicades a la recerca zoològica.

Les entitats que es veuran beneficiades amb aquestes beques perquè puguin dur a terme els seus projectes de recerca i conservació són diferents departaments de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Girona (UdG) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF-CSIC). També han resultat premiades dues ONG catalanes, la Fundació Emys i l’Escola Natura de Parets del Vallès, i una d’internacional, el Chimpanzee

Health Group.

La llista dels 11 projectes seleccionats és la següent:

1. “Estudi de la persistència ambiental del virus de la influença aviària”

Universitat Autònoma de Barcelona

2. “Cognición, conservación y bienestar en ungulados en peligro: gacela dorcas, gacela dama y órix cimitarra”

Universitat de Barcelona

3. “Ampliación de la distribución de la rana híbrida de Graf (Pelophylax klepton grafi) en

Cataluña y estudio de su cría en cautividad

Grup de Recerca de l’Escola de la Natura de

Parets del Vallès (GRENP)

4. “Chimpanzee Reproductive Health

Assessment Project”

Chimpanzee Health Group

5. “Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa”

Universitat de Girona

6. “Estudio de la salud de las poblaciones de murciélagos de Catalunya”

Universitat Autònoma de Barcelona

7. “Exposició a rodenticides anticoagulants dels voltors comuns que s’alimenten en abocadors”

Universitat Autònoma de Barcelona

8. “La conservación de la biodiversidad y el turismo en las calas de la Costa Brava”

Universitat de Barcelona

9. “Estudi genètic i climàtic per a la reintroducció de la papallona grogueta del desert a Catalunya”

Universitat Pompeu Fabra - CSIC

10.“Estudi i conservació d’Emys orbicularis a la plana de la Selva”

Fundació Emys

11.“Determinació hormonal en saliva: una eina potencial per al maneig reproductiu i la conservació del dragó de Komodo”

Universitat Autònoma de Barcelona