4 minute read
Jaguar Rescue Center
Qui va dir que les segones oportunitats mai no podien ser bones?
L’Encar Garcia i el Raúl Cabrera, dos companys i amics retrobats a Costa Rica, alliberant una tortuga verda al mar. Foto Toni Pou.
Advertisement
És difícil resumir un projecte, dues vides, il·lusions, fatigues, treball diari i les segones oportunitats per als centenars d’animals que entren cada any al Jaguar Rescue Center (JCR), a Puerto Viejo, a la zona del Carib sud de Costa Rica.
He trigat anys a visitar la meva companya d’universitat, de feina (tots dos al Departament de Primats del Zoo de Barcelona) i amiga. Aquesta visita ha inspirat aquest article que tracta sobre la lluita titànica d’un equip
per conservar la fauna de Costa Rica, per salvar els seus animals, rehabilitar-los i alliberar-los quan
és possible, protegint un entorn tan exuberant com fràgil, i, finalment, per conscienciar la població local i els milers de turistes que visiten el país.
El Jaguar Rescue Center va néixer el 2008 de la mà de dues persones vinculades al Zoo de Bar-
celona: l’Encar Garcia Vila, biòloga i cuidadora de primats a la nostra institució durant 8 anys, i el Sandro Alviani, un empresari que es va formar a si mateix arribant a especialitzar-se en rèptils i amfibis, fundador de l’empresa Atrox, amb l’objectiu d’apropar el públic a aquests animals, en especial a les serps, per tal de desmitificar-les i ajudar així a la seva conservació. Diverses exposicions d’Atrox han estat instal·lades al Zoo de Barcelona, i es pot considerar el Sandro, que va morir inesperadament el 2016, un precursor a nivell europeu de les instal·lacions naturalitzades per a rèptils tal com avui les coneixem. Mai no vaig pensar, tot havent assistit a xerrades de l’Encar, que la tasca que realitzen seria tan impressionant, sense dies de descans, amb contínues i diàries arribades d’animals d’origen divers: electrocucions, caça furtiva per al consum de carn, indústria de les mascotes, conflicte amb l’ésser humà que cada vegada més envaeix els seus hàbitats per conrear i/o construir i, en el menor dels casos, accidents naturals.
A les seves portes arriben primats, felins, peresosos, rosegadors, ossos rentadors, tamàndues, ratpenats, aus i també rèptils i amfibis. Realitzen una gran tasca de conscienciació perquè la gent no mati les serps, algunes d’elles verinoses, quan entren a les seves pro-
pietats, i perquè quan això passi avisin el JRC, que es persona i les captura per alliberar-les en altres zones. També arriben al centre tortugues marines, de les quals, tot i estar prohibit, encara se’n consumeix la seva carn i els seus ous, un costum molt arrelat entre la població local.
L’objectiu principal del JRC és rehabilitar i reintroduir aquests animals en el seu hàbitat natural. Quan arriben al centre, són atesos per l’equip de veterinaris i cuidadors. Se’ls prepara menjar amb cura; se’ls administra la medicació que cal i, en cas de cries òrfenes, se’ls proporciona una mare de substitució, sobretot si parlem de primats. Aquí va ser on l’Encar va poder aplicar tots els coneixements apresos durant anys a la nursery del Zoo de Barcelona, on va criar diverses espècies de primats, entre les quals hi havia els nets de Floquet de Neu, el mític goril·la albí, amb el qual va tenir la sort i l’honor de treballar.
Quan els animals es recuperen i estan saludables, i sempre que la valoració del seu comportament sigui positiva, són reintro-
duïts en el seu hàbitat natural. Si la reintroducció no és possible a causa de la naturalesa de la seva malaltia o per lesions diverses, el JRC es converteix en la seva llar permanent, i tracten sempre de donar-los les millors condicions pel que fa a espai, cures, grup social i enriquiment.
El centre ofereix visites guiades durant les
quals miren de reforçar el missatge de con-
servació. Hi ha la possibilitat de realitzar-hi voluntariat, on t’integren en les diferents tasques que realitza el centre, i també ofereixen l’opció de fer turisme sostenible dormint al mig de la selva primària, a la Finca La Ceiba, gestionada pel JRC. De fet, l’objectiu actual de l’Encar és comprar més hectàrees de selva per prote-
gir-les de la construcció il·legal que la destrossa i d’aquesta manera proporcionar seguretat i allotjament als arbres centenaris que la poblen, i per tant, als animals que hi habiten.
L’Encar Garcia i el Sandro Alviani, fundadors del JRC, en el decomís d’un cadell de puma. Arxiu JRC.
Equip veterinari del Jaguar Rescue Center, juntament amb la seva directora, tractant una mona udoladora. Arxiu JRC.
Durant la meva estada vaig poder realitzar tasques de cuidador, aportant el meu granet de sorra, i vaig participar en rescats i alliberaments. Una experiència meravellosa... Com meravellós és el treball que realitzen al JRC. Sens dubte, orgullós de la tasca de la meva amiga i companya Encar i del seu equip, que donen una segona oportunitat a aquests animals que quan es van creuar amb l’ésser humà d’una manera o altra en van sortir perjudicats.
