Quadern de camp

QUADERN DE CAMP CIÈNCIA CIUTADANA

Ciència ciutadana és el nom que reben les ob-

servacions efectuades per alguns ciutadans

de forma no professional, col·laborant d’aquesta manera i sota la supervisió adequada amb els investigadors. Es tracta d’una participació apassionant en la recerca de coneixement que cada vegada està prenent més auge. Us vull convidar a fer ciència ciutadana. L’òliba és una rapaç nocturna mitjana molt comuna en el medi rural, que s’alimenta sobretot de petits mamífers que caça en plena foscor amb gran eficàcia, servint-se de la seva oïda finíssima. No resulta difícil localitzar sota el seu posador habitual (campanar, torre, ruïna...) l’acumulació de les egagròpiles que regurgita després de la digestió de les preses. Recollint aquestes boles negres i esmicolant-les amb compte, trobarem els ossets dels animals que li han servit d’aliment i amb l’ajut d’una guia adequada podrem distingir amb tota exactitud quines espècies ha capturat en les caceres nocturnes. No hi ha manera més senzilla, ràpida i incruenta de fer un mostreig zoològic i amb això descobrireu els micromamífers existents al vostre poble, granja o zona de vacances, gràcies a l’ajuda que ens ofereix aquesta au nocturna.

Fa temps vaig recollir quinze egagròpiles en una estació de ferrocarril abandonada i em vaig entretenir al lloc fins a l’ocàs, veient amb sorpresa sortir l’òliba per una finestra. Aquella setmana hi vaig anar dues nits més i vaig deduir que hi havia una parella amb pollets, ja que vaig veure fugaçment l’aportació d’una presa (que vaig dibuixar com un talpó). LLAPIS DE GRAFIT.

Eduardo Saiz Biòleg i il·lustrador

L’òliba (Tyto alba) recorda graciosament una petita abadessa medieval amb un hàbit blanquíssim i el mantell daurat; detecta les preses amb l’oïda, a l’eficàcia de la qual contribueix el cridaner disc facial amb forma de pantalla, i cau silenciosament sobre elles “engabiant-les” amb les arpes. TINTA I AQUAREL·LA.

L’egagròpila és una bola regurgitada constituïda pel pèl i els ossos de les dues o tres preses devorades la nit anterior. Les egagròpiles d’òliba són especialment negres. TINTA.

Amb l’ajut d’unes pinces vaig separar la massa de pèl i vaig seleccionar els cranis, les mandíbules i les dents soltes. Servint-me de les claus d’identificació d’Insectívors i rosegadors de Catalunya de Joaquim Gosàlbez, que jo mateix havia dibuixat per a aquesta obra uns anys abans, vaig determinar unes quantes espècies d’aquells petits mamífers i així vaig conèixer una part de la fauna d’aquell lloc que no podria descobrir de cap altra manera. LLAPIS DE GRAFIT.

Una de les egagròpiles contenia les restes d’un ratolí mediterrani (Mus spretus), un talpó dels prats (Microtus arvalis) i una musaranya vulgar (Crocidura rússula). Però tenia quinze d’aquestes boles màgiques i cada una va ser com una capseta de sorpreses que em va permetre comprovar l’existència en aquell lloc de fins a deu espècies diferents. TINTA I AQUAREL·LA.

PATROCINADORS

COL.LABORADORS

ADOPTANTS