El conte

El meu estanyol

La Gemma és una tortuga eixerida i trempada que viu en un estanyol que es nodreix amb les aigües del riu Muga, a l’Empordà. És una femella jove: encara no és prou adulta per pondre ous. I la seva vida és realment agradable. El que més li agrada és nedar i nedar pel seu estimat estanyol, on hi troba tot el que necessita per viure: granotetes, insectes, peixets, cucs, crustacis… que són el seu menjar, i també altres tortugues com ella. A l’estiu és quan s’hi troba millor: s’enfila en alguna branca que surt de l’aigua i pren el Sol.

--Aiiiiiiiiii quina meravella aquesta escalforeta

que em dona tanta vida --diu la Gemma. I obre la boca tot somrient. Però, el Sol comença a escalfar massa i sense pensarho dues vegades… XOF!!! Es tira de cap a l’aigua. Les seves potes aplanades la fan nedar molt ràpid i ella mira i mira arreu de l’estanyol: és tan neta l’aigua que pot veure fins ben lluny. El dia és tranquil i assolellat i la Gemma vol aprofitar per anar a buscar alguna companya i fer una nedada pels voltants. Així que tota decidida posa moviment a les potes i comença a nedar estanyol enllà. --Gemma, Gemma!!! --sent una veu que la crida--. On vas tan decidida? --Caram, --diu la Gemma-- precisament et venia a

buscar.

És l’Àlex, una tortuga mascle, molt joveneta i un pèl entremaliada. Es coneixen de fa temps i juntes es diverteixen sempre. --Au va, què fem avui? --pregunta l’Àlex. La Gemma li respon: --Amb el dia tan net i clar

que fa, podríem anar fins a la vora del mar i mirar les onades. Diuen que fan un soroll molt bonic en lliscar damunt la sorra de la platja.

--Som-hi! --respon Àlex posant-se al costat de la Gemma. I així plegades les dues tortuguetes comencen a nedar direcció cap al mar. Passa una estoneta i, de cop i volta, una ombra gran les cobreix i es queda damunt seu. La Gemma i l’Àlex s’aturen de cop, espantades. Què és això que els tapa el Sol? Estirant el coll, aixequen el cap i miren cap a dalt... Una tortuga molt més gran que elles, amb unes ratlles vermelles al coll, s’acaba d’aturar just al seu costat. Mai no han vist una tortuga tan gran. Quin esglai! No saben d’on ha sortit. En veu baixa la Gemma diu: --Eiiiiiii Àlex, ara què

fem?

I l’Àlex respon: --Li preguntem qui és? Amb la veu una mica tremolosa, la Gemma s’adreça a la tortuga gran: --Holaaaa, qui ets? L’enorme tortuga, molt trista, fica el cap dins l’aigua i els explica: --Quan era petita estava en una

botiga amb altres tortugues i un dia una família em va comprar. Al principi, els nens de la casa estaven molt contents amb mi, però es van anar fent grans i van deixar de fer-me cas. Els seus pares, en veure que jo creixia molt, es van cansar de mi, i vaig escoltar que deien que es volien desfer de mi. Em vaig quedar molt i molt amoïnada, què farien amb mi?

Mentre, la Gemma i l’Àlex l’escoltaven bocabadades. Va continuar la gran tortuga: --Un dia em van

treure de la meva caseta i em van posar en una capsa de cartró. Van agafar la capsa, van pujar al cotxe... i només recordo que el viatge va durar molt. Quan es van aturar havíem arribat

fins a aquest estanyol i aquí em van. Era un lloc molt bonic, però desconegut per a mi. I vaig tenir molta por perquè no sabia pas què hi trobaria. Tot i que en poc temps m’he adaptat i ara visc bé, enyoro molt el lloc on vaig néixer.

--I on vas néixer? --van preguntar alhora encuriosides la Gemma i l’Àlex.

--A Amèrica, molt lluny d’aquí, crec. --Doncs nosaltres t’ajudarem a tornar al teu país.

--Escolta, --li va dir la Gemma-- ara anàvem cap

al mar. En llacunes properes està ple d’aus que cada any viatgen moooooolts quilòmetres. Allà podem parlar amb una cigonya amiga nostra, a la que no li farà res portar-te a casa teva.

I així ho van fer. La cigonya es va alegrar molt de veure les seves amigues tortugues a les quals només visitava quan anava fins al seu bonic estanyol. La Gemma i l’Àlex li van explicar la història de la seva nova amiga i van demanar-li si la podria ajudar. La cigonya va acceptar de bon grat. Una nit de lluna plena van quedar les tres tortugues amb la cigonya vora el mar. La cigonya es va ajupir perquè la tortuga americana pogués pujar sobre la seva esquena. I, per no tenir por a l’altura, es va ben amagar entre les plomes de la cigonya. --Bon viatge!!! --van dir la Gemma i l’Àlex. Un, dos, i... amunt!!! La cigonya va aixecar el vol una mica feixuga pel pes de la tortuga, però aprofitant els corrents d’aire calent ràpidament es va enlairar. I van desaparèixer en la llunyania. La Gemma i l’Àlex van anar descobrint amb el temps que hi havia més tortugues americanes en el seu estanyol... Això els portaria molta feina. I des d’aleshores es van dedicar a ajudar-les a tornar al seu país d’origen durant la resta de la seva vida.

Isabel Miquel Il·lustració: Ana Suárez

MAINADA QUE LLEGIU:Ja fa uns quants anys que hi ha un problema greu a la natura per les anomenades “espècies invasores”.

Aquests animals no pertanyen a la nostra fauna, com la tortuga gran d’aquest conte, que és originària d’Amèrica. Aquesta tortuga ha fet i fa molt de mal a les petites tortugues de rierol perquè, en ser més grans que elles, els pren el menjar i el territori, de manera que on s’instal·la la tortuga americana les de rierol acaben desapareixent per sempre. Petits lectors i lectores: mai no abandoneu un animal a la natura: pot ser que no s’adapti a un nou territori i es mori o, en cas de que sí s’hi adapti, pot ser que faci mal a una o a més de les espècies que viuen allà des de fa milers i milers d’anys!

Ens ajudareu a conservar les espècies que viuen en cada hàbitat i la seva salut? Segur que sí!!!