EL CONTE
El meu
estanyol
La Gemma és una tortuga eixerida i trempada que viu en un estanyol que es nodreix amb les aigües del riu Muga, a l’Empordà. És una femella jove: encara no és prou adulta per pondre ous. I la seva vida és realment agradable. El que més li agrada és nedar i nedar pel seu estimat estanyol, on hi troba tot el que necessita per viure: granotetes, insectes, peixets, cucs, crustacis… que són el seu menjar, i també altres tortugues com ella. A l’estiu és quan s’hi troba millor: s’enfila en alguna branca que surt de l’aigua i pren el Sol. --Aiiiiiiiiii quina meravella aquesta escalforeta que em dona tanta vida --diu la Gemma. I obre la boca tot somrient. Però, el Sol comença a escalfar massa i sense pensarho dues vegades… XOF!!! Es tira de cap a l’aigua. Les seves potes aplanades la fan nedar molt ràpid i ella mira i mira arreu de l’estanyol: és tan neta l’aigua que pot veure fins ben lluny. El dia és tranquil i assolellat i la Gemma vol aprofitar per anar a buscar alguna companya i fer una nedada pels voltants. Així que tota decidida posa moviment a les potes i comença a nedar estanyol enllà. --Gemma, Gemma!!! --sent una veu que la crida--. On vas tan decidida? --Caram, --diu la Gemma-- precisament et venia a buscar. És l’Àlex, una tortuga mascle, molt joveneta i un pèl entremaliada. Es coneixen de fa temps i juntes es diverteixen sempre. --Au va, què fem avui? --pregunta l’Àlex. La Gemma li respon: --Amb el dia tan net i clar
que fa, podríem anar fins a la vora del mar i mirar les onades. Diuen que fan un soroll molt bonic en lliscar damunt la sorra de la platja. --Som-hi! --respon Àlex posant-se al costat de la Gemma. I així plegades les dues tortuguetes comencen a nedar direcció cap al mar. Passa una estoneta i, de cop i volta, una ombra gran les cobreix i es queda damunt seu. La Gemma i l’Àlex s’aturen de cop, espantades. Què és això que els tapa el Sol? Estirant el coll, aixequen el cap i miren cap a dalt... Una tortuga molt més gran que elles, amb unes ratlles vermelles al coll, s’acaba d’aturar just al seu costat. Mai no han vist una tortuga tan gran. Quin esglai! No saben d’on ha sortit. En veu baixa la Gemma diu: --Eiiiiiii Àlex, ara què fem? I l’Àlex respon: --Li preguntem qui és? Amb la veu una mica tremolosa, la Gemma s’adreça a la tortuga gran: --Holaaaa, qui ets? L’enorme tortuga, molt trista, fica el cap dins l’aigua i els explica: --Quan era petita estava en una botiga amb altres tortugues i un dia una família em va comprar. Al principi, els nens de la casa estaven molt contents amb mi, però es van anar fent grans i van deixar de fer-me cas. Els seus pares, en veure que jo creixia molt, es van cansar de mi, i vaig escoltar que deien que es volien desfer de mi. Em vaig quedar molt i molt amoïnada, què farien amb mi? Mentre, la Gemma i l’Àlex l’escoltaven bocabadades. Va continuar la gran tortuga: --Un dia em van treure de la meva caseta i em van posar en una capsa de cartró. Van agafar la capsa, van pujar al cotxe... i només recordo que el viatge va durar molt. Quan es van aturar havíem arribat
36 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_03.indd 36
5/12/19 12:59
