Els goril·les

Els goril.les del Zoo de Barcelona

Al Zoo de Barcelona hi viuen dues famílies de goril·les. Una és la família d’en Xebo, la Makena i les petites Akiba i Mbini; i l’altra és la de l’Ebobo, la Batanga, la Muni, la Ntua i les quatre filles, la Ngumbi, la Virunguita, la Yoko i la Nzuri. Tots ells formen part de la població ex situ de goril·les, que actualment ascendeix a 500 exemplars, els quals es troben inclosos en l’EEP (Programa de Cria de l’EAZA) del goril·la de plana (Gorilla gorilla). Aquest programa té com a objectiu mantenir una població saludable i autosostenible genèticament i demogràficament, que actuï com a ambaixadora dels seus congèneres a l’hàbitat natural, donant a conèixer aquesta espècie emblemàtica que es troba en risc d’extinció i conscienciant els visitants de la necessitat de canviar les nostres actituds vers la natura. A més, en els propers anys, alguns dels individus d’aquesta població podrien facilitar la reintroducció d’aquesta espècie en hàbitats naturals preservats o bé recuperats i ben protegits.

Quan el Floquet de Neu va arribar al Zoo, als anys 60, encara es desconeixien molts aspectes de la biologia dels goril·les i de

les seves necessitats per mantenir-los i garantir-los-hi una vida adequada. Això es reflectia en aspectes com, per exemple, la reproducció. En aquest àmbit, es va detectar que una estructura social inadequada provocava que les femelles no fossin capaces de cuidar adequadament de les seves cries, que als pocs dies de néixer morien.

L’experiència del treball diari i la intensa investigació duta a terme en les últimes dècades ens han permès aprofundir en el coneixement de les necessitats dels goril·les en instal·lacions zoològiques. Així, al Zoo de Barcelona hem aconseguit resoldre els problemes de conducta maternal i hem descobert que el fracàs maternal de femelles de goril·la, així com el d’altres primats, és degut al deficient aprenentatge d’aquesta conducta maternal. El desenvolupament de nous protocols de cura dels goril·les han afavorit que les femelles adultes de goril·la hagin après a atendre adequadament i per elles mateixes les seves cries.

Les últimes tres dècades han estat anys d’una gran revolució i evolució en els zoos moderns. Un major coneixement i una major sensibilitat vers el regne animal, i vers els goril·les en particular, han fet que aquests tinguin una vida digna i adequada al Zoo de Barcelona i a moltes altres institucions zoològiques europees.

En aquesta línia i amb la vocació de protegir la natura i els animals que hi viuen, el Zoo de Barcelona també dona suport als projectes dedicats a l’estudi i a la protecció dels goril·les en el seu hàbitat natural que duen a terme investigadors de la Universitat de Barcelona com la doctora Magdalena Bermejo i el professor José Domingo Rodríguez Teijeiro.

Dra. Maria Teresa Abelló

Conservadora de Primats del Zoo

PROJECTES DE CONSERVACIÓ Seguiment de la població de goril.les del Santuari de Fauna de Lossi 15 anys després de l’epidèmia d’Ebola.

El Zoo de Barcelona col·labora amb l’expedició científica de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), coordinada per la investigadora Magdalena Bermejo, i en la qual participaran els experts José Domingo Rodríguez Teijeiro i Àlex Barroso. Aquesta expedició té com a objectiu estudiar quin ha estat l’impacte de l’epidèmia d’Ebola de l’any 2003 sobre la població de goril·la occidental (Gorilla gorilla) del Santuari de Fauna de Lossi, a la República del Congo.

ANTECEDENTS

Gràcies al monitoratge de la població de goril·les del Santuari de Fauna de Lossi realitzat durant 8 anys es coneix quina era la població abans de l’epidèmia de l’Ebola.

L’any 2007 es va organitzar una campanya finançada per la Fundació Barcelona Zoo i el programa ECOFOR del govern de França, on es va poder constatar que la densitat poblacional de goril·les s’havia reduït en un 95% (de 5 a 0,5 goril·les/km2) per l’epidèmia de l’Ebola. La dràstica reducció de la població va ocasionar la pràctica desaparició dels grups familiars, observant-se un major nombre d’individus solitaris.

PROJECTE

En aquesta nova expedició, organitzada enguany per l’African Parks Network (APN) i subvencionada per l’entitat Sabine Plattner African Charities i la Fundació Barcelona Zoo, s’ha repetit el seguiment de l’any 2007 per poder comparar l’evolució poblacional. Les dades de camp per avaluar l’estat d’una població de goril·les s’elaboren a partir de les observacions directes dels animals en un espai delimitat per a l’estudi. Degut a la dificultat que té l’observació, ja que els animals solen ser esquius i per tant eviten el contacte amb els humans, l’estimació de la població es fa a partir dels nius localitzats i de les defecacions i pèls que es troben en aquests. Generalment els individus adults, així com els juvenils, realitzen el seu propi niu cada nit, mentre que les cries dormen al mateix niu amb les mares. Amb tota aquesta informació és possible estimar la composició numèrica, la proporció de sexes i el parentiu entre individus, gràcies a les anàlisis genètiques extretes de les mostres de pèl i excrements recollides.