Ibis ermità

Benvingut al Zoo!

Una espècie representativa de la sabana africana i ambients mediterranis secs.

L’ibis ermità és un ocell de la família dels tresquirniòtids, dins l’ordre dels pelecaniformes, d’aparença estranya i desendreçada que presenta un bec llarg i combat de color vermell que se li uneix a la part desplomada de la cara, també vermella amb tons ataronjats. La resta del cap és de plomatge negre i de la coroneta li sorgeixen uns plomalls negres que el fan totalment reconeixible. El seu plomatge és fosc arreu, tot i que les ales, molt iridiscents, presenten tons verdosos i liles sobretot a la zona de plomes escapulars i cobertores. Te les potes relativament curtes i vermelloses, que li donen una aparença global robusta i poc esvelta. El dimorfisme sexual és inexistent, i només es pot discriminar els individus joves per ser molt més apagats en totes les iridiscències del plomatge i per no tenir el clàssic plomall de la coroneta que tenen els adults. És també destacable que durant l’època jove la cara és negrosa amb plomes sobretot al front i el capell i el bec, igualment llarg i combat, pren una col·loració molt més apagada i de tons grisos.

És una espècie representativa de la sa-

bana africana i ambients mediterranis

secs que viu en zones àrides amb penya-segats, on hi estableix les seves colònies de cria. S’alimenta principalment d’insectes i de petits vertebrats com amfibis, rèptils i petits mamífers.

Es distribueix en dues poblacions separades. La més abundant és sedentària i

viu a les costes del Marroc. L’altre, més escassa, és migratòria i es desplaça entre Síria i Etiòpia.

Fins al segle XVIII la seva distribució era molt més àmplia, trobant-se fins i tot a Àustria, Hongria i Suïssa. De fet, hi ha força cites de nidificació en castells, torres o construccions humanes abandonades en tota la zona d’Europa central. Aquesta població europea, abundant antigament, va anar decreixent ostensiblement a principis del segle XVII degut a canvis climàtics, ús de pesticides i pressió humana, ja que els polls eren recol·lectats per menjar. De fet, les subpoblacions turques presents a Birecik, van passar de 3000 parelles reproductores l’any 1890 a un sol individu l’any 1989 com a resultes de la pressió humana. Curiosa és també la situació d’aquesta espècie a Siria, on cap a mitjans del 2002 hi havia una colònia minsa a la ciutat de Palmyra, fortament colpejada per la recent guerra civil durant els anys poste-

riors, que fan que actualment no es tinguin dades ni coneixement de la seva evolució, tot i que els factors humans implicats, ens inclinen a pensar que no haurà sobreviscut.

L’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) va crear l’EEP de l’ibis ermità l’any 1988, quan es va detectar que aquesta espècie en llibertat estava en greu perill d’extinció. De fet, la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) la

cataloga com En Perill (Endangered).

Actualment, la població europea de l’EEP està formada per 1.293 individus i des del juny del 2019 el Zoo de Barcelona hi participa acollint un total de 8 individus seguint les recomanacions de la coordinadora del Programa de Cria. Aquesta població es composa de quatre femelles procedents de Suècia i quatre mascles d’Alemanya.

Amb aquestes quatre parelles esperem poder contribuir aviat als programes de reintroducció que estan duent-se a terme i en el que ja participen individus nascuts en altres zoològics. Al Zoo de Barcelona estem fent tots els esforços per a que els vuit ibis s’adaptin a la seva nova llar.

Miquel Sierra

Conservador de l’aviari del Zoo

La conselleria de medi ambient de la Junta d’Andalusia i el Zoobotànic Jerez varen decidir l’any 2002 col·laborar conjuntament en el “Proyecto Eremita”, amb la voluntat inicial de valorar la possibilitat de criar en centres zoològics (ex situ) aquesta espècie i poder reforçar les poblacions existents, extremadament amenaçades. El projecte compta amb l’assessorament de l’Estació Biològica de Doñana i del Grup Internacional d’Experts en Ibis Ermità (IAGNBI). Aquests anys d’experiència han permès optimitzar els mètodes de cria i reintroducció d’aquesta espècie, sempre amb el suport de diverses entitats i centres zoològics que treballen en el marc del programa de cria EEP de l’ibis ermità. L’any 2008 es va poder registrar la primera reproducció in situ de l’espècie a la comarca de la Janda (Cadis), on des d’aleshores els ibis han anat construint nius i formant una abundant colònia de cria que ha tingut èxit reproductor any rere any.

En aquest mateix indret, l’any passat van ser alliberats 38 exemplars, juvenils de primer i segon any, procedents de la població ex situ del programa de cria (EEP), els quals van reforçar la població existent, que actualment s’estima en un total de 80 parelles.

Des del Zoo de Barcelona col·laborem en el projecte de conservació de l’ibis ermità amb la compra i posterior cessió de material tècnic (dispositius GPS), que permeten fer el seguiment per satèl·lit dels exemplars alliberats i, així, extreure’n informació cabdal per tal d’aprofundir en el coneixement de la seva fenologia i amb l’objectiu ulterior de millorar la preservació dels seus hàbitats d’ambient mediterrani.