ZOO DE BARCELONA
Frederic Travé i Alfonso Catalitzador de la represa de la ciència ciutadana ornitològica a Catalunya
E
l 2018 es va commemorar el centenari del naixement de Frederic Travé i Alfonso (Barcelona 1918 Cubelles 1982), figura clau en la història ornitològica catalana posterior a la Guerra Civil espanyola. L’ornitologia catalana ha estat històricament més vinculada als col·leccionistes i aficionats, que no pas als professionals de la universitat o dels museus. La Institució Catalana d’Història Natural va ser la primera organització de ciència ciutadana ornitològica d’aquest país.
Frederic Travé i Alfonso a Barcelona, cap al 1955. Foto Arxiu Xavier Ferrer.
Excursió ornitològica a Cardona l’abril de 1964. D’esquerra a dreta: Joaquim Maluquer, Frederic Travé i Salvador Maluquer. Foto de Salvador Maluquer (Arxiu Xavier Ferrer).
Després d’un erm científic en temes de fauna entre el 1925 i el 1950, desert mai prou explicat, cap al 1951 van començar els primers moviments de represa de contacte via el Museu de Zoologia de Barcelona i impulsats per en Frederic Travé. Allà, Travé, advocat i membre d’una família barcelonina benestant, va contactar amb els cosins Salvador Maluquer i Maluquer i Joaquim Maluquer i Sostres, amb una llarga trajectòria naturalista familiar, per engegar una associació ornitològica catalana. El bibliòfil, seductor i polifacètic Travé tenia en aquells anys la dèria de l’ornitologia, tot i els seus escassos coneixements en
la matèria. La seva energia, creativitat i empenta varen ser, però, totalment imparables, malgrat l’atmosfera de l’època gens oberta al coneixement i a la protecció dels animals. Després dels primers contactes amb els naturalistes barcelonins, Travé va començar a redactar els estatuts de la futura associació ornitològica catalana i va treballar en la recerca de possibles socis: aficionats als ocells, caçadors, propietaris rurals, taxidermistes, canaricultors, tècnics del Zoo, professors de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, amics i familiars dels promotors... En aquells temps els dos grans problemes eren la poca massa d’aficionats aplegats (una vintena) i la manca d’informació tècnica i professional en el món de l’ornitologia a Catalunya, on no hi havia ni cap escola ni cap científic professional especialista en ocells. Mitjançant un anunci a la premsa escrita, l’any 1952 Travé es va assabentar de l’existència a Espanya (Madrid, Burgos i Valladolid principalment) d’un nucli promotor d’una associació ornitològica espanyola. El setembre de 1953 va viatjar a Castella per conèixer personalment aquests promotors i tots ells van decidir unir esforços i crear una única associació d’àmbit espanyol, la Sociedad Española de Ornitología (SEO), que oficialment no veuria la llum fins al maig de 1984. L’avançat estat dels estatuts que en el 1953 tenia Travé per a l’associació catalana va fer que fossin emprats per a la redacció dels estatuts definitius de la SEO, amb una peculiaritat a destacar en aquells centralistes anys cinquanta del dictador Franco: una estructura gairebé federal amb la creació d’una “Sección Regional Catalana” autònoma.
30 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_03.indd 30
5/12/19 12:58
