Cataluña Medicos nº11 diciembre 2018

L a r e v i s ta d e l s i n d i c at

Núm. 11 DESEMBRE 2018 SEGONA ÈPOCA

Entrevista

Cristian Twardy, sindicat mèdic alemany

Reportatge

Tardor 2018: La gran revolta mèdica

Magazine

Alícia al país de les meravelles

Sumari 05

Editorial

Urgent: cuidar els cuidadors

06 Entrevista

Christian Twardy, advocat del sindicat mèdic alemany

08

Article

Renovació de càrrecs a Metges de Catalunya

10

Reportatge

Mor Antoni Gallego, exsecretari general de Metges de Catalunya

12

Reportatge

Tardor 2018: La gran revolta mèdica

18

Metges Sense Fronteres

20

Espai jurídic

Novetats en la normativa europea de protecció de dades personals

22

Medicina i Catalunya, una mica d’història

La repressió franquista: la dissolució del Sindicat de Metges de Catalunya 23

Hem dit

MC a la premsa

25

Humor gràfic per Napi

26

MC Magazine

Alícia al país de les meravelles (1a part)

Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.

Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez

08013 Barcelona

Coordinació: Elisa de Frutos

Tel. 93 265 11 77

D.L.: B 11121-2015

info@metgesdecatalunya.cat

Producció Editorial:

wwww.metgesdecataluya.cat

Article

Renovació de càrrecs a Metges de Catalunya

Reportatge

“El meu país és ple de persones capaces de fer coses increïbles, només necessitem suport”

Metges de Catalunya

6 Mor Antoni Gallego, exsecretari general de Metges de Catalunya

Jurídic

Novetats en la normativa europea de protecció de dades personals

12 26

5 | METGES DE CATALUNYA

Editorial E

l terme anglosaxó burnout es pot traduir com una alteració emocional que pot anar des del desgast fins a l’esgotament emocional, en funció de la intensitat i duració de les causes que el provoquen. Es tracta d’una reacció negativa davant d’unes condicions de treball adverses que provoquen aquest desajust emocional. Això comporta la despersonalització dels problemes i la falta de motivació en l’acompliment tant de les tasques diàries com dels objectius a mig i llarg termini. Quan aquesta situació afecta els metges, concita un baix nivell professional per la manca d’interès respecte a la sobrecàrrega de treball que han d’atendre dia rere dia.

Segons el metge i professor de l’Escola de Medicina de la Universitat Stanford (Califòrnia), Tait Shanafelt, la prevalença d’aquest problema se situa al voltant del 45% dels metges d’EUA. Metges de Catalunya (MC) va efectuar també una enquesta entre els seus afiliats fa dos anys que revelava una incidència superior al 35%. Al desgast emocional, s’hi ha d’afegir el cansament físic acumulat com a conseqüència de la sobrecàrrega contínua de treball. Aquestes dues condicions adverses sumades tenen repercussions potencialment molt greus, principalment, sobre la població atesa, però també sobre els mateixos metges.

En el cas dels pacients, uns estudis publicats aquest 2018 a les revistes Mayo Clinic Proceedings i JAMA posen en evidència tant la magnitud del problema com les seves repercussions. Els resultats de la metanàlisi de 47 estudis fets sobre una mostra global de 42.500 metges, a càrrec de la investigadora de l’Àrea d’Atenció Primària de l’Institut de Salut Pública de la Universitat de Manchester, Maria Panagioti, demostra consistentment la relació inversa entre el burnout i els resultats clínics, destacant que aquesta relació és més intensa entre els metges joves –aquells que porten menys de cinc anys d’exercici des de l’acabament de la residència. La traducció en xifres explica que aquest col·lectiu més jove té entre un 60% i un 180% més de probabilitats de cometre errors, quan afirma tenir burnout. De fet, el BMJ va publicar un estudi al 2016, en què es certificava que els errors mèdics als hospitals eren la tercera causa de mort als EUA, només per darrere del càncer i les malalties cardiovasculars, això sense tenir en compte els errors comesos a les consultes privades i als ambulatoris. Tot i que no es pot fer una translació lineal d’aquesta realitat a la situació de Catalunya, les dades no deixen de ser preocupants, atès que el burnout pot haver contribuït de forma significativa en aquesta conjuntura.

Pel que fa als professionals de la medicina, ara fa dos anys que la Confederación Médica Latinoiberoamericana (CONFEMEL), en l’anomenada “Declaració de Brasília”, va posar en evidència que la taxa de suïcidi mèdic és el doble que la de la població general i ho vinculava als “alts nivells d’exigència i a les condicions laborals adverses”.

Aquestes dades han estat recentment corroborades pel doctor Deepika Tanwar, del Servei de Psiquiatria del Harlem Hospital Center de Nova York, que també assenyala que la taxa de suïcidis mèdics als EUA dobla la de la població general i que, sorprenentment, és superior a la dels militars amb experiència de combat.

En definitiva, tenim sobre la taula un greu problema que s’ha anat gestant i agreujant de forma alarmant durant els últims 10 anys. És una forma objectiva i dolorosa de comprovar com les retallades sanitàries, en nom de l’austeritat, maten; com la productivitat i l’estalvi sanitari, amb visions purament mercantilistes, maten. I això afecta tant la població com els professionals. Per tant, qui cuida els cuidadors malalts? Qui cuidarà sense cuidadors?

Urgent: cuidar els cuidadors

METGES DE CATALUNYA | 6

Entrevista “No demaneu millores, exigiu-les” Christian Twardy Advocat. Director General Adjunt i Cap del Departament de Tarifes del Marburger Bund, sindicat mèdic alemany.

El Marburger Bund és un referent per a tots els sindicats mèdics europeus per la seva influència i capacitat de negociació. Com ho heu aconseguit?

El Marburger Bund va ser fundat el 1947. L’any 2004 ja teníem més de 70.000 membres. En aquell moment vam cooperar amb un sindicat molt més gran, anomenat Verdi, que agrupa organitzacions de diferents sectors. Durant el procés de negociació del nou conveni col·lectiu per als serveis públics, l’any 2005, Verdi va descuidar els interessos dels metges, una mesura que hauria donat lloc a un deteriorament massiu de les condicions de treball dels facultatius. Per tant, el Marburger Bund va decidir retirar-se de les negociacions i separar-se de Verdi. Durant els mesos següents, els nostres afiliats es van unir per obligar els empresaris a incloure en la negociació col·lectiva acords específics per als metges. Vam haver d’actuar de manera massiva, realitzant vagues en hospitals que van durar diverses setmanes. Com a resultat, el Marburger Bund es va fer més popular entre els metges assalariats i el nombre d’afiliats va augmentar considerablement. Avui comptem amb més de 120.000 membres. Per tal de seguir el ritme d’aquest creixement, l’estructura professional de l’organització també va créixer.

Com es regulen les condicions de treball dels metges alemanys?

Les condicions de treball dels metges assalariats a Alemanya està regulada per tres pilars principals. El primer, la llei federal que construeix el marc de treball per a totes les nostres relacions laborals.

El segon pilar són els acords específics per a metges del Marburger Bund, que

estrenyen o eixamplen els límits donats per la llei per adaptar-la a l’entorn de treball dels facultatius. L’últim pilar són les regles i normes del codi deontològic establertes pels organismes mèdics.

Negocieu directament amb el Govern?

El govern generalment no interfereix en les nostres negociacions. Negociem directament amb els hospitals o amb les seves associacions de treballadors.

7 | METGES DE CATALUNYA

Quins conceptes s’inclouen en aquestes negociacions?

En àrees sense un conveni mèdic previ, generalment tendim a negociar totes les condicions laborals. En les negociacions per millorar un dels nostres convenis en vigor, depèn de l’abast dels termes que inclou cada pacte. Per exemple, hi ha determinats acords que només es poden referir als sous. Mentre que en altres acords es poden incloure aspectes (guàrdies, vacants, suplències, etc.) que poden ser tractats al marge del pacte global que existeixi. Com a sindicat hauríem d’obtenir per llei que puguem obligar un empresari a negociar sobre aspectes que no han estat regulats anteriorment en el conveni col·lectiu o que han perdut vigència. Normalment demanem als nostres afiliats en quins aspectes ens hem de concentrar en les futures negociacions.

Intervenen altres sindicats?

Hi ha altres organitzacions que, de vegades, reclamen tenir dret a negociar en nom dels metges. Però, de fet, no són capaços de fer-ho, a causa de la manca de membres d’aquesta professió en les seves organitzacions. Naturalment, estem en contacte directe amb altres sindicats, però, a causa de les experiències esmentades anteriorment, rarament

fem negociacions col·lectives amb altres centrals.

Teniu algun document de mínims i a partir d’aquest feu les adaptacions per a cada àmbit?

El Marburger Bund compta amb més de 100 acords col·lectius i intentem mantenir els mateixos salaris en els pactes que siguin semblants. Els empresaris poden pagar més però mai menys. Hi ha diferències que tenen a veure principalment amb les particularitats regionals o amb certes situacions després d’un canvi en la propietat dels hospitals.

Quin és el salari mitjà d’un metge alemany d’atenció primera i d’hospital?

Les condicions de treball i els salaris dels metges d’atenció primària no són fàcilment comparables als dels metges hospitalaris. Ambdós treballen en sistemes força diferents quant a finançament, així com per les possibilitats d’augmentar el salari treballant en pràctiques privades.

No obstant això, l’associació de metges d’atenció primària generalment pren com a base els salaris mitjans dels metges adjunts dels hospitals. Els metges júnior d’hospitals comencen amb un salari brut mensual d’uns 4.500 euros, més uns complements específics que suposen

entre un 15% i un 20% addicional. El salari base s’eleva fins aproximadament els 5.600 euros al cap de cinc anys de formació de postgrau. Els especialistes comencen amb 5.800 euros i van augmentant fins als 7.500, mentre que el salari brut mensual dels especialistes sènior va dels 7.300 euros fins més de 9.000. Amb complements per guàrdies de localització o amb l’activitat privada es pot incrementar la retribució. El salari bàsic es paga per una mitjana de 40 hores setmanals, encara que el volum de treball total pot excedir fàcilment les 70 hores per setmana.

Quin consell donaria a Metges de Catalunya per aconseguir una fórmula per a la negociació directa de les condicions de treball dels facultatius amb l’Administració?

Honestament, sense un coneixement adequat del marc legal en què actua la vostra organització, seria un mal advocat per donar-vos un consell. Però, amb tot el que he après durant aquests anys, he constatat que el més important en la negociació col·lectiva és reforçar l’autoestima dels metges. No demaneu millores, exigiu-les. Després de tot, és una negociació col·lectiva i no una imploració col·lectiva.

METGES DE CATALUNYA | 8

Article Renovació de càrrecs a Metges de Catalunya

M

etges de Catalunya (MC) ha renovat, en els darrers mesos, part de les direccions del sectors Primària ICS i Primària XHUP, així com també de l’Assemblea Territorial de Barcelona Ciutat, òrgan de representació local del sindicat.

Així, Javier O’Farrill (fotografia superior dreta) ha estat proclamat president del Sector Primària ICS de MC, després de ser l’únic candidat que es va presentar a les eleccions convocades per al 27 de setembre de 2018 per substituir l’anterior responsable, Andreu Martín, que ha causat baixa per jubilació.

Metge i delegat sindical al centre d’atenció primària (CAP) Blanes, O’Farrill és un dels representants de l’organització a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de la Salut (ICS). El seu gran repte al capdavant del sector és “erradicar la precarietat i dignificar les condicions laborals i retributives dels facultatius d’atenció primària”. Per això, assegura que treballarà intensament per assolir aquests objectius i enfortir el primer nivell assistencial, dotant-lo de més capacitat i recursos.

Per la seva part, Patxi Avilés, metge especialista en medicina familiar i comunitària i delegat al CAP Terrassa Sud de la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa, ha agafat les regnes del Sector Primària XHUP –xarxa sanitària concertada– en substitució de Núria Relaño, que va renunciar al seu càrrec per motius personals. La seva també va ser l’única candidatura que es va presentar a les eleccions previstes per al 14 de novembre passat.

Avilés fixa com un dels objectius principals del seu mandat aconseguir l’equiparació salarial completa dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, a fi d’“acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei”. Igualment, pretén millorar les condicions laborals dels facultatius de l’atenció primària concertada “en la mateixa línia dels metges del primer nivell assistencial de l’ICS”.

Finalment, Àngels López, delegada del MC a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) s’ha fet càrrec de la secretaria de l’Assemblea Territorial de Barcelona Ciutat, lloc ocupat fins ara per Rosa Boyé que s’ha jubilat. López, única candidata que va optar a dirigir l’assemblea en el procés electoral que havia de culminar el 6 de novembre, es proposa detectar la problemàtica que hi ha entre els metges d’atenció primària

i d’hospitals a la capital catalana per tal d’“impulsar, millorar i facilitar les relacions entre els dos col·lectius”.

METGES DE CATALUNYA | 10

Reportatge Mor Antoni Gallego, exsecretari general de Metges de Catalunya El secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre els anys 2008 i 2012, Antoni Gallego, va morir el 29 d’agost al seu domicili de Badalona, a l’edat de 71 anys. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en Medicina Familiar i Comunitària, va exercir gran part de la seva carrera professional al centre d’atenció primària (CAP) badaloní Bufalà-Canyet.

A

filiat al sindicat des de 1989, Gallego va lluitar de manera obstinada per bastir un nou sindicalisme mèdic basat en el reconeixement del rol del metge dins del sistema sanitari. “Com a organització no necessitem reinventar-nos. Només hem de recuperar l’essència d’aquell grup de metges que l’any 1920 van prendre consciència de la seva condició d’obrers intel·lectuals i van decidir unir-se al voltant d’una entitat, per aconseguir el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica”, va afirmar durant la celebració del 90è aniversari de MC. “Els metges no volem ser una màquina de producció sanitària –va afegir– volem recuperar la dignitat de fer de metges i la nostra posició al capdavant del sistema com a posseïdors del coneixement”.

Com a secretari general, va defensar acèrrimament la necessitat d’instaurar una mesa de negociació pròpia del metge que recollís les aspiracions bàsiques del col·lectiu. “Tenim el coneixement i, per tant, ens correspon pilotar la sanitat des d’un conveni mèdic”. En aquest sentit, es mostrava convençut que calia aprofitar la crisi econòmica per “canviar el model de negociació mèdica”, ja que, segons afirmava, les patronals sanitàries “ens han fallat i han quedat desqualificades”, en referència a la manera com les empreses van carregar les retallades

sobre les esquenes dels facultatius. “Els metges hem de poder negociar directament amb l’Administració sanitària sense intermediaris”.

Retallades Especialment contundent es va mostrar amb les mesures d’estalvi pressupostari decretades pel Govern. “El plantejament de les retallades és erroni, provocador i demostra una falta de planificació absoluta”, va asseverar en ple esclat de la crisi.

“Cal traçar una línia vermella que blindi tot allò que envolta l’acte mèdic. Els metges ens devem a la nostra professió i no podem permetre que l’excel·lència del sistema se’n vagi en orris per un dèficit sanitari del qual els professionals no en som responsables”.

Gallego va criticar l’actuació dels gestors sanitaris per considerar el sistema de salut com una “unitat de despesa” i culpar el personal sanitari i els pacients del seu dispendi. “No podem consentir que el sistema esclati en mil trossos, perquè la seva reconstrucció serà molt llarga i molt costosa”, va advertir.

Un altre dels seus camps de batalla va ser la proposta del Parlament Europeu de modificar la directiva sobre l’ordenació del temps de treball, que preveia

ampliar la jornada laboral dels metges fins a les 65 hores setmanals, eliminar el descans immediat postguàrdia i incorporar el concepte de guàrdia inactiva. Gallego va encapçalar la representació de MC que va participar en l’euromanifestació de sindicats mèdics convocada l’any 2008, a Estrasburg, en contra d’aquesta proposició.

Vaga històrica Abans d’accedir a la Secretaria General de MC, va ocupar durant set anys (2001-2008) la Secretaria d’Acció Sindical, on va coordinar la vaga mèdica de 2006, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Més de 12.000 facultatius es van mobilitzar durant set jornades per exigir una millora de les condicions de treball.

A principis de la dècada dels 90, va elaborar, juntament amb el delegat de MC a Tarragona, Eugenio Tirado, un macro estudi d’àmbit espanyol per aflorar i censar els prop de 15.000 metges especialistes sense títol oficial –coneguts com a mesto, terme encunyat pel mateix Gallego– que estaven exercint a la sanitat pública, i negociar amb els ministeris de Sanitat i d’Educació una via per regularitzar la seva situació.

11 | METGES DE CATALUNYA

Antoni Gallego, un maquinista del sindicalisme mèdic Eugenio Tirado, Delegat de Metges de Catalunya

E

l passat 29 d’agost va morir a Badalona (Barcelona) Antoni Gallego, qui va ser secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre els anys 2008 i 2012. La seva passió pels trens i per la medicina el van convertir, amb el pas del temps, en un autèntic maquinista del sindicalisme mèdic, compromès en la defensa i la millora de les condicions laborals i professionals dels facultatius, sense oblidar-se de l’atenció als seus pacients com a especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

Era un lluitador tenaç davant les injustícies que patia el col·lectiu mèdic i governava la seva imaginària locomotora des de l’objectivitat, el practicisme i el possibilisme. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), Gallego es va afiliar a MC el 1989 i, uns anys més tard, va iniciar la seva primera croada sindical: aflorar i censar els prop de 15.000 metges especialistes sense títol oficial, coneguts com a mesto (terme encunyat per ell mateix), que estaven exercint en el sistema sanitari espanyol, i negociar amb

els ministeris de Sanitat i Educació una via per regularitzar la seva situació.

Personalment, vaig tenir el plaer de treballar al seu costat en aquesta iniciativa històrica i celebrar en la nostra soledat els petits grans èxits que anàvem assolint. De Gallego, s’aprenien moltes coses. Era un veritable sindicalista de bata blanca que sempre duia posat la granota blava de treball. T’ensenyava a perdre la por –no el respecte– al polític o gestor sanitari amb qui havies de seure a negociar. Contínuament, recordava que eren els ciutadans els que pagaven els responsables polítics perquè resolguessin els problemes i que, sense els primers, “ells no existirien”.

Incansable negociador, va coordinar la vaga mèdica de 2006, la més gran que s’ha fet a Catalunya. Aleshores, ocupava la Secretaria d’Acció Sindical de MC. Sempre buscava l’assessorament abans de donar un pas important i mai no es llençava a la piscina sense comprovar si hi havia aigua.

Va treballar tossudament per bastir un nou sindicalisme mèdic basat en el reconeixement del rol del metge dins del sistema sanitari. Tenia molt clar que el facultatiu era el dipositari del coneixement mèdic i que, per tant, havia de pilotar la sanitat. “Els metges no volem ser una màquina de producció sanitària, només volem recuperar la dignitat de fer de metges”, repetia.

Es rebel·lava cada vegada que l’Administració o les empreses sanitàries dissenyaven accions pensades només en funció del cost i la demanda sanitària, i no d’acord amb les necessitats dels professionals de la medicina i la qualitat de l’atenció assistencial.

Gallego se’n va, però ens deixa una empremta inesborrable i un llegat sindical a tenir molt en compte. Com deia aquella frase “els amics no es perden quan es deixen de veure, sinó quan es deixen de recordar”. Nosaltres, la professió mèdica, no t’oblidarem.

METGES DE CATALUNYA | 12

Reportatge

Tardor 2018: La gran revolta mèdica

13 | METGES DE CATALUNYA

Els cinc dies de vaga convocats per Metges de Catalunya tenen un seguiment mitjà del 70%

E

ntre els dies 26 i 30 de novembre de 2018, els facultatius de la sanitat catalana van protagonitzar la major protesta mèdica de l’última dècada. Milers de professionals van secundar els cinc de vaga convocats per Metges de Catalunya (MC) a l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i als hospitals i centres d’atenció primària de la xarxa concertada, i van omplir els carrers per reclamar millores en la prestació de l’assistència sanitària i per recuperar les condicions laborals i retributives que encara es veuen afectades per les retallades aplicades durant la crisi econòmica.

Amb un seguiment mitjà de les aturades superior al 70%, els facultatius van demostrar la seva capacitat de mobilització i la seva determinació a continuar lluitant per la dignificació del sistema sanitari públic.

“Atenció Primària, digna i respectada” i “Som metges, som sanitat i volem qualitat” van ser els lemes de les dues mobilitzacions que durant cinc dies van centrar l’atenció dels mitjans de comunicació amb concentracions massives en diferents ciutats catalanes i amb una manifestació que va col·lapsar el centre de Barcelona.

Els manifestants cridaven consignes com “Dignitat i qualitat, prou precarietat”, “El Conveni SISCAT és paper

METGES DE CATALUNYA | 14

mullat” i “Vaga, vaga, vaga, la primària ja no traga”, i advertien que no afluixarien fins a aconseguir les seves reivindicacions. Un dels actes centrals de la protesta es va produir al Parlament de Catalunya, on prop d’un miler de professionals mèdics van reclamar al Govern de la Generalitat i a la resta de grups parlamentaris que no giressin l’esquena a les demandes que feien els professionals en benefici d’una millor assistència al pacient, i que prioritzessin la sanitat en els propers pressupostos públics.

La petició va rebre resposta en menys de 24 hores. El president i el secretari general de MC, Jordi Cruz i Josep Maria Puig, respectivament, van comparèixer d’urgència a la Comissió de Salut del Parlament per exposar als diferents grups polítics la situació de precarietat assistencial i laboral que pateixen els facultatius de la sanitat pública i concertada. Els dirigents sindicals van demanar als parlamentaris que la voluntat política per resoldre els dèficits del sistema es tradueixi en un increment significatiu dels pressupostos de Salut per al 2019.

La fermesa dels facultatius d’atenció primària va fer possible que l’ICS es mostrés disposat a atendre les reivindicacions del sindicat, en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi.

ACORD DE SORTIDA DE VAGA Atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) Aspectes més destacats del document subscrit el 29 de novembre de 2018 per Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) que posa fi a la vaga convocada pel sindicat a l’atenció primària pública:

CÀRREGA I QUALITAT ASSISTENCIAL

· Adequació de les càrregues assistencials assignades a cada facultatiu revisades trimestralment ·

Establiment d’un temps adequat per a cada tipus de visita.

·

Reconeixement de 25/28 visites diàries com a càrrega òptima de treball.

·

Assumpció voluntària i remunerada de l’escreix de càrrega assistencial.

·

Contractació inicial de 250 metges de família.

·

Elaboració d’un estudi de càrregues assistencials per definir les necessitats de personal de pediatria, ginecologia, odontologia i dels dispositius d’atenció continuada d’urgències territorials (ACUT).

·

Convocatòria de totes les places de formació especialitzada MIR d’atenció primària.

CONDICIONS LABORALS i RETRIBUTIVES Així, després de més d’una desena d’intenses reunions de negociació, MC i l’ICS van signar un acord de sortida de vaga que estableix les bases per transformar l’atenció primària cap un model que prioritzi la qualitat assistencial i el benestar dels professionals.

Per la seva banda, els facultatius del sector concertat van finalitzar la vaga amb un indubtable èxit de participació, però sense poder negociar amb les patronals sanitàries i el Servei Català de la Salut (CatSalut) que, per diferents motius, van rebutjar seure amb els representants del sindicat. Així les coses, els professionals mèdics es mantenen en peu de guerra i disposats a reprendre les mobilitzacions si no es troben solucions per a les seves demandes.

·

Recuperació del 100% del complement variable per objectius (DPO).

·

Simplificació de l’assoliment del nivell III i IV de carrera professional per als facultatius d’atenció primària.

·

Retribució dels desplaçaments per raó de servei als odontòlegs.

·

Millora del complement retributiu d’atenció primària i dels desplaçaments als ginecòlegs i professionals dels ACUT.

·

Tancament a les 20.00 hores de tots els equips d’atenció primària (EAP) i d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).

·

Elecció participada de les direccions d’EAP, prioritzant l’opinió dels facultatius.

(Document complet accessible a metgesdecatalunya.cat)

15 | METGES DE CATALUNYA

METGES DE CATALUNYA | 16

METGES DE CATALUNYA | 18

“El meu país és ple de persones capaces de fer coses increïbles, només necessitem suport”

Patient Muhindo infermer congolès de Metges Sense Fronteres (MSF) expert en Ebola

L’1 d’agost es declarava la pitjor epidèmia soferta a República Democràtica del Congo (RDC) en l’última dècada. Patient Muhindo Kamavu, infermer congolès expert en Ebola de Metges Sense Fronteres (MSF) va rebre una trucada amb la notícia.

En menys de 48 hores, va viatjar per tal de respondre al nou brot d’Ebola fins l’epicentre situat a Mangina, Kivu Nord. El veterà infermer era conscient que actuar ràpid era clau per evitar la propagació d’aquesta virulenta malaltia, per això quan va rebre la trucada d’urgència no s’ho va pensar dues vegades i va ser un dels primers a arribar al centre de tractament.

Quina va ser la situació que us vau trobar en arribar?

El nostre equip de quatre infermers especialistes va arribar a Beni el 4 d’agost, i aquella mateixa tarda vam anar directes a Mangina, al centre de salut local que es trobava en l’epicentre del brot. Sabíem que havíem d’actuar ràpid. Quan vam arribar, vam veure que el centre estava col·lapsat. Estaven fent el seu millor esforç, però tots els pacients es trobaven junts en una sala de l’hospital i no estaven degudament aïllats. El personal i els visitants entraven i sortien. Al centre hi havia contenidors, i equip mèdic en el mateix pis.

Alguns membres del personal sanitari estaven malalts i el nombre de pacients augmentava amb cada dia que passava.

Això seria dolent en una clínica normal però, en un brot d’Ebola, és molt perillós. Sense una higiene adequada, el personal sanitari pot infectar-se fàcilment i després propagar el virus als pacients que visiten el centre per rebre un altre tipus de tractament.

Davant d’aquestes circumstàncies, com va reaccionar l’equip de MSF? No podíem simplement esperar que el centre de tractament d’Ebola (CTE) estigués acabat. La clínica estava col· lapsada i la gent es moria. Per això vam decidir tornar a Beni, amb la intenció de preparar alguns materials, i de seguida vam tornar al centre de salut a Mangina.

En arribar no teníem por d’entrar però estàvem una mica nerviosos. Les condicions de treball no eren segures però vam veure que la gent s’estava morint: sabíem que havíem d’ajudar.

Què va ser el primer que vau posar en marxa?

Quan vam arribar el personal local només feia servir equips de protecció lleugera, així que el primer que vam fer va ser donar-los l’equip de protecció adequat i ensenyar-los com usar-lo, com posar-lo i com retirar-lo. A partir d’aquest moment, vam establir de seguida un circuit fix per al personal i els pacients del centre. Comptar amb els processos i mecanismes adequats, i l’afluència de pacients en el seu lloc és una cosa vital quan es tracta l’Ebola. Això ajuda a reduir el risc de contaminació creuada i fa que la feina sigui més segura per a tothom.

Per reduir el risc de contagi del brot cal ser sistemàtics?

Sí, per això vam establir un ordre del dia. Organitzem rondes regulars per a les sales i ens assegurem que hi hagués personal present, tant de dia com de nit. També tres encarregats del triatge a l’entrada de l’hospital, a qui els ensenyem

com identificar els pacients possiblement infectats. Els casos sospitosos han de ser aïllats abans d’ingressar a les sales generals per evitar que contagiï el personal o als altres pacients. També intentem documentar totes les persones que han passat pel triatge amb símptomes similars a l’Ebola. Ens assegurem que els formularis amb les seves dades de contacte estiguin complet. Així, els equips que treballen en la comunitat poden supervisar els contactes i entendre la propagació del virus.

En algun moment vau arribar a tenir dades esperançadores?

El dia que ens vam mudar al centre de tractament de l’Ebola vam tenir a 37 pacients i, en els dies següents, molts més. Però la setmana passada hi va haver vuit pacients, fa dos dies cinc, i avui, només dos. Quan veiem que els pacients surten curats, ballem. Simplement estem molt feliços. M’enorgulleix la feina que hem fet. Ha estat difícil però hem aconseguit bons resultats. El meu país és ple de persones capaces de fer coses increïbles, només necessitem suport.

Vam començar amb quatre infermers experimentats i ara hem capacitat a 44.

Són els fruits del nostre treball i estic molt orgullós d’això.

19 | METGES DE CATALUNYA

METGES DE CATALUNYA | 20

Espai jurídic August González Ausín advocat de l’Institut Qualitas

Novetats en la normativa europea de protecció de dades personals

S

i bé a l’Estat espanyol ja existeix una llei que regula la protecció de dades personals des de l’any 1999, des del passat 25 de maig resulta d’aplicació també un nou reglament europeu sobre aquesta matèria, directament aplicable als Estats membres de la UE, i que introdueix novetats substancials.

N’assenyalem a continuació els aspectes més destacables.

Nou règim aplicable al consentiment El Reglament exigeix que el consentiment atorgat per les persones les dades de les quals són objecte de tractament sigui exprés, de manera que s’elimina la possibilitat del consentiment tàcit (fins el 25/05/2018 era admès en determinats casos).

Informació S’estableix l’obligació d’informar als interessats (de forma expressa i amb un llenguatge clar i entenedor) sobre aspectes fins ara no previstos, com el fonament legal que permet el tractament de dades, el període de conservació de les dades i el dret dels interessats d’adreçar-se a les autoritats de protecció de dades si consideren que no s’estan gestionant bé les seves dades.

Avaluacions d’impacte sobre la protecció de dades És una novetat. S’estableix l’obligació de realitzar aquesta avaluació quan el tractament de les dades pot comportar un alt risc per als drets i llibertats de les persones.

Caldrà avaluar, abans d’iniciar el tractament d’aquestes dades, l’origen, la naturalesa, la particularitat i la gravetat del risc.

Drets A banda dels tradicionals drets “ARCO” (accés, rectificació,

cancel·lació i oposició), se n’afegeixen d’altres, com el “dret a l’oblit” (dret de cancel·lació i oposició aplicable a Internet), el dret de limitació (per tal d’aconseguir el bloqueig de les dades, amb possibilitat de tractar-les només en supòsits molt concrets) i el de portabilitat (recuperar les dades en un format que permeti el seu trasllat a un altre responsable).

Comunicació d’errors a l’autoritat de protecció de dades Una altra novetat. S’estableix l’obligació de notificar a l’autoritat de control (Agencia Española de Protección de Datos o Autoritat Catalana de Protecció de Dades, segons correspongui) els errors de seguretat que s’hagin produït, en un termini de 72 hores. No caldrà fer-ho si es considera que és “ improbable que suposi un risc per als drets i llibertats de les persones”.

Delegat de Protecció de Dades (DPO) És una nova figura creada pel Reglament, i que serà obligatòria quan el tractament de dades es realitzi per una autoritat o organisme públic (excepte tribunals de justícia), quan l’activitat principal de l’empresa consisteixi en operacions que requereixen una gestió habitual i sistemàtica de dades a gran escala, o quan l’activitat

principal de l’empresa consisteixi en el tractament a gran escala de categories especials de dades personals (dades sensibles, com, per exemple, les dades sanitàries) i de dades relatives a condemnes o infraccions penals. El DPO ha de ser una persona amb coneixements jurídics i de la pràctica de la protecció de dades. Pot ser un assalariat intern de la plantilla de l’empresa o un assessor extern, i té funcions informatives, consultives, d’assessorament i d’interlocució davant de les autoritats de control.

Contingut mínim dels contractes entre responsables i encarregats del tractament de les dades S’estableix un contingut mínim que han de preveure tots els contractes amb les empreses prestadores de serveis que tenen accés a les dades (per exemple, gestories, assessors, informàtics, etc.), amb la qual cosa cal adaptar els corresponents contractes a aquest contingut.

Registre de tractament de dades Una altra novetat. Les organitzacions que realitzin habitualment tractament de dades de risc per a la privacitat o tractin dades especialment sensibles (per exemple, sanitàries) hauran d’establir un registre del tractament de les dades que es desenvolupi sota la seva responsabilitat.

En definitiva, es tracta de novetats molt importants, que suposen un canvi substancial en la gestió de la protecció de dades, de manera que les empreses i els professionals han d’esmerçar molts esforços i recursos per a l’adaptació a aquest nou marc normatiu.

21 | METGES DE CATALUNYA

METGES DE CATALUNYA | 22

Medicina i Catalunya, una mica d’història La repressió franquista: la dissolució del Sindicat de Metges de Catalunya Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

L

a victòria del bàndol nacional va comportar, entre molts d’altres aspectes, l’exili i la repressió, de diferents maneres, de milers de persones. El dirigents franquistes van finalitzar amb la vida d’un gran nombre de vides humanes, entre ells sis metges, dels quals Rafael Battestini i Santiago Vivancos eren membres del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC). Aquesta xifra sortosament no va ser més elevada perquè la majoria dels metges que havien tingut o tenien responsabilitats polítiques en el govern republicà català, o havien mostrat la seva afinitat ideològica vers alguns d’ells, van exiliar-se a partir del gener de 1939.

L’obligada partença va repartir-se arreu dels cinc continents i va afectar, entre d’altres, a membres del sindicat com Josep Trueta, Ramon Pla, Nicolau Battestini, Josep Mestre, Jacint Vilardell, Josep Bonifaci, Enric Mias, Cristià Cortés, Antoni Peyrí, Francesc d’Assís Bergós, Salvador Armendares, Lluís Sayé, Benet Mori, Joaquim Abelló, Josep Antoni Trabal, Joaquim Trias, Antoni Trias o Jaume Aiguader. La repressió franquista també va fer-se visible amb destitucions i inhabilitacions en els llocs de treball o l’expropiació de les pertinences personals, com van ser els casos Lluís Celis, Josep Mestres i Higini Siscart.

Poc després de l’arribada de les tropes nacionals a Barcelona, els membres del SMV, Vicenç Carulla i Joaquim Sellas van trobar al Casal del Metge un conjunt de persones desconegudes que se suposava que el dirigien, tot i que es trobava completament paralitzat. Davant la possible apropiació de l’edifici per part de la Central Nacional Sindicalista, els també

membres del sindicat, Llorenç GarcíaTornel i Ramon Taxonera, van reunir-se amb el ministre de la Governació i cunyat del dictador, Ramón Serrano Suñer. Els mencionats van aconseguir que s’aprovés un decret que establia una Comissió Liquidadora que va permetre salvar els béns i serveis sindicals del SMC. El capità general, Eliseo Álvarez-Arenas Romero, va concedir la reobertura del Casal del Metge però amb gent afí als futurs vencedors de la guerra. El fet que diversos membres del SMC haguessin estat perseguits a la rereguarda republicana al llarg del conflicte bèl·lic va ser fonamental per la reobertura de l’edifici.

El 22 de març de 1939, va publicar-se una ordre de l’encara bàndol nacional on es declarava que el Sindicat de Metges i les seves filials passaven a ser regides pel Col·legi de Metges de Barcelona.

Només dos dies després, el Consell Administratiu de la Mutual Mèdica amb només quatre consellers va rebre un ofici de la Inspección Provincial de Sanidad permetent-los prosseguir amb la seva activitat.

La nova situació política evidentment no va permetre la continuïtat del SMC, fet que paralitzava l’activitat del Casal.

L’única possibilitat de poder prosseguir era amb el nom de la Mutual Mèdica, la qual va rebre els fons bancaris de l’eliminat sindicat. El Casal del Metge va passar a dir-se la Casa del Médico i va esdevenir la seu de la gestora col·legial i de la Jefatura Provincial de Sanidad de FET y JONS, dels Col·legis de Llevadores i de Practicants, de la Revista Médica de Barcelona i de l’Instituto MédicoFarmacéutico. La sala d’actes va ser cedida o llogada per a celebracions i concerts de promoció patriòtica o religiosa, mentre que la residència d’estudiants va privatitzar-se i va reservar-se una desena d’habitacions per a estudiants del Sindicato Español Universitario.

El 23 d’abril de 1957 la Previsión Sanitaria Nacional va manifestar la seva conformitat perquè la Casa del Médico fos cedida a la Mutual Mèdica, perquè havia estat la primera hipotecària, fet que va consolidar-se el 5 de novembre de 1957 amb l’atorgament de l’escriptura de transmissió de l’immoble.

HEM DIT 23 | METGES DE CATALUNYA > 30/11/2018

> 27/11/2018

MC aconsegueix transformar el model d’atenció primària prioritzant la qualitat de l’assistència

MC insta Salut a “controlar” els sous dels gestors i directius de la sanitat concertada

MC i l’ICS han signat un acord de sortida de vaga que permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals. El pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havia plantejat el sindicat, en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi.

L’entesa entre les dues part garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia. Alhora, estableix mesures per a l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional –en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària– que permetin reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. A més, assegura un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.

MC demana al Departament de Salut que posi “ordre i control” en les retribucions que perceben els gestors i directius dels centres sanitaris concertats amb el CatSalut amb un 25% per cent del seus ingressos provinents dels pressupostos públics.

El sindicat considera “greu” la informació publicada per El País sobre els sous dels alts càrrecs dels consorcis, fundacions i empreses públiques amb contracte d’activitat per a la prestació de serveis sanitaris. El rotatiu ha analitzat un estudi de retribucions elaborat pel president del sector d’hospitals concertats de MC, Xavier Lleonart, i ha revelat que 42 gestors d’aquest sector van veure incrementats els seus sous entre els anys 2014 i 2016, mentre els treballadors patien els efectes de les retallades. Per a MC, aquestes dades representen una “ignomínia” per als treballadors i treballadores dels centres concertats que entre els anys 2011 i 2015 es van veure exposats a expedients de regulació d’ocupació i retallades que, en molts casos, encara perduren.

> 15/11/2018

> 05/12/2018

MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària

La justícia dona la raó a MC: les guàrdies són retribucions fixes i periòdiques

MC ha presentat a la Gerència de l’ICS 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut. El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya, han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.

El TSJC ha sentenciat que les retribucions derivades de les jornades d’atenció continuada de presència física o localitzada, que els facultatius han de realitzar de manera obligada, formen part del sou fix i periòdic i s’han d’incloure en el complement del subsidi per incapacitat temporal (IT) que es percep en funció d’acords empresarials o de conveni col·lectiu. Confirma així una sentència del Jutjat Social de Terrassa que l’abril va donar la raó a MC i va condemnar l’entitat demandada a abonar les quantitats corresponents a les guàrdies que un facultatiu va realitzar el mes anterior a la data del fet que va provocar la IT i que no va percebre durant el període que va estar de baixa. Així, el TSJC corrobora que les guàrdies mèdiques s’han de considerar una activitat laboral “normal i ordinària”, de caràcter periòdic, que es programa amb antelació i que és d’obligat compliment, llevat de circumstàncies excepcionals.

METGES DE CATALUNYA | 24

LES VAGUES DE MC, PROTAGONISTES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La Sexta Noche

L’entrevista

Els matins

Telenotícies

La nit a 8TV

La noche en 24 horas

Telenotícies

Tot es mou

Som-hi!

Notícies

Mataró al dia

Notícies

25 | METGES DE CATALUNYA

> 28/11/2018

> 30/11/2018

> 26/11/2018

Humor Gràfic per N a p i

METGES DE CATALUNYA | 26

MC Magazine Fra Ramon

Alícia al país de les meravelles (1a part)

A

lícia és un dels personatges infantils més populars d’arreu del món. Les seves extravagants peripècies, descrites en l’obra més coneguda de Lewis Carroll, Les aventures d’Alícia al país de les meravelles (1865), i en la seva seqüela, A través del mirall i el que Alícia s’hi va trobar (1871), van ser popularitzades a través del cinema, de tal manera que, avui dia, pràcticament tothom coneix aquest conte. No obstant això, la fama de l’obra no es deu només a l’interès que desperta entre el públic infantil. L’atenció que li han dispensat molts adults, cercant-hi dobles lectures, interpretacions críptiques o, fins i tot, esotèriques, ha contribuït a difondre la seva popularitat, fins a esdevenir un mite de la cultura occidental i ser considerada l’avantguarda del surrealisme. El mite, l’autor i la pròpia Alícia, així com les relacions entre ells, tenen una curiosa història darrere que resulta més fascinant que la ficció.

L’autor Charles Lutwidge Dodgson va ser un diaca anglicà, professor de matemàtiques del prestigiós Christ Church College d’Oxford, pioner mundial de la fotografia artística, acreditat literat de llengua anglesa que signà amb el pseudònim de Lewis Carroll, autor d’un dels mites més internacionals i, sens dubte, la figura més controvertida de la literatura infantil.

Nascut a Daresbury, comtat de Cheshire, el 27 de gener de 1832, era besnet d’un bisbe anglicà, net d’un heroic capità mort en combat contra Napoleó i fill d’un plebà, tots tres anomenats com ell, Charles Dodgson. Fou el tercer -el primer dels nois- d’onze germans, fruit del matrimoni entre Charles Dodgson i la seva cosina Francis Jane Lutwidge.

Als 11 anys va a viure a Croft-on-Tees perquè al seu pare li van assignar aquella parròquia i als 13 ingressa intern a la Rugby School, de la qual guardà un molt mal record, sobretot per la que definí,

anys més tard, com a “molèstia nocturna”, en els seus diaris, segons recopila el seu nebot Stuart Dodgson Collingwood a The Life and Letters of Lewis Carroll:

“Crec que per res del món tornaria a viure aquells tres anys que vaig passar a la Rugby School. Puc, dir, honestament, que si hagués estat fora de perill de la molèstia nocturna,

27 | METGES DE CATALUNYA

i Euclid and his Modern Rivals (1879), i va ser l’autor de diversos materials sobre criptografia i mètodes de xifrat de textos, d’aritmètica electoral i de problemes de matemàtica recreativa, que utilitzava a classe per amenitzar-ne l’ensenyament.

En l’àmbit de la lògica escriu sobre les paradoxes d’Aquil·les i la tortuga, l’eterna aproximació per meitats i el diagrama de Venn.

En el camp literari, la seva obra és molt minsa. Abans d’Alícia, entre 1854 i 1856, escriu articles satírics i humorístics tant en revistes locals, com Whitby Gazette i Oxford Critic, com nacionals, com The Comic Times i The Train. El seu pseudònim apareix per primera vegada signant un poema romàntic, Solitud, a The Train, el 1856, quan llatinitza el seu nom, Charles Lutwidge Dodgson, per Carolus i Ludovicus, l’ordre del qual després inverteix i redueix, resultant el Lewis Carroll que tots coneixem.

Després d’Alícia, Lewis Carroll publica La caça de l’Snark (The Hunting of the Snark) el 1876 i les dues parts de Sílvia i Bruno (el 1889, la primera, i el 1893, la segona). la duresa de la vida diürna m’hauria resultat molt més suportable”.

Aquesta “molèstia nocturna” va ser ignorada pels seus primers biògrafs però una perspectiva més actual ens fa sospitar que Dodgson va ser una víctima més de les pràctiques que van abundar fins fa ben poc en aquella mena d’internats, com hem conegut després.

Al gener de 1851, coincidint amb la mort de la seva mare -un fet que, segons els seus biògrafs, el marcà considerablement- ingressa a la Universitat d’Oxford.

El 1857 guanya la plaça com a professor de matemàtiques al Christ Church College i quatre anys més tard s’ordena diaca. De forma simultània, desenvolupa la seva carrera literària, la feina de professor de matemàtiques, l’autoria d’articles i obres de lògica, geometria i aritmètica, i esdevé pioner mundial de la fotografia artística.

En canvi, la seva vocació religiosa no progressa mai cap el sacerdoci i queda voluntàriament estroncada, al que potser hi van influir la seva tartamudesa i les possibles dificultats per fer sermons amb l’èmfasi necessari.

En el camp de les ciències exactes publica A Syllabus of Plane Algebraical Geometry i Notes on the First Part of Algebra (ambdós, articles de 1862) i els llibres An Elementary Theory of Determinants (1867)

La disciplina en què Charles Dodgson es mostrà més polèmic fou en la fotografia artística, de la qual va ser-ne uns dels pioners i un referent de l’època, a parer de molts erudits, com Virginia Woolf i el seu Cercle de Bloomsbury; de fotògrafs, com Julia Margaret Cameron; o de crítics i historiadors de la fotografia, com Helmut Gernsheim.

Dodgson havia aprés la tècnica del seu oncle Skeffington Lutwidge i després la perfecciona a Oxford amb el seu amic Reginald Southey, excel·lint-ne ràpidament. Al principi fotografia de tot, fins i tot paisatges, però després s’especialitza en fotografia d’estudi i retrats, especialment de nenes, a les quals va dedicar la majoria de la seva obra. Va fer-se un estudi a les golfes de casa on hi tenia un bagul ple de vestits, que utilitzava per fer fotografies de les nenes disfressades amb l’ambientació adient, a vegades colorejades a mà per la pintora Anne Lydia Bond, que col·laborava amb ell.

Perquè les nenes no es cansessin i mantinguessin les postures estàtiques durant les llargues exposicions que requerien les instantànies de l’època, les entretenia amb contes, endevinalles i acudits.

Va retratar les filles dels amics i companys de la docència o del clergat. La nena que més vegades va fer-li de model

fou Alexandra Kitchin («Xie»), la filla del canonge de la Catedral de Winchester, a qui va fotografiar mig centenar de vegades, des dels 4 anys fins els 16.

Després d’un quart de segle de pràctica incansable, el 1880, quan acaba de complir 48 anys i per motius que es desconeixen, abandona de forma sobtada i irreversible la fotografia i mai més agafa una càmera. Estudiosos de la seva obra fotogràfica, com Roger Taylor (Lewis Carroll, Photographer, 2002) han calculat que entre 1856 i 1880 va fer més de 3.000 negatius, dels quals en deuen haver sobreviscut menys d’un terç.

El seu caràcter meticulós va fer que guardés perfectament titulades i classificades les seves fotografies, moltes de les quals van ser víctimes de la destrucció intencionada per part dels seus hereus, seguint les seves pròpies instruccions, dels pares de les nenes o d’ell mateix.

Les fotografies més polèmiques de Dodgson van ser els nus infantils que va guardar en sobre tancat amb la inscripció “cremeu sense obrir”. La instrucció va ser seguida pels seus hereus tan al peu de la lletra que només es conserven 4 d’aquestes fotografies que es troben al Museu Rosenbach de Filadelfia.

Resulta especialment polémica la foto d’Evelyn Hatch (1879) en què li va fer adoptar una postura molt poc natural, ajaguda, amb les mans al cap i mirant a càmera, que s’ha comparat amb la de la Maja desnuda de Goya i que, òbviament, no resulta gens espontània ni infantil.

Evelyn Hatch és també l’única model que ha explicat amb detall l’obsessió que sentia per les nenes i la necessitat d’envoltar-se d’amiguetes, les quals, segons Hatch, van sobrepassar el centenar.

Lewis Carroll mor a casa de la seva germana, a Guildford, per una afecció pulmonar, el 14 de gener de 1898. Quan va morir estava treballant en un tractat de lògica del qual ja havia publicat la primera part dos anys abans (Lògica simbòlica, Primera part, elemental).

L’Alícia històrica Alice Pleasance Liddell, que després de casada es diria Alice Hargreaves fins la seva mort, el 15 de novembre de 1934, neix a Westminster el 4 de maig de 1852, essent la tercera filla de Henry Liddell, degà del College Christ Church d’Oxford, i de la seva muller, Hanna Lorina Liddell.

METGES DE CATALUNYA | 28

Sabem, però, que el juny de 1863, la senyora Liddell treu de casa a Carroll i li demana que no es vegi mai més amb cap de les seves filles. Autors que van conèixer els protagonistes de la història han especulat que la senyora Liddell considerava que la relació de Lewis Carroll amb la seva filla Alice, de només onze anys, no li semblava apropiada a causa de les edats d’un i altre.

Els incondicionals de Carroll sostenen que les diferències en el claustre del Christ Church College foren la causa del distanciament entre Henry Liddell i el professor Charles Dodgson, però el cert és que els enfrontaments van començar uns quants anys més tard, a propòsit de les crítiques de Carroll a les reformes arquitectòniques que el degà imposa als centres i que tenim documentades el 1872 en els escrits The New Belfry of Christ Church i The Vision of the Three T’s que, malgrat ser anònims, tothom va atribuir a Dodgson des del primer moment.

Charles Dodgson (Lewis Carroll) coneix a Alice Pleasance Liddell quan la nena encara no ha complert quatre anys i ja li causa una gran impressió, segons consta en el seus diaris. La relació entre Alice i Carroll ha estat motiu de gran controvèrsia des de fa un segle i mig, tot i que tenim poques dades precises que puguin sustentar de forma fefaent les diferents teories al respecte malgrat els diaris de Dodgson, la biografia de Liddell i els relats i entrevistes d’altres contemporanis sobre la relació.

Dodgson estableix relació amb la família Liddell el 1855, quan Henry Liddell s’incorpora com a degà al College Christ Church, a la Universitat d’Oxford, on el diaca Lewis Carroll treballa de professor de matemàtiques. Les primeres relacions les estableix amb el pare, el fill gran, Harry, i la major de les tres germanes, Lorina. Quan Harry marxa a estudiar intern, Carroll segueix fent excursions en barca, pícnics, berenars, sortides al camp i trobades per fer fotografies o contar aventures, amb les tres germanes, Lorina, Alice i Edith.

A partir del novembre de 1857, disposem d’anotacions del diari de Dodgson en què constata una hostilitat manifesta i creixent per part de Hanna Lorina Liddell.

La destrucció dels volums relatius als dies que van entre el 18 d’abril de 1858 i el 8 de maig de 1862, dificulta conèixer els motius de la ruptura amb exactitud.

La teoria de la incomoditat que la presència de Charles Dodgson produïa a la Senyora Hanna Liddell derivava del rumor que es generalitzà pel campus de que festejava amb la institutriu de la família, que es fonamenta en declaracions i anotacions referides a els fulls arrencats del seu diari, efectuades per la seva germana i per la seva neboda, Menella i Violeta Dodgson, respectivament.

Versions menys implicades creuen, però, que la coneguda fascinació de Dodgson per les nenes i les seves sessions fotogràfiques són la causa més plausible.

Fos quin fos el motiu, no deuria ser gravíssim i insuperable ja que en poc més de mig any es van restablir, si més no formalment, les relacions de Dodgson amb la família Liddell i l’autor els va fer una visita per les festes de Nadal de 1863.

Gairebé un any més tard, el novembre de 1864, el pares van consentir que Dodgson obsequiés a Alice amb el manuscrit Les aventures d’Alícia sota terra amb dedicatòria, il·lustracions i un retrat ovalat de la nena al final, fets per ell mateix.

La següent vegada que la va tornar a veure, el novembre de 1865, Alice Liddell ja tenia 12 anys i Carroll va anotar al seu diari: “Alícia sembla notablement canviada i dubto que sigui per a millor. Probablement estigui entrant en la pubertat”.

Tot i que de manera molt esporàdica, la relació entre Alice i Charles Dodgson va continuar, es van veure alguna vegada després que Alice es casés i van mantenir

una molt escadussera relació epistolar, que en bona part es conserva. Les referències en el diari de Dodgson a aquestes trobades sempre són molt tristes.

Hanna Lorina, la mare d’Alice, va prohibir explícitament al biògraf del seu marit que fes cap referència a Charles Dodgson.

Ni tan sols podia esmentar-lo, de manera que és molt probable que l’autèntica motivació de la ruptura no la coneguem mai, si més no per part dels Liddell.

Alice va tenir dues relacions importants en la seva joventut amb alumnes del Christ Church: el príncep Leopold, duc d’Albany, penúltim fill de la reina Victòria, que apadrinaria el fill d’Alice i amb qui mantindria l’amistat durant tota la vida, i amb Reginald Gervis Hargreaves, fill d’un magnat local, amb qui es casarà el 1880 a l’Abadia de Westminster, entrant de ple en l’alta societat britànica, per viure de forma molt acomodada fins la mort del seu marit.

El seu seu fill gran, Alan Knyveton, i el mitjà, Leopold, apadrinat del duc d’Albany, van morir en combat en la Primera Guerra Mundial, i el petit, Caryl Liddell Hargreaves, la va arruïnar.

Alice Hargreaves, que havia conservat el manuscrit Alice’s Adventures Under Ground, va decidir assegurar-se una bona jubilació i el va vendre a Sotheby’s per 15.400 lliures, el 3 d’abril de 1928.

Alice va morir el 16 de novembre de 1934, havent manifestat estar farta de ser Alícia al país de les meravelles. En les múltiples entrevistes que va concedir, mai fa cap retret a Dodgson, ni dona a entendre res indecorós en la seva la relació.

Als diaris de Dodgson apareixen com a dates especialment marcades -amb una “pedra blanca” segons la seva enigmàtica terminologia- el 25 d’abril de 1856, data en què va conèixer Alice, una setmana abans que complís quatre anys i dia en què va fer la primera sortida amb les tres germanes juntes, i el 4 de juliol de 1862, dia en què va idear la història d’Alícia al país de les meravelles. No obstant, hi ha la possibilitat que el registres al diari es fessin retrospectivament, com afegitons extemporanis, i no en la pròpia data del succés.

Els hereus de Dodgson van fer entrega dels seus diaris al Museu Britànic, tot i que hi falten les fulles que van del 18 d’abril de 1858 al 8 de maig de 1862, i del 27 al 29 de juny de 1863, les quals, òbviament, haguessin portat llum sobre els enigmes de la relació entre l’autor i la seva infantil musa.

29 | METGES DE CATALUNYA