L a r e v i s ta d e l s i n d i c at
Núm. 13 NOVEMBRE 2019 SEGONA ÈPOCA
Entrevista
Laura Soucek, investigadora del VHIO
Reportatge Canvi climàtic
Magazine Mata Hari
Sumari 05 Editorial La prescripció infermera 06 Article Canvi climàtic: causes, efectes i geopolítica global
Article
10 Article Camí del centenari 11 Entrevista Laura Soucek, investigadora del VHIO 14 Article Una demanda amb molta demanda 16 Cronologia #DignitatAP: 365 dies després 18 Reportatge Rohingyas a Bangladesh: néixer en l’adversitat 19 Espai Jurídic Alguns aspectes polèmics sobre el nou decret relatiu a la prescripció infermera 20 Medicina i Catalunya, una mica d’història La fundació del nou Sindicat de Metges de Catalunya 22
Hem dit MC als mitjans de comunicació
24
Formació i Humor Gràfic
25
MC Magazine Mata Hari (1a part)
Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez
08013 Barcelona
Coordinació: Elisa de Frutos
Tel. 93 265 11 77
D.L.: B 11121-2015
info@metgesdecatalunya.cat
Producció Editorial:
wwww.metgesdecataluya.cat
Canvi climàtic: causes, efectes i geopolítica global
Reportatge Rohingyas a Bangladesh: néixer en l’adversitat
Jurídic Alguns aspectes polèmics sobre el nou decret relatiu a la prescripció infermera
18
Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.
Metges de Catalunya
06
25
5 | METGES DE CATALUNYA
Editorial L
a indicació, l’ús, l’autorització i la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part d’infermeria és un fet inqüestionable dins la nostra realitat, una realitat plasmada ja en l’ordenament jurídic. S’ha de reconèixer que ha format part de la seva activitat habitual durant molt de temps, tot i no estar regulada, i és cert que aquesta manca de normativa deixava un buit legal que calia omplir. L’informe “Prescripció infermera. Posicionament i opinió dels professionals de salut a Catalunya sobre els seus beneficis”, elaborat el juny passat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), conclou que els avantatges d’aquest procés estan en consonància amb els estudis internacionals publicats recentment, els quals assenyalen que la prescripció infermera pot millorar el sentiment de pertinença d’aquesta professió i millorar la coordinació i la qualitat assistencial, on infermeria desenvolupa un paper clau. Dit això, cal posar en context aquest canvi normatiu i veure què està passant al nostre entorn des de fa força temps. La majoria de països desenvolupats pateixen una manca significativa de facultatius per atendre la població, sobretot en àrees rurals allunyades dels grans nuclis urbans. Malgrat els estímuls econòmics i les facilitats per viure i desplaçar-se per aquestes zones que s’ofereixen als metges, la penúria ha persistit en certs territoris, la qual cosa ha empès les administracions a potenciar la capacitació de tot el personal sanitari disponible per atendre la població. Cal destacar que hi ha suficient bibliografia que demostra que, amb la formació complementària adient, els resultats en salut de les poblacions ateses per infermeria i altres professions sanitàries intermèdies, creades ad hoc, són comparables en termes de qualitat a l’assistència prestada pel personal mèdic, però amb un menor cost econòmic. La diferència entre nosaltres i aquests països rau, sobretot, en el grau d’exigència a l’hora de delegar feines tradicionalment mèdiques a infermeria. Que una infermera acabada de llicenciar pugui prescriure medicaments que necessiten recepta mèdica només fent un curs de farmacologia on line de cinc hores, sembla més una broma de mal gust que no pas un pla formatiu seriós pensat per donar resposta a les necessitats assistencials, amb la qualitat i seguretat suficient. Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els estudis de farmacologia a la carrera de medicina ocupen 140 hores –sense tenir en compte la part de farmacologia que s’imparteix en cadascuna de les assignatures durant tota la carrera–, mentre que a infermeria n’ocupen 36 hores. Aquestes més de 100 hores de diferència ens mostren la desproporció pel que fa a coneixements bàsics que hi ha entre ambdues professions i posen en evidència la poca rellevància o incidència que tindrà un curs on line de cinc hores per tapar un dèficit curricular de tantes hores. És infermeria responsable d’aquesta irresponsabilitat administrativa? Probablement no, de manera que aquesta Administració, que diu voler potenciar el col·lectiu d’infermeria, l’està posant en una situació de perill per mala praxi que no es pot justificar. Estem d’acord que es potenciï el rol d’infermeria, tant per justícia a la seva capacitat i potencialitat com per necessitat. Ara bé, fer-ho tan malament com ho han fet les nostres autoritats, no ho mereix ni la professió infermera ni els nostres pacients. S’haurà de rectificar i confiem i desitgem que sigui per l’evidència de la insuficiència dels requisits per dur a terme aquesta tasca i no pas pels problemes provocats a la ciutadania.
La prescripció infermera
METGES DE CATALUNYA | 6
Article Canvi climàtic: causes, efectes i geopolítica global Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya
L
’any 1992, un vaixell mercant que traslladava joguines de bany es va veure atrapat en una tempesta. Els contenidors van caure per la borda i les onades van arrossegar 28.000 aneguets de goma i altres joguines cap al Pacífic nord. Els aneguets es van dispersar per tot el món i els investigadors van aprofitar el recorregut d’aquestes joguines per delimitar amb més precisió els corrents oceànics.
Origen dels corrents Els corrents oceànics es generen per quatre forces diferents: el vent, les marees, els canvis en la densitat de l’aigua (salinitat) i la rotació de la Terra. En menor grau, també influeixen la topografia del fons oceànic i la línia costanera. En funció d’aquestes variables, els corrents es poden tornar més ràpids, més lents o canviar de direcció. Podem distingir dos tipus de corrents oceànics: els superficials i els profunds. Els primers mouen el 10% de l’aigua dels oceans, mentre que els segons traslladen el 90% restant. Si bé s’originen de diferent manera, els corrents superficials i els profunds s’afecten mútuament en una intricada relació que manté els oceans en moviment. A prop de la costa, els corrents superficials són impulsats pels vents i les marees que fan que l’aigua avanci i retrocedeixi en funció del nivell del mar. A l’oceà obert, en canvi, el vent és el principal motor de les corrents superficials. Quan el vent bufa, mou les capes superiors de l’aigua. Aquestes mobilitzen les capes inferiors, les quals, al seu torn, mouen les que estan més avall. Fins i tot, a 400 metres de profunditat, l’aigua es veu afectada pel vent que bufa a la superfície. Quan des de l’espai s’observen els patrons dels corrents superficials de tot
el món, es veu com formen grans bucles, coneguts com a girs, que van en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord i en el sentit oposat, a l’hemisferi sud. Això es deu a l’efecte de la rotació de la Terra sobre els vents que originen aquests corrents. Si la Terra no girés, l’aire i l’aigua simplement es mourien cap endavant i cap a enrere entre l’equador (on la pressió és baixa) i els pols (on la pressió és alta). Però com que la Terra gira, l’aire que va des de l’equador al pol Nord es desvia cap a l’est, mentre que l’aire que va en la direcció contrària es desvia cap a l’oest. La imatge oposada es veu en l’hemisferi sud, de manera que les principals corrents d’aire formen patrons similars als girs al voltant de les conques oceàniques. Això s’anomena efecte Coriolis.
Conseqüències dels corrents Com que l’aigua reté més calor que l’aire, aquests corrents contribueixen a la redistribució de la calor a tot el planeta. A diferència dels corrents superficials originats pels vents, els
corrents profunds s’originen principalment pels canvis en la temperatura i en la densitat de l’aigua, la qual depèn de la major o menor concentració de sal. Com més a prop del pol Nord, més freda es torna l’aigua fins que comença a formar cristalls de gel (icebergs) que retenen l’aigua, però no la sal. Per tant, l’aigua que no s’arriba a gelar està molt freda i té una major concentració salina, és més densa. Aquesta aigua freda i densa s’enfonsa, mentre que l’aigua més càlida puja, establint-se així un corrent vertical anomenat circulació termohalina (thermo de temperatura i halin de sal). La circulació termohalina de l’aigua profunda cap a l’aigua superficial i els vents es combinen formant un recorregut sinuós anomenat cinta transportadora oceànica. La circulació termohalina constitueix el moviment permanent de l’aigua dels oceans i l’energia que transporta és un dels motors del nostre clima, però, a més, l’aigua que es mou de les profunditats de l’oceà a la superfície trasllada nutrients que serveixen d’aliment als microorganismes, que són la base de les cadenes
7 | METGES DE CATALUNYA
alimentàries a l’oceà. La cinta transportadora oceànica és el corrent més llarg del món i abasta tot el planeta.
El canvi climàtic El que està passant amb l’augment de la temperatura del planeta és que el glaç àrtic es fon, però la temperatura cada vegada més alta del mar està alentint la cinta transportadora. Hi ha models de simulació que mostren com això afecta els sistemes climàtics del món, però avui en dia ningú té la certesa de si la cinta transportadora només s’alentirà o si, fins i tot, pot arribar a aturar-se per complet. Si ho concretem en la nostra àrea geogràfica, a l’Atlàntic, les aigües càlides del Carib són transportades fins a les costes d’Europa Occidental a través del corrent del Golf (el nom prové del Golf de Mèxic, àrea on s’origina aquest corrent). Per la temperatura càlida de les seves aigües, és un corrent superficial calent que disminueix gradualment en profunditat i velocitat, fins a pràcticament desaparèixer a uns 1.000 metres, cota on la influència de l’escalfament pels raigs solars es dissipa. Té una amplada que oscil·la entre els 80 i els 150 km en gran part de la seva llarga trajectòria, el que dona una idea aproximada de l’enorme quantitat d’energia que transporta des de zones tropicals cap a zones mes fredes i de les conseqüències beneficioses de la mateixa. És tot un riu a l’oceà Atlàntic. Els rius continentals més cabalosos resulten insignificants al seu costat. Malgrat que les seves ribes no són de sorra ni de roca, la seva silueta és visible des de l’espai mitjançant imatges infraroges que varien de color en funció dels seus canvis de temperatura. Aquest riu oceànic és una massa d’aigua càlida que discorre del sud al nord de la costa atlàntica nord-americana. La primera descripció de la qual es té notícia
va tenir lloc el 27 de març de 1513, als pocs dies de l’arribada del conqueridor espanyol Juan Ponce de León a la península de Florida. Ponce de León i un dels seus navegants més experimentats, Antón d’Alamins, van ser testimonis de l’envergadura del corrent. Per més que bufés el vent i despleguessin totes les veles dels vaixells, no només els resultava impossible avançar, sinó que retrocedien. “El corrent era tan gran que podia més que el vent”, va narrar el cronista Antonio d’Herrera en la coneguda com Dècades (1601), la primera evidència escrita del corrent del Golf. La circulació d’aquest corrent assegura a Europa un clima més càlid del que li correspon per la latitud en què es troba. També determina en bona part la flora i la fauna marina dels llocs pels quals
passa. Per exemple, els artròpodes i cefalòpodes abunden més a les costes de Galícia que a les del País Basc, on la seva influència és menor.
El corrent del Golf Per què perd velocitat el corrent del Golf? El motiu d’aquesta pèrdua és que a l’oceà hi estan arribant majors quantitats d’aigua dolça. D’una banda, perquè es registren més pluges a l’Atlàntic nord i en zones costaneres, i de l’altra, perquè l’Àrtic s’està fonent, enviant aigua dolça també cap a l’Atlàntic. Cal tenir en compte que els casquets de l’Antàrtida i Groenlàndia contenen més de dos terços de l’aigua dolça del planeta. La fusió de les glaceres a l’Àrtic, causada per l’escalfament global, augmenta la quantitat d’aigua dolça a l’Atlàntic nord, tot disminuint la seva densitat en diluir
l’aigua salada. Això impedeix que aquesta aigua s’enfonsi i, per tant, les capes més calentes no pugen, fet que fa que la temperatura a la superfície romangui molt més baixa, posant en perill l’existència del corrent del Golf tal com el coneixem i provocant canvis en els corrents marítims, en disminuir o interrompre la circulació termohalina. Això passa sobretot a les costes de Noruega i Groenlàndia, punt on el corrent refredat del Golf canvia de sentit i baixa cap al tròpic. Al tròpic l’aigua es torna a escalfar, puja a la superfície i torna a dirigir-se cap a l’Àrtic. Aquest corrent càlid que banya les nostres costes serveix de regulador de la temperatura al litoral europeu i és el que ajuda a suavitzar el clima. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç, sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional. Fixem-nos que al voltant dels 60 graus de latitud nord, que correspon a la latitud de les capitals escandinaves, amb prou feines hi ha poblacions importants en altres continents. Ni Islàndia ni les Illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l’hivern. El corrent del Golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil·lació tèrmica. Aquest corrent influeix molt en les ciutats europees de latituds molt al nord com per exemple Londres, Berlín o Amsterdam. Aquestes latituds correspondrien a les mateixes que algunes zones de Sibèria i països escandinaus, amb extenses àrees quasi despoblades a causa del fred. Hi ha estudis que demostren que la desaparició del corrent del Golf fa uns mil anys va provocar un període de glaciació. Si la circulació termohalina s’interromp, l’hemisferi sud es tornarà més càlid i l’hemisferi nord més fred. Al sud de Groenlàndia el corrent s’està refredant perquè l’aigua no s’enfonsa suficientment i no pot mobilitzar la mateixa quantitat d’aigua calenta. Les
METGES DE CATALUNYA | 8
dades demostren que el corrent del Golf s’ha alentit en un 15% els últims 15 anys. Entre les conseqüències probables d’aquest debilitament, hi ha l’augment de la temperatura de l’aire a l’Àrtic Alt, l’est del Canadà i Amèrica Central, així com el seu descens a l’Europa Occidental. Amb un corrent del Golf afeblit, aquest patró pot donar lloc a condicions més extremes a l’hivern amb irrupcions d’aire molt fred a tot el continent europeu. Paradoxalment, doncs, l’escalfament global generarà hiverns extremadament durs a l’Europa Occidental. Ja s’ha pogut constatar que, mentre l’àrea específica a l’Atlàntic Nord s’ha estat refredant, la resta del món s’ha anat escalfant.
Període de glaciació En resum, totes les observacions convergeixen cap al paper “termoregulador” del corrent del Golf. I si aquest s’atura, què passarà? Doncs, Europa entrarà en una període de glaciació i es pot entreveure que el fenomen migratori europeu serà massiu i els canvis socials fruit d’aquests moviments gegantins de població difícilment imaginables. Però de segur res no serà com ara, al menys a la vella i properament gelada Europa. Avui en
dia, ja hi ha més refugiats per causes climàtiques que per les guerres. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), hi ha més de 20 milions de persones desplaçades per desastres ecològics. No podem oblidar, però, que, en molts d’aquests focus d’emigració –per exemple a l’Àfrica– els seus habitants portaven segles vivint en duríssimes condicions climatològiques i les sabien afrontar. Aquests desplaçaments, en molts casos, estan provocats per les polítiques dels seus governs,
“Europa entrarà en un període de glaciació i el fenomen migratori serà massiu”
“Segons l’ONU, hi ha més de 20 milions de persones desplaçades per desastres ecològics”
afavoridores de les grans multinacionals dedicades als monocultius com el de la soja. Acaparen immenses quantitats de terres, però el més dramàtic és l’apropiació desproporcionada de l’aigua, escassa en molts llocs. Tos dos fenòmens, finalment, obliguen que els nadius s’hagin de desplaçar, de manera que milions de camperols es mouen en massa cap a les ciutats, tal com va succeir a Algèria als anys setanta, quan es va posar en marxa una política d’industrialització que va destruir el teixit agrícola del país, provocant una immensa migració cap a les ciutats, però també cap a França. Una mostra més de la importància de la política darrere dels desastres ecològics. Nombrosos grups d’experts al món han estat informant insistentment sobre les causes i conseqüències previsibles del canvi climàtic durant els darrers 10 anys. Tot i les nombroses evidències, encara hi ha qui prefereix negar que el canvi climàtic s’està accelerant pel comportament humà. Prefereixen passar per beneits, però, en realitat, sabent com saben que és cert, hi veuen un immens interès econòmic que justifica la seva actitud, aparentment infantil i negacionista.
9 | METGES DE CATALUNYA
El tresor del pol Nord: la batalla del segle XXI Es calcula que al cercle polar àrtic hi ha la quarta part de totes les reserves de petroli i gas natural que queden per explotar al nostre planeta. L’or, els diamants i les terres rares (grup de metalls que formen part de les matèries primeres estratègiques en l’economia mundial, indispensables en l’electrònica, la indústria armamentista i en especial pels sistemes de comunicació adherits a míssils i a drons) són també poderosos reclams que desperten l’interès de les potències mundials. Al nord de Canadà, més enllà de l’Àrtic, hi ha rics jaciments aurífers i una mina que en dos anys ha omplert les seves arques amb 5.000 quilos de diamantes. El futur pol Nord també serà una mina d’or, però a nivell comercial. S’obrirà una nova ruta marítima entre el Pacífic i l’Atlàntic que ara està bloquejada pels gels, excepte 30 dies a l’any. Aquesta via estalviarà temps i diners als vaixells de càrrega que, actualment, estan obligats a transitar pel Canal de Panamà o el de Suez. Davant l’enorme profit financer, la batalla internacional es reescalfa. “L’Àrtic és nostre”, va dir l’expedicionari rus que va plantar la seva bandera al llit del mar el 2 d’agost del 2007, a 4.300 metres de profunditat. Cinc estats amb territori al cercle polar àrtic –Canadà, Noruega, Rússia,
EUA i Dinamarca, a través del seu domini de Groenlàndia– controlen una zona de 320 km al nord de les seves costes i estan intentant demostrar que la serralada Lamonosov, que s’estén sota l’aigua des de Rússia pel pol Nord fins a l’illa canadenca d’Ellesmere i Groenlàndia, és una continuació de les seves plataformes i que, per tant, els pertany. Els EUA se sumen al grup a través d’Alaska. Cal recordar la decisió recent del president nord-americà, Donald Trump, de retirar-se de l’Acord de París signat el 2015 per 195 països, sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a partir de 2020. Aquesta retirada ha permès a altres països com Polònia sentir-se més forts a l’hora de negociar a la baixa la descarbonització que li tocava per l’acord. Ha estat la culminació d’un bloqueig sistemàtic començat el 1994, quan es va crear la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Tampoc no podem oblidar, per molt patètica que ens sembli, l’oferta que ha fet Trump de voler “comprar” Groenlàndia, un fet que s’ha d’interpretar com un moviment més en la carrera geoestratègica per controlar la zona. Poder, ambició, diners i conquestes: la lluita pel control del pol
Nord està oberta i ja es dibuixa com una de les grans batalles del segle XXI. Enormes estalvis de cost de transport, un accés fàcil i barat als recursos del petroli, el gas i els minerals i l’obertura de rutes marítimes i comercials, són oportunitats que tindran a la regió del pol Nord com a gran protagonista els propers anys. Sembla, doncs, que el canvi climàtic ens afectarà, però, sobretot i en negatiu als europeus, de manera que es pot començar a entendre la poca pressa dels EUA i d’altres indrets del planeta per aturar el fenomen. Albiren, per a ells, un futur més ric en matèries primeres, més barates i més fàcils d’aconseguir i, alhora, un afebliment d’Europa que augmentarà la seva ja espectacular dependència energètica. Es calcula que la despesa europea per comprar combustibles fòssils l’any 2050 passarà dels 32 bilions d’euros –el producte interior brut (PIB) espanyol és de 1,2 bilions d’euros–, posant més a l’abast dels EUA el seu interès per colonitzar-la econòmicament i militar. Un interès que ve de lluny i que ja es va intentar dur a terme al final de la Segona Guerra Mundial, però que va ser desbaratat a temps pel general Charles de Gaulle en aconseguir el reconeixement i l’acceptació internacional del govern provisional de la República Francesa.
METGES DE CATALUNYA | 10
Article Camí del centenari
M
etges de Catalunya (MC) ha donat el tret de sortida a la celebració del seu centenari (19202020) amb una jornada de reivindicació històrica que va tenir lloc el 28 de juny passat, al Seminari Centre Tarraconense, de Tarragona. Va ser en aquesta mateixa ciutat, on un grup de facultatius que participaven en el III Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a finals de juny però de 1919, va idear i aprovar la constitució de la comissió organitzadora del primer sindicat mèdic europeu: el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC). Així ho va explicar l’historiador Josep Lluís Martín i Berbois que va glossar, davant d’un centenar d’assistents, els primers anys de vida del sindicat. Una organització que es va crear oficialment el 27 de març de 1920, en un acte a l’Ateneu Empordanès de Barcelona que va aplegar mig miler de professionals de la medicina.
sanitari català que va cristal·litzar en la Segona República, quan el sindicat es va posar al servei del Govern de la Generalitat i va presentar al president, Francesc Macià, la ponència “SanitatHigiene i Beneficència”. Aquest informe es va tenir en compte, posteriorment, a l’hora de desplegar les competències sanitàries del primer Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932.
Martin i Berbois va destacar el creixement inicial de l’entitat –en pocs mesos s’hi van afiliar el 70% dels facultatius que exercien a Catalunya– i la seva “voluntat de col·laboració” amb l’Administració en la tasca de planificació del sistema
Per la seva part, el president de MC, Jordi Cruz, va repassar a grans trets els 100 anys de defensa de les condicions laborals i professionals del personal facultatiu, centrats en les lluites i fites que ha assolit el sindicat. També va
Els primers passos de l’organització es van distingir també, segons l’historiador, pel bastiment d’una estructura funcional de “gran ajuda” per als seus associats, amb la creació de les entitats filials Mutual Mèdica, Cooperativa de Consum i Caixa de Previsió i Crèdit, i Casal del Metge. Aquesta època d’esplendor, però, es va apagar amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la posterior repressió del règim franquista que va acabar amb la desaparició del sindicat i l’exili de molts dels seus membres.
subratllar l’esforç dels metges i metgesses que van treballar, a partir dels anys setanta, per la recuperació i consolidació de l’organització, fins a la seva refundació el 2002, quan el Sindicat de Metges de Catalunya i la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), constituïda el 1981 i amb implantació als hospitals comarcals concertats, van decidir integrar-se en una única organització i adoptar la denominació actual. Finalment, el secretari general de MC, Josep Maria Puig, va diagnosticar el present de la professió i els reptes del sindicalisme mèdic, en un context en què els facultatius, “posseïdors del coneixement”, han perdut la seva capacitat de decisió, “arrabassada” pels interessos econòmics. En aquest sentit, va advertir que, si el col·lectiu no s’hi oposa amb contundència, “la llei del guany econòmic engolirà els principis, la professió i els professionals”, i va apostar per “mantenir viva la batalla del compromís per la qualitat i el servei al pacient i a la societat”. L’acte central del centenari se celebrarà el 27 de març de 2020 al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
11 | METGES DE CATALUNYA
Entrevista “Tenim l’esperança que Omomyc serà efectiu per a la cura de tots els tipus de càncer”
Laura Soucek Llicenciada en Biologia i Doctora en Genètica i Biologia molecular per la Universitat La Sapienza de Roma. Cap de Modelització de teràpies antitumorals en ratolins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Professora investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fundadora i directora executiva de Peptomyc, i editora científica de la revista Cancer Discovery. Què és i com actua Omomyc? Omomyc és un inhibidor d’una proteïna anomenada Myc, que es troba en totes les cèl·lules del cos, però específicament en les cèl·lules del càncer, a les quals
els permet reproduir-se i sobreviure als tractaments. Fa més de 20 anys vaig dissenyar Omomyc per inhibir aquesta proteïna, atacar-la com a estratègia per al tractament del càncer. Em van dir
que això no era possible perquè com Myc també està present en cèl·lules no cancerígenes, es creia que, si se l’atacava, provocaria efectes secundaris en les cèl·lules normals. Aquest dogma va
METGES DE CATALUNYA | 12
ser suficient per no seguir investigant, però no vaig trobar cap evidència en la literatura científica que demostrés que no es podia fer. Així que vaig dissenyar Omomyc per acostar-me a Myc, que s’amaga dins del nucli de la cèl·lula, i és el que s’anomena una proteïna intrínsecament desordenada. Myc troba una altra proteïna, anomenada Max, i quan ho fa es bloqueja i assumeix una forma de pinça que s’adhereix a l’ADN i regula la transcripció de fins al 20% dels gens que estan dins d’una cèl·lula, és a dir, determina el seu destí . Dona instruccions, per exemple, per al creixement ossi o per cicatritzar una ferida. El problema és que, quan es tracta d’una cèl·lula cancerígena, Myc hi és constantment, al costat de Max, i segueix dient-li a la cèl·lula “és hora de multiplicar-se”, i l’empeny a dividir-se i envair altres teixits. Per inhibir Myc s’han utilitzat les molècules petites, que s’uneixen a les proteïnes i les inactiven, però Myc canvia sempre la seva forma i aquestes molècules no ho reconeixen. El nostre abordatge ha consistit en crear una proteïna molt similar a Max per enganyar Myc, atrapar-la i inactivar-la. Utilitzem una proteïna per atacar una proteïna, substituint a una altra i impedint que Myc s’uneixi a l’ADN. Només ataca els teixits cancerosos? Com s’aconsegueix? La bellesa d’aquesta investigació és que hem descobert que no necessitem seleccionar només les cèl·lules malignes. Si Omomyc entra en una cèl·lula normal, alenteix una mica la seva divisió, però pot fer-la, en canvi la cèl·lula del càncer queda bloquejada i mor perquè no sap dividir-se, perquè pateix una crisi energètica i perquè, al llevar-li Max, perd la capa d’invisibilitat que la fa resistent al sistema immunitari, així que és el propi sistema el que ens ajuda a destruir la cèl·lula cancerígena.
o neuroblastoma, que és un càncer pediàtric. La nostra teràpia podria ser la mateixa per a tothom, independentment de les mutacions, perquè ens dirigim al nucli de la cèl·lula, no a la seva superfície, on hi ha molts receptors alternatius. Al nucli, en canvi, aquestes alternatives són limitades. Pel que fa als estadis, hem fet experiments en la fase de metàstasi i també hem vist que la funció de Myc és essencial, des de la migració del tumor primari fins al seu lloc secundari, depèn de Myc. A cada estadi que inhibim a Myc, desactivem una funció fonamental perquè el càncer pugui créixer. L’assaig clínic està previst per al 2020? Sí, a la primavera. És un moment apassionant i, alhora, terrorífic. Som optimistes, però també sabem que el que ha funcionat en ratolins de vegades canvia en pacients humans. El fàrmac que hem sintetitzat també té camp de millora i, per descomptat, estem molt il·lusionats.
En la fase d’assaig animal, contra quins tumors s’ha demostrat eficaç? En quins estadis del càncer?
Si resulta satisfactori, quant de temps pot passar fins que el veiem en forma de fàrmac disponible i administrable als pacients?
Ens hem centrat en el càncer de pulmó perquè és un dels més mortífers, però Myc es troba en tots els tipus de càncers humans, per tant, el mateix abordatge es pot aplicar a tots els tipus. Al laboratori hem creat proves per al càncer de mama metastàtic, de pàncrees, de cervell, melanoma, mieloma múltiple
Normalment, el recorregut d’un fàrmac des del seu assaig clínic en fase 1 i fins a la seva aprovació per al mercat, és de més o menys cinc anys. En aquest cas, si l’eficàcia és tan extraordinària, les agències reguladores poden escurçar els terminis. Per sort, si tot va bé, a Espanya podria estar disponible abans per als
pacients que accedeixin a assaigs clínics, per exemple, al Vall d’Hebron. A més de la teva investigació, hi ha avenços en la lluita contra el càncer en el camp de l’epigenètica o en els tractaments basats en la immunoteràpia. Creus que estem a prop de trobar la clau de la cura o, almenys, d’aconseguir una cronificació de la malaltia? Sí, crec en això i és el que em dona la motivació. La cronificació, sens dubte, és una promesa molt bona, tot i que alhora sabem que el cost dels medicaments a llarg termini és una complicació gran per a la societat, per l’elevat preu d’aquests fàrmacs. Si l’objectiu és la cronificació, s’hauran de canviar moltes coses en l’accés als tractaments per reduir els costos. L’esperança que nosaltres tenim és l’erradicació de la malaltia a través d’un fàrmac que no sigui tòxic. El que hem vist fins ara en la teràpia contra Myc és que no hi ha efectes secundaris i això també és molt important, si parlem de cronicitat. Barcelona és un dels pols mundials en investigació biomèdica i són freqüents els anuncis de descobriments i avenços. Què creus que es fa bé des d’aquí que afavoreix la producció científica? Vaig arribar aquí fa vuit anys des dels Estats Units, on havia experimentat un tipus concret d’investigació. Quan vaig decidir tornar a Europa, vaig avaluar diferents països i la proposta del VHIO em va semblar única. Oferia la
13 | METGES DE CATALUNYA
possibilitat de col·laborar en el mateix equip amb oncòlegs i treballar perquè la investigació fos de veritat translacional, de manera que el que sorgís del laboratori seria testejat aquí mateix, a l’hospital. La força de Barcelona i del VHIO en particular és el compromís que tenen tots els professionals de treballar junts per trobar solucions per als pacients de la manera més ràpida i eficaç possible. Això és una cosa que pot semblar bàsica però que, en el meu cas, no ho havia trobat als EUA. El VHIO va néixer amb l’objectiu que tota investigació tingués el seu impacte en la pràctica clínica i això per a mi és fonamental. Que es tracti d’un país amb un fort model de sanitat pública influeix? Per descomptat, la inversió pública en recerca és bàsica. Per anomenar-nos de veritat societat, ens cal tenir cura de la salut de tots, és el que ens fa cívics. I especialment ara, quan l’envelliment saludable és tan important. Per a mi no hi ha inversió més intel·ligent que aquesta. El teu nom està al costat dels Baselga, Massagué o Esteller. A poc a poc, les investigadores obriu camí i sou més visibles. T’has trobat amb alguna dificultat, obstacle o reticència pel fet de ser dona i liderar equips de recerca? El canvi s’està produint i és una qüestió de temps que la igualtat sigui real. En el meu cas, mai em vaig imposar límits. Quan vaig venir al VHIO em van dir que estava una mica boja perquè no hi havia investigadores principals dones i menys que no fossin espanyoles. La meva resposta va ser: i què? Algú ha de començar, que no hi hagi precedents no em preocupa. Ara, al VHIO ja som paritaris i la transició ha estat natural. Potser quan vaig començar sí que havia de demostrar el doble del meu valor, en les converses, per exemple, la pressió per dir alguna cosa intel·ligent tot el temps, però, per sort, això està canviant. Els estudis de Ciències de la Salut compten amb més d’un 70% d’alumnes de sexe femení. Creus que comportarà algun canvi en la medicina o la investigació de les pròximes dècades? Fa més de 20 anys, quan jo estudiava, també la majoria érem dones. El problema és quantes d’aquestes
dones han arribat a ser investigadores principals o ha arribat a ocupar un lloc directiu. L’estadística demostra que molt poques i que segueixen existint els sostres de vidre, tant externs com interns. A vegades les mateixes dones ens imposem alguns sostres i això és
una cosa que nosaltres hem de canviar. I després hi ha els sostres externs, que també hem de ser-hi per trencar-los. És una realitat contra la qual encara hem de lluitar i és frustrant que segueixi sent així, però, de nou, crec que ho estem aconseguint.
METGES DE CATALUNYA | 14
Article Una demanda amb molta demanda Més de 1.500 facultatius inicien els tràmits per reclamar amb els serveis jurídics de Metges de Catalunya (MC) l’impagament de la mitjana de les guàrdies en la nòmina de vacances
E
l passat mes d’abril, Metges de Catalunya (MC) va iniciar una campanya jurídica amb l’objectiu que els facultatius que presten serveis en entitats de la xarxa sanitària concertada poguessin reclamar que en la nòmina de vacances s’inclogués la retribució equivalent a la mitjana de les guàrdies treballades durant l’any, tant de presència física com de localització. Prèviament, el sindicat mèdic havia aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconegués aquest dret emparant-se en el Conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que declara que la retribució durant el temps de vacances ha de ser equivalent a la normal o mitjana de cada treballador durant els altres mesos de l’any. Uns mesos més tard, al juliol, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència i va tancar de manera definitiva el conflicte desestimant els recursos presentats per les patronals sanitàries que demanaven l’anul·lació de la resolució del TSJC. Així doncs, la nòmina de vacances ha d’incloure els conceptes salarials habituals com són les guàrdies, tal com es recull en la legislació internacional i comunitària que és d’aplicació a l’estat espanyol, però se n’exclouen altres, com les hores extraordinàries i la
retribució variable per objectius (DPO), que també havien estat reclamats per les organitzacions sindicals. Demanda individual, la via de MC MC va ser el primer sindicat que va posar en marxa un procés de reclamació de caràcter individual adreçat als facultatius. La campanya ha tingut una gran acceptació entre el col·lectiu mèdic i més de 1.500 professionals han iniciat els tràmits per a la interposició de la demanda. Gràcies a la previsió de l’organització, els primers judicis tindran lloc aquesta mateixa tardor. El tipus de demanda individual pel qual ha optat el sindicat mèdic permet quantificar la suma exacta que reclamarà cada treballador a la seva empresa, incloent els interessos de mora generats des de l’any 2015. La resta d’organitzacions han presentat la reclamació per la via col·lectiva a la qual també s’ha adherit MC. En paral·lel a la via jurídica, les organitzacions presents a la mesa de negociació de la sanitat concertada estan negociant amb els representants empresarials la fórmula amb què s’abonaran en endavant la mitjana de les guàrdies en la nòmina de vacances.
METGES DE CATALUNYA | 16
Cronologia #DignitatAP: 365 dies després
ACORD DE SORTIDA DE VAGA 29 NOVEMBRE
MC I L’ICS PRESENTEN L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA A LA MESA SECTORIAL DE NEGOCIACIÓ DE SANITAT 30 NOVEMBRE
MC ES PLANTEJA REPRENDRE LES MOBILITZACIONS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS DAVANT L’INCOMPLIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 14 MARÇ
EL PERSONAL DE L’ICS RECUPERA EL 75% DEL COMPLEMENT PER OBJECTIUS, GRÀCIES A L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 19 MARÇ
DUCH (MC): “L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA CONFIGURA EL FONAMENT DE TOT UN CANVI DE PARADIGMA DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA” (DIARI DE TARRAGONA 4 DESEMBRE
MC RECLAMA “MESURES IMMEDIATES” PER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES ACTUALS DEL COL·LECTIU MÈDIC EN EL FÒRUM DE DIÀLEG PROFESSIONAL 5 MARÇ
MC GUANYA LES ELECCIONS SINDICALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS, FET QUE MOSTRA EL SUPORT DELS FACULTATIUS A L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 27 MARÇ
MC ACUSA L’ICS DE “TRIOMFALISTA” I NEGA CATEGÒRICAMENT QUE S’HAGIN COMPLERT LES MILLORES PACTADES DURANT LA VAGA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA 5 JULIOL
MC ES REUNEIX AMB L’ICS PER FER EL SEGUIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 11 JULIOL
MC E
ROSER (MC): BLOQUEJA
MC ES REUNEIX AMB L’ICS PER FER EL SEGUIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 30 MAIG
MC RECLAMA ALS COMITÈS DE SEGURETAT I SALUT D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS LA DISMINUCIÓ DE LES CÀRREGUES DE TREBALL 19 JULIOL
MC RECULL LES INQUIETUDS DELS RADIÒLEGS DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ICS, PREOCUPATS PEL FUTUR DEL SEU SERVEI 26 SETEMBRE
O’FARRILL (MC): “CAL INVERTIR ESFORÇOS EN LA PROJECCIÓ CIENTÍFICA, PROFESSIONAL I SOCIAL DELS FACULTATIUS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA” (ANNALS DE MEDICINA) 27 SETEMBRE
MC ES REUNEIX AMB L’ICS PER FER EL SEGUIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 19 SETEMBRE
MC ANALITZA AMB L’ICS LA PROBLEMÀTICA QUE AFECTA ELS FACULTATIUS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ÀMBIT RURAL
10 OCTUBRE
MC DEM EN L
17 | METGES DE CATALUNYA
Aquest novembre fa un any de la revolta històrica del personal facultatiu de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). Convocats per Metges de Catalunya (MC), els professionals van sortir al carrer i van secundar massivament quatre jornades de vaga per exigir una disminució de la sobrecàrrega assistencial i una millora urgent de les condicions laborals del col·lectiu, amb l’objectiu de preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina. 365 dies després, les mesures incloses en l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, s’han anat implantant, però no amb la rapidesa i homogeneïtat esperada. El sindicat continua treballant des del territori i braç a braç amb els facultatius, perquè les millores arribin a tots els centres i siguin el punt de partida d’una reforma integral imprescindible de l’atenció primària.
DE VAGA UN CANVI DE ARI DE TARRAGONA)
ONAR C EN
PUIG (MC): “L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ÉS SATISFACTORI PER A TOTES LES PARTS” (DIARIO MÉDICO) 10 DESEMBRE
MC ES REUNEIX AMB L’ICS PER FER EL SEGUIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 14 FEBRER I 25 FEBRER
MC ADVERTEIX QUE, SI DETECTA IRREGULARITATS EN L’APLICACIÓ DE L’ACORD, LES DENUNCIARÀ 15 DESEMBRE
MC EXPRESSA DE NOU LA SEVA PREOCUPACIÓ PER LA FALTA DE PEDIATRES: “ÉS UN PROBLEMA GREU QUE CAL RESOLDRE AMB URGÈNCIA” 1 FEBRER
ROSER (MC): “HI HA DIRECTORS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA QUE ESTAN BLOQUEJANT LES MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE LA FEINA DELS PROFESSIONALS” 15 ABRIL
RTIDA
AFECTA ELS IT RURAL
BARTOLOZZI (MC): “L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’ICS S’HA DE CONSOLIDAR SENSE FISSURES I A TOT EL TERRITORI” 28 MAIG
MC DEMANA “MÉS UNITAT I MENYS UTOPIA” EN LA LLUITA PER DIGNIFICAR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (EL PERIÓDICO) 9 AGOST
BARTOLOZZI (MC): “LA SOBRECÀRREGA LABORAL CREA UN ESTRÈS CRÒNIC EN ELS FACULTATIUS DIFÍCIL DE SUPORTAR” 16 SETEMBRE
OBJECTIU: REFORMA INTEGRAL DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
“TORNAREM A DIR PROU”, CARTA OBERTA DEL SECTOR PRIMÀRIA ICS DE METGES DE CATALUNYA 20 MAIG
MC CELEBRA EL PLA DE SALUT PER POSAR AL DIA ELS CAP PERÒ RECLAMA UN INCREMENT DE LA PLANTILLA MÈDICA 20 MAIG
MC ES REUNEIX AMB L’ICS PER FER EL SEGUIMENT DE L’ACORD DE SORTIDA DE VAGA 29 AGOST
TOC D’ATENCIÓ DE MC PEL RETORN ALS CAP DE DERIVACIONS A L’ESPECIALISTA HOSPITALARI A CAUSA DE LA SATURACIÓ DEL SISTEMA 10 SETEMBRE
* MC ha mantingut, a més, múltiples reunions amb les gerències territorials i direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per monitorar la implantació de l’acord de sortida de vaga.
METGES DE CATALUNYA | 18
Rohingyas a Bangladesh: néixer en l’adversitat Encara no té nom, però la petita nounada ja lluita per respirar. Els primers 28 dies de vida són crítics per als nadons. Treballem per reduir el risc de morir només néixer Nitin George, responsable de Comunicació de MSF en els camps de refugiats rohingyas de Bangladesh Tot d’una, Gaziur deixa a la meitat la conversa i una tassa de te ben merescuda. Amb el telèfon a l’orella, mussita un “ho sento” i surt corrent cap a la sala neonatal de l’Hospital Goyalmara Green Roof de Metges Sense Fronteres (MSF) a Ukhia, Bangladesh. Envoltat de camps d’arròs, senders de fang i cabanes de bambú amb sostres de palla, aquest hospital especialitzat atén mares i nens rohingyas i bangladeshians.
“Desafortunadament, la manca de serveis de salut, tant per als refugiats com per als ciutadans de Bangladesh, pot traduir-se en què els nounats tinguin un risc alt de morir durant el primer mes. Hem obert l’hospital Goyalmara per concentrar-nos en l’atenció neonatal i pediàtrica, i volem que els nounats malalts siguin enviats aquí des d’altres hospitals per rebre atenció especialitzada”.
En la unitat de cures intensives (UCI) neonatals, un nadó que acaba de néixer lluita per respirar. L’infermer supervisor, Gaziur Rahman, i els seus companys es posen mans a l’obra. Dempeus, els pares del nadó, uns joves rohingyas, miren amb sorpresa.
Derivacions que salven vides
Ni tan sols han tingut l’oportunitat de posar-li nom a la petita. Els membres de l’equip d’infermeria fan torns en les maniobres amb la unitat de ventilació manual: un mètode mitjançant el qual s’administra oxigen al pacient emprant un ressuscitador manual i una mascareta. Un oxímetre de pols digital mostra el ritme cardíac i els nivells d’oxigen en sang del nadó; la lectura, entre 60 i 70% de nivell d’oxigen, no augura res de bo. Un metge observa el procediment i pren notes. Han passat 10 minuts. Gaziur no vol generar falses esperances als pares del nadó. Serà una nit difícil per a l’equip de MSF. Gaziur parla en veu baixa: “El pronòstic no sembla bo”. A 40 quilòmetres de distància, a la ciutat de Cox’s Bazar, la coordinadora mèdica de MSF, Jessica Patti, té el seu propi desafiament. No n’hi ha prou amb obrir un hospital i esperar que arribin els pacients. El personal de MSF està donant a conèixer el centre i els seus serveis mèdics a altres organitzacions humanitàries perquè hi derivin els casos amb complicacions. “Per als nounats, els primers 28 dies són crítics: necessiten atenció mèdica tant preventiva com curativa”, explica Patti.
Les derivacions i trasllats són essencials per evitar morts. Una eclàmpsia, una condició en la qual una mare embarassada que pateix de pressió arterial alta presenta convulsions, pot ser mortal tant per a la mare com per al nen. Les dones rohingyas prefereixen donar a llum en els entorns privats de casa, amb l’ajuda de llevadores tradicionals de confiança. El temps que es triga a viatjar des dels espais tancats i estrets dels camps de refugiats rohingyas fins a un lloc de salut bàsic i, d’aquí, a un hospital matern infantil especialitzat, pot significar la diferència entre la vida i la mort. “Si els pacients són transferits directament a Goyalmara des d’altres centres de salut -diu Patti- se salvaran més vides”. De tornada a la UCI neonatal s’ha produït una millora. El oxímetre mostra nivells més alts d’oxigen en sang, un senyal que l’estat de la nounada pot arribar a estabilitzar-se. Gaziur li frega el pit que amb prou feines té la mida del palmell de la mà. La petita es mou lleugerament, un canvi notable quan fa 15 minuts semblava que estava sense vida. El proper objectiu per al personal mèdic i la família serà que respiri espontàniament i sense ajuda. La mare té els ulls plorosos i el pare passeja nerviós fora de la sala. La finestra de temps per a la supervivència de la petita s’està tancant ràpidament. La ventilació per mitjà d’una màscara amb bossa expansible pot allargar la vida de la nena però, llevat que aquesta pugui
respirar sense ajuda, el flux d’oxigen resultant podria causar problemes neurològics i, en última instància, la mort. Si no hi ha mostres de millora, el personal sanitari haurà de posar fi a la reanimació i explicar a la família, amb la major sensibilitat possible, la probable mort de la seva filla. Per a les famílies rohingyas que han experimentat esdeveniments violents i traumàtics en la seva fugida des de Myanmar a Bangladesh, perdre un altre familiar pot tenir un impacte mental inimaginable. La seguretat que ofereixen els camps de refugiats a Bangladesh no és garantia de supervivència per a nombrosos nadons rohingya. Des de la relativa calma del ventre d’una mare fins a néixer en condicions insalubres i massificades en els camps, les possibilitats d’un nadó refugiat depenen que estigui protegit davant les circumstàncies omnipresents en emergències humanitàries d’aquest calibre. Els rohingyas van ser privats de l’atenció sanitària a Myanmar. Fins i tot avui en dia, molts dels refugiats rohingyas a Bangladesh no accedeixen a atenció mèdica adequada fins que és massa tard. Les raons que poden explicar aquest fet van des de l’existència de pràctiques tradicionals en la comunitat, a la manca de confiança en els centres de salut que no coneixen passant per les dificultats per desplaçar-se dins i fora dels camps. A la unitat de neonatologia, el nadó mostra signes de millora. A diferència d’un nen o un adult, un nounat no pot expressar dolor o alleujament. El personal mèdic ha de buscar indicis visuals com el color de la pell, els moviments dels ulls i les mans per determinar si està patint o millorant, i per controlar el dolor. Es respira optimisme a l’UCI. Els braços de la petita es mouen amb els punys tancats, com si estigués preparant-se per una baralla. No obstant això, Gaziur i el seu equip d’infermeres no deixen de bombar la borsa d’oxigen.
19 | METGES DE CATALUNYA
Espai jurídic August González Ausín advocat de l’Institut Qualitas
Alguns aspectes polèmics sobre el nou decret relatiu a la prescripció infermera
M
itjançant el Decret 180/2019, de 27 d’agost (DOGC núm. 7949, de 29/08/2019), “pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i els infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà”, es dicten un conjunt de mesures relatives a aquest procediment, algunes de les quals han estat força controvertides per una bona part del col·lectiu mèdic. N’analitzem a continuació els aspectes que han estat més discutits. En primer lloc, pel que fa als requisits que s’exigeixen per a l’obtenció de l’acreditació (article 3 del decret), se n’ha criticat una potser excessiva flexibilitat, ja que es fa servir una fórmula de requisits alternatius (“complir amb un dels següents requisits”). És a dir, els infermers o infermeres poden acreditar-se complint tan sols un dels requisits següents: 1. En l’àmbit de les cures generals: b. Complir amb un dels requisits següents: - Acreditar una experiència professional mínima d’un any en infermeria. - Superar el curs d’adaptació per a l’acreditació de la capacitació professional infermera per a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i de productes sanitaris d’ús humà en l’àmbit de les cures generals ofert pel departament competent en matèria de salut de manera gratuïta, que es regula a l’article 5. 2. En l’àmbit de les cures especialitzades: c. Complir amb un dels requisits següents:
- Acreditar una experiència professional mínima d’un any com a personal d’infermeria especialista. - Superar el curs d’adaptació per a l’acreditació de la capacitació professional infermera per a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i de productes sanitaris d’ús humà en l’àmbit de les cures especialitzades ofert pel departament competent en matèria de salut de manera gratuïta, que es regula a l’article 5. Sobre aquesta qüestió, per part de Metges de Catalunya (MC) es va argumentar en la fase d’al·legacions al projecte de decret que una regulació mínimament rigorosa no podia limitar-se a indicar, com a requisits generals, que únicament caldria acreditar un any d’experiència professional, o bé la superació d’un curs d’adaptació, i que, com a mínim, s’hauria d’exigir que aquests dos requisits fossin successius i acumulatius, és a dir, exigir una experiència professional mínima, la qual, a més, fos completada amb la superació d’un curs d’adaptació. Un altre aspecte destacable del decret és el procediment excepcional que contempla la seva disposició addicional primera, que permet acreditar-se a les infermeres o els infermers que estiguin prestant els seus serveis en el SISCAT i acreditin una experiència mínima d’un any com a personal d’infermeria (cures generals) o com a personal d’infermeria especialista (cures especialitzades) en el mateix centre a la data d’entrada en vigor del decret. En relació amb aquest procediment excepcional, MC n’ha criticat els terminis, tot considerant que, la brevetat del termini previst (quatre mesos des de l’entrada en vigor) per tal que cadascun dels
centres del SISCAT comuniqui el llistat d’infermeres i infermers que compleixen el requisit de l’experiència professional d’un any i que hagin manifestat la voluntat d’acreditació, comportarà un allau i acumulació de comunicacions en un període de temps molt breu. Per aquest motiu, hi ha qui considera que es corre el risc que es produeixi una acreditació general, massiva, per silenci administratiu en molts casos, el que generaria molts dubtes sobre una correcta i rigorosa verificació del compliment dels requisits. Finalment, cal destacar la previsió de delegació de l’exercici de l’oferta formativa que preveu la possibilitat de delegar la formació a les organitzacions col·legials d’infermeres i infermers, establint-se així mateix un sistema pel qual aquestes organitzacions col·legials comuniquin al Departament de Salut la llista de professionals que hagin superat els cursos de formació i hagin manifestat la voluntat d’acreditació. El sindicat i altres col·lectius sostenen que això suposa establir un sistema un tant endogàmic d’acreditació, doncs és el propi col·lectiu d’infermeres i infermers el que acaba decidint si les professionals tenen els coneixements necessaris per a l’exercici de la prescripció. En aquest sentit, consideren que hauria estat desitjable la presència del col·lectiu mèdic en l’exercici d’aquesta formació, doncs cal recordar que són els metges els únics professionals sanitaris que, per la seva pròpia titulació (i sense necessitat d’acreditació prèvia), disposen dels coneixements necessaris per a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.
METGES DE CATALUNYA | 20
Medicina i Catalunya, una mica d’història La fundació del nou Sindicat de Metges de Catalunya Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània A les acaballes dels anys seixanta, la dictadura franquista malauradament mantenia la seva vigència en tots els àmbits de la societat. No obstant això, l’oposició política i cultural al règim s’havia consolidat amb el pas dels anys i cada cop era més ferma i combativa. Un exemple d’aquesta lluita cap a la democràcia va ser l’aparició d’un grup de metges que van voler recuperar l’essència del desaparegut Sindicat de Metges de Catalunya (SMC). El llarg procés fins arribar a la creació de l’anhelat sindicat va iniciar-se el 3 d’octubre de 1968 amb una reunió encapçalada pel Sindicato Provincial de Actividades Sanitarias. D’aquesta trobada va constituir-se l’Agrupación Provincial Sindical de Médicos de Barcelona, la qual va ser aprovada pel Delegado Nacional de Sindicatos el 12 de desembre de 1969. El 20 d’octubre de 1977, l’Agrupación Provincial Sindical de Médicos de Barcelona va aprovar el canvi de nom de l’organització, segons el Reial decret de 22 d’abril de 1977, pel de Sindicato de Médicos Libre de Barcelona y su provincia, fet que va produir-se legalment el 24 de febrer de 1978. Una de les primeres activitats del Sindicato de Médicos Libre va ser la participació al I Congreso de la Federación Estatal de Sindicatos de Médicos Libres que va dur-se a terme a Madrid el 1977. Tanmateix, el sindicat va canviar de nom ràpidament. El 14 de desembre de 1978 va realitzar-se una assemblea al Casal del Metge per a l’aprovació de la constitució del Sindicato de Médicos de Cataluña,
quatre dècades fins a la seva separació l’octubre de 2017.
encapçalada per Manuel Ramírez Sánchez, en detriment del Sindicato de Médicos Libre de Barcelona y su provincia. A la reunió, hi va assistir l’exmembre de la junta directiva del SMC durant la dècada dels anys vint, Pere Mas i Oliver. Per als membres del Sindicato de Médicos, la presència d’aquest darrer els legitimava com a continuadors de l’obra realitzada pel desaparegut Sindicat de Metges de Catalunya i Balears. Tot i que el nou Sindicato de Médicos de Cataluña compartia amb el SMC la defensa dels interessos corporatius del metge, el primer no tenia la mateixa finalitat ni el context era equivalent al fundacional. Aquest va existir en un moment en què la medicina era de caire liberal, mentre que a l’altre apareix en un context de medicina intensament col·lectivitzada. El 17 d’abril de 1979, el nou sindicat va dipositar els seus Estatuts fonamentant-se en l’ampliació del seu àmbit territorial a tot Catalunya, proposta que havia realitzat Mas i Oliver. D’aquesta manera va consolidar el nom de Sindicato de Médicos de Cataluña. Aquell mateix any també va crear-se la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) on el sindicat i, posteriorment, Metges de Catalunya tingueren un paper rellevant des de la seva creació, ja que han estat la delegació de la CESM a Catalunya durant
A partir de 1981, la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol i Soley, va començar a rebre les competències exclusives per a l’organització i la gestió del sistema sanitari, fet que va donar grans possibilitats de dissenyar una política d’acord amb la particular situació sanitària catalana. El 26 de juny de 1984, el Sindicato de Médicos va realitzar una assemblea extraordinària amb 130 metges. L’acte estigué dirigit pel president Manuel Ramírez Sánchez, el vicepresident Patricio Martínez Jiménez, el secretari Josep Maria Sala Xampeny i el president honorari Pere Mas i Oliver. L’organització va tornar a canviar els seus estatuts per tal de catalanitzar el seu nom i, al mateix temps, aconseguir una major eficàcia de l’acció sindical. Aquell mateix any, Sala Xampeny va ser escollit president de la CESM i poc temps després del Sindicat de Metges de Catalunya. A partir de 1987, el president de la CESM va ser el també membre del sindicat, Patricio Martínez. Aquests darrers fets van comportar que el SMC recuperés la seva presència en l’àmbit sanitari espanyol i català.
METGES DE CATALUNYA | 22
HEM DIT
> 23/07/2019
> 28/08/2019
MC recorrerà la sentència del TSJC que declara nul l’acord de sortida de vaga dels facultatius de la sanitat concertada
MC estudiarà la impugnació del decret d’acreditació per a la prescripció infermera
MC presentarà un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha declarat nul el pacte subscrit el 15 de febrer entre Metges de Catalunya (MC) i les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), pel qual es desconvocava la vaga de facultatius organitzada pel sindicat mèdic. El tribunal considera que l’acord ha vulnerat el dret de llibertat sindical, en la seva vessant de negociació col·lectiva, de les organitzacions Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO), Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) i Sindicat d’Infermeria (SATSE).
MC valorarà la impugnació del decret aprovat pel Govern de la Generalitat per activar el procediment d’acreditació professional per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part del personal d’infermeria. El sindicat recrimina que no s’hagi tingut en compte cap de les al·legacions presentades per l’organització i mantingui un sistema d’acreditació que “no garanteix la seguretat clínica i ratifica la manca de rigor en la validació dels mèrits”, i que permetrà que les infermeres puguin començar a prescriure fàrmacs -de moment no subjectes a recepta mèdica- si avalen un any d’experiència professional.
> 26/09/2019
> 02/10/2019
MC s’adhereix al manifest de ‘Fridays For Future’ i reclama actuacions “immediates” davant l’emergència climàtica
MC reclama a Salut que expliciti els progressos dels plans d’urgències i atenció primària
MC ha signat el ‘Manifest per la vaga mundial del clima’, promogut pel moviment Fridays For Future Barcelona, amb motiu de la setmana de mobilitzacions mundials convocades per pressionar els líders polítics reunits en la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Davant l’emergència climàtica i les “terribles conseqüències per a la salut” derivades de l’escalfament global, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i la generació de residus altament contaminants que malmeten els ecosistemes, el sindicat mèdic se suma al clam social que demanda mesures correctives per revertir el col·lapse del planeta. Així mateix, MC reclama un canvi d’hàbits productius, de mobilitat i de consum que transformi les societats i els modes de vida.
El president de MC, Jordi Cruz, ha expressat en la reunió del Consell de Salut de Catalunya, en presència de la consellera, Alba Vergés, i el director del CatSalut, Adrià Comella, la seva inquietud per la manca d’informació sobre els avenços de dos projectes de “gran calat assistencial” que es van iniciar l’anterior mandat i que Salut es va comprometre a desenvolupar, ja que comptaven amb el consens de tots els actors del sistema: el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC) i l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). MC ha reclamat un monitoratge d’ambdós plans per avaluar els progressos que s’han fet fins ara.
23 | METGES DE CATALUNYA
MITJANS DE COMUNICACIÓ > 26/07/2019
> 13/08/2019
Xavier Lleonart: “MC segueix sent el sindicat més representatiu i majoritari entre els facultatius, i ostenta tota la legitimitat negociadora”
Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi demanen “més unitat i menys utopia” en la lluita per dignificar l’atenció primària
En l’article d’opinió ‘Un peligroso precedente’, el president del sector d’Hospitals concertats de MC, Xavier Lleonart, adverteix que la resolució judicial estableix un perillós precedent que “soscava l’essència mateixa del sindicalisme”. Per a Lleonart, el més greu de la sentència és que qüestiona la capacitat del sindicat mèdic per arribar a acords sobre les condicions laborals dels facultatius i neutralitza l’eficàcia de la vaga com a instrument de pressió, ja que els pactes per posar fi a les mobilitzacions “poden acabar sent paper mullat”.
El president i la secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi, reclamen als diferents actors sanitaris “més unitat i menys utopia” a l’hora de dignificar i enfortir la xarxa d’atenció primària, per tal de “transformar el primer nivell assistencial en l’eix vertebrador del sistema, amb una dotació pressupostària i de recursos humans i tecnològics suficients”.
> 18/09/2019
> 29/09/2019
Elena Bartolozzi: “La sobrecàrrega laboral crea un estrès crònic en els facultatius difícil de suportar”
Francisco Castro: “La fuga de metges a l’estranger i a altres comunitats autònomes és continua per les males condicions laborals”
La secretària del Sector Primària ICS de MC, Elena Bartolozzi, assenyala que si el sistema sanitari no disposa de suficient temps, mitjans i professionals per cobrir el servei, la sobrecàrrega laboral i assistencial dels facultatius es desborda fins a causar un “estrès crònic difícil de suportar”.
El delegat de MC al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Francisco José Castro, subratlla que la fuga “contínua” de facultatius de la sanitat catalana es deu a les “males condicions laborals” del col·lectiu, la sobrecàrrega assistencial i la manca de recursos. Això fa que el personal mèdic estigui “a disgust” i marxi a l’estranger i a altres comunitats autònomes, a la recerca de millors oportunitats de treball.
METGES DE CATALUNYA | 24
Formació La formació és un dels serveis bàsics per a l’afiliat. Metges de Catalunya (MC) ofereix cursos i jornades de formació orientades tant als aspectes d’índole laboral (convenis, nòmines, drets, prevenció i salut laboral...) com als aspectes professionals, en col·laboració amb la Fundació Metges. En els cursos gratuïts per als afiliats es requereix un mínim de sis mesos de pertinença al sindicat. Si un nou afiliat vol inscriure’s a un curs gratuït, haurà d’abonar el període de carència corresponent.
Formació mèdica continuada · Infeccions 23 i 30 gener de 2020 16.30 a 20.30 hores · Violències i gèneres 25 de març i 1 d’abril de 2020 16.00 a 19.00 hores · Transsexualitat 20 i 27 de maig de 2020 16.00 a 19.00 hores
Humor Gràfic per N a p i
25 | METGES DE CATALUNYA
MC Magazine Fra Ramon
Mata Hari (1a part) El mite de la seducció femenina com a arma per aconseguir objectius és tan antic com la pròpia cultura occidental. A l’Olimp ja tenien una deesa específicament dedicada a la seducció, Peitho, filla d’una seductora encara més popular, Afrodita, deesa de l’amor i la bellesa. Tot i que les grans seductores de la mitologia grega les trobem a l’Odisea: les Sirenes, que amb la seva música encisadora, atrauen tots els homes que les senten cantar tret d’Ulisses, qui per no caure en el seu parany, es fa lligar al pal quan el vaixell ha de passar pels seus dominis. A la Bíblia trobem seduccions amb finalitats de molt diferent consideració ètica, des de les més reprovables a les més heroiques i lloables. Judith sedueix Holofernes per decapitar-lo i alliberar el seu poble del setge. Esther aconsegueix el que vol del rei Assuer, emperador de Pèrsia, també en benefici dels jueus. I en el Nou Testament, i de manera més detallada en els evangelis apòcrifs, es descriu la seducció de Salomé a Herodes Antipes per obtenir el cap de Joan Baptista en una safata, en revenja pels seus sermons recriminadors. El gran mite de la femme fatale, aquella capaç d’aconseguir el que vol de qualsevol home susceptible de ser seduït amb la mera utilització dels seus encants femenins és, d’ençà de principis del segle XX, Mata Hari, coneguda arreu del món com a ballarina, prostituta, espia i amant de personalitats de tota mena, oblidant la dimensió humana d’una dona de joventut difícil, víctima d’una societat masclista i puritana, esposa maltractada, mare que veu morir un fill i que pateix la separació forçosa de la filla, que fa front a l’adversitat, decidida a ser l’única mestressa del seu futur amb enginy, originalitat i valentia, i disposada al que calgui per aconseguir-ho.
Margaretha Zelle
en el si d’una família acomodada i amb tots els números per tenir una bona vida, Margaretha Geertruida Zelle. La que seria l’única noia dels germans i la més gran dels quatre, mai es va entendre amb la mare, mentre que era la preferida del pare, Adam Zelle, un venedor de barrets de costums extravagants, estirat i presumptuós, conegut amb el renom foteta del Baró.
El 7 d’agost de 1876 neix a Leeuwarden (en frisó, Ljouwert), la capital de Frísia,
A l’edat de 14 anys, es queda a viure sola amb el pare, ja que al separar-se el
matrimoni, la mare, Antje Van der Meulen, marxa de casa amb els tres germans petits. A la sensació de rebuig de la mare, s’hi hauria de sumar, en poc temps, la de pèrdua, ja que l’Antje mor pocs mesos després, amb només 49 anys, i el que queda de família es reunifica a la casa pairal. Per completar aquesta deplorable situació adversa, diferents operacions especulatives arruïnen Adam Zelle, qui intenta refer la seva vida, primer marxant
METGES DE CATALUNYA | 26
a Amsterdam, venent la casa i deixant els quatre fills repartits entre oncles i, després, tornant-se a casar amb una dona que ni s’avé gens amb els fills ni vol saber-ne res, motiu pel qual els matricula en internats de la ciutat holandesa de Leiden.
MacLeod. Ho intenten de nou i romanen junts un parell de mesos. Finalment, Margaretha accedeix a viure amb la seva cunyada, a canvi de renunciar a la tutela de la filla, que va a viure amb el pare. Després de malviure de la prostitució entre Amsterdam i La Haya, la tardor de 1903 decideix migrar a París, on troba treballs a temps parcial, molt mal retribuïts.
En el nou col·legi, Margaretha estrena les seves habilitats seductores i, a la tendra edat de 16 anys, es converteix en l’amant del director, Wibrandus Haanstra. Descoberta la improcedent relació, expulsen els dos amants amb el corresponent escàndol, que afecta irreversiblement la reputació local de la jove Margaretha qui, amb el desig d’escapar d’aquest entorn familiar i veïnal hostil, va a viure amb un oncle a La Haya. A través dels anuncis dels diaris d’homes que cerquen parella, en troba un d’interessant al Hel Nieuws van den Dag i respon a la proposta matrimonial de l’anunciant, Rudolf ‘John’ MacLeod, un oficial de l’exèrcit colonial holandès amb destí a Indonèsia, vint anys més gran que ella, d’ascendència escocesa i de família amb gran tradició militar.
Margaretha MacLeod L’11 de juliol de 1895, es casen civilment a Amsterdam i, mesos més tard, marxen a les Índies Orientals Holandeses, després que el capità MacLeod presenti la seva esposa a la reina regenta i a la futura reina Wilhemina al palau reial, el 23 d’abril de l’any següent. El 30 de gener de 1896, neix el seu primer fill, Norman-John, i l’1 de maig de l’any següent, tota la família emprèn viatge a l’Illa de Java. Arribats a Indonèsia, MacLeod espera una temporada al Camp William el seu destí definitiu, com a comandant del Primer Batalló d’Infanteria a Malang. Poc després que neixi la seva filla, LouiseJeanne, el coronel MacLeod és traslladat a l’Illa de Sumatra i Margaretha es resisteix a anar-hi. Al cap d’un mes de la reunificació familiar en un cuarter de Medan, a Sumatra, el matrimoni ha de fer front a la mort del seu primogénit, amb només dos anys i mig de vida. El 28 de juny de 1899, Norman-John, no desperta. La incomprensible mort de l’infant s’atribueix a l’enverinament provocat per personal del servei, com a venjança pel mal tracte i les vexacions que els dispensa el capità MacLeod.
Rudolf MacLeod, que quan es casa amb Margaretha és un home que fa patxoca, amb els trets arquetípics del militar de l’època (aspecte vigorós, aires marcials i maneres virils), però educat i culte, esdevé, en poc temps, un borratxo, faldiller i malgastador, sense cap mena d’atractiu, del qual Margaretha aviat fuig tant com pot, evadint-se a través de l’estudi de la cultura i el folclor javanesos. Però per a MacLeod, la pràctica d’aquelles danses exòtiques de la colònia no són una evasió admissible per a una mare que ha de guardar dol pel seu fill i la situació acaba amb constants i, de vegades, violents enfrontaments. El coronel MacLeod, afectat per la sífilis, alcoholitzat, arruïnat i incapaç de superar anímicament la pèrdua del seu fill, acaba maltractant Margaretha, a qui acusa de tots els mals de la família per la seva poca dedicació i manca de supervisió del personal domèstic. Ella l’evita del tot i cerca consol en altres oficials. Ferit de mort, el 1902 el matrimoni torna a Holanda i, tot just arriben a Amsterdam, se separen. Ell s’instal·la a casa de la seva germana i comença a buscar-se la vida pel seu compte. El 30 d’agost, el jutge els atorga el divorci, condemna MacLeod a pagar una pensió alimentària de 100 florins mensuals i concedeix la custòdia de Louise-Jeanne a la Margaretha. Des del primer moment, el pare no fa front a les seves obligacions econòmiques, el que força mare i filla a tornar amb Rudolf
Fa de model per al pintor Octave Guillonnet, de comparsa de circ i de ballarina grupal en cabarets de poca categoria, però no se’n surt i, pocs mesos després, torna a Holanda, on l’acull el cosí del seu marit, el General Edward MacLeod, que s’apiada d’ella, l’allotja i la manté. La seva dignitat no tolera aquesta situació de caritat i, a la primavera de 1904, amb l’ajuda econòmica i els contactes suggerits pel Baró de Marguerie, torna a marxar a París disposada a viure, si cal, de l’ofici més antic del món. Margaretha Zelle s’instala a París amb 27 anys, decidida a tot, amb la seva bellesa exòtica, una sensualitat totalment desinhibida, una tendència exhibicionista que pensa explotar i una desbordant imaginació, com a úniques armes per tirar endavant. Amb el nom artístic de Lady Grasha Mac Leod, comença a fer striptease en salons privats on, malgrat l’escàs aforament, arriba a cobrar 1.000 francs per nit. Aviat, però, idea un personatge exòtic, molt més glamurós, que capta l’atenció d’un públic majoritari. Segons la llegenda del seu peculiar màrqueting, és filla d’una baiadera del temple de Kanda Swany, a l’illa de Java, que mor una matinada de part, just quan ella veu la llum. D’aquí el nom que li posen els sacerdots del temple, Mata Hari, que, segons explica, significa ‘estel del matí’ en malai. Diu ballar les sagrades dances brahmàniques del devandasisher i del kandaswami, però, de fet, no són més que balls erótics amb estètica oriental, en una constant concatenació de moviments insinuants i provocadors, alternant amb gestos hieràtics que simulen una trascandència religiosa. En cap moment hi ha el moviment de braços, coll i genolls típics del folclor javanès. En canvi, incorpora danses sense cap vincle amb la cultura javanesa que diu emular, com la dels set vels, que és un striptease amb música oriental.
