Reportatge

Sindicalisme i noves tecnologies

Óscar Pablos, secretari del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

L’any 1997 es considera el de l’inici de l’accessibilitat a Internet d’una gran majoria de la població. Conceptes com navegador, correu electrònic o xat van arribar per quedar-se, integrant-se com a eines quotidianes i, en deter“Els minats àmbits, com smartphones a imprescindibles. El han suposat sindicalisme és un d’ells. Actualment, una revolució resulta inconcebible en la que una organització manera de sindical no disposi d’una pàgina web, comunicar-nos” igual que resulta obligatòria la seva presència a les xarxes socials. Des de fa un parell d’anys, a més, els sindicats amb major nombre d’afiliats també han desenvolupat aplicacions per a mòbils, tauletes o ordinadors que permeten la consulta de diferents qüestions: informació de les ofertes d’ocupació pública, borsa de treballa, cursos de formació serveis als afiliats, etc.

Són tot avantatges? A priori, així ho sembla. La disposició de smartphones amb connexió de dades a preus assequibles ha suposat una revolució en la manera de comunicar-nos. Aplicacions com Telegram, Hanghout o la totpoderosa Whatsapp permeten que la comunicació vers i entre els delegats sindicals sigui senzilla, ràpida i il·limitada. La creació de grups permet compartir i distribuir la informació ràpidament perquè sigui aprovada, examinada o criticada. L’existència de plataformes d’emmagatzematge digital (Drive, Onedrive o Dropbox), els famosos “núvols”, faciliten, de manera generalment gratuïta, disposar de documentació classificada i accessible en tot moment per ser consultada, descarregada o presentada. D’aquesta manera, tant els afiliats com els delegats tenen sempre a mà la legislació laboral, els convenis, les normes reguladores, les sentències judicials i qualsevol altre document útil i necessari per a la defensa dels seus drets.

El correu electrònic ha esdevingut la principal via de de notificació i confirmació de les reunions i

“L’exigència de la immediatesa pot donar lloc a errors que comprometin la credibilitat”

convocatòries. Moltes plataformes d’enviament de correu permeten fer un seguiment de les trameses i conèixer si s’ha rebut o no el missatge, si s’ha llegit, eliminat o modificat, si s’ha fet clic a un enllaç o no, etc. D’altra banda, els webs són el principal instrument de transmissió d›informació cap als afiliats i també cap a l’opinió pública. La seva aparença i els seus continguts poden condicionar l’elecció d’un sindicat o un altre a l’hora d’afiliar-se, especialment entre la població menor de 40 anys.

Per tot això, la figura del delegat sindical ha canviat. La informació ara està a l’abast de tothom. L’afiliat, generalment, no es conformarà amb una trucada telefònica. Exigirà documentació que permeti argumentar, confirmar o rebatre la seva demanda. L’exigirà, a més, de forma ràpida, i per canals telemàtics. Sol·licitarà resums de les taules de negociació en què també s’hauran de fer constar les vies de contacte perquè, en cas de dubtes o necessitat d’aclariments, sàpiga on dirigir-se. Si es proporciona el telèfon mòbil, no podrà eludir la resposta als dubtes, inquietuds o conflictes que li plantegin, de vegades en hores o dies poc raonables.

I és precisament l’exigència de la immediatesa la que pot jugar en contra de la mateixa organització. Publicar abans que els altres, l’obsessió per la primícia, creure que hem de anticiparnos als esdeveniments o a altres organitzacions pot determinar, per un sol error, la pèrdua del prestigi acumulat i comprometre la credibilitat de la institució. Haver de donar una resposta més o menys immediata pot fer que la consulta sigui contestada de forma equivocada o imprecisa quan, probablement, amb una bona revisió de la documentació l’error es podria haver evitat. Per tant, s’ha de trobar el difícil equilibri entre la reflexió, sense que aquesta es converteixi en pausa excessiva, i la necessària agilitat a l’hora d’atendre les inquietuds dels afiliats.