LES ARRELS DEL POBLE
Ara avi de nets i besnéts a qui ha sabut transmetre el seu ampli saber. Un home fet a si mateix, ha viscut, ha fet el que li ha agradat i deixa un molt bon llegat com diu la cançó my way.. o a mi manera. Aquest any tot just acabant les festes de Sant Sebastià 22 que en fou impulsor i que estimava molt, doncs eren les festes del poble “les autentiques” Ens assabentem que el Antonio ens ha deixat, si aquell home que semblava etern, doncs ha fet la ultima excursió de la seva vida. Ara esta amb tots els que l’ han precedit, de segur que estarà descobrint coses noves allà on es i serà el personatge que aquí ha deixat o millor.
Des d’aquesta publicació voldria fer un petit balanç de aquest últim any.
COL•LABORACIONS SALUTACIÓ
Ha estat un any molt dur, la pandèmia, la guerra, la política, vaja tot en general, però de les coses mes importants que malauradament han passat ha estat que molta GENT CONEGUDA I estimada ens ha deixat, si i parlem de les arrels del poble, si aquelles persones que han gaudit i els hem gaudit i amb qui hem compartit conjuntament vivències. I que ara ja no estan entre nosaltres i des de aquí voldria rendir un homenatge, us parlaré nomes de alguns, ja que per desgracia son molts els que han marxat.
Al llarg de la seva vida ha tingut diferents càrrecs ben merescuts a entitats, associacions, etc.
Un de ells es una persona que des de molts anys col·laborava en aquest programa, un home senzill, que estimava Matadepera, la muntanya, els bolets, la família, vaja tot.
Ha dirigit des de mainada a gent gran a explicar les seves savieses, fent cursos, tallers, sortides, etc. i a les que tothom gaudia i agradava.
Si parlem de l’ Antonio Garcia Sellarès “el Pintoret”, cada any li feia algun escrit sobre persones del poble, i aquest any un dels protagonistes és ell.
Cosí segon del meu pare, amb qui havia fet caramelles, i altres activitats.
L’Antonio un home que de sempre s’ havia mogut per aquests indrets del poble, des de petit ja li interessa la natura, el bosc, la muntanya, es va casar amb la Teresa Riba Casas i fou pare de 4 fills que tots han heretat el seu amor per allò que ell gaudia. 54
l Pintoret, l’ Antonio, aquell home inquiet, amb el seu caliquenyo, l’hort, el bosc, el boletaire, l’ amic, el veí, el col·lega, el marit, el pare, l’avi el fill, ens ha deixat per sempre, però com diu la cançó “la vall del riu vermell “..el record de la vall on vas viure, no l’ esborra la pols del camí, trobarem a faltar el teu somriure Antonio. D.E.P.
