l,assassinat de juli cèsar, de la pintura a la cultura popular
RECONSTRUIR UN MAGNICIDI
Juli Cèsar (c. 100 aC - 44 aC) és una de les figures més determinants de l’antiguitat. Al llarg de la història, els artistes han jugat un paper fonamental a l’hora d’establir la visió que actualment en tenim, ja sigui amb els pinzells, la ploma o davant d’una càmera. Els creadors s’han basat en la història, han reinterpretat el que han narrat altres genis, s’han cenyit escrupolosament a la realitat o, inclús, han afegit tot d’elements fal·laços. Amb independència del camí escollit, l’única certesa és que l’art determina com percebem el nostre passat, i en el cas de la vida del líder citat també ens condiciona a l’hora d’entendre el seu fatídic final. Centrats en l’assassinat de Juli Cèsar i en com s’ha representat, sobretot en l’art pictòric, el primer exemple rellevant pel seu impacte i difusió es troba a la Itàlia del Quattrocento. Cal fer un incís i recordar que en els segles anteriors se’n pot trobar algun exemple, si bé les recreacions posteriors són les que més condicionen la nostra interpretació actual dels fets. Aquesta pintura italiana és obra d’Apollonio di Giovanni di Tommaso (1415/1417-1465) i narra en una seqüència de quatre escenes l’assassinat i els fets previs i posteriors a aquest (fig. 1). En ordre d’esquerra a dreta, veiem el polític oferint un sacrifici a Apol·lo, el qual és advertit del seu destí, mor assassinat L’assassinat i funeral de Juli Cèsar. Apollonio di Giovanni di Tommaso Ashmolean Museum, University of Oxford (fig. 1)
i és cremat en una pira sota l’atenta mirada del seu propi esperit. El conjunt no recrea els fets sota un prisma fidedigne o arqueològic, com podem verificar en veure la indumentària dels protagonistes, sinó que narra els esdeveniments a partir de la visió del món clàssic que es tenia durant la seva època. Més enllà dels protagonistes, destaquen els elements arquitectònics en els quals s’ambienten les escenes. Un cop més, l’anacronisme hi és ben present, si bé aquest no és tan evident com en el cas de les vestidures, ja que almenys hi ha una certa aproximació cronològica que ens situa contextualment. D’una banda, el pintor va representar el temple d’Apol·lo a partir d’una façana aixecada amb pilars corintis en la qual hi ha un nínxol que conté la imatge del déu pagà. En direcció al fòrum, Juli Cèsar és advertit del seu fatal destí tot just davant del Panteó d’Agripa. Cal recordar que l’edifici original construït al segle I aC va ser destruït pocs anys després, i que la monumental joia que ha perdurat fins als nostres temps és una reconstrucció realitzada en temps de l’emperador Adrià (76-138). Per representar la Cúria del teatre de Pompeu, l’artista florentí va inspirar-se en la basílica de Sant Llorenç repetint la fórmula dels pilars corintis, potser coneixedor que les basíliques havien funcionat durant l’antiga Roma com a tribunals. No obstant això, L E S L E C T U R E S 101
