els clàssics no moren mai
JULI CÈSAR EN PANTALLA
«Els clàssics no moren mai», va dir algú referint-se a les obres que passen a ser cabdals en la nostra cultura. Però què passa quan vinculem aquesta frase a un esdeveniment tan rellevant de la nostra història com l’assassinat de Juli Cèsar? Les pel·lícules que han retratat aquest moment clau i icònic de la nostra cultural occidental ho han fet de maneres molt diverses, tractant l’espectador com un mer observador passiu que consumeix un entreteniment al més pur estil de Hollywood, o proposant, a un públic més actiu, reflexions profundes que posen de manifest la nostra condició humana, invariable i immutable des de fa més de dos mil anys. William Shakespeare va llegir els clàssics i ell mateix en va generar molts. Quan l’escriptor anglès crea l’obra de teatre Juli Cèsar, posa en boca dels personatges principals frases que es convertiran en cèlebres. L’autor escriu un relat en part verídic i documentat i en part simbòlic, i aquesta última part pretén sacsejar consciències en l’espectador. Shakespeare ens remou, evidencia a l’escenari la condició humana que tots patim, la gelosia, la passió, el poder, la humiliació i la traïció, però Shakespeare és conscient que això té repercussions en el poble i, per tant, també en la història.
Cartell de la pel·lícula de Mankiewicz Julius Caesar (1953)
En el moment que ell escriu aquesta cèlebre tragèdia, en què el paper del poble també és rellevant, ja que es descontrola quan el poder és feble, i també és el poble el que demostra devoció per Cèsar i per tant fa augmentar la gelosia de Pompeu vers ell, no podem deixar de pensar que Anglaterra en aquell moment pateix per la mort d’Elisabet I i la repercussió que aquesta tindrà. Així doncs, l’obra de Shakespeare i la mateixa mort de Juli Cèsar són icones amb les quals sempre podem relacionar els temps que ens han tocat viure. De la seva obra és d’on beuran molts dels cineastes que segles després portaran la seva tragèdia a la pantalla. Cal remarcar, però, que molts han estat els escriptors que han agafat el moment històric per generar obra, cultura, pensament: autors anteriors a Shakespeare com Plutarc o Suetoni, o posteriors com Bertolt Brecht o Thornton Wilder. Tres-cents anys després de l’estrena de l’obra de l’autor anglès, la invenció del cinema porta la tragèdia de Shakespeare més enllà dels escenaris de fusta i les representacions efímeres. L’obra es fixa i perdura en filmacions gairebé eternes que encara avui podem reviure. I així, trobem per primera vegada un Juli Cèsar en pantalla gràcies a la pel·lícula del 1908 de James Stuart Blackton i William V. Ranous. Un film de dotze minuts en blanc i negre i evidentment mut, una càpsula tràgica que sembla feta expressament per als nostres temps frenètics d’avui en L E S L E C T U R E S 109
