guerres civils, el camí cap a l,autodestrucció
L’ASSASSINAT DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA Moltes desgràcies van abatre les ciutats a causa dels enfrontaments entre iguals, com els que encara es donen i se seguiran donant sempre, mentre no canviï la naturalesa dels humans. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, III, 82,2. El règim democràtic ideat pel poble atenès ha estat recordat, admirat i fins i tot idealitzat al llarg dels segles per haver estat el primer a proposar una repartició del poder d’una manera equànime. Si bé no va ser un sistema creat del no-res, sinó que fou l’evolució de tot un seguit de canvis que es van anar succeint durant les èpoques precedents, la seva consolidació com a règim polític l’hem de situar al segle V aC, i la persona amb la qual Atenes culminarà aquest procés serà Pèricles.
que calia invertir el fons econòmic aportat per tots per fer front a la guerra, en l’embelliment de la seva ciutat, Atenes, com un senyal d’agraïment a la deessa Atena. No li va resultar fàcil, però. Les dures mesures imperialistes iniciades pels seus predecessors pressionaven la població i augmentaven el seu descontentament. Se’ls havia obligat a pagar tributs a Atenes, a adoptar el sistema de pesos i mesures atenès i se’ls havia prohibit emetre moneda pròpia.
Tot i ser membre de la família aristocràtica dels Alcmeònides, a la qual també havia pertanyut Clístenes, Pèricles era el general que havia coordinat l’aliança de grecs per anar contra l’Imperi persa del 462 al 451 aC i que havia endegat el procés de democratització d’Atenes. Quan va arribar al poder el 443 aC, va dur a terme una política definida com a «imperialisme pacífic» i el seu govern va coincidir amb una etapa de no-bel·ligerància que va aprofitar per tirar endavant el seu nou programa ideològic, el qual perseguia l’exaltació del panhel·lenisme i la preponderància d’Atenes sobre les altres póleis gregues.
D’altra banda, els espartans, un cop reduït el perill persa, havien passat a preocupar-se més pels seus propis interessos que pels interessos comuns de la causa grega. Tanmateix, les ànsies de Pèricles per fer destacar la seva ciutat per damunt de les altres van agreujar els conflictes ja existents i van crear incomoditat i inquietud. Esparta havia creat la lliga de ciutats del Peloponnès i comptava amb el suport de les aliades Corint i Mègara, ciutats que havien aconseguit la prosperitat gràcies al comerç i que ara es veien afectades pel domini talassocràtic d’Atenes. Una nova guerra no va trigar a arribar. Aquesta vegada, però, va ser una guerra civil, la que menys els convenia si es volia mantenir tot allò que s’havia aconseguit. L’enfrontament armat va significar un camí de no retorn cap a l’autodestrucció. De la mateixa manera, segles més tard, les Guerres de les Gàl·lies acabarien conduint a l’assassinat de Juli Cèsar i a la fi del govern de la República a Roma.
Tenia un talent especial per als assumptes públics, una fèrria integritat i una brillant eloqüència. Fins i tot va ser capaç de convèncer atenesos i aliats Els propileus, a l’Acròpolis Atenes, Grècia
LES LECTURES
51
