una provocació inadmissible
LA ROMA DE JULI CÈSAR
La Roma del segle I aC estava acostumada a excessos inimaginables, gairebé diríem que els exigia. Després de la gran expansió imperialista al llarg del segle II aC a Hispània, el sud de la Gàl·lia, Pannònia, Àfrica, Grècia, Àsia Menor i Síria, Roma s’havia convertit en capital d’un immens Imperi. De les seves províncies arribaven tributs anuals que no s’havien conegut mai. La plebs de Roma estava acostumada no tan sols a rebre gratis els repartiments de gra de l’annona des d’època dels Gracs, sinó que a més esperava ansiosa, generació rere generació, veure algun dels grans triomfs dels imperatores: generals com L. Corneli Escipió, victoriós sobre Antíoc III el Gran de Síria en la batalla de Magnèsia del 184 aC, L. Emili Paulus sobre el rei Perseu de Macedònia a Pidna el 168 aC o Cn. Manli Vulsó sobre els gàlates d’Àsia Menor el 189 aC. Els romans no havien vist mai botins tan excepcionals com els que es van mostrar en els triomfs celebrats després d’aquestes tres victòries; fins van inventar un nou terme, luxuria asiatica, el luxe asiàtic. Des d’època arcaica, cada any, els edils curuls havien d’organitzar les festes nacionals dels grans Ludi Romani amb espectacles diversos, que novament van ser cada vegada més ostentosos. L’any 80 aC, Sul·la, vencedor sobre Mitridates, rei del Pont, i també sobre els seus rivals del partit popular en guerra civil, va ceGai Juli Cèsar Museus Vaticans, Roma
lebrar aquell any a Roma un magnífic triomf acompanyat de tots els atletes hel·lènics que s’havien reunit per participar en la 175 Olimpíada. Segons Apià (BC, I, 99), Olímpia aquell any va quedar deserta i només va poder fer-se simbòlicament la cursa a peu d’un estadi. La concentració de diners a Roma era altíssima, i els poderosos utilitzaven aquestes grans festes públiques com un mitjà per aconseguir prestigi polític i poder. Les grans personalitats polítiques romanes del segle I aC rivalitzaven entre si pel nombre de feres de les seves grans caceres o les parelles enfrontades de manera simultània en els combats de gladiadors. Plini el Vell descriu en aquesta època la construcció, per part dels edils curuls, d’edificis cada vegada més colossals al Camp de Mart per celebrar els espectacles, fins a uns límits increïbles. Segons el naturalista, el teatre de fusta construït el 58 aC per M. Emili Escaure, el gendre de Sul·la, tenia una façana escènica de tres pisos d’altura, amb 360 columnes de marbre, vidre i fusta daurada, una decoració de 3.000 (!) estàtues de bronze i una graderia amb capacitat per a 80.000 persones. Una construcció del tot insòlita si pensem que es tractava únicament d’un edifici provisional per celebrar-hi un únic festival. Plini ens explica també escandalitzat el que va succeir uns anys més tard. Pompeu el Gran acabava de tornar a Roma després de la seva formidable campanya contra els pirates i després de sotmetre diverLES LECTURES
57
