lluna de mel o viatge polític?
CÈSAR I CLEÒPATRA, UN CREUER PEL NIL La moda actual dels creuers —abans de la pandèmia, és clar— ha provocat que milions de persones d’arreu del món facin viatges on el màxim atractiu no és tant la visita d’indrets desconeguts com el fet de fer vida dins d’un enorme vaixell ple de comoditats i luxes (sic). Sembla que, fa més de dos mil anys, Juli Cèsar i la reina Cleòpatra podrien haver estat els precursors d’aquesta modalitat de vacances. Situem-nos en el moment i el lloc. Juli Cèsar acaba de guanyar els seus enemics a la batalla de Farsàlia (agost del 48 aC). Perseguint Pompeu, ha arribat a Alexandria, la gran megalòpolis de la Mediterrània de l’antiguitat, ciutat fundada per Alexandre el Gran i capital d’Egipte. Allí descobreix que el sobirà Ptolemeu XIII ha fet matar Pompeu i li entrega el seu cap. Cèsar es veu involucrat en la guerra civil entre Ptolemeu i la seva germana Cleòpatra, que, teòricament, havia de ser la corregent. Després de superar un setge i aniquilar l’exèrcit egipci, Cèsar posa Cleòpatra en el tron d’Egipte. Té cinquanta-tres anys i ha passat els darrers temps de guerra en guerra. Després de tres matrimonis, no té fills. L’única filla, Júlia, va morir de part. Està cansat. Ara es troba, però, al costat d’una jove reina de vint-i-dos anys, plena d’energia i amb uns encants mítics. El Nil. Egipte
A Alexandria, Cèsar assisteix a nombroses festes i aprofita qualsevol moment per debatre amb filòsofs i savis egipcis. En una d’aquestes ocasions, segons explica Lucà, Cèsar comenta amb Acoreu, sacerdot d’Isis, que «no hi ha res que desitgi tant com conèixer els orígens d’aquest riu […] i poder veure les fonts del Nil». Curiositat intel·lectual? És possible, però també un cert sentit de la grandesa relacionada amb una de les fites que Juli Cèsar s’havia proposat: superar Alexandre el Gran! No disposem de gaires dades sobre aquest viatge. Suetoni ens diu: «Amb ella [Cleòpatra] allargava els banquets fins a l’albada i s’havia endinsat a Egipte fins a Etiòpia en la mateixa nau, una góndola amb cabina!». Apià escriu: «I remuntà el Nil […] en companyia de Cleòpatra i gaudint, a més, dels encants de la reina». Hi ha autors que afirmen que el viatge no va tenir lloc. N’hi ha que creuen que va ser una autèntica lluna de mel. És possible. Segurament quan el van iniciar, l’estiu de l’any 47 aC, ella estava embarassada del futur Cesarió, l’únic fill de Cèsar, que patirà un final ben trist. Hi ha historiadors, però, que, coneixent el sentit pràctic i realista de Juli Cèsar, s’inclinen per altres hipòtesis més acostades al seu vessant de líder polític i militar. Navegar pel Nil era una obligació dels faraons egipcis a l’inici del seu regnat. Es tractava LES LECTURES
65
