la festa còmplice pels idus de març
ANNA PERENNA
Si sentim la frase «No et refiïs dels idus de març», tots tenim present la imatge de Cèsar quan és apunyalat i cau davant dels peus de l’estàtua de Pompeu mentre diu «Et tu, Brute». L’escena és molt shakespeariana, però realment ens situa en un moment crucial en la història de Roma. Aquest fet va marcar un abans i un després en la política de l’Imperi i va començar un període de guerres civils (per no dir una continuació) i una sèrie de canvis en tots els aspectes de la vida dels romans. En un primer moment, el mes de març estava consagrat al déu Mart, déu de la guerra (d’aquí el seu nom), i que se celebrava el dia 1. Posteriorment, a poc a poc es van introduir i van anar guanyant terreny diverses divinitats relacionades amb la fertilitat dels camps i dels animals. El mes de març comença el bon temps, el renaixement de la vida i un nou cicle de renovació i pau perpètua representat en les Matronalia, les Liberalia, o la festa d’Anna Perenna. Qui est Anna Perenna? Diverses són les descripcions que trobem sobre Anna Perenna. Ovidi, a Fastos, III, 524, la relaciona amb l’aigua quan ens explica que desapareix quan es banya en un riu. Simbòlicament, aquest acte representa la seva mort i posterior renaixement, en un Spring, Lawrence Alma-Tadema (1894) The J. Paul Getty Museum, Estats Units
cicle d’expiració i regeneració periòdica que anuncia l’inici d’un nou any, el retorn de la primavera i la purificació (lavatio) de qui hi participi. També l’assimila a la deessa Lluna, o Temis, la mare de les Hores, relacionant-la novament amb la renovació cíclica del començament de l’any en l’antic calendari. Macrobi ens parla del sacrifici que s’efectuava, tant en públic com en privat, per poder passar un bon any: «És igualment el mes en què els romans ofereixen sacrificis públics, i privats a Anna Perenna, per poder passar l’any [annare] i viure molt de temps [perennare] sense dificultats.» (Saturnals, I, 12, 6) Se la representa com a Mater nutrix, símbol de la mateixa terra que alimenta la població amb els fruits que ella mateixa proveeix. En definitiva, és una deessa que participa del moviment en la vida i en la mort, del trànsit cap al més enllà i la seva tornada en renéixer. Una transformació constant en l’ordre vegetal i en la fecunditat humana. La festa d’Anna Perenna i la fertilitat La festa d’Anna Perenna se celebrava el dia 15 de març, just el dia dels idus. Aquesta data coincidia amb la primera lluna plena de l’any en l’antic calendari romà, quan el març era considerat el primer mes. Gràcies a l’obra inacabada d’Ovidi (Fastos), en podem conèixer l’origen i els actes que hi tenien lloc. Si poguéssim LES LECTURES
91
