el poder a l,ombra
DONES A LA TARDOREPÚBLICA Una gran taula plena de queviures, fruita i licors presideix el menjador en penombra. La càmera, sobre un tràveling lateral, passeja pels rostres dels líders de les famílies més poderoses de la màfia italoamericana mentre la veu de Don Vito Corleone els dona la benvinguda i els agraeix l’assistència al que vol ser una cimera de pau. Juraments, pactes i abraçades, però també amenaces velades i el record de les traïcions deambulen per una de les escenes més famoses del cinema americà. Es tracta de la pel·lícula El padrí, dirigida per Francis Ford Coppola l’any 1972 i que se situa en la Nova York dels anys quaranta i cinquanta però que bé podria situar-se en la Roma tardorepublicana de Juli Cèsar, on el poder del Senat traspassava els murs de la política i s’embrancava en un grapat de famílies poderoses que feien i desfeien segons els seus interessos, no només polítics, sinó també econòmics i socials. El Senat romà estava configurat per dues faccions enfrontades: els optimates, de caràcter conservador, i els populares, de tarannà més lliberal. A les magistratures i als alts càrrecs del Senat només hi accedien els homes de les famílies benestants, a vegades mitjançant mèrits propis (fossin militars o polítics) i en altres ocasions mitjançant aliances, pactes i Bust de dona Museo Palazzo Massimo alle Terme, Roma
amistat amb aquells que ocupaven, en aquell moment, el poder. Si tenim en compte que les dones no tenien dret a exercir cap càrrec, ni militar ni polític, en la vida pública romana, podríem pensar a priori que la seva vida es limitava als dominis de la casa i a la criança dels fills. I, realment, l’ideal de matrona romana imperant en la societat romana respon a aquest model: una dona jove i fèrtil que garanteix la continuïtat de la saga familiar del marit aportant nombrosos fills al matrimoni, mentre té cura de la casa i l’economia familiar. Frugalitat, moderació i austeritat defineixen el perfil de matrona virtuosa que molts autors de l’època promulguen i defensen per a la correcta evolució de la República romana. Al segle I aC, però, conflueixen una sèrie de factors que afavoriran que aquest retrat femení no encaixi, en molts casos, amb la realitat. Si bé és cert que moltes dones exerciran el paper que els homes els han assignat de simples esposes i mares, en molts altres casos les dones exerciran un poder crucial en la vida política dels seus homes i mitjançant les seves fortunes, la seva intel·ligència i la seva ambició definiran l’evolució dels seus esposos, fills i familiars. En els anys de la Tardorepública romana, les dones gaudiran d’alguns drets i llibertats mai exercits per les seves antecessores, com ara poder heretar dels seus pares i marits o gestionar les seves propietats. Aquest fet, LES LECTURES
97
