Plebs

la vida de la gent corrent a l’antiga roma

PLEBS

«Fes el que calgui, posposa-ho tot, però torna, preferiblement demà . El nadó està malalt . Està prim . Ja han passat dos-cents dies des que te’n vas anar . Tinc por que mori mentre ets fora . No en tinguis cap dubte: si en la teva absència el bebè mor, prepara’t per la possibilitat de trobar-me penjada!»

«Veniu, amics, gaudim dels bons moments, mengem contents, mentre ens duri la vida, que és breu, xops en Bacus i que hi hagi una alegre harmonia . El mateix varen fer tots aquests mentre eren vius: donaren, reberen i gaudiren, mentre van viure . Imitem també nosaltres la vida dels nostres avantpassats . Viu mentre estiguis viu i no li neguis res a l’instint que un déu et va atorgar .»

El primer text és una carta escrita en una petita ciutat de l’Egipte romà per una dona anomenada Isidora al seu marit absent . El segon text és una inscripció funerària trobada a Roma . Tots dos són dels primers segles de la nostra era . Ambdós documents representen, d’alguna manera, els dos extrems de la vida i la mort en la Roma antiga; el dolor per la mort i el gaudi de la vida . Néixer a l’antiga Roma era, com diu el poeta, «un gran plor» . Molts nadons, com les seves mares, morien en el part o durant els primers anys de vida . Els que sobrevivien d’entrada estaven a les mans del seu pare: «Et demano i et prego que tinguis cura del nadó quan neixi i, si rebo la paga aviat, te l’enviaré . Si tens el nadó abans del meu retorn i és un nen, deixa’l viure; si és una nena, exposa-la!» .

SUPERSTITIO. RITUALS MÀGICS I QUOTIDIANS.

Nemesis ARQ (Tarragona) Es tracta de la carta d’un marit absent per a la seva dona embarassada . Els pares de les famílies romanes podien no acceptar un fill o una filla com a membre de la família . Les raons eren diverses, bé perquè tenia defectes físics, mentals, bé perquè una nena representava un dot futur que s’havia de pagar per a casar-la; de vegades, simplement, perquè no hi havia prou menjar per a tota la família . El destí d’aquests nadons «exposats» era horrible . Se’ls deixava a terra davant la porta de casa i o bé eren devorats per animals salvatges o bé eren recollits per gent sense entranyes que els «cuidaven» per vendre’ls com a esclaus o per demanar almoina als carrers, mutilant-los per a fer més llàstima, a banda d’altres vexacions .

Tot i viure en una societat dura i violenta, a la gent corrent no li mancaven els sentiments . Llegim uns exemples trobats en inscripcions funeràries romanes:

«El pare va perdre la seva filleta, quin dolor! I la mateixa mare la va seguir .»

«Aquí hi ha enterrats els estimats i pietosos cossos de les seves dues filles i el de la pobra mare, tan estimada sempre pel seu marit, els noms de les quals es llegeixen sota la inscripció, enterrats pel desgraciat pare i infeliç marit, en persona . . .»

«Viatger, atura’t i llegeix; no va poder la mare gaudir de la seva única filla, a la qual algun déu va retreure, això crec, la seva sola existència . I ja que en vida no va poder ser estimada per la seva mare, després de la seva mort, en el darrer moment va fer el que era just: honorar amb aquesta tomba aquella que tant havia estimat .» Són textos que, després de dos mil anys, ens continuen colpint i ho fan perquè ens mostren sentiments iguals als nostres .

UNA NIT A L’ANTIGA ROMA. Pobres, bruixes, marginats, lladres i prostitució als baixos fons de la capital de l’Imperi

Projecte Phoenix (Tarragona) Quins mecanismes tenien els antics romans per a mirar d’enfrontar-se i resistir a la mort, les malalties, la pobresa, els accidents i els abusos de poder? La primera línia de resiliència era, en la majoria de casos, la pròpia família, com ho continua essent en la nostra societat actual . Suport mutu, relacions familiars properes i llunyanes es mobilitzaven per rebaixar l’impacte tant físic com emocional, si algú del mateix nucli familiar passava per un tràngol important . El segon nivell eren els veïns i amics més propers . És habitual trobar peticions de suport per a menjar o diners en les fonts escrites de l’època .

Altres maneres d’enfrontar-se als problemes anaven en la línia de procurar minimitzar les conseqüències negatives que ocasionaven . Per exemple:

• Diversificar els tipus de conreus en el cas dels pagesos, per evitar que una plaga destruís tota la collita . • Enviar els més joves de la família a viure amb d’altres familiars o coneguts . • Posar algun dels fills com a aprenent d’un artesà o professional especialitzat, perquè aprengués l’ofici . • Buscar benefactors perquè els ajudessin en moments de vaques magres . Establir una xarxa d’amics, parents i veïns era una manera essencial de tenir una mica de seguretat . • Cercar diferents remeis davant les malalties, començant pels populars, continuant per contractar els serveis d’algun metge, si es podia pagar, i, si no era possible, utilitzar el coneixement de dones remeieres . Tenir una feina era essencial per a poder menjar i disposar d’algun estalvi que els permetés anar més enllà del dia a dia . A l’antiga Roma no tenir res era no ser res . Qui podia intentava especialitzar-se en un ofici concret . Normalment eren molt més ben pagats que no pas els treballs ocasionals en una obra o al camp . Per l’edicte de preus decretat per Dioclecià entre els anys 301-305 dC, sabem alguns salaris del mercat laboral de l’època . Un bracer, un traginer o un peó podien cobrar al dia uns 25 denaris, un fuster o un picapedrer cobraven el doble, 50 denaris, mentre que un pintor figuratiu podia cobrar 150 denaris al dia!

A banda del salari, els treballadors o artesans especialitzats tenien un altre avantatge i és que solien estar associats en collegia segons l’ofici . Podien ser de fusters, de llenyataires, de paletes, etc . Aquestes associacions imposaven unes quotes als membres i a canvi rebien suport, de vegades limitat, si tenien problemes de salut o de diners . Els collegia feien festes en dates

VEÏNS DE ROMA. La vida diària en un carrer romà

Projecte Phoenix (Tarragona)

assenyalades de l’any, celebraven banquets i finalment podien arribar a pagar les despeses dels enterraments dels seus socis .

Un element fonamental per a entendre com la gent corrent intentava controlar els avatars de les seves vides eren les seves creences religioses i les seves expectatives basades en la utilització de la màgia . Les ofrenes a tot tipus de divinitats, algunes provinents de països i cultures diferents a la romana, com ara el culte a Isis o a Mitra, eren habituals . No era una religió de fe, sinó un intercanvi interessat: jo et rendeixo culte i tu m’ajudes; és a dir, do ut des, o sigui, et dono perquè em donis . Els temples dedicats a cultes com el d’Isis funcionaven de manera similar a les mesquites musulmanes, on no només es feien les oracions preceptives, sinó que els fidels també podien rebre ensenyament, o menjar i ajuda en cas de necessitat .

La màgia era omnipresent en la vida de la gent corrent . En un món on el creixement econòmic era pràcticament zero, la gent corrent creia que li anava bé en la mesura que a d’altres els anava malament i a l’inrevés . Si el pastís sempre tenia la mateixa grandària, qui s’emportava un bon tros ho feia a costa d’un altre . D’aquí les malediccions als rivals, l’enveja i la creença en el poder de la sort . Les consultes a endevins i oracles eren constants . D’alguna manera, la creença que el destí de cadascú estava escrit feia pensar que aquest es podia arribar a conèixer i així actuar en conseqüència .

Un altre element important pel que fa a la resiliència psicològica era l’enorme atractiu que per a la gent corrent tenien les manifestacions festives populars i els espectacles públics . Totes dues manifestacions representaven una inversió de l’ordre social però sense subversió . Eren uns moments per a alleugerir les tensions socials, familiars i personals . Se’ns acut que moltes vegades, en el nostre món actual, fenòmens com el carnaval i el futbol compleixen la mateixa funció de bàlsam per a molta gent .

Les festes i els espectacles públics, principalment les carreres al circ i les lluites a l’amfiteatre, eren una recreació de la vida romana; una imatge de com es veien a si mateixos i com volien ser vistos: valents, competitius no més enllà de l’engany, astuts, ritualistes i, per sobre de tot, guanyadors! (sembla que parlem de la cultura d’un país ben actual) .

És evident que en un article no es pot tractar de les infinites maneres de fer de la societat romana antiga . El conjunt de la gent corrent era molt divers, tant pel que fa a l’estatus social i econòmic com pel que fa a països i cultures . Lògicament, les maneres, les actituds i les habilitats per a sobreviure en un món difícil, dur, violent, masclista i classista eren molt variades . Tanmateix, tot i les escasses oportunitats de millora que se’ls oferien, podem estar segurs que la majoria de la població lluitava per treure suc a la vida i buscava consol i satisfacció en les relacions personals i comunitàries .

Aquella gent, els nostres avantpassats, no eren gaire diferents de nosaltres pel que fa a la necessitat de trobar un sentit i una mica de satisfacció a la vida .

Extracte del guió que ha preparat l’Associació Projecte Phoenix per a la recreació «Plebs, la vida de la gent corrent a l’antiga Roma» .

SUPERSTITIO. RITUALS MÀGICS I QUOTIDIANS.

Nemesis ARQ (Tarragona)