la vida de la gent corrent a l’antiga roma
PLEBS
«Fes el que calgui, posposa-ho tot, però torna, preferiblement demà. El nadó està malalt. Està prim. Ja han passat dos-cents dies des que te’n vas anar. Tinc por que mori mentre ets fora. No en tinguis cap dubte: si en la teva absència el bebè mor, prepara’t per la possibilitat de trobar-me penjada!» «Veniu, amics, gaudim dels bons moments, mengem contents, mentre ens duri la vida, que és breu, xops en Bacus i que hi hagi una alegre harmonia. El mateix varen fer tots aquests mentre eren vius: donaren, reberen i gaudiren, mentre van viure. Imitem també nosaltres la vida dels nostres avantpassats. Viu mentre estiguis viu i no li neguis res a l’instint que un déu et va atorgar.» El primer text és una carta escrita en una petita ciutat de l’Egipte romà per una dona anomenada Isidora al seu marit absent. El segon text és una inscripció funerària trobada a Roma. Tots dos són dels primers segles de la nostra era. Ambdós documents representen, d’alguna manera, els dos extrems de la vida i la mort en la Roma antiga; el dolor per la mort i el gaudi de la vida. SUPERSTITIO. RITUALS MÀGICS I QUOTIDIANS. Nemesis ARQ (Tarragona)
Néixer a l’antiga Roma era, com diu el poeta, «un gran plor». Molts nadons, com les seves mares, morien en el part o durant els primers anys de vida. Els que sobrevivien d’entrada estaven a les mans del seu pare: «Et demano i et prego que tinguis cura del nadó quan neixi i, si rebo la paga aviat, te l’enviaré. Si tens el nadó abans del meu retorn i és un nen, deixa’l viure; si és una nena, exposa-la!». Es tracta de la carta d’un marit absent per a la seva dona embarassada. Els pares de les famílies romanes podien no acceptar un fill o una filla com a membre de la família. Les raons eren diverses, bé perquè tenia defectes físics, mentals, bé perquè una nena representava un dot futur que s’havia de pagar per a casar-la; de vegades, simplement, perquè no hi havia prou menjar per a tota la família. El destí d’aquests nadons «exposats» era horrible. Se’ls deixava a terra davant la porta de casa i o bé eren devorats per animals salvatges o bé eren recollits per gent sense entranyes que els «cuidaven» per vendre’ls com a esclaus o per demanar almoina als carrers, mutilant-los per a fer més llàstima, a banda d’altres vexacions. Tot i viure en una societat dura i violenta, a la gent corrent no li mancaven els sentiments. Llegim uns exemples trobats en inscripcions funeràries romanes: LES LECTURES
81
