5 minute read
«El saben aquel . . .?» El Philogelos, un llibre d’acudits
el philogelos, un llibre d’acudits
«EL SABEN AQUEL...?»
Advertisement
Perdonin l’atreviment, però llegint alguns acudits del món antic m’ha vingut al cap la frase que utilitzava el gran còmic català Eugenio per a començar el seu espectacle i anar intercalant els acudits . De fet, alguns dels acudits de fa més de dos i tres mil anys s’assemblen força als que alguns vam escoltar en les antigues cintes de casset gravades per aquell còmic tan popular .
Des de molt antic es van escriure llibres d’acudits . Sabem, per exemple, que el rei Filip II de Macedònia va pagar per una recopilació d’acudits feta pels membres d’un «club social» d’Atenes . Al segle II aC, Plaute, en les seves obres de teatre, menciona l’existència de llibres d’acudits que segurament eren molt coneguts i llegits, o potser més ben dit escoltats, tant per persones cultes com per una majoria de persones pertanyents als estrats més populars .
Un dels que ens ha arribat és el Philogelos, que literalment vol dir ‘l’amant del riure’, i que és la recopilació d’acudits més antiga que conservem . Segons Mary Beard, el llibre seria un recull enciclopèdic fet per un erudit imperial . Alguns estudiosos apunten que els autors podrien haver estat Hierocles i Filagri . És escrit en grec i, com a mínim, data del segle IV dC, tot i que és probable que el seu origen sigui molt anterior .
El Philogelos conté uns dos-cents seixanta acudits i està organitzat per temes . La majoria tenien com a protagonistes professors i alumnes, així com també savis i ximples . D’altres eren burles a diverses professions i oficis o referències a persones considerades estúpides . Altres ridiculitzaven grups ètnics o estrangers i alguns eren de temàtica sexual .
El llibre mostra una de les facetes de la cultura popular de les antigues societats gregues i romanes . També hi havia humor en el teatre, les pantomimes i, sobretot, en les festes populars . Trobem humor fins i tot en els grafits gravats o pintats als carrers de les ciutats de Pompeia i Ercolà .
A l’antiguitat, l’humor era una estratègia per a defensar-se —com a mínim de manera psicològica— dels abusos dels poderosos i de les incerteses de la vida diària . Riure-se’n dels altres —sobretot dels més febles o de les dones— era una manera d’allunyar els perills, de reivindicar les poques coses que podies tenir i no perdre-les . Evidentment, la seva eficàcia no era suficient per a millorar la qualitat de vida de la immensa majoria de la població, però, com a mínim, servia de
SERO SED NON SERIO. Una gira d’actors per ciutats romanes
Aule de teatre URV, Zona Zàlata .
bàlsam davant les desgràcies que els arribaven . Quina altra cosa són alguns programes de les televisions actuals o el safareig continu de les xarxes socials?
De savis i ximples
Un savi va anar a visitar un amic que estava molt malalt . La seva dona li diu que el seu marit «ha marxat» . El savi li contesta «Quan torni, li pots dir que passi per aquí?» .
«Doctor, quan m’alço del llit al matí em sento marejat durant vint minuts .» «Doncs llevis vint minuts més tard .»
Un home atacat per les puces va creure trobar una solució fàcil . Va apagar la làmpada i va exclamar triomfant: «Ara ja no em veuen!»
«Pots deixar-me un ganivet fins a Esmirna?» «Em sap greu, però no en tinc de tan llargs!»
Per tal d’estalviar-se alguns dracmes, un home ensenyava el seu ruc a no menjar . Quan l’animal va morir de gana, l’home es lamentà: «Quina mala sort! Just quan havia après a no menjar, va i es mor!»
Un home es va morir i un amic que es presenta a casa seva va preguntar al seu germà bessó: «Qui s’ha mort, tu o el teu germà?»
De ridiculitzar professionals
Un abderià [de la ciutat d’Abdera a Grècia] va veure un eunuc parlar amb una dona i li va preguntar si era la seva dona . Quan li va contestar que els eunucs no es podien casar, l’abderià li preguntà: «Aleshores és la teva filla, oi?»
Un home va anar a veure un endeví incompetent i li va preguntar sobre la seva família . L’endeví li contestà: «Tots estan bé, sobretot el teu pare» . L’home li va dir que el seu pare feia deu anys que era mort i l’endeví li digué: «No tens ni idea de qui és el teu pare de veritat!»
Un astròleg incompetent li va dir a un home: «Seràs incapaç de tenir fills!» Quan l’home li contestà que ja
tenia set fills, l’astròleg respongué: «Ah, sí? Fixa’t bé en ells!»
Perruquera: «Com li tallo els cabells, senyor?» Client: «En silenci!» Comprador: «L’esclau que et vaig comprar fa poc s’ha mort» . Venedor: «Pels déus! Doncs és la primera vegada que ho fa, perquè quan va estar amb mi mai no ho va fer» .
De contingut sexual
Un individu li diu al seu amic: «Ahir a la nit me’n vaig anar al llit amb la teva dona», i l’amic li respon: «Jo soc el seu marit i he de fer-ho, però tu, quina excusa tens?»
Un jove marit li diu a la seva dona que està dominada per la seva libido: «Què fem, estimada? Menjar o tenir sexe?» I ella li respon: «Escull tu, però no hi ha res per a menjar a casa!» Un jove convida a casa dues dones velles i diu als seus esclaus: «Prepareu una beguda per a una i tingueu sexe amb l’altra, si ella vol» . Les dones digueren a la vegada: «No tinc set!»
SERO SED NON SERIO. Una gira d’actors per ciutats romanes
Aule de teatre URV, Zona Zàlata .
D’humor negre
Un astròleg elabora un horòscop d’un nen malalt i promet a la mare que el nen viurà molts anys . Quan l’astròleg demana a la mare que li pagui els serveis, aquesta li contesta que li pagarà l’endemà . L’astròleg li respon: «I què passa si el nen mor aquesta nit?»
En una faula del malalt i el metge, aquest li diu al primer que la suor, els calfreds i la diarrea són bons símptomes, i el malalt respon: «Em moro a força d’estar bé!»
Un pare, just després d’enterrar el seu fill, es troba per casualitat amb el mestre del difunt i li diu: «Em sap greu que el meu fill no hagi anat a classe avui . Vegeu, és mort!»
Filocrates de Cumas
ELS ACTES DEL FESTIVAL
