ELS PASDOBLES FALLERS
C
ontínuament sentim pasdobles als carrers quan arriba l’època de falles. Pasdobles que ens posen la pell de gallina quan els sentim, inclòs si no són falles. Però originalment, van ser escrits pensant en la nostra festa fallera?. La resposta és que la gran majoria no... A mi personalment un dels que més m’agrada és “El Tio Ramón”. Quan sent aquest pasdoble el dia de Sant Josep o el dia de l’Ofrena a la Verge, em venen a la ment moments inoblidables i sensacions indescriptibles. Aquest pasdoble fou creat pels mestres Salvador Salvà i Tomàs Olcina, i va estar dedicat a Ramón Ros Andrés, un músic de la Banda de Xàbia. I parlant d’aquesta població i de Salvador Salvà no puc oblidar el seu pasdoble homònim, “Xàbia”, de 1977 i dedicat a aquesta població pel que era en aquells moments director de la banda de música, però també dedicat a les festes de Moros i Cristians. I és que molts pasdobles que hui interpreten les xarangues a les falles, tenen un origen més “moro” que no Faller, com per exemple “Fiesta en Benidorm”, de Rafael Doménech al 1942, i director de la banda de Benidorm, nascut a Anna. O els pasdobles d’Antonio Carrillos Colominas, compositor d’Agost, entre d’altres pasdobles, de “Caridad Guardiola”, “Pepe el Fester” o “Pepe Anton”. Així trobem també “Febrer”, de Juan Calatayud Castelló, músic actual de Bocairent i que fou creat per a les festes de Moros i Cristians d’aquesta població. I, com no, “Paquito El Chocolatero”, de Gustavo Pascual Falcó, de Cocentaina, dedicat al seu cunyat a l’any 1937 i estrenat també a les festes de Moros i Cristians. Va ser la peça més interpretada a Espanya a l’any 2007 segons la SGAE... Altres pasdobles també molt coneguts i interpretats, foren concebuts en honor a algun amic o amiga, com per exemple “Pepita Greus”, de Pascual Pérez Choví, dedicat a la poetisa homònima, i que s’estrenà al 1926, o “Amparito Roca” de Jaume Texidor Dalmau, músic català director de la banda de Carlet, que li’l dedicà a l’amiga de la seua filla. Aquest pasdoble és un dels més interpretats a qualsevol festa i és a més, un Himne popular a Tarragona, i l’única peça amb la qual desfila la comparsa dels Estudiants de Villena. També “Tomàs Ferrús” de Godofredo Garrigues, al 1929, dedicat a la seua dona i interpretat inicialment als Moros i Cristians. Alguns pasdobles tenen un origen més be taurí, perquè foren creats per interpretar-se a les places de bous. Així trobem exemples com “Churumbelerias” d’Emilio Cebrian, músic Toledà, i que està inspirat al famós barri granadí del Sacromonte, a l’any 1934. O com no, “El Gato Montés” de Manuel Penella, “España Cañí” de Pascual Marquina, i un altre llarg etc.
José Luis Morell i García Així, si pensem en pasdobles fallers, quins són a la realitat? El pasdoble “L’entrà de la Murta”, fet per Salvador Giner al 1903, es va fer amb motiu de la creació de la Banda Municipal de València, i s’estrenà a la plaça de Bous de València, però inspirat en les tradicions valencianes de l’enramà a les festes populars dels pobles, que no les falles... Altre que podria considerar-se com a tal seria “Lo Cant del Valencià”, de Pedro Sosa López, alumne de Salvador Giner i mestre entre d’altres de Miguel Asins Arbó (La Flor del Taronger, 1973), es va estrenar al 1914, i conté part de l’Himne Regional Valencià i melodies populars valencianes. El pasdoble, “València”, podria ser?. Doncs hem de saber que fou creat com una part d’una Zarzuela per l’almeriense José Padilla Sánchez, autor d’èxits com “La Violetera” o “El Relicario”, i que s’estrenà al teatre Tívoli de Barcelona al 1924. Amb lletra de José Andrés de la Prada, es va fer famós als tres mesos a París. La lletra es va fer en castellà. El pasdoble “Valencia en Fallas”, més famós últimament per raons polítiques, que el grup Bajoqueta Rock ha versionat al valencià seria un exemple del pasdoble faller?. O el propi “Himne Regional de València”, de José Serrano Simeón, que es va fer per a l’Exposició Regional Valenciana de 1909, i coneguda inicialment com a “Himno de la Exposición Regional” i que esdevingué com a Himne Regional aprovat al 1925 pels alcaldes d’Alacant, València i Castelló. La lletra és del propi autor musical i del poeta Maximiliano Thous, i està feta en castellà i Valencià, sent les dues oficials. Fou reconegut com a Himne Oficial de la Comunitat a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana a l’any 1982. Així doncs, què ens queda als fallers? Tal volta, “El Fallero”, obra del propi José Serrano, i que es va fer en 3 dies encarregada pel comitè Central Faller al 1929, amb lletra també de Maximiliano Thous al 1931, i que va ser interpretada a un concurs per 70 bandes, i que guanyà la de Riola, per davant de les de Caudete i la de l’Olleria. O si busquem en bibliografia, podem trobar peces com “Serenata a la falla de la placeta”, de Miguel Asins Arbó, feta al 1979, i que difícilment podrem escoltar. Com podreu comprovar per les dates, aquestos pasdoblesja són la majoria prou “vellets”. Aleshores, què passa amb la música pròpiament fallera, o inspirada en les falles? Què estan fent millor festes com les de Moros i Cris163
Falles a Xàtiva 2017
