FALLES SÓN CULTURA Pepe Mira i Piqueres
S
i me permeteu, no vaig a fer un article on expose uns fets i conclusions per tal de reforçar una premissa i acabar afirmant, en este cas, que les falles són cultura. Preferisc que m’acompanyeu al camí de la mateixa escriptura, que escolteu les reflexions que m’he fet a mi mateix per tal de poder aportar quatre idees. Així serà més lleuger per a mi i potser, més atractiu per a vos. La meua primera reflexió era per què les falles són cultura, què diu que una cosa o altra és o no cultura. Com faig sempre, intente buscar dins meu i veure si tinc alguna cosa a dir al respecte, si tinc una opinió ja o la informació necessària per tal de començar. I comprove, dins la meua extensa ignorància, que no, que no sóc capaç de definir per què les falles són cultura... o no. Així que acudisc al fàcil recurs de buscar la definició al diccionari i m’apareixen vàries definicions relatives a esta accepció: Cultura: conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Conjunt de valors i de comportaments que compartixen un grup de persones. Conjunt de manifestacions amb què s’expressa la vida tradicional d’un poble. Falles són cultura. És una tradició, una costum i una forma de vida. És un mitjà pel qual s’expressa el poble, i certament, es compartixen comportaments. Més clar aigua. Ara ja tinc clarament definit al meu cap que les falles compleixen amb estos apartats de la definició de cultura. I ni a mi ni a ningú se li passaria pel cap pensar allò contrari. O sí? Alguna cosa grinyola al meu cap, me diu que no està d’acord al cent per cent. Després te faré cas, ara deixa’m continuar. Me pare a pensar en la quantitat d’elements que composen la festa de les falles, la quantitat de manifestacions artístiques que conflueixen en esta tradició i que contribuixen, com poques, a una quasi completa participació de tot el que existeix per un mateix fi. Una altra alarma ressona dins el meu cap amb açò del “mateix fi” de la festa fallera. Quina és la nostra finalitat fent aquesta festa? Esta manifestació cultural, on ens du? Per a què la fem? No està dins els meus objectius respondre a esta qüestió, però ací queda... per descomptat que en honor a Sant Josep ja no se fa, això ha quedat relegat a una realitat paral·lela. Fer festa, diversió, la tradició mateixa heretada, una costum arrelada dins la societat en
168
Falles a Xàtiva 2017
general i dins les persones en particular,... La finalitat ve de la motivació, per què sóc faller? Me fa millor persona? En què contribuisc a esta cultura de les falles? No sé, deixe espai per a que cadascú s’ho pense. Com deia, molts elements conformen la festa. Si pensem en els cadafals, ja soles en ells confluixen quasi totes les arts plàstiques. És escultura sense cap dubte, del tradicional fang als motlles de suro. És pintura, i en tres dimensions. És arquitectura, doncs per a plantar certes estructures fa falta pensar molt be les cimbres internes que sostenen el risc extern. És literatura. La festa fallera genera lletres, moltes. Des del mateix monument i la seua explicació als articles, notícies, narracions, contes, cançons,... que inspira i crea. És per tant poesia, eixa que apareix als versos, més o menys encertats de l’explicació de la falla. Eixa costum que tenim l’honor de ser bressol, el naixement del llibret explicatiu amb Blai Bellver, la seua impremta, i la Creu del Matrimoni. Però també la poesia que es dedica a les representants de la festa, que les exalta i lloa. Abans, els mantenidors en les exaltacions recitaven poemes a les falleres majors... És narrativa. Centenars d’històries naixen al voltant de la festa, infinites narracions amb les falles com a fil conductor. Soles cal pegar una ullada als llibrets, als concursos de narrativa, als microrrelats, fins i tot, a les obres de teatre, de més o menys durada, que les comissions creen per als ‘a propòsits’. Me ve al cap una qüestió arran d’aquesta vinculació amb el teatre: la (auto)crítica. Així com el teatre reflex la societat, és un espill on poder trobar comportaments, sentiments, situacions i veure’ns en ells, tanmateix a les falles. Veiem als monuments com es posa de manifest allò que no agrada de la situació del poble, com satírica i irònicament es mostra una realitat que clama per ser millorada. Amb to d’humor i sense ofensa, però queda dit. Respecte al teatre, com deia Arthur Miller, “el teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art on la humanitat s’enfronta a si mateix.” I per a fer açò, el teatre tira mà de tot, fins i tot, de si mateix. Un art on l’individu s’enfronta a l’individu, on el teatre es mira cara a cara amb el teatre. Incidisc en este punt perquè crec que a la cultura de les falles li falta açò, autocrítica, espill, feedback (per als mes moderns). Pareix que esta tradició cultural instaurada és intocable. Canvies un acte i vols carregar-te el mon faller! No pot ser que el que es vullga siga millorar-lo? Espill, fallers i falleres, espill. Encara no
