EL GRAT 742

Especial

L’any 2023 ens portarà noves cites

electorals per tot

l’estat espanyol

Neus Ferri Repassem els èxits recollits pel del seu disc ‘Llar’

Cavalcada d’Alcoi 2023

Un Nadal dedicat als xiquets i xiquetes d'Alcoi

Regidoria d’Igualtat

Lluita contra els regals de joguets sexistes

Els protagonistes

Coneixem als protagonistes d’aquest Nadal a Alcoi

Les comarques es preparen per a la visita dels Reis d’Orient

'Elviaje de las gotas de lluvia' El nou llibre de Mireia Pascual i Maria Molina AlcoiSlide Quartet

Coneixem el seu nou treball ‘Seràs la veu d'un poble’

Les Cavalcades arriben amb normalitat després de dos anys amb restriccions per la Covid-19 Els nostres artistes

BR | Comarques./ Durant la vesprada del 5 de gener, Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran als pobles de les comarques centrals i duran a terme les diferents tradicions. Enguany, els xiquets i xiquetes podran tornar a gaudir d’aquests actes sense estar pendents de les restriccions marcades per la pandèmia. La Cavalcada d’Alcoi, la més antiga de l’estat, es podrà veure a través d’À Punt.

Memòriavisual d’una tradició culturalviva

Guia inacabada de la fantasia valenciana

Vicent Vidal./ Cicles expositius d’art a Alcoi

David Pareja: Símbol de fluïdesa cap a l'emoció

OBRAS Y REFORMAS CALIDAD INSUPERABLE Y MEJOR PRECIO Promociones Inmobiliarias Bonet, S.L. Villas Bonet Villas Bonet

Col·lectiu #Revolta1873 Reivindicar la Revolució del Petroli en el 150 aniversari

Personatges

Imatge i Poesia

A Ramon Llull 2016

Un resum, en aquest cas, mai no serà suficientment positiu, o possible. Parlar de Ramon Llull equival a escriure milers de pàgines, doncs milers són les que ell ha escrit al llarg de la seua dilatada vida mística i creativa. No obstant, sí direm de l’autoritat que l’abilla a l’hora d’emprar diverses llengües per a bastir el seu corpus filosòfic-conceptual: català, llatí, àrab i occità, han estat suport fonamental per al seu pensament i el posterior trasllat literari. I l’obra que ens ha deixat, tan extensa com intensa, no s’hi conforma amb vora de tres-cents exemplars, on la filosofia, la poesia, els diàlegs, els tractats, la novel·la, etcètera, han estat conreats amb la mateixa finesa interpretativa. També l’home de Déu, amb un llarg pelegrinatge per terres «d’infidels» ha estat la vital necessitat que ha sentit Ramon Llull de dur la creença religiosa més enllà de les seus fronteres. Una vida, a la fi, dedicada al conreu del pensament, de l’art i de la religió. Els títols que comprenen la seua obra han servit, en molt diverses ocasions, de referència i inspiració a tants d’altres escriptors que han pogut esguardar al través de la finestra oberta de les seues propostes: Blanquerna, Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre de les bèsties, Ars magna...

I en aquest retrat que l’artista Antoni Miró en proposa, la llum que il·lumina el rostre del franciscà Llull s’acut com a eina ben principal. Llull com un sant, ara travessat per l’experiència mística que el transporta vers un horitzó d’inefable pregonesa. S’hi magnifica Llull i guanya, per l’especial manera d’ésser integrat als límits del quadre, la categoria de la celebritat. Ens va regalar una llengua per a crear; per a assolir la plenitud en la custòdia de la fantasia i de la ciència.

Antoni Miró & Josep Sou

Antoni Miró: A Ramon Llull 2016./ Mallorca (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

J. Sou

mirades

EL GRAT 742 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - GENER 2023

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

U

- Mama, mira quin cel més blau

- Cert, fill meu

- Mama, és que no hi ha ni un núvol

- Si, ni un

- Mama, perquè no veiem mai cels tan blaus com hui?

- Hi ha molts dies amb el cel blau

- Si mama, però sempre hi ha núvols, més que siguen eixos finets.

Definició de chemtrail i contrail segons Wikipèdia:

‘Contrail’ – “Estels de vapor o condensació. Són ratlles de vapor d'aigua condensada creades en l'aire per un avió o coet a gran altura. La combustió de combustibles fòssils produeix diòxid de carboni i vapor d'aigua. A grans altituds, l'aire és molt fred per la qual cosa l'aire calent i humit del motor es mescla amb l'aire més fred, fent que el vapor d'aigua es condense en gotetes o cristalls de gel que formen núvols visibles.”

‘Chemtrail’ – “Estels de condensació acompanyats de productes químics o biològics amb uns clars fins de control.”

Allò que no es posen d’acord les teories de la conspiració és si es tracta de una geoenginyeria per canviar el clima o per estendre malalties.

Conversació amb un amic que treballa a l’aeroport el 27 de desembre a Elx:

- I tu que opines dels chemtrails? Com podien dissimular-ho entre vols comercials?

- No sabria dir-te, als aeroports tot està molt controlat, cada entrada i eixida, com no siguen els anomenats ‘vols fantasma’. Són avions que ixen dels aeroports buits. Esta pràctica té a vore amb les normatives que regulen el mercat de l'aviació comercial i el repartiment dels ‘slots’, les franges horàries que cada aerolínia té assignades per a operar. Estos ‘slots’ es mantenen com un de dret d'ús però per això cada empresa ha de cerciorar-se que almenys el 80% dels seus avions volen, si no, poden perdre els seus itineraris de vol. Això no és teoria conspiranoica però si és una contaminació innecessària del cel i un ús de combustible que cada vegada és més escàs.

La teoria dels ‘chemtrails’ ha segut desmentida centenars de vegades però el que és ben cert és que un xiquet, com el meu fill, està tant acostumat a ells que no recorda cels blaus sense núvols. I si alguna vegada et dediques a mirar des de dalt d’una muntanya el cel voràs que hi ha voltes que l’avió que deixa eixos estels és el mateix fent una quadrícula. ¿Perquè? Ni idea. Siga el que siga, i siguen els qui siguen tenim una cosa clara: el dia de Nadal no treballen.

cançons Ovidi Montllor

Història d'a

Tu baixaves, recordes?, pel carrer del Carme. Jo pujava, sí. Sí, sí, sí, pel carrer del bosc. De primer ens miràrem com mig avergonyits. Jo en tinc dotze. Dotze diòptries vull dir.

L'avió que va aterrar al costat nostre, ens va impedir de poder dir paraula. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit.

L'amor no hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. Tu vas seure després, còmodament diria, al balcó del carrer, on és la casa teva.

I jo, que havia entrat casualment per la porta, a portar-li a ta mare un pot de detergent, vaig poder observar que el migdia, si vols, dóna unes horribles ganes de plorar.

És clar que Tu pensaves que jo era... ah! Que Tu pensaves que jo era rellotger.

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes.

Però no, no hauria pas pogut casar-me per culpa d'un què?... Doncs per culpa d'un queixal. Tu aleshores, vas abaixar la mirada.

I, torbada, no sé, potser per una flor, vas quedar-te, com qui marxa: Mig parada! Al pagar-me el detergent, me'n donà un de menys, de duro, l'àvia teva, o potser l'oncle, per més que Tu, Tu, sempre anaves al ballet.

L'amor hi és. L'amor no hi és. L'amor se'n va. L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. I el vell cambrer, era un jove boletaire el dia que no podia ser com era. Perquè ell era, com ell era realment. Ah! Perquè Tu Adelina, com jo, Bartomeu, erem l'un per l'altre, i aquell dia, Tu ho saps plovisquejava. Així i tot... Per més que... què? Jo t'estim, Jo t'estimo. I jo T'estime!

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. M'he quedat preocupat per la notícia. La que diu que ni la, ni si, ni sol, ni re. Res de Res! Res de Res! Res de res!

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va. L'amor se'n ve. No té mida. No té pes.

Sumari

2 3 4 5-17 8-9 10-11 13 18-19 20 21-36 23 25 27 28-29

Difusió controlada

Fundat el 1987

EDITA: - Digital[…]Gràfic

ISSN 1698-8922

Depòsit Legal A-658-1994

És el pas dels anys, l'expectativa dels que vindran, que ara ens preocupa el que ens passarà més endavant i no els esperem com si foren quelcom tresor; aplega la por, pels diners, per la resta de la gent, els pensaments del que vam ser i el que som i ja no sabem si podrem ser o serem, ara hi ha tantes coses ens lleva la son...

És tan diferent complir la vintena que començar a pensar en la trentena, és tan diferent conformar-se amb la primera que buscar a la persona perfecta, és tan diferent ser un peix en un gran mar que sentir-se ofegat en una petita peixera, buscant, enganxat a quatre parets, una petita guerrera que vulga compartir la meva barricada en aquesta guerra eterna; és amb els pas dels anys en que les errades no tenen dues oportunitats i es tornen en greu condemna;

S'acaben les forces, forces el present, doncs s'acosta el futur, negre futur, tan sols penses en tu, que em passarà?, moriré sol?, et trobaré?

Recordes les converses que lleument desapareixen amb el temps; els coneguts, els familiars, les dones, els amics perduts, uns van guanyar, d'altres es van donar per vençuts, qualsevol temps passat fou millor que el desconegut futur, i no trobes el camí correcte, ni si el destí et portarà a llocs on et trobes segur, són tantes les preguntes que l'única resposta segura és que siga com siga, sempre estaràs fotut...

Deu ser l'edat, però és que em trobe tant perdut...

L’acudit del mes • Manel Fontdevila

EL GRAT · 742

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià protagonistes nadal alcoià nadal alcoià el poble és savi bocairent cocentaina

SUPLEMENT ART&CULTURA neus ferri | b.rivas mireia pascual | b.rivas alcoislide quartet la revolució del petroli

xàtiva

pego/gandia

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801

(Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com

Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Ferran Albors./ Ximo Corbí./ Esther Jordà./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Hèctor Pulido./ Fotografía: X·press./ Diana Sanus./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Natalia Llàcer./ info@elgrat.com · 626 449 311

na conversació amb el meu fill el passat 25 de desembre dia de Nadal a Alcoi.Imatge: Antoni Miró Lletra i Música: Ovidi Montllor

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Deu ser l'edat, quan cada cop penses més i més en el passat, en el que has fet, en el que has aconseguit, en el que has patit; deu ser pel pas dels anys, per tantes experiències viscudes, per tantes històries i partides perdudes, deu ser el pas dels anys el que afona els somnis i reviu els dubtes, que la llibertat que hem tastat tan sols és un lleu traçat en un llenç on ja s'han gastat massa pintures...

XXXV Pixant fora de lloc... per

Àlex Agulló i Guerra

Es nota que no m’acabava de convéncer ni miqueta, ni gens; he arribat tard i ja està fora de termini enviar-los cap carta a “ses majestats”. Però és que ni ho veia, ni ho veig, massa clar:

- ¿Quina relació hi ha entre unes celebracions atapeïdes de fartades i el naixement a una quadra on dos animals grandots caguen i pixen a gana?

- ¿Com puc demanar-vos justícia i democràcia si mai no heu estat escollides democràticament?

- Si sempre apareixeu vestits de manera tan majestuosa, carregats d’objectes innecessaris... ¿com us vaig a demanar que és recomanable, més aïna imprescindible, una certa austeritat i no espletar l’únic planeta que tenim?

- Ja va bé que per a desplaçar-vos feu servir amb un mitjà de transport poc contaminant, però també podrieu anar alternant el viatge anual: A més a més de la ruta habitual cap a occident, també caldria que fereu camí cap al sud; de segur que us aprofitaria per a descobrir algunes curiositats com:

• Comprovar que moltíssima d’aquella gent subsisteix amb unes condicions molt precàries.

• Descobrir directament com, de mala manera i hipotecant la família, moltes persones enceten un procés d’apropament al Nord. Saben quan comencen el viatge, però ignoren el final.

• A més de les persones que enceten eixa arriscada aventura cap al Nord, comprovaríeu com fan eixe mateix camí determinades matèries primeres (café, cacau, diamants i minerals...) que ací consumim sense parar atenció en què hi ha darrere d’elles; això sí, transportades amb un seguiment i unes condicions absolutament diferents.

• Amb prou seguretat, també toparíeu amb gent acarrellant material electrònic. Material procedent d’abocadors de deixalles perilloses que nosaltres enviem lluny de casa nostra i on moltes persones es deixen la salut escarbant.

• Tampoc estaríeu exempts de perills provocat per grups de gent armada. Persones d’ací o d’allà que tenen més facilitats per accedir a una arma que a un llibre. I per la seua edat reduïda, algunes d’aquestes personetes “juguen” a la guerra, però amb munició real que fabriquem als països “civilitzats”.

• I ja de camí, podríeu aprofitar per a escoltar les dones; doblement marginades tenen moltes coses a dir i poques possibilitats per manifestar-les lliurement.

Per cert, abans de pujar al camell, caldria que li fereu una ullada a Gaza i a Cisjordània que la situació va empitjorant d’any en any i no es contempla cap altra eixida que la desaparició del poble palestí.

La veritat és que tenia un rastre de peticions enllestides que me les reservaré per a l’any que ve, o per l’altre, o l’altre... tot dependrà de la vostra actitud enfront de diferents qüestions:

- Que, a partir d'ara, els hi doneu prioritat absoluta a les demandes de salut individual i planetària. Ni els huit mil milions de persones, ni el mateix planeta, tenim es-

pera; i confiar que des del món de la política vagen a resoldre res, és com escriure’ls una carta als... als... Que cada dia ho veig més complicat i més irreversible, però, vosaltres podeu parlar clar i català sobre la necessitat irrenunciable d’un decreixement ordenat. Aquelles i aquells que necessiten el vot de la gent per a continuar governant ho tenen més cru: Qüestionar el creixement infinit, es pot suposar el suïcidi polític.

- Caldria que aprofitàreu la vostra influència per a aconseguir una nova redistribució dels beneficis que se’n deriven de les matèries primeres provinents de països del sud, rics en producció i deficitaris en recepció de plusvalues. Dit d’una altra manera: que els senyorets i senyoretes, d’ací i també d’allà, no continuaren emplenant-se les seues butxaques explotant persones i espoliant recursos.

- També és innegociable que, des d’ara mateix, desemmascareu la vostra impostura masclista i tendenciosa. La religió que us dona protagonisme, no arreplega en cap dels seus textos el tema de la monarquia; vosaltres teniu de reis el mateix que té de defensor de l'esperit republicà el Donald Trump.

- Aprofitant que el papa actual manifesta una sensibilitat diferent cap a les injustícies, pensava que seria interessant que unes figures tan representatives com vosaltres, li féreu arribar la proposta de canvi del sistema electoral a Francesc I; i a partir d’ara, anar alternant: una elecció a papa de Roma i a la següent, escollir una mama del Vaticà. I vosaltres tres apliqueu-vos també la recepta!

Per anar concloent la carta no enviada, volia fer-vos “un preguntat”: ¿Vosaltres trobeu coherent que les vostres joguines sempre els arriben a la menudalla quan ja se’ls han acabat les vacances? Això no té futur en el món del repartiment exprés. No em para gens bé que us ho propose precisament jo, però, podríeu diversificar i eixamplar la vostra jornada laboral al llarg de tot l’any. Amb una bona campanya publicitària, teniu assegurada clientela per emplenar els dotze mesos: que si les rebaixes de gener, després el Sant Valentí castellà i el Sant Denís nostre, el dia del pare, el de la mare, el dia del llibre, Pare Noel, Santa Claus, el dia de... i ja posades, també podríeu buscar un foradet al calendari i commemorar que el darrer divendres de novembre era el dia marcat al seu calendari durant el qual, els colonitzadors europeus, posaven a la venda esclaves i esclaus allà a l’altra banda de l’oceà (el Black Friday). Tot val per la causa. I amb eixes pomposes cabelleres de hippies del puntet, també podríeu disfressar-vos i emplenar de cavalcades tot el país, l’estat espanyol, el continent europeu...

Clar que si bé ho pense aquesta darrera oferta laboral té un risc afegit: qualsevol cinc de gener ens arriben Melcior, Borbó i Baltasar amb una proposta de referèndum: ¿VOLEU QUE LA MONARQUIA ES CONSOLIDE INDEFINIDAMENT A LA CONSTITUCIÓ?

I per a fer-ho d’allò més democràtic, es permetrà votar totes les persones majors de 18 mesos.

Parlem clar?

Per Jaume Brotons, veí d’Alcoi./

El passat 12 de desembre va tenir lloc a l'Agora un acte important de caràcter municipalista i també polític “PARLEMCLAR”. Les tres formacions amb representació municipal a l'esquerra del PSOE van parlar dels problemes de la Ciutat com una alternativa al debat de l’Éstat de la Ciutat, produït al CADA.

L'acte es va desenvolupar sobretot amb la participació dels assistents, tant presencialment com a través de les Xarxes, sense cap límit de temes, temps i amb una gran il·lusió per part del públic assistent. La raó d'això és que a més de parlar de problemes de la Ciutat, problemes greus que ens fan veure que no tot és del "color que ho pinta l'Equip Municipal" davant de fets evidents, com el tenir una Ciutat manifestament "bruta", on els grans projectes que es van prometre i es prometen s'eternitzen -Rodes, Colònia de Viació, Plaça Al-Araq, oferta de terreny per a la Indústria, revitalització del Centre amb el fracàs de la conversió en zona de vianants i el Comerç tancan portes, millora del Casc Antic, (Verge Maria, Ambaixador Irles, Placeta les Eres i altres), un Servei de Bus totalment híbrid a tota la seva flota, un Servei d'Aigua amb un preu allunyat de la qualitat que es presta, una manca de resposta a una millora de les Comunicacions, una Ciutat Envellida a la seva població, en què es constata de dades oficials dels 22.000 afiliats a la Seguretat Social, més de 6.000 treballen fora de la Ciutat, és a dir no hi ha dubte que Alcoi és entre altres coses, una "Ciutat dormitori". Barris com Sta Rosa amb 17,000 habitants no té dotació d'infraestructures esportives i culturals i fá 43 anys de Ajuntaments democrátics (Benifallim en 100 habitants si que en té)i ara com ara a l'espera dels projectes citats de Rodes i la Colònia.

A més es constata la política de "Pa i Circ" de l'Equip Municipal, de vendre "fum" constantment, aquest "camí de Santiago” que fa l'Alcalde per les AAVV de la Ciutat, per repetir-los una vegada i una altra, que es farà Rodes, també lo de la Colònia, lo de Placeta les Eres, i un munt de coses més,i no arriba res, pero això sí, que tindran una Ciutat de Tecnología avançada, encara que no hi hagi prou oferta laboral àmplia ia tots els nivells de qualificació professional, per créixer en població i no seguir endèmicament estancats.

Però com deia un polític conegut per les seves polítiques d'autosuficiència amb “l’Espanya va bé", ja que Francès i el seu Equip creuen que "Alcoi va bé" i si ho veiem apagada la Ciutat molts alcoians, bruta i sense clara projecció de futur, ia més la gent té la "mania d'anar-se'n a treballar fora", ells no en tenen la culpa –l'Equip de Govern- perquè gestionen com s'ha de fer, i com diu un dels seus polítics "alguna cosa farem bé quan ens vota la gent".

Sincerament no crec que el Maig

de 2023, aquest projecte actual que regeix la Ciutat pugui créixer en el resultat electoral, no dóna més de si, per això a l'Acte de l'Àgora hi hagués una il·lusió per part del públic i és que les tres forçes progressistes, Guanyar, Compromis i Podem, poguessin anar junts als comicis locals. No és fàcil, després dels resultats del 2019 i la fractura que n'ha suposat el resultat i les diferències no polítiques sinó moltes vegades personals, fan difícil en la seva quadratura del cercle.

A les municipals del 2019, de les tres formacions que acabarien tenint el mateix nombre de regidors, una es presentava per primera vegada i fins ella mateixa es va sorprendre del resultat i obtenir dos regidors, però les altres dos que van perdre regidors també es van sorprendre del mal resultat. Si ara tornen a anar per separat, els resultats poden ser pareguts, encara que no crec sincerament que els socialistes obtinguin la desitjada majoria absoluta, però sí que creixerà la dreta (és clar la mes o menys civilitzada, o siga el PP) i amb la desaparició de Cs, doncs ens podem trobar amb un retrocés de tota l'esquerra, encara que és clar que l'Alcaldia recaurà en els socialistes, i tan donat com están a la "geometria variable" ja que si troben exigències per a possibles pactes cap a la seva esquerra, ells van a pactar com en tots aquests anys amb la dreta i sense problemes de consciència. Ja se sap amb les coses de menjar no es juga i ells tenen clar qui els dóna menjar.

Una altra cosa seria una candidatura de les tres forces progressistes reforçada amb l'activisme i l'associacionisme local (que va estar molt present al col·loqui de l'Àgora) i amb una forta campanya electoral, òbviament centrada a fer veure als alcoians, que a més que hi hagi Modernisme, i les nostres Festes i Tradicions, i amb tota la seua importanca i en lo que mos agraden, el futur de la Ciutat que es va escapar a la dècada dels setanta del segle passat i que ha de ser un objectiu el canviar d'una vegada per totes la política local, davant la realitat d'estancament de la nostra Ciutat i per bé de les generacions futures.

Si al final aquestes forces progressistes van per separat, el resultat actual de 6 regidors podrà ser igual, amb cap sort un regidor més o menys, això sí amb un repartiment diferent del 2-2-2-de 2019, i per fer alguna travessa el 2-1-3. o el 2-0-4, seguint l'ordre de com van quedar en nombre de vots en aquesta legislatura, però al final, seguirán sent igual d'irrellevants a la política Municipal. Però una candidatura conjunta que apropés el seu resultat al del partit socialista podrien canviar les coses.

Possiblement els possibles passos fets de banda recentment vagin en la bona direcció de facilitar aquest projecte comú, no queda molt de temps, ve Nadal, Setmana Santa, Festes i seguit les Eleccions, si han de fer alguna cosa junts, que comencen ja.

Peladilla, l’ametla vestida de dolç.

per José Antonio Tomás Andrés./

Al’època romana ja n’hi havien, era molt freqüent servir-les als convits de les bodes i naixements. Pensaven que obsequiant amb peladilles als que es casaven, gaudirien d’èxit i bona fortuna al llarg de la seua vida; i que els recent nascuts gaudirien de bona salut i riquesa també. Però com aleshores encara no es coneixia el sucre, les presentaven banyades amb farina i mel. Quan va fer l’arribada el sucre és provable que les fabricaren els boticaris, (segons explica la llegenda) ja que eren ells els únics que tenien un permís reial per a comercialitzar-lo. Les peladilles a l’edat mitjana les consumien només els nobles i els aristòcrates, era un article de luxe que el guardaven en cofres decorats.

L’elaboració més seriosa de la peladilla, va començar a Espanya cap als anys 30 del segle XX. El promotor fou un decidit alcoià que li deien Emilio Reig Pastor que va montar una fàbrica dinàmica i pròspera ací a la ciutat d’Alcoi. Les peladilles són molt típiques a la Comunitat Valenciana i solen estar presents quan ve Nadal a totes les taules de les tendes i supermercats, on també es ven torró artesà de Xixona, és a dir, que están escampades per tot el territori nacional. Per l’estranger, no cal dir, a Italia li diuen confetto, a Grècia koufeta i a França dragée.

A dia de hui, a Alcoi, l’elaboració artesanal de la peladilla la fan des de “El Campanar” on també produeixen els pinyons i els torrats confitats, amb el mateix procediment. Les peladilles, a més a més d’ensucrades, també podem trobar-les amb xocolate, i xocolate amb llet. A les confiteries i pastisseries de “Dulces Hispania” és on s’encarreguen de la venta. Per últim, va un sonet que titule LA PELADILLA, que és un producte del qual podem estar devanits perquè principalment és originari d’Alcoi. Al primer vers veuran “empresonada” referit a quan està dins la closca.

LA PELADILLA

Al principi va estar empresonada, després serà una joia nutrícia i lluny, llunyíssim d’estar amargada; la dolçor, el paladar acarícia.

L’ametla que amb el sucre està banyada serà sempre vertadera delícia; té una especial textura idolatrada i per als banquets és una primícia.

La peladilla d’Alcoi fabulosa que es fabrica de manera artesana del seu origen estarà orgullosa.

És com una perla molt alcoiana, i per a menjar-la és tan saborosa que només mirant-la, t’entra la gana.

L’Escola de Belles Arts d’Alcoi crea el Betlem de l’Ajuntament

Tota la ciutadania pot gaudir d'aquest treball fet per tot l'alumnat de l'Escola, i en el qual es poden veure representats, a més de les escenes típiques del Betlem, altres elements emblemàtics

BR | Alcoi./ L’Escola de Belles Arts d’Alcoi ha muntat, com marca la tradició, el Betlem del vestíbul de l’Ajuntament. La ciutadania podrà gaudir de tot el treball realitzat per l’alumnat d’aquesta escola, concretament, 73 alumnes de la Secció Infantil, han sigut els encarregats d’elaborar unes 250 figures. El professorat d’aquesta secció, Alexandra Lozano i Montse Ripoll, han sigut les que han creat els elements arquitectònics i les muntanyes; i l’alumnat de la Secció d’Adults ha fet els arbres. En aquest Betlem es pot veure representada la

nostra ciutat i “Nadal Alcoià”, i com a novetat, poden veure’s alguns dels actes d’aquesta trilogia, com el Ban Reial, amb els personatges del Tirisiti, ells balladors, les burretes, i la figura de l’Ambaixador. També, a través del treball de l’Escola de Belles Arts, es pot veure el moment de l’Adoració, amb un campanar renovat.

A banda, també hi ha altres elements com l’ermita de la Font Roja, les cases modernistes de La Casa del Pavo i el Círculo Industrial, o el colomer de la Glorieta.

El CAEHA estrena‘Ressonàncies de la Serreta’

Amb motiu del 40 aniversari de l'entitat, els músics i compositors Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, han creat aquesta peça, que servirà com a música identificativa del CAEHA

BR | Alcoi./ En la vesprada del 17 de desembre el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) celebrarà la segona de les accions que s’han preparat per a commemorar el 40 aniversari de l’entitat. Es tracta d’un concert oferit per l’Or-

questra Simfònica Alcoiana, en el qual s’estrenarà una peça composta expressament per a ells: ‘Ressonàncies de la Serreta’.

Aquest poema simfònic ha nascut del virtuosisme d’Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, que a més de ser uns reconeguts

músics i compositors a la ciutat, també són membres del CAEHA.

La idea de plasmar la identitat del Centre a través de la música va sorgir del seu expresident, Pedro Juan Parra, que també és músic, i que va pensar que era una bona forma de retre homenat-

ge als 40 anys que porta aquest grup difonent la nostra cultura entre la ciutadania. ‘Ressonàncies de la Serreta’ servirà a partir d’ara com a música corporativa de l’entitat, i sonarà en cada acte i esdeveniment que s’organitze des del CAEHA.

Coba complements./

Coba Complements i Caperucita Rosa es converteixen en els aparadors més nadalencs d’Alcoi

Aquests dos negocis de la ciutat han guanyat el concurs de decoració d'aparadors nadalencs

BR | Alcoi./ Com cada any els comerciants d’Alcoi posen a punt els seus negocis de cara a Nadal i decoren els seus aparadors per a l’ocasió. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, la Cambra de Comerç i Indústria d’Alcoi, la Federació de Comerç ‘Alcoi Comercial’, i l’Associació Comarcal d’Empresaris del Comerç d’Alcoi ‘ACECA’ s’ha organitzat un any més un concurs per a premiar a la millor decoració.

L’alumnat d’Interiorisme de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi ha participat en aquesta iniciativa posant a disposició dels participants el seu coneixement.

El jurat, format per representants d’aquestes entitats, han proposat concedir el premi, en la categoria de ‘Local Comercial’, dotat amb 500 euros, a Coba Complements. En segon lloc, i amb un premi de 300 euros, ha estat l’establiment Estudio Valero.

En la modalitat ‘Hostale-

El tradicional Mercat de Nadal se celebra amb èxit d’assistència

Satisfacció per la gran acollida que ha tingut el Mercat de La Glorieta d’Alcoi

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi, concretament des de la Regidoria de Comerç, i amb la col·laboració d’entitats com la Cambra de Comerç, la Federació de Comerç i ACECA, han organitzat un any més el Mercat de Nadal. Els dies en els quals s’ha celebrat han sigut del 3 al 8 de desembre a La Glorieta, i una vegada ha finalitzat, des del consistori, i també per part dels comerciants i entitats solidàries, han mostrat la seua satisfacció per l’alta assistència.

ria i Serveis’, Caperucita Rosa ha aconseguit el primer premi de 500 euros, mentre que el segon premi ha recaigut en Sarao Colorao, amb 300 euros.

Javier Les Vicente, Nerea Garcia Vallejo, Laura Gandía Espí i Aitana Serra Ferrándiz, alumnes de l’EASD, també han tingut el seu premi per col·laborar amb alguns dels aparadors guanyadors.

Vanessa Moltó, regidora de Comerç, ha subratllat que: “Amb aquests premis volem potenciar al xicotet i mitjà comerç, així com dinamitzar la vida comercial de la nostra ciutat, especialment en una època tan assenyalada com Nadal. Agraïm molt la participació i la qualitat de les propostes presentades, que són un senyal de l’esforç d’empresaris i empresàries que inverteixen en la decoració dels seus comerços o locals professionals, amb la finalitat de crear un ambient agradable de compra durant aquestes dates”.

Enguany no hi ha xifres concretes d’assistents, ja que a diferència dels últims anys, enguany no s’ha fet el control d’aforament com a mesura front a la Covid-19. Així i tot, els comerciants han indicat que hi ha hagut una gran afluència de gent, recordant a l’època anterior a la pandèmia.

Vanessa Moltó, regidora de Comerç, ha afirmat que: “El mercat de Nadal ja

s’ha consolidat, és una aposta que va fer el nostre govern i ja és una important tradició en el Nadal Alcoià, que any rere any millorem i que dona el tret d’eixida a un mes màgic a la nostra ciutat. Vull agrair la labor i l’aportació d’entitats i negocis que contribueixen a enriquir-lo i a consolidar el seu èxit” Com cada any, hi ha hagut parades de comerç local, de proximitat, i nada-

La plaça d’Espanya acollirà el Cap d’Any

Des de la regidoria de Festes s'ha organitzat una festa molt especial, amb importants Djs que amenitzaran aquesta nit en la qual s'inicia el 2023

BR | Alcoi./ La regidoria de Festes ha anunciat que enguany, després de dos anys, tornarà la festa de Cap d’Any a la plaça d’Espanya d’Alcoi. La regidora de Festes, Carolina Ortiz, ha mostrat la seua satisfacció per poder a tornar a celebrar aquest dia tan especial.

L’empresa RMS Audio

ha sigut l’encarregada de preparar un gran muntatge de llums i so per a aquest dia, que completaran les actuacions de Santy Mataix, Alesa Dj, Luis Bonias, i Dj Damián, tots ells conduïts per Bartual.

Ortiz també ha volgut disculpar-se de manera anticipada per les molès-

lencs, però amb la diferència, és que han augmentat el nombre de parades, fins a les 40. Però, a banda, també hi ha hagut una part solidària, amb entitats benèfiques, i és que, la campanya de Càritas, ‘Que ningú passe fred aquest hivern’, també ha estat present. La intenció d’aquesta iniciativa ha sigut ajudar a aconseguir butà per a les famílies vulnerables, i, encara que no hi ha dades de-

finitives, ha sigut més solidària que altres anys. L’Associació Cultural Samarita, que va vendre entrades per al Campament Reial, també va tindre el seu espai en el matí del 3 de desembre.

A banda, com ja és tradició, va haver una ludoteca gratuïta amb jocs de taula, trencaclosques, estructures musicals i jocs de destresa, tallers de redacció de cartes als Reis d’Orient, Photocall nadalenc, artesans del betlem amb treball demostratiu en distints materials, i un recinte ecològic amb atraccions, llits elàstics, tir amb arc, minigolf, i burretes i dromedaris per a passejar. També es van fer actuacions de diferents entitats que contribueixen a enriquir de manera desinteressada aquest Mercat com el Cor Gòspel Alcoi i D*3 Jóvenes Artistas. A més, es va comptar amb altres actuacions culturals com teatre nadalenc en anglés, contacontes, jazz, i màgia.

ties que es puguen ocasionar a l’hora del muntatge durant aquest dia, ja que des de ben matí, els tècnics de RMS Audio estaran treballant perquè

els alcoians i alcoianes, així com gent de les comarques que vulga unirse a la festa, puguen gaudir d’una nit plena de diversió.

El Mercat de Nadal torna ser una bona atracció nadalenca./

Presentació de la programació./

Concurs per a les obres de

l’aparcament públic

de La Riba

Amb aquesta primera fase de l'obra es volen fer 100 places, darrere de Sant Nicolau, atenent així a una reivindicació de veïns i comerciants

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha tret a concurs les obres per a habilitar un aparcament públic en la zona de La Riba, concretament de la que serà la primera fase, i que suposarà la creació de més de 100 places per al barri del Centre de la ciutat. Estarà ubicat entre els carrers La Torre de les Maçanes i Sor Elena Picurelli, per on s’accedirà.

El pressupost base de la licitació 482.021 euros i compta amb una subvenció de 90% sobre la base imposable sol·licitada, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat amb els fons Next Generation de la Unió Europea.

Està previst que una vegada estiga tot aquest aparcament compte amb un voltant de 300 places d’aparcament, de les quals ara es faran les 100 primeres. També s’espera que el termini per a executar les

Alcoi continua augmentant el seu nombre de residents a la ciutat

Ja són sis els anys en els quals arriben més persones per a fixar la seua residència habitual a la ciutat BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha informat que segons les dades del padró municipal, la ciutat porta sis anys consecutius registrant més altes que baixes, és a dir, més persones que han decidit instal·lar-se a la ciutat, que anar-se’n. Des de l’any 2016 i fins a 2021 s’han registrat dades positives en l’empadronament.

obres, a partir de la signatura de l’acta, siga de quatre mesos. Les empreses interessades podran presentar-se fins al 17 de gener a les 12h. Jordi Martínez, regidor d’Urbanisme, ha comentat que: “Amb aquesta licitació, els tràmits per a habilitar l’aparcament de La Riba entren en la recta final, perquè una vegada es resolga començaran les obres. Es tracta d’una reivindicació de veïns i comerciants del Centre, alhora que millorarà la mobilitat i ens permetrà completar i potenciar la zona de baixes emissions en aquest barri”.

En 2021 es van comptabilitzar un total de 1.913 altes, davant les 1.543 baixes, la qual cosa suposa un balanç positiu de 370 persones. Als anys anteriors el balanç positiu va ser de 153 persones en 2020, 463 en 2019, o 219 en 2019.

Una altra de les dades que ha oferit el padró ha sigut la població flotant, que s’estima que és d’unes 2.000 persones. Aquestes són persones que resideixen de manera definitiva o temporal a la ciutat, com per exemple estudiants, que no estan empadronats en Alcoi.

Per a l’Ajuntament,

aquestes dades suposen que Alcoi “és un pol d’atracció i són moltes més les persones que decideixen traslladar la seua residència a aquesta ciutat que les que se’n van”.

Teresa Sanjuan, regidora de Transparència, ha explicat que: “Cada vegada són més les persones que decideixen establir-se a Alcoi, i això és fruit del treball que s’està realitzant. Tenim una ciutat industrial, universitària,

amb una ampla oferta de serveis, que facilita oportunitats d’ocupació i, en definitiva, on hi ha una elevada qualitat de vida”.

Pel que fa als moviments d’altes i baixes, Alcoi guanyaria habitants de manera important, i és que, des de fa aproximadament una dècada, hi ha un creixement vegetatiu negatiu, és a dir, que hi ha més defuncions que naixements. En 2021, es va registrar el creixement vegetatiu més elevat dels

últims 10 anys, amb un balanç negatiu de 382 persones, ja que en eixe any, van morir un total de 708 persones empadronades a Alcoi, i van nàixer sols 326 bebés. “La situació que es viu amb la baixa natalitat no és única en Alcoi, sinó que es dona de forma pràcticament general en la societat actual. Durant la pandèmia es va aguditzar el descens que ja es donava en la natalitat, i ara continua”, ha afegit la regidora, que ha destacat la importància de les polítiques de suport perquè les famílies decidisquen tindre descendència i desenvolupen en aquesta ciutat el seu projecte de vida.

“Des de l’Ajuntament d’Alcoi hem estat treballant en diferents accions perquè Alcoi siga una ciutat atractiva i atraga nous residents, i l’estem aconseguint, perquè les altes així ho confirmen. En qualsevol cas, continuarem insistint”, ha conclòs Sanjuan.

La població d’Alcoi continua creixent./

La màgia dels Reis d’Orient arriba a Alcoi

Un dels actes més volguts per la societat alcoiana són els que componen la trilogia del Nadal com ‘Les Pastoretes’ i el Ban Reial, i especialment, l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient que per fi podran abraçar a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat BR | Alcoi./ Els actes de la trilogia del ‘Nadal Alcoià’tornen amb normalitat i a més a més, un d’ells està d’aniversari. I és que, el Ban Reial compleix 100 anys de història, cosa que es notarà en el text que ha preparat enguany la periodista Lucia Gadea i que interpretarà l’actor Pep Sellés. Tots els seus protagonistes estan preparats per a portar als carrers d’Alcoi la màgia i la il·lusió característics d’aquests dies dels que no sols gaudeixen els xiquets i xiquetes, també els més majors. Com ja hem dit, després de dos anys amb restriccions per la pandèmia, per fi els Reis podran rebre l’afecte de la ciutat d’Alcoi des de ben a prop, ja que tornaran les abraçades i besades. De segur que els carrers estaran de gom a gom, però, tot aquell que no puga gaudir d’aquesta històrica cavalcada, podrà veure-la a les seues pantalles gràcies a la retrasmisió que oferirà À Punt en rigurós directe.

Pep Sellés

En la vesprada del 4 de gener, als carrers d'Alcoi es respira emoció i il·lusió gràcies a l'arribada de l'Ambaixador Reial. L'actor de l'Alqueria Blanca i Desenterrats serà l'encarregat de posar-se en la pell d'aquest personatge i llegir el text preparat per Lucia Gadea. Sellés confessa que: "Em va telefonar Carolina Ortiz, i em va fer molta il·lusió, perquè és una cosa que has vist des de menut, i la veritat és que no ho esperava. Si que és cert que la gent que ens dediquem a açò ho tenim un poc més fàcil, però en realitat no ho esperava".

El que es posarà en la pell d'aquest volgut personatge comenta que ja ha estat assajant i no ha volgut avançar res sobre el text de Gadea: "Qui vinga el dia 4 ho passarà molt bé escotant-ho. Això és tot el que puc dir", i confessa que no està nerviós per eixe dia, que vol viure'l i emocionar-se: "Continue treballant i tinc gravacions, però m'he reservat eixos tres dies. Entenc que algú que no es dedica a l'actuació estiga més nerviós, però jo ho he pres com una funció, així que estic tranquil i supose que eixirà bé". A més, destaca la tornada a la normalitat als actes de la

Lucia Gadea

La periodista Lucia Gadea s'ha encarregat enguany de fer el Ban Reial, precisament, en un any molt especial per a aquest acte de la trilogia nadalenca d'Alcoi, ja que compleix 100 anys, i assegura que va rebre la notícia amb moltíssima il·lusió, però també, amb moltíssima responsabilitat. Per a escriure aquest text Gadea ha contat que: "Jo volia saber com es van fer els primers bans, els primers missatges dels Ambaixadors, i volia fer una cosa pareguda, perquè en 100 anys ha anat evolucionant moltíssim. Sempre ha estat escrit en vers, però hi ha autors que han introduït assumptes d'actualitat, o algun tipus de denúncia social. Jo m'he volgut fixar en el treball del primer mossén que va escriure el ban, en eixe ban de 1923, buscar eixa estructura i eixa senzillesa. Això ha sigut el que m'ha inspirat"

Ferreteria

Tel.:

trilogia del Nadal, i assegura que de segur que els carrers es omplen de gent i d'eixa màgia tan característica d'aquests dies.

Pep Sellés en aquest Nadal té un lloc privilegiat i ens ha contat un secret: "Ja conec als Reis, tenim contacte. Jo soc el que portaré les cartes", i afegeix que: "Espere a tot el món el dia 4, i espere que es porten bé, perquè si no, posaré eixes cartes darrere i els que es porten bé estaran davant".

Encara que ha parlat amb Pep Sellés, persona que recitarà el ban, no sentirà llegir el seu text fins al dia 4 de gener, com la resta d'alcoians i alcoianes: "L'escoltaré eixe dia i així també tindré eixa sorpresa de saber quin és el toc personal que va donar-li. Això ho preferisc", i assegura que: "De segur que estaré nerviosa, però tam-

bé emocionada. De fet, ja estic notant eixe afecte de la gent, perquè tot han sigut felicitacions. Ara ja m'he llevat de damunt el pes d'entregar el ban, i ara, el que em toca és gaudir-ho". A més a més, la periodista també té paraules cap al que serà Ambaixador: "Una persona de la categoria de Pep, que té facilitat per a eixe tipus de coses, no li fan falta consells. Per a mi va ser una grandíssima alegria que fora Pep Sellés l'encarregat d'eixa tasca de llegir el Ban Reial" Avgda.

FELIÇ

Cerrajería Delhom

Servicio de Urgéncias 689 590 649

“Espere que es porten bé, perquè si no, posaré eixes cartes darrere i els que es porten bé estaran davant”

“Jo m'he volgut fixar en el treball del primer mossén que va escriure el ban, en eixe ban de 1923”

Per Belén Rivas./

Vicente Reig

"Vam rebre la notícia amb una alegria en majúscules. La veritat és que és un honor poder acompanyar al Rei Melcior", assegura Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç, i ajudant personal del Rei. Participar en aquest dia tan especial va ser un dels propòsits de l'entitat. "En 2018 amb el nou plenari vam acordar que volíem obrir l'entitat a la societat, i que millor que poder acompanyar a un Rei". I personalment, el poder estar tan a prop de Melcior, serà un moment únic: "Des de sempre he viscut molt el Nadal. Ací en Alcoi es genera una màgia que no es genera en altres llocs", i confessa que un dels moments més esperats serà l'Adoració: "Sentir el 'Mesías' de Händel, i poder veure l'acte de tan a prop. Serà fantàstic i màgic". Així i tot, també pensa que serà molt especial la visita del dia 6 a l'Hospital i les residències de majors: "És un moment molt especial. Eixes persones no tenen la possibilitat de poder veure la Cavalcada en directe, i esperen eixe dia amb moltíssima il·lusió. Quan els veuen entrar per la porta es generen unes sensacions molt emotives, i poder estar ahí serà molt intens".

La Filà Muntanyesos s'encarrega d'acompanyar en aquesta edició 138 de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi al Rei Baltasar. Com sempre, un representant de l'entitat acompanyarà de molt a prop a Sa Majestat en aquesta visita a Alcoi, i en aquest cas ha sigut Vicente Reig que assegura que: "Va ser una grandíssima alegria. Ho vaig rebre amb molta emoció. La Cavalcada és un acte que els alcoians i alcoianes portem molt dins". Durant aquesta màgica vesprada podrà gaudir de cada moment al costat del Rei, i assegura que: "El moment d'arrancar la Cavalcada des de l'Institut serà màgic, i l'Adoració també serà molt emocionant. Però, el moment en el qual el Rei baixe del camell, i entrem en l'Ajuntament, i els xiquets i xiquetes estaran esperant-los i podran tocar-los... crec que eixe moment serà únic". I és que com bé diu Reig, la pandèmia no ens va deixar acostar-nos a Ses Majestats, i enguany els més menuts tindran més ganes que mai de poder estar a prop d'ells, cosa que farà que la Cavalcada vaja sense horaris: "Estem preparant-se mental i físicament, així podrem aguantar perfectament aquesta vesprada".

Un grup d'amics tenia la il·lusió de poder participar en la Cavalcada més antiga d'Espanya, i ho ha aconseguit, i Roberto Chazarra, que serà un dels que estiguen més a prop del Rei Gaspar, ens conta com s'han organitzat: "Nosaltres som un grup d'amics que ens feia il·lusió acompanyar a un Rei, i vam demanar a alguna entitat poder presentar-se en l'Ajuntament. D'aquesta manera tota la població està representada perquè hem fet una llista oberta i s'ha pogut apuntar tota la ciutadania per a poder gaudir d'aquest dia. És a dir, que aquest Rei tindrà una participació molt oberta". Chazarra, ja està contant els dies per a poder estar a prop de Sa Majestat i pensa quins seran els moments més il·lusionants: "Creiem que serà quan arranque a l'IES Pare Vitòria, i també l'Adoració. Seran tots uns moments espectaculars. Estem esperant aquest dia amb molta il·lusió i esperem que isca bon temps perquè volem gaudir aquesta vesprada amb tots els xiquets i xiquetes d'Alcoi". Des d'aquest grup d'amics ens han comentat que en aquest seguici participaran unes 70 persones, igual que en la resta de Reis.

Pablo de Gracia

“Sentir el 'Mesías' de Händel, i poder veure l'acte de tan a prop. Serà fantàstic i màgic”

“La Cavalcada és un acte que els alcoians i alcoianes portem molt dins”

Roberto Chazarra

“És l'única forma de conservar el nostre teixit econòmic, social, veïnal, i, fins i tot, sentimental”

Alcoi a la Trobada de Cavalcades Històriques i Patrimonials

La ciutat va tindre un paper protagonista en aquest encontre d'Igualada (Barcelona), ja que va ser l'encarregada de tancar l'acte amb el Ban Reial en la jornada del dissabte 17 de desembre

BR | Alcoi./ Alcoi va estar present a Igualada (Barcelona) per tal de participar en la ‘Trobada de Cavalcades Històriques i Patrimonials’, i ho va fer amb un paper protagonista, perquè, en la vesprada del dissabte 17 de desembre, Alcoi va posar en escena el Ban Reial, recorrent diferents carrers de la població.

Aquest acte celebrarà el seu centenari en la pròxima edició. La primera vegada que Alcoi va rebre la visita de l’Ambaixador va ser en l’any 1923, i ara, en Igualada podran gaudir també d’aquest acte que forma part de la trilogia del ‘Nadal Alcoià’. A la ciutat catalana no va faltar ni l’Ambaixador, ni tampoc les burretes, ni el pregó del Tio Piam. Fins a Igualada també es va desplaçar, per tal d’acompanyar al seguici reial, la regidora de Festes Carol Ortiz, representants de l’Associació de Sant Jordi, i del Grup de Danses Carrascal, que traslladaren fins a la població catalana l’essència de la vesprada del 4 de gener, un dels dies més màgics que es viuen a

La Regidoria d'Igualtat en lluita contra els regals sexistes

Des d'aquesta àrea de l'Ajuntament d'Alcoi s'ha preparat una campanya amb recomanacions dirigida a tots aquells que han de fer regals en aquesta època de l'any i no caure en estereotips de gènere

Alcoi. La trobada forma part de la programació que ha preparat Igualada a l’ostentar enguany la Capitalitat de la Cultura Catalana, i, a banda d’Alcoi, també van estar presents altres localitats com Manaies de Girona (Girona), Santillana del Mar (Cantabria), Sevilla, i Sant Vicent dels Horts (Barcelona), i totes elles van dur a terme diferents ponències sobre la festa de la Cavalcada en les seues poblacions.

Carolina Ortiz, ha assenyalat que: “La festivitat dels Reis Mags és molt especial per a tots els alcoians i alcoianes, comptem amb la Cavalcada més antiga i viurem el centenari del Ban Reial, que serà protagonista en aquesta trobada. Poder donar a conéixer, més si cap, tot el que suposa aquesta festa és positiu, i des d’Igualada vam traslladar tota l’essència de la festivitat dels Reis Mags a Alcoi, declarada Ben Immaterial d’Interés Cultural i amb una Cavalcada que és Festes d’Interés Turístic Nacional”.

BR | Alcoi./ Des de fa anys la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament d'Alcoi ha estat treballant per a conscienciar als adults a l'hora de regalar joguets en aquestes dates tan especials. Aranza de Gracia, regidora d'aquesta àrea, ha comentat que: "Ells tenen la responsabilitat de comprar joguets, que no siguen de xiquets i xiquetes, perquè, al cap i a la fi, els joguets són els que desenvolupen les diferents capacitats dels més menuts. El que volem és conscienciar als adults que els joguets no són sexistes, i per això fem aquesta campanya amb una sèrie de recomanacions".

Aquests consells es poden veure a les xarxes socials, però a més, s'ha repartit informació a tots els centres educatius de la ciutat, a les ludoteques, escoletes, biblioteques i centres socials. També, als tres mercats d'Alcoi, s'han instal·lat uns arbres i unes bústies, en les quals els més menuts i menudes poden di-

Somos profesionales académicamente preparados para garantizar la adecuada asistencia legal, libre e independiente; sin más sujeción que el respeto a la ley.

positar les seues cartes, i que formen part d'aquesta campanya. A banda de recomanar no fer regals seguint estereotips de gènere, des d'Igualtat també volen aconsellar als pares, mares i tutors, que estiguen al costat dels xiquets i xiquetes a l'hora d'escriure la seua carta als Reis Mags d'Orient: "És important escoltar-los, saber que és el que volen, i a vegades ens hem de posar les ulleres de la infància per saber millor que és el que volen".

Aranza de Gràcia a més a més, assegura que un altre dels motius d'aquesta campanya és "educar a la ciutadania, però especialment als adults que són els que compren i els que han de mirar eixos regals. Aquesta campanya no està dirigida als xiquets i xiquetes, perquè ells juguen amb allò que els regalen, i volem que tinguen els joguets que ells desitgen, però dins d'això s'ha de conscienciar als adults que són els que proporcionen aquestes joguines"

El Ilustre Colegio de Abogados de Alcoy, les desea un Próspero y Feliz Año Nuevo

Todos los derechos comienzan por uno: el derecho a la defensa.

Xiquetes i xiquets jugant junts./

Un Nadal dedicat als xiquets i xiquetes d'Alcoi

La regidora de Festes Carolina Ortiz, ha comentat tot el que s'ha estat preparant per a aquest Nadal en el qual s'ha tornat a la normalitat. Són molts els actes que queden per gaudir en aquestes dates tan especials, i l'edil espera, que siguen tot un èxit

Per Belén Rivas./

La regidora de Festes, Carolina Ortiz, transmès la seua satisfacció per poder celebrar els actes típics d'aquestes dates sense cap restricció. La primera gran festa que viurà Alcoi serà la nit de Cap d'Any. La ciutat s'acomiadarà del 2022 i començarà el 2023 a la plaça Espanya. Djs amenitzaran aquesta nit tan especial, i segons ha comentat Ortiz: "Enguany hem presentat una festa que a mi, personalment, m'agrada molt. No sé si dir que és una festa 'remember' o com, encara que hi haurà molts estils de música per a tots els gustos, i també depenent de l'hora, perquè al principi hi haurà més ambient familiar, i quan vaja avançant la nit anirà canviant la música per als més Joves perquè hi haja un poquet per a tots". La festa s'iniciarà a les 23:30h, però no hi haurà una hora fixa d'acabar la nit: "És cert que a les 23:30h hi ha po-

queta gent, però en qüestió d'un quart d'hora comença a omplir-se de gent. Esperem que no soles vinguen alcoians i alcoianes, sinó que arribe a la comarca i tots puguen gaudir de la festa de Cap d'Any amb nosaltres".

Un altre dels plats forts d'aquest Nadal són els actes que formen part de la trilogia de Nadal Alcoià. El primer d'ells serà el dia 1 de gener a la vesprada, 'Les Pastoretes', que baixaran pel carrer Sant Nicolau amb balls i música. Seguidament, el dia 4 de gener, l'Ambaixador dels Reis Mags d'Orient arribarà a la ciutat acompanyat de les burretes perquè tots puguen deixar les seues cartes. L'acte del Bàndol ha estat durant el cap de setmana del 17 de desembre a la Trobada de Cavalcades a Igualada (Barcelona). Respecte a aquesta experiència Carolina Ortiz ha assenyalat que: "La valora-

ció és de 10, o de 1.000. Encara que jo ja sé com és la nostra trilogia, i que la nostra cavalcada és la més antiga, també crec que és la més sincera, la més creïble. Allí van participar moltes localitats d'Espanya, i la veritat és que sols senties nomenar a Alcoi, ens van tractar meravellosament. Visitar altres llocs és molt positiu, perquè així poden veure el que fem. Vaig parlar amb molta gent, i em van contar que venen d'altres parts d'Espanya per a veure el que fem ací".

El dia 5 de gener la màgia arribarà a Alcoi amb la visita de Ses Majestats els Reis d'Orient, una festa que la regidora dedica al 100% perquè els més menuts puguen gaudir: "La pandèmia no es van deixar fer-la al 100%. Enguany si, i les nostres festes de Nadal necessita contacte físic, amb els nostres xiquets i xiquetes. Jo crec que això no es fa en altres

llocs. Demane paciència a la gent, perquè després de tant de temps podem fer-ho com toca, i per fi els xiquets I xiquetes podran abraçar-se als reis, que és el més important. Així que no tenim hora d'acabar, ells marcaran l'horari i el més important serà la il·lusió de tots els nanos i que estiguen feliços". Des d'aquesta Regidoria també s'ha dut a terme una iniciativa que es va estrenar durant les festes de l'any passat: el trenet del Tirisiti. Des dels dies 23 al 28 de desembre, s'ha pogut veure donar "la volta als ponts" a aquest vehicle ambientat en

un dels personatges més emblemàtics d'Alcoi: "És una bona opció haver-ho tingut aquests dies perquè fomentes també el comerç local. A banda de què vinguen els xiquets i xiquetes, un dels pares, o algú pot anar de compres o pegar una volteta. És una atracció que sumem al nostre Nadal, i l'any passat va funcionar molt bé. Crec que tot el que fem és per als més menuts i menudes. Enguany com a novetat s'ha sumat l'actuació del Tirisiti que interactua amb els passatgers, i així no és igual que l'any passat".

Sa Majestat el rei Melcior./

Nadal Alcoià

Comunicat.

per Màrius Ivorra Torregrosa./

Fa una mica més d’una dècada que vaig començar la meua trajectòria a l’Ajuntament d’Alcoi, primer com a Director de Promoció Econòmica al si del tripartit, posteriorment exercint com a secretari de grup municipal fins a octubre de 2016 on vaig jurar el càrrec com a regidor d’Alcoi. A la primera intervenció ja vaig deixar palés que la meua voluntat era treballar des de i per al poble d’Alcoi intentant millorar la vida, l’entorn, ajudar a planificar el futur del nostre poble i fent un emotiu record a tots els que m’havien precedit. Una tasca engrescadora i a l’hora complicada.

Durant aquests anys han canviat moltes coses i d’altres no gens, malauradament. No haurà estat per manca de treball, intensitat i per esforçar-me al màxim en aconseguir-ho. El que si us puc assegurar, és que per la meua manera de ser, els meus principis de lleialtat i honestedat al projecte polític inicial, d’estima pel meu poble, per la cultura, pel País Valencià, han estat sempre presents i han marcat el camí de les polítiques que he tingut la capacitat d’iniciar, defensar o lluitar.

I continue pensant el mateix que per allà l’inici dels noranta, quan em vaig arrimar a un nou projecte polític nacionalista de la mà del benvolgut amic i mestre Ariel Mompó, «disponibilitat al col·lectiu i al projecte, que el nostre pas pels càrrecs orgànics i institucio-

nals són un servei a la ciutadania de forma temporal per intentar millorar la realitat que ens envolta i si algú pot fer-ho millor que passe davant» i això he intentat fer al llarg d’aquests anys, ho podeu comprovar a les diferents llistes electorals on he estat present, sempre a disposició del que s’ha decidit al col·lectiu.

Des d’aquell 1991 on em vaig arrimar a la política per primera vegada, he estat treballador assalariat, treballador autònom i empresari a la meua vida laboral privada, i he ostentat diferents càrrecs orgànics al si de l’organització, a més de representat públic aquests últims anys.

Personalment tinc clar d’on vinc, quines són les meues arrels, i cap on vull anar; soc un nacionalista d’Alcoi que durant uns anys ha volgut millorar el seu poble i ajudar a les persones des de la seua visió. Pot ser els projectes canvien i agafen un altre rumb, i és per això que després de dotze anys de vida pública, he decidit que és el moment de no tornar a presentar-me en la llista electoral. He decidit acabar el compromís que vaig agafar amb els alcoians que em votaren, i al finalitzar la legislatura tornaré a la meua faena, tornaré als meus orígens, tornaré a crear nous projectes que m'il·lusionen a mi i a la meua família. Aportaré, des de la base, propostes a un projecte polític que defense els interessos dels valencians, la nostra cultura, les nostres arrels històriques, el nostre entorn, les nostres empreses i els treballadors, dels atacs externs que no ens deixen avançar com a poble.

Alcoi rehabilitarà la Font Dolça i Sagrat Cor amb 7,5 milions d’euros

EL consistori vol millorar l'eficiència energètica de 29 edificis, així com reurbanitzar l'entorn de les dos zones per tal de convertir-se en espais de convivència

Sergi Rodríguez cap de llista de Guanyar Alcoi a l’alcaldia

El període de votacions va finalitzar el diumenge a la nit, i en total han participat 141 persones, de les quals 131 han donat el seu suport al cap de llista

BR | Alcoi./ En la nit del diumenge 18 de desembre va finalitzar el període marcat per Guanyar Alcoi per a decidir democràticament al que serà el seu candidat per a les pròximes eleccions municipals que se celebraran en maig de 2023. Les votacions s’han pogut fer de forma presencial i en línia, i en total s’ha registrat una participació de 141 persones, de les quals 131 han donat suport a l’únic cap de llista que s’havia presentat, Sergi Rodríguez. El que ja és l’alcaldable de la plataforma municipalista, és un nom històric en el moviment polític d’esquerres a la ciutat, i és la primera vegada que es presenta al càrrec. Rodríguez ha afirmat que: “Conscient que venen temps difícils, l’única manera de superar les dificultats és aplicant polítiques al servei de les persones, des de la participació activa de la ciutadania. Vull dedicar tot el

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha aconseguit una subvenció de 7,5 milions d’euros dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021-2026, és a dir, dels fons europeus Next Generation. Amb aquests diners, que són la quantia màxima a la qual es podia aspirar, es reurbanitzarà i rehabilitaran els barris de Sagrat Cor i Font Dolça, dos entorns residencials de la ciutat que necessiten una actuació urgent, que servirà per a millorar la qualitat de

meu esforç per fer des de l’Ajuntament una gestió útil a la ciutadania”. En aquest procés de primàries també s’ha votat la constitució i l’ordre de la llista electoral que presentarà Guanyar Alcoi a les eleccions de maig. La llista està formada per 7 dones i 7 homes de diferents àmbits professionals

vida dels seus habitants i combatre la pobresa energètica.

A més a més, es duran a terme actuacions encaminades a millorar l’eficiència energètica de 308 habitatges i 29 edificis repartits en els dos barris. Entre les intervencions estan: millorar l’envolupant tèrmica i posar noves fonts d’energia renovable a través d’instal·lacions fotovoltaiques de producció d’energia elèctrica. També es retirarà l’amiant i se substituiran les cobertes, s’aïllaran

i cívics de la ciutat. El resultat ha sigut el següent: Sergi Rodríguez, Mari Carmen Paredes, Pablo González, Inma Belda, Diego Fernández, Magda Arques, Jordi Santonja, Sofia Hernández, Daniel Méndez, Beatriz Muntó, Lluís Català, Leonor Muñoz, Angelina Ortiz, i Raúl Ortiz.

les façanes i es reemplaçaran l’envidriament i les fusteries exteriors per sistemes PVC.

L’exterior dels edificis també es beneficiaran d’aquestes actuacions, ja que es faran espais de qualitat que afavorisquen un estil de vida saludable i sostenible. Per exemple, en Sagrat Cor s’eliminaran les barreres arquitectòniques existents i s’ampliaran les zones enjardinades, es millorarà la seguretat, eliminant recorreguts estrets i substituint la il·luminació.

y Servicio a Domicilio

Sergi Rodríguez./

El poble és... savi

parlem sobre Nadal i propòsits d’any nou

Deixem enrere l’any 2022 per a donar la benvinguda al 2023, i molta gent aprofita aquest moment per a fer propòsits d’any nou. A més a més, encara queda la celebració de Reis Mags i molts regals per fer, i els comerços locals estan preparats per a oferir els millors productes als seus veïns i veïnes

Silvia Biot - Modes Silvia Biot “després de l'estiu vaig veure que la cosa s'animava”

Durant aquest mes de desembre Silvia Biot ha decidit ser emprenedora i obrir un nou negoci a la seua localitat, Muro d’Alcoi. Es tracta d'una tenda de roba que porta el seu mateix nom (‘Modes Silvia Biot’), i que és una botiga perfecta per a aquestes dates, i ja no sols pels regals que es fan, sinó perquè la gent sol tindre més esdeveniments típics d’aquestes dates i aprofita per a comprar roba: "He notat, inclús per mi, que ens estem arreglant més. La gent està eixint més, i es nota. Hem estat dos anys que hem passat més temps en xandall, i ara vol arreglar-se i anar ben vestida". Per aquest motiu, assegura que la seua tenda ha tingut molt bona acollida entre els murers i mureres.

Respecte a aquest 2022 que finalitza comenta que: "Ha sigut un any complicat. A primers d'any la cosa no estava encara molt bé, però, després de l'estiu vaig veure que la cosa s'animava, i per això vaig decidir obrir la tenda, i la veritat és que estic molt contenta", i té molts clars els seus desitjos per a l'any nou, amb la seua nova tenda: "Esperem que 2023 siga millor. M'agradaria ampliar un poquet més la tenda, i que la gent continue venint, perquè la veritat és que Muro s'estava quedant ja sense comerç".

Juan Vicente Vañó - Gobelet

“Propòsits sempre es fan, el problema és que s'han de complir”

"En una tenda com aquestes es nota moltíssim quan arriben aquestes dates. A més a més, s'ha notat que ja no estem en pandèmia, perquè la gent tirava molt de tenda en línia, i ara la gent està tornant a la tenda física", assegura Juan Vicente Vañó de Gobelet, que destaca que la carta per als Reis Mags sol ser més llarga que la del Pare Noel: "Per als Reis la gent gasta més. Per al Pare Noel també es consumeix, però els regals que es fan són coses més xicotetes, detallets...".

El seu negoci està especialitzat en jocs de taula, i explica que és el que busca la gent: "Lo bo d'aquest món dels jocs és la diversitat, aleshores s'està venent molt tipus de jocs. Es busquen molt d'estratègia i lògica, però també depén del tipus de persona, i cada joc s'ajusta al que estàs buscant. Hi ha tant per a triar que és molt bo".

Vañó fa un balanç d'aquest 2022: "La veritat és que s'ha notat una recuperació, i hi ha hagut ajudes per part de l'administració pública, com el Bo Consum, i això ajuda molt. També per exemple, nosaltres tenim joc en tenda, i això s'ha pogut tornar a fer enguany, ja que l'any passat no teníem res", i ens conta que espera del nou any que comencem: "Propòsits sempre es fan, el problema és que s'han de complir, perquè sempre diem que farem coses, i després... Esperem que fer alguna cosa de cara al dècim aniversari”.

Lidia Dueñas - Papereria Ferrocarril

Lidia Dueñas, de Papereria Ferrocarril a Cocentaina, s'acomiada d'aquest 2022 molt contenta: "Ha sigut un any prou bo, no puc tindre queixa, encara que si que és cert que a principi d'any sí que estava la cosa un poc parada, la cosa va canviar, i vam començar a eixir, a reunirse, i es nota que s'han fet més regals per a aniversaris, i que la gent ha estat més contenta, i evidentment, apetia més gastar. Així que en eixe aspecte no tinc queixa", i de cara a aquest any nou demana "millorar els serveis de la tenda, perquè hi ha demanda de coses que falten, i que a vegades pareix una ximpleria, com les recàrregues d'autobús".

En Papereria Ferrocarril s'han preparat per a poder oferir tota classe de productes en aquesta temporada en la qual es fan molts regals: "Tenim llibres, articles de regal, de papereria, motxilles, jocs de taula, servei d'enquadernació, fotocòpies, càrregues de mòbils, venda de premsa... Una miqueta de tot", i han notat que la gent continua sent més tradicional: "En Reis es fan molts més regals. Sí que se celebra prou el Pare Noel, però són coses més senzilles, un detallet".

Aquestes dates són importants per al comerç i Lidia Dueñas ha comentat que: "Pareix que la cosa s'ha animat, també gràcies a la campanya que s'ha fet amb els Bons Consum, que s'ha notat més moviment. Ha sigut una gran iniciativa per al consumidor i per a nosaltres".

“La gent ha estat més contenta, i evidentment, apetia més gastar”

Alcoi commemora el 50 aniversari del Poliesportiu Francisco Laporta amb una exposició

Des de la Regidoria d'Esports, i amb la col·laboració de la Fundación Mutua Levante, s'ha organitzat aquesta exposició que es podrà visitar a l'Àgora, en la qual es fa un repàs de com ha anat evolucionant aquesta instal·lació esportiva tan emblemàtica

BR | Alcoi./ En aquest 2022 el Poliesportiu Municipal Francisco Laporta ha complit els 50 anys, i des de l’Ajuntament d’Alcoi, concretament, des de la Regidoria d’Esports, i amb l’estreta col·laboració de la Fundación Mutua Levante, s’ha preparat una exposició en la qual es pot veure com a anat evolucionant el recinte al llarg d’aquest mig segle de vida. Segons ha explicat Javier López, assessor d’Esports de la regidoria, la mostra està dividida en 9 panells amb unes 30 fotografies en la qual es poden veure els inicis d’aquestes instal·lacions, les conseqüències de la nevada de l’any 80, i com han anat creant-se els camps de futbol, i, per tant, com ha anat canviant la infraestructura d’aquest espai.

Per la seua part, Alberto Belda, regidor d’Esports, ha convidat a la gent a visitar aquesta exposició, ja que ha declarat que amb ella “es pretén rememorar eixos 50 anys de poliesportiu”, i que no sols es rememora la creació d’una instal·lació, sinó totes les vivències que s’han viscut en eixe espai. A més, Belda, ha volgut recordar la figura de Francisco Laporta, figura que dona nom al poliesportiu, ja que va ser un personatge molt vinculat a l’esport, i que va col·laborar sempre en les accions esportives que es duien a terme en la ciutat. La mostra estarà a l’Àgora, però anirà visitant els centres educatius de la ciutat, fins al mes de juny, que s’instal·larà al mateix poliesportiu durant els dies de l’Esport 3D.

Un 8,79% de la població participa als Pressupostos Participatius alcoians

La regidora de Democràcia Participativa, Teresa Sanjuan, ha anunciat quines han sigut les propostes més votades d'enguany, i ha oferit una sèrie de dades sobre aquesta iniciativa

BR | Alcoi./ Quan arriba el final d’any des de la Regidoria de Democràcia Participativa s’anuncien quines han sigut les propostes guanyadores al procés dels Pressupostos Participatius. Des del mes de setembre la ciutadania va poder fer les seues propostes, i s’han anat duent a terme les diferents fases d’aquesta iniciativa que té com a objectiu escoltar als alcoians i alcoianes, i saber quines són les seues necessitats.

La regidora d’aquesta àrea, Teresa Sanjuan, ha anunciat quins han sigut els resultats d’aquesta edició. Pel que fa a les propostes d’inversió, les guanyadores han sigut la proposta d’accessibilitat,

amb 960 vots, i un pressupost de 200.000 euros; i la creació de pistes de tenis, amb 829 vots i 7.000 euros de pressupost. Pel que fa a les propostes de despesa corrent, els alcoians i alcoianes han decidit amb 1.020, i convertint-se en una de les propostes que més vots aconsegueix en totes les edicions de Pres-

supostos Participatius, que Alcoi necessita un tallafocs. L’altra proposta més votada ha sigut fer una programació de teatre infantil i juvenil, amb 769 vots.

Sanjuan, ha donat també algunes dades sobre aquesta iniciativa participativa, i és que ha comunicat que enguany ha participat un

8,79% de la població, i ha assenyalat que cada any s’incrementa més el nombre de participació, encara que ha reconegut que: “Ens agradaria que fora més, perquè, com més vots hi ha, a més gent representa, però, crec que és una bona dada. Les mitjanes solen ser d’un 4%”. També ha recordat que des de que es van començar els Pressupostos Participatius s’han elegit un total de 72 propostes, de les quals ja s’han executat 58, i que malgrat que algunes s’hi han hagut de retardar, s’està treballant per a posar-les totes en marxa tan prompte com siga possible. Teresa Sanjuan, ha volgut animar a la gent a què participe en les següents edicions.

L’Ajuntament aprova la construcció de l’edifici ecosostenible a Sant Jaume

Aquest és un projecte que ve des de la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. Les obres s'hauran d'iniciar abans que transcórreguen dos mesos des de la notificació de la concessió de la llicència i estar finalitzades en 20 mesos des del seu inici

BR | Alcoi./ La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat la llicència d’obres per a la construcció d’un edifici públic d’habitatge públic sostenible, que estarà situat en Ambaixador Irles 32 i Sant Jaume 14. Aquesta és una iniciativa que ve des de la Direcció General d’Innovació Ecològica en la Construcció de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

En aquest edifici es construiran 13 habitatges sostenibles i innovadors per a lloguer socials en uns so-

lars propietat de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, que van ser adquirits per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Biocli-

màtica, a través de l’entitat, amb la finalitat de desenvolupar aquest projecte pilot impulsat per la Direcció General d’Innovació Ecològica.

Els habitatges s’oferiran per a lloguer social amb preus limitats i tindran preferència les persones joves i majors. Es farà una construcció modular, i s’integraran sistemes constructius que promouen la bioconstrucció i els materials de quilòmetre zero. A més, s’ha reconegut l’exploració d’un model residencial flexible i inclusiu que permet l’agregació d’unitats facilitant la generació de diferents respostes d’habitatge que puguen atendre les diverses unitats de convivència.

Horario: Abierto de Lunes a Viernes No cerramos a mediodía.

Infografia del nou edifici projectat./

Teresa Sanjuan amb la campanya dels Pressupostos./

Pablo Miralles, guanyador de la XXXIII beca de Medicina

L'Ajuntament d'Alcoi ha otorgat aquesta beca de Medicina 'Ana i Camilo Gisbert Pascual'

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha anunciat qui ha sigut l’estudiant alcoià que ha obtingut la XXXIII beca de Medicina ‘Ana i Camilo Gisbert Pascual’. Es tracta de Pablo Miralles Soler, un estudiant de 6é curs de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. L’especialitat que més atrau al guanyador d’aquests 2.250 euros és l’Anestesiologia i Reanimació, i ha assegurat que en aquests moments: “Estic fent moltes pràctiques extres per a aprendre tot el màxim possible i la veritat és que m’encanta, es diria que estic passant per un moment de felicitat en la meua vida”.

A més a més, aquest futur metge està fent el seu Treball de Final de Grau, que du com a títol: ‘Diagnòstic i tractament de la Hiperglicèmia no Cetòtica: revisió exploratòria i probabilitats de futur’, i segons detalla, és una malaltia extremadament rara que pateix una xiqueta d’Alcoi, Alma Barroso Martínez, filla de la

Solidaritat i música s’uneixen en un concert de Nadal al Campus d’Alcoi

La recaptació d'aquest concert oferit per l'Agrupació Musical del Campus d'Alcoi de la UPV anirà destinada a Solc, associació comarcal que proporciona suport i ajuda durant i després del tractament del càncer

BR | Alcoi./ L’Aula Magna de l’Edifici del Viaducte ha sigut l’escenari del tradicional Concert de Nadal que ofereix l’Agrupació Musical del Campus d’Alcoi de la Universitat de València. En aquesta ocasió els beneficis han estat destinats a Solc, l’associació comarcal que proporciona suport i ajuda durant i després del tractament del càncer.

Jordi Sempere es va encarregar de dirigir a aques-

ta jove banda que va començar el concert amb ‘Black River Overture’. Seguidament, Rosa Fraj,

del grup de Teatre, ha presentat l’acte i ha explicat els objectius que té el taller de teatre d’aquest

campus. Altres de les peces que es van poder escoltar en aquest esdeveniment solidari van ser ‘Fate of the gods’, ‘Fiesta de las trompetas’, ‘Alaska’, ‘Mambo nº8’ i ‘Jingle Bells Forever’.

En representació a Solc va estar present la psicòloga de l’associació, Beatriz Cortés, que va agrair l’ajuda del campus alcoià. Cortés també va lliurar un detall al subdirector, Josep Maria Gadea.

seua cosina Andrea Martínez i de Noel Barroso. “Com a metge, un es deu als seus pacients i en aquest cas, si aquests són la seua família, encara més”, ha declarat. Aquest va ser el motiu pel qual va fer aquest TFG: “Encara que no és molt comú que un estudiant presente una proposta de temàtica lliure, al final vaig poder convéncer a la universitat i actualment estic treballant amb el doctor Félix Bosch, una persona molt competent i col·laboradora de la fundació Esteve. Podria haver triat un tema més fàcil, amb més prestigi, però és la meua manera d’aportar el meu granet de sorra la causa, i ajudar als pares d’Alma”

Respecte a aquesta beca ha manifestat que: “Agraïsc molt el suport des de l’Ajuntament. La carrera de Medicina és llarga i intensa, per la qual cosa aquesta aportació econòmica és molt important per a mi, és la guinda del pastís, la recompensa a aquests anys de dur estudi”.

ACTAIO celebra una jornada d’estereotips de gènere a Alcoi

Han participat professionals de diferents sectors i alumnat de l'ESO de diferents centres educatius de la ciutat

BR | Alcoi./ ACTAIO (Acord Territorial per l’ocupació d’Alcoi-IbiOntinyent), ha organitzat una jornada a l’Àgora d’Alcoi en la qual s’ha parlat sobre estereotips de gènere en diferents professions i sectors. La iniciativa ha reunit a diferents professionals que destaquen pel seu gènere en professions que estan estereotipades, i l’objectiu ha sigut explicar a alumnat d’ESO les seues experiències i els seus treballs.

Allí han assistit estudiants de l’IES Andreu Sempere, de l’IES Pare Vitòria, i del Col·legi Sant Vicent Ferrer-Salesians.

La jornada va començar amb un discurs del regidor d’Ocupació, Empresa i Formació de l’Ajuntament d’Alcoi, Alberto Belda, en el qual va incidir en la idea principal d’aquesta jornada: que les

professions no tenen gènere.

Després d’aquesta presentació, Macarena Florencio i Sara Fullana, tècniques d’ACTAIO, van explicar com era la dinàmica d’aquesta sessió, i han donat pas a les xarrades amb els professionals, que han sigut: Rut Sanz, de fusteria metàl·lica,

Juanma Llorca, de laboratori clínic, Carla García, del sector de la informàtica; Marcos Bernabé, d’estilisme d’indumentària i maquillatge; Beatriz Muñoz, representant del sector de la fusta; Ester Castelló i Raquel Pascual, que han parlat de l’electricitat, José Francisco Pérez, sobre educació infantil; Ol-

ga Linares, de mecanitzat; Mari Santonja, del sector de l’automoció, que va portar un cotxe de carreres; i Saúl Julià, que va parlar de la seua experiència com a auxiliar d’infermeria.

Una vegada es van sentir els testimonis d’aquests professionals, l’alumnat va exposar els aspectes que més els van cridar l’atenció. Segons han indicat des de l’organització de l’esdeveniment: “Els seus comentaris han posat en manifest l’èxit de la jornada i han incidit en el lema que els treballs no tenen gènere”.

Aquest és un projecte experimental que està subvencionat per Labora Servei Valencià d’Ocupació i Formació, i pel Ministeri de Treball i Economia Social, formant part del programa AVALEM TERRITORI.

Gran assistència a les jornades d’ACTAIO./

Moment del concert solidari./

Més prop de la renovació integral de la línia de tren Alcoi-Xàtiva

Obert el període d'exposició pública de les expropiacions del projecte en el tram Xàtiva-Ontinyent

L’IES Pare Vitòria es desplaça fins a Grècia

Sis alumnes i dos professores del centre han estat des del 27 de novembre al 3 de desembre en l'institut de Thesprotiko per a continuar amb el projecte 'Hydrantages'

BR | Alcoi./ L’IES Pare Vitòria continua fent viatges gràcies al programa de mobilitat Erasmus+. En aquesta ocasió han sigut sis alumnes i dos professores les que han anat fins a l’institut grec de Thesprotiko, amb l’objectiu de continuar amb el projecte ‘Hydrantages’, en el qual s’estudia la qualitat de l’aigua dels ecosistemes aquàtics que ens envolten. En aquest viatge, els alcoians van poder visitar la natura de la zona, on comenten que “mars, llacs, pantans, marjals, rius i preses conviuen en un entorn privilegiat”, i expliquen que en la marjal d’Amvrakikos van trobar una informació “essencial per tal d’entendre la importància de la seua conservació per a l’home, la

fauna i la flora”. Allí van analitzar amb paràmetres bioquímics l’estat de l’aigua de diferents pantans i rius, i van participar en la neteja d’una platja dins del programa ‘Adopt a beach’ de World Wildlife Fund (WWF). La visita a Nikkopolis, Arta i Ioannina, una ciutat que té una illa habitada dins d’un llac, va completar aquest projecte del qual van poder gaudir alumnat i professorat de l’IES Pare Vitòria.

La Unió Europea s’encarrega de finançar aquest tipus de projectes que tenen com a finalitat crear una consciència europea de treball i col·laboració entre els estudiants, que han d’afrontar els reptes mediambientals de manera urgent i creativa.

BR | Alcoi./ Sembla que estem més a prop de la renovació integral del traçat ferroviari de la línia AlcoiXàtiva. Aquestes actuacions tindran un cost de 150 milions d’euros, i fins ara, s’està seguint el curs segons els terminis marcats. El Butlletí Oficial de la Província d’Alacant ha publicat, en el dia 23 de desembre, el període d’exposició pública de les expropiacions del projecte de renovació de la línia en el tram Alcoi-Ontinyent. Aquest procés suposa un pas important per a continuar amb la renovació integral del traçat ferroviari de la línia Alcoi-Xàtiva. Aquest període durarà quinze dies hàbils des de l’endemà de la publicació de l’anunci, sobre la relació de béns i drets afectats per l’execució de les obres definides en el projecte de referència, a fi que qualsevol persona puga aportar per escrit les dades oportunes per a rectificar possibles erros de la relació que es publica en aquest anunci, o oposar-se, per raons de fons o forma, a la necessitat d’ocupació.

Per a la renovació de la línia s’invertiran 150 milions d’euros, que estan dins del Pla de Rodalia de la Comunitat Valenciana, i es durà a terme en dos pro-

jectes, un per al tram Xàtiva-Ontinyent, i l’altre per a Ontinyent-Alcoi. Una vegada finalitze aquest procés d’informació pública de les expropiacions, i després de la resolució d’al·legacions, està previst que l’aprovació dels projectes es faça al primer trimestre de 2023. Seguidament es farà la licitació. En primer lloc, s’havia pensat que licitar cada tram per separat, però es va decidir fer-ho de manera conjunta perquè s’executen de manera simultània i amb una major agilitat. Quan les obres estiguen adjudicades, el termini d’execució s’espera que s’inicie en 2024, i que tinga una durada de 64 setmanes. Durant la primera quinzena de desembre va estar en exposició pública el projecte del tram Xàtiva-Ontinyent.

Amb aquestes actuacions es pretén modernitzar la via, o fer obres als túnels i en els passos a nivell. D’aquesta manera, s’eliminaran les restriccions de velocitat en alguns trams, millorant així el temps de viatge i les freqüències. L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha explicat que: “Ens trobem davant una inversió històrica per part del Govern d’Espanya i d’Adif, 150 milions d’euros que milloraran significativament les comunicacions a les nostres comarques i més, si tenim en compte que Xàtiva es convertirà en un nus fonamental de connexió ferroviària amb Madrid, Barcelona i el sud d’Espanya, a través del Corredor Mediterrani i de l’Alta Velocitat. Aquesta millora és una oportunitat i una aposta per la ver-

tebració del territori amb un procés complex que segueix el seu curs i està previst que s’aproven els projectes en el primer trimestre de 2023 per a passar a la licitació conjunta”.

A més, també s’estan duent a terme les obres per a modernitzar les instal·lacions de seguretat de la línia Alcoi-Xàtiva, uns treballs que s’han adjudicat per un valor de 7 milions d’euros.

El projecte està dins del Pla de Supressió del Bloqueig Telefònic d’ADIF, i comprén la implantació del sistema denominat Bloqueig per Alliberament Automàtic en Via Única (BLAU), que permetrà, mitjançant moderns equips automàtics, augmentar de manera significativa les condicions de fiabilitat de les instal·lacions, així com incrementar la capacitat i regularitat de les circulacions, racionalitzant i optimitzant l’explotació ferroviària. Alguns d’aquests treballs són la instal·lació de nous enclavaments electrònics en les estacions d’Ontinyent i Alcoi, que tindran sistemes videogràfics, que s’integraran en el Control de Trànsit Centralitzat de València, i s’adaptaran en els equips existents a Xàtiva.

L’estació de tren d’Alcoi./

Empreses i entitats premien als estudiants del Campus d’Alcoi

Aquests reconeixements s'han donat als millors Treballs de Fi de Grau i Màster, i a més a més, també s'han lliurat els premis de la Càtedra 'Alcoi Ciutat del Coneixement' als millors expedients acadèmics

L’alumnat del CEIP El Romeral celebra la primera San Silvestre

'La SanSil del Romeral', ha sigut una activitat en la qual ha participat tota l'escola, des dels menuts de 2 anys, fins als més majors de sisé de Primària

BR | Alcoi./ En el matí del dilluns 19 de desembre el CEIP El Romeral ha celebrat la primera edició de la San Silvestre, ‘La SanSil del Romeral’. En aquesta activitat ha participat tot l’alumnat del centre, des dels més menuts d’infantil de 2 anys fins als més majors de sisé de Primària. Entre els objectius de fer a l’escola una festa esportiva, estava donar suport al Projecte d’Esport Activitat Físic i Salut i fomentar hàbits saludables.

Els d’infantil van participar en primer torn, i van re-

córrer la pista blava del centre animats per la resta d’alumnat de l’escola. Després, els de Primària, dividits per grups, van córrer o caminar per l’itinerari marcat per dins del col·legi, aprofitant l’entorn natural que hi ha al centre. Com destaquen des del centre aquest és “un esdeveniment esportiu no competitiu, coeducatiu, solidari, inclusiu i adaptat al context, que ha vingut per a quedar-se i així finalitzar el trimestre de la millor forma possible, fent activitat física”.

BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha lliurat diferents distincions a l’alumnat de 2021/2022. Per una banda, empreses i entitats de l’entorn del campus han premiat als millors Treballs de Fi de Grau i de Final de Màster (TFG i TFM), i per altra, s’an donat els reconeixements de la Càtedra ‘Alcoi Ciutat del Coneixement’ als millors expedients acadèmics.

Pau Bernabeu, director del Campus, ha donat l’enhorabona als premiats i ha indicat que “El Campus d’Alcoi ha posat en marxa un consell consultiu empresarial que integra empreses i entitats de les comarques amb les quals mantenim un estret vincle”, i ha assenyalat que els estudiants premiats “tenen un nivell molt alt i aquesta és només una xicoteta representació del treball realitzat i el coneixement adquirit”.

Allí també va estar present el regidor d’Innovació, Indústria i Activitats, i Societat Digital de l’Ajuntament d’Alcoi, Jorge Segura, que va declarar que: “Els professionals qualificats que han eixit del Campus d’Alcoi han possibilitat que es genere el teixit empresarial local, que crea llocs de treball, riquesa i que fixa el talent i la població en el territori”.

Finalment, Núria Moltó,

presidenta del Col·legi Oficial d’Agents Comercials d’Alcoi, i en representació de les entitats i empreses que han fet possible aquests premis, va afegir que: “Entenem que el món acadèmic sense el món empresarial té una vida realment curta”. Els premiats van ser Álvaro José Mira, Mauro Seguí, Sergio García, Blanca Cervera, David Muñoz, Marta Balaguer, Ana Cuar-

tas, Iván Vallés, Elena Alonso, i Leyla Nahomi Gallegos.

Respecte als premis als millors expedients Càtedra ‘Alcoi Ciutat del Coneixement’, aquests van recaure en Javier Rozas, Víctor Atienza, Pablo Segovia, Adrián Vera, Lidia Montero, Vicent Barber, Micaela Fortea, Jorge Segarra, Inés Gaudin, Inés Martínez, Victoria Duarte i Lydia Sánchez.

REPARACIÓN, MANTENIMIENTO, INSTALACIÓN, CERTIFICADOS E INSPECCIÓN DE APARATOS DE GAS INSTALACIÓN, MANTENIMIENTO Y REPARACIÓN DE AIRE ACONDICIONADO INSTALACIÓN, REPARACIÓN, MANTENIMIENTO Y VENTA DE ESTUFAS, CALDERAS DE PELLET

Premiats del Campus d’Alcoi./

Alumnes del col·legi El Romeral./

Bocairent descobreix el resultat de la proposta‘Cultura Resident’

Paula Serrano i María Esteve han estat vivint al municipi durant els mesos d'octubre i novembre per tal de desenvolupar els seus projectes creatius. La iniciativa ve de la mà del Consorci de Museus de la Comunitat

Noves ajudes per a estimular l’emprenedoria a Bocairent

Des de la Regidoria d'Ocupació, Empresa i Emprenedoria, s'ha preparat el programa Bocairent Emprén, en el qual s'inclouran dos tipus d'ajudes

BR | Bocairent./ La Regidoria d’Ocupació, Empresa i Emprenedoria de l’Ajuntament de Bocairent, ha resolt la convocatòria de 2022 de les ajudes municipals per a estimular l’activitat emprenedora al municipi. Per això, s’ha creat el programa que porta el nom Bocairent Emprén, i té dos tipus de modalitat: la general, que està dirigida a qualsevol persona que inicie un negoci, i la segona, és específica per a persones menors de 35 anys, majors de 55, i amb un establiment al Barri Medieval.

Com a novetat en aquesta segona edició de les ajudes s’han augmentat les quanties individuals per a cada sol·licitud.

L’any passat en la modalitat general es podia guanyar un 750 euros com a màxim, i enguany la quantitat ha augmentat als 1.000 euros. Pel que fa a l’específica, s’ha passat dels 1.000 euros als 1.500.

Xavi Molina, alcalde de Bocairent, ha assenyalat que: “El nostre compromís no només és de consolidar aquestes ajudes donant-los continuïtat, sinó també incrementant

progressivament l’aportació econòmica per a les persones beneficiàries”.

L’acta de la comissió avaluadora de la convocatòria 2022 reflecteix que les set sol·licituds presentades han estat resoltes positivament i, per tant, tenen concedida l’ajuda: dues d’aquestes corresponen a la modalitat general i les altres cinc, a l’específica. Quant a les quanties que percebran, cal assenyalar que, en funció de la despesa justificada, oscil·len entre els 927,61 euros de la inferior i els 1.500 euros de la màxima. En total, l’Ajuntament farà efectiu un pagament de 8.873,09 euros.

Molina ha destacat la importància d’aquesta convocatòria municipal: “És una línia estratègica, ja que sumar activitat econòmica té una repercussió directa en la dinàmica poblacional, que és un dels grans reptes que té el municipi”, i per això, posa en valor que, en aquesta legislatura, s’hagen posat en marxa tant un servei d’assessorament a persones emprenedores com les ajudes del programa Bocairent Emprén.

BR | Bocairent./ L’Ajuntament de Bocairent es va adherir a la proposta Cultura Resident que va organitzar el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta iniciativa, Paula Serrano i María Esteve han estat vivint al municipi durant els mesos d’octubre i novembre per a poder desenvolupar els seus projectes creatius.

Ara, ‘Hi ha una manera’ i ‘L’empremta del paisatge’ són una realitat.

El dia 1 de desembre a la vesprada el públic va poder conéixer-los gràcies a una sessió oberta i guiada per les mateixes artistes. Serrano va fer la seua presentació a les ins-

tal·lacions del mercat municipal, mentre que Esteve ho va fer al Museu Municipal Antonio Ferri. La jornada també va servir com a punt de trobada de tots els participants en

la convocatòria 2022 del programa de residències del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i allí es van veure els quinze projectes que s’han fet a la localitat i als

centres de Madrid, Castelló, Alacant, Santiago de Xile, Praga i de València.

Xavier Molina, alcalde de Bocairent ha comentat que: “La residència artística ha estat una oportunitat d’atraure mirades creatives al nostre poble”, i a més a més, ha destacat la confiança del Consorci de Museus en l’Ajuntament, ja que va ser la primera vegada que va sumar-se a aquest programa i va ser el lloc de trobada entre tots els creadors i creadores participants. Respecte a aquesta experiència el primer edil la qualificat de “satisfactòria” i ha confiat en poder repetir-la en el futur.

Bocairent acull la setena edició de l’encontre d’ambaixades de Moros i Cristians

L'acte es va celebrar el dissabte 17 de desembre i es van poder veure les diferents representacions de les localitats d'Aielo de Malferit, l'Olleria, Caudete i Bocairent

BR | Bocairent./ El dissabte 17 de desembre Bocairent es va convertir en l’escenari del seté encontre d’ambaixades de Moros i Cristians. La programació arrancà a les 9h amb la recepció dels municipis participants, que són Aielo de Malferit, l’Olleria, Caudete i Bocairent. Després de l’esmorzar, s’iniciaren les representacions a la plaça de l’Ajuntament, i cap a les 13h, Bocairent va desvetllar el cartell anunciador de les festes de Moros i Cristians de Bocairent de 2023, obra de Xavi Puertes. A continuació, dugué a terme un passacarrer que fins al dinar de germanor.

Aquest acte per a Bocairent suposa dos estrenes: la primera d’elles la del castell que va acollir les representacions, que ja es va inaugurar l’any passat,

però que no es va poder utilitzar per la suspensió de les festes a causa de la

Covid-19; i l’altra novetat va ser la nova ambaixadora mora, que per primera

vegada en la història de les festes de la localitat, serà un càrrec ostentat per una dona, Imma Puerto.

L’encontre va estar organitzat per la UNDEF amb la col·laboració de l’Associació de Festes en honor a Sant Blai, i de l’Ajuntament de Bocairent.

Ximo Carbonell, president de l’Associació, ha mostrat la seua satisfacció per poder tenir aquest esdeveniment a la localitat, ja que, segons argumenta: “Dona visibilitat i posa en valor un acte essencial de la celebració morocristiana”. Per la seua part, la regidora de Festes i Tradicions, M. Luz Pascual, ha convidat al veïnat de Bocairent i d’altres municipis a assistir: “Ha sigut una oportunitat de compartir el ric patrimoni que ens uneix al voltant de la festa”.

El cartell de Xavi Puertes./

Un dels projectes creatius de Cultura Resident./

Santa Rosa: c/Santa Rosa, 38 T. 96 633 48 93 · Alcoi les deseamos un feliz año!!

Jordi Pla candidat a l’alcaldia de Cocentaina Compromísper

L'assemblea local de Compromís va revalidar per unanimitat a Jordi Pla, que és regidor a l'Ajuntament des del 2015, com a candidat per a les pròximes eleccions municipals de 2023

BR | Cocentaina./ El dissabte 17 de desembre l’assemblea local de Compromís es va reunir i va revalidar, per unanimitat, a Jordi Pla com a pròxim candidat a l’alcaldia de Cocentaina, per a les pròximes eleccions municipals de 2023. Pla és regidor a l’Ajuntament de la capital d’El Comtat des de l’any 2015 i és la segona vegada que es presenta com a cap de llista del partit valencianista.

Segons ha explicat l’alcaldable de Compromís: “Fa anys que treballem per millorar el poble i demanem la vostra confiança per portar endavant un canvi que millore Cocentaina. I ho volem fer de la vostra mà, com ho estem fent durant els darrers anys amb les nostres propostes a l’Ajuntament.

Açò no va de sigles, ni d’uns contra altres. Va de nosaltres: del nostre poble. Va d’estima per fer un poble millor”.

Algunes de les propostes que portaran en el seu programa els de Compromís està salvar el nucli antic de la localitat, revi-

talitzar social, cultural, i econòmicament Cocentaina; lluitar contra el canvi climàtic i reforçar les polítiques d’igualtat, i argumenten que “Jordi Pla i Compromís s’alcen com a l’única alternativa política amb experiència i els mitjans necessaris per a dur endavant aquest canvi tan necessari”.

Pla també assegura que “Cocentaina necessita que la col·loquem al lloc que mereix, i la nostra és l’única candidatura transversal que reflecteix el sentir general de tota la societat contestana. Conec l’administració, porte set anys de regidor i és l’hora d’obrir les portes de l’alcaldia per a tot el poble”.

La II Mostra Internacional Regalart arriba a Cocentaina

L'exposició es podrà visitar fins al dia 8 de gener a la Sala d'Armes del Palau Comtal, i en ella es podran veure i comprar obres en xicotet format d'artistes de tot el món

BR | Cocentaina./ El Col·lectiu d’Artistes Locals de Cocentaina, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la localitat, han portat fins a la Sala d’Armes del Palau Comtal la II Mostra Internacional Regalart. En aquesta exposició es podran veure i comprar obres de 46 artistes de diverses nacionalitats com Xile, Equador, Guatemala, Àustria, Holanda, Montenegro, Grècia o

Espanya, tots ells de diferents edats i experiències, que s’han unit per a ensenyar el seu treball. Aquestes obres tenen una grandària de 20×20 cm, és a dir, que és un format assequible i totes elles tindran un preu de 50 euros. És una bona oportunitat per a adquirir art, d’autors que fan les seues obres amb gran qualitat. Tots els diners que es recapten aniran destinats a una obra social.

“Aquesta és una bona oportunitat per a continuar, o començar i endinsar-se en el món del col·leccionisme d’Art, que no és sols un objecte, són vivències, sentiments, sensacions… És molt més que un regal per a les persones que estimes, és una declaració de sanes intencions. Poder tindre obres d’artistes consolidats, així com d’artistes en projecció, suposa fer dos bones accions. Per

una banda, solidaritzarse i donar suport a una bona i noble causa, ajudant amb persones amb discapacitat funcional, i a la mateixa volta, motivar a l’artista per a continuar amb el seu treball, ja que la venda d’una de les seues obres suposa que alguna persona està disposada a pagar per una cosa que ha fet, i això és un al·licient”, argumenten des de l’organització d’aquesta mostra.

Artistes a l’exposició d’art a la Sala d’Armes del Palau Comtal Cocentaina./ Jordi Pla./

suplement Art&Cultura

La revolució del Petroli · Neus Ferri · Els nostres artistes: David Pareja

Mireia Pascual · Guia inacabada de la fantasia valenciana · Cicles expositius Alcoi per Josep Sou

AlcoiSlide Quartet · El Tribunal de les Aigües per Romà de la Calle · Club jazz El Mussol

Víctor Alexandre guanyador del XLVIII

Premi Ciutat d'Alcoi de Teatre Pep Cortés

El jurat d'aquest certamen de textos dramàtics en valencià ha decidit per unanimitat que l'obra del de Sant Cugat, 'Jo no volia ser Rita Hayworth' havia de guanyar aquesta edició

BR | Alcoi./ Víctor Alexandre, nascut a Sant Cugat, ha guanyat la XLVIII edició del Premi Ciutat d'Alcoi de Teatre Pep Cortés. A aquest certamen poden presentar-se textos de qualsevol territori, però han d'estar en la nostra llengua. El jurat, format per Salvador Bataller, professor i director teatral; Pepa Miralles, actriu i directora de teatre; i l'autor que va guanyar l'anterior edició, David Sánchez Pacheco, professor de lingüística i creador dramàtic, han decidit per unanimitat que l'obra d'Alexandre, 'Jo no

199 treballs es presenten al Premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez, Ciutat d’Alcoi

o

volia ser Rita Hayworth', havia de guanyar el concurs.

El guardonat ha declarat que no s'esperava aquest premi, que està dotat en 8.000 euros i s'editarà l'obra, que també es podrà adquirir en la ciutat natal de l'autor.

Segons ha explicat Víctor Alexandre, escriptor, periodista, autor dramàtic i assagista; aquesta obra "parla de l'última etapa de la vida de Rita Hayworth, perquè més enllà del focus Margarita Carmen Cansino tenia una vida absolutament dramàtica".

Francesc Pou guanyador del Premi de Poesia Pastor Aicart

L'escriptor i poeta alcoià guanyat aquest premi convocat per l'Ajuntament de Beneixama gràcies al seu treball 'Escrits per a l'absència'

BR | Beneixama./ L’Ajuntament de Beneixama ha convocat la XXXVII edició del Premi de Poesia Pastor Aicart, i en aquesta ocasió, el premi ha recaigut en l’escriptor i poeta alcoià, Francesc Pou, gràcies al seu treball ‘Escrits per a l’absència’. El passat 10 de desembre, Pou va recollir el seu guar-

dó, i en l’acte va confessar que sempre és “un plaer tornar a Beneixama”. Durant el seu discurs d’agraïment, va aprofitar per a recitar un dels seus poemes: ‘Espill de mi mateix’, del qual va explicar que és com un autoretrat que fan els pintors de si mateixos, però que en aquesta ocasió, es fa amb paraules.

BR | Alcoi./ L’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà ha convocat la 40 edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi, i en aquesta ocasió s’han presentat un total de 119 poemaris. El jurat, està integrat per Núria Armengol, Jordi Botella, Josep Martínez, Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló. Dels 119 treballs que s’han presentat en aquesta convocatòria, 66 provenen del Principat de Catalunya, 45 del País

Valencià, 6 de les Illes Balears, i 2 de fora dels Països Catalans. 35 d’ells estan signats per dones, i 86 per homes, tenint en compte que dos d’aquests poemaris tenen doble autoria.

El guanyador o guanyadora d’aquest certamen rebrà un premi de 2.000 euros i el seu llibre serà publicat per Edicions del Buc/Pruna, que edita els llibres guanyadors d’aquest concurs des de 2019.

L’obra guanyadora es descobrirà el dia 11 de

març a Alcoi, durant l’acte on es lliuraran els XXIX Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, que premia a persones i entitats de les comarques de l’Alcoià i El Comtat, per la seua normalització lingüística.

En l’edició passada del premi de poesia, el guardó va recaure en el poeta de Gata de Gorgos, Vicent Botella, gràcies al seu treball ‘Girar/Caure’.

La ballarina i coreògrafa alcoiana, Sol Picó, i el Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina

van ser distingits amb els premis Joan Valls i Jordà. Amb motiu del 40 aniversari d’aquests premis de poesia, Amics de Joan Valls prepara una antologia amb poemes dels 40 poetes i llibres que han guanyat durant tota la història del certamen. Un treball que estarà coordinat per Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló, i que portarà el títol de ‘La Terra del Foc’. S’espera que estiga publicat en la primavera de 2023.

El Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó es rehabilitarà amb una subvenció

El Consell ha sigut l'administració que ha donat aquests diners, però a més a més, la Diputació d'Alacant sufragarà el 70% de la reforma. S'esperà poder licitar l'execució de les obres a principis de 2023

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha adjudicat la redacció del projecte de consolidació del Museu Arqueològic Municipal ‘Camil Visedo Moltó’ i s’espera que les obres puguen licitar-se a principis de 2023. L’obra té un cost aproximat de 498.904 euros, i des del consistori informen que es podrà pagar quasi íntegrament amb les subvencions procedents de la Generalitat Valenciana i de la Diputació d’Alacant.

El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat que s’ha concedit una ajuda de 150.000 euros, que es destinarà a iniciar la licitació de les obres, una vegada que el Departament d’Arquitectura haja acabat de revisar el projecte i done

el seu vistiplau al projecte definitiu.

D’altra banda, també es comptarà amb la subvenció de 349.233 euros procedent de la Diputació d’Alacant, que cobrirà el 70% de l’obra.

Amb aquesta reforma es consolidarà i millorarà la mitgera i les façanes de

l’edifici, també es substituiran i repararà la fusteria, donant pas a la substitució del sistema de climatització actual per un que siga més eficient.

S’adequarà l’edifici a la normativa d’accessibilitat amb millores en els accessos i a l’ascensor, i es reformaran els banys per tal

d’adaptar-los. Les humitats també ocuparan una part d’aquestes obres, així com altres actuacions que puguen sorgir d’urgència.

Lorena Zamorano, regidora de Patrimoni, ha explicat que: “Haver aconseguit aquests fons és fonamental per a poder dur a terme una intervenció molt necessària, ja que es tracta d’un edifici declarat BIC que necessitava reforma estructural, però també, solucionar les seues mancances d’accessibilitat i d’eficiència energètica. Així ho va fer constar, de fet, la Direcció Territorial de Cultura amb un informe que va remetre, a la fi de l’any passat, les recomanacions del qual podrem seguir amb aquestes obres”.

L'autor

autora que aconseguisca el primer premi en aquesta 40 edició del concurs, rebrà 2.000 euros, i el seu llibre serà publicat per Edicions del Buc/Pruna Llibres

Gala d’atorgament dels premis Joan Valls i el premi de poesia Manuel Rodríguez./

El museu arqueològic d’Alcoi./

Neus Ferri arreplega els èxits del seu treball 'Llar'

El seu primer disc en valencià ha sigut tota una alegria per a la cantant alcoiana, que gràcies a aquest treball ha aconseguit alguns dels premis més importants de la nostra música

En gener de 2022 Neus Ferri va traure a la llum un disc que va definir en el seu moment com "molt íntim i molt especial". Quasi un any després d'eixir 'Llar', aquest treball de segur que s'ha convertit en un dels que més alegries ha donat a la cantant alcoiana. Durant el mes de novembre Ferri va guanyar el Premi Ovidi al millor disc: "Aquests premis són un reconei-

xement molt important a la música en valencià, i rebre'l en el meu primer disc en la meua llengua és molt bonic i et dona una mica d'espenta", ha assegurat la cantant. Ara, en el mes de desembre, ha vingut una nova alegria per a Neus Ferri, amb el reconeixement al millor disc de pop en els Premis Carles Santos, uns guardons organitzats per l'Institut Va-

lencià de Cultura i que reconeix la música en la nostra llengua. Ferri assegura que totes aquestes bones notícies les ha rebut "amb molta alegria", i que està "un poc abrumada per la resposta, perquè és un disc xicotet, però molt important per a mi, i que haja arribat a tanta gent així, és un reconeixement preciós" El 20 de gener de 2023 la cantant tindrà una cita especial al

Palau de les Arts de València, ja que aquest dia, presentarà de forma oficial aquest treball. Per a aquest nou any que comença, Neus assegura que no té moltes coses pensades i que "estic gaudint de tot el que m'està donant 'Llar'". Respecte a si tornarà a escriure en valencià: "Vindran més coses, i no sé com serà, si en castellà o en valencià" A banda, l'artista continuarà

treballant i fent gaudir al seu públic: "Continuaré de gira amb Melendi, i continuaré tocant 'Llar' en els espais que em deixe aquesta feina tan bonica que tinc. A més a més, tinc un projecte, però que encara no puc avançar res fins que no estiga segur". Neus Ferri també ha assegurat que durant aquest 2023 la tornarem a veure de concert per les nostres comarques.

Per Belén Rivas./

L’exposició d’Antoni Miró sobre l’Hospital Sueco-Noruec

arriba a València

A més de ser la mostra protagonista del programa El Mur d'À Punt, el pintor alcoià també ha arribat fins a Cuba gràcies al llibre 'Antoni Miró i Cuba. Desdibuixant Fronteres'

BR | Alcoi./ L'obra de l'artista alcoià Antoni Miró és reconeguda per tot arreu, i així s'ha demostrat al programa d'À Punt, El Mut, que ha tret l'exposició que s'ha inaugurat recentment a València, concretament al museu de la Fundació Chirive-

lla-Soriano, i en la qual es pot veure un treball d'investigació de Els Llocs de la Memòria. En l'exposició es parla sobre l'ajuda i solidaritat internacional durant la Guerra Civil, concretament, amb l'exemple de l'Hospital Sueco-Noruec que es va

instal·lar a Alcoi. Amb aquest treball, l'artista ha volgut recordar i reivindicar allò que ha passat en la nostra història. Moltes de les obres que formen part d'aquesta col·lecció viatgen per tot el país. A banda d'aquesta mostra, Antoni Miró també

ha arribat fins a Cuba gràcies a un llibre escrit per la historiadora de l'art cubana Martha Laguna. El seu títol és 'Antoni Miró i Cuba. Desdibuixant fronteres', i s'ha presentat al Museu Nacional de Belles Arts de La Habana.

Mireia Pascual explica la realitat de les addiccions a través del seu conte infantil

Através de la climatologia, la periodista Mireia Pascual, i la il·lustradora Maria Molina, han creat una història infantil, que du com a títol 'El viaje de la gotas de lluvia', en la qual es parla sobre la situació que viuen les famílies amb pares i mares amb addiccions. Algodón i Espuma són dos germanets núvols que tenen una mare amb aquesta malaltia, i el major dels dos, Algodón, ha de desenvolupar un rol de pare/mare. A poc a poc, el protagonista va patint una sèrie de conseqüències negatives en la seua vida per no poder fer la vida de la resta de xiquets. Per a les seues autores que els personatges d'aquesta història siguen núvols els ha ajudat a poder plasmar en la història les emocions que poden sentir les persones afectades, ja que la tristesa es pot representar amb la pluja, o l'alegria amb un arc de Sant Martí.

Mireia Pascual sempre ha sigut una persona interessada

en aquests temes, ja que, el seu pare és metge de persones amb addiccions, i durant molt de temps ella l'ha estat acompanyant a convencions. Aquests anys van servir per a adonar-se que tots els pacients i els seus familiars adults tenien material d'ajuda, però que les seues filles i fills no, i que moltes vegades aquest era un tema tabú. Per aquest motiu va decidir crear aquesta història dirigida als més menuts de la família.

L'autora, a més a més, ha aprofitat aquest llibre amb un missatge tan valent, per a parlar també de les addiccions des d'una perspectiva de gènere: "Les dones que tenen trastorns addictius pateixen igual que un home, però arriben moltes menys a teràpia, ja que tenen un doble estigma. La dona està més castigada perquè està transgredint tots els rols de gènere que tradicionalment ha de complir per ser dona, com per exemple, ser una bona parella, ser bona mare, cuidar de la ca-

sa, dels fills, i de sí mateixa per a estar sempre estupenda, i quan eres una persona amb addiccions es transgredeix, perquè si no pots cuidar-te de tu mateixa, com vas a cuidar d'un fill, o treballar, i portar-ho tot endavant, i per això socialment es castiga més a les dones, perquè a banda de les etiquetes negatives com "borratxa", també com eres dona poden dir-te que eres una "fresca" o més "facilona" perquè com vas sempre beguda... I per això per a mi era important que fora la mare, per a donar visibilitat a com pateixen la malaltia elles".

Les il·lustracions en aquesta història han sigut una part fonamental per a poder plasmar cadascun dels sentiments, i que els xiquets i xiquetes puguen entendre millor aquests tipus de situacions. Maria Molina ha estat l’encarregada de la realitzaciód'aquesta part, i gràcies a les expressions dels protagonistes, i de jugar amb els colors, aquesta història ha cobrat vida a través

dels seus personatges. Un dels secrets d'aquests dibuixos, és que durant el conte apareix un personatge molt especial, el peluix del protagonista que està inspirat en la mascota de la Confederació d'Alcohòlics i Addictes en Rehabilitació. Pascual i Molina ja han presentat aquest treball a Alcoi i Torrent, i a banda, es va fer una preestrena, a la Confederació. Segons l'escriptora: "La resposta per part de les associacions està sent molt bona. S'està utilitzant en grups de teràpia, de xiquets i xiquetes, i de malalts, perquè a més, molta gent em comenta que és un conte dirigit per als menuts, però que qualsevol persona pot llegir-ho perquè té molt de rerefons. També sé que moltes persones que han patit o pateixen la malaltia, i dels seus familiars està sent bona perquè se senten identificats amb els personatges i amb eixos rols"

Aquest projecte ha anat més enllà, i a banda d'aquest conte,

Maria Molina s'ha encarregat d'aquesta part, i gràcies a les expressions dels protagonistes, i de jugar amb els colors, aquesta història ha cobrat vida a través dels seus personatges

també s'ha creat un material per a treballar en família: "Ara mateix sols està per a les famílies que han fet la seua aportació en 'Goteo', que és una plataforma de mecenatge, i és un complement al llibre i una ferramenta per a les famílies perquè puguen treballar aspectes emocionals, tota la família junta. També, des de l'editorial s'ha fet una cartilla didàctica per a les aules, per a poder treballar les emocions".

'El viaje de las gotas de lluvia' ja es pot adquirir en qualsevol llibreria de l’estat, i per internet, a través de Reclama Editorial.

Belén Rivas./

La periodista, i la il·lustradora Maria Molina, han treballat en 'El viaje de las gotas de lluvia', per a poder ajudar a xiquets i xiquetes, però també als adults, que pateixen aquest tipus de malalties

L’any Fuster finalitza amb l’edició d’una

biografia de l’escriptor

'Joan Fuster. D'un temps d'un país (1922-1992), és un volum de 500 pàgines i de més de 250 fotografies que s'ha publicat amb la col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim, el Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, la Generalitat Valenciana, el Consell Valencià de Cultura i l'Ajuntament de Sueca

Curs social d'escacs per a la reinserció en el Centre penitenciari deVillena

Per Joaquín

Corbí./ www.ajedreztabiyaalcoy.es

Organitzat pel Centre Penitenciari de Villena i baix la Direcció Tècnica del Club d'Escacs Tabiya Alcoi, s'ha realitzat durant l'estiu de 2022 (mes d'Agost i 1a quinzena de Setembre), un Curs Social d'Escacs per a la Reinserció de les persones recluses. Els objectius han sigut:

a) La rehabilitació dels presos inculcant-los nous valors i modificacions d'hàbits de conducta, utilitzant els escacs com una eina útil i entretinguda que ajude a posar en pràctica rutines de pensament, anàlisi, reflexió i presa de decisions. Es va aplicar per a això el pensament estratègic i l'educació en valors.

En aquest cas els escacs i el seu component competitiu va passar a un segon pla i es va establir una clara prioritat a aprendre a pensar, a prendre decisions, a planificar i a triar millor les respostes i actituds.

b) Donar la instrucció i formació adequada mitjançant l'ensenyament per a l'aprenentatge dels escacs, que permeta progressar en la comprensió d'aquest joc, a les persones interessades en això.

La funció de l'ensenyament per a l'aprenentatge dels escacs és la de donar al jugador els coneixements necessaris per a posar-los en pràctica, amb la finalitat que puga resoldre amb èxit, aquelles situacions que se li presenten en el transcurs de la partida d'escacs, i poder aplicar-los en la seua vida.

Van participar 15 persones, d'elles 5 dones i 10 homes, que van mostrar un gran interés en el Curs, i molt entusiasme en cada sessió. Les classes van ser impartides pels Monitors Nacionals d'Escacs Joaquín Corbí i Manuel López.

A més de les classes, es va realitzar un Torneig d'Escacs entre ells amb rellotge, a 10 minuts més 2 segons d'increment per jugada.

També es van realitzar unes exhibicions de partides ràpides i d'escacs a la cega per part del Monitor Joaquín Corbí, amb el Campió i Subcampió del Torneig respectivament, que van ser molt impactants i emocionants. En la partida ràpida del Monitor amb 1 minut i 30 segons contra el Campió del Torneig amb 6 minuts, es va poder contemplar la velocitat del joc del Monitor amb la seua precisió i reflexos per a fer bones jugades en poc temps. I en els escacs a la cega, sense mirar el tauler, amb el Subcampió del Torneig que va jugar molt bé, el Monitor va plantejar una Defensa Siciliana i va haver de trobar en la seua ment les jugades correctes per a tindre la iniciativa.

En un bon ambient es van entregar una revista a tots els participants del Curs, concretament de la prestigiosa Revista Peó de Rei, de l'Escola d'Escacs del Gran Mestre Miguel Illescas. Es va entregar al mòdul de les persones que van participar 10 jocs d'escacs i diversos llibres per a la seua pràctica diària.

El Projecte va ser elaborat pel Monitor Joaquín Corbí, President del Club d'Escacs Tabiya Alcoi, sent secundat organitzativament per les Autoritats del Centre Penitenciari de Villena, i Patrocinat econòmicament per l'Obra Social La Caixa. Des del Club d'Escacs Tabiya Alcoi volem agrair a les Autoritats del Centre Penitenciari de Villena i a tots els seus funcionaris, per les facilitats i el suport mostrat en aquest projecte Social per a les persones recluses que tant els ha beneficiat. I també a l'Obra Social La Caixa pel seu suport econòmic per a poder-lo realitzar. A tots ells els donem les gràcies per la sensibilitat mostrada en donar suport a la reinserció de la població reclusa a través dels escacs.

BR | País Valencià./ Des de la Institució Alfons el Magnànim, el Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, la Generalitat Valenciana, el Consell Valencià de Cultura i l’Ajuntament de Sueca, per a tancar l’any Fuster, s’ha editat la biografia ‘Joan Fuster. D’un temps d’un país (1922-1992)’, que ha estat escrit per Francesc Pérez Morangon i Salvador Ortells. Aquest llibre compta amb 500 pàgines i més de 250 fotografies i documents, en els quals els lectors podran descobrir la vida i obra de l’escriptor de Sueca.

Aquest treball s’ha pogut fer gràcies a anys d’investigacions sobre Fuster i és el text més complet sobre la seua vida i el seu pensament. El volum es divideix en dos parts. En la primera d’elles parla sobre els primers quaranta anys de la seua vida, i després des dels quaranta fins a la seua mort, als setanta anys. La divisió d’aquest llibre s’ha fet per l’aparició de títols com ‘Nosaltres, els valencians’, i ‘El País Valenciano’, que van condicionar la seua trajectòria.

Aquesta biografia és rigorosa, divulgativa, i està a l’abast de qualsevol classe de lector, amb una gran profusió d’imat-

ges que acompanyen al text i que ajuden a entendre’l, i a saber perquè va ser referent per a moltes persones i organitzacions, però també una figura controvertida en una època de redefinició de la identitat valenciana, com va ser el final del franquisme, la transició democràtica i la dècada dels huitanta.

Totes les administracions i entitats que han participat en l’elaboració d’aquesta obra, s’han mostrat satisfetes pel resultat i han considerat que aquesta contribució col·lectiva a l’Any Fuster ajudarà a la divulgació de l’escriptor molt més enllà de la data commemorativa. A partir del 10 de gener de 2023 es podrà adquirir aquest llibre.

‘Joan Fuster. D’un temps d’un país (1922-1992)./

El Monitor Joaquín Corbí al Centre Penitenciari de Villena./

Tradició, música i sentiments amb AlcoiSlide Quartet

Arrels alcoianes es fusionen, a través de la música de cambra, amb diversos instruments de caire tradicional, per tal de donar pas al seu últim treball discogràfic

HP | Alcoi./ Seràs La Veu d'Un Poble agafa com a objectiu principal la difusió de la música tradicional de les diferents arrels de l'Estat Espanyol, amb una especial menció a la música tradicional del País Valencià. Aquesta formació original -quatre trombons- es tracta d'AlcoiSlide Quartet, un grup de cambra format el 2019 per quatre joves, estudiants al Conservatori Professional de la ciutat de la capital de l'Alcoià. Parlem de Jordi Paredes, Gabriel Mico, Hèctor Pulido i Gerard Dueñas, els quals han realitzat aquesta fusió musical.

D'altra banda, cal destacar que aquesta formació completa, la qual trobem als enregistraments, està formada per dues dolçaines; Ferran Mora, el qual també actua com a instrumentista de l'instrument tradicional al País Valencià, el sac de gemecs i, Xus Colomer. A

més a més, la percussió tradicional i orquestral també dona un suport essencial a aquest enregistrament, a través de les interpretacions d'Arnau Copel i Ferran Almeria. Dins de l'àmbit reivindicatiu d'aquest treball, podem esmentar el suport a la llengua catalana i a la unió de les diferents cultures musicals i tradicionals dels pobles que conformen l'Estat Espan-

yol. Amb tot això, han rebut col·laboracions de cantants com Xavier de Bétera, cantaor amb cert renom al nostre país, el qual ens transmet els versos escrits per Vicent Andrés Estelles amb la cançó El Bolero de l'Alcúdia. Noèlia Llorens "Titana", cantaora valenciana, la qual acaba de rebre el reconeixement als Premis Carles Santos, col·labora amb aquesta

formació per donar el toc feminista al seu enregistrament, a través de la primera versió cantada per una cantaora amb una lletra dedicada a la tia Milieta, dona essencial per entendre la nostra tradició. A l'últim, trobem una versió de la primera melodia musical del País Valencià, la Muixeranga d'Algemesí, la qual ens transmet el sentiment i el moment

més emotiu d'aquest treball discogràfic. A més a més, durant aquesta interpretació trobem la veu del reconegut cantautor alcoià Jordi Gil, veu que aporta la tendresa a aquesta versió, a través dels versos d'Assumiràs La Veu d'Un Poble, del poeta valencià Vicent Andrés Estelles.

La presentació

El passat 27 de desembre, es va dur a terme la

presentació d’aquest treball discogràfic, donant pas a l’èxit, el qual es va fer visible amb màxima afluencia i amb una venda record de còpies físiques. Durant aquest acte, van estar present el cantaor Xavier de Bétera, la cantaora Noelia Llorens “Titana” i el cantautor alcoià, Jordi Gil, el qual va fer esclatar la sala amb la versió recitada de la Muixeranga.

AlcoiSlide Quartet./ Fotografia de Jordi Arques

Presentació del nou disc ‘Seràs la veu d’un poble’./

La revolució del petroli

Col·lectiu #Revolta1873: Reivindicar la Revolució del Petroli durant el 150 aniversari

Diego Fernández, un dels membres del Col·lectiu #Revolta1873, ha fet valdre la importància d'aquests fets que van canviar la història d'Alcoi. Per a commemorar aquesta efemèride, s'han estat fent una sèrie d'accions, i durant l'any 2023, s'estan preparant diverses activitats perquè tot el món tinga l'oportunitat de conéixer la verdadera història d'aquesta revolució obrera

Alcoi és una ciutat amb molta història, i durant aquest 2023 que comencem se celebrarà el 150 aniversari de la Revolució del Petroli. Diego Fernández, professor a l'IES Andreu Sempere, i un dels membres del Col·lectiu #Revolta1873 recorda perquè és important recordar-ho i saber que és el que va passar realment: "Independentment que siga el 150 aniversari, la Revolució del Petroli, és un fet transcendental en la història d'Alcoi, i en la resta de l'estat espanyol. La historiadora Clara Lida, diu que és "la insurrecció més important a Espanya en el segle XIX, i després de la Comuna de París, el fet més significatiu". I és important perquè els protagonistes són el moviment obrer, que fins a eixe moment no existia com a tal, i també per la posterior repressió, que va ser indiscriminada i va portar a la presó a unes 300 persones, i processades unes 700. I no es va mirar qui eres, si homes, dones, xiquets o iaios, i això va ser la primera vegada que es va donar de manera tan bestial. El procés judicial va durar 14 anys, i va haver-hi una sentència absolutòria, és a dir, que va haver-hi gent que va passar anys en presó, fins que aconseguiren la llibertat sota fiança, i que després van dir que eren innocents, que tots eren innocents, perquè els jutges van dir que no s'havien demostrat les acusacions", i afegeix que "es parla molt, però en realitat es coneix poc del que va passar.

Sempre ha sigut un objecte d'utilització política, i no parle de l'actualitat. Aquest fet va suposar el trencament entre el moviment obrer i el republicanisme, que després va costar molt de cosir. Eixa disputa va continuar present durant dècades, així que cada vegada que eixia una obra historiogràfica que venia a recuperar i recordar aquests fets, continuava estant present aquesta disputa, que va anar més enllà, perquè és una lluita que s'anomena, lluita de classes, que és entre la burgesia, que ja estava posicionada d'una forma molt còmoda, i pel moviment obrer,

que continuava reclamant millores en les seues condicions de vida. Eixa lluita no va acabar en 1873, sinó que la podem seguir al llarg de la història contemporània. Quan llegim textos de temps passats, estan fets en funció dels interessos de qui fa eixes lectures, i qui fa les lectures normalment, són els vencedors, i en aquest cas, la burgesia industrial, que al llarg dels anys van estar recordant la "barbaritat" que va passar. I així va ser en el 50 i 75 aniversari, però ja en el 100 afortunadament comencen a aparéixer altres obres historiogràfiques, com les de Clara Li-

Fabricación Propia

Venta al por mayor y al público: Canapés, Colchones a medida, Ropa de Hogar y Bebé

Precios de fábrica

Ctra. de Alicante, 80

T. 965 540 299 · ALCOY

www.colchonesdreamform.com

"Sempre ha sigut un objecte d'utilització política, i no parle de l'actualitat. Aquest fet va suposar el trencament entre el moviment obrer i el republicanisme, que després va costar molt de cosir"

da, o Manolo Cerdà, un historiador de Muro. Sols fa 50 anys que tenim aquests treballs, i a pesar de la historiografia, de la difusió, i del treball que fan des del CAEHA o el Club Unesco, continua molt vigent en l'imaginari col·lectiu haver arrossegat a Pelletes, o el que van fer els petrollers".

Per a traure aquests fets a la llum, durant l'any passat va veure la llum el col·lectiu #Revolta1873, que va nàixer gràcies a tres professors. Per una part Diego Fernández, i a més, una mestra d'infantil, i un professor de la Universitat d'Alacant. "El col·lectiu no va nàixer

durant el 2022. Feia molt de temps que estàvem pensant-ho, però com a tots, ens va agafar la pandèmia, i hem estat fins a les portes del 150 aniversari per a poder traure el material. Un material en el qual ha col·laborat l'alumnat i professorat de l'IES Andreu Sempere, i hem pogut fer una exposició, un llibret, i un curtmetratge documental. Ara tenim la idea d'anar als centres educatius, però no sols allí, perquè pensem que hi ha molta desinformació sobre aquests fets, ja que han sigut mitificats, falsejats, i hem anat arrossegant totes eixes mentides que ens van contar, i ara per fi, la història, la ciència social, ha de substituir la llegenda que continua molt present".

Aquests materials dels quals parla Fernández es van presentar el dia 15 de febrer a l'IVAM CADA Alcoi. Alumnat d'aquest centre alcoià s'ha encarregat de fer les il·lustracions i preparar-ho tot, i de fet, el seu treball ha sigut reconegut per Caixabank Dualiza i per FPEmpresa, que donen premis

Belén Rivas./

Presentació del curtmetratgesobre la Revolució del Petroli a l’IVAM-CADA d’Alcoi./

La Revolució del Petroli (1873-2023)

per Diego L. Fernández Vilaplana, Col·lectiu #Revolta1873./

Dijous 15 de desembre el Col·lectiu #Revolta1873 va eixir de l’ombra –com deien els internacionalistes– per reunir-se a la llum del sol. Ens acompanyaren vora 200 petrolieres i petroliers i, per fi, vam veure el curtmetratge documental sobre “la insurrecció obrera més important del segle XIX”. Comença, amb aquest acte, l’any del Petrolio [ens corregeix Ricard Bañó] per commemorar el 150 aniversari de la Revolució. A la presentació, alumant de la Formació Professional Bàsica i del Batxillerat Artístic de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi ens oferiren un lliçó de vida. Un exemple d’empoderament, una exposició magnífica i un llibre il·lustrat meravellós.

als projectes més innovadors de la Formació Professional de tota Espanya. L'IES Andreu Sempere va aconseguir 6.000 euros per a material, i segons assegura el professor: "Crec que va ser l'únic que es va donar a l'FP Bàsica". L'alumnat d'aquest nivell a més d'adquirir nous coneixements, van ser ells mateixos, a través de les seues pràctiques d'empresa, els que van maquetar i imprimir el llibre. Pel que fa al curtmetratge s'ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge de 140 persones que han posat el seu granet de sorra.

El treball de tot un curs ha tingut una molt bona acollida, tal com comenta Diego Fernández: "Hi havia molta gent en la presentació que estava molt interessada en el tema. Vam rebre moltes felicitacions, i ens pregunten si continuarem fent activitats"

I sí, concretament des del col·lectiu s'està preparant un 2023 amb molts actes per reivindicar aquests fets, i que ha avançat el seu membre: "Primer farem una ruta en gener, i tenim pensat fer més endavant i que puguen ser teatralitzades. En febrer tenim programada una trobada amb els artistes, on també estarà present l'IES Andreu Sempere, que es farà a Detroit Llibres. I per al mes de maig ens han

convidat a la Fira del Llibre Anarquista de València. A més, molta gent ens estan dient que vol que anem a explicar el projecte, com l'Institut de Muro i d'altres localitats. Volem fer també per al dia 8 de juliol, dia de l'aniversari, una representació més important, i a banda, estem intentant organitzar unes jornades juntament amb la Universitat d'Alacant, que seran a nivell internacional, és a dir, que vindran historiadors d'altres països perquè ens expliquen processos semblants i paral·lels, per a posar en context el que va passar en Alcoi, perquè de vegades sols ens mirem a nosaltres, i parlem de Pelletes, però això forma part d'un moment de la història determinat".

Totes aquelles persones interessades a col·laborar amb el col·lectiu ho podran fer, ja que s'ha posat a l'abast de tot el món un canal de Telegram, i animen a la gent a participar.

Busquem, per una banda, desterrar el mite i, d’altra, un reconeixement a les vertaderes víctimes d’aquesta història. Perquè quan t’apropes a l’estudi de La Revolució del Petroli sorprenen dos coses. La primera és la persistència del mite, de la llegenda o directament de la mentida. Portem, per sort, cinquanta anys d’historiografia seriosa, des dels treballs de Clara Lida i de Manolo Cerdà. I vint-i-cinc de divulgació. Al 125 aniversari el CAEHA, amb Àngel Beneito i Paco Blay al capdavant, van fer una tasca ingent. El CAEHA i el Club UNESCO. M’agradaria fer una menció especial a Pepe Fuster, que ens va deixar recentment, i que tan trobarem a faltar.

Però, a pesar dels esforços, encara avui en dia continuem sent testimonis de la manipulació descarada dels fets. Ja sabeu, un falsejament en favor dels vencedors de la història i en detriment dels vençuts.

La segona qüestió, molt relacionada, és sobre els protagonistes. Mireu, ara fa una setmana acompanyava seixanta membres de l’AIT, que van celebrar el centenari de l’Associació a Alcoi. Delegats de tot el món amb militància i formació anarquista.

Doncs bé, un d’ells em va preguntar: “¿Es verdad que arrastraron al alcalde?”.

A aquest poble (i fora) gossets i gatets saben que Pelletes va ser arrossegat. El que no sap tanta gent és qui era Vicent Arques Gregori. Al juliol de 1873 tenia 12 anys. Va entrar a la presó en desembre acusat d’arrossegar “al desgraciado Albors la mañana del 10” [la delació és d’un altre de 15 anys que intentava lliurar-se de la presó]. A l’abril, la guàrdia civil va traslladar Vicent a Alacant [nugat i a peu], al castell de Santa Bárbara, d’on no va eixir fins a l’octubre de 1876 després de pagar la fiança.

De malnom li deien Capsoga perquè “era atrasado para su edad”. El jutge no ho va veure clar i va cridar a declarar els seus antics mestre (antics, perquè al moment dels fets ja treballava de teixidor). Els docents van assegurar que era perfectament capaç de “discernir lo bueno de lo malo y para darse cuenta de los actos que la moral reprueba”. Altres testimonis insistiren en que “parecía un bobo”

Finalment el fiscal el va acusar de sedició, d’assassinar a Pelletes, de lesions greus a un guàrdia civil, de menys greus a un segon i de lleus al capità. Al desembre de 1887, catorze anys després, va ser absolt per falta de proves. Ell i la resta d’acusats. Aquesta és la nostra pedra per al nou marge que hem de construir entre totes i tots. Li ho devem a Vicent Arques, a la Lleona, a la Bohua, al Teranyina, al Seguet de la Murtera, a Cagó, a Xufa, a Peret de la Sarga, a Graella, a Penca de Benilloba, a Bacora, al Besat, al Tortet del Rural, i a centenars dels nostres besavis i rebesàvies.

Projecte de l’IES Andreu Sempere https://portal.edu.gva.es/iesandreusempere/la-revolucio-del-petroli/ Curtmetratge documental https://youtu.be/FBchRdc2_5s

"La historiadora Clara Lida, diu que és ‘la insurrecció més important a Espanya en el segle XIX, i després de la Comuna de París, el fet més significatiu’"

La revolució del petroli

Joves d'entre 14 i 18 anys s'han sumat a aquest concurs de creació de contingut, i s'han publicat més de 50 streamings

BR | Alcoi./ Un total de 600 joves entre els 14 i els 18 anys han participat en el concurs de creació de continguts en català que ha estat organitzat per AMIC-Directes. Aquesta ha sigut la primera edició, i segons AMIC, ha sigut tot un èxit, ja que, ja s’han publicat més de 50 streamings que es valoraran durant els pròxims dies.

Per a portar endavant aquests projectes, nou influencers han estat acompanyant a l’alumnat en la creació de contingut durant aquesta fase del concurs a través de la figura dels mentors, al capdavant dels quals es trobaven Laia Gufolove, Norman López, Gal·la Martí i Elia Periwinkle, entre altres. Els participants han fet un directe amb una duració d’uns 20 i 30 minuts, en grups d’entre 3 i 5 persones.

L’objectiu d’aquest concurs és que “amb una mirada transversal, s’anima als joves a formar-se en les noves plataformes di-

gitals, a través de mentories i píndoles d’aprenentatge, amb l’objectiu final de crear un vídeo en directe en català, tenint en compte els diferents aspectes apresos durant el transcurs del termini creatiu”. A la pàgina d’AMIC-Directes es poden consultar els vídeos de cada grup. En aquesta primera fase del concurs s’han sumat un total de 56 directes en el qual s’han tractat temes variats com les festes nadalenques, les modes, la salut mental, el Mundial de Qatar, els videojocs, o les xarxes socials, entre altres. En els pròxims dies, un jurat format per creadors de continguts i per l’organització AMIC triaran a tres guanyadors per categoria, a més del docent més involucrat en el concurs. El millor de cada categoria guanyarà premis monetaris bescanviables per material escolar i audiovisual en establiments indicats per l’organització.

El Concurs Literari AMIC-Ficcions rep més 2.500 inscripcions

En aquesta quinzena edició del concurs han participat un total de 239 centres educatius de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Aragó, Andorra, i Catalunya Nord

BR | Alcoi./ AMIC-Ficcions ha arribat a la quinzena edició, i ho ha fet amb 2.535 participants procedents de 239 centres educatius; així i tot, que el termini d’inscripció no finalitza fins al 31 de gener. Del total de participants, a hores d’ara, 1.659 són de Catalunya, 633 del País Valencià, 218 de les Illes Balears, 22 d’Aragó, 2 d’Andorra, i 1 de Catalunya Nord.

El concurs ‘AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries’ està dirigit a alumnes entre els 14 i els 18 anys, que cursen 2n d’ESO, Batxillerat, o Cicles Formatius de Grau

Mitjà, i té com a objectiu impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants, i fomentar l’escriptura i literatura en català.

Amb els inicis de les novel·les: ‘Nosaltres a la lluna’ d’Alice Kellen, ‘Ciutats de Fum’ de Joana Marcús, ‘Jaufré’ (anònim), ‘El que penso (sobre tot)’ de Jordi Sierra i Fabra; i ‘Terres mortes’, de Núria Bendicho, els participants han de crear un relat dividit en tres capítols, i penjar-los a través del web del concurs seguint el calendari d’entrega. El concurs pot ferse de manera individual, o participant en grups de

fins a tres persones.

El jurat estarà format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, i valorarà la qualitat literària dels textos, la coherència argumental i l’originalitat de les històries.

Les obres finalistes es donaran a conéixer durant la segona quinzena d’abril, i en maig es farà l’entrega de premis i diplomes en diversos actes arreu dels territoris de parla catalana. Per a aquesta edició els premis són: un iPhone, una PlayStation, un iPad, un Smartwatch, i uns auriculars sense fils.

Els professors més mo-

tivadors dels diferents territoris també rebran el seu premi. Aquest serà per aquells que més alumnes hagen presentat al concurs, i entre els quals, més relats arriben a la final. Entre els premis al professorat per províncies sortirà el Premi al Professor més motivador de cada territori, el qual estarà guardonat amb una estada per a dos persones, de dos dies, que inclourà sopar o esmorzar.

En la passada edició d’aquest concurs van arribar a participar més de 4.490 alumnes provinents de 284 centres educatius diferents.

600 inscrits a la primera edició del concurs de creació de continguts en català d’AMIC

Guia inacabada de la fantasia valenciana de Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert

En un paper vell de diarid’un diari groc del temps- vaig trobar, ja fa anys, una referència a una societat secreta coneguda com els Guardians de la Llegenda. No hi vaig donar importància. Devia pensar -innocent- que es tractava d’una invenció dels redactors en temps estivals, que ja se sap que han de farcir el paper d’alguna manera en temporada baixa de notícies. Però recorde bé que l’objectiu d’aquella societat era “divulgar i defensar el patrimoni rondallístic i llegendari”. Divulgar... com? Si són una societat secreta! I defensar... de què? De qui? Allò no tenia sentit, així que vaig llançar aquell paper al contenidor blau.

Ara bé, des de llavors he anat trobant referències ací i allà a la societat secreta i, de manera inexplicable, des de llavors ençà els valencians hem anat prenent consciència del nostre “patrimoni rondallístic i llegendari”

Arreu del país s’han organitzat fires i festes fantàstiques i nits de contacontes que murmuren llegendes; hi ha cantacançons que posen música als nostres éssers màgics; hi ha museus que mostren les pistes que deixa la meravella; hi ha un degoteig constant de publicacions que parlen de criatures, espais i objectes misteriosos que sempre han estat ací, però havíem començat a oblidar: que vivien -que viuen- entre nosaltres. Fins i tot, hi ha algú que m’ha assegurat haver tornat a veure un tal Home dels Nassoso era de les Orelles?- la nit de Cap d’Any, després de dècades de letargia.

Aquest deixondiment inexplicable de la màgia a casa nostra em va posar la mosca darrere l’orella i vaig començar a seguir el rastre de la fantasia. Després

d’anys d’investigació, tinc sospites prou fundades per creure que, rere els Guardians de la Llegenda, s’amaguen, si més no, Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado. Crec que aquesta descoberta és d’interès públic i notori i que una publicació com aquesta hauria de donar-ho a conèixer.

Més enllà del seu paper en l’organització de material extraordinari de diversa classe, els professors Labrado, Gisbert i Borja ja havien publicat, a sis mans, un Por o fugirem que recreava les llegendes valencianes vinculades al terror. Però ara han posat els seus coneixements al servei general de la societat en un llibre que, els assegure, es convertirà en el manual de les assignatures de Teoria i Pràctica de la Màgia Valenciana: es tracta de la Guia inacabada de la fantasia valenciana. I és clar que és així, perquè, darrere d’aquesta publicació, hi ha una institució que es preocupa, de fet, per “divulgar i defensar el patrimoni” dels valencians, en general: l’ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia.

És ben possible que la bibliotecària de l’ETNO, Amparo Pons, trobés també, en el seu moment, aquell paper groc de diari i que, fidel al seu treball, decidís desar-lo i catalogar-lo a l’hemeroteca. I que el recuperés per localitzar els Guardians de la Llegenda per a la campanya “Espanta la por” que organitza el museu: es tracta d’un projecte amb el qual, des del 2016, l’ETNO lluita per “mantindre vius els nostres monstres com a element identitari”, segons explica Pons al pròleg. La Guia inacabada de la fantasia valenciana és, de fet, el producte més recent d’aquesta campanya.

La Guia inacabada de la fantasia valenciana és una selecció de personatges, espais i objectes valencians meravellosos descrits i classificats seguint tres preguntes: qui, on i quan. Els epígrafs que encapçalen les respostes són dignes d’un tractat d’història natural del segle XIX. Així, pel que fa a qui, Labrado aplega un “Repertori alfabètic de llocs, objectes, presències secretes i éssers o criatures de natura ambigua o d’existència improbable”; pel que fa a on, Gisbert presenta la “Geografia màgica i llegendària de personatges, entitats, espais i creences de l’imaginari valencià”; i pel que fa a quan, Borja s’encarrega del “Calendari essencial de personatges, éssers, entitats, espais i creences fantàstiques de l’imaginari popular valencià”. I les altres tres preguntes periodístiques? Què, la fantasia; per què, per mantenir-la viva; i com, ara els ho diré. L’edició és bellíssima: és un

Les il·lustracions de Marc Bou completen aquesta olor de tractat decimonònic revisat: juga amb el seu estil geomètric característic i el remena amb la tradició del gravat, ací de to gòtic estilitzat, amb una bona dosi de misteri i d’ombra

llibre de gran format. Enquadernació en cartoné amb una cinta de tela com a punt de llibre; il·lustracions cada poques pàgines a la manera de gravats; ús d’un color diferent, a més del negre, per a cada part –terracota per al “Repertori”, verd grisós per a la “Geografia” i bordeus per al “Calendari”–; dos índexs molt útils, un sobre criatures i un índex geogràfic; i una admirable “Bibliografia o recull incomplet de referències documentals sobre éssers, creences, entitats, paratges i personatges fantàstics”

Les il·lustracions de Marc Bou completen aquesta olor de tractat decimonònic revisat: juga amb el seu estil geomètric característic i el remena amb la tradició del gravat, ací de to gòtic estilitzat, amb una bona dosi de misteri i d’ombra. Tot plegat acaba de dotar laGuia de la capa enigmàtica d’encens i cendres que demana.

No vull avançar gaire sobre

el contingut: els deixe a vostés que indaguen, consulten, remiren, comproven i se sorprenguen. Tant és si són petits com grans: tothom hi trobarà informacions útils, pràctiques o improbables sobre el món fantàstic que ens envolta. Com a aprenent de bruixot he pres nota, per exemple, sobre les propietats de la figuera de pala, la manera com escapar dels barbuts del blat, els punts on s’amaguen les encantades o el dia que l’aigua de la mar es fa dolça.

I, malgrat la quantitat i la diversitat d’informacions i consells que s’hi contenen, els autors asseguren, humilment, que 238 pàgines no basten per tancar el tema: la guia es presenta, amb el títol mateix, com a inacabada. Perquè, com afirma Amparo Pons, “no tot ha estat aplegat i publicat” i és possible que un bruixot experimentat, o una fetillera titulada, o la gent plana i senzilla, hi trobe a faltar una cova que contenia tresors dels temps antics, o algun esperit de qui ha sentit parlar quan esperava el metro. No ha de patir: l’ETNO ho té previst, es posa a disposició del públic lector i coneix bé la manera de defendre’ns del desconeixement sobre nosaltres mateixos. I els Guardians de la Llegenda, també.

Per Vicent Vidal, Professor de Llengua i Literatura./

Presentació de la Guia en la Societat Guardians de la Llegenda./

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

D’un temps i un País

-Memòria fotogràfica d’Arjones-

Llotja de Sant Jordi d’Alcoi

«...tot sembla més encisador quan ho veiem en la distància, i les coses abasten un relleu singular quan s’observen en la càmera obscura del record»

Théophile Gautier

El passat dia nou de desembre de 2022, i fins el vint-i-sis de març de 2023, podrà visitar-se a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi l’exposició del fotògraf Perfecto Arjones d’Un temps i un País -memòria fotogràfica d’Arjones-. Mostra que compta amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, la Fundación Mediterráneo, l’Ajuntament d’Alcoi i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant.

El cronista i reporter gràfic Arjones posa en valor, amb la seua particular i íntima forma de mirar a través de l’objectiu d’una càmera fotogràfica, l’evidència dels canvis i transformacions socials que el País Valencià ha sofert, ja des dels anys seixanta fins els primers temptejos democràtics dels darrers dies dels setanta i primers vuitanta.

I l’exposició aporta diversos vessants informatius, com ara: els canvis socials a Alcoi (meitat dels seixanta fins segona part dels vuitanta); els canvis estructurals a Alacant, la Marina, la Vega Baixa, Onil, Crevillent, Xixona, Elx... (des de 1960 fins el 1984); la política (afectant dates que van des de 1970 fins el 1984) i on s’hi acullen manifestacions, aspectes al voltant de la incipient Constitució, el 9 d’Octubre, l’1 de Maig, manifestacions franquistes o en contra d’ETA, instantànies de les Corts Valencianes o un Miting de Felipe Gonzàlez de l’any 1982. També una selecció de retrats de persones rellevants de la societat d’aleshores forma part de la mostra que s’exhibeix: S. Bernabeu (1970), el bisbe Pablo Barrachina (1979), Aracadi Blasco (1984), Gastó Castelló (1973), Caruso, cantant de carrer (1983), Camilo Sesto (1984), Òscar Esplà (1970), A, González Pomata 1970), Eusebi Sempere (1982), Agatàngelo Soler (1980), Pedrito Rico, cantant (1970), Polín Laporta (1980), GilAlbert (1982), Joana Francès (1971), Ovidi Montllor (1979)... La figura de Perfecto Arjones abasta amplis matisos en el recorregut que en fa del seu esguard escrutador. Captura, des de la càmera, la intensitat de les circumstàncies que el viure quotidià comporta. I ho fa amb la necessitat de deixar memòria dels afanys que la gent exerceix per a seguir els camins de la vida, o de l’experiència. Un munt de circumstàncies de caire social, festiu, esportiu, i representatives d’una societat en

«Reminiscències»

-de Mercè Díaz-

Casa de Cultura d’Alcoi

Marcial

perpetu moviment, s’hi inscriuen al panòptic d’un esguard que, també, allibera fortes càrregues de expressió estètica. Però tot es degut a la immediatesa com a valor simbòlic de la continuïtat vital. La societat, i les dones i homes que la basteixen, s’hi mostren amb la naturalitat elemental quan construeixen engrunes d’existència. I l’acció és el resultat d’alliberar els condicionants estratègics de la forma per donar pas a la naturalesa de la intimitat. Aquella que traspua des del visor de la càmera cap a l’element nodriu; la matèria humana que fulgura tots el valors del paradigma argumental. Perfecto Arjones, que treballa a la premsa: Pueblo Gallego, Faro de Vigo, Información, EFE, Hoja del Lunes, etcètera, manifesta una enorme tendència a posar de relleu la realitat com a valor intrínsec de l’experiència professional. Documenta, a vegades també ho fa per escrit, les situacions que adquireixen rellevància circumstancial, tot atorgant-les valor de testimoni i que haurà de conformar part del calidoscopi del món que l’envolta. Cada moment significa per sí mateix, però també aconsegueix el valor d’ésser part d’una història comuna en el conjunt multiforme del corrent dinàmic de la història.

Matthew Arnold digué: «...el periodisme és la literatura amb presses...», i no anava massa errat, doncs el vertigen al qual es veu sotmès l’exercici lliure de la comunicació periodística és ben conegut: on, quan, qui, per què, com...són algunes de les estratègies que cal tenir en compte a l’hora de fornir una informació pertinent. I, a més a més, abans millor que ara o que després. I el reporterisme gràfic, com ara el practicat per Perfecto Arjones, s’inscriu en aquest corrent apressat del dia a dia, però amb un avantatge ben especial: les imatges resten dempeus, inclús tenint en compte el decurs temporal, tot facilitant-nos la lectura pausada després d’un temps transcorregut, on la fugacitat, o la immediatesa, ja no són tan necessàries, i els pòsits de la història han fermentat als plecs de la nostra memòria com a poble.

I volem agrair les persones i institucions que han fet possible aquesta exposició, regalant-nos la possibilitat d’escodrinyar entre les imatges que formulen una part substancial del temps en què ens ha tocat viure. Moltes gràcies.

El passat trenta de novembre, a la Casa de Cultura d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició Reminiscències, mostra que romandrà oberta fins el vint-i-set de gener de 2023. Aquestes que segueixen són les paraules que vàrem pronunciar a l’acte d’obertura.

«La bellesa fineix com ho fa la vida, però és immortal en l’art», ens diu Leonardo da Vinci, i, potser, l’experiència així ens ho confirma, per poc atents que estiguem en la contemplació de la realitat quotidiana.

I avui hem de dir que sentim una doble alegria en presentar a l’artista Mercè Díaz a la Casa de Cultura, i la seua magnífica exposició «Reminiscències». Per una banda no podem abstraure’s de la coneixença que en tenim de l’artista: els vells temps ens van unir a la Facultat de Belles Arts de la UMH en Altea, també junt amb Ricardo Casal, la seua parella, i un magnífic escultor, per cert. D’aquell temps preciós el record ens serveix, en safata daurada, la presència d’una estudiant atenta, esforçada, personalment discreta i brillant en les propostes que, a poc a poc, anava fornint. Va estar, si més no, tot un plaer acompanyar-la en l’aventura del seu creixement artístic.

I ara, en una altra direcció, direm que l’obra de Mercè Díaz viatja a sobre d’un corser alat. I ens expliquem. Presenciem l’adveniment d’un somni absolut i, des d’aquest, la fluïdesa lúcida de la memòria quan surt a l’encontre dels objectes precisos que s’agermanen amb el record.

El record com una clau que obre la vastitud de l’infinit. El record com un sortilegi que s’afanya per conquerir les portes on habita el taumaturg. I la memòria que abraça cadascun dels racons a les finestres de la vida. Càlida matèria primera és el vent suau que ajuda el subtil sotrac de l’agrunsadora en el paisatge remot de l’experiència vital.

Tot és veritat en l’obra de Mercè Díaz. Tot s’acompanya de la raó que comboia els astres per ferir la nostàlgia dels dies. I el color marca el cànon de la bellesa en conformitat amb l’enyor que curulla de garanties el treball esforçat al peu de l’obrador. La «memorabília» acut a la cimera de l’afecte quan incorpora les engrunes substancials de l’amor. Sí, de l’amor pel temps viscut, o pel temps transcorregut, que incorpora materials nodrits d’afectes, i també dels extrems que des de sempre han acompanyat l’artista; ara al rescat de tanta joia recargolada als plecs de la infantesa.

La pintura té aquestes coses: sempre incorpora la novetat lògica que correspon a una determinada manera d’entendre l’existència. L’art és comunicació, i vertebra diàlegs sonors quan els pinzells canten ritmes d’esperança. La construcció d’una obra artística també ens diu de la fertilitat del temps que no passa debades. Les hores aporten sensibilitat per anar fent, sense pausa, un camí fecund i força generós. L’art és inspiració social, però també eina indispensable per a abastar l’infinit dels horitzons més preuats. L’art és, potser, com la vida.

I Mercè Díaz, apostada a la talaia principal de la seua sincera mirada: comunica, sent, acaricia el record, guanya la memòria i aviva el foc sacrificial de la fantasia. Perquè és la bellesa un cànon restituït des del bon gust, i des de l’aventura de cada dia a bord del vaixell de la imaginació.

I clourem les paraules amb els versos de Kavafis que diuen: «He contemplat tant la bellesa/que la meua vista li pertany...»

A Mercè la gratitud per possibilitar-nos fruir del seu treball artístic i deixar-nos-el durant un temps entre nosaltres. A Toni Miró la gratitud pel seu treball esforçat en favor de la cultura del nostre poble. A l’Ajuntament d’Alcoi la gratitud per romandre perseverant en el recolzament de l’art com a vehicle de transmissió de coneixement; i també pel seu suport incondicional. I a tots vostès, estimats amics, la gratitud per acompanyar, sempre i tothora, les propostes artístiques que s’inscriuen al si del nostre col·lectiu projecte cultural. Vostès són la principal garantia de la continuïtat. Gràcies a tots.

«Poder fruir dels records de la vida és viure dues vegades»

de Josep Maria Gort

«Usus et experientia dominantur in artibus» Columella, De re rustica, 1,

El proppassat dia 29 de novembre, a la sala d’exposicions del COM, s’inaugurà l’exposició de l’artista català Josep Maria Gort amb el títol de «Cosmogonia», la qual restarà entre nosaltres fins el proper 27 de gener de 2023. A l’acte d’inauguració, i junt al pintor, assistí nombrós públic que pogué gaudir de la magnífica proposta que s’hi presentava. També cal esmentar l’aportació musical que se’n feu per part del cantautor Jordi Gil, ben acompanyat a la guitarra per Juan Mateo, els quals interpretaren diverses composicions pròpies, de gust exquisit i amb la profunditat i delicadesa a què ens tenen acostumats. Podem ben assegurar que l’acte resultà càlid, acollidor i força interessant.

I com podríem definir (tot reconeixent tan difícil com és) la pintura, o el conjunt de l’obra que ens ofereix l’artista Josep Maria Gort? Doncs diverses podrien estar les aproximacions, sempre reductives, de l’abast absolut de l’obra. Per una banda cabria apuntar cap a un «realisme màgic», el qual concerneix, vitalment, a l’aparell surrealista que en bona part dels quadres s’hi representa. També cabria apuntar cap a un «surrealisme crític», on la fantasia, barrejada amb un ull escrutador, s’incorpora de forma decidida al camp de les anàlisis socials, articulades des d’un punt de vista irònic, i també sarcàstic.

El que és ben cert, però, a banda de les definicions, o de les apreciacions sempre subjectives, és la radical bellesa de les propostes pictòriques: la màgia, el color, la forma, l’interès pels tímids racons de la història present, la incorporació d’un llenguatge sincer i atrevit alhora, la precisió del detall i l’enorme treball desenvolupat per a dur a terme la labor representativa, fan de l’obra de l’artista J.M. Gort un món particular que eixampla els seus límits davant

la contemplació de cadascun de nosaltres quan ens hi acostem lliures i desacomplexats.

I cal tenir paciència i una mica de temps. Sí, cal assistir a l’encontre d’aquest món apel·latiu que esmentem per a fer-lo, també, ben nostre. No ens serà gens profitosa la visita si només recorrem la geografia dels llenços amb una lleu mirada. Per a gaudir-ne abastament cal observar atentament: cada detall, tots i cadascun dels extrems dels quadres, la línia prima que adverteix la presència d’una fèrtil troballa, la guspira que encén el foc de la il·lusió fantàstica, l’advertiment d’aquella benhumorada figura que traspua irònic lirisme. Cal escoltar, si més no, el frec amatent als pinzells de J.M. Gort quan canten la resistència o la voluntat d’ajustar el vers pausat de la memòria càustica. I podrem celebrar, la intuïció ens ho reclama, la paciència infinita d’un treball acurat, sòlid, tangible amb la mirada, precís en la disciplina dels dies feiners...al cau on s’hi conformen els misteris de la creació artística. Quan Lewis Caroll diu: «...preocupat del sentit, i les paraules eixiran pel seu compte...», assegura la pertinença i adequació que s’hi manifesten al llenguatge oral en virtut dels mecanismes interns que viuen al si de la matèria constructiva de la comunicació. Doncs bé, quan parlem del surrealisme present a l’obra de J.M. Gort, volem incidir en aquesta mateixa direcció que apunta Caroll. De l’adequació en la pintura de l’artista s’hi arriba a la coherència en la voluntat semàntica. La significació resta lliure a la sempre difícil bastida de l’apreciació sui gèneris. Cadascun, d’acord amb les eines de què en disposa, pot fer-ne l’aproximació volenterosa que crega més convenient: lliure i, clar està, circumstancial. I així ho determina, clarament, l’artista amb la mestria d’abonar en llibertat el territori de la

seua pintura, car si «...les paraules, una vegada impreses, tenen vida pròpia...», com expressa C. Burnett, també la matèria orgànica en la pintura de J.M. Gort, manifesta la saviesa de deixar en llibertat l’aproximació que se’n puga fer, visitant tothora, els angles més distants d’un univers «cosmogònic», tan erudit com, també, domèstic. El pintor, des del seu univers propi, potser també propi-inventat, analitza, valora i percudeix damunt la pell interpretativa de les causes que confirmen aquest món que habitem. Cap assumpte resta indiferent a l’escrutini del seu esguard, ni de la perseverant manera d’acarar els vels que, a poc a poc, mostraran la veritable realitat de l’existència. I sembla un joc de fragilitats costumistes, però l’endins de la matèria verifica la posició crítica, mitjançant el saludable exercici de la ironia com a recurs nutritiu o, si es vol, veí de la culta retòrica tradicional, aplicada, ara, a la pintura; a l’art a la fi.

Farem, ara, i per a finir aquest nostre comentari a l’exposició de J.M. Gort, una lleu aproximació al que ens reflexiona Friedrich von Schiller quan manifesta: «...tan sols aquells que tinguen la paciència de fer a la perfecció allò trivial, podran assolir l’hàbit d’executar el més difícil amb facilitat...» Doncs bé. Si en fem el salt necessari per a mudar les accions a què apunta Schiller, i ens facilitem els ponts per a valorar el que realitza J.M. Gort amb la seua proposta pictòrica, comprendrem l’exactitud en el registre expressiu que postula l’artista. La física aliança entre la pulcritud representativa i el resultat de la recerca ens il·luminen en l’apreciació d’un treball acurat, tan net, inclús en la transgressió perceptiva de la realitat subjacent. L’artista s’hi manifesta, des del silenci discret, vers un horitzó reblert de complicitats, en la funció primordial de representar la vida.

I volem aprofitar l’avinentesa d’aquestes modestes línies per a agrair el COM, a Toni Miró i la Càtedra que duu els eu nom, i l’Ajuntament d’Alcoi, per fer possible, una vegada més, que la cultura plàstica puga regalar-nos aquests extraordinaris encontres. Moltes gràcies, de debò.

1, 16

Casal Ovidi Montllor d’Alcoi

Hi ha temes, esdeveniments i tradicions tan arrelats a la vida quotidiana que poden, de ple, arribar a identificar-se i a formar part substancial d’aquesta i de la seua contextualitat imaginària.

En aquesta situació -com a prova determinant de constataciól’intervencionisme selectiu de la interdisciplinarietat/intertextualitat artística, múltiple i poliforme, prompte acudeix a completar, amb el seu quefer revulsiu, la consagrada ratificació estètica i simbòlica, i contribueix així a augmentar el seu estatus representatiu documentat per a esdevenir una part imprescindible de la seua memòria visual i literària incrementada.

Això és el que ha passat, en la seua diacronia, amb el Tribunal de les Aigües valencià, una institució de recorregut històric dilatat, assumida testimonialment i metonímicament com una imatge memorable d’una tradició cultural, viva i consuetudinària. Entitat vinculada, concretament, com és ben sabut, a l’administració de justícia i a les funcions exemplificants d’un govern autogestionari, pel que fa no només a l’ús i l’aprofitament de les aigües de reg, sinó també a la xarxa de séquies i torns de repartició, amb el plexe dels possibles conflictes, diatribes i enfrontaments derivats de la complexa interacció social i material que tot aquest engranatge socioeconòmic i cultural comporta.

Les arts, fundades, sovint, en aquest sòl nutrici de la història i en l’orgull originari de l’excepcionalitat identitària, no han deixat, doncs, de documentar -a través de la seua imaginació reproductiva, dels seus recursos plàstics singulars, així com dels diversificats procediments figuratius emprats- tot un seguit de composicions escenogràfiques, d’una força narrativa especial i connotacions sobrevingudes al voltant del tema paradigmàtic.

Recordem, escalonadament, a manera d’exemple estricte i oportú, algunes d’aquestes aportacions històriques, al voltant del Tribunal de les Aigües. Des dels gravats de Gustavo Doré (18321883) fins a les pintures de Bernardo Ferrándiz (1835-1885), des de la novel·la La barraca de Blasco Ibáñez (1867-1928) fins als gravats i les aquarel·les d’Ernesto Furió (1902-1995).

Sense oblidar tampoc, en aquesta cadena d’efectes destacats, la sèrie conformada per la nombrosíssima literatura de viatges que, en recalar els seus autors en aquestes terres -atrets, segle rere segle, per la poderosa crida de la veu del sud-, es van convertir en caixa de ressonància i testimoniatge directe d’un esdeveniment tan excepcional i originari, obligadament rememorat en la seua correspondència i en anotacions, estudis i memòries.

Cal acceptar que, des del reconeixement recent de la prestigiosa institució per part de la UNESCO -com a mostra fefaent de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el 30 de setembre de 2009-,

no s’havia arbitrat una sèrie tan àmplia i sistemàtica de pintures i obra gràfica, planificada al voltant d’una cadena d’accions expositives, com la que ara ha generat la intensa i programada activitat artística d’Antoni Miró (Alcoi, 1944), que documenta, a través de la seua producció oportuna, el context físic, social i cultural d’aquest Tribunal, que -cal recordar- ja l’any 2006 havia sigut designat com a Bé d’Interés Cultural (BIC), per part de la Generalitat Valenciana en la seua tasca de reforç axiològic pel que fa als nostres fons històrics, materials i immaterials.

Quins objectius comportava, per part de la UNESCO, aquest nomenament? En realitat, la norma internacional i el programa propiciat es funden, històricament, al voltant de quatre eixos bàsics que esdevenen, al seu torn, objectius de l’estratègia nominativa: “a) salvaguardar el patrimoni cultural immaterial; b) garantir el respecte del patrimoni cultural immaterial per part de les comunitats, els grups i els individus interessats; c) sensibilitzar sobre la importància del patrimoni cultural immaterial tant en l’àmbit local com en el nacional i internacional, i fomentar el seu coneixement recíproc; i d) finalment, establir també una estreta cooperació per a proporcionar assistència i suport a escala internacional”

Aquest Patrimoni Cultural Immaterial, que es transmet diacrònicament de generació en generació, és recreat/mantingut constantment per les comunitats i els grups, en funció del seu entorn i en estreta interacció amb la naturalesa i la seua història. Sens dubte, és un recurs bàsic per a infondre en la ciutadania un sentiment d’identitat personal i col·lectiva, així com per a assegurar la persistència d’un testimoniatge de continuïtat i de memòria compartida que contribuïsca, d’aquesta manera, a promoure el respecte necessari a la diversitat cultural i a la creativitat humana sostinguda.

Justament, la decisió artística d’Antoni Miró es manté, en aquest sentit, en línia amb la seua dilatada trajectòria, d’intervencionisme cultural evident, en ple enllaç habitual amb les seues nombroses propostes documentalistes, estretament unides a la contextualització/recuperació dels fets històrics viscuts.

Sens dubte, es tracta d’una manera efectiva de girar els ulls cap al territori, d’inculcar la sensibilitat ambiental i la responsabilitat col·lectiva, de facilitar el retrobament del ciutadà amb el seu propi paisatge i remoure, si és possible, el rerefons de l’imaginari col·lectiu per a retornar/incrementar, en la mesura del que siga possible, l’afecte compartit per la terra.

Reporter sociocultural persistent i obstinat del seu entorn existencial i autoconscient de la transcendència que el compromís intervencionista pot adquirir en la memòria col·lectiva, sempre Antoni Miró, en cada una de les seues sèries artístiques, ha primat la res-

per Romà de la Calle, Universitat de València Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles ./

ponsabilitat convergent, que integra i estimula el receptor, més enllà de la pròpia mirada, fins a traslladarlo/atraure’l cap al nucli narratiu de la planificació expositiva i motivar conjuntament l’activitat de la seua imaginació i de la seua consciència.

Això és el que ocorre en aquesta sèrie, bastant àmplia, íntegrament centrada en l’ombra memorial allargada del Tribunal de les Aigües, que, com és habitual, en les seues figuratives poètiques arranca, metòdicament, de la mirada fotogràfica selectiva i precisa, per ades d’aquesta- saltar, com a recurs estratègic, al desenvolupament pictòric i la composició/impressió gràfica digital i fins i tot també serigràfica.

Sempre he pensat que les imatges -igual que succeeix amb els textos-, per tal de comprendre-les i que generen sentit d’una manera adequada, comporten una espècie de penombra semàntica -densa o lleugera-, diferenciada segons els casos. Seria, de fet, en aquesta penombra/ressonància singular i pròpia on, a plaer, s’arrela el context que dóna força i solidesa a la trama de les seues possibles significacions.

En realitat, en l’obra d’Antoni Miró, més enllà de les estructures, les formes, els cromatismes, els contrastos i els materials emprats en la composició sintàctica de les imatges, nia, així mateix, l’ombra prolixa de la seua càrrega semàntica: és a dir, el conjunt dels seus particulars recursos ideològics, de la seua arpa documental, del seu rerefons connotatiu i el seu depòsit de memòria compartida.

Sense aquest substrat globalcomplementari i parell, agafat secretament però eficaçment a la rotunditat de la seua sintaxi- els jocs constructius de les imatges es resoldrien en purs formalismes que, tot i ser imprescindibles -deixemho estèticament clar-, no són suficients en la seua, potser, funcionalitat plàstica impactant.

repartició propis del sistema històric del traçat de les aigües, abraçat tan significativament al territori valencià, fent cos comú amb aquest. Clau d’identitat i d’identificació, el Tribunal s’ha convertit de mil maneres en sinècdoque eloqüent de la nostra terra. Jugant, doncs, a la part pel tot, també la pintura d’Antoni Miró ha sabut assumir, com a lliçó estratègica -en les seues representacions sobradament caracteritzades i carregades d’autoconsciència-, tant el llenguatge de la plasticitat com la penombra semàntica allargada, de la qual hem anat parlant en les nostres reflexions precedents i paral·leles.

Aquesta penombra semàntica implica l’aportació convergent de la càrrega de l’autor i del context, així com de la història i de l’acotxament educatiu, però també de la mirada de l’espectador i la seua pròpia motxilla subjectiva, com a convidat especial a la vetlada interpretativa de cada peça, exposada arriscadament a la batalla del desgast hermenèutic.

Hàbil en la planificació de les seues sèries, Antoni Miró ha abordat la realització del conjunt de Tribunal de les Aigües plantejant-lo, en la seua lectura, com una sèrie processual d’instantànies. Sempre hi ha hagut i hi ha molt d’herència cinematogràfica en les seues propostes visuals, tant en la composició individualitzada de cada una de les obres com en la resolució conjunta del muntatge de les sèries.

També, en aquest cas i en aquesta visita narrativa al Tribunal i als seus territoris, és evident la imposició determinant del recorregut de la mirada d’una càmera invisible que va seleccionant plans i privilegiant enquadraments, enfocaments i fotos fixes documentals. Ací estan, evidentment, els recursos de frontalitat, de vista d’ocell, de perspectives obliqües i els primers plans, al costat dels detalls i travellings simulats, en el seu poder descriptiu rotund, que seran fragmentats en relació amb la seua eficiència visual i el seu possible compromís.

Sens dubte, hi ha, en la sèrie, escenes paradigmàticament emblemàtiques, bé per l’abast representatiu dels seus personatges (Els síndics, L’alguatzil) o bé pels seus enquadraments característics (Apòstols de pedra, Portal, El cercat, Expectació, El corralet o Rètol), però tampoc falten seqüències meditades de complementació que situen altres localitzacions, pròximes o remotes (Casa Vestuari, Arc romà, Partidor, Assut, Molí d’Aroqui o Séquia de…), amb la fi eloqüent de presentar estructures i paisatges, serveis de conducció i de

L’aigua, com a metàfora de vida compartida i normalitzada, ha generat, en el seu diacrònic discorriment territorial, no només un traçat arquitectònic i un servei autoregulat, sinó que també ha sabut propiciar les institucions paral·leles exigides per a la governança i el funcionament eficaç de l’existència agrària i de la consolidació urbana d’aquesta. Diàlegs intensos entre el camp i la ciutat, entre la producció i el mercat. Enllaços entre la història i el present, entre la força simbòlica i l’efectivitat jurídica, entre la identitat d’un poble i la consistència pragmàtica d’un territori. El vell adagi -sòlidament instaurat en l’herència de la nostra tradició clàssica- que resava “Natura artis magistra” ha anat declinantse, en el seu ús insistent, fins a transformar-se, de tant d’estudiar la seua pròpia trajectòria, en “Historia artis magistra”, més enllà o més ençà del conegut “Historia magistra vitae”. És a dir, ens retrobem amb un art assumit com a fruit de les històries viscudes, com a resultat de la relectura persistent de les imatges contemplades, al cap i a la fi, com una iconografia aplicada definitiva.

Tribunal de les Aigües es converteix ací, per tant, en molt més que un motiu, en una ocasió/espill aconsellable per a rememorar tota una lliçó de convivència i civisme que la temporalitat compartida ens ha llegat, amb la seua capacitat exemplar, extrapolable potser també, mutatis mutandis, a altres segments de la nostra existència. En aquest repte sostingut, de segles, l’acció pictòrica intermitentment s’ha sentit convidada/obligada a apuntar-se a la ressonància vivencial d’una lliçó i d’un document comuns com aquests, i ho ha fet seu, cada vegada a la seua manera.

Potser per això, Antoni Miró no ha volgut faltar a aquesta cita fins a l’extrem de forçar les seues imatges a ser autèntics paisatges conceptuals enfilats en l’esdevenir quotidià; a convertir-se en reflexions visuals revisitades on la naturalesa, la història i la cultura es donen la mà plenament. Per això ha volgut fer-nos tornar de la ciutat coneguda (un racó concret saturat d’història) al camp recuperat, al territori de la identitat, a la memòria dels llocs, a la vida de l’aigua, testimoniada exemplarment en la seua capacitat de transformació perpètua.

La memòria visual d’una tradició cultural viva: el Tribunal de les Aigües

Expectació, 2017. València (Acrílic s/llenç 65x92) per Antoni Miró./

Símbol de fluïdesa cap a l'emoció

David Pareja · Els nostres artistes al País Valencià XXIII

Nascut a Guardamar del Segura, Alacant l'any 1975, ens trobem davant d'un artista contemporani que presenta el seu treball com a més que un designi; el presenta com un episodi de la seva energia, de la seva supervivència, cosa que fa que l'artista destaque d’aquesta de manera candent en allò que és seu i que mostra tanta seducció en les seves gegants pinzellades.

No manquen postures i interpretacions constants en filosofia, que s'emparen encara en la crítica empirista del coneixement abstracte, com si es tractés d'una teoria en sentit, ja fa temps refutada. És per això que artistes com David Pareja ens demostren una vegada més que l'art no sempre és convencional, que moltes vegades no mostra una expressió bella estèticament parlant, sinó que de vegades l'art es presenta com alguna cosa més que un concepte d'atractiu i encant, es presenta com un concepte de llibertat. És per això que les seves grans obres amaguen un missatge; l'art té dos valors: primer, dona plaer, el plaer de la curiositat ociosa; segons, amplia el camp de la llibertat, la

llibertat d'imaginar, crear i distribuir expressions culturals diverses sense censura, sense pressió, expressant la seva ànima en ells deixant que la gent interpreti les seves obres com ells vulguin, deixant la imaginació disponible per a qui vulgui gaudir i fent les seves pintures independents; qualsevol reacció serà apta, serà manifestada la qual cosa ja es presenta com a art.

Pel que fa a la seva tècnica, trobem un univers totalment diferent de les pintures modernes vistes fins ara; Pareja utilitza en els seus llenços tècniques com la del “dripping”, la qual consisteix a esquitxar de forma espontània i energètica la pintura sobre un llenç, fent que la pintura vagi més enllà del llenç convertint el concepte en una cosa

molt més expressiva i per tant lliure de normes i subjectes. Pareja ens explica a les seves xarxes que per a ell, la resposta de l'abstracció és allò que mai no podrem apreciar en un llenç, sinó com el que sentim en nosaltres quan aquesta visió es produeix, una cosa totalment subjectiva que fa que les seves obres vagin més enllà d'un llenç amb olis, fa que les seves obres viatgin mitjançant un canal espiritual i pensatiu entre la pròpia peça d'art i l'espectador. No obstant això, no ens podem oblidar de les exposicions que l'artista ha exhibit al llarg de la seva gran trajectòria dins de l'abstracció on encontrem exposicions que van des d'Elegia/ Arrels i nous a la Casa de Cultura Guardamar del Segura, Ala-

cant (2009) fins a exposicions col·lectives com La presència i la figura a la Llotja, Alacant (2012), exposicions al centre del Carme de València o la Galeria La Ribera, o al II saló de la crítica a Múrcia, sense oblidar-vos de la recepció de premis com el IV Premi de Pintura (2008). Però sens dubte, no ens podem oblidar d'una de les exposicions més importants realitzades per l'artista i comissariades pel Mateo Gamón i Manolo Reyesaquest últim molt admirat pel mateix artista-anomenada Alcoi Miralls del Miracle que es va realitzar a la Llotja de Sant Jordi l'any 2017.

Sens dubte, quan parlem de Pareja, parlem d'abstracció, parlem del defensor d'una tècnica que requereix un esdevenir a la

artistes com David Pareja ens demostren una vegada més que l'art no sempre és convencional, que moltes vegades no mostra una expressió bella estèticament parlant, sinó que de vegades l'art es presenta com alguna cosa més que un concepte d'atractiu i encant, es presenta com un concepte de llibertat

vida i per tant, la manera com aquest esdevenir es realitza la qual cosa fa que les seves pròpies obres ho descobreixen com el que és; símbol de fluïdesa cap a l'emoció.

El equipo de Farmacia Tormo les desea un feliz 2023

Servicio Especializado de Ortopedia y Nutrición

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

AGRES ALCOLEJA ALMUDAINA ALQUERIA D'ASNAR BANYERES DE MARIOLA BENIARRÉS

BENIMARFULL

BENILLOBA GAIANES

MILLENA PLANES OTOS

Un tomb pels pobles de les nostres comarques

La zona de les comarques interiors del nord de la província d'Alacant són la destinació perfecta per a poder gaudir de la natura i de la bona gastronomia de la zona. Ens endinsem als pobles d’El Comtat i l’Alcoià.

Beniarrés

Benilloba

Les nostres comarques

Ales comarques d’El Comtat i la Vall d’Albaida hi ha una gran varietat de pobles perfectes per a fer una escapada, ja que són molts els atractius que tenen per a oferir. D’altra banda, visitar aquestes zones són perfectes per a relaxar-se a la natura i en les serres. Allí a més poden fer-se diverses activitats com rutes de senderisme, i aprofitar l’ocasió per a veure rius, cascades i barrancs. Però, a més a més, totes aquestes localitats tenen algunes joies com castells, aqüeductes, molins, o jaciments arqueològics, que ens fan descobrir tot el que ha anat passant al llarg de la història. Alcoleja, Almudaina, Agres, Alqueria d'Asnar, Banyeres, Beniarrés, Benimarfull, Benilloba, Gaianes, Millena, Otos i Planes son alguns dels nostres meravellosos pobles.

Gaianes Gaianes, a la comarca d'El Comtat, i als peus de la Serra de Benicadell, és un municipi amb molts atractius per descobrir. La ruta a l'Albufera de Gaianes, que té el seu origen al segle XV, és un dels llocs que s'han de visitar obligatòriament, ja que, a més de poder practicar esport a la natura, o simplement anant de passeig, allí es pot gaudir del gran valor ecològic de la zona, gràcies a la quantitat d'aus migratòries que passen per allí. Continuant amb la part de la natura, en la Serra de Benicadell, es poden visitar algunes de les restes d'un castell d'època cristiana. Aquests és un dels jaciments més importants en el qual es poden veure els primers assentaments humans del mil·lenni II aC. No tot és caminar per la muntanya a Gaianes, i per això en aquesta

localitat de menys de 500 habitants, també hi ha altres ofertes d'oci, com per exemple, el Museu Etnològic en el qual s'explica el cultiu d'oliveres i la producció d'oli, una de les tradicions del poble.

Benimarfull

'Fill de la font amarga', aquest és el significat del nom de Benimarfull, d'origen àrab, i que ve de les aigües sulfuroses que es poden trobar en aquesta menuda localitat de la comarca d'El Comtat, a la vall de Travadell, concretament. Sens dubte, aquestes aigües tan especials, són un dels reclams més rellevants que es poden trobar al poble, i és que són les protagonistes de l'antic balneari de la Font de Santa Anna, un dels llocs més visitables de Benimarfull. Actualment, aquest espai es coneix com a

Gaianes Otos

Els Banys. Allí els visitants podran comprovar que aquestes aigües són curatives, però a banda, podran gaudir de la seua arquitectura. Aquest edifici data del 1846, i és una demostració de la importància que té l'aigua per al municipi. A banda de les aigües de Benimarfull, altres dels seus encants estan en el paratge natural que envolta el poble, perfecte per a fer diferents activitats, com per exemple, la ruta al barranc del Sofre, o visitar l'església de Santa Anna, patrona de la localitat, a la qual es dediquen les festes de Moros i Cristians que se celebren durant l'estiu.

l'Hostaleria

Beniarrés

Conegut als voltants pel seu pantà, Beniarrés, és un lloc ple de racons per la naturalesa dels que poder gaudir, i perfectes per a passar un dia de senderisme. A més d'anar al pantà, també es poden visitar altres ubicacions com la cova dels Nous Forats, la desembocadura del Barranc d'Encantat, o la microreserva de la flora de l'Alt de Senabre. També s'ha de destacar dins aquests espais naturals, que Beniarrés gaudeix de la Cova de l'Or, un important jaciment del neolític, situada a la serra del Benicadell. Aquesta ruta és més difícil que altres, però val la

Benimarfull

Almudaina

Alcoleja

CENTRALS VALENCIANES - GENER

Les nostres comarques

pena, ja que les vistes des d'allí són un regal per a la vista, així que, una de les alternatives per a poder anar en família, és poder visitar el Centre d'Interpretació de la Cova d'Or. La cultura també té el seu espai en aquesta visita a aquest poble d'El Comtat, gràcies a l'Església de Sant Pere apòstol, o l'Ermita del Sant Crist dels Afligits.

Almudaina

Aquesta menuda localitat d'El Comtat, amb d'un centenar d'habitats, està dins de la serra que porta el seu mateix nom, Almudaina, i justament a la dreta del pas del riu Serpis, i, encara que siga tan xicoteta, és una localitat perfecta per a poder gaudir de la natura, ja que hi podem trobar diverses rutes que recorren tota la comarca, i concretament, per a poder gaudir del paisatge de la zona i d'unes vistes espectaculars, és recomanable anar fins a 'El Calvari'.

Un altre dels seus atractius és la Torre d'Almudaina, declarada Bé d'Interés Cultural, i a més a més, dins del Catàleg de Monuments de la Comunitat Valenciana. Aquest no és l'única edificació d'interés en el poble, i és que la parada a l'ermita del Santíssim Crist dels Socors, i a l'Església de Sant Bartomeu són imprescindibles. Per a poder gaudir del paisatge i de les vistes s'ha d'anar fins a 'El Calvari'.

Alcoleja

Per a gaudir de la Serra d'Aitana i poder fer rutes per aquest paratge, Alcoleja és el municipi perfecte, ja que des d'ací comencen moltes de les rutes que es dirigeixen al cim de l'Aitana. A més a més, també es poden visitar altres ubicacions com la Font de la Forata, o els cims del Partagat o el Port de Tagarina. El riu Frainós, que està molt a prop de la localitat, també és una altra opció per a poder fer senderisme. Seguint aquest camí es podrà anar fins al Salt d'Alcoleja, on es pot gaudir d'una cascada que prové de la Serra d'Aitana, el punt més alt de tota la província d'Alacant. Però a banda de poder passar un dia rodejat de natura, el nucli urbà d'aquest acollidor poble d'El Comtat, de menys de 200 habitants, té altres atractius per a visitar, com per exemple, el Palau del Marqués de Malferit, d'estil medieval, on es poden contemplar unes vistes meravelloses d'aquesta zona. Una vegada a l’any es fa una de les activitats més volgudes pels alcolejans i alcolejanes, la romeria a la pedania de Beniafe, i durant el mes d’agost el poble celebra les seues festes patronals, en la qual es treballa per barrejar les tradicions amb les noves propostes per als més joves.

Planes

Planes, i les seues pedanies, Benialfaqui, Catamarruc i Margarida, formen

Millena

Planes

Les nostres comarques

aquest poble amb titulació senyorial Planes de la Baronia, que està situat als peus d'un castell musulmà dels segles XII i XIII. Allí poden presumir de tindre al seu terme municipal, a la comarca d'El Comtat, nombroses joies de l'arqueologia, com per exemple, la Cova del Barranc de l'Encantada, o el Barranc dels Garrofers. La primera d'elles és una experiència entre cascades, pous, i una llegenda màgica sobre una donzella que custòdia un tresor. Per a trobar-ho la persona s'haurà de trobar amb ella durant la seua aparició, cada 100 anys. Pel que fa al Barranc dels Garrofers, és un lloc important per a poder contemplar pintures rupestres. Altres dels llocs per visitar a Planes és la serra de El Xarpolar, on està un antic poblat iber. Dins del poble hi ha altres punts d'interés com les restes dels aqüeductes àrabs més antics d'Europa.

Banyeres de Mariola

Dins de la Serra de Mariola, a la comarca de l'Alcoià, trobem un poble que ret homenatge a aquest paratge natural, Banyeres de Mariola. A banda de poder realitzar diferents rutes i activitats de muntanya en aquest Parc Natural tan important, com per exemple, la Ruta dels Molins, la Ruta dels Miradors, o la ruta al cim de la Blasca, el punt més alt de la Serra de Fontanella; Banyeres també té grans atractius turístics dins del seu nucli urbà, i que a més,

són de gran importància, com per exemple el Castell de Banyeres, que es va construir entre els segles XII i XIII, i que és d'origen musulmà.

Una de les dades curioses d'aquest espai és que des d'allí es poden veure les províncies d'Alacant, València, Múrcia i Albacete. El patró del poble, Sant Jordi, té un monument en el seu honor als peus d'aquest castell.

Millena

A la comarca d'El Comtat podem trobar la localitat de Millena, i en ella, una gran diversitat de paisatges perfectes per a practicar senderisme, i al mateix temps poder aprendre història gràcies a les seues pintures rupestres. Parlem de la penya El Corb, Els Cauets, i la penya del Diable. El patrimoni és un punt important en una visita a Millena, gràcies al Castell de Travadell, d'origen musulmà, en el que es poden veure tres aljibes comunicats, o a la Torre de Millena, que des de l'any 1985 gaudeix del títol de Bé d'Interés Cultural. A la seua església es pot contemplar una creu de nacre, fet en Terra Santa, i un quadre que es diu que el seu autor podria ser 'El Greco'. Si ha plogut a la zona, també és recomanable visitar la Font de l'aueta.

Benilloba

En la comarca d'El Comtat està la localitat de Benilloba, un poble d'uns

Alqueria d’Asnar Banyeres

700 habitants que destaca per algunes de les seues joies patrimonials, com per exemple, l'Església de la Nativitat, el Palau dels Comtes de Revillagigedo, o pels taulellets de ceràmica que el visitant pot anar descobrint per tot arreu del poble. Un altre dels atractius d'aquest municipi són les runes del Molí del Salt i del Molí de Paper, que es poden veure en la ruta cap al Barranc del Cuixot. Allí també es podran contemplar les restes d'un aqüeducte musulmà. El turisme rural cada vegada és més important en aquesta zona, i en Benilloba es pot gaudir de la natura, i de la seua flora, ja que al seu terme, hi ha una gran

quantitat d'oliveres mil·lenàries.

Otos

A banda de gaudir dels paratges naturals que rodegen a Otos, com per exemple l'Ombria del Benicadell, on es poden visitar les runes del Castell de Carboneras, aquest municipi de la Vall d'Albaida, té moltes més coses que oferir. En la visita a aquest poble és obligatori realitzar la ruta dels rellotges de sol. La iniciativa va ser de Joan Olivares, i va aconseguir que grans noms dins de l'art com Andreu Alfaro, o Antoni Miró, entre molts altres, formen part d'aquesta ruta. Altres elements destacats són l'església de la Puríssima Concepció, l'er-

mita de la Verge dels Dolors, o el Palau del Marqués de Sant Josep. A més a més, en aquest municipi hi ha una exposició permanent d'Antoni Miró.

Agres

A Agres podem trobar un dels emblemes del Parc Natural de la Serra de Mariola, la Cava Gran. Això ens indica que visitar aquest municipi de la comarca d'El Comtat és un lloc perfecte per a poder gaudir de la natura i fer diferents rutes de senderisme, com la Via Verda del Xixarra. Però, a més, també hi ha altres llocs que s'han de visitar durant la visita a aquest poble, com per exemple,

el Santuari de la Mare de Déu d'Agres, on es poden veure les figures de cera que es fan per a demanar a la Mare de Déu curar-se d'alguna malaltia. També, es pot fer per dins del municipi la tradicional ruta dels Taulellets, per a veure els quinze retaules ceràmics que hi ha repartits pels carrers d'Agres, o la ruta de les Fonts, on el visitant pot conéixer el patrimoni de la localitat, i degustar l'aigua que ve directament de la Serra de Mariola. Altres atractius que podem trobar són l'Església de Sant Miquel Arcàngel, que data del segle XIV, i la Torre Talaia, una de les poques restes que queden de l'antiga fortalesa musulmana del segle XII.

Otos renova la seua senyalització turística

A la localitat de la Vall d'Albaida tenen dos grans atractius culturals. D’una banda, la ruta de rellotges de sol, i d’altra l'exposició permanent d'Antoni Miró

BR | Otos./ L'Ajuntament d'Otos ha pogut renovar la senyalització de l'exposició permanent d'Antoni Miró, i de la ruta de rellotges de sol gràcies a una subvenció concedida pel departament de Turisme de la Diputació de València. Segons han explicat des del consistori, amb aquests nous panells, a més de trobar informació, també s'han incorporat uns codis QR per a escanejar amb el mòbil i poder visitar la web de Turisme de l'Ajuntament d'Otos. Allí

es trobarà moltíssima més informació sobre la col·lecció permanent i la ruta de rellotges, però a més, també s'han indicat els paratges naturals, i la resta de visites guiades que es fan al municipi, així com els horaris i com s'han de fer les reserves. Com ja s'ha dit, l'exposició permanent d'Antoni Miró, és un dels atractius turístics d'aquest menut poble de la Vall d'Albaida, i es pot visitar sempre que l'edifici consistorial estiga obert. També es pot veure

a la visita guiada de la ruta de rellotges, ja que s'entra a aquest edifici per a veure un d'aquests rellotges que està en aquest espai. Tots els diumenges de matí, a les 11h, es fan aquestes visites, i per tal d'assistir aquest dia no s'ha de fer reserva. Amb un preu de dos euros per persona, es pot gaudir dels encants culturals d'Otos. En el cas de voler fer alguna de les altres visites s'ha de telefonar a l'Ajuntament per tal de concretar el dia i l'hora.

Benilloba prepara programació

especial per a Nadal

Des del dia 27 de desembre fins al 5 de gener, el poble podrà gaudir de diferents activitats per tal de celebrar tots junts aquestes dates tan especials, amb el Campament Reial com a plat fort

BR | Benilloba./ Des de l'Ajuntament de Benilloba s'ha preparat una programació d'activitats per a poder gaudir en germanor d'aquestes dates tan especials. Tot va començar el dia 27 de desembre amb una sessió de cinema nadalenc. El dia 28 va ser el dia del Campionat de Beerpong.

Ja entrats en el nou any, el dia 1 de gener es farà la tradicional volta de quintos i quintes, que començarà a

les 12h. En aquest acte es donarà la volta al poble cantant cançons de la quinta del 23, i acompanyats per guitarres. L'endemà continuarà la programació amb el taller de cartes, i el dia 3 de gener, arribarà el patge reial a la plaça de l'església per tal d'arreplegar-les.

El dia 4 de gener el recinte de la piscina es convertirà en el Campament Reial de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient i el seu se-

guici, i en el magatzem on els patges estaran preparant tots els regals per al dia 5. Aquest campament es podrà visitar des de les 11 a les 14h i des de les 16 a les 18h. La programació finalitzarà el dia 5 de gener amb l'arribada dels Reis, a les 18h a la Carretera d'Alcoi. Primer Ses Majestats oferiran els presents al Jesuset, i seguidament, els patges aniran balcó per balcó per a repartir regals i il·lusió a xiquets i grans.

Torna la històrica Fireta

de Sant Antoni als carrers de Muro

El dijous 19 de gener, començaran les activitats programades per al cap de setmana dedicat d’aquesta festivitat

Des de l'any 1738 la localitat de Muro celebra la Fireta de Sant Antoni, i enguany, des de l'Ajuntament han mostrat la seua satisfacció per poder organitzar una programació carregada d'activitats i en plena normalitat després de dos anys de pandèmia i restriccions. Encara que queden alguns detalls per anunciar per part del govern local, si que s'ha pogut assegurar

que durant els dies 20, 21 i 22, el poble no pararà d'oferir activitats per als murers i mureres així com per a tots els que desitgen visitar el municipi durant aquests dies, sense oblidar que, el dia 19 de gener, dijous, ja es durà a terme una primera activitat dins de la Fireta, que serà una presentació d'un llibre.

A banda de paradetes amb productes típics i

artesanals, en la plaça del Palau i al Matzem hi haurà dos escenaris que acolliran diferents espectacles. En el primer d'aquests espais estaran dedicats al públic infantil i familiar, mentre que al Matzem, l'oferta d'oci estarà dirigida a públic adult.

La Fireta de Sant Antoni és un dels esdeveniments més importants que se celebren a Muro

d'Alcoi, i per això són moltes les entitats que col·laboren amb diferents exposicions. Algunes de les que participen són Càritas, l'Associació de Familiars d'Alzheimer, la Junta de Festes, els Juniors o el Tapis. Com marca la tradició, es retrà homenatge als animals, ja que és la festa del seu patró, i es farà la tradicional missa i benedicció.

AVIVA Muro s’adhereix a la campanya de promoció i ús del valencià

Es repartiran calendaris a l'Ajuntament en horari de matí, i en el Centre Cultural a les vesprades

BR | Muro./ L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià (AVIVA Muro), s’ha adherit a la campanya de promoció del valencià, que du com a nom ‘El valencià, la nostra llengua’. Amb aquesta iniciativa es repartiran calendaris de taula i de paret de l’any 2023, amb l’objectiu de promoure la nostra llengua en qualsevol època de l’any, i en qualsevol lloc, ja no sols

a les escoles o en l’administració pública. A més, des d’AVIVA Muro, també indiquen que els usuaris poden escoltar música o veure pel·lícules en valencià, i comunicar-se amb ells a través de les xarxes socials. Aquests calendaris es podran arreplegar durant els matins a l’Ajuntament de Muro d’Alcoi, i a les vesprades al Centre Cultural.

Els murers i mureres decideixen projectes per al 2023 gràcies als Pressupostos Participatius

Muro d'Alcoi ha celebrat la setena edició de Pressupostos Participatius. Enguany, hi ha una partida de 70.000 euros per a poder dur a terme aquests projectes

BR | Muro./ L’Ajuntament de Muro d’Alcoi ha finalitzat la setena edició dels Pressupostos Participatius, ja que ha ja finalitzat la seua fase de votació i ja es coneixen les propostes que es duran a terme durant 2023. Enguany s’han posat 70.000 euros a l’abast de tots els murers i mureres majors de 17 anys.

En aquesta setena edició s’han comptabilitzat 265 vots que s’han pogut fer de forma telemàtica i presencial. Kike Pascual, regidor de Participació Ciutadana, ha comentat que: “Estem contents del seguiment de la gent d’aquestes Pressupostos Participatius, pensem que cada vegada es coneixen més i impliquen a més sectors de la població, degut al seu caràcter vinculant i de democràcia de futur”.

Les propostes més votades han sigut: la rehabilitació de la façana de l’antiga estació, la creació

d’una plataforma per a retirar entrades i poder apuntar-se a qualsevol activitat municipal, xarxa wifi gratis en diverses zones del poble, parcs per als menuts o millorar els que ja hi ha, repintar, posar llum i una paperera interior al llavador de

Sant Roc; una escala de fusta de tres esglaons amples per a poder pujar i baixar la graderia del trinquet, i coixins d’espuma per a asseure’s a la graderia.

“Des de la Regidoria de Participació Ciutadana volem donar les gràcies a

totes i tots els veïns participants, animant-los a mantenir eixe esperit transformador de la societat i convidar-los a continuar participant en pròximes edicions per a fer de Muro un poble millor”, ha manifestat Pascual.

Millores al poble de Muro amb els pressupostos participatius./

C/Sant Joan Ribera, 9bajo · T. 622 785 911 · MURO

· Personalizaciones

· Detalles celebraciones

· Complementos

· Ropa de hogar

· Ropa interior

· Ropa laboral

C/Sant Josep, 8 · Muro de l’Alcoi T. 679 626 490 - 620 684 054 www.patronescreacrea.com

Único centro autorizado por Consellería en Muro de Alcoy Bono Infantil Servicio de Comedor Horarios flexibles para la entrada y salida Ratios reducidos y amplio patio

L’Ajuntament de Muro millora l’espai urbà de Turballos

Mitjançant una sèrie d'actuacions, que han tingut un cost de 47.682 euros i l'objectiu és que servisca de punt de trobada per al veïnat, i per a aquells que vullguen gaudir d'aquest espai

BR | Muro./ L’equip de govern de Muro d’Alcoi volia dur a terme una sèrie d’actuacions a Turballos des de l’any 2020, i ara per fi, es poden donar per finalitzades aquestes obres. El cost total d’aquestes ha sigut de 47.682 euros.

Entre les actuacions que s’han dut a terme està la reconducció d’aigua mitjançant la col·locació d’embornal corregut. També s’han instal·lat dos taules recreatives, i s’ha consolidat la caseta del tren dels anglesos mitjançant apuntalament i cintrant. A més a més, s’ha fet un mur de contenció de terres de la caseta del tren dels anglesos, i s’han reparat les rajoles de la plaça de Turballos.

Segons indiquen des de l’Ajuntament de Muro d’Alcoi: “Desitgem que amb aquesta actuació es millore l’entorn i servisca de punt de trobada tant

Una de les actuacions a Turballos./

per als veïns com per a tota la gent que desitge gaudir d’un entorn afable”.

Aquests no seran els únics treballs que es duran a terme en la zona, i és que, a causa de les contínues queixes que s’han

produït per l’estat dels camins de la pedania, des del govern local està intentant licitar com més prompte millor el projecte de reparació de camins Fase I, que tindrà un pressupost total de 409.439 euros.

Avgda. Gandia s/n 679 843 899

• Muro

•

Mil Flores milfloresfloristeria_muro

Floristería

Av. del País Valencià, 22 Muro d’Alcoi · M: 650 336 931 piroeduardo@hotmail.com

El poliesportiu municipal de Muro compta amb noves instal·lacions

L'objectiu és poder oferir una oferta més ampla a totes i tots els esportistes de la localitat, i donar suport l'esport local

Vicent Molina serà el candidat a l’alcaldia de Muro amb Compromís

El partit ha fet l'acte de presentació, que ha comptat amb l'assistència de Joan Baldoví i Rafael Climent entre d’altres personalitats

BR | Muro./ Compromís per Muro ha presentat en un acte públic al que serà el seu candidat per a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals que se celebraran en maig. Vicent Molina, ha sigut la persona escollida pel partit per a encapçalar la llista.

En aquest acte han assistit diferents personalitats del món de la política, com el portaveu del partit al Congrés dels Diputats, i candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Joan Baldoví. També van estar el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Co-

merç i Treball, Rafael Climent, i la directora general de l’IVACE, Júlia Company.

El cap de llista també ha estat acompanyat en aquest esdeveniment celebrat a la Casa de Ferro, per companys de la formació nacionalista, així com simpatitzants, amics i familiars. Molina ha indicat que “hem de ser capaços de reil·lusionar a les nostres veïnes i veïns i fer que el maig vinent l’opció de bon govern siga Compromís”

L’alcaldable va esmentar que “aposta per la participació ciutadana” i, que concretament al·ludeix a

“redinamitzar” el teixit associatiu, així com “reindustrialitzar” el municipi. “Hem d’atraure a empreses modernes i sostenibles, així com mantenir les que ja estan, i així donar possibilitats a què els nostres veïns i veïnes es queden, i siga amb garanties de benestar i satisfent les seues necessitats”, ha assegurat el candidat.

Vicent Molina, s’ha compromés a treballar de costat del seu equip amb “constància i resistència”, amb la finalitat d’aconseguit “un Muro que torne a ser referent i del qual tots ens sentim orgullosos”.

BR | Muro./ La Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Muro ha dut a terme una sèrie d’actuacions al poliesportiu municipal, amb el propòsit de promocionar i recolzar l’esport local, i a més a més, amb la construcció d’aquestes noves infraestructures es pretén oferir una oferta més ampla a tots i totes les esportistes de la localitat. Entre les novetats que poden trobar ara en aquest espai està un nou parc de cal·listènia, amb múltiples aparells per tal d’exercitar-se. També s’ha tancat de forma perimetral la pista de multiesport mitjançant xarxes i pals, unit a dos noves porteries retràctils per al camp municipal de ‘La Llometa’. Des del govern local afirmen que aquestes accions “són un clar exemple de l’aposta continua del govern murer per millorar les instal·lacions del Poliesportiu” L’actuació ha tingut un cost total de 38.052

euros.

Kike Pascual, regidor d’Esports, ha comentat que: “Estem fent un gran esforç per diversificar l’oferta esportiva del nostre Poliesportiu, sempre pensant en la millora de la salut i la recerca d’un nivell òptim de qualitat de vida per a les nostres veï-

nes i veïns. Amb aquesta premissa continuarem els pròxims mesos treballant de debò, i com no podia ser d’altra manera, hi haurà novetats que dotaran a les instal·lacions esportives municipals de nous elements, per poder pujar així el nivell quantitatiu i qualitatiu”.

FUITES I VERDURES · APERITIUS BEGUDES · FRUITS SECS · CONSERVES Varietats en cremes de fruits secs magnesi, sal De l'Himàlaia xilitol, panela I sucre ecològic

Dacsa tallada per a Fregir varietat en productes ecològics naturals

El Corredor De

Feliç any nou!

Les noves insal·lacions al polieportiu./

Xàtiva vol un jutjat de violència sobre la dona

El plenari aprova per unanimitat una moció conjunta dels grups municipals que reivindica els jutjats com a colofó a una ampla cartera de serveis municipals per la igualtat i contra la violència de gènere

BR | Xàtiva./ Les forces polítiques de l’Ajuntament de Xàtiva han votat per unanimitat la moció conjunta en què es demana la creació d’un jutjat de violència sobre la dona o, el manteniment de les competències actuals sobre la matèria de què gaudeixen els jutjats d’instrucció i primera instància de la ciutat. La moció aprovada en el plenari es remetrà a la Conselleria de Justícia, al ministeri, al Consell General del Poder Judicial, a la delegació del Govern i al Col·legi d’Advocats. Malgrat la unanimitat en la votació, els portaveus dels distints grups expressaren diferents parers sobre la situació.

L’alcalde Roger Cerdà va explicar les gestions dutes a terme des del moment en què es va publicar el reial decret que suprimeix les competències de violència de gènere als jutjats de Xàtiva. Segons l’alcalde, “nosaltres hem fet el que ens corresponia, dona igual qui governe a València o a Madrid”. Cerdà va relatar que “estàvem convençuts que la proposta que va fer pública la conselleria anava a ser ferma i que a partir del 2024 tindríem

jutjat de violència de gènere. Tanmateix, la decisió final no se’ns va comunicar i així li ho vam recriminar a la consellera”, referint-se a la darrera reunió en València entre Cerdà i Gabriela Bravo.

L’alcalde es va mostrar esperançat en què hi haja un canvi de postura per part del ministeri i la conselleria: “continue pensant que hi ha possibilitat de revertir la mesura, ja que s’ha pogut comprovar que la mitjana de la distància entre municipis està molt per damunt de la d’altres partits judicials. No anem a parar en les nostres reivindicacions. Hem de ser capaços de mantenir el consens polític, amb mocions

als ajuntaments, mobilitzacions, consens en les associacions feministes i en el sector judicial”.

Finalment, va anunciar que demanarà noves reunions amb la consellera, el president de la Generalitat, la delegació del Govern o el ministeri de Justícia, i que: “No anirem a soles, sinó amb representants d’altres municipis de La Costera i La Canal de Navarrés. No ens poden fer triar entre jutjats específics o jutjats propers. Sabem el que va passar al 1988 -referintse a la retallada del partit judicial de Xàtiva- i no consentirem que això es produïsca”.

Per la seua banda, la regidora de Dona i Igualtat, Lena Baraza, va demanar

als grups de l’oposició que no facen demagògia amb aquest assumpte. Davant les crítiques a l’actuació de l’alcalde, Baraza els ha afegit: “però què volien que fera l’alcalde si fa 10 mesos es va publicar que teníem jutjat de violència de gènere? Que en demanara dos? Ha estat una mesura unilateral sense comptar amb nosaltres”, i ha puntualitzat que “estem a favor de la creació de jutjats específics, però no de què ens el lleven”.

La regidora ha qüestionat l’actitud del Partit Popular en aquest punt: “Açò no és una qüestió de colors; tenim el Centre Dona Rural 24 hores, la Casa de les Dones, el Punt de Trobada Familiar i molts altres serveis que no estaven quan governava el PP. Com a govern, ens sentim agreujats. Açò és roín per a les dones. La justícia ha de ser propera i accessible. L’accés fàcil i còmode és fonamental no només per a la denúncia sinó per a la resta de tràmits”. Per a Baraza: “Xàtiva és un referent en matèria de lluita contra la violència de gènere i no té sentit perdre les competències judicials”.

Els bons de comerç s’esgoten a Xàtiva en tan sols una setmana

En total hi havia 500.000 euros en bons que es podran bescanviar fins al dia 15 de juny BR | Xàtiva./ La campanya de bons de comerç ha sigut tot un èxit a Xàtiva, i és que en sols una setmana s’han acabat els 500.000 euros de bons de comerç que hi havia disponibles. Amb ells es podran fer compres a les botigues de la localitat fins al dia 15 de juny.

Milers de veïns i veïnes s’han pogut beneficiar d’aquesta quarta fase de bons de comerç, mitjançant l’adquisició de fins a dos bons de 20 euros cadascun, que es podran bescanviar per un valor de 40 euros cadascun.

En aquesta campanya han participat 227 negocis de Xàtiva, repartits en sis seccions: Serveis, Electrodomèstics, Alimentació, Sanitat, Comerç en general, i hostaleria. El llistat d’aquests comerços es pot

consultar en la web de reactivemxativa.com i tots ells estan identificats amb un adhesiu que està col·locada en un lloc visible del seu negoci.

Des de l’Ajuntament volen recordar que, en el cas de voler bescanviar els bons d’altra persona, serà necessari presentar una autorització, la qual es pot descarregar a la mateixa web o bé, emplenant-la en la seu d’Adexa, sempre amb la signatura de les persones implicades.

Fins al moment ja s’han consumit un total de 1.503 bons, amb un valor total de 60.120 euros. Amb aquesta quarta fase de bons, i sumant les tres fases anteriors, l’Ajuntament i el veïnat de Xàtiva haurà injectat directament als comerços de la ciutat més de 2,5 milions d’euros.

Votacions al plenari de Xàtiva./

Pego fa un balanç positiu del primer any de mini ecoparcs

Entre les deixades més reciclades entre la població trobem les piles, i els aparells elèctrics i electrònics de xicoteta grandària

BR | Pego./ Fa un any que la localitat de Pego va instal·lar als carrers de la localitat els mini ecoparcs, amb la intenció que la població poguera reciclar d’una manera més còmoda. Després d’un any, l’Ajuntament ha informat que les piles i els aparells elèctrics i electrònics de xicoteta grandària són les deixades que més s’han reciclat.

Aquests són uns contenidors amb forma de ‘mupi’ que estan dividits en el seu interior en set compartiments per a se-

parar els materials que veïns i veïnes poden reciclar. A més a més, d’aquests materials també es poden dipositar bombetes incandescents, bombetes led de baix consum, bateries de xicotets electrodomèstics i cartutxos de tinta.

Segons han explicat els operaris del servei municipal de neteja que s’encarreguen de buidar aquests contenidors, es retiren al voltant de 10 quilos de piles cada dos setmanes, entre els sis mini ecoparcs instal·lats en diferents punts del

municipi. També ha sorprés la quantitat de mòbils i carregadors que es reciclen.

Ricardo Sendra, regidor de Residus Urbans, ha explicat que: “Estem contents per l’acolliment que han tingut els mini ecoparcs entre els veïns i veïnes. Creiem que els sis contenidors faciliten el reciclatge, tan important per al nostre municipi. És una de les nostres prioritats vigilar per la cura del medi ambient. La intenció és també potenciar durant el 2023 el reciclatge entre els col·legis i

La

Milers de persones han pogut gaudir de les activitats programades que s'han dut a terme, i que tenien com a objectiu posar en valor la història i el patrimoni de Gandia

BR | Gandia./ La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Gandia ha valorat positivament la segona edició de la Fira Borgiana, que s’ha celebrat durant el primer cap de setmana del mes de desembre. L’esdeveniment ha ampliat enguany la seua programació, que tenia com a objectiu fer valdre la història de la ciutat, gràcies a visites guiades per llocs emble-

màtics de Gandia com el Palau Ducal, el Centre Històric i el Monestir de Sant Jeroni. A banda, també es van comptar amb altre tipus d’activitats dirigides a tots els públics.

Vicent Mascarell, regidor d’aquesta àrea, ha comentat que: “La Fira Borgiana ha estat una oportunitat per posicionar-nos com a peça essencial del Territori Bor-

ja i reivindicar l’herència d’aquesta gran família del Renaixement. També ha estat una manera de donar la benvinguda al Nadal. Ha estat un cap de setmana de moltes activitats on els carrers han estat plens de gent. Crec que hem aconseguit que moltes persones coneguen una Gandia diferent on el patrimoni, la cultura i la història han estat els protagonistes”.

La Generalitat condecora a Ràdio Pego, Acció Urgent i la Policia Local per la seua tasca durant l’incendi d’agost

BR | Pego./ Ràdio Pego, Acció Urgent i la Policia

Local de Pego, han rebut la medalla de Protecció

Civil per part de la Generalitat Valenciana, per la labor que van realitzar durant l’incendi que es va viure en el mes d’agost a la Vall d’Ebo. Amb aquesta condecoració s’ha volgut reconéixer el treball i l’ajuda prestada en els moments més complicats.

L’alcalde de Pego, Enrique Moll, ha manifestat durant l’acte que: “Van estar fent costat als que ho necessitaven en els moments més crítics. Van ser i són un exemple a seguir”.

Aquestes tres entitats van prestar els seus serveis de manera ininterrompuda

des de l’inici del foc, com bé a recordat l’edil: “L’equip de Ràdio Pego ens va sorprendre per la seua labor, ja que en l’incendi que patim l’any 2015 no vam tindre tal cobertura. Ens van mantenir informats en tot moment, ben informats. Van estar en els moments més importants, durant totes les reunions en el lloc de comandament. Van ser un altaveu per als afectats per a demanar ajuda”. Respecte als agents de la Policia Local, ha recordat que: “Van complir amb la seua comesa com sempre, però van ser un pas més enllà. Van col·laborar en tot moment a facilitat la labor dels bombers i altres cossos d’extinció del foc;

van ajudar a veïns i veïnes que el necessitaven en els moments més crítics. Per a molts i moltes van ser àngels de la guarda, ja que van ser els primers

que van ajudar en les tasques de desallotjament”

Moll també ha tingut paraules per a Acció Urgent: “Són un equip que fa un treball increïble i en els

dies de l’incendi no van ser menys. Sempre van estar ajudant en tot el que va ser necessari, tant a veïns i veïnes, així com tasques de coordinació en l’edifici

de l’antic Institut, on es va situar a tots els veïns que van haver d’abandonar les seues cases durant els moments més angoixants”.

L’alcalde es va reunir amb la Generalitat i amb l’Agència Valenciana d’Emergències, que van demanar a Enrique Moll a transmetre el seu agraïment i reconeixement, a través d’aquesta condecoració, a les tres entitats.

A banda, el cap del govern local, ha volgut agrair a la resta d’entitats, associacions, empreses, i veïnat que va ajudar en aquest incendi històric, “perquè entre tots vam demostrar que som una comunitat, som un poble solidari”.

Èxit de la campanya de recollida a Pego./

Un dels espectacles a Gandia./

segona Fira Borgiana de Gandia es celebra amb èxit

Les tres entitats pegolines han rebut la medalla de Protecció Civil per tal de reconéixer el treball i l'ajuda prestada en els moments més crítics

Reconeixement de la Generalitat Valenciana als cossos pegolins./

L’Ajuntament promourà la transformació digital amb fons Next Generation

Entre els projectes que s'han presentat per a rebre la subvenció està la digitalització de l'Arxiu de l'Ajuntament, i la connexió interadministrativa a través d'una carpeta ciutadana

BR | Oliva./ El regidor de Modernització de l’Ajuntament d’Oliva, Josep Escrivà, ha anunciat que la localitat s’ha acollit a la subvenció de fons europeus Next Generation amb l’objectiu de promoure la transformació digital de les administracions locals. Entre els projectes que s’han presentat per a rebre l’ajuda està la digitalització de l’Arxiu de l’Ajuntament, i la connexió interadministrativa a través d’una carpeta ciutadana.

La convocatòria es va fer pública el dia 6 de novembre en el BOE, i en menys d’un mes s’han realitzat diferents memòries per tal de seguir les directrius dels requisits de la convocatòria, i atenent al Pla Director d’Smart City de l’Ajuntament d’Oliva, que es va presentar en novembre de 2021.

Gràcies a aquests projectes es digitalitzaran una

gran quantitat de documentació física, en paper, que està a l’Arxiu Municipal, i a més a més, s’encarregarà de normalitzar la codificació i identificar els arxius en una base de dades per tal de facilitar la seua localització de forma electrònica. També es solucionaran les dificultats d’emmagatzematge de la documentació que s’ha anat incrementant a mesura de la complexitat admi-

nistrativa, i les mesures de fiscalització dels procediments.

Julio Llorca, regidor de Biblioteques i Arxiu, ha comentat aquest projecte explicant que: “Amb aquestes mesures es pretén protegir l’arxiu del deteriorament al qual s’exposa la custòdia de la documentació, que en diverses vegades està en condicions poc òptimes”.

L’altre dels projectes que

S’inicia la campanya contra el cotonet de Sud-àfrica

s’ha presentat als fons Next Generation és l’annexió a la carpeta ciutadana, on els usuaris de l’Ajuntament d’Oliva podran consultar pas a pas els tràmits de l’Ajuntament, però també en el mateix lloc els expedients d’altres administracions com són les titulacions acadèmiques, els béns immobles i vehicles de titularitat dels interessats, entre altres coses que estan totes unificades en un sol lloc.

Per a l’alcaldessa, Yolanda Balaguer, “aquestes accions suposen millores que contribueixen a tindre uns serveis digitals eficients, segurs i fiables, i a utilitzar les cerques d’informació requerida per a garantir el dret de la nostra ciutadania recollida en arxius”.

S’espera que la inversió per a millorar l’administració mitjançant la digitalització i les noves tecnologies siga de 174.639 euros.

Dos milions d’euros aniran destinats al nou Mercat Municipal d’Oliva

El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha aprovat la resolució de la segona convocatòria de les línies d'ajudes al sector comercial donant llum verda a 13 projectes que es fan al País Valencià, entre els quals està el Mercat d'Oliva, el qual rebrà dos milions d'euros per part dels Fons Europeus

BR | Oliva./ L’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, ha anunciat als comerciants del Mercat Municipal d’Oliva que s’ha acceptat íntegrament el projecte presentat pel municipi per a les ajudes dels Fons Europeus Next Generation, la qual cosa suposa que es rebrà una inversió de dos milions d’euros per a renovar un dels espais més emblemàtics d’Oliva, el seu Mercat Municipal.

Aquest projecte respon a la necessitat de dinamitzar l’activitat comercial del municipi, prenent com a eix central de l’actuació la rehabilitació i millora del Mercat Municipal durant els últims anys, fruit de l’obsolescència de les instal·lacions, de la crisi provocada per la pandèmia i la falta de competitivitat i digitalització dels seus serveis, amb l’objectiu d’aportar solucions innovadores que permetran millorar el relleu generacional i la dinamització del

Mercat. A més a més, s’inclouran millores per a tot el sector comercial d’Oliva incorporant actuacions d’innovació digital i sostenibilitat.

‘Nou Mercat d’Oliva, sostenible i Digital’, és el nom que s’ha posat a aquesta iniciativa que pretén prioritzar la sostenibilitat econòmica i mediambiental de l’espai. Per exemple, es faran millores estructurals, de pavimentació, estètica corporativa, increment de la mobilitat i del flux de circulació de clientela pels espais co-

muns i els llocs comercials. Les actuacions suposaran una millora en la redistribució dels espais del mercat amb la finalitat de fer-lo més útil, funcional i atractiu, no sols per a l’activitat comercial, sinó també per a les persones consumidores.

D’altra banda, també es preveu una inversió en la mateixa infraestructura, els sistemes d’accés, l’accessibilitat, i la gestió eficient de l’energia i dels residus.

Yolanda Balaguer, alcaldessa i regidora de Comerç, Mercats i Consum,

La Regidoria d'Agricultura ha organitzat aquesta iniciativa que està dirigida a tot el sector agrícola. Per tal de participar s'hauran d'inscriure al Magatzem Municipal fins al 20 de gener de 2023. Al mes de febrer està previst repartir trampes

BR | Oliva./ Des de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, juntament amb la col·laboració de la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament d’Oliva, han llançat una nova campanya contra el cotonet de Sud-àfrica. Des de l’administració pública es repartiran als agricultors i agricultores dispositius d’atracció i mort amb piretrines + feromones per al trampeig massiu de cítrics, tant per a cultius ecològics com per a convencionals.

La Conselleria s’encarregarà de subvencionar el 50% de les trampes, per això, per tal de participar a la campanya, s’haurà d’aportar el 50% de la factura de la compra de les trampes. Aquest és un dispositiu d’atracció i mort per al control de cotonet de Sudàfrica, que també és efectiu per al control del poll roig de Califòrnia.

el titular de la parcel·la), varietat i superfícies de la parcel·la (en hectàrees), i número de polígon, parcel·la i recinte Sigpac. El termini d’inscripció finalitzarà el 20 de gener.

Les trampes es repartiran en febrer, després de certificar les sol·licituds, i per a poder recollir-les, s’ha de tindre el carnet d’usuari professional de productes fitosanitaris en compliment del RD 1311/2012.

Tot aquell que participa en la campanya ha d’acceptar que les seues parcel·les poden ser objecte d’inspecció per part de la Conselleria d’Agricultura, per a verificar el compliment de les condicions de la campanya.

ha declarat que: “Totes les actuacions previstes responen a un mateix fi: oferir a la nostra ciutadania un mercat renovat, a l’avantguarda, sostenible i amable amb la ciutat, l’entorn, i la seua gent. S’han previst campanyes per al foment i sensibilització en matèria d’economia circular, gestió de residus, reciclatge, etc. També un programa d’acompanyament i formació per a autònoms i Pymes comercials en transformació digital per a millorar la seua competitivitat en entorns digitals, que és essencial si volem garantir un relleu generacional en el Mercat Municipal. S’ha dissenyat un projecte d’abast global per a tots els comerços d’Oliva entorn de la digitalització i la sostenibilitat com a eixos fonamentadors d’un projecte que afavorirà la competitivitat d’aquest sector i potenciarà el desenvolupament econòmic i social del municipi”.

Tots aquells que estiguen interessats en participar han de fer la inscripció i signar el compromís de participació. Les inscripcions es faran en el Magatzem Municipal, i s’haurà de portar el DNI de la persona sol·licitant (que serà

Miquel Doménech, regidor d’Agricultura, ha declarat que: “Els danys que pot ocasionar el cotonet de Sud-Àfrica són d’extrema gravetat per la seua capacitat de deformar el fruit dificultant la seua comercialització i, en moltes ocasions, tirant a perdre la collita. És per això que des del departament d’Agricultura volem oferir a la ciutadania totes les facilitats possibles perquè es puguen acollir a aquesta campanya”.

A l’Arxiu de l’Ajuntament d’Oliva./

Presentació del nou projecte./

HORÒSCOPS

PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

- Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Júpiter a Àries pot portar oportunitats i l'augment de l'optimisme. Amb la Lluna Nova a Casa XI t'interessen nous reptes personals o potser muntar un negoci en solitari.

- Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Tot i que hi ha algunes tensions a la teva vida, et proposes passar pàgina i mirar cap endavant amb il·lusió. Excursions o escapades de cap de setmana en bona companyia.

- Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Si vens un producte o servei, amb Júpiter a Casa XI, vols donar-te a conèixer o ampliar la teva presència a la xarxa. Boniques trobades amb amics, plenes de confidències.

- Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Si tens problemes amb la parella, la Lluna Nova per Casa VII, pot oferir noves oportunitats obrir vies de diàleg. Sortides d'oci i reunions familiars que et fan feliç.

- Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): És possible que estiguis força centrat en assumptes relatius a la salut o la feina. Júpiter per Casa IX augmenta l'energia i t'interesses per temes filosòfics o espirituals.

- Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): El Sol comença a transitar per Casa V i si no tens parella, fas una repassada al teu voltant a veure si algú t'escau. Podries fer una escapada a la muntanya amb un amic.

- Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Seràs l'amfitrió d'una trobada familiar a casa. Amb Júpiter per la Casa VII augmentaran els contactes socials si no tens parella, pots connectar especialment amb algú.

- Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): La teva feina podria portar-te a haver de fer molts desplaçaments o viatges llargs. Si acostumes a ser sedentari, deixes el sofà i comences a fer una mica d'exercici.

- Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Ets més conscient de la negativitat i de les persones tòxiques del teu dia a dia i poses més distància. Divertides trobades al voltant d'una taula que no et perdràs.

- Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Per molts anys! El Sol transita ja pel teu signe i de mica en mica les coses es van movent a favor teu. La temptació pot sorgir al sector laboral. Si tens parella, prudència, cuídala.

- Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Amb el Sol a Casa XII estàs més receptiu i sensible i captes les petites subtileses. A la feina, potser et convé anar més per lliure i si treballes en equip, sigues diferent.

- Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març):

T'agradaria deixar les coses ben lligades de cara al futur i no haver d'estar patint. Una amistat de més edat que tu, pot actuar de manera invasiva i hauràs de posar límits.

Herbes remeieres

per Ferran Albors

ORTIGA

-Urtica dioica(Picapatos, Guardians)

Floració en la primavera. Recol·lecció durant el mes de juny.

Les principals virtuts són: estimulant de la bilis i de l'estómac, diürètica, hipoglucemiant, hemostàtica, antigotosa, antireumàtica.

A voltes, es pren sola, bullida i amanida amb oli d'oliva i llima, es digereix amb facilitat i constitueix un aliment important per als reumàtics, gotosos i diabètics.

El meu company i amic Rafael, el Siso, un dia em va dir: "delegao, aquesta herba agafada amb cura per a no punxar-se, la piques i tota ella amb el seu suc en una gasa ficada al nas deté l'hemorràgia nasal (epistaxis)"

Tant l'ortiga com la borratja es poden adquirir en pots de cristall ja bollides en conserva en la majoria de tendes de comestibles especialitzades.

REMEI CASOLÀ:

El meu oncle Juanito del 19, en una olla gran, bullia ortiga barrejada amb ceba, api i porro per a combatre la gota, el reuma i el sucre. Durant tot el dia, es bevia el brou amanit amb oli d'oliva i una mica de suc de llima.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives

Serà de l’any de la picor, o de l’any de la simbomba, però fa més una llapissereta curta, que una memòria llarga. Continua amb el cabet en la feina que: any que passa, ja no torna.

1. Entre els anys 2000 i el 2023, tots dos inclosos, quantes vegades apareix escrit cada número? Escriu a ull les respostes i posteriorment comprova com t’ha funcionat la intuïció (*).

1--> ... / 2--> ... / 3--> ... / 4--> ... / 5--> ... / 6--> ... 7--> ... / 8--> ... / 9--> ... / 0-->...

2.Com de costum: cada paraula al seu lloc i una està repetida a les tres locucions.

allarga / farà. / Fred / L' / vinya / bou. / de / raïm / any / poc / carrega, / dia / trenca / les / la / rames. / per / l’ / nou / un / tardà, / pas / El / que / de

3. Recorda, o pregunta i fes-te una llista amb les dates de naixement de la teua gent propera. Veges on la penges (al frigorífic per exemple) i no t’esperes que siga l’aniversari per a parlar una estona.

4. Parlant del frigorífic, pensa i escriu que tens ara, després de festes, guardat allà dins i si ho recordes, en quin lloc concret.

*Les respostes són: 2, 2, 2, 2, 2, 2, 3, 13, 31 o 37

Problema d’Escacs #18 per Ximo Corbí

Les negres amenacen escac i mat. Com continuaries?. Tema Tàctic: Xarxa de Mat al rei negre. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades. La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@gmail.com

EL GRAT 742 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - GENER 2023

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

Solució #17: 1-Te8+! , Cxe8; 2-Tf8++