«Com» i «com a»

gos cadell, un lleó cadell. A vegades es diu també (en sentit figurat) d’un noi jovenet, especialment si és un noi impulsiu i bellugadís, però encara lògicament inexpert. A més, a partir d’aquest mot hem creat el verb cadellar, que vol dir, parlant d’una gossa o d’un altre animal, ‘donar a llum els seus petits’.

La interferència del castellà fa que avui, alguns, en lloc de dir un cadell diguin un «catxorro». Ja es veu, per la forma, que és una paraula estranya a la nostra llengua i, per tant, n’hem de prescindir totalment.

El mot cadell forma també part de la terminologia d’altres especialitats tècniques i científiques. Per exemple, en un fals sostre hi ha els encadellats, formats per unes fustes travesseres dites cadells. També en el grup dels ribots hi ha l’eina de tall dita cadell, i encara cadell és el solc fet en el cantell d’una post on s’encadella o emmetxa el crestall d’una post. Igualment, en el segle xvi i començaments del xvii hi havia el bàndol dels Cadells i el dels Nyerros.

Etimològicament, la paraula cadell es relaciona amb ca, que és el nom usat en català antic per a dir gos, nom que encara s’usa en molts territoris de llengua catalana.

El «genet» i la «geneta»

Un genet és un home que va a cavall. I geneta, tant pot ser el femení de genet com el nom d’un animal salvatge; concretament, un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, que té el nom científic de Genetta genetta. De fet, la geneta és l’únic representant de la família dels vivèrrids dels boscos dels Països Catalans.

Tant en l’un cas com en l’altre, cal articular la primera síl·laba amb el so de e o de vocal neutra, evitant les formes «ginet» o «gineta», provinents del cast. jinete o jineta.

Existeixen la locució adverbial a la geneta, que vol dir ‘amb els estreps curts’, i la comparació popular llest com una geneta.

Amb el mateix sentit que geneta femení de genet, hi ha la forma amazona, que ve del nom d’aquelles dones guerreres dels temps antics que diu que combatien a cavall.

I, pel que fa a l’animal, hi ha les genetes (gènere Genetta), que són uns mamífers de la família dels vivèrrids. Hi ha gent que les té com a animal de companyia. Quan s’espanten alliberen una pudor com de mesc per a marcar el seu territori. Per això, popularment, són anomenades gat mesquer.

Sovint, amb aquest nom es designa erròniament el gat fer o gat salvatge (Felis silvestris), que és un animal força diferent, de la família dels fèlids, com el gat domèstic.

«Lògicament»

Una de les característiques del català, que el diferencia de les altres llengües germanes, com el castellà, el francès o l’italià, és la palatalització de la ela inicial dels mots populars que vénen, per evolució, del llatí vulgar. Quan diem «palatalització de la ela» volem dir que el so inicial d’aquesta lletra s’ha convertit en el so que representem per ela doble, és a dir, ll.

Així, en català tenim, per exemple, llop, llebre i llegir amb ll inicial, contràriament a les formes lobo, liebre i leer, del castellà, loup, lièvre i lire, del francès, i lupo, lepre i leggere, de l’italià, que han conservat la ela simple del mot llatí.

Però això no vol pas dir que no existeixin en català mots començats en ela inicial simple, com en la forma llatina original. Es tracta de formes cultes o sàvies, tretes directament del llatí escrit, que no han sofert l’evolució dels mots populars. Així, al costat de llegir tenim lector i lectura; al costat de llengua tenim lingüístic i lingual; al costat de lliure i llibertat tenim liberal (si bé s’admet com a variant secundària la forma lliberal). Aquestes formes són sempre més semblants a les corresponents de les altres llengües que hem dit.

Per analogia a formes com lliure, llegir o llop, hem sentit molta gent que, equivocadament, diu «llògic» i «llògicament», «llegítim» i «llingüístic». Aquestes formes les hem d’evitar sempre. Hem de dir, doncs: lògic i lògicament, legítim (adjectiu, si bé existeix el substantiu llegítima) i lingüístic.