«Compondre» i «composar»

— Ja «portem» sis actuacions «fetes»  Ja hem fet sis actuacions. — Quantes còpies «porteu fetes»?»  Quantes còpies heu fet? — Des que hem obert la llibreria ja «portem» molts llibres

«venuts»  Des que hem obert la llibreria ja hem venut molts llibres. — Les riuades ja «porten» tres hectàrees «inundades»  Les riuades ja han inundat tres hectàrees. — El Barça ja «porta dues derrotes seguides»  El Barça ja ha perdut dues vegades seguides. — «Porto» ja massa vegades «repetint-t’ho»  Fa ja massa vegades que t’ho repeteixo. — «Porten» tres hores «tancats» allí dins.  Fa tres hores que estan tancats allí dins.

«Seure», «asseure» i «asseure’s»

En català existeix el verb assentar, però no designa mai l’acció de seure, és a dir, de fer descansar la part inferior del tronc (el cul) sobre una cadira o un altre seient. Per a aquesta acció tenim:

— El verb intransitiu seure, que no duu mai el pronom es. Equival a estar assegut. Exemples: Sec en un banc. / L’infant seu a la falda de la mare. / Si esteu cansat, seieu en una cadira. / seure a terra / Tinc ganes de seure. / Seieu, si us plau. / Era ple i no vaig poder seure. / Vam seure en un pedrís. / Sèiem a l’ombra d’una alzina. Allò que no podem dir mai és «he segut l’infant a la falda de la mare» ni «m’he segut a terra» (perquè transformaríem el verb seure en transitiu, cosa que no és). En tot cas, hem de fer servir el verb asseure (transitiu): Assec (o He assegut) l’infant a la falda de la mare. O bé l’intransitiu i pronominal asseure’s: M’he assegut (o Estic assegut) a terra. (Mai «assentat»!). Una seguda (o asseguda) significa el fet d’asseure’s a terra (en un edifici, en un lloc públic, en la via...) amb vista a protestar per quelcom. No diguem mai «sentada», que això és un castellanisme. Tampoc no hem de parlar de l’escriba «sentat» sinó de l’escriba assegut. — El verb transitiu asseure, que hem de fer servir quan volem dir que algú fa seure algú altre, sia una criatura, una persona gran o un malalt (quan aquestes persones no es poden valer per elles mateixes), fent que restin descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Exs.: He assegut la nena a la trona. / He assegut el pacient a la butaca. / Vam asseure el malalt a la vora del foc. / Asseu la iaia a la cadira, que li paixerem el dinar. — El verb pronominal asseure’s, que expressa l’inici de l’acció de seure. Equival a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs: M’assec en una cadira (equivalent a Sec en una cadira).

Frases com «Es van sentar en un banc» o «Ens vam seure on vam poder» són totalment incorrectes. Cal dir: Van seure (o ens vam asseure) en un banc i Vam seure (o ens vam asseure) on vam poder. I no direm, complaent una persona: «Senti’s, senti’s!», sinó Segui, segui!

Insistim-hi: seure és com dormir (un estat), i asseure’s és com adormir-se (un trànsit). Els dos primers (seure i dormir) són intransitius; en canvi, els dos segons (asseure’s i adormir-se) són pronominals i l’acció que representen és la d’un sol participant. Ara bé, si aquests els fem servir en la versió purament transitiva (i no pas pronominal): asseure i adormir (Vull asseure el nen a taula, o Quan canta adorm les feres), aleshores hi ha un agent i un pacient (que gramaticalment és el complement directe, semblantment com passa amb el pronom reflexiu). Però fixem-nos que en la versió pronominal no hi ha pròpiament un agent i un pacient sinó que l’un i l’altre són la mateixa persona.

Remarquem, una vegada més, que no hem de dir mai: «Ens vam assentar durant mitja hora», sinó: Vam seure durant mitja hora. Ni tampoc: «Ara el jugador baixa les escales i s’assenta a la banqueta», sinó: Ara el jugador baixa les escales i s’asseu a la banqueta.