«Anar» i «anar-se’n»

pacions de cases a Vidreres (cal dir: eliminar). / Com «acabar amb» el racisme en els camps de futbol? (cal dir: evitar). / Els manifestants de Xile «acaben amb» l’estàtua del conqueridor espanyol Pedro Valdivia (cal dir: destrossen). / Què podem fer per a «acabar amb» les desigualtats laborals de gènere? (cal dir: impedir) / L’Ajuntament de Barberà espera «acabar amb» la presència de rates a l’escola Elisa Badia (cal dir: extingir). / Els veïns de Sant Pau de Segúries demanen solucions per a «acabar amb» els robatoris en domicilis (cal dir: frenar, detectar, perseguir...). / El PSC treballarà per «acabar amb» l’habitatge buit (cal dir: perquè no hi hagi).

En català no «apretem» res

El verb «apretar» és un castellanisme introduït des de fa ja molts anys en la parla dels catalans. Heus ací exemples de com podem substituir-lo:

— Aquesta corretja «m’apreta» massa. Hem de dir: Aquesta corretja m’estreny massa. — «apretar» un cargol, un vis... Cal dir: collar (o cargolar) un cargol, un vis, un tap... — «apretar» un timbre, un botó, el gallet, l’accelerador... Cal dir: pitjar (o picar, prémer, tocar) el timbre, un botó, el gallet, l’accelerador... — «Apreta» les dents, els llavis... Cal dir: Serra (o prem) les dents, els llavis... — Si al metro o en un vagó de tren ens «apreten» massa podem dir que hi anem molt estrets, comprimits, massa atapeïts... o que no ens empenyin (o empentin) tant. — Si cal fer força perquè un carretó avanci, no direm: «Apreta» fort, sinó Empeny fort o Fes més força. — Si un vestit, una corbata, el coll d’una camisa... ens «apreten» massa, podem dir que ens va estret (o estreta), que ens és estret (o estreta) o que ens va just (o justa). — A l’estiu, quan la calor o el sol «apreta», cal dir: El sol pica, fa molta calor, fa un sol que crema... També podem dir: Fa un fred molt viu, molt cru... i no pas un fred que «apreta». — A la feina ens podem trobar que ens diguin: «Apreta» més. Cal dir: Afanya’t més, escarrassa-t’hi noi, posa-hi el coll, accelera, apressa’t. — O poden dir-nos: «Apreta» el pas, on direm: Allarga el pas...

També podem sentir a dir: Aquell ha «apretat» a córrer, quan cal dir: S’ha posat a córrer, ha arrencat a córrer... — A vegades hem sentit a dir (figuradament): No «m’apretis» tant, que no puc, quan cal dir: No em punxis, no m’exigeixis, no m’empaitis, no em menis la pressa, no m’acorralis tant, que no puc. I també hi ha qui parla de una agenda

«apretada» quan cal dir una agenda atapeïda, plena...

El temps no es «porta»

En català el temps no es porta, perquè el verb portar en català no té valor temporal (valor que sí que té el verb castellà llevar). Per tant, dir porto dies, setmanes, anys, temps, etc. és un calc del castellà. Il·lustrem-ho amb un seguit d’exemples, mostrant primer la manera mal dita, seguida de la ben confegida.

— «Porta» dues setmanes «dient» ...  Fa dues setmanes que diu ... — La baldufa balladora «porta» dies «calladeta»  La baldufa balladora fa dies que no diu res. — «Porta» molt temps «viatjant»  Fa molt temps queviatja. — «Porten» dos mesos «tancats» a casa»  Fa dos mesos que estan tancats a casa. — «Porto» vint minuts «esperant» el tren.»  Fa vint minuts que espero el tren. — «Porto» temps «donant-hi» voltes.»  Fa temps que hi dono voltes. — «Porto» tres anys «treballant»  Fa tres anys quetreballo.