El «que» àton i el «què» tònic

de colors per a embolicar regals... També, en sentit figurat, diem un full de ruta o un full de serveis. I, encara, en pastisseria hi ha el que se’n diu pasta de full. I la locució verbal girar full vol dir ‘canviar de tema’. — En canvi, fulla correspon al regne vegetal, a les armes blanques i a altres eines de tall. Així designa cada un del òrgans laminars, generalment de color verd, dels arbres i d’altres plantes superiors: Aquest arbre té molta fulla. / La farigola té les fulles molt petites. / Les fulles d’aquesta alfàbrega fan molta olor. / La taula era plena de fulles. / A la tardor, cauen les fulles dels arbres (dels arbres de fulla caduca, és clar). I parlant de les eines de tall i de les armes diem: la fulla d’una navalla, d’una serra, d’una dalla, d’una espasa, d’un ganivet... Com, per exemple: Aquell ganivet té la fulla rovellada. Del mot fulla deriven fullola, làmina molt prima de fusta, fullatge (conjunt de fulles d’una planta), fullam i fullaraca (conjunt de fulles seques).

Aquests noms, en castellà, només tenen la forma del femení. Per això, per influència d’aquesta llengua, n’hi ha molts que diuen «una fulla» de paper, «les fulles» d’un llibre..., expressions que hem d’evitar. Cal dir sempre un full de paper, els fulls d’un llibre, d’un calendari, d’una agenda.

L’«orgue» i l’«òrgan»

Vet aquí dos noms, orgue i òrgan, que no s’han de confondre. — Un orgue és un instrument musical de vent, el més gros de tots, amb teclats i pedals, com els que hi ha a les catedrals i a les esglésies d’una certa importància, perquè serveix, sobretot, per a interpretar música religiosa. El músic que toca l’orgue és un (o una) organista. — La paraula òrgan, en canvi, designa la part d’un ésser viu, una persona, un animal o una planta, que té una funció específica. Així, el cor, els ulls, el fetge o les arrels d’un arbre són òrgans; però és una paraula que també s’usa molt en un sentit figurat, i es parla, així, dels òrgans del govern, de l’administració, etc.

Amb la paraula orgue s’han format frases fetes com ser un orgue de gats ‘haver-hi una discussió en què no s’entén ningú’ i no estar per orgues ‘no voler-se veure embolicat en segons quines coses’. Per la seva banda, òrgan ha originat una bona colla de derivats: orgànic, organisme, organitzar, organització... Un que actualment es fa servir molt és organigrama.

«Alhora» i «a l’hora» (i «aleshores» i «a les hores»)

No hi ha cap diferència de pronunciació entre alhora i a l’hora. Però tenen significats diferents i, per tant, hem d’escriure una cosa o una altra segons el que vulguem dir.

La forma alhora és un adverbi que vol dir ‘junts, a un mateix temps, al mateix moment’ i que fem servir, per tant, en frases com ara Van arribar alhora (al mateix temps, junts). / Treballava i estudiava alhora. / Riu i plora alhora (tot plegat). / Anava ben preparat i alhora tenia una recomanació. Amb el mateix valor que alhora, en la llengua literària s’usa algunes vegades la paraula ensems.

El conjunt de mots a l’hora es refereix sobretot al temps, i vol dir ‘puntualment, en el moment assenyalat, en el moment en què s’esdevé alguna cosa’. S’usa en frases com Vam arribar a l’hora convinguda (puntualment) o A l’estiu treballen a l’hora de la fresca. Però, a més, hi ha el conjunt format amb el verb anar, formant la locució verbal anar a l’hora, que vol dir ‘anar bé’ i que usem especialment en frases negatives: La màquina no anava a l’hora. / Aquell negoci no va anar mai a l’hora. També, parlant de persones, podem dir: Aquest xicot no va gaire a l’hora (indicant que no es comporta bé, que no fa bé les coses, que no es troba bé).

Una distinció semblant s’ha de fer entre l’adverbi aleshores (sinònim de llavors) i el conjunt a les hores (que vol dir ‘puntualment’). La diferència es veu ben clara en els exemples següents: