L’«esquena» i l’«espatlla»

música moderna. / Beethoven va compondre nou simfonies i una òpera. I, de fet, quan es fa referència a un compositor, es vol dir sempre un compositor musical. També: compondre un poema, una pintura, una simfonia, un conjunt, etc. Ex.: En Celdoni Fonoll es dedica a compondre i recitar poemes. I encara farem servir el verb compondre (i no «composar») en: Componen (o formen) una gran família. / Es componen (o S’abillen) perquè volen sortir ben mudats. / compondre un trencaclosques amb diverses peces. Existeix la locució verbal saber-se-les compondre que significa ‘saber combinar bé les coses perquè un aconsegueixi els seus propòsits’. — El verb composar vol dir: a) imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa, etc.; aplicar una composició, és a dir, establir (arbitrar, sentenciar) un pacte en unes circumstàncies determinades; i b) captenir-se amb algú fent-lo anar dret, o fent-li creure el que hom vol.

«Creuar», «encreuar», «croada»

Notem ací més distincions entre paraules etimològicament relacionades: — El verb creuar vol dir travessar, traspassar una via, un camp, un carrer, una carretera, un riu, un camp, la mar, l’aire, passant d’un costat a l’altre. Exemples: Un avió creuà el cel. / No creueu la via, que ve el tren. / Ara que no passa cap cotxe, creua la via. El verb travessar (i també traspassar), si bé pot designar aquestes mateixes accions, té un sentit més general, com seria foradar de part a part una cosa, passar a través de... Exs.: La llança el travessà de banda a banda. / Una bala li traspassà el crani. — El verb encreuar vol dir disposar dues coses formant creu l’una amb l’altra. Exs.: privar el pas amb dos taulons encreuats / encreuar les cames (els braços), una sobre l’altra. També vol dir intersecar-se; trobar-se pel camí anant en direccions oposades. Exs.: Els dos camins s’encreuen a Can Gomis. / Els dos trens s’encreuen a Reus. No hem de dir «mots creuats» sinó mots encreuats (en castellà en diuen crucigrama, nom que en català de moment no és acceptat, si bé és bastant usat); ni «creuar els braços», sinó plegar els braços o encreuar els braços; ni hem de dir: Hi ha dos camins que «es creuen», sinó: Hi ha dos camins que s’encreuen (o que es tallen, que es troben). Diguem també: Llurs mirades es van encreuar. — El substantiu croada es refereix a les expedicions que els cristians feren contra els musulmans per conquerir Terra Santa (la primera croada). També: expedició militar contra heretges, infidels, indisciplinats, com la croada contra els albigesos. Evitem, doncs, de dir «creuada».

«Llançar», «llençar» i «tirar»

Seguint els ensenyaments de Pompeu Fabra, que aprofita determinats sinònims per a establir distincions semàntiques, fixem-nos en els següents. — El verb llançar significa principalment ‘disparar, projectar’; és a dir, deixar anar amb un fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire, com seria un míssil, una fletxa, una pedra... Exemples: Aquest noi ha llançat una pedra amb una sola mà. / Llançà la fletxa amb tant d’ímpetu que caigué d’esquena. / S’entretenen a llançar còdols a l’estany. / El volcà llança pedres i cendra. Emprat figuradament: El sol llança raigs de llum. / Em llançà una mirada furibunda. / llançar un producte al mercat. — El verb llençar s’usa preferentment per a indicar que volem desprendre’ns d’una cosa inservible, d’una cosa que rebutgem (les escombraries, un paper). Exs.: Les deixalles les llencem al contenidor d’escombraries. / No llencis les pellofes de la fruita per la finestra. / Tenia tants de papers que n’he llençats molts a la paperera. / Tot allò que no et serveixi, llença-ho. / Comprar això és llençar els diners. / Si ara ho llences, després et farà falta. — El verb tirar significa fer moure una cosa estirant-la (en la direcció del subjecte que l’estira), com: Els bous tiren l’arada / Si