«Complert» i «complet»

permís», «amb o sense ordinador», «amb o sense sucre»... Aquestes maneres de dir no són pròpies de la nostra llengua i s’haurien d’evitar. Cal dir: amb permís o sense, amb ordinador o sense, amb sucre o sense.

El «sorbet» i el «xarrup»

Segons els diccionaris, la paraula sorbet designa un menjar gelat poc consistent, aromatitzat amb licor, suc de fruita, etc. Podem parlar, doncs, de un sorbet de llimona, un sorbet de taronja, un sorbet de maduixa, un sorbet de fruita del bosc, un sorbet de marc de Xampanya, etc.

Els especialistes expliquen que la paraula sorbet ve de l’àrab, a través de l’italià sorbetto, d’on va passar al català i al castellà (sense cap relació amb el seu verb sorber).

Una cosa molt diferent és xarrup, que designa l’acció de xarrupar, és a dir, beure paladejant i com xuclant amb un soroll característic que fa molt mal efecte.

En les cartes de molts restaurants, en lloc de sorbet de llimona o de taronja anuncien «xarrup de llimona» o de «taronja», que és una confusió.

«Ordenador» i «ordinador»

Si ordenar vol dir ‘posar en ordre’, també vol dir ‘donar ordre’ (o bé ‘ordres’), i encara, en llenguatge religiós, ‘conferir el sagrament de l’orde’ (no «de l’ordre»). De la mateixa família tenim força mots, com ara els derivats en -ble (ordenable), -ció (ordenació), -dor (ordenador), -ment (ordenament), etc., i també ordenança, ordenada, coordenada, etc. És clar que també són de la mateixa família mots com ara ordinador, ordinal, coordinar, coordinació, coordinador, etc.; i el fet que aquells primers mots s’escriguin amb e i aquests darrers amb i fa que molta gent s’hi embulli i en certs casos no sàpiga si cal dir o escriure el mot amb una vocal o bé amb una altra.

Aquesta confusió de què parlem se sol donar sobretot entre els mots ordenador i ordinador, ordenació i ordinació, coordenada i coordinada. Vegem en primer lloc que ordenador és la persona o cosa que ordena, i que el mot pot ser un substantiu. Exemples: Ell és l’ordenador de l’associació (el qui la posa en ordre). / Aquesta casa necessita un ordenador (un que la posi en ordre). / L’ordenador d’això ha estat en Joan (és a dir, el qui ha donat l’ordre o bé el qui ho ha posat en ordre). I pot ser també un adjectiu, amb l’obligada referència a Pompeu Fabra com a geni ordenador (o seny ordenador) de la llengua catalana. En canvi, ordinador es refereix sempre a l’aparell electrònic, tan indispensable avui dia arreu. Per tant, podem parlar de un ordinador d’empresa, un ordinador personal, un miniordinador, etc.

«Ordre» i «orde»

Si ens cal posar quelcom en un ordre determinat (parlem de un ordre, en masculí), potser també ens caldrà donar una ordre a algú perquè ens ajudi (i fixem-nos que ara parlem de una ordre, en femení). Veiem, doncs, que el mot ordre és masculí en nombrosos casos, com ara en els hem d’anotar per ordre alfabètic, no s’ha alterat l’ordre públic, aquestes columnes són d’ordre corinti, etc. Però és femení quan es refereix a un manament: Va donar una ordre molt enèrgica. / Les ordres que tenim són molt rigoroses / Aquella ordre va ser revocada al cap de poc temps.

Quant a l’expressió ordre del dia, és masculina. Per exemple, l’ordre del dia era molt atapeït, i això tant si ens referim a afers civils com a afers militars; només fóra femenina si ens referíem a una ordre (en el sentit de manament, de prescripció) donada un dia determinat: Aquella ordre del dia 7 era contradictòria; mentre que si ens referim a la indicació dels assumptes que cal tractar el dia 7 direm: Aquell ordre del dia era contradictori.