«Badar», «cloure», «aclucar»

per tant, les podem usar indistintament. Quan ens referim a un salt d’aigua concret, amb un altre nom que el determina o especifica, diem simplement el salt. Per exemple, el salt del Sastre (a la riera de Núria) o el salt de Sallent (a la vall d’en Bas, vora Olot, i a Rupit), el salt de la Foradada (enmig de la riera de les Gorgues, a Cantonigròs, municipi de l’Esquirol). També a la Vall d’Aran hi ha l’espectacular Sauth deth Pish, de 25 metres de caiguda.

De fet, sallent ja volia dir salt, de manera que dir el salt de Sallent és com dir la cova de l’Espluga (perquè espluga és sinònim de cova) o el pla de la Calma (perquè calma és sinònim de pla).

La paraula cascada és, en català, relativament moderna. Ens ve de l’italià, i durant un cert temps es va vacil·lar entre les formes cascada i cascata (aquesta, com en l’original); però finalment s’ha imposat la forma cascada, que és la que trobem en els diccionaris i l’única de les dues que hem d’usar, al costat de salt d’aigua, que, no cal dir-ho, és la forma popular i tradicional.

N’hi ha que en lloc de dir cascada o salt d’aigua diuen «catarata». Aquesta paraula en català és inexistent i, per tant, se n’ha de prescindir. Hi ha, això sí, el substantiu cataracta, amb una ce al final de la tercera síl·laba, però una cataracta no té res a veure amb els salts d’aigua. És un terme que designa una malaltia de la vista, que actualment s’opera amb molta facilitat.

«Gaire», «massa» i «molt»

El mot gaire és l’equivalent de molt que usem en les frases negatives, interrogatives i condicionals. Així, diem: Ha plogut molt. / Ens hem cansat molt. / Tenen molta pressa, que són frases afirmatives; però: No ha plogut gaire. / Que us heu cansat gaire? / Si teniu gaire pressa, digueu-ho.

En canvi, massa és el contrari de poc. Talment com diem Ha plogut poc i Tenen poca feina, diem Ha plogut massa i Tenen massa feina.

Però n’hi ha molts que en comptes de gaire diuen massa o molt, sobretot en oracions negatives. Així, diuen No són «massa» intel·ligents. / No són «molt» de fiar. / No guanyen «massa» (o «masses») diners, volent dir: No són gaire intel·ligents. / No són gaire de fiar. / No guanyen gaires diners.

Cal tenir en compte que massa comporta sempre un sentit d’excés, i gaire, en canvi, té relació únicament amb la quantitat. Una oració negativa amb la paraula massa tan sols és admissible si ho és també l’oració afirmativa corresponent. Així, s’admet No ha plogut massa, perquè també podem dir Ha plogut massa; però rebutgem El guia no era «massa» simpàtic, perquè no direm pas El guia era «massa» simpàtic.

Notem, doncs, que No ha plogut gaire és el contrari de Ha plogut molt, i No ha plogut massa és el contrari de Ha plogut massa.

Si volem ser pràctics, apliquem aquesta regla: sempre que en una oració negativa hi puguem substituir massa per gaire (o gaires), fem-ho.

Insistim ara en l’abús de molt, perquè creiem que cal combatre aquesta tendència —la de formular oracions com ara No plou «molt» en comptes de gaire, o Ha vingut «molta» gent? en comptes de gaire, o No tenia «molta» gana en comptes de gaire—, tendència que podria accentuar-se perillosament, a fi que puguem contribuir al manteniment de la forma gaire.

No pretenem pas d’afirmar que calgui rebutjar categòricament l’ús del quantitatiu molt, però, com a norma general, cal evitar la influència del castellà que ens pot conduir a l’eliminació de gaire i a la seva substitució sistemàtica per molt (sobretot en oracions negatives i interrogatives).

Notem també que, davant l’adverbi de manera bé, el quantitatiu gaire origina el conjunt gaire bé, equivalent de poc bé, que no ha de ser confós amb la forma, també adverbial, gairebé, que escrivim amb grafia aglutinada, sinònima de quasi. Heus ací uns exemples comparatius: No canten gaire bé. / No ens han atès gaire bé. / Això no ho has pas dibuixat gaire bé. / No em trobo gaire bé. / Gairebé s’ho han acabat. / Ja és gairebé ple. / De la caiguda, gairebé es trenca la cama. / Hi érem gairebé tots.