«Nomenar» i «anomenar»

se sap estar quieta, sense fer res, que és un tràfec: Aquesta criatura és un tràfec, no para mai! — El substantiu tràfic vol dir ‘comerç’, ‘activitat comercial’; també ‘transport de mercaderies’; i si de vegades sentim aquest mot associat a activitats il·legals (tràfic de drogues, tràfic de blanques, de divises o de diamants...) això no vol pas dir que tota mena de tràfic hagi de ser il·legal en ell mateix: tràfic marítim, tràfic ferroviari, tràfic internacional, etc. — El substantiu trànsit generalment indica ‘acció de passar d’un lloc a un altre, d’una situació una altra’, i molt especialment ‘acció de passar per una via pública’: En aquella hora el trànsit per la Diagonal era molt intens. / Van tallar el trànsit per la Rambla. / Hi va haver un accident de trànsit.

La confusió més gran ve sobretot del fet que un sol dir en aquests casos, erròniament El «tràfic» per la Diagonal era molt intens. / Van tallar el «tràfic» per la Rambla. / Hi va haver un accident de «tràfic».

Hem de procurar, doncs, de no dir «tràfic» allà on cal dir trànsit.

La «gelera» i la «glacera»

Precisem el significat dels substantius del títol. — Una gelera és una acumulació de neu (o de glaç) que es forma en les muntanyes, pel fet que en cau més que no pas se’n fon. Pot desaparèixer en un any de molta calor o de molta secada. Les geleres solen tenir un caràcter estacional, no permanent.

Modernament tenim les neveres i els congeladors, però abans hi havia els pous de glaç o de neu, el primers anomenats també poues. Encara se’n conserven, com el de Santpedor, el del Mas de la Cambreta (a Sant Joan de Penyagolosa), etc. Són construccions mig soterrades per a guardar-hi el glaç produït per la natura durant l’hivern, amb el propòsit de disposar-ne durant la resta de l’any, o bé clots fets a terra per omplir-los de neu després de les nevades i semblantment disposar-ne en les estacions caloroses.

— Una glacera és una massa gruixuda de glaç permanent i de grans dimensions, sobretot en grans alçades i que es va movent lentament rost avall: la glacera del Mont Blanc, la glacera de l’Aneto, la glacera Perito Moreno (a l’Argentina). La majoria fa ja dos o tres milions d’anys que existeixen.

«Fer-se pagues»

L’expressió fer-se pagues és una locució verbal, començada pel verb fer-se i amb el complement pagues. El seu significat no pot deduir-se d’aquests dos termes que la componen (com en la gran majoria de locucions verbals: afluixar la mosca, aixafar la guitarra, aixecar la camisa, fer la guitza, fer l’orni, fer campana, fer el mec, fer safareig, fer salat, fer un pa com unes hòsties, fer-la grossa, filar prim, etc.), sinó que agafa un significat especial, com ‘comptar-hi’, ‘tenir per segura (una cosa)’, ‘refiar-se’n’.

Exemples: Ja se’n feia pagues i li han dit que no. / Vés-te fent pagues d’aquell, i veuràs com t’esquilarà.

«Got» i «vas»

Vegem les remarques següents. — El got és un recipient que solem fer servir durant els àpats. Té una forma generalment cilíndrica o cònica, sense peu, i serveix per a beure: un got de llet, un got d’aigua, un got de vi. — El substantiu vas té un sentit molt més general de recipient (per a tota mena de líquids) o de cavitat que no pas got. En una sepultura, per exemple, designa un recipient tancat (fet de pedra, metall, ceràmica, marbre...) on es guarden les cendres d’un difunt: Va ser enterrat en el vas dels seus pares. La sang humana és continguda en venes i artèries que anomenem vasos (vasos limfàtics; vasos sanguinis); parlem també de vasos comunicants. Els calzes, copons i píxides són coneguts també com a vasos sagrats.