ETSAB GUIA DOCENT GRÀFICA 1 CURS by ETSAB

BASES PER AL PROJECTE I-II

210104 - BP I - Bases per al Projecte I 210142 - 210104 - BP I - Base para Proyectos I 210142 - 210104 - BP I - Basic Design I

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsable i altres: CRISTINA JOVER FONTANALS - JOSE MARIA LAFONT POMES Luis Felix Arranz San Vicente - Carmen Domingo Domingo - Relja Ferusic Manusev - Josep Maria Fort Mir - Queralt Garriga Gimeno - Eva Maria Jiménez Gómez - Guillermo Lopez Ibañez - Miquel Mariné Núñez - Ignacio Martínez Molina - Estel Ortega Vazquez - Antonio Francisco Sanmartin Gabas - Magdalena Saura Carulla - Clara de Sola-Morales Serra - Monica Tarrega Klein - Pablo Villalonga Munar Margarita Costa Trost - Ferran Grau Valldosera - Bernat Hernandez Sabat - Yolanda Ortega Sanz - Jordi Mansilla Ortoneda - Inés de Rive ra Marinel·lo - Pablo Villalonga Munar

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. Genèriques CG1. Conèixer la història i les teories de l’arquitectura, així com les arts, tecnologies i ciències humanes relacionades amb aquesta. METODOLOGIES DOCENTS

Activitats presencials

Grup

T Lliçó magistral / mètode expositiu

Gran (Màx. 90)

Petit (10/30)

L Aprenentatge basat en projectes L Seminaris/tallers Activitats No Presencials

Treball autònom

Hores setmana

Hores semestre

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Potenciar i desenvolupar la capacitat d’observació crítica i d’anàlisi ++ Potenciar i desenvolupar la comprensió de l’espai ++ Iniciar l’ús dels instruments de projectació arquitectònica ++ Fomentar l’aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió raonada de la complexitat arquitectònica ++ Potenciar i desenvolupar la capacitat d’observació crítica i d’anàlisi Informació complementària sobre objectius i avaluació ++ Consolidar el paper de l’estudiantat com a principal actor responsable del procés d’ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. ++ Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i organització de treball. ++ Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys. ++ Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l’estudiantat. Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: ++ Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i instrument de comunicació. ++ Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l’abast tant de l’estudiantat com del professorat ++ (Intranet docent, Factoria de recursos...). ++ Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d’interrelació. ++ Seguiment “on-line” per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el curs. Sobre el programa docent: ++ La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme des del que l’estudiantat ++ s’enfrontarà al fet de projectar. ++ Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes magistrals conjuntes (sessions coincidents amb l’inici de l’exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l’exercici desenvolupades en l’àmbit de cada grup). Sobre l’avaluació: ++ El procés d’avaluació és d’avaluació continuada, i aquesta s’obté després del lliurament de l’últim exercici i el de conjunt de tots els exercicis realitzats durant el curs. ++ L’avaluació continuada inclou en el seu procés:

· Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït

· Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 150h Hores grup gran: 12 h 8.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 42 h 28.00% Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

CONTINGUTS Conceptes arquitectònics genèrics ++ Mesura: mesura, proporció i escala ++ Dimensionalitat: l’experiència de l’espai ++ Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l’estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental. El desenvolupament dels projectes s’acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s’exposaran exemples i experiències reals amb la finalitat d’extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d’ordre general al servei d’una funcionalitat i cultura específiques. Temes específics ++ Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitat Mitjançant la pràctica del projecte s’han d’anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d’avaluació Eines comunes BIBLIOGRAFIA

++ Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis

Bàsica · Fletcher, Banister. A history of architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679. · Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761. · Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN8429121056. · Vitruvi, Marc Pol·lió. Los diez Libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 8420671339. · Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879.

Eines específiques

Complementària · “Carl”. Askildsen, Kjell. Últimas notas de Thomas F. para la humanidad. Madrid: Lengua de Trapo, 2003. p.15-19. · Berger, John. El tamaño de una bolsa. Madrid: Taurus, 2004. p.153. · Cortázar, Julio. “Instrucciones para subir una escalera”. · Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas. Madrid: Alfaguara, 2003. p. 21-22. · Calvino, Italo. “Exactitud”. Calvino, Italo. Seis propuestas para el próximo milenio. Madrid: Siruela, 2001. p.67-71. · Chillida, Eduardo. “Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes”. · Foucault, Michel. “Las meninas”. Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo, 2009. p. 13-25. · Giacometti, Alberto. “Entrevista con Pierre Dumayet”. · Giacometti, Alberto. Escritos. Madrid: Síntesis, 2001. p. 327-334. · Le Corbusier. Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2001. p. 63-69. Kahn, Louis I. “El orden es”. Kahn, Louis I. Perspecta [en línia]. 1955. num. 3 · Koolhaas, Rem. “El cuento de la piscina (1977)”. Koolhaas, Rem. Delirio en Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. p. 307-310. · Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. ISBN8425211549. · Smithson, Alison. “Team 10 primer”. Smithson, Alison. Team 10 primer. London: Studio Vista Limited, 1968. p. 20-22. “Nuevos materiales, nuevas arquitecturas [II]”. · Sota, Alejandro de la. Alejandro de la Sota: escritos, conversaciones, conferencias. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. p. 94. · Venturi, Robert. “Un suave manifiesto en favor de una arquitectura equívoca”. Venturi, Robert. Complejidad y contradicción en la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. p. 25-26. · Zumthor, Peter. “La tensión entre interior y exterior”. Zumthor, Peter. Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. p. 44-47.

Avaluació de projectes 80% 80% 80%

++ Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic, construcció de l’objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta...

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema

Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària

Presentacions orals 20% 20% 20%

Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

NORMES DE REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS Coordinació amb Dibuix I El curs s’expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica. Per això, i d’acord amb l’assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: ++ La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l’espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte ++ La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat

210104 - BP I - Bases per al Projecte I 210142 - 210104 - BP I - Base para Proyectos I 210142 - 210104 - BP I - Basic Design I

DIBUIX I

210101 - DB I - Dibuix I 210101 - DB I - Dibuix I 210101 - DB I - Drawing I

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsable i altres:

MARIA CARMEN ESCODA PASTOR

EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB10. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny. EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. Genèriques

CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica. Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++

Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre l’arquitectura i el seu entorn. Conèixer l’ús del dibuix manual com a eina d’anàlisi de l’arquitectura. Aconseguir l’habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l’arquitectura a partir de l’esbós i el croquis. Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais arquitectònics i urbans. Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació del projecte arquitectònic. Conèixer l’ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l’arquitectura. Capacitar a l’estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes de l’arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació.

CONTINGUTS L’ESPAI AL MÓN DE LA PLÀSTICA, LA CULTURA I L’ARQUITECTURA ++ El dibuix de l’espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d’ aplicació ++ La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada ++ Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions ++ Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors L’ESBOÇ DE SÍNTESI NATURAL ++ Traçats d’esbossos en perspectiva ++ Espais interiors i exteriors ++ Elements constructius ++ Criteris per la representació de la textura i l’ambientació CROQUIS PER LA PRESA DE DADES. ESTRATÈGIES I CRITERIS BÀSICS ++ Croquis d’elements de mobiliari de qualitat ++ Croquis d’espais arquitectònics amb simplicitat de formes ++ Croquis d’espais arquitectònics amb formes compostes ++ Croquis d’agregacions d’espais i façanes LA ERGONOMIA I LA SEVA RELACIÓ AMB L’ARQUITECTURA ++ Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica ++ Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos d’arquitectura. Cànons i mòduls de proporció SEQÜÈNCIES VISUALS D’ESPAIS ARQUITECTÒNICS ++ Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d’interiors d’edificacions ++ Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d’exteriors urbans LA REPRESENTACIÓ DELS DETALLS DE L’ARQUITECTURA ++ L’aproximació als elements que composen l’espai arquitectònic. El canvi d’escala ++ El detall constructiu ++ Anàlisi gràfic de l’arquitectura construïda ALTRES TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ ++ El collage, la maqueta i el fotomuntatge

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials

T Lliçó magistral / mètode expositiu L Classes pràctiques L Treball en grup / tallers

Grup

Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials

Treball autònom

Hores setmana

1 3 1

Hores semestre

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 12 h 8.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 42 h 28.00% Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Ching, Frank. Manual del dibujo arquitectónico. 3a ed. rev. México D.F: Gustavo Gili, 1992. ISBN 968-887-364-0. · Ching, Frank. Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5. · Lloveras i Montserrat, Joaquim et al.. El dibuix d’intervenció 2003-2007 [en línia]. Barcelona: Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica, UPC, 2007. · Lloveras Montserrat, Kim. Leyes del posicionamiento 2005 [en línia]. 2005. · Lloveras i Montserrat, Joaquim. Teoria TK de proporcions visuals [en línia]. Barcelona: s.n., 2002.

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 10% 0 0 Proves de resposta llarga 60% 100% 100% Treballs i exercicis individuals 15% 0 0 Treballs i exercicis en grup 15% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB.

NORMES DE REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS Coordinació amb Dibuix I El curs s’expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica. Per això, i d’acord amb l’assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: ++ La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de l’espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte. ++ La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la capacitat de comunicació dels documents i del material generat.

210101 - DB I - Dibuix I 210101 - DB I - Dibuix I 210101 - DB I - Drawing I

BASES PER A LA TEORIA

210105 - BTR - Bases per a la Teoria I 210105 - BTR - Bases para la Teoría I 210105 - BTR - Basic Theory I

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT

Responsable i altres:

MAURICI PLA SERRA Bitrián, Carlos Marín Vega, Celia Gratacòs, Ricard Ramon Graells, Antoni

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA

Des del seu origen la producció d’arquitectura ha estat inseparable de la seva reflexió i teorització. L’assignatura té l’objectiu d’iniciar l’estudiant en aquest aspecte teòric de l’arquitectura, introduir-lo en la comprensió del fet que mai no hi ha hagut construcció pura, que el fet de construir és inseparable del fet d’interpretar i reflexionar: reflexió sobre les diferents modalitats de l’habitar o les diverses formes de vida, sobre les diferents definicions de l’home i del món en cada època històrica, sobre els diversos conceptes d’espai, sobre l’ús de la tècnica en relació a la naturalesa i, finalment, sobre el sentit de l’art. Tots aquests aspectes teòrics es poden veure o “llegir” en l’arquitectura de tots els temps. L’assignatura es proposa educar la mirada, proporcionar a l’estudiant les eines conceptuals i els coneixements històrics bàsics per poder aprendre a mirar l’arquitectura i entendre-la en tota la seva riquesa de significats culturals. En definitiva, es tracta d’estudiar l’arquitectura no només com un edifici aïllat que satisfà les necessitats bàsiques d’un programa, sinó com un objecte cultural que ha de ser entès en tota la seva complexitat. Només si s’aprèn a mirar l’arquitectura es pot aprendre a projectar. L’assignatura té un segon objectiu, més aplicat o disciplinar: una teoria del projecte, que consisteix en l’anàlisi d’obres concretes, tant a través de l’experiència directa dels edificis de Barcelona com de les seves representacions gràfiques i escrites. Donat el caràcter teòric de l’assignatura es posa especial èmfasi en la lectura de textos.

CONTINGUTS

ARQUITECTURA. UNA APROXIMACIÓ DES DE LES CIÈNCIES HUMANES Es tracten aquí les qüestions més purament teòriques, emmarcades en el camp de les ciències humanes i orientades a la comprensió del significat de l’arquitectura com a fenomen cultural complex. Arquitectura i història Comprensió de l’arquitectura en la seva historicitat. Interpretació del món expressada en l’arquitectura de cada època històrica. Lectura de la forma del món antic, medieval i modern. Explicació de la “forma” o les “formes” del món modern tal com les podem llegir en l’arquitectura del segle XX. Crítica de la modernitat com a perspectiva de futur. Arquitectura i cultura L’arquitectura com a element de construcció cultural, de definició del món cultural humà en contraposició al món natural. Plantejament de l’origen de l’arquitectura com a primer estat cultural separat de l’estat de naturalesa: la cabana primitiva, l’arquitectura com a fet ideal, els orígens del llenguatge clàssic. Arquitectura i tècnica Comprensió del significat tradicional de la tècnica artesanal (téchne) i del concepte modern de tecnologia. El debat de principis del segle XX entre l’artesania i el nou paradigma de la màquina. El progrés com a objecte de crítica. Arquitectura i art L’arquitectura en el marc de la tradició de les arts. Les dimensions estètiques de l’arquitectura: bellesa, símbol, ornament. La influència de l’art en l’arquitectura del segle XX. Diferenciació entre estètica i poètica.

ARQUITECTURA. UNA APROXIMACIÓ DISCIPLINAR (TEORIA DEL PROJECTE) Es desenvolupen aquí els aspectes més vinculats a l’àmbit disciplinar, i s’ofereixen alguns elements per a una teoria del projecte arquitectònic. Arquitectura i naturalesa Les diverses maneres de donar forma a la naturalesa: classicisme i pintoresquisme. La seva exemplificació en diferents arquitectures: el temple grec en el paisatge; l’escenografia paisatgística de l’acròpolis en la Grècia Clàssica i en l’Hel.lenisme; els jardins barrocs francesos i anglesos; la naturalesa artificial contemporània. Arquitectura i funció Concepcions de la funció: l’òrgan i el component. De la funció al funcionalisme: el model orgànic i el model mecànic. Le Corbusier i les avantguardes de la Nova Objectivitat. L’axioma del funcionalisme, “la forma segueix a la funció”, i les seves crítiques i desenvolupaments posteriors. Arquitectura i espai Diferències entre lloc i espai. Concepcions de l’espai al llarg de la història i la seva forma arquitectònica: el volum aïllat de l’Antiguitat, l’espacialitat interior romana, l’espai en moviment medieval, l’espai en perspectiva del Renaixement, l’espai-temps i la fluïdesa espacial moderna. Psicologia de la Gestalt. El joc entre figura i fons: el pati i el pavelló. Arquitectura i ciutat Components històrics de la ciutat: mercat, poder, defensa, administració. Les ciències de la ciutat: historia, geografia, morfologia, antropologia urbanes. La inauguratio de la ciutat: mundus, templum, limes. La ciutat antiga: el centre i el límit. L’espai públic de la ciutat barroca. La ciutat industrial del segle XIX. La metròpoli i el debat sobre la ciutat antiga a l’urbanisme del segle XX.

OBSERVACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE L’ASSIGNATURA: TEORIA I PRÀCTICA (EXPERIÈNCIA) L’assignatura consta de dues parts, cadascuna de les quals desenvolupa els elements bàsics del discurs arquitectònic mitjançant metodologies diferents: una teòrica i l’altra pràctica. Les classes de teoria s’ocupen de l’arquitectura en els seus aspectes conceptuals mitjançant classes magistrals i sessions de lectura de textos en grups més reduïts. Les classes de pràctiques es dediquen a l’experiència directa de l’arquitectura i de l’espai utilitzant com a base la ciutat de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA General · Frankl, Paul. Principios fundamentales de la historia de la arquitectura: el desarrollo de la arquitectura europea: 14201900. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. ISBN 84-252-1054-2. · Coulquhoun, Alan. La arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84252-1988-4. · Kostof, Spiro. El arquitecto: historia de una profesión. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN 8437604761. Rasmussen, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056. · Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805. · Fletcher, Sir Banister. A History of Architecture. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN 0750622679. · Hearn, Fil. Ideas que han configurado edificios. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 84-252-2035-7. · Kruft, Hanno-Walker. Historia de la teoria de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968. · Vitruvi, Marc. Los diez libros de arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN 978-84-206-7133-8. Complementària · Ábalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299. · Bachelard, Gaston. La poética del espacio. 2ª ed.. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1975. ISBN 9681609239. Evans, Robin. Traducciones. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176. · Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4a ed. rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740. · Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 9788429121179. · Giedion, Siegfried. La arquitectura, fenómeno de transición: las tres edades del espacio en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0845-9. · Harries, Karsten. The ethical function of architecture. Cambridge, MA: MIT Press, 1997. ISBN 0262082527. ·Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178. · Zevi, Bruno. Leer, escribir, hablar arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879. · Arnheim, Rudolf. La forma visual de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218276. · Bollnow, Otto Friedrich. Hombre y espacio. Barcelona: Labor, 1969. · Casey, Edward S. The fate of place: a philosophical history. Berkeley: University of California Press, 1997. ISBN 0520202961. · Hays, K.Michael. Architecture theory since 1968. Cambridge: The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616. · Leach, Neil. Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London: Routledge, 1997. ISBN 0415128269.

Teoria Les classes de teoria desenvolupen el discurs arquitectònic en els diversos vessants conceptuals que han esdevingut fonamentals per a la teoria de l’arquitectura. Queden dividides en dues parts: les classes teòriques magistrals i les sessions de lectura de textos. Les classes en grups reduïts dedicades a la lectura d’articles i llibres introdueixen l’alumne en alguns textos rellevants que han de permetre aprofundir en els aspectes conceptuals tractats a les classes de teoria. El coneixement dels textos permetrà fer la transició entre la teoria i la pràctica (textos a determinar per cada professor). Pràctica (experiència arquitectònica) Les classes pràctiques consisteixen en un aprenentatge de l’anàlisi arquitectònica com a resultat de l’experiència de l’espai. Es tracta de desenvolupar la sensibilitat en la percepció de l’arquitectura per tal de permetre una millor comprensió de la mateixa, experimentant directament les proporcions i les qualitats dels espais, les seves formes, els modes d’habitar, els moviments, les distàncies i l’estructura de la ciutat. La ciutat de Barcelona oferirà els diferents espais a experimentar i sobre els quals reflexionar, un fet que servirà per dotar l’estudiant (procedent en molts casos d’altres indrets) d’un coneixement indispensable de Barcelona des dels inicis de la seva carrera.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu

Grup Gran

P Classe participativa/mètode actiu i cooperatiu

Mitjà

L Classe pràctica/mètode actiu i cooperatiu

Petit

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 2

Hores semestre 84

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 27 h 18.00% Hores grup mitjà: 15 h 10.00% Hores grup petit: 12 h 8.00% Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta llarga 50 % 100% 100 % Treballs i exercicis individuals 30 % 0 % 0 % Treballs i exercicis en grup 20 % 0 % 0 % Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210105 - BTR - Bases per a la Teoria I 210105 - BTR - Bases para la TeorÃa I 210105 - BTR - Basic Theory I

MATEMATIQUES I

210102 - MT I - Matemàtiques I 210102 - MT I - Matemáticas I 210102 - MT I - Mathematics I

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsables:

JORGE CASABO GISPERT - MARIA SANTOS TOMAS BELENGUER

EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. EAB7. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de la mecànica general, l’estàtica, la geometria de masses i els camps vectorials i tensorials. EAB11. Coneixement aplicat del càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics. Genèriques

CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. Transversals

CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials

Grup

T Lliçó magistral / mètode expositiu P Resolució d’exercicis i problemes L Seminaris/tallers

Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx. 50) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials

Treball autònom

Hores setmana

2 2 1

Hores semestre

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA L’assignatura Matemàtiques I es dedica a una introducció a la Geometria que és essencial en els estudis d’Arquitectura, a desenvolupar conceptes geomètrics i algebraics incidents en el disseny arquitectònic i en el coneixement del pla i de l’espai. L’assignatura vol ésser a l’ensems formativa i informativa, transmetent no sols les tècniques de resolució sinó llurs conceptes teòrics essencials, sense oblidar els continguts culturals matemàtics que tot futur arquitecte ha de conèixer en profunditat. Mitjançant l’assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.

CONTINGUTS GEOMETRIA MÈTRICA ++ Sobre el regle, el compàs i l’Arquitectura ++ El regle geomètric ++ Algunes construccions elementals ++ Eines i mètodes per a construccions amb regle i compàs ++ Nombres construïbles amb regle i compàs ++ Quatre problemes clàssics de regle i compàs ++ Problemes mètrics

++ ++ ++ ++ ++ ++ ++

TEORIA DE LA PROPORCIÓ ++ Teoria de la proporció en Arquitectura ++ Propietats elementals de la proporció ++ Proporcions estàtiques i dinàmiques ++ El nombre d’or: la divina proporció ++ De les mesures i la proporció ++ Concepcions culturals de la proporció en Arquitectura ++ El Modulor de Le Corbusier ++ La coordinació modular

TEORIA DE LA SIMETRIA ++ Simetria i Arquitectura ++ Grup de simetria d’una figura plana ++ Grups puntuals de simetria o de Leonardo ++ Grups de simetria de sanefes ++ Grups de simetria de mosaics ++ Simetria espacial ++ Poliedres ++ La Alhambra de Granada

GEOMETRIA VECTORIAL ++ Espais vectorials, subespais, bases ++ Aplicacions lineals ++ Matrius ++ Àlgebra matricial ++ Representació matricial i gràfica d’aplicacions lineals ++ Valors i vectors propis d’un endomorfisme ++ Diagonalització d’endomorfismes ++ Varietats lineals ++ Producte escalar, norma, distància i angle

CÒNIQUES I QUADRIQUES ++ Descripció de les còniques ++ Descripció de les quàdriques ++ Propietats mètriques ++ Còniques i quàdriques a l’arquitectura ++ Geometria de Gaudí

TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES

Afinitats Transformacions ortogonals Isometries o moviments rígids Homotècies Semblances Projeccions Aplicacions a còniques i quàdriques

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Alsina, Claudi; Jacas, Joan; Tomás, M. Santos. Geometria a l’Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019238. · Alsina, Claudi; Nelsen, Roger B. Charming proofs: a journey into elegant mathematics. Washington D.C: Mathematical Association of America, 2010. ISBN 9780883853481. · Guijarro Carranza, Piedad; Cruells Pagès, Pere. Matemàtiques per a l’arquitectura: problemes resolts. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019153. · Pedoe, Dan. La geometría en el arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. · Puig, Pedro. Curso de geometría métrica. Madrid: Euler, 1986. ISBN 8485731050. Complementària · Coxeter, Harold. S.M. Fundamentos de Geometría. México D.F.: Limusa, 1971. ISBN 9681806417. · Eves, Howard Whitley. Estudio de las geometrías. México: Hispano Americana, 1969. · Ghyka, Matila C. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. 3a ed. Barcelona: Poseidón, 1983. ISBN 8485083067. · Ghyka, Matila C. El número de oro: ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la. Barcelona: Poseidón, 1992. ISBN 8485083113. · Le Corbusier. El Modulor. Arganda del Rey: Apóstrofe, 2005. ISBN 8445502573. · March, Lionel; Steadman, Philip. The geometry of environment. London: Methuen & Co., 1974. · Quaroni, Ludovico. Proyectar un edificio: ocho lecciones de Arquitectura. Madrid: Xarait, 1980. ISBN 8485434099.

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 27 h 18.00% Hores grup mitjà: 27 h 18.00% Hores grup petit: 0 h 0.00% Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta llarga 80% 100% 100% Proves tipus test 80% 10% 0 Treballs i exercicis individuals 10% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210102 - MT I - Matemàtiques I 210102 - MT I - Matemáticas I 210102 - MT I - Mathematics I

FISICA I

210103 - FIS I - Física I 210103 - FIS I - Física I 210103 - FIS I - Physics I

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

748 - FIS - Departament de Física

Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsable: RAMON TORRES HERRERA

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB7. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de la mecànica general, l’estàtica, la geometria de masses i els camps vectorials i tensorials. EAB8. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica. EAB9. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme. Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d’aplicació a l’arquitectura dels principis de l’estàtica i de la geometria de masses. ++ Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura de les propietats mecàniques dels sòlids. ++ Adquirir l’habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat. ++ Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica. ++ Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria. ++ Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d’assumir diferents rols dins del grup. ++ Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d’informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.

CONTINGUTS PRINCIPIS DE LA MECÀNICA. ESTÀTICA DEL SÒLIDS RÍGIDS · Les estructures i els materials a l’arquitectura ++ Equilibri i petites deformacions ++ Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic ++ Equacions constitutives. · Estàtica de la partícula puntual ++ Lleis de Newton ++ Condicions d’equilibri estàtic · Estàtica del sòlid rígid ++ Moment d’una força ++ Equivalència de sistemes de forces ++ Centres de gravetat ++ Equilibri del sòlid rígid ++ Classificació dels suports ++ Forces de lligam

EQUILIBRI DE SISTEMES SÒLIDS RÍGIDS. APLICACIONS · Estructures planes isostàtiques ++ Gelosies ++ Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns ++ Diagrama del sòlid lliure · Bigues rectes ++ Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals ++ Diagrames de forces tallants i moments flectors · Diagrames de pòrtics plans isostàtics ++ Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS. ELASTICITAT · Propietats mecàniques dels materials ++ Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils. ++ Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa. · Comportament elàstic dels materials ++ Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions ++ Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d’elasticitat, relació de Poisson ++ Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d’elasticitat de volum ++ Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica · Aplicacions del comportament elàstic ++ Flexió pura: distribució de tensions, moments d’inèrcia ++ Flexió d’una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima ++ Torsió ++ Introducció als problemes hiperestàtics

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu P Resolució d’exercicis i problemes / Pràctiques L Treball en grup Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx. 50) Petit (Màx. 30)

Hores setmana 2 2 1

Hores semestre 84

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 27 h 18.00% Hores grup mitjà: 27 h 18.00% Hores grup petit: 0 h 0 Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E.Russell; Eisenberg, Elliot R.. Mecánica Vectorial para Ingenieros: Estática. 9a ed. Madrid: McGraw-Hill, 2010. ISBN 978-607-15-0277-3. · Beer, Ferdinand Pierre; Johnston, E. Russell; DeWolf John T.. Mechanics of materials. New York: McGraw-Hill Higher Education, 2006. ISBN 007-124999-0. · Obiol, Agustí; Morales, Juan Manuel; López, Francesc. Apuntes para un curso básico de estructuras. Barcelona: ETSAB, 2010 Complementària · Collieu, Antony M.; Powney, Derek J.. Propiedades mecánicas y térmicas de los materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 9788429141429. · Navés, Francesc; Llorens, Miquel. Càlcul d’estructures [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1995 [Consulta: 30/09/2014]. · Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/09/2015]. ISBN 848301422X.

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 20% 30% 30% Proves de resposta llarga 60% 70% 70% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 10% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210103 - FIS I - Física I 210103 - FIS I - Física I 210103 - FIS I - Physics I

DIBUIX II

210106 - DB II - Dibuix II 210106 - DB II - Dibuix II 210106 - DB II - Drawing II

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsable i altres:

GALDRIC SANTANA ROMA

CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Tardor: ++ Interpretar el procés de representació arquitectònica mitjançant l’anàlisi d’una arquitectura construïda, però no visitable, per tal d’assolir la seva comprensió i, des d’aquesta comprensió, representar-la. El vehicle per això és el medi gràfic, utilitzant simultàniament procediments manuals i informàtics. ++ L’assignatura proposa, per una banda, aplicar els procediments manuals en el procés de comprensió, i per l’altra aprofundir en l’adequació de l’ús d’un sistema de CAD en el procés de representació arquitectònica. Primavera: ++ Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l’arquitectura, i la capacitat de síntesi espaial que comporta l’ús d’aquests sistemes. ++ Reconèixer i interpretar els objectes a partir d’imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions, i en els diferents formats tridimensionals informàtics. ++ Controlar els objectes en l’espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal. ++ Utilitzar la geometria com model de síntesi, d’anàlisi i generació dels objectes. ++ Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat. ++ Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes i el seu control mètric i geomètric. ++ Controlar gràficament la influència de l’entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny).

CONTINGUTS

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Delgado, Magali; Redondo, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona: Parramón, 2004. ISBN 9788434225497. · Sánchez, Juan Antonio. Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1997 [Consulta: 22/09/2014]. ISBN 8483012219. · Villanueva, Lluís. Introducció al traçat d’ombres. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111. · Villanueva, Lluís. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013. · Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003. ISBN 8448913515. · Steegmann, E.; Acebillo, J. Las Medidas en arquitectura. 2a ed. rev. y act. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222375. · Zevi, B. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Ediciones Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805. · Galcerán, M.; Luque, M. J.; Ruiz, Mª I. Representación arquitectónica: elaboración de planos : AutoCAD 2012. Madrid: Delta Publicaciones, 2013. ISBN 9788415581277. Complementària · Foley, James D. Computer graphics: principles and practice. 2nd ed. Reading MA: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201848406. · Ching, Francis D. K.; Juroszek, Steven P. Dibujo y proyecto. México D.F.: Gustavo Gili, 1999. ISBN 9688873659. · Izquierdo, Fernando. Geometría descriptiva superior y aplicada. 6a. ed. rev. Madrid, 2002. ISBN 849221094X. · Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de l’architettura. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566. · Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483013282. · Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681. · Sanders, Ken. El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología informática en el ejercicio de la arquitectura. Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160. · Schaarwächter, Georg. Perspectiva para arquitectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1969. · Schmidt Rudolph. Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1983. · Thomae, Reiner. Perspectiva y axonometría. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. · Cabezas, Lino; Ortega, Luis F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 8483381192. · Engel, Heinrich. Sistemas de estructuras. Madrid: Blume, 1970. · Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. Geometry of structural forms. Barcelona: Applied Science Publ., 1978. · Hohenberg, Fritz. Geometría constructiva aplicada a la técnica. Barcelona: Labor, 1970. · Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael. Architectural geometry. Exton PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045.

TARDOR ++ La representació del projecte. ++ Dibuix assistit per ordinador (CAD 2D). ++ Projeccions cilíndriques: 2D - Plantes, seccions, alçats. ++ Aplicació de la tecnologia digital a la representació arquitectònica. ++ Presentació d’espais i formes arquitectòniques. ++ Utilització dels recursos expressius del sistema per a la representació intencionada del treball. PRIMAVERA LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ: ++ Representació bidimensional ++ Conceptes i propietats de la representació en perspectiva cònica, axonometria, planta i alçat. ++ La imatge perspectiva: estructura, percepció i relacions amb la fotografia. ++ Lectura i comprensió de la representació d’objectes. Aprehensió i síntesi del espai. ++ Representació i concreció tridimensional: ++ Control mètric, posicional i relacional dels objectes en l’espai. ++ Entrada i extracció de dades en sistemes gràfics tridimensionals. ++ Geometria bàsica de l’espai per a la generació d’objectes: Distàncies, pendents i angles / Perpendicularitat. ++ Operacions de transformació geomètrica. Modificació bàsica d’entitats mitjançant l’edició dels seus paràmetres. ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES: ++ Generació de models virtuals tridimensionals aplicant les interaccions entre cossos geomètrics. ++ Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura. ++ Estratègies de formalització. ++ Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d’escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura. ++ Recursos gràfics per al control del asolellament en l’arquitectura i l’urbanisme. ++ Aplicació de les matrius lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l’adaptació d’elements arquitectònics.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials

T Lliçó magistral / mètode expositiu L Classes pràctiques L Treball en grup / tallers Activitats No Presencials

Grup

Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Treball autònom

Hores setmana

1 3 1

Hores semestre

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 15% 0 0 Proves de resposta llarga 70% 100% 100% Treballs i exercicis individuals 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 5% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB.

95 per J. A.

DIBUIX II C

Tema 1/2

Tema 1/2 Exercici:

210106 - DB II - Dibuix II Planta i alçats (acotats en cm) del banc urbà de formigó 210106 - DB - Drawing arquitectònic "Flor", de la IIcasa escofet, disseny IIdels

1a Avaluació [Grup 13] Intersecció de plans. Cobertes

Conformar

un conjunt

Exercici:

Segona Avaluació [G

arquitectes Mansilla i Tuñón l’any 2008. Modelar i definir el volum del banc com a entitat tipus “sòlid”. Alinear el model, situant els punts O i P sobre l’eix (principal) de les x. Les cares inclinades inferiors del banc, tenen diferents pendents, donades en la planta acotades en tant per cent (75%, 100%, 120%, 270%, 320% i 450%). Determinar l’angle que formen els plans, A i B.

Planta, Melby i • Mo el • Co co

DIBUIX II Curs 2011-2012 Convocatòria extraordinària. Modelat polièdric.

Tema 1/3:

1a Avaluació [Grup 13] Intersecció de plans. Cobertes

Tema 1/2

Planta i alçats (acotats en cm) del banc urbà de formigó arquitectònic "Flor", de la casa escofet, disseny dels arquitectes Mansilla i Tuñón l’any 2008. Exercici: Modelar i definir el volum del banc com a entitat tipus “sòlid”. Alinear el model, situant els punts O i P sobre Curs 2014-2015 (1r de Quadrimestre) l’eix (principal) les x. Les cares inclinades inferiors del Segona Avaluació [Grup 21]. tenen Modelatdiferents Polièdric. pendents, donades en la planta banc, acotades en tant per cent (75%, 100%, 120%, 270%, Planta, 320% alçats ii 450%). axonometria d’una peça prefabricada de formigó anomenada “Core-loc”, patentada el 1995 per J. A. Tema formen plans, A i B.esculleres o trencaones. Melby i Determinar per G. F. Turk,l’angle com aque element perels a conformar 1/2 Exercici: • Modelar i definir la peça polièdrica amb les dimensions representades en les projeccions dièdriques. Conformar el resultat com a entitat de tipus “sòlid”. • Copiar la peça obtinguda i situar-la en la posició d’apilat representada en l’axonometria, generant un conjunt compactat de 7 còpies en la posició esmentada.

DIBUIX II

DIBUIX II Curs 2012-2013

Planta i alçats d’una figura polièdrica, que representa el clàssic “ocell de paper”, figura de papiroflèxia sobre un Curs 2014-2015 DinA4. (1r Quadrimestre) Exercici: Modelar i definir la figura com un conjunt de plans triangulars, tenint en compte l’angle que formen entre si els Segona Avaluació [Grup 21]. Modelat Polièdric. diferents plans: El pla A (1-2-3) forma un angle de 30º amb el seu simètric. Els plans tipus B formen 45º amb els respectius simètrics C. El pla D (2-4-5) que representa la pota, forma un angle de 30º amb el pla A. Planta, alçats i axonometria d’una peça prefabricada de formigó anomenada “Core-loc”, patentada el 1995 per J. A. Tema Un cop modelada la figura, orientar-la de manera que els punts 1, 4, i [4] (simètric de 4), es trobin situats sobre el Melby i per G. F. Turk, com a element per a conformar esculleres o trencaones. 1/2 pla horitzontal de referència. En aquesta posició determinar el pendent del pla D. Exercici: • Modelar i definir la peça polièdrica amb les dimensions representades en les projeccions dièdriques. Conformar el resultat com a entitat de tipus “sòlid”. • Copiar la peça obtinguda i situar-la en la posició d’apilat representada en l’axonometria, generant un conjunt compactat de 7 còpies en la posició esmentada.

DIBUIX II

DIBUIX II Curs 2012-2013 (2n Quadrimestre)

DIBUIX II Curs 2012-2013 1a Avaluació [Grup 21] Intersecció de plans. Cobertes

Tema 3/3:

Escala d’accés basada en els elements prefabricats de la Magellan Terrassen de Hafencity, a Hamburg. (EMBT 2006) Conjunt d’una rampa, 5 graons i un talús que formen un mòdul repetitiu per a escales exteriors. La rampa determina la posició dels graons i del talús tal com s’indica a la figura. (mides en metres)

Exercici:

Modelar i definir el volum de cadascun dels 5 graons, la rampa i el talús, generant entitats individuals tipus “sòlid” col·locades en la posició correcta. Fer una combinació de 4 mòduls tal com es marca a l’enunciat, fent coincidir correctament l’inici de la rampa amb el graó nº 5 de cada mòdul. Determinar gràfica i numèricament el pendent del talús de terres present en el mòdul.

DIBU

1a Avaluació [Grup 21] Intersecció de plans. Cobertes

Tema 3/3:

Exercici:

a rampa

us “sòlid”

210106 - DB II - Dibuix II DIBUIX II Curs 2012-2013 (2n Quadrimestre)

Convoca

Tema 1/

Exercici:

DIBUIX II Curs 2011-2012

Convocatòria extraordinària. Modelat polièdric.

Tema 1/3: Exercici:

mpa amb

Planta i alçats d’una figura polièdrica, que representa el clàssic “ocell de paper”, figura de papiroflèxia sobre un DinA4. Modelar i definir la figura com un conjunt de plans triangulars, tenint en compte l’angle que formen entre si els diferents plans: El pla A (1-2-3) forma un angle de 30º amb el seu simètric. Els plans tipus B formen 45º amb els respectius simètrics C. El pla D (2-4-5) que representa la pota, forma un angle de 30º amb el pla A. Un cop modelada la figura, orientar-la de manera que els punts 1, 4, i [4] (simètric de 4), es trobin situats sobre el pla horitzontal de referència. En aquesta posició determinar el pendent del pla D.

Casa MMI LUIS CLOSA SOLER Dibujo II Grupo 14 Alzado Este 1:200

Alzado Sur 1:200

Planta Parking 1:200

Alzado Oeste 1:200 Alzado Norte 1:200

Emplazamiento 1:250

Planta Terraza 1:100

Seccion A 1:100

Planta Baja 1:100

Sección B 1:100

BASES PER A LA TÈCNICA

210110 - BTC - Bases per a la Tècnica 210110 - BTC - Bases para la Técnica 210110 - BTC - Basic Technique

Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT

Responsable i altres:

ANA BELEN ONECHA PEREZ

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA

Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques

EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB8. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica. EAB9. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme. Genèriques

CG1. Conèixer la història i les teories de l’arquitectura, així com les arts, tecnologies i ciències humanes relacionades amb aquesta. Transversals

METODOLOGIES DOCENTS

Activitats presencials

Grup

T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx.50) P Estudi de casos P Treball en Grup Mitjà (Màx.50) Activitats No Presencials

Treball autònom

Hores setmana

2 1,5 1,5

Hores semestre

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA

++ Analitzar l’edifici i reconèixer les seves parts: lèxic en català, castellà i anglès, representació i característiques fonamentals. ++ Distingir entre la construcció d’obra nova i la rehabilitació, tenint en compte que aquesta requereix en molts casos de la comprensió dels sistemes constructius previs al formigó armat. ++ Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l’edifici. ++ Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels edificis. ++ Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l’estabilitat dels edificis. ++ Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments bàsics.

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 28 h 24.00% Hores grup mitjà: 21 h 15.00% Hores activitats dirigides: 21 h 15.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%

CONTINGUTS DE COM ELS PRINCIPIS PARTICIPEN EN LES DECISIONS DELS PROJECTES DELS ELEMENTS Introducció als Principis ++ Relacions entre el principi d’adequació de l’espai, i l’ús, l’estructura i els delimitadors de l’espai ++ Id. d’adequació de l’ambient i l’ús i els tancaments ++ Id. d’integritat global i l’estructura i els tancaments Estudi monogràfic de la envolupant ++ Id. d’eficiència productiva i de tot plegat Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals ++ Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l’eficiència productiva i les de les raons pràctiques

DE COM ELS ELEMENTS DEL REPERTORI DEL NOSTRE CONTEXT MÉS PROPER PODEN COMPLIR EL QUE DETERMINEN ELS PRINCIPIS Terminologia Bàsica de tots els temes Introducció als elements ++ Repertori usual d’elements de l’exterior de l’edifici ++ Id. de l’estructura portant ++ Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors ++ Id. de les façanes i de les cobertes

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Diccionari visual de la construcció. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098. · Fullana, Miquel. Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. 8a ed. Palma de Mallorca: Moll, 2005. ISBN 8427307438. · González, José Luís; Casals, Albert; Falcones, Alejandro. Les Claus per a construir l’arquitectura. 2a ed. rev. conforme al CTE. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150. · Paniagua, José Ramón. Vocabulario básico de arquitectura. Madrid: Cátedra, 1978. Complementària · Allen, Edward. Cómo funciona un edificio: principios elementales. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 8425210895. · Allen, Edward. Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics. 2nd ed.. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2007. ISBN 9780471488170. · Aprendiendo a construir la arquitectura. Valencia: Editorial de la UPV, 2008. ISBN 9788483632444. · Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio. Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN 9788425223518. · Fumadó, Josep Lluís; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580.

EXEMPLES DE RELACIONS ENTRE PRINCIPIS I ELEMENTS ++ Síntesi de tot el dit als temaris anteriors ++ Realització de l’Anàlisi del Centre Docent ++ Conclusions finals de l’assignatura

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves resposta llarga 50% 50% 50% Treballs 50% 50% 50% 50% exàmens 50%treballs pràctics i activitats dirigides. Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210110 - BTC - Bases per a la Tècnica 210110 - BTC - Bases para la Técnica 210110 - BTC - Basic Technique

MATEMÀTIQUES II

210107 - MT II - Matemàtiques II 210107 - MT II - Matemáticas II 210107 - MT II - Mathematics II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsables: MARIA PIEDAD GUIJARRO CARRANZA - AMADEO MONREAL PUJADAS

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. EAB7. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de la mecànica general, l’estàtica, la geometria de masses i els camps vectorials i tensorials. EAB11. Coneixement aplicat del càlcul numèric, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics. Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests.

Transversals CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura pretén desenvolupar la capacitat per a identificar, plantejar, resoldre, interpretar i verificar problemes que involucren càlculs, prenent com a fil conductor exemples propis de l’ofici arquitectònic amb un caire eminentment geomètric. Es desenvolupen tècniques de càlcul en les seves vessants heurística, analítica i numèrica. Atès que aquesta darrera vessant requereix una gran potència de càlcul, s’aprofita per establir una connexió entre el càlcul i la informàtica; s’introdueix l’ús de certes aplicacions informàtiques i, un cop exposada la part teòrica dels mètodes numèrics i dels de modelització de corbes i superfícies, es tradueixen a algorismes que s’implementen en aquestes aplicacions.

CONTINGUTS 1. Geomàtica. ++ Estratègies per al càlcul de longituds i àrees. 2. Funcions de diverses variables. ++ Domini, recorregut, gràfica, corbes de nivell. ++ Continuïtat i diferenciabilitat. Gradient, recta i pla tangent. 3. Aproximació local de corbes: Fórmula de Taylor. 4. Càlcul d’extrems. ++ Extrems relatius, condicionats i absoluts. ++ Hessià i multiplicadors de Lagrange. 5. Integració. ++ Sistemes de coordenades: cartesianes, polars, cilíndriques i esfèriques. ++ Equacions de corbes i superfícies: implícita, explícita, paramètriques. ++ Càlcul de longituds, àrees i volums. ++ Jacobià, canvi de variable. ++ Aplicacions a l’arquitectura. 6. Introducció a les equacions diferencials de primer ordre. ++ Interpretació geomètrica. Exemples. ++ Equacions diferencials lineals. ++ Sistemes fonamentals de solucions. ++ Mètode de variació de constants. ++ Introducció als sistemes d’equacions diferencials. ++ Aplicacions a l’arquitectura.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu P Resolució d’exercicis i problemes L Seminaris/tallers Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Hores setmana Gran (Màx. 90) 2 Mitjà (Màx. 50) 2 Petit (10/30) 1

Hores semestre 84

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Alsina Claudi et al. Càlcul per a l’Arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN 9788483019450. · Larson, Roland E.; Hostetler, Robert P. ; Edwards, Bruce H.. Cálculo. 8ª ed. Madrid: Pirámide, 2006. ISBN 9701052749 (V.1); 9701052757 (V. 2). · Demidovich, B. P.. Problemas y ejercicios de Análisis Matemático. Madrid: Paraninfo, 1991. ISBN 8428300496. · Spivak, M. Càlcul Infinitesimal. 2a ed.. Barcelona: Ed. Reverté, 1995. ISBN 8429151370. Complementària · Thomas, George Brinton. Cálculo con geometría analítica. 6ª ed. Mexico D.F: Addison-Wesley Iberoamericana, 1986. ISBN 9688580783.

Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta llarga 80% 100% 100% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis individuals 10% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210107 - MT II - Matemàtiques II 210107 - MT II - Matemáticas II 210107 - MT II - Mathematics II

càlcul heurístic Procés de resolució d’un problema 1. Identificació, acotació i modelització del problema. 2. Cercar una estratègia. 3. Realitzar el càlcul. 4. Interpretar i aplicar el resultat.

Punt de Fermat d’un triangle (punt que minimitza la suma de distàncies als vèrtexs)

Problema de Regiomontanus aplicat al futbol

càlcul analític

superfície com a gràfica d’una funció no contínua

polinomis de Taylor

superfície com a gràfica d’una funció contínua no diferenciable

superfície com a gràfica d’una funció diferenciable

integració múltiple

exemples d’aplicació (possible gràcies a la informàtica) de les superfícies formulades paramètricament al disseny arquitectònic

càlcul numèric + informàtica

cos x = x

solució gràfica d’equacions pel mètode d’iteració simple usant AutoCAD: codi Lisp i exemple d’execució

exemple de càlcul (per mètodes numèrics) d’una integral definida usant Excel: estudi previ i càlcul pels mètodes dels trapezis i de Simpson

FISICA II

210108 - FIS II - Física II 210108 - FIS II - Física II 210108 - FIS II - Physics II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

748 - FIS - Departament de Física

Crèdits ECTS: 6

PROFESSORAT Responsable: MARIA DOLORS MARTINEZ SANTAFE

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB7. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de la mecànica general, l’estàtica, la geometria de masses i els camps vectorials i tensorials. EAB8. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de termodinàmica, acústica i òptica. EAB9. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels principis de mecànica de fluids, hidràulica, electricitat i electromagnetisme. Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics del condicionament higrotèrmic, acústic i lumínic dels espais arquitectònics. ++ Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics necessaris per dotar dels serveis essencials (aigua, llum i ++ gas) a una estructura arquitectònica. ++ Assolir el coneixement dels principis físics necessaris per fer un ús sostenible dels recursos energètics en el condicionament ambiental dels espais arquitectònics. ++ Adquirir l’habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat. ++ Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica. ++ Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria. ++ Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d’assumir diferents rols dins del grup. ++ Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d’informació internes i externes. Valorar críticament la informació recopilada.

CONTINGUTS BASES FÍSIQUES DE LES INSTAL·LACIONS DE SERVEIS

EL SO. ACÚSTICA DE SALES

Fluids. Hidrostàtica i hidràulica

Ones mecàniques. Ones sonores. Energia en els processos ondulatoris

++ Concepte de fluid: líquids i gasos

++ Vibracions lliures i forçades

++ Equació fonamental de la hidrostàtica

++ Ones mecàniques

++ Tensió superficial

++ Ones harmòniques: període, freqüència, amplitud, longitud d’ona. Interferència

++ Capil·laritat ++ Viscositat

++ Ones estacionàries

++ Equació de Bernouilli generalitzada

++ Energia i intensitat

++ Pèrdues de càrrega en conductes

Percepció del so. Acústica de sales. Aïllament acústic

Generació, transport i consum del corrent elèctric

++ Atributs del so

++ Corrent altern: potència útil i factor de potència

++ Sensació sonora

++ Fonts d’energia elèctrica

++ Nivell acústic

++ Energia renovables

++ Transmissió, reflexió i absorció de la intensitat sonora

++ Transport: transformadors

++ Acústica de sales: reverberació

++ Consum: relació potència generada / potència consumida

++ Aïllament acústic (so aeri)

EL CONDICIONAMENT TÈRMIC. TRANSFERÈNCIA DE CALOR Y AÏLLAMENT TÈRMIC

++ Aïllament a les vibracions LA LLUM I LA IL·LUMINACIÓ D’ESPAIS

Temperatura i calor. Confort higrotèrmic ++ Temperatura

Ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, llum visible i infraroja

++ Dilatació tèrmica

++ Radiació

++ Calor específica i capacitat tèrmica

++ Magnituds radiomètriques

++ Calor sensible i calor latent

++ Espectre electromagnètic

++ Principis de la termodinàmica

++ Transmissió, reflexió, absorció i emissió de radiació

++ Cicles termodinàmics

++ Superfícies selectives

++ Propietats de l’aire humit

++ Efecte hivernacle

++ Àbac psicromètric

Percepció visual. Il·luminació d’espais

Propagació de la calor. Aïllament tèrmic

++ Flux lluminós

++ Modes de propagació de calor: conducció, convecció, radiació

++ Rendiment lluminós

++ Transmitància d’un tancament

++ Intensitat lluminosa

++ Aïllament tèrmic

++ Il·luminància

++ Inèrcia tèrmica

++ Luminància

++ Risc de condensacions: diagrama de Glaser

++ Transmissió de la llum

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu P Resolució d’exercicis i problemes / Pràctiques L Treball en grup Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx. 50) Petit (Màx. 30)

Hores setmana 2 2 1

Hores semestre 84

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Collieu, Antony M; Powney, Derek J. Propiedades mecánicas y térmicas de materiales. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 8429141421. · Egan, M. David. Architectural acoustics. New York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0070191115. · Egan, M. David. Architectural lighting. 2nd ed. New York: McGraw-Hill, 2002. ISBN 0070205876. · Incropera, Frank Paul; DeWitt, David P. Fundamentos de transferencia de calor. 4ª ed. México D.F: Prentice Hall, 1999. ISBN 9701701704. · Tipler, Paul A.; Mosca, Gene. Física para la ciencia y la tecnología. 6ª ed. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN 978-8429144284. Complementària · Faraoni, Valerio. Exercises in environmental physics. New York: Springer, 2006. ISBN 978-0387339122. · Gonzalo, Guillermo Enrique. Manual de arquitectura bioclimática. Tucumán: Nobuko, 2004. ISBN 9871135076. · Mulder, Karel. Desarrollo sostenible para ingenieros [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2007 [Consulta: 07/05/2015]. ISBN 978-8483018927. · Pritchard, David C. Lighting. 6th ed. Harlow, PA: Pearson Longman, 1999. ISBN 0582357993. · Sastre, Ramon. Propietats dels materials i elements de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/07/2011]. Disponible a: <http://hdl.handle. net/2099.3/36307>. ISBN 848301422X.

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Convocatòria Extraordinària Proves de resposta curta 20% 30% 30% Proves de resposta llarga 60% 70% 70% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 10% 0 0 Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació extraordinària L’estudiantat podrà presentar-se a una convocatòria extraordinària de l’assignatura en cas de no superar l’avaluació continuada ni l’avaluació final, sempre que compleixi els requisits establerts a la normativa d’avaluació de l’ETSAB

210108 - FIS II - FĂsica II 210108 - FIS II - FĂsica II 210108 - FIS II - Physics II

Water facilities: physical bases

Generation, distribution and consumption of electricity

Thermodynamics

Conditioning systems. Thermal confort 30

15 40

10 20

5 10%

-5

Thermal insulation

Heat transfer

Physics of sound

Perception

Room acoustics. Reverberation

Radiation. Electromagnetic spectrum

Visual perception. Lighting