PROJECTES V-VI M
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI M 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI M 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI M
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
Crèdits ECTS:
7,5
PROFESSORAT Responsable i altres:
MOISES GALLEGO OLMOS Jordi Adell - Josep Maria Gil - Imma de Josemaria - Nacho López - Martí Sanz
OBJECTIUS El títol del curs remet a una determinada especiicitat programàtica, la pròpia de la res pública. Buscant per tant afrontar les necessitats pròpies de l’ús comunitari, com a tals, d’un espectre ampli i transversal. Abraçant des de les necessitats pragmàtiques especíiques del seu ús democràtic ins a les necessitats cíviques i representatives intrínseques de l’ediici públic. Es planteja un curs on l’alumne ha de desenvolupar la capacitat de fer un projecte detallat. Això vol dir recórrer el camí projectual que va des de les idees prèvies ins al detall constructiu. Des de les qüestions estratègiques ins a les purament tàctiques. El treball de l’alumne és l’àmbit en el que s’han d’integrar el conjunt de facetes que inclou un projecte d’arquitectura. Dins el grau de deinició que l’estudiant ha d’anar assolint al llarg de la carrera aquest curs ha de garantir un nivell de deinició intermedi entre els convencionalment deinits projecte bàsic i projecte executiu. Els exercicis proposats requeriran de l’alumne treballar especíicament en millorar el grau de deinició dels projectes. El que vol dir allunyar-se deinitivament del concepte, massa sovint excessivament valorat, de “la idea” del projecte com l’únic element qualiicador de l’assignatura. Per a entrar a intensiicar la capacitat de l’estudiant d’articular el projecte entorn a aquest principi ordenador vinculant-hi estructura i construcció formal. Entre d’altres, és objectiu del curs treballar els següents conceptes: a) Entendre la singularitat dels ediicis d’equipaments públics en el context històric. b) Aplicar l’anàlisi funcional dels tipus ediicatoris. c) Atendre a la especiicitat urbana i a l’espai públic. d) Experimentar i treballar el concepte de la teoria de la Projectació. e) Analitzar exemples construïts i estudiar la composició d’ediicis singulars. f) Aplicació dels coneixements tecnològics adquirits. g) Fomentar una visió de l’economia incorporant criteris de sostenibilitat per a optimitzar els recursos energètics. Aquests aspectes permeten incidir en les següents qüestions: a. EL PROGRAMA La varietat i complexitat de programes que solen tenir determinats equipaments suposen una gran riquesa a l’hora de iniciar aquests tipus de projectes. Atendre amb precisió a la funcionalitat, respectant: àmbits, recorreguts, relacions entre les parts i ajustar les seves dimensions, aquests constitueixen un conjunt de factors que cal integrar en la materialització del projecte. b. EL CONCEPTE DEL LLOC El concepte del lloc adquireix una especial valoració ja que és el suport d’una arquitectura que sempre té un cert grau de singularitat. Això implica una relexió sobre la qualitat i les característiques del espai físic en que s’ha d’operar. Analitzar el procés de formació del lloc, la seva historia, les diferents normatives que l’afecten, així com les seves possibilitats de transformació... Es tracta d’indagar aquestes condicions com si fossin variables projectuals que cal afegir a la resta de les variables que conformen tota proposta c. LA TÈCNICA Al quart curs cal integrar el volum i complexitat que estan adquirint les instal·lacions a les noves construccions. Aquesta matèria es fa extensible als sistemes energètics, al concepte de sostenibilitat i manteniment de l’ediici, a sistemes passius i materials reciclables, entre d’altres. El món de les instal·lacions, amb el pas del temps, va agafant major pes i dimensió en la confecció del projecte. Les tècniques constructives i els progressos del món de la construcció, per altra part, són matèria complementària a l’anterior que és convenient abordar des de les primeres intencions del projecte, és a dir: als primers croquis. Es pretén donar a aquestes qüestions la correcta dimensió que tenen: valorar la capacitat de desenvolupament dels detalls constructius, l’adequació estructura-forma, així com la resta d’atributs que necessita tota arquitectura per a la seva coherència. d. L’ECONOMIA El factor econòmic té avui dia una gran incidència en el resultat inal. Introduir al curs un cert rigor entorn al cost de l’obra i un sentit d’austeritat, ja en la primera presa de decisions. Les seves implicacions afectaran a l’elecció de materials, al tipus estructural i a les tècniques d’execució.
TEMARI El temari bàsic de quart curs està dedicat al desenvolupament d’ediicis i espais d’us públic. El fet que en aquest tipus de projectes el concepte funcional adquireixi una major complexitat i les implicacions que això comporta dona sentit al curs proposat. Com a concepte general el curs de 4rt pretén que es treballin les matèries següents: a. EN RELACIÓ AL PROGRAMA Anàlisi funcional: Jerarquització d’espais versus la seva organització espaial. Valoració de la incidència en la distribució i la formalització de l’ediici. Mesurament i lògica en la distribució interior. Relació entre superfície útil i construïda. b. EN RELACIÓ A LA TEORIA I AL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC Anàlisi projectual: Valoració dels models ja experimentats. Estudi i relació de tipologies associades als ediicis públics. Anàlisi de la lectura del lloc mesurant el valor real com matèria projectual. c. EN RELACIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES 1. Anàlisi estructural: Adequació de l’esquema estructural i predimensionament de l’estructura. Esquemes de fonamentació. 2. Anàlisi de les instal·lacions: Mesurar la incidència de les instal·lacions de climatització, d’ACS i d’estalvi energètic, entre d’altres, per a ser incloses als projectes. 3. La matèria constructiva: La incidència de les noves tècniques constructives està prenent un rol important en la deinició de tot projecte. En aquest curs els mètodes i sistemes constructius tindran una especial consideració. La materialització de la idea arquitectònica cal desenvolupar-la vers al detall constructiu i tindrà especial incidència en la valoració inal. Tots els temes que hem apuntat formen un conjunt de matèries i temàtiques que composen la teoria i pràctica que acompanya al present curs de projectes. Els projectes/exercicis que es proposen permeten aprofundir en els conceptes esmentats. Aquestes matèries seran les referències a debatre a les classes pràctiques. El conjunt dels debats i relexions fetes als tallers i les classes teòriques, completen el contingut del curs.
METODOLOGIES DOCENTS
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Structure as Space. Engineering and Architecture in the Works of Jürg Conzett and his Partners Mostafavi, Mohsen (ed.). Londres: AA, cop. 2006. · Cómo debo construir: manual práctico de construcción de ediicios Benavent, Pere. 9ª ed. Barcelona: Bosch 1981. (1ª ed. Com he de contruïr Barcelona: Bosch 1933). · Razón y ser de los tipos estructurales Torroja, Eduardo. 3a ed. Rev. Madrid: CSIC 2007. (1a ed. Madrid: CSIC, 1957). · This is hybrid : an analysis of mixed-use buildings Fernández, Aurora; Mozas, Javier; Arpa, Javier; pròleg de Steven Holl. Vitoria-Gasteiz : a+t Architecture Publishers, 2014. · Luz cenital Torres, Elías. Barcelona: COAC, DL 2005 (Edició publicada de la tesi doctoral - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 1993). · Lessons for students in architecture Hertzberger, Herman. 6a ed., rev. Rotterdam : 010 Publishers, 2009 Complementària · Aprendiendo de Las Vegas. El Simbolismo olvidado de la forma arquitectónica Venturi, Robert; Izenour, Steven; Scott Brown, Denise. 3ª ed. Col. GG. Reprints. Barcelona: Gustavo Gili 1998. (Ed. original: Learning from Las Vegas. The forgotten Symbolism on architectural form. Cambridge, Massachusetts: The Massachusetts Institute of Technology Press 1977). · Thinking architecture Zumthor, Peter. Basel: Birkhäuser, 1999. · Acupuntura Urbana Lerner, Jaime. Barcelona : Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), DL 2005. 94.
Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Seminaris/tallers L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 0,5 0,5 4,5 0,2 0,2 0,1 12,5 h/semestre Hores semestre 105
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h 30m
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
12 h 0 h 58h 30m 12 h 105 h
8.00% 0.00% 31.20% 6.40% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Presentacions orals 10 % Treballs i exercicis individuals 35 % Treballs i exercicis en grup 5% Avaluació de projectes 50 %
Avaluació Final
100 %
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics
Crèdits ECTS:
7,5
PROFESSORAT Responsable i altres:
FELIX SOLAGUREN-BEASCOA Gustau Gili - Toni Barceló- Cristina Gastón - Carles Vinardell - Lluis Alegre
CURS 2015/2016
LA NAU BOSTIK O LOS SARKOTXOS EN LA CENA DEL VIERNES Si trasladamos esa relexión a la ciudad encontraremos situaciones similares. En su evolución y desarrollo se han ido expulsando elementos incómodos o que han ido quedado obsoletos. El tejido industrial, por ejemplo, ha sido víctima de ello. Pero, ¿qué tenemos que hacer, cómo debemos actuar?, ¿derruirlo y generar una nueva orografía urbana?. Una magníica relexión sería recabar en el proceso seguido en el famoso “anell de la plaça de Les Glories”. Se ha derruido por completo y los restos se han trasladado al vertedero, ni siquiera se han generado dunas. ¿Qué coste económico y contaminante ha representado esta operación?. Si tan incómodo era, ¿por qué no aislar el círculo central de sus enlaces viarios con la Gran Vía?. Tendríamos una estructura y una cubierta, un porcentaje económico importante de una posible ediicación que bien hubiera podido ser un equipamiento municipal o unas privilegiadas viviendas sociales. La comunicación viaria se podría haber resuelto del mismo modo que, según parece, se va a realizar, es decir mediante el soterramiento parcial de la Gran Vía. ¿Qué hacer entonces con naves industriales u otros complejos de nuestro entorno que han quedado abandonadas y en desuso?, ¿pueden tener una nueva posibilidad y recuperar su dinamismo de otra manera?. Se nos ofrecen construcciones con un relativo interés pero cuyas características propias son lo suicientemente válidas como para poder iniciar un debate y una relexión sobre su futuro. Hemos recibido nuestras ciudades de nuestros mayores y tenemos la responsabilidad de ofrecérselas a las siguientes generaciones. Por ello desde la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB/UPC) venimos planteando este tema de debate y formación a nuestros alumnos: futuros arquitectos que tendrán la responsabilidad de actuar en ciudades y entornos en aras de construir un mundo mejor.
La Nau Bostik es un magníico campo de experimentación, un lugar donde intervenir, donde volver a dar a la ciudadanía aquellos espacios de actividad e inquietud social que la especulación nos había quitado argumentando que “estos viejos y ruinosos ediicios nos sobran” y “lavar” así la cara de la ciudad buscando una imagen elegante , planchada y moderna. Pero podemos darles nuevos usos, convertirlos en espacios de relación y de actividad; artística, de encuentro, de experimentación, de ensayo, y de muchas otras cosas. Para ello hay que actuar, hay que tener consistorios valientes que apuesten, en deinitiva, por reciclarlos y hacer que funcionen de nuevo pues si les damos una nueva vida, estos ediicios nos la darán a nosotros. Y así podrán acoger actividades, intercambio social y cultural. Serán un lugar de creación, de arte, de imaginación, de investigación. Acogerán movimientos y agrupaciones. Será el ediicio de todos. Para ello hay que ejercitarse en su actualización normativa, en su adecuación programática y funcional, en su valor constructivo, resistente y, especialmente, en un recuperado valor estético. O sea “ponerlo al día”. Esta relexión ha sido una vez más el motivo de curso, el bello conjunto de la Nau Bostik ha sido el ejercicio en el que han trabajado nuestros alumnos. Los “sarkotxos” son las sobras de las comidas. Antes se tiraban, ahora con los frigoríicos se pueden guardar unos días en buenas condiciones: medio tomate, un trozo de tortilla, un par de boquerones fritos, aquel medio bote de conserva, un cacho de chorizo, un platillo de paella que sobró el otro día, algo de pisto, un trozo de lomo frito, unas sobrantes alas de pollo a la barbacoa y unas pocas croquetas. Sólo hay que añadir un poco de ensalada y regarlo con algo de vino. Es la mejor cena de la semana: la del viernes por la noche. ¿No podríamos hacer algo así con la Nau Bostik y convertirlo en el mejor de nuestros ediicios?. A los ejercicios de los alumnos me remito. FSC
EL CURSO
LA EXPOSICIÓN
Seguramente la fotografía ha resultado un elemento fundamental en el conocimiento de la Arquitectura, aunque más por su vertiente estética que por su valor reivindicativo: las dramáticas fotos de actualidad de la prensa diaria contrastan con las relamidas fotos de cualquier revista de Arquitectura o decoración. Las unas sirven de relexión e inciden en nuestras conciencias mientras que en las otras resaltan un idealizado y posible modelo. ¿Quiere decir que las fotografías de Arquitectura no son herramientas de meditación? Si de la esfera terrestre nos acercamos a una visión aérea de Catalunya tendremos una foto fantástica del territorio. No sólo es una imagen estética sino que, además, al comprobar que prácticamente toda la costa esta construida, nos llevará a relexionar si lo que hemos hecho está bien o no. Si paseamos por el litoral desde el delta del Ebro hasta Port Bou podremos profundizar en esa premisa y ver los valores que tiene lo que se ha desarrollado: centrales nucleares, térmicas, segundas residencias de estilos diversos, fábricas, naves, bloques de apartamentos minúsculos, viviendas en hilera, casas aisladas, ediicios emblemáticos, otros que no lo son tanto, etc. Todo está lleno, todo construido. Pocos espacios vacíos, pocos espacios de relación. El principal concepto de estas construcciones se ha centrado en su valor económico. De pocas de ellas podemos sacar una imagen donde reivindicar un interés constructivo, estético o social. Nuestras miradas nos dejan al descubierto que su sentido se basaba en un concepto meramente especulativo que, una vez desaparecido, sólo nos ha arrastrado al abandono y a la ruina. ¿Qué hacer con todo ello?. Una solución sería su derribo y, como en otros tiempos de la Historia, con los escombros crear dunas y sinuosidades e intentar devolver un equilibrio al paisaje destrozado. Si fuéramos estrictos y mantuviéramos sólo lo que realmente tiene un valor arquitectónico, simbólico o social, con esta medida cambiaríamos la orografía del país y se arruinaría deinitivamente la economía. No puede ser.
OFICINAS EN LA ZONA FRANCA Félix Solaguren-Beascoa / Gustau Gili / Toni Barceló / Cristina Gastón / Carles Vinardell / Luis Alegre Projecte i Ciutat, Proyectos VI-T
El ejercicio propuesto para el segundo cuatrimestre es el de la realización de un ediicio de oicinas para gestión logística en la Zona Franca de Barcelona. El proyecto estará dividido en tres partes o zonas. La primera estará vinculada al acceso, circulación rodada interior y tratamiento del espacio libre. La segunda será un área de gestión pública con recepción, oicinas. Tendrá un programa compartido como la zona de auditorio y salas de reuniones y presentaciones. Eso quiere decir que puede ser utilizado por la propia empresa o alquilado a empresas ajenas, por lo que su uso es mixto que no debe interferir con la tercera zona que será no accesible públicamente. La tercera estará destinada al funcionamiento interno y de gestión privada. Su acceso es restringido. El bar/restaurante de catering estará también será compartido por por la segunda y la tercera zona.
Curso 2015-2016
Los condicionantes urbanísticos son: -supericie construida máxima: 8.000 m2 -separación mínima solares vecinos 3m. -separación mínima a viales: 5m. -ARM PB+5 = 21m. Programa: Área 1 -Acceso y zona de control al conjunto. -Garaje supericie. 20 plazas. -Calle de rodamiento del solar. -Archivos, almacén general e instalaciones. (500 m2) -Tratamiento espacio libre. Área 2. Pública -Acceso, recepción y control al ediicio. -Auditorio, recepciones. (600 m2) -Oicinas de gestión pública. -Servicios públicos. -Comunicación. Circulaciones. Supericie total construida: 1500 m2 Área 3. Restringida -Bar/restaurante catering, zona de descanso. -5 Salas de trabajo/reuniones grandes. -Oicinas de gestión, salas de trabajo y de reuniones pequeñas. -Servicios, vestuarios y almacenes de gestión administrativa. Se dividirán en 5 grandes áreas. Cada una estará destinada a la gestión de la logística de un único continente que dispondrá de 8 de grupos de despachos con zona de recepción especíica y zona de trabajo/reuniones, almacenaje administrativo y servicios. el siguiente criterio: -Despachos de trabajo individual de 15 m2. -1 sala de reuniones pequeña de 25 m2 cada 5 despachos. Zona de Almacenaje administrativo 5 m2
Supericie total construida: 6000 m2
EL CURSO
PROJECTES V-VI T
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI T 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI T 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI E
En el año 2008 aparece un libro de gran interés: “El Artesano”. Su autor es Richard Sennet. En su escrito aparece una combinación entre dos ideas fundamentales: “Pensar” y “Hacer”. El artesano no sólo tiene que “Pensar” o no sólo tiene que “Hacer” sino que tiene que saber combinar ambos conceptos: no se puede “Pensar” sin “Hacer” y no se puede “Hacer” sin “Pensar”. Eso marca un paralelismo directo en el campo de la Arquitectura, y en especial en la relación docente entre la Teoría y la Práctica. La Arquitectura es algo real y que combina, o debiera combinar, una Teoría y una Práctica. Vitrubio así lo señala. A pesar de ello y a partir del resultado que podemos ver en nuestro entorno construido se puede poner en cuestión el soñado equilibrio entre ambas materias. Sí, tiene razón quien lo ponga en duda. Pero también mostraría, a quien ello pensara, una minoría de bellísimos ejemplos donde esa combinación genera construcciones capaces de despertar emoción.
UNA REFLEXIÓN
¿Qué es la “emoción”?, podría cuestionar alguno. Vayan a Santa María del Mar (ig 1.), les respondería por poner un ejemplo próximo, o a Katsura (ig 2.), o al pabellón de Rietveldt del museo Kroller- Müller de Oterloo (ig 3.), o incluso al ediicio Seagram de Mies van der Rohe en New York (ig 4.), o a un dolmen milenario en algún lugar del continente (ig 5.). Seguramente podría aumentar el argumentario. Pero también podría adentrarme en el concepto de belleza cosa que no haré en este escrito. Pero sí lanzo una cuestión: ¿cómo están realizados esos cinco ejemplos, cómo están construidos?. Pero si nuestro entorno construido no es el mejor ejemplo para exponer los conceptos antes numerados, no puedo por menos no resignarme a que todos estos ejemplos sean recogidos en la docencia de una asignatura, o incluso me atrevería a ampliarla a toda la Escuela de Arquitectura de Barcelona. Para ello retomo la relación entre “Pensar” y “Hacer”. No podemos renunciar a esta relación en el campo docente. ¿Se imaginan un docente matemático que no experimentara formulando operaciones complejas y se limitara a la mera exposición de un temario exigido en tal o cual programa de estudios?, ¿o un catedrático de neurocirugía que únicamente desarrollara sus conocimiento desde un aspecto meramente teórico?; ¿dejaríamos que operara a uno de nuestros hijos? . Jean Jaurés, ateo convencido, justiicó a su hijo con este tipo de argumentos el por qué no debería renunciar a las clases de religión: a través de ellas conseguiría un conocimiento genérico, una relación entre saberes, que enriquecerían su actitud ante la propia vida. Éste es un magniico ejemplo docente que todos los profesores que nos dedicamos a la educación deberíamos tener siempre presente.
ig 1.
ig 2.
ig 3.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Seminaris/tallers L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 0,5 0,5 4,5 0,2 0,2 0,1 12,5 h/semestre Hores semestre 105
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h 30m
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
12 h 0 h 58h 30m 12 h 105 h
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Presentacions orals 10 % Treballs i exercicis individuals 35 % Treballs i exercicis en grup 5% Avaluació de projectes 50 %
Avaluació Final
100 %
8.00% 0.00% 31.20% 6.40% 56.00%
ig 4.
ig .
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI Tarda 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI Tarda 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI Evening
NAU BOSTIK, ESPAI DE CREACIÓ Félix Solaguren-Beascoa / Gustau Gili / Toni Barceló / Cristina Gastón / Carles Vinardell / Luis Alegre Projecte i Ciutat, Proyectos V-T
Curso 2015-2016
NAU BOSTIK - ESPAI DE CREACIÓ La nau de l’exercici està situada al barri de la Sagrera, al districte de Sant Andreu, barri històricament industrial i fabril de Barcelona. Però els temps han canviat; ara ja no l’envolta un barri amb altres fàbriques sinó que ha passat a ser una zona més residencial del que havia sigut en un passat. Enmig d’aquest context, la nau es situa just en un punt molt privilegiat de la ciutat. Es troba just davant del que serà la pròxima estació de tren de La Sagrera acompanyat de la gran diagonal verda, un parc lineal que es vol crear que neix de la ciutadella i es prolonga ins arribar al barri de la Trinitat. Els anys han passat factura a l’ediici, tant en l’interior com en l’exterior. El temps i l’acció humana ha anat degradant els espais de tot el conjunt de la nau, fent que alguns punts siguin inaccessibles per la runa que s’hi ha acomulat o perquè els accessos estan barrats. Es tracta per tant d’un exercici en què és clau el tractament que es fa de l’espai lliure per connectar i integrar el projecte amb el futur parc, així com també mantenir l’escència i els valors de l’ediici existent. Actualitar l’ediici a la situació i context actual, però sense oblidar el seu passat. El recinte és actualment una peça molt poc permeable que impedeix la continuitat de diverses vies (tant de rodades com de peatonals). Eliminant alguns volums i murs, la nau passa ser un objecte molt més permeable i obert a l’espai públic. Els nous volums que s’afageixen, tenen la intenció de crear un perímetre nou per la nau que permeti millorar la qualitat de l’espai. Es busca tenir un guany de llum gràcies als amplis patis generats i crear també uns espais de transició, abans d’accedir al recinte, mitjançant uns porxos. Tot el recinte s’articula a partir de la dualitat creada entre els patis formats a banda i banda de la nau, que queden relacionats directament per un gran vestíbul d’entrada que permet una gran connexió entre les dues bandes de la nau. El gran volum que s’aixeca en alçada deixa la seva façana oest totalment vidriada convertint-se així en un gran mirador a la ciutat de Barcelona. És en aquest punt on es situa un nucli vertical principal que comunica totes les plantes del volum, generant un buit i un seguit d’espais comuns.
Emplaçament 1:2000
Planta baixa 1:300
Plantes superiors 1:300
4 5 6 10 711 8 9 10 11
1
1 2 3
1 10 11
Detall 1
10 12 1
Detall 1
Detall 1 DETALLSDETALLS 1:50 1:50
1 19
10
10 11
10
11
1 19
14
Capa de grava Capa de grava Capa geotextil Capa geotextil 10
16 17 18
20
16 17 18
Capa impermeable Capa impermeable Aïllant tèrmic Aïllant tèrmic
4 5 6 7 8 9 10 14
16 17 18
10
14
7 11
Detall 21
13 10
10
11 12
12
13
13
14
14
15
15
16 17 18 19 20
16
11
Detall 1
4
Cambra d’aire 17 d’aire Cambra 5 18
10
14
6
2
10
Capa de pendent
Capa de grava Capa geotextil
10 Aïllant tèrmic
14 Capa de pendent
10
Oriol Gómez Cuberes
12
13
13
14
14
15
15
16
14
11
12
17 18 19 20
Oriol Gómez Cuberes
13
15
Detall 3 14 6 7 8
Capa geotextil Capa impermeable
10
6 20 1
16 1
Cambra d’aire 2 3
17
Cambra d’aire
18
11 12
Llegenda
13 14
1
1
Muntant de fusta
2
Doble vidre amb cambra d’aire
3
Pilar en projecció
18 19
Placa de fusta de pi amb tractament per a la intempèrie
4
Capa de grava
20
Sabata contínua
5
Capa geotextil
6
Capa impermeable
Capa impermeable
7
Aïllant tèrmic
Aïllant tèrmic
8
Barrera de vapor
9
Capa de pendent
15 16 17
Cambra d’aire
15 6 7 8
15
Detall 4
Capa de grava Capa geotextil
Entrega inal 18/01/2016
Capa de pendent
10
Forjat
10
11
Enguixat
11
12
Junta de silicona
12 13 14 15
16
Mur portant de formigó
16
17
Cambra d’aire
17
18
Paret d’obra de fàbrica de ceràmica
18
19
Placa de fusta de pi amb tractament per a la intempèrie
19
Placa de fusta de pi amb tractament per a la intempèrie
20
Sabata contínua
20
Sabata contínua
Entrega inal 18/01/2016
Entrega inal 18/01/2016
Oriol Gómez Cuberes
Oriol Gómez Cuberes
DETALL 1:50
10
Detall 1
Paviment de fusta 13 Placa de fusta de pi amb tractament Placaper deafusta la intempèrie de pi amb tractament per a la intempèrie 19 Fals sostre 14 Sabata contínua Sabata contínua 20 Paviment de microciment 15
Detalls Cuberes 1:50 Oriol Gómez
Secció AA’ 1:300
DETALL 1:50
Aïllant tèrmic
Entrega inal 18/01/2016 Entrega inal 18/01/2016
20
Capa de grava 1
Capa impermeable
11
14 6 7 8
Capa geotextil Aïllant tèrmic
Capa de pendent
OriolCuberes Gómez Cuberes Oriol Gómez
14
Capa de grava Capa impermeable
Placa pi amb tractament per a la intempèrie Placa dede pi fusta amb de tractament per a la intempèrie 1 19de fusta 1 9 Sabata contínua 20 contínua Sabata
14
1
13 10
1 2 3
Capa de pendent Capa de pendent 10 11
DETALL 1:50
Detall 1
DETALLS 1:50 1
1
1
20
10
10 11
11
1
1 19 6 7
7 1114
10 12 1 2 3
DETALLS 1:50
11
16 17 18
4 5 6 7 8 9 10
1 19
10 12 1
1
1
1
Cambra d’aire
Entrega inal 18/01/2016
Entrega inal 18/01/2016
Secció BB’ 1:300
Secció DD’ 1:300
Secció CC’ 1:300
Alçat est 1:300
Alçat oest 1:300
NAU BOSTIK - ESPAI DE CREACIÓ Projecte i Ciutat - Projectes V (T) - ETSAB Curs 2015-2016 Oriol Gómez Cuberes Cristina Gastón
1- ESPAI D’ART 2- EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA 3- BAR 4- BUCS D’ASSAIG 5- ESCOLA DE DANÇA 6- AUDITORI 7- SALA POLIVALENT 8- OFICINA PER ENTITATS 9- VIVENDES PER ARTISTES 10- OFICINES DE GESTIÓ
EXISTENT: VOLUMS ENDERROCATS
TOTAL
PROPOSADES
FINALS
300 220 280 150 300 300 370 370 180 150
272 156 245 200 400 450 310 300 270 150
2620
2753
PROPOSTA: VOLUMS NOVA PLANTA
CREACIÓ DE DOS EIXOS/VESTÍBULS CONNECTORS a escala de BARRI amb el NOU PARC SAGRERA
FORMACIÓ DE DOS PLACES, una de caràcter més PRIVAT, i l'altra més PÚBLICA oberta al parc
C-C' PLANTA 1_TALLERS 1/ 300
A-A'
EMPLAÇAMENT
D-D'
49 45 44 43 42 41 40 33 38 34 35 36
B-B' PLANTA BAIXA 1/ 250
47 46
37
7 8
22 21 20 19 18 17 23
ALÇAT B-B' 1/ 250 1 2 3 4 5
PLANTA 2_OFICINES 1/ 300
9 10 11 12 13
16
ALÇAT A-A' 1/ 250
31
32 39
ALÇAT B-B' 1/ 250
PLANTA 3_VIVENDES TALLER 1/ 300
24 25 26
SECCIÓ C-C
27 28 29 30
Façana: 1. Revestiment exterior de revoco de morter colorejat 10 mm 2. Aillament poliestirè extruit 80 mm 3. Mur arliblock 150 mm 4. Contrforts d'arliblock cada 3.7m (150mm) 5. Cambra d'aire pas d'instal·lacions i baixants 6. Recobriment interior 10 mm 7. Mur existent de maó 8. Estructura existent de formigó armat
Forjats de fusta: 9. Paviment de parquet 20mm 10. Capa de morter 11. Aillament acústic d'impacte de policarbonat 20mm 12. Sistema de forjat de fusta Lignadal 200mm 13. Capa de formigó de compresió del sistema Lignadal 80mm 14. Malla. Rodons d'acer de la capa de compresió 15. Llistons de fusta cohesionadors del sistema 16. Perfil en L per subjectar el sistema
SECCIÓ CONSTRUCTIVA 1/ 60
Forjats amb sistema de terra radiant: 17. Barrera antivapor 18. Aillament acústic de policarbonat 20 mm 19. Tuberies conductores Eval PEX 20. Teton amb funda resistent 45 mm 21. Capa de formigó del sistema de terra radiant 50mm 22. Paviment de parquet 20 mm 23. Banda elàstica d'aillament 10 mm
Sistema buc assaig: 24. Acabat interior amb panell perforat de fusta abosorvent 12mm 25. Aillament de llana de roca 120mm 26. Panell de fusta contra-laminada KLH 3S TL, 78mm 27. Paviment de linolium FORBO encolat 40mm 28. Aillament de llana de roca 80mm 29. Panell de fusta contra-laminada KLH 3S TL, 78mm 30. Aillament acústic PKB2 20mm
Cobertes: 31. Estructura existent, encavellada 32. Biga de fusta 33. Sistema sandwich Thermochip Abeto Tah 10-60-19mm 34. Lamina impermeable 35. Llistons verticals de fusta 36. Llistons horitzontals de fusta 37. Xapa metàl·lica de zenc amb junta alçada 38. Canaló acer galvanitzat 39. Aillament de buit 40mm 40. Formigó resistent i de formació de pendents. 41. Capa impermeable 42. Capa de protecció geotextil 43. Aïllament de poliestirè extruït 80mm 44. Capa separadora i de protecció a punxonament, geotextil 45. Suports regulables de subjecció del paviment flotant 46. Paviment de rajoles de ceràmica 30x30 47. Canaló de PVC 48. Xapa metàl·lica perforada 49. Sumidero
VIVENDES/TALLER
OFICINES SECCIÓ D-D' 1/ 250
AXONOMETRICA
TALLERS
VISTA VESTÍBUL EXTERIOR
VISTA PLAÇA PRIVADA
VISTA PLAÇA PÚBLICA
BUCS ASSAIG I ZONA EXPOSITIVA
BAR
ZONA ESTAR
ESPAI D'ART
1- Llistó acabat exterior de fusta laminada tractada (10 x 10 x 380 cm) 2- Taulell estructural de fusta laminada tractada (3 x 80 x 370 cm) 3- Perfil de fusta laminada (17 x 5 x 370 cm) 4- Aïllant tèrmic 5- Taulell estructural de fusta laminada (2,5 x 80 x 370 cm) 6- Ressonador de Hemholtz acabat en fusta (2,5 x 80 x 370 cm)
AXONOMETRIA
1 VISTA PLAÇA PÚBLICA
2 3 4 5 6
NAU BOSTIK - ESPAI DE CREACIÓ Projecte i Ciutat - Projectes V (T) - ETSAB Curs 2015 - 2016 Marc Bellés i Llobet Luís Alegre
210131 - PRJ V-VI - Projectes V-VI Tarda 210131 - PRJ V-VI - Proyectos V-VI Tarda 210131 - PRJ V-VI- Design studio V-VI Evening
OFICINAS EN LA ZONA FRANCA Félix Solaguren-Beascoa / Gustau Gili / Toni Barceló / Cristina Gastón / Carles Vinardell / Luis Alegre Projecte i Ciutat, Proyectos VI-T
Curso 2015-2016
Planta baixa 1:200
Planta segona 1:200
Emplaçament 1:1000
Planta tercera 1:200
Alçat nord 1:200
Planta primera 1:200
Alçat oest 1:250
Planta quarta 1:200
Alçat su� 1:200
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
Alçat est 1:250
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
BAR EXTERI OR OFI CI NES
SALA REUNI ONS OFI CI NES
Secció longitudinal 1:150 P3 OFI CI NES OFI CI NES
SALA REUNI ONS
P4
P1
P2
SALA REUNI ONS OFI CI NES
OFI CI NES OFI CI NES SALA TREBALL
SALA REUNI ONS OFI CI NES
Secció transversal 1:150
MAGATZEM
AUDI TORI
OFI CI NES
OFI CI NES
NUCLI ESCALES MAGATZEM
AUDI TORI WC
BAR RESTAURANT WC
Tipus pilars
NUCLI ESCALES I ASCENSOR
P1
P2
P3
P4
Axonometria explotada programa i espais
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
Axonomètrica estructura
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
Alçats exterior abatut 1:50 13
1
4 6 5 7 3 8 9 12
10 11
Alçats interiors 1:50
1. Sistema de jardinera i barana d'acer 1cm corregut al llarg del balcó 2. Sistema de protecció solar gelosia de lames fixes i mòbils de fusta massisa LLAMBÍ 260x300cm 3. Bisagra rotacional amb eix d'acer inox per llibret d:30mm 4. Guies d'alumini per lames practicables i fixes 5. Lama de fusta CL35x35mm en posició vertical 6. Perfileria d'alumini muntant vertical 45x35mm 7. Perfileria d'alumini travesser horitzontal 45x60mm 8. Caixó divisori entre terrasses conformat per plaques de fusta contralaminada KLH de 120 mm deixant forat a l'interior pel pas de la tuberia de desaigües. 9. Pilar de fusta laminada tipus 3 10. Envà de fusta contralaminada KLH de 120 mm (3 capes de 40mm)
Planta oficines tipus 1:50
11. Canaleta per a instal·lacions elèctrica a 60 cm des del paviment de l'oficina Registre de presa de telefonia bàsica i xarxa de serveis integrats TB.RDSI Registre de presa de serveis de banda ampla: TLCA, LMDS, SAFI Presa de corrent, endoll Interruptor doble conmutat Punt de llum empotrada al fals sostre: LuxSpace Accent FreshFood Rose RS550B 1XLED39S/830 VWB LIN-OVL PHILIPS diametre168 mm, potència 53 W i temperatura calor 3000K 12. Caixó conformat per plaques contralaminades de KLH de57mm (3 capes de 19mm) Tubs ventilació d:15cm. 2 tubs en el caixó per planta. Impulsió i extracció 13. Caixó/armari registrable Caixa senyal Caixa distribució sòl radiant Tubs electricitat/internet 14. Finestra fixa Cortizo Cor 60 CC16 RPT a l'inerior de l'oficina Marc de 60 mm i fulla de 70 mm. 15. Sistema de porta amb vidre lateral laminar translúcid 3+3 mm i vidre a la part superior transparent pel pas de la llum 3+3mm 16. Barana View CRYSTAL de CORTIZO laminada transparent de 1m subjectada al forjat (sistema façana Nord) 17. Recuperador de calor en la vertical de cada patiet: Soler & Palau Ideo Ecowatt 325 o 450 Mobiliari oficina: Cadira1: Executive Arm Chair- Ero Saarinen Cadira2: Eames Executive Chair - Herman Miller Taula1: Tulip Table - Ero Saarinen Taula2: Antenna Simple Tble - Knoll
Axonometria constructiva
Secció constructiva 1:50
49
11 12 13
52
51
43
14
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
16
17
41
33
42
37
38
35
36
40
39
19 45 46
20
47 48
22
23
24
1. Plantes amb reg a contagota i continuu (cabellera de la reina, ungla de gat, crassa) 2. Capa de substrat alleugerit 9cm 3. Feltre sistema SF polipropilè 4. Element de drenatge Floradrin FD 25 5. Capa protectora geotextil 6. Doble capa de làmina impermeable antiarrel de butil EPDM 7. Aïllament tèrmic comporst poliestirè extruït 12cm 8. Làmina geotextil 9. Làmina transpirable de Proclima 10. Forjat format per placa de fusta massissa contralaminada KLH de 120 mm de gruix (3 capes de 40 mm) i 2,73 m amplada. 11. Tauló de KLH de 320mm 12. Xapa acer galvanitzat atornillat a la part superior del tauló de KLH 13. Aïllament llana de roca 6cm 14. Xapa acer galvanitzat 1mm atornillada sobre la làmina impermeable al KL
34
18 15
50
21 25 26 27 28 31 32 29
30
15. Forjat format per placa de fusta contralaminada KLH de 120 mm de gruix (3 capes de 40 mm) i 2,73 m amplada. 16. Sistema de calefacció per terra radiant GUTJAHR sota rajoles de ceràmica en obra seca: Capa prima de ciment cola IndorTec THERM FL element d'aïllament de Neo-EPS (26 mm de gruix) amb tubs de calefacció Capa de cobertura d'alumini laminat conductora de calor IndorTec THERM 2E-SK làmina de desolidarització, autoadhesiva Capa prima de ciment cola Paviment de rajola ceràmica 1x20x20cm 17. Premarc de fusta 60x120mm 18.Sistema de balconera corredera monocarril CORTIZO Balconera mediterrànea amb ruptura de pont tèrmic 6-12-6: Vidre aïllant laminar amb cambra d'aire. Marc de 106 mm i fulla de 45 mm. Perfileria 1.5m. Dim 260x300cm 19.Escupidor metàl·lic de xapa d'alumini 1mm 20.Aïllament poliestirè extruït 60+60mm 21.Placa de fusta contralaminada KLH de 120 mm de gruix (3 capes de 40 mm) recolzada als matxons de fusta 22.Sistema de fals sostre amb placa de guix laminat ATEDY Fixació regulable del perfil primari amb el forjat, fixat amb tirafons cada 60 cm Perfil primari d'acer galvanitzat que soporta els perfils secundaris Perfil secundari subjectat al primari que soporta les plaques de guix del cel ras. Situat a una distància inferior a 100mm del perímetre Cel ras conformat per plaques de guix laminat acústic 15mm Capa llana de roca sobre el guix per reduïr el soroll 40mm. Absorvent acústic
Detalls constructius 1:20-1-40
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
PROYECTOS
VI
1 0 / 0 6 / 1 6
PROGRAMA El ejercicio propuesto para el segundo cuatrimestre es el de la realización de un edificio de oficinas para gesión logísica en la Zona Franca de Barcelona. El proyecto estará dividido en tres partes o zonas: La primera estará vinculada al acceso, circulación rodada interior y tratamiento del espacio libre. La segunda será un área de gesión pública con recepción, oficinas. Tendrá un programa comparido como la zona de auditorio y salas de reuniones y presentaciones. Eso quiere decir que puede ser uilizado por la propia empresa o alquilado a empresas ajenas, por lo que su uso es mixto que no debe interferir con la tercera zona que será no accesible públicamente. La tercera estará desinada al funcionamiento interno y de gesión privada. Su acceso es restringido. El bar/restaurante de catering estará también será comparido por por la segunda y la tercera zona.
PROCESO Y DESCRIPCIÓN GENERAL:
Ante unos primeros esbozos y planteamientos, visto el emplazamiento y el programa orientaivo del proyecto, surge la idea de hacer el edificio de oficinas con lo que el solar a su alrrededor estaba repleto, de contenedores, consiguiendo así una máxima relación con el entorno existente.
Pariendo de ciertas observaciones iniciales, como que una oficina requiere una superficie mínima que es la que ienen los contenedores peque�os, que uniendolos lateralmente se pueden hacer salas más grandes para reuniones �azul claro� o que cinco testas son lo mismo que el largo de un contenedor grande, comienza un proceso en el que lo más dificil ha sigo conseguir plasmar tanto en planta como dentro del mismo una lectura clara del programa establecido. El proyecto final así lo refleja, buscando a su vez una máxima similitud con la distribución de los contenedores puerto, dispone además del de la entrada de cinco grandes paios alargados, uno por cada coninente �rojo, verde, violeta, naranja y azul oscuro�. La entrada al edificio nos conduce entre las oficinas generales, hacia el paio central, que es donde se encuentra tanto el bar-restaurante como los núcleos de acceso principales. En esquinas opuestas se colocan los dos usos que requieren de mayor superficie, el almacén y el auditorio.
La posterior búsqueda de información, tanto de proyectos realizados con contenedores maríimos como de los ipos de contenedores existentes, sus medidas y caracterísicas, será la que me planteará varias decisiones ya de entrada, como por ejemplo: ¿los conenedores los apilo sobre sí mismos o sobre una sub-estructura?, ¿coloco aislamiento?, ¿cómo y por dónde lo pongo?, ¿es el propio interior del contenedor el espacio a ocupar o son los espacios que quedan entre éstos los que conforman los espacios?, ¿necesito algún elemento auxiliar?, ¿hasta qué grado de precariedad siendo que se trata de unas oficinas?, ¿cómo consigo claridad y calidad en el proyecto con tanta canidad de containers?, ¿qué ipo de container es el más opimo para cada uso?. Será el proceso de búsqueda de posibles respuestas ante los disintos planteamientos posibles el que me lleve al proyecto resultante.
Los condicionantes urbanísicos son: -
Superficie construida máxima: 8.000 m2 - separación mínima solares vecinos 3m. Separación mínima a viales: 5m. ARM PB�5 � 21m.
Programa: �rea 1 -
Acceso y zona de control al conjunto. Garaje superficie. 20 plazas. Calle de rodamiento del solar. Archivos, almacén general e instalaciones. �500 m2� - Tratamiento espacio libre.
�rea 2. Pública -
Acceso, recepción y control al edificio. - Auditorio, recepciones. �600 m2� - Oficinas de gesión pública. Servicios públicos. Comunicación. Circulaciones.
Superficie total construida: 1500 m2 �rea 3. Restringida -
Bar/restaurante catering, zona de descanso. 5 Salas de trabajo/reuniones grandes. Oficinas de gesión, salas de trabajo y de reuniones peque�as. Servicios, vestuarios y almacenes de gesión administraiva.
Se dividirán en 5 grandes áreas. Cada una estará desinada a la gesión de la logísica de un único coninente que dispondrá de 8 de grupos de despachos con zona de recepción específica y zona de trabajo/reuniones, almacenaje administraivo y servicios. el siguiente criterio: -
Despachos de trabajo individual de 15 m2. 1 sala de reuniones peque�a de 25 m2 cada 5 despachos. Zona de Almacenaje administraivo 5 m2
Superficie total construida: 6000 m2
De arriba a abajo, Columna izquierda: Nomadic Museum - Shigeru Ban Cité a doc�s - Ca�ani architects �enc�ehof Village - �uinten de Gooijer Nomad s�yscraper - Luca Tesio y Luca L�amico Columna derecha: Platoon �unstalle - Platoon Cultural Development To�er for freitag lab ag - Spillmann Echsle archite�ten
SOSTENIBILIDAD: La relación que pueda tener un proyecto de tales dimensiones con la sostenibilidad puede ser en ciertos casos contradictoria. Pese a ser un edificio hecho casi en su totalidad con elementos reciclados, con una gran facilidad y rapidez de montaje, está el problema de que los contenedores son completamente metálicos, siendo a priori el peor material frente a aspectos como el aislamiento, tanto térmico como acúsico. Lo más fácil, barato y efecivo sería forrar el edificio, pero entonces se rompe totalmente el objeivo estéico del proyecto y su relación con el puerto, su punto fuerte. La otra opción sería forrar cada container por el interior, lo que aumenta exponencialmente el coste y la canidad de aislamiento necesaria para conseguir lo mismo. Por esta razón, se ha optado por unificar cada dos iras de containers en una y forrarlas como si de una envolvente exterior se tratara pero por su interior, hay puentes térmicos pero se soluciona el aspecto estéico. Es por esto que, para compensarlos, las hileras de containers que unía se separan lo suficiente para permiir el paso de instalaciones, para crear corrientes de convección para refrescar en verano y para, con un sistema de calefacción por colectores solares, calentar en invierno, aprovechando el factor previo lastrante de ser metálicos.
N
S
S/N
N/S
N/E
N/O
S/E
S/O
N/S/E
N/S/O
DETALLES CONSTRUCTIVOS E: 1/10
MODULO OFICINA: 1.9
Para todo el proyecto, a excepción de las dos salas polivalentes y del comedor, que se ha empleado un contenedor de 40�, se ha usado un contenedor Dry - Van 20� �igh Cube. �ste es el más ópimo debido a que iene una superficie interior de 15 m2, lo necesario para una oficina, y, además, iene una altura interior de 2,70 m.
1.8
1.7
2.1
2.2
1.6 1.5 1.4 1.3 1.11 1.2 1.1
1.10
Para la conformación de la oficina, simplemente se ienen que hacer unos cortes en las paredes para crear las aberturas allá donde sean necesarias, según el ipo de uso interior y su orientación, como hemos visto en la lámina anterior. Posteriormente se le a�adiría por el interior el aislante, las placas de yeso laminado y las carpinterías.
1-4
1-4
1.1
3.7
1-4
1-4
3.8 3.9
4.1
3.13 3.6 3.5 3.4
2
2
3.3
4.2
Impermeabilización anirraíces
1.2
Aislamiento térmico XPS
1.3
Manta de separación y deslizante TGV 21 o similar
1.4
Floradrain FD 25-E o similar
1.5
Filtro sistema SF o similar
1.6
Sustrato para vegetación tapizante floral, 5-10cm
1.7
Perfil de alero DP 120 o similar
1.8
Tramo de grava, 30cm aprox.
1.9
Zuncho perimetral, perfil de acero soldado al container
1.10 Suavizado de arista, protector de la lámina impermeable, mortero 3.2 3.1
3.11
2.8960m
2.1
3.9
3.12
2.2
3.10
1-4
1-4
6.0960m
5.1
Techo container, 0.2cm grosor Aislamiento térmico y acúsico XPS
3.3
Viguetas transversales container, relleno opcional con aislante extra
3.4
Banda amoriguadora anivibración, chloroprene
5.2
Suelo container, contrachapado de madera
3.6
Junta de dilatación, builo
3.7
Pared lateral container, 0.2cm grosor
3.8
Aislamiento térmico y acúsico, lana de roca
3.9
Placa de yeso laminado
3.10 Rejillas de venilación
3.9
2.4384m
Tapa de chapa del hueco de venilación y goterón
3.2
3.5 3.8
Canaleta de desagüe de terraza y fachada
3.1
5.3
5.4
3.11 Perfil de sellado del hueco entre containers 3.12 Viguetas pasarela
1-4
2
3.13
1-4
5.5
2 3.7
2 2
2 2
1-4
1-4 2
1-4
1-4
1-4 2
1-4 2
3.13 Rejilla pasarela metálica ipo Irving 4.1
Rejilla de venilación y su mecanismo de cierre
4.2
Paio venilación
5.1
Perfil TC pladur
5.2
Esquina estructural container, 0.65cm
5.3
Pared testa container, 0.2cm grosor
5.4
Aislamiento termico y acúsico, poliuretano inyectado
5.5
Goma de sellado entre containers, builo
23.Jàssera principal de fusta laminada de 8+8 m de llum. 120x400mm 24.Jàssera secundària rigiditzadora de 2.67 m de llum. 120x200mm
25. Plots de pvc practicables d'anivellació de cota de terrassa 26. Rastrell longitudinal que soporta les lames de fusta 3x5cm 27. Lames de fusta massissa exterior que conforma el revestiment exterior, 3cm x 18cm 28. Làmina impermeable 2mm 29. Capa separadora de geotextil 30. Llistó de fusta com a acabat exterior 3x36cm 31. Canaló acer galvanitzat 0.7mm amb desaigüe per les tuberies que baixen pels caixons de KHL 32. Llistons de fusta laminada que soporten el paviment flotant 4x4cm 33. Sistema de jardinera i barana d'acer 1cm corregut al llarg del balcó 34. Sistema de protecció solar gelosia de lames fixes i mòbils de fusta massisa LLAMBÍ 260x300cm: Bisagra rotacional amb eix d'acer inox per llibret d:30mm Guies d'alumini per lames practicables i fixes Lama de fusta CL35x35mm en posició vertical Perfileria d'alumini muntant vertical 45x35mm Perfileria d'alumini travesser horitzontal 45x60mm 35. Llosa fonamentació formigó nervada 30/60cm 36. Làmina protectora geotextil 37. Aïllament de vidre celular FOAMGLAS 6cm 38. Tub drenatge aigües d:15cm 39. Làmina de polietilè 1mm 40. Capa conformada per boles d'Arlita o argila expandida emplat com a filtre de desaigüe, protector i aïllament 41. Replè de terres i grava de granulometria superior 42. Paviment exterior. Rajola de pedra 3x20x20cm 43. Sistema tancament vidriat atri Atrium longlight de Velux Finestres Velux abatibles i fixes. La meitat són fixes i l'altra meitat són d'obertura motoritzada 44. Bigues prefabricades d'acer galvanitzat que suporten les finestres i actua com a canaló pel desaigüe de l'aigua 45. Canaló xapa acer galvanitzat 1 mm i 40 cm ample 46. Aïllament incorporat a l'exterior del canaló 5cm 47. Placa KHL 200mm cada 260cm 48. Biga IPE 300. 300X150mm 49. Sistema protecció solar atri 50. Remat suport metàl·lic en forma T atornillat que permet subjectar la pèrgola de fusta 51. Biga de fusta laminada que soporta les lames de fusta cada 260cm 52. Lames de fsuta LLAMBÍ 80x60mm cada 24cm
Marta Sarroca Ramon_Projectes VI_Entrega final juny_Carles Vinardell
Secció oficina 1:50
URBANÍSTICA V M
210132 - URB V - Urbanística V M 210132 - URB V - Urbanística V M 210132 - URB V - Urban Design V M
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori
Crèdits ECTS:
5
PROFESSORAT Responsable i altres:
CARLES CROSAS ARMENGOL Manuel Bailo Esteve - Jorge Bellmunt Chiva - Sebastia Andreu Jornet Forner - Manuel Ruisanchez Capelastegui
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA L’assignatura Urbanística V pretén introduir l’estudiant en la projectació d’un fragment estratègic de la ciutat per a la seva reforma amb caràcter complex i amb forta interrelació, tant compositiva com morfològica dels seus components, sovint amb barreja d’usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l’espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l’entorn.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El curs d’Urbanística V es troba a l’últim curs de l’ensenyament troncal de l’Urbanisme a l’ETSAB i té un contingut clarament projectual. + Comporta una necessària immersió en els coneixements adquirits en cursos anteriors que, conjuntament amb les classes teòriques i pràctiques del curs, seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex. + L’escala del projecte es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l’ordenació urbanística, i es tracta un espai rbà de dimensió acotada amb una càrrega voluntària de fer arquitectura de la ciutat, independent de l’arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d’executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l’actuació sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d’aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i proporció també important d’usos collectius. + A principi de curs es facilitarà un llistat de centres urbans o de nous projectes que podran servir en major o menor mesura de referents per a l’exercici del curs. + Així, hi haurà un grup d’estudiants que elaborarà un treball de recerca tutelat pel professor de taller que haurà de presentar a mig curs en una exposició general, i s’encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastant-los amb l’exercici en curs. + El contingut del curs es resumeix en els següents temes bàsics: - El projecte urbà i de l’espai públic com a categoria de projecte de ciutat. - Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’edificació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿edificis i espais urbans (T). Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.
METODOLOGIES DOCENTS BIBLIOGRAFIA Bàsica · Solà-Morales i Rubió, Manuel. De cosas urbanas. Bracelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3. · UR Utbanismo-Revista. n. 5 1 6 Proyecto urbano 1987 (en linia) · Bacon, Edmund N. Design of cities. Harmondsworth, England: Penguin Books, 1976. ISBN 84-7609-589-9. ·Boum, Martina; Christiaanse. Kees; (ed.). City as loft: adaptative reuse as o resource tor sustanaible urban development. Zürich. GTA Verlog. 2012 · AAVV. Borce/0110. tronstormació: plons i projectes. Barcelona, Ajuntament de Barcelona:2008 i Plans i projectes per Barcelona. 2011-2015, Ajuntoment de Borcelona, 2015. · Ferrer, A. Retlexions sobre la costa metropolitana: el cas del Barcelonés Nord a Papers RMB n.41, 2004. p. 55-66 (en linia) · Ciutat funcional i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2. · Roca i Blanch, Estanislau. Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-475-3381-7. · “El Proyecto Urbano I”. UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1987, núm. 5 [en línia]. [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/2548>. · Solà-Morales Rubió, Manuel de. “La segunda historia del proyecto urbano”. UR: urbanismo revista: publicación internacionalperiódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, núm. 6 [en línia]. 1987, núm. 5 [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/2548> Complementària · Ceuta: la estrategia de un lugar. Ceuta: Instituto de Estudios Ceutíes, 2010. ISBN 978-84-92627-14-1. · Jardines insurgentes: arquitectura del paisaje en Europa Gardens in arms: landscape architecture in Europe: 1996-2000:catálogo de la 2a bienal europea de Paisaje 2001= catalogue of the 2nd european landscape biennial 2001. Barcelona:Fundació Caja de Arquitectos: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: UPC, 2002. ISBN 8493254207. · Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993. ISBN 847609-589-9. · Español, Quim. Forma y consistencia: la construcción de la forma en arquitectura. Barcelona: Fundación de la Caja de Arquitectos, 2007. ISBN 9788493592943. · Garvin, Alexander. The American city: what works, what doesn’t works. New York: McGraw-Hill, 1996. ISBN 0-07022919-8. · Halpern, Kenneth. Downtown USA: urban Design in Nine American Cities. New Yor; London: Watson-Guptill : The Arch.Press, 1978.
Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Classes pràctiques L Estudi de casos L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 0,8 0,2 1,8 0,4 0,8 12,5h/semestre Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
11 h 0 h 32 h 12 h 70 h
8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes
Avaluació Continuada 10% 10% 70% 10%
Avaluació Final 10% 10% 70% 10%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210132 - URB V - Urbanística V M 210132 - URB V - Urbanística V M 210132 - URB V - Urban Design V M
URBANÍSTICA V T
210132 - URB V - Urbanística V T 210132 - URB V - Urbanística V T 210132 - URB V - Urban Design V E
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori
Crèdits ECTS:
5
PROFESSORAT Responsable i altres:
ESTANISLAO ROCA BLANCH Antonio Font Ferrer - Julian Galindo Gonzalez - M. Aurora Lopez Corduente - Miquel Marti Casanovas - Daniel Angel Mòdol Deltell Paula Orduña Giró
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA L’assignatura Urbanística V pretén introduir l’estudiant en la projectació d’un fragment estratègic de la ciutat per a la seva reforma amb caràcter complex i amb forta interrelació, tant compositiva com morfològica dels seus components, sovint amb barreja d’usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l’espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l’entorn.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El curs d’Urbanística V es troba a l’últim curs de l’ensenyament troncal de l’Urbanisme a l’ETSAB i té un contingut clarament projectual. + Comporta una necessària immersió en els coneixements adquirits en cursos anteriors que, conjuntament amb les classes teòriques i pràctiques del curs, seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex. + L’escala del projecte es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l’ordenació urbanística, i es tracta un espai rbà de dimensió acotada amb una càrrega voluntària de fer arquitectura de la ciutat, independent de l’arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d’executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l’actuació sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d’aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i proporció també important d’usos collectius. + A principi de curs es facilitarà un llistat de centres urbans o de nous projectes que podran servir en major o menor mesura de referents per a l’exercici del curs. + Així, hi haurà un grup d’estudiants que elaborarà un treball de recerca tutelat pel professor de taller que haurà de presentar a mig curs en una exposició general, i s’encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastant-los amb l’exercici en curs. + El contingut del curs es resumeix en els següents temes bàsics: - El projecte urbà i de l’espai públic com a categoria de projecte de ciutat. - Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’edificació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿edificis i espais urbans (T). Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.
METODOLOGIES DOCENTS
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Solà-Morales i Rubió, Manuel. De cosas urbanas. Bracelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3. · El Projecte urbà: una experiència docent. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 84-8301-351-7. · Ciutat funcional i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 84-7653-377-2. · Roca i Blanch, Estanislau. Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional. Barcelona: Publicacions iEdicions de la Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-475-3381-7. · “El Proyecto Urbano I”. UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo deBarcelona, 1987, núm. 5 [en línia]. [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a:<http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/2548>. · Solà-Morales Rubió, Manuel de. “La segunda historia del proyecto urbano”. UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, núm. 6 [en línia]. 1987, núm. 5 [Consulta: 17/07/2013]. Disponible a: <http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/2548>. Complementària · Ceuta: la estrategia de un lugar. Ceuta: Instituto de Estudios Ceutíes, 2010. ISBN 978-84-92627-14-1. · Bacon, Edmund N. Design of cities. Harmondsworth, England: Penguin Books, 1976. ISBN 84-7609-589-9. · Jardines insurgentes: arquitectura del paisaje en Europa = Gardens in arms: landscape architecture in Europe: 1996-2000:catálogo de la 2a bienal europea de Paisaje 2001= catalogue of the 2nd european landscape biennial 2001. Barcelona:Fundació Caja de Arquitectos: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: UPC, 2002. ISBN 8493254207. · Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993. ISBN 847609-589-9. · Español, Quim. Forma y consistencia: la construcción de la forma en arquitectura. Barcelona: Fundación de la Caja deArquitectos, 2007. ISBN 9788493592943. · Garvin, Alexander. The American city: what works, what doesn’t works. New York: McGraw-Hill, 1996. ISBN 0-07022919-8. · Halpern, Kenneth. Downtown USA: urban Design in Nine American Cities. New Yor; London: Watson-Guptill : The Arch.Press, 1978. · L’Espai públic metropolità: 1989-1999. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2001.ISBN 84-930080-6-0. · Paisajes artificiales: arquitectura, urbanismo y paisajes contemporáneos en Holanda. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 84-252-1834-9.
Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Classes pràctiques L Estudi de casos L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 0,8 0,2 1,8 0,4 0,8 12,5h/semestre Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
11 h 0 h 32 h 12 h 70 h
8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes
Avaluació Continuada 10% 10% 70% 10%
Avaluació Final 10% 10% 70% 10%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210132 - URB V - Urbanística V T 210132 - URB V - Urbanística V T 210132 - URB V - Urban Design V E
TEORIA I
210133 - T I - Teoria I 210133 - T I - Teoria I 210133 - T I - Theory I
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació
Crèdits ECTS:
6
PROFESSORAT Responsable i altres:
MARTA LLORENTE DIAZ Mónica Aubán Borrell - Maurici Pla Serra - Pau Pedragosa Bofarull - Carmen Rodriguez Pedret
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Objectius de contingut: + Coneixement general de les teories de l’arquitectura i de la ciutat, desenvolupades al llarg del temps i contextualitzades en el seu marc històric, cultural, social, cientíic i estètic. + Coneixement de les teories sobre la construcció formal i tècnica de l’arquitectura i de l’espai urbà, dins una visió històrica global que permeti la comprensió de la seva transformació en el temps i en relació a les diverses cultures. + Coneixement de les diverses tradicions arquitectòniques, urbanístiques, paisatgístiques i de disseny, en base als seus fonaments tècnics, ambientals, econòmics, socials i ideològics. + - Coneixement de les diferents teories de l’art, de les teories estètiques i dels fonaments teòrics de les arts aplicades, amb la inalitat de contextualitzar l’arquitectura dins l’àmbit de les arts i de les tècniques. + Coneixement de la professió de l’arquitectura, dels diferents sistemes de formació i aprenentatge, i dels seus encaixos socials al llarg de la història i dels diferents rols assumits en les diferents èpoques. + Coneixement de la història urbana, amb els seus components sociològics, antropològics, econòmics i morfològics, amb la inalitat de recórrer la història dels diferents models ideats per l’hàbitat de les societats i de les comunitats humanes Objectius de mètode: + Introduir a la relexió teòrica a l’estudiantat per mitjà del pensament sobre arquitectura amb la inalitat de que es pugui iniciar i orientar en la relexió crítica sobre les + mateixes. + Fomentar la comunicació oral i escrita de l’estudiant, impulsant l’aprenentatge de les formes d’escriptura més adients en relació als continguts que es pretenen transmetre. + Fomentar simultàniament el treball individual i en equip, per tal d’impulsar la relexió autònoma en combinació amb les dinàmiques de discussió i de contrast de resultats. + Fomentar la recerca i l’ús de la informació que s’emprarà en l’estudi, impulsant el rigor en la recerca, en el contrast de les dades i en la consulta de les fonts, tant primàries com d’altres ordres. + Fomentar el rigor en la lectura cientíica i en la escriptura i introduir en la confecció de treballs de recerca dins l’àmbit de l’arquitectura i de l’urbanisme.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + Teoria I presenta d’una manera sistemàtica i organitzada les diverses teories de l’arquitectura occidental, i les relaciona amb la cultura de cada període, les arts, la ilosoia i la ciència. + L’assignatura cobreix des dels inicis de la nostra tradició cultural ins als corrents més signiicatius de l’arquitectura contemporània. És a dir, que abasta un ampli arc temporal, dins el qual es van traçant els ils argumentals més signiicatius del pensament de l’arquitecura i de les arts, per tal de oferir una visió en transformació de les nostres idees sobre l’espai habitat i la seva construcció al llarg del temps i de la nostra responsabilitat davant de l’exercici de la professió. + L’episodi inal d’aquest ampli trajecte històric, el que descriu el món contemporani, es desenvolupa de manera especíica, per tal d’ubicar críticament el nostre present i les idees que orienten el saber de l’arquitectura dins el món actual. Aquest darrer episodi abasta les teories estètiques i les obres del canvi del segle XIX al segle XXI, incloses les avantguardes i el surrealisme; la consolidació del moviment modern i la seva revisió i crisi; i la situació contemporània i els nous paradigmes. + El contingut posa èmfasi en estudiar les teories i la memòria històrica que les acosta a les idees més properes, que afecten les nostres preocupacions actuals, útils per formar-se criteri, i per establir ponts entre els coneixements històrics i tècnics per un costat, i la pràctica de projectar per un altre.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CCB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia.
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Hereu, Oliveras, Montaner. Textos de arquitectura de la modernidad. Madrid: Nerea, 1994. ISBN 8486763851. · Montaner, Josep Maria. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425221903. · Solà-Morales, Ignasi de. Inscripciones. Barcelona: Gustavo Gili, 2003. ISBN 8425219132. · Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN9788425222740. · LLorente Díaz, Marta. El saber de la arquitectura y de las artes: la formación de un ámbito de conocimiento desde la Antigüedad hasta el siglo XVII. Barcelona: Edidions UPC, 2000. ISBN 8483014343. · Bozal (ed.). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor, 1996. ISBN 8477746990. · Gadamer, Hans-Georg. Elogio de la teoría: discursos y artículos. Barcelona: Península, 1993. ISBN 8429735941. · Leach (ed.). Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London, etc:: Routledge, 1997. ISBN 0415128269. · Hereu, Pere. Teoria de l’arquitectura: l’ordre i l’ornament. 2a ed.. Barcelona: Edicions UPC, 1998. ISBN 8483014432. · Kruft, Hanno-Walter. Historia de la Teoría de la Arquitectura. Madrid: Alianza Editorial, 1990. ISBN 8420679968. · Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178. · Panofsky, Erwin. Idea. Madrid: Cátedra, 1989. ISBN 8437601010. · Valverde, José M.. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel, 1987. ISBN 8434487365. · Bo Bardi, Lina. Contribução propedeutica ao ensino da teoria da arquitectura. Sao Paulo: Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, 2002. ISBN 9788585751173. · Vesely, Dalivor. Architecture in the age of divided representation. Cambridge (Mass): The MIT Press, 2004. ISBN 9780262720489. · Nesbitt (ed.). Theorizing a new Agenda for Architecture: an Anthology of architectural Theory 1965-95. New York: PrincentonArchitectural Press, 1996. ISBN 156898054X. · Sykes, Hays (eds.). Constructing a new agenda: architectural theory 1993-2009. New York: Princeton Architectural Press, 2010. ISBN 9781568988597. · Ockman (ed.). Architecture culture: 1943-1968. New York: Columbia Books of Architecture: Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226. · Tatarkiewicz, Wladyslaw. Historia de seis ideas: arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estétic. 7ª ed.. Madrid: Tecnos: Alianza Editoria, 2002. ISBN 9788430939114. Complementària · Fuentes y Documentos para la Historia del Arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1982-1983. · Worringer, Wilhelm. Abstracción y Naturaleza. Mexico; Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1953. · Hays K., Michael. Architecture Theory since 1968. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616. · Gombrich, E.H.. Norma y forma: estudios sobre el arte del Renacimiento. Madrid: Alianza Editorial, 1984. ISBN 8420670391. · Ortega y Gasset, José. Meditación de la técnica: y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza, 1992. ISBN 8420641219. · Della Volpe, Galvano. Historia del gusto. Madrid: Visor, 1987. ISBN 8477740054. · Wittkower, Rudolf & Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno: el carácter y la conducta de los artistas : una historia documentada desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid: Cátedra, 1982. ISBN 8437603250
Específiques EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l’arquitectura. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l’estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP23. Coneixement adequat de les bases de l’arquitectura vernacla. EP8. Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T). EP9. Capacitat per exercir la crítica arquitectònica. Genèriques CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot inluir en la qualitat de la concepció arquitectònica.. Transversals CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup T Lliçó magistral/mètode expositiu Grup gran (50/90) P Treball en grup Grup mitjà (30/50) AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10)
Hores setmana 3 2 12,5h/semestre
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores semestre 84
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
32 h 22 h 0h 12 h 84 h
21.33% 14.67% 0.00% 8.00% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Proves de resposta llarga 50 % Treballs i exercicis individuals 20 % Treballs i exercicis en grup 30 %
Avaluació Final 100%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210133 - T I - Teoria I 210133 - T I - Teoria I 210133 - T I - Theory I
ESTRUCTURES III
210130 - EST III - Estructures III 210130 - EST III - Estructures III 210130 - EST III - Structures III
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura
Crèdits ECTS:
6
PROFESSORAT Responsable i altres:
LUIS MOYA FERRER
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + L’assignatura ESTRUCTURES III és la part troncal de l’àrea de la teoria de les estructures, corresponent al quart curs dels Estudis de Grau d’Arquitectura Superior. + El curs es desenvolupa en dues àrees que tenen com a objectiu, la primera, com a continuació en la disciplina de la teoriad’estructures iniciada en els cursos precedents, endinsar-se en el coneixement de les tipologies estructurals més comunes i un estudi comparatiu dels materials estructurals d’ediicació, destacant aquells aspectes rellevants per aplicar-los en el predimensionament, disseny, càlcul i construcció d’estructures resistents, tot fent referència explícita als materials més utilitzats, l’acer, el formigó, la ceràmica, la fusta i el terreny. La segona donar a conèixer el detall de les particularitats és rellevants per al disseny i dimensionament dels elements més habituals en la construcció d’estructura metàl·lica, això és pilars, jàsseres i bigues triangulades, contemplant una introducció al disseny de les estructures mixtes.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + L’organització de l’estructura i la fonamentació, les accions, el predimensionament i la comprovació de seccions. + Tipologies estructurals basades en el concepte de sòlid rígid. Entramats reticulars de barres a l’espai: pòrtics principals i secundaris i els forjats unidireccionals. Entramats triangulars de barres. + Accions a l’ediicació. Les accions com condicionants del disseny. Revisió de les normatives vigents, Codi Tècnic, NCSR-02, EHE i Eurocodis. + Predimensionament de sistemes estructurals complexos composats per barres: encavallades i estructures triangulades. Organització estructural de cobertes de gran llum. + Anàlisi hiperestàtica. Concepte. Necessitat d’establir relacions d’equilibri complementàries a les de l’estàtica. + Estructures amb varis graus de llibertat. + Els materials metàl·lics a l’ediicació. La fundició i l’acer laminat. Característiques físiques i mecàniques de l’acer laminat. + Inestabilitat per pandeig i teoria de columnes. Concepte de columna model. Dimensionament d’un pilar metàl·lic. + Disseny de peces sotmeses a lexió i tallant. Bigues d’ànima plena. Tipologies de seccions sotmeses a lexió simple o composta. Peces simples i peces armades. + Durabilitat a les estructures d’acer. Comprovació de la biga en front d’inestabilitats locals. + Determinació dels requisits de durabilitat. Requeriments a foc de l’estructura. + Unions soldades. Soldadures a topall i soldadures en angle. + Unions reblonades i cargolades. Cargols ordinaris, calibrats i d’alta resistència.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). ET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET11. Capacitat per projectar instal·lacions ediicatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artiicial. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET19. Coneixement de l’organització d’oicines professionals. ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l’arquitectura. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP2. Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l¿aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T). EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l’estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). Genèriques: CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’ediicis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels ediicis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot inluir en la qualitat de la concepció arquitectònica. Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planiicació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el beneici. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu P Classes pràctiques AD Tutories
Grup Gran (50/90) Mitjà (30/50) Aprenentage dirigit (>10)
Hores setmana 3 2 12,5h/semestre Hores semestre 84
Activitats No Presencials Treball autònom
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
32 22 h 0h 12 h 84 h
21.33% 14.67% 0.00% 8.00% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves tipus test Treballs i exercicis individuals
Avaluació Continuada 90% 10%
Avaluació Final 100%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210130 - EST III - Estructures III 210130 - EST III - Estructures III 210130 - EST III - Structures III
URBANÍSTICA VI M
210137 - URB VI - Urbanística VI M 210137 - URB VI - Urbanística VI M 210137 - URB VI - Urban Design VI M
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori
Crèdits ECTS:
5
PROFESSORAT Responsable i altres:
MANUEL RUISANCHEZ CAPELASTEGUI Jorge Bellmunt Chiva - Stefano Cortellaro - Sebastia Andreu Jornet Forner - Miguel J Perea Solano
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA URBANISME / URBANITZACIÓ De l’autovia de Castelldefels al bulevard de la Pineda El juny de 1954 la revista Cuadernos de Arquitectura, la publicació periòdica del Col•legi d’Arquitectes, es feia ressò de l’obertura de l’autovia de Castelldefels. Aquesta nova carretera feia accessible la platja llarga a la ciutat. Era una demostració de la dimensió metropolitana que aleshores tot just despuntava. A nosaltres ens agradaria veure a la premsa de demà l’anunci del Cònsol metropolità decidint emprendre la re-urbanització de l’autovia (“d’acord amb els compromisos electorals que s’haguessin pres a les recents eleccions locals”). Res d’això no està als diaris ni a l’opinió pública però es tracta d’una possibilitat molt enraonada, viable i necessària. Els transits de pas que ara la degraden ambientalment poden prendre, tots ells, l’autopista C32. D’aquesta manera la via ràpida, pensada i dissenyada només pels vehicles, es podria transformar en un bulevard al servei dels veïns de Castelldefels i Gavà i també al servei de tots els qui utilitzin les pinedes com espais públics arran de la platja. Aquest és doncs un exercici d’urbanització, és a dir un projecte per canviar la forma com està construïda la via actual (paviments, llum, mobiliari, etc.) que vol dir, també, canvis al transport públic, bicicletes, vianants i cotxes. Però és també un exercici per pensar en la memòria del lloc i la millor manera de respondre integralment a les noves oportunitats de vida i activitats urbanes que podrien anar vinculades al canvi. Això vol dir imaginar el caràcter d’aquest corredor més enllà de la secció viària i això és ja de ple un exercici de més complexitat que implica haver de fer un raonament urbanístic ampli. El curs consisteix en un taller iteratiu de projectes en el qual es realitza poc a poc el procés complet de deinició. Els tallers a classe amb els ordinadors personals seran el lloc habitual de treball, discussió, consulta i deinició. Les lliçons generals o les instrumentals ajudaran a presentar temes o referències operatives. Les visites de camp i les lectures dirigides acompanyaran el curs. Molts exercicis podran ser en equip de dos. L’avaluació és individual i es basa en els exercicis i en les presentacions públiques.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El desenvolupament de les ciutats i el territori implica atendre als processos de creixement i també als derecomposició interna. En el debat actual pren una rellevància estratègica l’atenció a les grans àrees o territoris enels que es manifesten les grans discontinuïtats de les metròpolis. + El curs explora l’aproximació a les situacions expectants o dèbils, identiica llocs i programes de reciclat o intensiicació i permet el desenvolupament de diversos projectes. Els estudiants aprenen d’aquets processos.Visualitzen els anàlisis, identiiquen i resolen els temes que es deriven d’aquest plantejament. + La geograia de la ciutat i el territori + Els elements de la ciutat i el territori + Infraestructura, ciutat i territori + Les activitats + Ciutat, territori i medi ambient + El paisatge + Elements patrimonials + Projectes urbans i territorials + La recuperació d’espais obsolets
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’ediicació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿ediicis i espais urbans (T). Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planiicació Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Classes pràctiques L Estudi de casos L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 12,5h/semestre Hores semestre 70
Activitats No Presencials Treball autònom
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
11 h 0 h 32 h 12 h 70 h
8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ BIBLIOGRAFIA Bàsica · Colin Rowe & Fred Koetter, Collage City (1978 / ed. GG 1981) ·UR Urbanismo-Revista (1985/1992) a: www.lub.upc.edu i D’UR: www.dur.upc.edu · Joan Busquets, Cities X Lines, Harvard University GSD 2006 · Manuel de Solà-Morales, De cosas urbanas Nai Publishers / ed. GG 2008 · K. Shannon & M. Smets The landscape of contemporary infrastructure. NAI publishers 2010 · J.Parcerisa, C. Crosas (ed.), Barcelona enllaços, LUB 2013 veure a www.lub.upc.edu/bcnlinks · Josep Parcerisa, Barcelona. Urbanisme segle XX. Montaber 2014 · Col•lecció Quaderns PDU Metropolità, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2014-2015
Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes
Avaluació Continuada 30% 30% 10% 30%
Avaluació Final 30% 30% 10% 30%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210137 - URB VI - Urbanística VI M 210137 - URB VI - Urbanística VI M 210137 - URB VI - Urban Design VI M
URBANÍSTICA VI T
210137 - URB VI - Urbanística VI T 210137 - URB VI - Urbanística VI T 210137 - URB VI - Urban Design VI E
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori
Crèdits ECTS:
5
PROFESSORAT Responsable i altres:
ESTANISLAO ROCA BLANCH Antonio Font Ferrer - M. Aurora Lopez Corduente - Miquel Marti Casanovas - Daniel Angel Mòdol Deltell
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA URBANISME / URBANITZACIÓ De l’autovia de Castelldefels al bulevard de la Pineda + + + + + + + +
Aprendre a explorar, llegir i entendre la ciutat i el territori. Les formes i els usos. Dotar d’una tècnica acurada de representació de la ciutat i el territori. Entendre l’àmbit d’intervenció a les diverses escales. Dotar d’una sensibilitat per llegir els valors mediambientals i paisatgístics de la ciutat i el territori. Entendre les condicions urbanes i territorials del projecte. Saber deinir un programa d’intervenció. Saber integrar les diferents activitats del programa. Capacitat per a projectar a la ciutat i al territori i valorar el resultat de la implantació.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El desenvolupament de les ciutats i el territori implica atendre als processos de creixement i també als derecomposició interna. En el debat actual pren una rellevància estratègica l’atenció a les grans àrees o territoris enels que es manifesten les grans discontinuïtats de les metròpolis. + El curs explora l’aproximació a les situacions expectants o dèbils, identiica llocs i programes de reciclat o intensiicació i permet el desenvolupament de diversos projectes. Els estudiants aprenen d’aquets processos.Visualitzen els anàlisis, identiiquen i resolen els temes que es deriven d’aquest plantejament. + La geograia de la ciutat i el territori + Els elements de la ciutat i el territori + Infraestructura, ciutat i territori + Les activitats + Ciutat, territori i medi ambient + El paisatge + Elements patrimonials + Projectes urbans i territorials + La recuperació d’espais obsolets
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’ediicació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿ediicis i espais urbans (T). Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planiicació Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Classes pràctiques L Estudi de casos L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 12,5h/semestre Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
11 h 0 h 32 h 12 h 70 h
8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes
BIBLIOGRAFIA Bàsica ???? · Colin Rowe & Fred Koetter, Collage City (1978 / ed. GG 1981) ·UR Urbanismo-Revista (1985/1992) a: www.lub.upc.edu i D’UR: www.dur.upc.edu · Joan Busquets, Cities X Lines, Harvard University GSD 2006 · Manuel de Solà-Morales, De cosas urbanas Nai Publishers / ed. GG 2008 · K. Shannon & M. Smets The landscape of contemporary infrastructure. NAI publishers 2010 · J.Parcerisa, C. Crosas (ed.), Barcelona enllaços, LUB 2013 veure a www.lub.upc.edu/bcnlinks · Josep Parcerisa, Barcelona. Urbanisme segle XX. Montaber 2014 · Col•lecció Quaderns PDU Metropolità, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2014-2015
Avaluació Continuada 30% 30% 10% 30%
Avaluació Final 30% 30% 10% 30%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210137 - URB VI - Urbanística VI T 210137 - URB VI - Urbanística VI T 210137 - URB VI - Urban Design VI E
ESTACIONES TERRITORIALES ASOCIADAS A LA URBANIDAD Y ESTACIONES LOCALES DISOCIADAS
TERRITORIO DIFUSO, DISPERPERSIÓN DE ACCESIBILIDADES
PUERTAS ESTELARES RODADAS
CAMBIO DE OPTICA. La ciudad histórica: un tubérculo, que por su naturaleza tiene muchas raíces y protuberancias, pero que si limpias y cortas sigue siendo el mismo tubérculo compacto, con las mismas propiedades que siempre se le han asignado. La ciudad metropolitana: un plato complejo, como podría ser un plato de pasta con queso, trufa y champiñones: ingredientes muy distintos, con dimensiones y valores distintos, sabores que se respectan y enfatizan entre si, todos imprescindibles para que siga siendo un plato especial. La ciudad va más allá que de una forma, está en cada uno de nosotros y nuestra manera de relacionarnos. “Es en el análisis de las condiciones de vida “urbana” donde se puede reconocer la condición urbana” como dice Francesco Indovina en el libro del análisis del territorio al gobierno de la ciudad. Las ciudades metropolitanas desbordan sus dimensiones adquiriendo grados de complejidad interna mucho más ricos, y se disparan en el territorio en forma de ocupaciones imprecisas. La gente quiere las ventajas de vivir en aglomeraciones, pero sin ellas, estas condiciones se han dilatado hasta extremos impensables, y han conquistado campos, bosques, ríos y montes hasta hace poco inmaculados. Rem Koolhas afirma: “Ahora todo es ciudad, una nueva realidad que comprende paisaje, parque, industria, aparcamiento, terreno, casa unifamiliar, desierto, aeropuerto, playa, rio y pista de esquí, incluso en pleno centro urbano”. La metrópoli se adivina, precisamente, cuando la ciudad central estalla, cuando el crecimiento es tan extenso y tan variado que ya la idea misma de un sistema urbano se diluye. No hay que buscar los límites en las densidades de población o número de viviendas, la metrópoli territorial se define y delinea por relaciones funcionales, económicas, sociales y culturales. No es un todo compacto, es una realidad articulada que se enlaza a un territorio extenso. En definitiva los movimientos de una población y mercancías que en una ciudad histórica son unidireccionales, de la periferia al centro, en la metrópoli territorial son multidireccionales. Pongamos como ejemplo Milán: las compañías aéreas se sirven de tres distintos aeropuertos, todas ponen como destinación “Milan” a pesar que dos de estos aeropuertos están situados en otras ciudades, a más de 50 Kilómetros del centro de la ciudad de Milano. ¿Es esto entonces una estafa? ¿O la extrema accesibilidad que garantizan las líneas ferroviarias especiales, compañías de buses públicos y privados hacen que en nuestro mapa mental estén los tres igual de cerca, en la metrópoli territorial de Milan? La metrópoli territorial moderna no se define por su continuidad o sus distancias en su significado estricto, sino por la accesibilidad que la misma ofrece, permitiendo una movilidad en el que cada uno tiene libertad de elegir como desplazarse, en el que cada uno tiene un propio mapa mental, el suyo propio, de recorridos y referencias. Otra vez Francesco Indovina, en el libro del análisis del territorio al gobierno de la ciudad escribe: “Es en esta situación que toma cuerpo lo que aparece como una contradicción del proceso de urbanización: la ciudad urbana se busca y se desea al tiempo que la ciudad se rechaza. La morfología urbana cambia y niega en parte la idea tradicional de ciudad, mientras que la condición urbana persiste. Esta no es (solamente) aglomeración, no es (solamente) densidad e intensidad edificatoria, no es (solamente) compacidad. La condición urbana para tener lugar no precisa de una específica condición físico‐morfológica caracterizada por la densidad, la intensidad y ausencia de solución de continuidad. La dispersión de la población, las actividades y los servicios en el territorio, al tiempo que niega la morfología urbana, no niega la condición urbana. […] Vivimos en ciudades donde la ciudad supera a la NO‐ciudad.[…] La ciudad se extiende hasta donde la gente viva así, tendemos hacia una metropolización del territorio, búsqueda de una cierta dimensión metropolitana no concentrada, sino organizada en él. Ir hacia un territorio disgregado sin renunciar a la dimensión general.”
SOPORTE, HISTORIA Y ACCESIBILIDAD: LA METROPOLIS TERRITORIAL. Barcelona. “Una metrópolis con topografía: las sierras del Garraf y Collserola, el valle del Llobregat con su delta tiene ya algunas ventajas, las de jugar al contragolpe” (Manuel de Solà‐Morales). La morfología urbana parece acorralar la ciudad mientras su condición urbana se expande y estructura sobre tejidos aparentemente abigarrados. “La frecuencia y facilidad de los desplazamientos, hacen del territorio un campo de movimientos constante. La ciudad es el transporte, y los cruces e intercambios dan lugar a nuevas construcciones para terminales, galerías y vestíbulos de nueva arquitectura. Las estaciones son los lugares urbanos más transitados, y la variedad de su concurrencia asegura su urbanidad. Se trata de ir hacia un modelo de estructura de urbanización a gran escala, donde las propias ciudades densas son piezas de un mosaico general de espacios llenos y vacíos, con acentos construidos sobre las esquinas emergentes” (Manuel de Solà‐Morales). Un territorio difuso que tiene las cualidades de la complejidad y la sugestión formal. Willem Jam Neutelings añade: “el caos constituye precisamente hoy la riqueza de la ciudad”. En Barcelona, la geografía ha favorecido el modelo en árbol, con el tronco en Barcelona y las vías radiales que la unen con las ciudades medianas, ciudades que a su vez son troncos de los que salen nuevas ramas que conectan con pueblos menores. Hoy ya tiene su calle mayor, su travesera desde Castelldefels a Montgat, una espina metropolitana que enlaza las vidas y las casas e mas de dos millones de personas a lo largo de una única calle de más de 30 km: La ronda de Dalt, es la nueva Gran Vía de Barcelona. Tiene también su paseo de Gracia, la columna organizadora del crecimiento exterior. La avenida agrícola, verde y abierta, el espacio unitario que da imagen de la ciudad, el eje que garantiza la conexión a gran escala (aeropuerto y el puerto) con la nueva y antigua industria y cultivos agrarios, impulsadores de la economía de la capital durante un largo periodo de tiempo, con los puentes históricos y el haz de autopistas y trenes que alimentan el flujo continuo de entrada y salida. Pero le falta su plaza Cataluña, un condensador urbano que a través de hacer de las distancias (criticas), el soporte asimétrico que dota al valle de la tensión donde nace la estructura y la organización intrínseca, un argumento compositivo de la forma urbana periférica.
Urbanistica VI – ETSAB
Urbanistica VI – ETSAB
2
Urbanistica VI – ETSAB
Condensador por inducción. “Deberíamos asumir entonces una cierta estrategia de densificación, estimular una mayor mezcla de usos, buscar soluciones de aparcamiento que no impliquen tanto malgasto de suelo. También habría que superar el trauma de la altura. Condición imprescindible de vitalidad económica, social y artística, en diferentes escalas y para diferentes actores urbanos” (Ciudad Mestiza, David Mangin). En definitiva definimos un conjunto de reglas mínimas, aunque rigurosas, con objeto de construir un espacio público continuo, accesible, variado y socialmente compartido: 1. El motor de inducción será la accesibilidad: La estación es la rotula de la calle mercado; 2. Respecta las trazas existentes que tienen valor y urbanidad: desdoblad la calle mercado cerca de la estación para dar espacio a actividades terciarias; crear un frente; 3. Ordenad el polígono industrial para que haya relaciones, mixsticidad; 4. No proyectar los vacíos, déjalos sin forma; 5. Las distancias son ritmos de presencia y ausencia, NO son casuales; 6. Nuevos actores: mixtura de usos y tipologías de edificios; estirad el parque de viviendas de las urbanidades contiguas; 7. Revaloriza el soporte: que la riera sea parte integrante del territorio y que el rio recupere su recorrido natural; 8. El puente es el medio para saltar: las cabezas de puente, su sección y su relación con el rio serán fundamentales; 9. No olvidar que a través de la autopista pasan miles de personas: edificios‐escaparates.
Hacia un modelo territorial. La complejidad fragmentada contiene todo el potencial para la ciudad futura, territorios activos del posible proyecto contemporáneo de metrópoli. La diversidad esta precisamente en los puntos de fricción, es decir en la transversalidad. Un continuo urbano que tiene medio a saltar con una estación , la gran industria en la orilla de en frente, la galaxia de pequeñas urbanidades que marcan los episodios de una secuencia longitudinal, los miles de personas que cuelgan de la nacional, y una estación de la red de cercanías que cuenta con un parquin vallado. Y el Llobregat en medio. La geografía y la historia nos muestran el camino. El rio tensado que reclama su soltura, las rieras que penetran con miedo, las trazas históricas o calle mercado marcadas por una secuencia de episodios longitudinales de urbanidades locales, las infraestructuras que ofrecen una potente accesibilidad a distintas velocidades (condición determinante de la ciudad territorial), un puente y dos márgenes diferentes y complementarios. Todo ello, en Cuatre Camins, aparentemente inconexo e indiferente, parece un buen punto de partida para nuestra plaza Cataluña, para descubrir una nueva neurona y pasar de una situación de periferia barcelonesa a ser parte de una metrópoli territorial a través del reciclaje urbano y revalorización del soporte.
1
La Vall Baixa del Llobregat. Un corredor metropolitano longitudinal, un bosque transversal: puerta de acceso de Barcelona. Era un lugar vivo, fértil, era esa red que comenzó como pequeños cultivos que abastecían a la ciudad, que conllevaron el desarrollo de masías, de caminos, a su vez se convirtieron en pequeños núcleos urbanos y que finalmente fueron el motor y propulsor del espacio agrícola de Barcelona. Frente una simetría aparente, se manifiesta una asimetría potente y estructurante de la historia y del propio soporte (a pesar de que haya objetos que hemos colocado sin reconocer la dicha asimetría, como por ejemplo las infraestructuras o el trabajo sobre las orillas del rio). La cola de una estrella por un lado, una constelación de urbanidades diferentes por otro: el margen izquierdo, con un límite topográfico constante y un sistema longitudinal con un continuo urbano muy consolidado; el margen derecha con un sistema transversal y discontinuo.
3
Alessandro Arborea Rebeca Lopez Allue Mina‐Matilde Haoya
Urbanistica VI – ETSAB
4
Urbanistica VI – ETSAB
5
0
VIALIDAD SECUNDARIA
¿Qué es el territorio? EL TERRITORIO NO ES UN DATO, ES UNA
CONDENSACIÓN. Cuerpo sin órganos
Somos una nube de miradas que analiza el territorio, una multiplicidad de puntos de vista, un flujo que alimenta un cuerpo sin órganos que es el proyecto del territorio, un cuerpo que se construye de líneas de territorialización y desterritorialización, de intensidades, de continuidades y contigüidades. No seguimos secuencias, estructuras lineales, sino que vamos y venimos, saltamos de escala, pero, sin embargo, seguimos una estructura nítida, nada arborescente, a la que los postmodernos llaman “mesetas”, entidades de clima propio, en las que se atacan cuestiones concretas: cada clase, cada entrega, intensifica unos ángulos y unas posiciones de observación del territorio. Unas mesetas que no siguen una progresión análisismodelo-proyecto, sino que esconden tras de sí un ir-volviendo, un avanzar-retrocediendo, una simultaneidad de movimientos en el territorio que construyen un mapa de recorridos que configuran nuestra pan-visión del lugar. Por eso redibujamos nuestros análisis. Por eso rehacemos los modelos. Por eso repensamos el proyecto.
1 ¿Qué territorio es Barcelona? CONTEXTO
TERRITORIAL.
híbrido, Metrópolis
!
Nos acercamos al corredor del Llobregat concebido desde la lógica clásica de la ciudad metropolitana: un trozo de clara de huevo, “una realidad articulada” según Francesco Indovina, en la que las relaciones son en su mayoría unívocas y no multidireccionales. Sin embargo, entenderlo dentro de un modelo híbrido como es el de Barcelona nos permitiría replantear sus relaciones. Y es que Barcelona es un término intermedio entre la ciudad metropolitana y la ciudad de ciudades: es una metrópolis territorial compuesta de “Objetos” que están funcional y operativamente conectados a los demás y en el que las funciones específicas de cada punto sirven al conjunto de la población metropolitana. Así pues, entendiendo el papel de la Vall Baixa dentro de este modelo híbrido y la posibilidad que tiene de acoger una centralidad metropolitana podremos reestructurar sus relaciones. Y es que aprovechando la accesibilidad de las infraestructuras ya existentes y reciclando desde el soporte geográfico podremos dotar a la Vall Baixa de un punto de referencia desde el cual construir red.
2 SEGREGACIÓN EN EL SOPORTE
RÍO DISTENDIDO PARA UN PARQUE AGRARIO
TENSADO DE RÍO PARA UN PARQUE FLUVIAL
UNA HISTORIA DE OCUPACIONES ASIMÉTRICAS
¿Qué cosas urbanas hay en la vall Baixa? en un contexto de metrópolis territorial? Valle asimétrico Unas nuevas centralidades que se construyen a partir de una asimetría que subyace en lo aparente y que nos proporcionarán las tensiones necesarias para construir el modelo. Y es que es la complementariedad entre los dos márgenes nos da la clave para leer el territorio. Longitudinal y continuo en su margen izquierda, transversal y discontinua en su margen derecha, el valle se articula por su conexión directa a la metrópolis, por un lado, y a través de desembarcos infraestructurales por otro. Una estructura que a izquierda, nace del encaje de las nuevas estaciones territoriales con la urbanidad histórica consolidando el tejido y, a derecha, el posicionamiento de las estaciones y salidas de autopista sobre las rieras transversales, quiebra la lógica histórica, girando 90º el trazado existente, disociando la nueva accesibilidad con la urbanidad histórica. 3
RÍO, EJE DE ASIMETRÍA
¿Qué quiere ser el Llobregat? Columna VERD-TEBRADORA metropolitana 11. DINÁMICA AGRÍCOLA, CONSTRUIR CON TEJIDOS, DEFINIR LOS FRENTES
6. DINÁMICA FLUVIAL, UNA CAJA DE CONEXIONES
3. LA DISCONTINUIDAD QUE DA LA OPORTUNIDAD
En este contexto de asimetría el proyecto recupera lo que Manuel de Sola Morales define como una avenida agrícola, verde y abierta, desde su extremo litoral con los puertos, hasta el interior de la Catalunya urbana. Un espacio unitario no solo por la unión física sino por la capacidad de ser un espacio representativo a gran escala y permitir pasar de lo que hoy es una periferia barcelonesa a una metrópolis. Replanteando lo que ahora es un espacio de circulación, con voluntad de paseo, donde los itinerarios lúdico-recreativos, apoyados en las rieras y sus conexiones domésticas, en articulaciones de esta columna asimétrica. Una asimetría que es capaz de compensar los márgenes del río que crea una discontinuidad en la que se produce la oportunidad, buscando, de esta forma, una lectura transversal del valle, reconociendo los estratos, las franjas de diversidad para en último término permitir la conexión entre los sistemas de Collserola y el Garraf. Una columna vertebral de un sistema nervioso con un flujo continuo de movimientos y energías. Con respecto a la ciudad histórica parasitaria de la infraestructura, es en el espacio metropolitano donde se manifiesta la importancia del espacio abierto.
LOS POLOS ENRAIZAR
1. FINAL DIFUSODEL PARQUE AGRARIO
10. FRAGMENTACIÓN Y DESUSO
-LA PARCELA SECURIZADA -LA PARCELA MERCADO -LA PARCELA DE FRENTE URBANO
SE MIRA PERO NO SE TOCA EL TEJIDO HA DE PERMITIR LA RELACIÓN VISUAL Y RESPETAR LA BARRERA FÍSICA ENTRE LO URBANO Y LO AGRÍCOLA
SIMETRÍA APARENTE, ASIMETRÍA OCULTA
7. LA
2. LA INFRAESTRUCTURA DESAPROVECHA EL SOPORTE
RIZOMA DE RELACIONES
HABIT ACIÓ N
-- LA
MANIV ELA
-- LA
PUER TA
12LOS FRENTES DEL TEJIDO, LOS ITINERARIOS DE LAS SUTURAS
4
FRENO FRENTE URBANO
¿Qué modelo relaciona las cosas simultáneamente? LA VILLE MÉTISSE
En un territorio de flujos, esquinas fijas. En la ciudad solo franquiciada y solo pasante de la vall Baixa, la ciudad mestiza. Sólo así entendiendo la relación entre el esquema en árbol y las redes de condensación se puede construir la periférica. Como explica Indovina, existe una diferencia entre aspecto morfológico de la ciudad y condición urbana, diferencia necesaria para pensar la nueva “periferia”. El aspecto morfológico responde a la estructura física y su organización espacial mientras que la condición urbana tiene que ver con las relaciones de los usos, del nivel de sociabilidad de la cultura y de todo aquello que tiene relación con la vida urbana. Lo que entra en juego es que en la actualidad no son aspectos indisociables de la ciudad, y pueden darse el uno sin el otro, estableciéndose de esta forma continuos urbanos y no de urbanidad. Por ello en la “Ville Metissé” de Mangin se busca una ciudad mestiza, mestizada entre la ciudad pasante y la ciudad franquiciada. Construimos la ciudad mestizada desde la red articuladora de una nueva centralidad que enraíza con los esquemas en árbol del territorio. Estructuras arborescentes que permiten concentrar y destilar el jugo territorial y que vierten en los contenedores de la mixtura de la accesibilidad.
8. ALTURAS RECONCILIABLES
4. PRESIONES E ITINERARIOS
NAL
MA EAL SE O LIN RCAD
CONEXIONES CON LA URBANIDAD, EL PASEO RIERA
ME
EL RÍO COMO EJE DE ASIMETRÍA
5. EL RÍO ESTÁTICO EL RÍO DINÁMICO
Atendamos al soporte, y nos daremos cuenta de donde estamos (1.) se trata de un territorio segregado y asimétrico donde la historia reciente de su ocupación no ha sabido comprender o no ha podido articular la realidad precedente (2.). La vall Baixa del Llobregat puede ser leída longitudinalmente como un continuo urbano de discontinuidades (3.) Consolidado e indefinido dependiendo del margen sobre el que agudicemos la mirada. En el caso de 4 Camins observamos cómo la ciudad ha ido comiéndole terreno al río y la presión que soporta el suelo agrícola, antes productivo ahora en estado de reconsideración (4.). No obstante, es la lectura transversal del valle la que nos permite buscar nuevas relaciones urbanas, pues la situación bipolar de urbanidad que se da en el valle nos cambia la mirada, y nos la dirige hacia lo que Manuel de Solà Morales denominó una columna vertebradora de la Catalunya urbana. Diferenciamos entonces entre dos miradas sobre el río, la mirada dinámica y la mirada estática (5.
9. ENRAIZAR A PARTIR DE UN POLO
La mirada dinámica atiende a la confluencia de vías, las diferentes escalas de movilidad que confluyen en este plano territorial, a los itinerarios lúdico-recreativos y a los desembarcos (6.). Las relaciones que entre ellos se pueden llegar a producir hace pensar en mecanismos de manivela que conecten realidades segregadas tales como el río, paseo metropolitano y espacio abierto de referencia y la estación, desembarco de la constelación metropolitana (7.). Sin embargo las relaciones que entre conexiones se establecen no solo han de unir puntos del mismo plano, si no unos planos con otros, permitiendo el enraizamiento de este sistema polar (8). Un nodo o desembarco construye polaridades, no tejidos, he ahí la importancia del río como principal tejedor del territorio de la vall Baixa y así como la mirada dinámica nos lleva a crear conexiones como en un registro eléctrico hemos de buscar también la mirada estática que nos permita entretejer realidades, enraizar (9.).
Se ha venido produciendo un deterioro del tejido agrícola y ello requiere repensarlo. El final del parque agrícola, o principio según se mire acaba por ser difuso, buscar una cabeza de parque que consolide el espacio abierto parece razonable (10). La mirada estática busca repensar el parque agrícola a través de sus frentes, siguiendo una lógica de producción social de proximidad que revitalice la tradición productiva de la zona (11). Las diferentes fachadas que los tejidos agrarios establecen con respecto al territorio, la multiplicidad de vías que jerarquizan los tejidos y les dan accesibilidad han de ser respondidas de acuerdo con la urbanidad que puede generar el tejido. Las vallas publicitarias, el mercado lineal de proximidad y el río como fondo escénico(12). Conexión con el espacio representativo, el espacio abierto metropolitano, pues en contraposición con la ciudad histórica, es en el espacio abierto donde se juega la partida metropolitana.
5
RUBÉN MARTÍNEZ PERAL
¿Qué es 4 camins para la Vall Baixa en el territorio de Barcelona? Una CAJA DE CONEXIONES
FECUNDANDO UN ESPACIO LLAMADO LAGO
REMATANDO EL ORILLO DEL HILO QUE TEJE EL VALLE
SOY LA RIERA,
AA’ E. 1/1000
FILTRADO TERRITORIAL
L Í N E A SAMUNT À
CC’ E. 1/1000
De todas las franjas, la de 4 CAMINS con MOLINS DE REI, es la más potente porque es la que aglutina mayor número de escalas y cosas urbanas. Es el punto más sensible y donde la asimetría del Valle se hace más fuerte y más tensa. Es el lugar de la confrontación y complementariedad entre las dos estaciones: una territorial y su homónima de vocación metropolitana. Una correlación entre una urbanidad consolidada de escala local y una potencial territorial. Dos polos que permiten reconstruir la sección del valle en toda su complejidad y encadenar los distintos estratos.
DD’ E. 1/1000
UN ESPACIO DE OPORTUNIDAD Y CONEXIÓN ENSIMISMADO DENTRO DE UNA DUALIDAD CREADA POR MI LÍNEA DE SAMUNTÀ, EN UN LUGAR ESTRATÉGICO METROPOLITANO DONDE NO ME RELACIONO CON LOS PERSONAJES VECINOS QUE ME PUEDEN AYUDAR A CREAR UN TERRIOTORIO RICO E INTERRELACIONADO.
JAVIER GONZÁLEZ CASTILLO | URBANÍSTICA VI | JULIÁN GALINDO, TONET FONT, AURORA LÓPEZ
QUIERO SER UNA DUALIDAD RECONOCIDA DENTRO DE UNA RED TERRITORIAL DE MULTIPLICIDAD DE RELACIONES; EL PERSONAJE QUE FLUYE DENTRO DEL VALLE Y CONFLUYE EN UN ESPACIO ABIERTO DE OPORTUNIDAD DE CAMBIO Y RELACIÓN CON OTROS ELEMENTOS.
CONSTRUIR EL HILO DEL TERRITORIO CAPAZ DE HILVANAR LOS 2 TRAMOS DE LA RIERA: _riera como elemento generador de contigüidades en el paisaje de la Vall Baixa
CONTIG
ÜIDADE
S EN EL
1) CONTIGÜIDADES EN LA PARTE ALTA ENTRE FRANJAS TRANSVERSALES DEL VALLE CONECTADAS ENTRE SÍ POR EL PROPIO EJE LONGITUDINAL DE LA RIERA.
PAISAJE
2) DISTORSIÓN DE LA REALIDAD EN LA LÍNEA DEL SAMUNTÁ, IMPLEMENTANDO EL ESPACIO DE OPORTUNIDAD DE CAMBIO, RELACIONANDO LA RIERA CON EL DESARROLLO DE LA ESTACIÓN Y POLÍGONO INDUSTRIAL; PARA FINALEMENTE REINCORPORARME AL ESPACIO DEL RÍO.
V1
DISTO
RSIÓN
EJE LAS EL DO AN NTE ... VAN EDIA RIERA HIL SM LLSA INA BO UD GIT LON
DE LA REALIDA D EN EL SAMU NTÀ
CC’
CORREDOR DE ACCESIBILIDAD METROPOLITANA
O EL IONAND DISTORS UNTÁ ... DEL SAM PUNTO
Una idea de franjas que se construye desde las franjas: que empieza en cómo la estación de Cuatro Camins se engancha a la Calle Mercado deformando el cruce y haciéndolo intersección. En comó esta hace fachada permeable y la introduce a su plataforma. Un mínimo para un máximo, un condensador.
FLOTANDO SOBRE UNA GRAN “PISCINA” NATURAL
ESTRATEGIA DEL CAMBIO
V3
Como en un segundo momento se construyen las distancias de las que habla Manuel de Sola Morales que permiten construir la relación con Molins de Rei. Una secuencia de paquetes de intensidades que relacionan personajes: el parque agrario redefinido con el incipiente y mestizo polígono industrial; las cabeza de puente que conectan el plano de la rivera con el plano del paseo; la miradas hacia Coll Serola desde un sistema de balcones; la vista sobre un río descomprido y cultivado; la urbanidad de Molins de Rei; y, finalmente, la estación y el territorio.
... NUEVAS PIEZAS QUE SE RELACION AN CON LA URBANIDA DE LA ESTAC D IÓN Y POLÍG ONO INDUSTRIA L
AA’ ... APROVECHANDO TRAZADOS EXISTENTES
V2
BB’
N
RIERA DEL CERVELLÓ E. 1/2000
... ENSANCHANO TERRENOS LLANOS
DISTORSION ANDO EL PUNTO DEL SAMUNTÁ
...
DD’ V3
ANTAÑO FUI... (*) Orillo: Final o borde del tejido donde los hilos transversales cambian su dirección.
UN ELEMENTO LÍQUIDO QUE FLUÍA CON FUERZA A TRAVÉS DEL VALLE, ANEGANDO LOS CAMPOS DE CULTIVOS CUANDO SE DESBORDABA MI CAUCE Y ESTANCANDO EL AGUA EN LOS MEANDROS, CREANDO ASÍ PEQUEÑOS ECOSISTEMAS.
En este caso, orillo hace referencia al lugar donde las agua de la Riera y Rio (hilos transversales) se mezclan cambiándo su dirección.
FERTILIZANDO ESPACIOS SENSUALES DE LOS EMBRIONES DEL VALLE
... DIFUSOR DE UN MODELO DELTAICO QUE FILTRA LAS AGUAS DE LA RIERA AL RIO Y VICEV ERSA
LA OPORTUNIDAD DE CAMBIO EN EL PUNTO DEL SAMUNTÀ SE TRADUCE EN UN LAGO ASOCIADO A UN MUNDO MÁS ANIMAL QUE, APROVECHANDO EL CURSO NATURAL DE LA RIERA, PROPORCIONARÁ A ÉSTA UN VERDADERO FINAL; ASÍ COMO A LA CREACIÓN DE UN BOSQUE URBANO ASOCIADO AL USO HUMANO QUE SE PROLONGARÁ BUSCANDO LA RELACIÓN CON LA FRANJA DE LA ESTACIÓN.
1956
_espacio mirador que se relaciona con la riera en su punto más bajo V2
1981 _aprovechar la fuerza del valle para crear pequeños ecosistemas protegidos
BB’ E. 1/1000
AL ANÁLISIS PROPOSITIVO
DEL PRIMER ANÁLISIS
D. Aznar R.M. Peral J. González
DEL ANÁLISIS PROPOSITIVO AL MODELO
MODELO
UN MODELO QUE RECONOZCA CARÁCTER COMO OPORTUNIDAD
ESQUINAS DE REFERENCIA PARA LA VALL BAIXA DEL LLOBREGAT
INTUIR LAS RELACIONES PARA UN MODELO METROPOLITANO
EL PALIMPSESTO TERRITORIAL DE LA VALL BAIXA
A través del palimpsesto territorial de la Vall Baixa pretendemos reconocer la identidad del lugar, las lógicas del territorio original y comprender a través de la historia el origen y razón de ser de los elementos que encontramos en la urbanidad territorial del Baix Llobregat. Para completarlo es importante incidir en la importancia de este valle dentro de la metrópolis de Barcelona. Este espacio ha sido el cuerpo productivo para alimentar a la ciudad capital. Manuel de Solà-Morales nos habla de él como el nuevo paseo de Gracia de Barcelona, recalcando su valor metropolitano. Valor tanto histórico como actual, ya que es un gran espacio de recreo reivindicado actualmente para la ciudad metropolitana. En el que a pesar de encontrar elementos de escala metropolitana que pueden potenciar esta importancia –su accesibilidad, la emergencia del soporte físico imposible en la ciudad central, el espacio libre de oportunidad- debido a la falta de relaciones claras y ricas entre estos, se desperdicia la oportunidad de construir este eje mayor. A la vez que resulta imposible el funcionamiento “autónomo” –la escala local- del lugar. En el siguiente plano de análisis propositivo, nosotros intentamos dibujar el territorio a través de estos elementos del territorio como oportunidades de transformación, en el que el valor principal consiste en reconocer el carácter de estos elementos para poder establecer (o re-establecer) las relaciones que induzcan a la planificación urbana que necesita el territorio. Si como explica Joaquim Espanyol en su texto Nuevas Dinámicas del Territorio, “ los territorios difusos no tienen complejidad porque no hay posibilidades de establecer relaciones físicas, formales y funciones entre los edificios, los usos y las partes del territorio”, y sabemos que entendemos la urbanidad como complejidad, pretendemos a través de este análisis encontrar estas posibilidad de encontrar y entablar relaciones.
NATURALEZA ECOSISTEMA OBJETO MONTAÑA
OBJETO
RIERA EN CAMPOS
OBJETO/ CUALIDAD
SISTEMA DE RELACIÓN
Las grandes metrópolis europeas han perdido definitivamente la condición de espacios continuos, más o menos mixtos y multifuncionales. este es un carácter reservado hoy a los núcleos históricos de la misma. La ciudad ha derramado sobre su territorio adyacente, progresivamente y como los medios de la época han permitido, tejidos residenciales y productivos. A los que siguieron, por demanda de los anteriores paquetes de equipamientos y espacios. Elementos atados a la ciudad central y entre ellos por un sistema de movilidad más o menos eficiente, necesario para que funcionamiento de la ciudad dispersa que existe aquí sea posible.
RIERA EN MONTAÑA
CAMPOS DE CULTIVO
RIERA EN MEDIO URBANO
TERRENOS BALDÍOS
RIERA CANALIZADA
CALLE Y PLAZA
CONEXIÓN HISTÓRICA
CONFIGURACIÓN VOLUMÉTRICA
NUEVAS VÍAS MAYORES
OCUPACIÓN INFORMAL-JARDÍN
CALLES EN TENSIÓN
PUENTE CARLOS III
CASCOS HISTÓRICOS
VÍA MAYOR HISTÓRICA
INTERÉS/ RESILENCIA
uenta, con respecto al nodo anterior, con una conexión rodada directa con las autopistas de la Vall, lo que le da una accesibilidad excepcional. Existe un tejido industrial en transformación con grandes parcelas de oportunidad sobre las que poder trabajar, que puede llegar a entender una complementariedad con el gran polígono industrial en la margen contraria. Su estación, pegada a la “carretera mercado de la Vall Izquierda” frente al parque agrario, se encuentra además, a una distancia corta entre el núcleo urbano de Sant Vicenç y de una de las entradas mayores ya existentes al parque fluvial. Está dotado también de un gran grupo de equipamientos comerciales que dan frente a esta línea de fricción.
PASEOS/ RECORRIDOS
4. Quatre Camins-Molins de Rei
FRENTES DE HUERTA
Parte que desarrollaremos en el siguiente ejercicio y por tanto explicamos en más detalle. Entendemos que aquí es imposible entender este frente sin las dos orillas del río. Tanto simbólicamente, en la memoria del puente de Carlos III, como funcionalmente y físicamente posible. Así encontramos la estación intermodal de Quatre-Camins, que recoge las líneas de autobús del entorno inmediato y disperso. Posee una accesibilidad rodada principal desde la autopista A-2 y a se encuentra contigua a una de las rieras del Garraf. Interrelacionando estos elementos, se revindica el valor de la transformación de esta estación-tranvía, complementaria a la estación-tren de Molins, multiplicando las escalas del dúo. Esto iniciaría un proceso de transformación, en a través de la riera se recupera la relación con el soporte original, y con el parque del Llobregat. Reivindicar la importancia escalar del espacio fluvial a través de la riera, nos permite defender la necesidad de repensarlo y a su relación con el parque agrario (y de estos con la estación y la riera). El puente que sobrevuela el parque recuperará su valor peatonal y simbólico, aterrizando en el paseo del río y elevando este al plano superior. El reformado puente permitirá estirar la urbanidad tradicional de Molins, de la que además elevará la necesidad de esta población de mirar al río y a la otra orilla. El puente conectará definitivamente las dos orillas, atándose al nuevo espacio de Quatre Camins. En el que la calle mercado perpendicular al puente, se articule con él y de presencia al escenario de la nueva estación. Y sepa articular los tramos de diferente carácter que soporta, recuperando la importancia de este eje en esta parte del modelo. Y a partir de este eje, y de las relaciones –oportunidades- aportadas por todos los estos elementos, podremos plantear una reordenación formal y de usos en el polígono industrial. Que a su vez alimenten recíprocamente con visibilidad e intensidad a los demás.
PISTAS DE MONTAÑA
CONEXIONES INTUIDAS
IDENTIDAD/ RELEVANCIA
Francesco Indovina. Ciutat metropolitana o ciutat de ciutats.
Si tenemos que referirnos al palimpsesto urbano, la capa madre será sin duda el sistema geográfico de la misma. Matriz última de todo lo que asienta en ella. Así, apoyados por la conferencia de Xavier Eizaguirre “la Arquitectura del territorio” leemos un territorio de huesos del que nos habla; las montañas moldeadas por el régimen de lluvias local, el sistema de rieras que desembocan en un curso mayor proveniente de tierras adentro, el río Llobregat. Sobre este cuerpo duro se encuentran los elementos blandos, las deposiciones del sistema fluvial en la parte baja del valle, la fértil llanura deltaica del LLobregat. Quedando el valle morfológica y ecológicamente diferenciado en cuenca fluvial, pie y –tras la línea de somontano- en ladera de montaña. Esta diferenciación es esencial para comprender la utilización que puede hacer el hombre del territorio, explotando primero las “manipulables” zonas blandas y asentándose como puede en los intersticios de la empinada matriz rocosa.
2. Sant Feliu de Llobregat
Estos nodos sobre los que articular la planificación son Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç-
INTENSIDAD
EQUIPAMIENTOS
SOPORTE ELEMENTOS DUROS Y BLANDOS
El núcleo urbano, lugar de servicio para un basto sistema de urbanizaciones residenciales sobre la sierra del Garraf. La serie de intervenciones de carácter paisajístico en este, ha sido incapaz sin embargo de articular aún la población y a sus “subdependencias” de valor a nivel metropolitano, como cabeza del Gran Parque Agrario de la Vall Baixa, y como administradora de un conjunto de gran valor. Aquí es donde la autopista A2, pasa a la margen izquierda para dirigirse a la Barcelona central, facilitando la continuidad física del parque agrario y la rivera del río. Y donde se encuentra además, entre parque y montaña, el castillo de la Torre Salvana, y la Colonia Güell con la cripta de Antoni Gaudí, elementos de importancia patrimonial en la comarca barcelonesa.
3. Sant Vicenç dels Horts
“ens podem “beneficiar” de la condició urbana, en concreto de la metropolitana, en absència de una morfologia tradicional. Les raons les trobem en la distribució de les funcions en l’espai, en la difusió de las relacions de xarxa i en una mobilitat superior de les famílies i les mercaderies (…) tot el territori disposa de funcions (…) del que fa ús tota la població resident en qualsevol indret de l’extens territori”
André Corboz, en su manifiesto de la ciudad como palimpsesto, nos hace conscientes de la importancia del conocimiento de geografía e historia a la hora de actuar sobre el territorio. A partir de el estudio de las diferentes capas depositadas sobre el mismo, podemos intentar entender el carácter y funcionamiento de los diferentes sustratos. Sólo a través de el reconocimiento de este a través de su historia, seremos capaces de realizar una cualquier tipo de propuesta posible en este territorio a la que la ciudad central ha dado la espalda durante las últimas décadas. Para desarrollar el ejercicio de planificación territorial en la Vall Baixa del río Llobregat, uno de los espacios principales de la ciudad metropolitana de Barcelona, en un primer lugar pretenderemos estudiar y sintetizar de manera simplificada las capas del palimpsesto que nos han permitido presentar un modelo metropolitano.
1. Santa Colomá de Cervelló
Esta población de la margen izquierda constituye ya un punto de centralidad en el valle, en el que la mejora urbana que se pueda hacer estará más caracterizada por operaciones de entretejido urbano. Y en tanto que posible reforzar la transversalidad de la urbanidad hacia el río a través de un tratamiento del acceso al parque fluvial y agrario. E infiltraciones de este al muncipio.
ESTACIÓN DESEMBARCO
EQUIPAMIENTOS
La pobre planificación en este fenómeno durante el último siglo sobre estos territorios es evidente. Se manifiesta en la mayor parte de esta periferia al observar su falta de conocimiento y sensibilidad hacia el lugar sobre el que se asientan y en una carencia de relaciones bien hiladas entre los objetos y tejidos, del territorio disperso.
Esto nos permitirá desarrollar las estrategias de transformación y multirrelación en sí mismas, y con las otras. En forma modelos del sistema mayor que logren la unión no solo transversal, sino en forma de “malla ramificada” -haciendo referencia del texto de David Magin, “la Ville Mestisée”- en la que la comprensión del actual sistema de ramificación propia del desarrollo territorial por paquetes, se mestice, hibride, con un sistema mallar de relaciones. Cosiendo, peatonal, a nivel de accesibilidad, ecológica, funcional, energética, visual y simbólicamente los entes flotantes y el territorio del lado derecho del río, con el río mismo, y con la orilla izquierda.
Si hemos visto que el territorio construido se configura como una serie de “bandas” edificadas longitudinales al río en la margen izquierda, y que este sistema no existe en la margen derecha. Donde la franja discontinua del rosario se va degradando hasta descomponerse en fragmentos donde la propia geografía actúa más como límite que como la oportunidad que es. En la proposición de un modelo, reivindicamos este margen izquierdo en “forma” de constelación. Reconocer este carácter disperso como su identidad nos permite encontrar su oportunidad de transformación. Ya que es su dispersión nos permite trabajar con el soporte físico y ecológico de una manera en la que en la otra orilla no es posible.
dels Horts y Quatre Camins-Molins de Rei en los que la intervención será mayor y con una estrategia algo más similar, y el ya muy consolidado Sant Feliu de LLobregat. Todas con su correspondiente estación de desembarco y con una serie de elementos que llevan a esta agrupación. En cada una de las cuales se distinguirán un conjunto de proyectos individuales en tanto que herramienta y colectivos al responder a una estrategia general al mismo tiempo que formarán parte del modelo general. Como “esquinas de referencia” en el territorio de la Vall Baixa.
RELACIÓN
INTENSIDAD RÍO LLOBREGAT
En este modelo encontramos unas agrupaciones, que dada su accesibilidad, la distancia entre ellas, su riqueza en diferentes elementos de oportunidad y su carácter diferentes sirven como partes (no encerradas en si misma) del modelo.
USO
FORMA URBANA
ECOSISTEMA RELACIÓN
Tras la identificación física de los diferentes lugares, objetos, vacíos, oportunidades, infraestructuras decadentes –faltas de cadencia o ritmo-, elementos del soporte territorial, y sobre todo de las relaciones entre estos. Planteamos un modelo que sirva para guiar el establecimiento de estas relaciones, conforme a un proyecto general que ha comprendido el carácter del territorio.
INDUSTRIA HISTÓRICA ACTIVA
PATRIMONIO MAYOR
PARQUES Y JARDINES PATRIMONIALES
ARQUEOLOGÍA INDUSTRIAL
METAMORFOSIS POTENCIAL
4
TEJIDO INDUSTRIAL EN TRANSFORMACIÓN
PATOLOGÍAS DE LA VALL BAIXA - LOS IMPEDIMENTOS PARA LAS RELACIONES
SISTEMAS ECOLÓGICOS UN MEDIO TRANSFORMADO CON DIFERENTES CARACTERES
ASENTAMIENTOS AXÓN DE BARCELONA Y CONSTELACIÓN CRUZANDO EL RÍO
Sobre este sistema geográfico se depositan pues los primeros asentamientos en relación con una ciudad portuaria mayor, Barcelona. Asociados a estos, se produce una primera modificación mayor –a parte del nacimiento de los propios poblaciones-, la transformación de las fértiles tierras blandas contiguas al río en campos de cultivo para alimentar a las poblaciones de la comarca y de la ciudad capital. Distinguiéndose definitivamente un conjunto de ecosistemas diferenciados: el de la propia montaña, el del incultivable cauce variable del río, y entre estos, el del artificial sistema de campos de cultivo. Esta separación, así como el encauzamiento de los cursos de agua naturales desde la montaña –las rieras- se radicaliza exponencialmente con la construcción del complejo sistema de canales de regadío en el s.XIX y posteriormente con la acumulación de construcciones frente a la línea de somontano a partir de la revolución industrial.
En cuanto a los depósitos construidos por el ser humano podemos distinguir en primer lugar los asentamientos originales, lugares remanentes hoy de urbanidad tradicional. Aquellos del margen izquierdo, conectados con Barcelona a través de la carretera real con el territorio interior ; eje de mayor actividad, crecen en tamaño e importancia, soportados a su vez, por una orilla mayor a este lado del río. Quedando en el margen derecho, un “rosario” de municipios menores en tamaño y vocación. Estos sistemas quedan conectados en el siglo XVII con el otro lado a través del hoy desaparecido puente de Carlos III. Con la explosión de la revolución industrial en la orilla derecha los asentamientos, donde el espacio es mayor y pesa la conexión con Barcelona, el medio urbano se construye de una manera más compacta y continua, como un brazo extendido de la metrópolis. Mientras en el margen derecho, polígonos industriales y urbanizaciones residenciales ocupan como pueden los intersticios entre grandes pendientes y pequeños asentamientos colmatados. Formando la nebulosa dispersa , característica de esta margen.
SISTEMA DE AUTOPISTAS ACCESIBILIDAD INMEJORABLE, FLUJOS QUE SOBREVUELAN E INFRAESTRUCTURAS DE OPORTUNIDAD Asociado al desarrollo de la metrópolis, los nuevos grandes flujos del valle, las autopistas de conexión de Barcelona, son construidos en el único espacio vacío del territorio de la plana deltaica donde la técnica del hombre no había podido actuar aún, sobre la cuenca inundable del río. Sobre grandes taludes artificiales de tierra para protegerlas del agua; estos pesados flujos, acaban confinando el maltratado ecosistema fluvial a la distancia entre autopistas. Son flujos que reconociéndose necesarios deben ser vadeados para recuperar la conexión con el río. Despliegan los enormes nudos según la lógica infraestructuralista considerada necesaria en el momento, ocupando enormes áreas, insalvables peatonalmente. Y los nuevos puentes que crucen el río lo hacen únicamente para el transporte rodado. Con la construcción de nuevas autopistas –la A-2 por ejemplo- algunos de estos enormes objetos son hoy innecesarios, y por tanto entes de oportunidad en la Vall –uno de ellos el nudo de Quatre Camins-.
2
3
A-SALTO AL TREN
ALTAR SECURIZADO
TRÉBOL {IM} PERMEABLE
LA PLAZA DE LA PARADA
DISCONTINUIDAD {ES} ECOLÓGICA {S}
TEJIDOS INDUSTRIALES EN METAMORFOSIS
PARADA A LA RIERA
DE LA CALLE INDUSTRIAL {?} A LA RIERA
TRANSPORTE PÚBLICO DESEMBARCOS FERROVIARIOS Y SISTEMA COMPLEMENTARIO DE BUSES
1
Por otro lado, para lograr la accesibilidad a un territorio disperso que no podría funcionar de otra manera, existen dos líneas de transporte público férreo de carácter diferente. Uno más lento y con un mayor número de paradas en el rosario derecho, el “tranvía de la Vall Baixa”. Y otro de mayor velocidad y menor número de paradas en el margen izquierdo. Para completar este sistema principal de estaciones de desembarco, a través de líneas de autobús, se intenta crear un sistema de conexión en red con el resto de objetos dispersos, desperdiciando en ocasiones oportunidades de transformación que podrían lograr una riqueza urbana mayor.
QUATRE CAMINS-MOLINS
Empezaremos con la Calle Mercado.
DESARROLLO DEL MODELO A PARTIR DE LA CALLE MERCADO Y EL PUENTE DE CARLOS III
Bernardo Secchi explica este eje que tiene unos orígenes carentes de previa proyectación. Así, en este caso, era una carretera en la cual entre los originales bosques se intercalan pequeñas explotaciones agrícolas, pequeños núcleos, masías y otros entes autónomos que se aprovechaban de su presencia, identidad y conectividad para mostrarse y alimentarse de ella (1.1). La vía pasa de ser una simple carretera de comunicación física para a ser un filamento de pequeño espesor hacia el que se disponen una serie de pequeños sucesos. Un filamento enriquecido por los diferentes caracteres que se le presentan y le dan un ritmo a través de su longitud, a la vez que sigue cumpliendo morfológicamente su función de origen. Conectar físicamente. Hoy en día, se puede llegar a observar las secuelas de la pobre planificación que acompañó al paso del tiempo. Aquí, la creación de un nuevo flujo entre Pallejá y el polígono de Quatre Camins, la autopista B-24 –que desahoga el nudo de la carretera Nacional en este mismo ámbito- dibuja aquí un límite físico para estos elementos que podía relacionar el elemento. (2.1)
En el desarrollo del modelo para Quatre Camins, intentaremos a partir de los personajes de
RECUPERAR EL CRUCE ENTRE DOS FILAMENTOS TENTACULARES
la Calle Mercado y el Puente de Carlos III explicar la intervención de enraizamiento de estos para establecer las relaciones necesarias en el territorio. Así en un primer momento, el hecho de poseer estos dos ejes nos permite recuperar el cruce de Quatre Camins y articularlo con todos los cruces principales del ámbito con los que se pueda, para desarrollar una estrategia de hilado de puntos, tramos y parches. Para poder extender al máximo la influencia de estos dos elementos de cosido, es importante destacar el uso casi plástico que se hace de ellos. Pudiendo extender tentáculos y brazos –físicos, funcionales o simbólicos- que se amarren a todas los elementos y caracteres del territorios los que puedan para relacionarlos con el fin de lograr la sinergia que requiere la urbanidad en el espacio difuso de la ciudad metropolitana.
El desarrollo poco controlado de un polígono industrial , que no entiende perfectamente sus oportunidades y desdibuja la necesidad de transversalidad (2.2) y facilitar de relaciones. Una conexión tangencial y fugaz con una estación intermodal de gran proyección posible(2.3), con la presencia de un trébol viario ya obsoleto y desmesurado en cuerpo, que no ayuda al eje a mantener una correcta visibilidad ni relación legible con los elementos se encuentran en sus cuatro direcciones. Un elemento de hilado potencial que necesita recuperar el ritmo y atarse a las dos cabezas consolidadas de los pequeños núcleos. (2.4) Así, en este ejercicio, la voluntad de cambio del elemento calle, no es tanto de cambio como de recuperación.(2.5) Del carácter de calle mercado, surgido naturalmente, nace el objetivo principal. Conseguir dicho objetivo pasa, en primer lugar, por la comprensión de la estructura indus-
Así pues formularemos como desarrollamos ambos elementos a partir de tres preguntas formuladas de manera sintética para conocer el elemento, su carácter, su origen y su vocación. ¿Qué era este elemento? ¿Qué es ahora? ¿Qué puede y por tanto debe ser?
RECUPERAR EL HILO
LA CALLE MERCADO
2.1_LÍMITE con Pallejà
3.4_Carril de servicio
trial existente, de los extremos consolidados que la acotan e identificando los elementos que tratan de intervenir. Así, enunciar una clara diferencia de carácter a un lado y a otro del elemento.
También deberá, a su paso por el tramo de la riera, asumir en su sección una oportunidad para establecer una conexión clara con el nuevo espacio creado por la riera. (3.10) Con el fin de fomentar un mayor número posible de relaciones a partir de fricción y enraizamiento a los elementos participantes ,y facilitando en el extremo de Can Ros una contigüidad legible de la calle.
Se diferencia por un lado, aquella industria presentada a la calle dando la espalda a la montaña. Carente de interés una porosidad desde la calle hacia la escarpada ladera y la vía del tren, se aprovecha para liberar ese actual carril de servicio, para agrandar la acera y reivindicar un carácter peatonal (3.1). Debe enlazar con el extremo opuesto, así como con los elementos que le suceden en su desarrollo como abrazar la estación (3.2) creando una plaza para la misma. Esta sinergia de elementos es favorable, para generar un auténtico frente que proyecte y muestre sus productos(3.3). Además se propone dicho carril de servicio existente se reubique en el límite con el tren, tras la misma industria, para evitar que la carga y descarga dificulte el resto de ritmos en la calle. (3.4) Frente a este escaparate, el lado opuesto tiene dos diferentes caracteres. Por un lado, en el tramo más cercano a Pallejà, debe potenciar la transversalidad hacia el tejido interior en transformación, actualmente existente pero difusa (3.5). Para recuperar estas relaciones, se propone la imposición de un nuevo ritmo mediante referencias visuales (3.6) y el trabajo de las esquinas-embudo hacia el tejido (3.7). En la acera de este frente se ubicaran pequeñas desembarcos de transporte público (3.7), que faciliten también la rápida accesibilidad hacia el interior del polígono. El otro tramo de este frente, hacia la estación intermodal de Quatre Camins, deberá ser un elemento capaz de asimilar las necesidades de porosidad (3.8) hacia el espacio de volúmenes en tensión creado a partir de la transformación del tejido industrial en esta parte de la calle. Dando contigüidad a los espacios de carácter diverso creados en este ámbito. Un tramo en el que no solo ha de ceder su relación a la nueva estación, sino que deberá acoger la parte final del elemento vertebrador que asegura la extensión transversal de Quatre Camins, el Puente, (3.9) ya considerado como calle inmersa en conjunto y que formará parte de un sistema de múltiples relaciones y conexiones, con un carácter adaptado al peatón y conteniendo un nuevo sistema de transporte público entre la estación y el núcleo de Molins de Rei.
En el caso del Puente, que como ya se ha citado debe acabar recuperando el cruce con la calle mercado; históricamente se entiende como el elemento de conexión transversal (1.1) entre el sistema de asentamientos mayores cruzados por la carretera a Barcelona en la margen izquierda del río, (1.2) y el primer rosario de pequeñas poblaciones agrícolas, bosques y rieras de la margen derecha (1.3). Todos estos asentamientos, explotadores de los campos del delta, estaban directamente relacionados de manera física, como social y económicamente con el Llobregat. (1.4) El puente era una cadena de eslabones entre estos diferentes elementos físicamente contiguos entre sí. Con tramos claros y diferenciados. Un espacio con vistas a Montserrat y a la llanura deltaica. Un lugar físico de cruce y encuentro de habitantes que desaparece con la riada que destruye el puente original. Actualmente encontramos como el puente ha sido progresivamente transformado en una infraestructura. Con la construcción de la autopista B-24 un hoy innecesario trampolín de salto para las mercancías entre las autopistas a ambos lados del río, (2.1) que por otro lado son barreras entre las poblaciones y el río (2.2). Es un elemento autista con unas cabezas físicas –una enorme rampa (2.3) y un nudo a la autopista B-2 (2.4)- que impiden la articulación territorial entre la urbanidad tradicional del núcleo de Molins de Rei (2.5) y el difuso espacio de oportunidad al otro lado del río (2.6).
ENCADENACIÓN DE ESLABONES
EL PUENTE DE CARLOS I
2.3_Estación ¿Intermodal?
3.3_Escaparate a la calle
tri us Ind ¿R
le eab erm
3.7_Mecanismos de transversalidad visual 3.6_Elementos de referencia visual
3.2_Abrazar la Estación
ad lid rsa sve ente ran xist T _ }e 2.2 {in
1.4 Los campos del Llobregat
Relación {físic y de uso} con Pallejá
3.1_Agrandamiento de acera
2.4_Extremo consolidado
Estación intermodal Molins de Rei
Estación Renfe Molins de Rei
2.4_Extremo consolidado
1.1
La importancia de una formalización correcta de estas operaciones es crucial para el funcionamiento de un modelo que se extiende a una relevancia metropolitana. Utilizando la estrategia de acupuntura urbana de Manuel de Solà-Morales. Desde la elaboración del modelo lo hemos ido desgajado en elementos más pequeños que nos permitan conocer cuales son las acciones realmente imprescindibles para poder desembocar un proyecto realista para el territorio. En el que puede algo a priori tan pequeño como resolver correctamente un desnivel necesario, ser esencialmente necesario para conseguir que el modelo elaborado se articule correctamente en la intervención física sobre el territorio.
En el proyecto de transformación de este elemento se entiende que la importante operación principal es la de recuperar el puente en tanto que elemento vertebrador de los elementos a los que debe dar contigüidad. Es un elemento imprescindible para asegurar la extensión transversal de la operación de Quatre Molins que estire de todas partes para relacionarlas y a la vez “engorde” alimentado por las mismas.
2.5__Escaparate a medias
/p m/ aI
Así, en la cabeza de Molins de Rei, debe asegurar una buena articulación con la urbanidad que extender al otro lado de la población (3.1) y un espacio de estacionamiento visible y efectivo para el tráfico proveniente de la autopista A2, que permita liberar tanto como sea posible al puente de circulación rodada. (3.2) Esta boca de entrada de coches y que escupe urbanidad, permite reducir la longitud del puente físico. El tramo central acortado, es entregado al lugar de encuentro entre sus extremos y con el parque fluvial. Que debe integrar una circulación peatonal cómoda y la del transporte público entre las estaciones enfrentadas físicamente, a través del trabajo en sección (3.3). Y generar un ritmo de puntos de interés, recuperando los primeros espacios de mirador y puede que creando otros nuevos (3.4). A su paso sobre el espacio fluvial, debe proponer conexiones físicas para los paseantes, desplegando el puente al plano del parque (3.5); y otras de carácter funcional para los tractores y maquinarias que desciendan al parque agrario intra-fluvial, propuesto por el personaje río (3.6). Al llegar a la segunda cabeza, en el espacio asociado a la transformación propuesta, el puente debe ser aquí tratado con especial cuidado. Debe pedir que su rampa, necesaria físicamente, sea integrada como topografía del espacio, proponiéndose usos, visuales, y conexiones físicas hacia el polígono y al parque agrario –reconociendo el carácter de ambos-. Convirtiendo aquí al puente en calle de nuevo, una calle que sea capaz de articularse con el eje mercado para recuperar la esquina de Quatre Camins-Molins. (3.7)
barrera B-2 Parque agrario ¿? Espacio luvial ¿?
1.5 El (accesible) lecho del río 1.4 Los campos del Llobregat
3.9_Integración con el inal del puente.
a? ier
es}
3.5 Mirador a Montserrat
1.2 Asentamientos “reiales”
e od ram ad _T sid 3.8 oro P
3.5 Mirador al Delta
2.4 Cabeza equivocada
3.1 Articulación con la centralidad de Molins (a estirar) 3.2 Un puente de paseo, encuentro y continuidades
2.1 Trampolín de salto en desuso
1.1 Cadena de unión y de paseos
Estación intermodal Quatre Camins (repensada)
2.3 Rampa solitaria
{ ión lac a Re ier 0_ n R 3.1 co
3.2 Depósito de tráico
3.4 Accesos al parque luvial
2.5 Centralidad urbana de Molins
e o d ad ram lid _T rsa 3.5 nsve a Tr
Captación de vehículos
3.6 Acceso al parque agrario intra-cauce
barrera A-2
1.3 Rosario de la Vall Baixa
2.6 Quatre Camins, espacio de incertidumbre
Estación “intermodal” Quatre Camins
3.7 Mordisco de la nueva urbanidad Nueva urbanidad metropolitana de Quatre Camins
3.2 Depósito de tráico
¿QUÉ ERA?
¿QUE ES?
¿QUÉ DEBERÍA SER?
¿QUÉ ERA?
¿QUÉ ES?
¿QUÉ DEBE SER?
EL ROSARIO DE LA VALL BAIXA
EJE DESDIBUJADO DE TRAMOS MAL RELACIONADOS
FILAMENTO QUE ENRAÍZA IDENTIDADES Y CARACTERES
CADENA DE UNIÓN ENTRE ORILLAS
SALTO SIN ATERRIZAJE(S)
CADENA (NUEVAMENTE) BIEN ARTICULADA
PROYECTO DE FORMALIZACIÓN
PROYECTO DE FORMALIZACIÓN UNA CABEZA PARA MOLINS DE REI De la que extender urbanidad, en la que depositar el tráico.
1
1-Estación intermodal de Molins de Rei (Existente) 2-Espacio de centralidad tradicional existente (Existente) 3-Operación urbana para propiciar el salto (volúmenes, usos, espacio público, parada de bus) 4- Elementos de atracción metropolitanto 5- Recuperación del cruce 6- Párking de recibida de tráico 7- Sección urbana del puente
S.t1_SECCIÓN_ENTRE ESCAPARATES
S.r_SECCIÓN DEL PUENTE SOBRE LA RIERA_LA CALLE PARA {HACIA} LA RIERA
2
8-Operaciones de mejora desencadenadas por la operación
8 4
4
5 3
S.e.p_SECCIÓN DE LA CONEXIÓN CON ESPACIO DE LA ESTACIÓN_ UN ESPACIO FLUYENTE
S.a_SECCIÓN BAJO LA AUTOPISTA _AMARRE A UN EXTREMO CONSOLIDADO
UN PUENTE DE ARTICULACIÓN Extensión de urbanidades, relación con el parque luvial, generación de puntos de interés
7 6
9- Redirección del tráico al párking (visualización) 10- Acceso restringido a la explotación agrícola entre lechos de río. 11- Mirador a Montserrat 12- Un quiosco-escalera de uso polivalente 13- Mirador al Delta 14- Accesos a los recorridos del parque luvial desde el puente
10 9 11
atractor metropolitano
“escupir” urbanidad
Amarrarse a Pallejà
S.t2_SECCIÓN_MECANISMOS DE {COMO} EMBUDO
13 m.
2 m.
12 m.
3 m.
12
p esca rzar Refo
e la
grar Inte
od nari esce
ción
esta
CABEZA DE QUATRE CAMINS Atar el puente a la nueva urbanidad del conjunto
arate
S.t1
S.a
S.t2
15- Presentar entradas al sistema de paseos propuesto en el parque agrario 16- Resolver el desnivel generado por la rampa con arquitectura, sistemas de terrazas, etc. Crear frente y porosidad 17- Dar frente con las volumetrias y usos propuestos frente al parque agrario. Teniendo en cuenta interés visual
14
“tragar” tráico
13
SECCIÓN SALIDA DE MOLINS DE REI - LA LENGUA DE LA BOCA
14
15
3 m.
2 m.
12 m.
13 (+7) m.
mirador al Delta
elemento de conexión vertical
15
objeto de actividades efímeras o temporales
16 repensamiento del parque luvial
S.r
SECCIÓN SOBRE EL PASEO FLUVIAL - UN PUENTE PARA (ENTRE OTROS) EL PARQUE
17
frente
Amarrarse a Can Ros
{de} con ción ó tegra rvell de in del Ce o Tram Riera
la
ilar cap ) d mo Tra rosida (po
sa ver ans ) de tr tura mo estruc ( Tra
frente
d
lida
5 m.
visuales al parque agrario
2 m.
12 m.
13 (+ X) m.
resolver salto topográico
SECCIÓN AL LLEGAR A LA MARGEN DERECHA - MORDISCO PARA LA NUEVA URBANIDAD
CONSTRUCCIÓ III
210134 - CONST III - Construcció III 210134 - CONST III - Construcción III 210134 - CONST III - Construction III
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura
Crèdits ECTS:
7
PROFESSORAT Responsable i altres:
CRISTINA PARDAL MARCH Isabel Bachs - Jordi Pagés - Mar Pérez - Anna Ramos
CONTEXTO Para entender el porqué de los contenidos y objetivos del curso de construcción III hay que situar la asignatura dentro del contexto del resto de las construcciones que se enseñan a lo largo de la carrera así como en el contexto del curso en que se imparte, cuarto. Contextualización en vertical - Curso 1- Bases para la técnica es una introducción a los conceptos y fenómenos fundamentales que intervienen en el hecho de construir y a su vocabulario; - Curso 2- En Construcción I el estudiante aprende a construir con las técnicas y los sistemas estructurales y de envolvente propios de la construcción tradicional y convencional, principalmente empleando técnicas húmedas. Este curso capacita al estudiante para entender y proponer las técnicas y sistemas que le han de permitir proyectar con rigor constructivo una pequeña ediicación. - Curso 3 - En Construcción II el estudiante amplía y profundiza en el conocimiento de la construcción de los sistemas estructurales iniciados el curso anterior. Este curso capacita al estudiante para entender, proponer y diseñar un sistema estructural completo a la vez que se inicia en su predimensionado. - Curso 4 – Construcción III - Curso 5 - La construcción del último curso del grado, Construcción IV se centra en la consolidación y rehabilitación de ediicios. Este curso capacita al estudiante para hacer la diagnosis previa a la intervención, plantear las estrategias de ésta y deinir en detalle las técnicas y sistemas empleados. Contextualización en horizontal - Cuarto curso versa sobre “Dotaciones, equipamientos y espacio público”. Descripción En el marco aquí expuesto, y que es el que establece el plan de estudios vigente, la construcción de cuarto curso, Construcción III, permite al estudiante ampliar y profundizar en el conocimiento de la construcción de los sistemas de envolvente -fachadas y cubiertas- (a partir de lo visto en Construcción I) y en los sistemas de divisorias más novedosos; todo ello de construcción en seco. Durante el curso se hace especial hincapié en la especiicación técnica de todos los materiales y sistemas.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + El curso se desarrolla en sesiones teóricas y sesiones de taller. + Debido al número de estudiantes matriculados por curso, las clases teóricas son clases magistrales aunque el equipo docente intenta que sean lo más participativas posible. Las sesiones prácticas se desarrollan a modo de taller donde los estudiantes trabajan por parejas en el aula tutorizados por un profesor que orienta sus trabajos. + Comprendre, concebre i predimensionar els sistemes constructius (estructurals, de tancament i interiors, incloent la condició tèrmica i acústica) a un nivell operatiu per ser elegits i aplicats a ediicis públics i singulars, amb les preinscripcions tècniques i els detalls constructius.
METODOLOGIA + El curso se desarrolla en sesiones teóricas y sesiones de taller. + Debido al número de estudiantes matriculados por curso, las clases teóricas son clases magistrales aunque el equipo docente intenta que sean lo más participativas posible. Las sesiones prácticas se desarrollan a modo de taller donde los estudiantes trabajan por parejas en el aula tutorizados por un profesor que orienta sus trabajos.
TRABAJO DE CURSO + El trabajo de curso que se desarrolla en las sesiones de taller aporta el peso fundamental de la caliicación del estudiante. El objetivo del trabajo es realizar el desarrollo constructivo de un proyecto del estudiante elaborado en un taller de proyectos de algún curso anterior. Si bien este planteamiento de la práctica parece contradictorio con la voluntad del curso que antes mencionábamos de entender la imposible disociación entre construcción y proyecto desde su inicio, la coordinación del calendario con el curso de proyectos obliga a hacerlo así. Esta situación nos ha llevado a iniciar el trabajo práctico con un análisis crítico de cada estudiante sobre su propio proyecto haciendo hincapié en las cuestiones constructivas que pudieron quedar desatendidas en ejercicios de cursos muy iniciales. Esta relectura del proyecto focalizada en aspectos técnico- constructivos permite la revisión de algunos de las decisiones proyectuales que en su día se tomaron reabriendo el proyecto desde su concepción y no planteando la resolución constructiva de un proyecto cerrado.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT: + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Construcció i medi ambient. Anàlisi del cicle de vida de l’ediici. Reutilitzar, reciclar, eliminar. Fixacions i ancoratges. Façanes de panells. Tancaments practicables i lluernes Control solar de tancaments practicables. Façanes de vidre: mur cortina. Control solar de façanes de vidre. Cobertes vegetals. Coberta lotant. Coberta aljub. Cobertes lleugeres. Cobertes de panells prefabricats. Transmitància tèrmica de l’envoltant, façana i coberta. Particions interiors ixes, efímeres i revestiments. Elements practicables. Paviments, recrescut i sòls tècnics. Falsos sostres i revestiments. Anàlisi constructiva d’ediicis. Urbanització exterior: bases i paviments. Sanejament, enllumenat i jardineria.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA
BIBLIOGRAFIA Bàsica Llibres: · An Engineer Imagines. Peter Rice Ed.llipsis London Pr Ltd ISBN 10: 1899858113 · Técnica y Arquitectura en la ciudad contemporanea. I.Abalos, J.Herreros Ed. Nerea ISBN 8486763746 · The architectural detail. Edward Ford. Princeton Architectural Press, New York ISBN 978-1-56898-978-5 · La piel ligera. Maduración de una técnica constructiva. I.Paricio ISBN 9788492861392 Building: 3,000 Years of Design, Engineering and Construction. Bill Addis Ed. Phaidon · La fachada ventilada y ligera. C.Pardal, I.Paricio. Editorial Bisagra ISBN Manual de producto. Fachadas ligeras. Asefave Editorial: AENOR ISBN 84-8143-465-5 · Temas de Construcción. Roberto Vera Ed. Club Universitario ISBN 8484540537 · Constructing Architecture (Detail) Andrea Deplazes; Ed. · Birkhäuser ISBN-10: 3764386312 · Façade construction manual (Detail) Herzog Krippner Lang;Ed. Birkhäuser ISBN 3764371099 · Roof construction manual (Detail) Ed. Birkhäuser Architecture ISBN-10: 3764369868 ·Dry Construction (Detail) Ed. Birkhäuser ISBN 9783764388089 · Interiors Construction Manual (Detail) G.Hausladen, K. Tichelmann; ISBN-10: 3034602847 Revistes: · Detail · Tectónica · TC cuadernos · Arquitectura Viva Web: http://ilt3rs.net http://www.picharchitects.com/blog-teasers-wsidebar/ http://www.detailsinsection.org/ http://cpm-arq.blogspot.com.es/ http://www.itec.cat/noubedec.c/bedec.aspx http://www.csostenible.net/index.php/es/sistema_dapc Normativa : CTE
Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral/mètode expositiu L Seminaris/tallers AD Tutories
Grup Gran (50/90) Petit (10/30) Aprenentatge dirigit (>10)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores setmana 3 2,5 12,5h/semestre Hores semestre 98
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 175h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
35 h 0h 30 h 12 h 98 h
21.00% 0.00% 17.14% 6.86% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta llarga Presentacions orals Treballs i exercicis en grup
Avaluació Continuada 30% 30% 40%
Avaluació Final 100%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210134 - CONST III - Construcciรณ III 210134 - CONST III - Construcciรณn III 210134 - CONST III - Construction III
ST
PR
FA
FA
ES
FA
08
02
03
04
05
01
FA
06
CU
07
CONDICIONAMENTS I SERVEIS III
210135 - CIS III - Condicionament i Serveis III 210135 - CIS III - Condicionamiento y Servicios III 210135 - CIS III - Conditioning and Services III
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura
Crèdits ECTS:
6
PROFESSORAT Responsable i altres:
FRANCESC DE PAULA DAUMAL DOMENECH
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + Dotar als alumnes dels coneixements fonamentals per tal d’assolir els criteris necessaris per a la implantació en l’arquitectura i en l’espai urbà immediat de les instal·lacions d’enllumenat artiicial i de climatització així com altres nstal·lacions especials, instal·lacions de subministrament i de serveis. Els alumnes hauran d’assolir tots aquests + coneixements teòrics i adquirir la capacitat pràctica de dissenyar, calcular i integrar formalment les instal·lacions segons els requisits de cada projecte arquitectònic. Hauran d’assolir els criteris necessaris per a projectar les instal·lacions més adequades a cada cas concret i fent especial atenció al mediambient, la sostenibilitat i l’estalvi energètic, especialment en l’àmbit dels equipaments públics.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT: Bloc introductori + Presentació del curs. Objectius, Metodologia d’ensenyament i avaluació, Bibliograia, etc. + Canvis conceptuals de les instal·lacions deguts al pas de l’escala individual i privada, a l’escala col·lectiva, i/o comunitària + Repercussió en reserves i servituds d’espais als ediicis residencials i hotelers + Aplicació especíica per a les instal·lacions dels equipaments i l’espai urbà immediat Bloc 1 Instal·lacions d’enllumenat. Tipologia, disseny i criteris d’elecció. Dimensionat i previsió d’espais. + El llenguatge de la llum + Els sistemes i les fonts d’enllumenat + El disseny lumínic en l’arquitectura i l’espai urbà + Control i gestió, economia i sostenibilitat + Normativa d’aplicació + Càlculs manuals, informàtics i simulació Bloc 2 Sistemes de climatització dels ediicis públics. Normativa, tipologia, criteris d’elecció, principis de dimensionat i previsió d’espais. + Introducció a la Climatització. L’intercanvi energètic. Paràmetres de Confort. Normativa + Els sistemes i els seus components. Esquema de principi. Zoniicació i Centralització + Classiicació dels sistemes de climatització. Criteris per la selecció + Els sistemes per aire + Els sistemes mixtes. Bomba de calor + Els sistemes de calefacció per aigua + Normativa d’aplicació + Càlculs manuals, informàtics i simulació Bloc 3 Altres instal·lacions. Especials, Evacuació, Subministrament i altres. Normatives. Estalvi energètic i sostenibilitat. + Instal·lacions d’especial relació amb l’ediici: Bases per a l’Acústica arquitectònica de sales. Protecció/seguretat contra incendis, parallamps i intrusisme. + Compliment de la normativa d’accessibilitat + Previsió d’espais per les instal·lacions d’evacuació i subministrament + Altres instal·lacions especials segons el projecte + Normativa d’aplicació + Càlculs manuals, informàtics i simulació Bloc 4 + El projecte d’instal·lacions. Realització del projecte bàsic de les instal·lacions descrites als blocs anteriors amb indicació de: Memòria descriptiva i tècnica, esquema de principi, plànol de traçat, reserves d’espai, implantaciódels elements i equips, detalls constructius
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET11. Capacitat per projectar instal·lacions ediicatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de Comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artiicial. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. EP2. Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l¿aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T). ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET19. Coneixement de l’organització d’oicines professionals. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l’arquitectura. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l’estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T).
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa P Classes pràctiques P Resolució d’exercicis i problemes L Treball en grup AD Tutories
Grup Gran (50/90) Gran (50/90) Mitjà (30/50) Mitjà (30/50) Petit (10/30) Aprenentage dirigit (>10)
Hores setmana 2 1 0,5 0,5 1 12,5h/semestre
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores semestre 84
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
32 h 11 h 11 h 12 h 84 h
21.33% 7.33% 7.33% 8.00% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta curta Proves de resposta llarga Proves tipus test Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup
Avaluació Continuada 15% 30% 15% 10% 30%
Avaluació Final
100%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). lliurament de treballs).
210135 - CIS III - Condicionament i Serveis III 210135 - CIS III - Condicionamiento y Servicios III 210135 - CIS III - Conditioning and Services III
MATERIALES
LA PLAZA
PANELES FOTOVOLTAICOS
EL PASSAGE
EL INVERNADERO
POLYCARBONATE
MADERA
EL PASSAGE
VIDRIO ALTA EFICIENCIA
LA AZOTEA
INVERNADERO
TiO2
1
1
SERVICIOS COMUNES
2
TRANSVERSALIDAD
3
UMBRAL
4
DIÓXIDO DE TITANIO
UV
O2
NO2
O2
PLAZA
TiO2
4
El Dióxido de Titanio (TiO2) se caracteriza por su acción anti-polución y puriicadora del aire. Mezclando el TiO2 a los materiales de revestimiento, el ediicio puede protegerse de la polución atmosferica y tomar un papel activo ante los agentes contaminantes. Incoloro y inodoro, se adapta a cualquier tipo de material. La reacción se materializa por fotocatalisis : los rayos de sol entran en contacto con las supericies, liberando el dióxido de titanio. El captura las particulas de smog transformandole en sales inertes.
2
3
miento por parte del usuario y la homogeneidad de repartición en todas las supericies (exteriores y interiores), asegurando una puriicación del aire uniforme. De hecho, esta substancia química se puede incorporar de manera invisible a cualquier tipo de revestimiento o material (hormigón, madera, ceramica, vidrio ...). Por otro lado, la relativa nueva utilización de este componente en la construcción no permite saber con precisión los efectos sobre la salud de los individuos, aunque se las investigaciones parecen excluir la presencia de agentes toxicos.
Las ventajas de la utilización del TiO2 en la construcción son el nulo nivel de manteniTHE PROBLEM
CO2
THE SOLUTION
SECCIÓN LONGITUDINAL 1:200
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
TIENDAS NESPRESSO
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
2.3_ILUMINACIÓN NATURAL
“Ulls de bou”
TIENDAS NESPRESSO
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
TIENDAS NESPRESSO
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
Barra de LED’s
Foco orientable
TIENDAS NESPRESSO
El sistema se trata de una bomba de calor tipo split que distribuye el aire a través de unos conductos escondidos en el falso techo que es de tan solo una altura.
2.4_ILUMINACIÓN ARTIFICIAL
El intercambio de aire se realiza en la fachada, la bomba está colocada dentro del almacén posterior. Como el local está dentro del centro comercial no hay gran variación de temperaturas entre interiorpasillo. Este sistema mueve grandes masas de aire para llevarlo a los puntos de extracción necesarios. La impulsión (rojo) de aire se realiza mediante varias franjas continuas longitudinales y la extracción (azul) mediante unas rejillas colocadas a la franja donde se coloca el arco de luz indirecta.
ILUMINACION GENERAL
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
3.5_CLIMATIZACIÓN
No hay ningún momento del día en que se puedan apagar las luces del local, a pesar que tiene iluminación que proviene del exterior. Para una tienda es escaso ese tipo de luz tan uniforme y poco intensa.
Distinguimos dos tipos de luz; una general, para todo el ámbito del local y otra puntual, que varÍa según el lugar y el tipo de espacio que se quiera iluminar.
3
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
Luz indirecta de unos fluorescentes en un falso techo de la jácena y que producen una luz reflectada en el falso techo general.
Extracción
Impulsión
ILUMINACION PUNTUAL 2
4
Dependiendo del tipo de ambiente o actividad que se va a realizar en cada espacio de la tienda se usan unas luminarias características de cada una: 1._ Escaparate: focos orientables. 2._ Zona de autoservicio/estanterías: focos encastados en el falso techo y cajas de líneas de LED’S. 3._ Zona de degustación: focos encastados y LED’S. 4._ Zona de caja: focos encastados
1
Fluorescente
5
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
TIENDAS NESPRESSO
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
5. CÁLCULOS DE ILUMINACIÓN
Zona de caja
5.1_ ILUMINACIÓN GENERAL
Datos:
Zona autoservicio
K=
2x6 = 0,75 1.8 x (2 + 6)
Datos:
K=
U = 0.49 Datos: Nº luminarias = 4 x 4 m = 16 Superficie = 4 x 4 m Potencia = 54 W Eficiencia = 82 lum/W Factor de mantenimiento = 0,9 X 0,9 = 0,81 Techo y paredes blanco y suelo gris claro Altura de montaje = 1.8 m (a la altura del ojo humano) H mostrador = 1,1 m
1x8 = 1.8 x (1 + 8)
U = 0.40 Flujo nominal = 8 x 8W x 100lm/w = 6400 lum E(nivel ilum) = 6400 x 0.4 x 0.81 = 259.2 lux 1x8 Separación óptima de las luminarias:
K=
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
Nº luminarias = 2 Superficie = 1.6 x 3.2 m Potencia = 8 W Eficiencia = 100 lum/W Factor de mantenimiento = 0,9 X 0,9 = 0,81 Techo y paredes blanco y suelo gris claro Altura de montaje = 2 m (a la altura del ojo humano) H mostrador = 1,1 m
K=
K=
TIENDAS NESPRESSO
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
1.6 x 3.2 = 0,53 1.8 x (1.6 + 3.2)
0.8 x 5.3 = 0,27 2.5 x (0.8 x 5.3)
U = 0.40
E(nivel ilum) = 5544 x 0.49 x 0.81 = 183,3 lux 2x6
Flujo nominal = 2 x 8W x 100lm/w = 1600 lum
E(nivel ilum) = 5544 x 0.40 x 0.81 = 423 lux 0.8 x 5.3
En nuestro caso se separan de la pared próxima 90 cm y entre ellas 70 cm
ºCONDICIONAMIENTOS Y SERVICIOS III
Nº luminarias = 7 Superficie = 0.8 x 5.3 m Potencia = 6 W Eficiencia = 132 lum/W Factor de mantenimiento = 0,9 X 0,9 = 0,81 Techo y paredes blanco y suelo gris claro Altura de montaje = 1.8 m H estante mas desfavorable = 50 cm
Datos:
Flujo nominal = 7 x 6W x 132lm/w = 5544 lum
1.8 < S < 1.5 X 1.8 = 1.8 m
Pol Pujol, Enric Vidal, Míriam Vicén
Datos:
U = 0.54
Altura de montaje< S < 1.5 x altura de montaje
TIENDAS NESPRESSO
13
Zona exposición / estanterias
Flujo nominal = 7 x 6W x 132lm/w = 5544 lum
Separación óptima de proyectores halógenos:
4.8 x 4.8 = 1.8 x (4.8 + 4.8)
TIENDAS NESPRESSO
Zona de degustación Nº luminarias = 7 Superficie = 2 x 6 m Potencia = 6 W Eficiencia = 132 lum/W Factor de mantenimiento = 0,9 X 0,9 = 0,81 Techo y paredes blanco y suelo gris claro Altura de montaje = 2 m (a la altura del ojo humano) H mostrador = 1,1 m
Zona recibidor
Nº luminarias = 4 x 2 = 8 Superficie = 1 x 8 m Potencia = 8 W Eficiencia = 100 lum/W Factor de mantenimiento = 0,9 X 0,9 = 0,81 Techo y paredes blanco y suelo gris claro Altura de montaje = 1,8 (a la altura del ojo humano) H mostrador mas bajo = 1,1 m
8
6
E(nivel ilum) = 1600 x 0.54 x 0.81 = 136.6 lux 1.6 x 3.2
Separación óptima de proyectores halógenos: Altura de montaje< S < 1.5 x altura de montaje
Separación óptima de proyectores halógenos:
2,5 < S < 1.5 X 2 = 2 m
Altura de montaje< S < 1.5 x altura de montaje
En nuestro caso se sitúan a 90 cm de la pared próxima.
1.8 < S < 1.5 X 1.8 = 1.8 m En nuestro caso se separa de la pared próxima 60 cm y entre ellas 1 m
U = 0.50
Calculo iluminación general del local
Flujo nominal = 16 x 54W x 82lm/W = 70848 lum
E(nivel ilum) = (8x340 lux)+ (16x1245,3 lux) + (7x183,3 lux) + (2x136,6 lux) + (7x423 lux)/ 5x8=
E(nivel ilum) = 70848 X 0.5 X 0.81 = 1245.3 lux 4.8 X 4.8
Altura de montaje< S < 1.5 x altura de montaje
E(nivel ilum) = 473,5 lux
1.8 < S < 1.5 X 1.8 = 1.8 m
Teniendo en cuenta que el nivel ideal para un local comercial oscila entre 250 y 500 lux, dependiendo de si es zona de paso o de exposición de artículos, el nivel que nos sale esta entre medio de ambos valores por lo que es correcto.
En nuestro caso se separa de la fachada exterior vidriada 60 cm y entre luminarias 70 cm
16
17
18
23
REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA IV
210138 - RA IV - Representació Arquitectònica IV 210138 - RA IV - Representación Arquitectónica IV 210138 - RA IV - Architectural Representation IV
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràica Arquitectònica I
Crèdits ECTS:
5
PROFESSORAT Responsable i altres:
JOAQUIN MANUEL REGOT MARIMON
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + Assoliment dels coneixements necessaris de les fases dels processos de construcció de l’ediicació des de l’idea inicial ins l’elaboració de la documentació necessària per a la construcció i explotació de l’ediici. + Assumir la solvència necessària per l’exposició dels resultats obtinguts en l’elaboració de la documentació gràica i alfanumèrica del projecte arquitectònic. + Conèixer els paràmetres del medi ambient que inlueixen en l’eiciència energètica dels ediicis a partir de les eines que fan possible analitzar les característiques necessàries per a la sostenibilitat. + Aprendre a utilitzar els recursos gràics informàtics necessaris per a l’elaboració de la documentació tècnica delsprocessos constructius de l’arquitectura. + Tenir capacitat per al plantejament d’un treball en equip i col·laborar en la seva resolució i discussió.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + Coneixement de les eines necessàries per l’aplicació del treball amb objectes en el desenvolupament del projecte arquitectònic. + Control d’elements arquitectònics en sistemes globals de informació de l’ediici. + Generació de components d’aplicació arquitectònica per la integració en sistemes de control mètric y constructiu. + Resolució de la implantació del ediici al espai natural. Control gràic de la topograia del terreny. + Introducció en sistemes paramètrics de formes de geometria lliure en la aplicació de projectes arquitectònics. Aplicació d’eines paramètriques per la resolució de formes arquitectòniques. + Interacció d’eines paramètriques par tal de donar versatilitat y possibilitats de modiicació en a l’elaboració dels processos d’ediicació. + Coneixements bàsics en la gestió i recerca dels processos constructius. + Coneixements de les possibilitats de intercanvi d’informació gràica y alfanumèrica per la seva aplicació als processos tècnics de càlcul y a la representació de les formes necessàries per la concreció d’un projecte arquitectònic.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET11. Capacitat per projectar instal·lacions ediicatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artiicial. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET19. Coneixement de l’organització d’oicines professionals. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l’arquitectura. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP2. Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l¿aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T). EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l’estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’ediicis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels ediicis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot inluir en la qualitat de la concepció arquitectònica. Transversals CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planiicació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el beneici. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup T Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) L Classes pràctiques Petit (10/30) AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10)
Hores setmana 1 3 12,5h/semestre
Activitats No Presencials -Treball autònom
Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h
Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
11 h 0 h 32 h 12 h 70 h
8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta llarga Proves tipus test Treballs i exercicis individuals
Avaluació Continuada 70% 20% 10%
Avaluació Final 80% 20%
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210138 - RA IV - Representació Arquitectònica IV 210138 - RA IV - Representación Arquitectónica IV 210138 - RA IV - Architectural Representation IV