ETSAB GUIA DOCENT GRÀFICA 3 CURS by ETSAB

PROJECTES III-IV M

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Design Studio III-IV M

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS:

7,5

PROFESSORAT Responsable i altres:

M - ALBERTO PEÑIN LLOBELL Gascón, Eduard - Godó, Ramón - Leclerc, Judith, Mejón, Julio - Partida, Mara - Vidal, Jorge

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Projectes I i Projectes II. + Es podrà matricular quan s’hagi matriculat prèviament Projectes III en una matrícula d’un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d’un mateix curs acadèmic.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Projectes III Design Studio III is an experimental course focused on studying and exploring not only the concept of contemporary housing typology in the XXI century, but also the condition of housing in a particularly dense city, like Barcelona. The course proposes a progressive training where, departing from a housing unit, students are invited to discover the meaning of inhabiting today. The fact of inhabiting in a constantly changing culture demands a continuous reformulation of housing typologies and their implication at human, architecture and urban levels. By understanding the identity of the place, we arrive to the conclusion that housing design cannot be approached as an abstract problem. Housing design has a decisive role deining the contemporary city. The relation between place and project becomes complementary indissoluble, as well as the relation between private and public space. Our working site is the city of Barcelona. In the last two decades there has been an increase in mobility and dislocated exchange that favored the exponential growth of the city towards the countryside. One of the challenges for the city is to build not only quantity, but high quality. The city of Barcelona is a good example regarding its intention to restructure the old industrial urban tissue in order to adapt it in to the new existing conditions. From this fact, the student must be able to envision and propose new ways of living but also new ways of aggregation systems to generate a powerful urban proile that can be harmonically inserted into the Barcelona urban fabric. Projectes IV “Location is to be understood as the main cause of form...” It’s clear that, the project arises from the analysis of landscape and the precise environment that the program requests, understood as what we can develop about it. In this respect we expect the student to be able to decide where to act and why there precisely, as a way to develop their own concept of what should be his own architecture, and which materials will make it a reality. Building must be well justiied from the point of view of maintenance, of water resources, the impact of the runof, the use of renewable energies, the use of indigenous materials and their relationship with the local topography and vegetation. But all this is not enough to design a house in the most general sense, if we forget that it’s also the substitute of the primitive cave, it’s the artifact that provides comfort and facilitates life and relationships and allows us to shelter from the weather with some dignity whilst we enjoy the views that the chosen place can ofer us.

PROGRAMM Projectes III The Design Studio of Collective Housing and Urban City is presented as an interdisciplinary laboratory where it is possible to investigate diferent programmatic proposals -for a particular user proile- also elaborate on expressive, spatial, tectonic, constructive, structural and urban topics where students learn continuously by trial and error. The studio is based on an evolutionary and comprehensive tutoring process, in order to make a coherent, sensible and contemporary urban contribution. Projectes IV The exercise wants to introduce students to relection between architecture and landscape in its broadest sense. We have chosen an environment and a place special, linked also to a special character. Leaving the problems of the city the student will assume new challenges introducing a new variable, complementarity between architecture and landscape. The intervention in a place of great beauty and making it sustainably, will favor the multidisciplinary integration of a comprehensive and complex project.

EVALUATION SYSTEM Course evaluation: During the 4 months of each semester, the students will be evaluated on their work that has been produced for the diferent submissions and oral presentations established by the teacher. Final evaluation: If the course evaluation isn’t enough, the students will have the chance to improve their marks with one last global submission established by the teacher at the end of the semester.

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Abalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218299. · Smithson, Alison;. Smithson, Peter. Cambiando el arte de habitar: piezas de Mies, sueños de los Eames, Los Smithsons. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 8425218365. · Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425218699. · Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221637. · Alison and Peter Smithson: de la casa del futuro a la casa de hoy. Barcelona: COAC: Polígrafa, 2007. ISBN 9788496842151. · Typology+: innovative residential architecture. Birkhäuser: Basel, 2009. ISBN NÚM. ESTÁNDAR 9783034600873. · Rybczynski, Witold. La Casa, historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989. ISBN 8486763134. · Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013835. · Díaz Gómez, César; Ravetllat i Mira, Pere Joan. Habitatge i tipus a l’arquitectura catalana: singularitat i juxtaposició del tipus en ediicis en altura. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989. ISBN 846007109X. · Mozas, Javier; Fernandez Per, Aurora. Densidad: nueva vivienda colectiva = Density new collective housing. Vitoria-Gasteiz: a+t ediciones, 2004. ISBN 846092159X. · Fumadó, Joan Luis; Paricio, Ignacio. El tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580 · Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura: fundamentos, normas, prescripciones sobre recintos, ediicios ... : manualpara arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos, profesionales y estudiantes.... 15ª ed. renov. y ampl. Barcelona: GustavoGili, 2006. ISBN 9788425220517. · Schmitt, Heinrich; Heene, Andreas. Tratado de Construcción. 8ª rev. y ampl. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN 9788425222580. · Constructing architecture: materials, processes, structures: a handbook. 2nd extended ed. Basel: Birkhäuser, 2008. ISBN9783764386313. · Vivienda, envolvente, hueco: un catálogo de soluciones constructivas para la vivienda. Barcelona: Actar, 2010. ISBN 9788492861170. · Palimpsesto. Barcelona: Cátedra Blanca, 2011-. · Col·lecció Habitatge i Ciutat. Barcelona: Departament de Projectes d’Arquitectònics [sic], Universitat Politècnica de Catalunya, ETSAB, 2010

Específiques: EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP2. Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l¿aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació natural (T). EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP6. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de direcció d’obres (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿ediicis i espais urbans (T). EP8. Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T). EP9. Capacitat per exercir la crítica arquitectònica. EP10. Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (T). EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques il’ergonomia. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP27. Coneixement de l’anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats. Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot inluir en la qualitat de la concepció arquitectònica.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Seminaris/tallers L Treball en grup

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit(Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,6 0,4 4,25 0,25 0,25 0,25 Hores semestre 105

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h i 30min

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

12 h 0 h 58.30 h 12 h 105 h

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada 5% 5% 10% 80%

Avaluació Final

100%

6.40% 0.00% 31.20% 6.40% 56.00%

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Design Studio III-IV M

HOUSING AT RAVAL DISTRICT. BARCELONA FALL TERM 2015-2016

HOUSING AT PUTXET-FARRÓ DISTRICT. BARCELONA FALL TERM 2014-2015

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV M 210122 - PRJ III-IV - Design Studio III-IV M

RESIDENTIAL CENTER OF PIANO STUDIES. EL GARRAF SPRING TERM 2015-2016

PROJECTES III-IV T

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV T 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV T 210122 - PRJ III -IV - Design Studio III-IV E

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS:

7,5

PROFESSORAT Responsable i altres: .

T - PERE-JOAN RAVETLLAT MIRA Professors I Jordi Badia, Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Carles Enrich, Josep Ferrando, Bàrbara Noguerol, Marta Peris. Sup ort a la docència I Oriol Ferrer, Jesús Quintana.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Habitatge i Ciutat resum un curs dedicat a temes residencials, però a la vegada de vocació fonamentalment urbana. Abordar integradament aquesta dualitat evita que multitud de qüestions aïllades es converteixin en abstractes elucubracions tipològiques o urbanístiques. La relació entre habitatge i ciutat, entesa com una indissociable vinculació, facilita el treball a diferents escales de projecte i dóna sentit a un procés continu i ininterromput de relexió. Un procés que inclou la conciliació de conceptes inicialment oposats com buit / ple, domèstic / públic o interior / exterior. Les primeres decisions que caracteritzen la deinició del projecte d’habitatge arrenquen de consideracions urbanes sobre la seva implantació. Tot allò que envolta i deineix el lloc com la forma del teixit urbà, la topograia, la orientació i tants altres factors coniguren els seus inicis igual que d’altres qüestions més pròpies dels temes residencials. Tot i l’evidència d’aquesta plantejament que aposta per un projecte global, continu, transversal i integrador que considera els espais de l’habitatge com a parts d’una lògica urbana comuna, molts cops la fractura disciplinar o la complexitat de la gestió converteixen en inassolible la senzillesa d’aquest propòsit. Ho explica bé A. Van Eyck quan identiica arbre i fulla a la vegada que ciutat i casa, i conclou que una casa només és una casa si també és una petita ciutat. Només la simultània atenció a les parts i el tot, al buit i al ple, al públic i al domèstic pot resoldre adequadament aquestes dicotomies. Difícilment es podria expressar millor i en menys paraules la complexitat multi escalar. En el seu dibuix tant la forma com les paraules ressegueixen la igualtat en una evident demostració de que són autèntics i complementaris. És en aquest sentit que habitatge i ciutat han de permetre el recorregut dels seus espais en una i altra direcció explicitant que formen part d’ una mateixa aproximació, i en deinitiva d’un mateix projecte.

OBJECTIUS Aquest tercer curs, situat al mig de la carrera, pretén consolidar coneixements anteriors a la vegada que iniciar la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. La integració dels coneixements adquirits a altres assignatures és, en aquest moment, una tasca fonamental que ha d’estar encaminada cap a una aproximació global al projecte i al seu desenvolupament professional. L’esmentada aproximació ha de fer possible la consideració del projecte com a lloc on relacionar i donar sentit a matèries disperses, i on els inevitables límits normatius o de qualsevol mena, s’han d’entendre com a elements estimuladors. L’activitat de projectar és principalment integradora d’altres disciplines. No les utilitza separadament superposant-les a una inalterable idea primigènia sino que són la seva autèntica essència Nocions clares sobre l’estructura, el procés constructiu, els tancaments, les xarxes energètiques o el mateix programa poden conigurar sòlids arguments i punts de partida d’unes propostes tendents a la complexitat real. La incorporació d´aquests temes al mon de les idees no és moldejable ni intrascendent, sino que contràriament un projecte despullat dels seus condicionants materials esdevé, al menys moltes vegades, en una vaga manifestació de preocupacions personals. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s’ha d’entendre com una renúncia, tot al contrari creiem que és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament. Davant de l’evolució de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d’una creixent sensibilitat ecològica, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament arquitectònic i especíicament quan es refereixen a l’habitatge.

PROGRAMA El curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la deinició de les ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identiicació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades. Sembla oportú i atractiu, a la vegada, fer coincidir l’actual debat professional sobre com ha de ser l’habitatge amb una relexió més acadèmica dins el marc de l’escola d’arquitectura. Proposem, en deinitiva, un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa. La contribució del projecte residencial a la deinició de les nostres ciutats és molt important i en conseqüència proposem exercicis amb clares i especíiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indisoluble d’ediici i espai públic son des d´aquest punt de vista questions bàsiques i irrenunciables. Habitualment, durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En el primer quadrimestre, un emplaçament sense condicionants urbans determinants apunta cap a una major incidència en la deinició intrínseca del conjunt i la seva capacitat d’aportar solucions urbanes d’una certa entitat. En quant al programa es proposa la reconsideració de punts de vista i activitats de l’interior de l’habitatge, així com el sentit actual de certs espais comunitaris o equipaments. En el segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament d’entorn més singular intenta provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que s’en deriven puguin traduir-se en alicients projectuals. Aquesta ja esmentada voluntat d’aproximació a les circumstàncies reals ens ha portat a buscar àmbits de treball propers física i culturalment i que afectin a les transformacions de la nostra ciutat. Acostumem a situar el treball del curs a Barcelona en àmbits no completament consolidats on la transició d´escales entre diferents trames urbanes o espais públics faci que la relexió que se’n deriva sigui el mes ample possible. Darrerament primer i segon quadrimestre comparteixen un mateix àmbit donant una major continuïtat al curs. També hem incorporat la rehabilitació i el treball sobre allò existent com una dada fonamental en la relexió sobre la ciutat.

PASSEIG LLUÍS COMPANYS Aquest curs treballarem a l’ entorn del Passeig Lluis Companys, un espai complex que al llarg de la seva evolució ha donat resposta a tot un seguit de situacions canviants. Primer, la seva inicial coniguració com a Passeig de l´Esplanada o de Sant Joan, posteriorment la Exposició Universal de 1888 li va atorgar un interessant i insòlit caràcter d’ espai saló al mateix temps que una forta relació amb el Parc de la Ciutadella i el passeig de Sant Joan. A nosaltres, ens interessa fonamentalment per la seva capacitat de recollir i relacionar trames, barris i situacions urbanes diverses. El seu caràcter de límit, de frontera, en deinitiva de transició entre Ciutat Vella i l´Eixample és evident així com la capacitat d’ integrar carrers o eixos singulars com la ronda de sant Pere o la Carretera de Ribes. Explorarem aquestes situacions amb dos exercicis, un a cada quadrimestre, un a cada banda del passeig Lluis Companys: Eixample i Ciutat Vella

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit(Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,6 0,4 4,25 0,25 0,25 0,25 Hores semestre 105

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h i 30min

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

12 h 0 h 58.30 h 12 h 105 h

6.40% 0.00% 31.20% 6.40% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada 5% 5% 10% 80%

Avaluació Final

100%

Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV T 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV T 210122 - PRJ III -IV - Design Studio III-IV E

CIUTAT

EDIFICI

HABITATGE

1Q.

210122 - PRJ III-IV - Projectes III-IV T 210122 - PRJ III-IV - Proyectos III-IV T 210122 - PRJ III -IV - Design Studio III-IV E

2Q. 2Q.

URBANÍSTICA III M

210123 - URB III - Urbanística III M 210123 - URB III - Urbanística III M 210123 - URB III - Urban Design III M

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

FRANCISCO JAVIER EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA Stefano Cortellaro - Alejandro Giménez Imirizaldu - Miguel J Perea Solano

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + Aquest curs vol relexionar sobre la ciutat exterior, sobre els espais dedicats a la mobilitat i als luxos, els que utilitzem els ciutadans per relacionar-nos, els espais públics. Pretén introduir l’estudiant en les tècniques bàsiques del traçat de l’espai vial i públic, entendre les relacions morfològiques i físiques i el paper que han de jugar aquests elements en la trama urbana. + Dedicarem el curs al projecte de les vies urbanes, un dels elements bàsics de la ciutat, per tant relexionarem sobre les seves característiques principals, la seva naturalesa, el seus perils i seccions i les seves dimensions. Treballarem els exemples les teories i les referències més representatives en la història de l’Urbanisme.

COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT: + Introduir i relexionar con el carrer i l’espai lliura de la ciutat son objecte de la arquitectura i per tant susceptibles de proyectar-se. + Entendre les relacions físiques i morfològiques entre els elements de la trama urbana: carrer, parcel.lari i ediicació. + Familiarizar-se amb els elements bàsics de la ciutat i les seves caractrístiques principals, la seva naturaleza, les seves dimensions, perils, seccions,…

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El curs prendrà com a tema de discussió i treball la forma del viari i de l’espai lliure, amb especial atenció a l’espai intersticial o de contacte amb la arquitectura de l’entorn, és a dir, la continuïtat del pla de terra amb el veïnatge corresponent. + El il conductor en aquest cas serà la reforma o reprojectació de l’avinguda Sarrià i els seus espais adjacents on els temes de paviments, materials, topograies artiicials i segregatives, vegetació, enllumenat... hauran d’estar associades a les de la arquitectura de contacte: tanques, portes, cantonades, desmuntes, murs, espais lliures, d’oci, esportius... + Dedicarem un primer mes per relexionar i analitzar els components i les diferències de carrers de la ciutat de Barcelona i una segona part del curs per repensar i reprojectar una via de la ciutat : avgda. Sarrià. + La primera relexió la farem sobre un parell de carrers de la ciutat. S’han triat parelles de carrers que contenen dues maneres d’entendre el traçat viari de la ciutat de Barcelona: una via de la forma general de la ciutat, amb una idea de consciència o imatge de la globalitat que s’enfrontarà a una altra via de característiques mes locals, immediates i quotidianes.

EXERCICI/ PRÁCTICA: 1er Exercici de Curs: “Tens un e-mail” El primer exercici de curs tracta de produir un contacte directe amb l’objecte del curs: el carrer en les seves diferents dimensions (política, social, perceptiva, emocional). Es planteja abordar la comprensió i la percepció de la ciutat a través de la complexitat dels carrers, com lloc de moviment, encontre, narrativa, historia i cultura i la seva relació amb la matèria de la ciutat (ediicis públics, cases privades, racons i places). Per això es sol•licita construir unes relexions a partir de tres situacions d’us singular relexionant sobre el suport de la ciutat i la matèria del carrer. Es tracta d’imaginar i pensar aquestes situacions i donar-hi respostes. Son situacions plantejades de forma quotidiana: via e-mail. Sobretot, es tracta de justiicar be cada una de les decisions presses i en base a que raonaments i les narratives que es construeixen. 2º Exercici de Curs: Tres mirades per un parell de carrers Sobre un grup de carrers organitzats en parelles, es proposa un exercici comparatiu des de tres mirades concretes. Es vol posar l’accent sobre el seu sentit com lloc urbà i cívic, sobre la seva secció com a fet de complexitat espacial, tècnica i projectual, i sobre la forma del seu traçat. Les monograies estan pensades per analitzar i relexionar sobre aquests tres aspectes concrets del carrer, dirigides a tot el grup, i per la seva exposició als tallers de l’assignatura, tenint present l’Avinguda de Sarrià com referent. 1) El carrer com lloc públic i polític. 2) El carrer com secció urbana. 3) El carrer com a traçat 3º exercici: Av. Sarrià En una segona mirada es tracta de fer una representació del carrer (dibuix, foto- muntatge, perspectiva , maqueta, ...) intencionat, que posi énfasis als problemes trobats. En una posta en comú de les representacions, podem fer una sessió conjunta per parlar del carrer, la seva situació actual , com passa de carretera a carrer i la seva “vocació” tramviaire , etc... Amb a les hipòtesis que triï cada equip es posarem a repensar i reprojectar l’avinguda. Sarrià. Es pot plantejar que no estudiarem la mobilitat però que donen com a bona una hipòtesis de partida la disminució del 50% del trànsit actual i que es veu amb bon ulls recuperar el doble sentit de circulació així com introduir un transport públic potent com ara el tramvia. COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’ediicació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿ediicis i espais urbans (T).

METODOLOGIES DOCENTS

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Lynch, K., Planiicación del sitio, Barcelona, G. Gili, 1980. · Anderson, S., Calles. Problemas de estructura y diseño, Barcelona, G. Gili, 1981. · Boaga, G., Diseño de tráico y forma urbana, Barcelona, G. Gili, 1977. · McCluskey, J., El diseño de vías urbanas, Barcelona, G. Gili, 1985. · CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà- Archivo Europeo del Espacio Público Urbano- European Archive of · Urban Public Space: http://www.publicspace.org/ca/ arxiu · Lynch, K. (1960), La imagen de la ciudad, Barcelona, G. Gili, 1985. · Buchanan, C. (1963), El tráico en las ciudades, Madrid, Tecnos, 1973. · McHarg, I.L. (1969), Proyectar con la naturaleza, Barcelona, G. Gili, 2000. · Martin, L., March, L. et al. (1972), La estructura del espacio urbano, Barcelona, G. Gili, 1975. · Cullen, G. (1974), El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística, Barcelona, Blume, 1974. · Panerai, P.R., Mangin, D. (1999), Proyectar la ciudad, Madrid, Celeste, 2002. Manchón, L.F., Santamera, J.A., Recomendaciones para el · proyecto y diseño del viario urbano, Madrid, M. de Fomento, 2000. · Solà-Morales Rubió, M. (ed.), Ciudades, esquinas =Cities, corners, Barcelona, Lunwerg - Fòrum Barcelona 2004, · AA.VV., Paisaje: producto/producción, Barcelona, Fundación Caja de Arquitectos-COAC, 2008 (y demás catálogos de la Bienal Europea del Paisaje de Barcelona). · Comunitat y privacidad, Serge Chermayef, Christopher Alexander,. Editorial: Nueva Visión, Buenos Aires , 1973. Imagenes UR III

Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Treball en equip

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 Hores semestre 70

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

11 h 0 h 32 h 12 h 70 h

8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta curta Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada 15% 10% 30% 30% 15%

Avaluació Final 35%

50% 15%

Al llarg de les setmanes que dura el curs anirem fem dos exercicis centrals: una primera monograia sobre dos carrers de Barcelona a partir de realitzar unes lectures temàtiques d’elles i un segon exercici de taller sobre l’avgda. Sarrià. Durant el curs es feren uns exercicis ràpids de forma individual que serviran per matisar l’avaluació individual. Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova inal de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/olliurament de treballs).

210123 - URB III - Urbanística III M 210123 - URB III - Urbanística III M 210123 - URB III - Urban Design III M

URBANÍSTICA III T

210123 - URB III - Urbanística III T 210123 - URB III - Urbanística III T 210123 - URB III - Urban Design III E

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS Oriol Clos Costa - Puriicacion Diaz Ameneiro - Joan Florit Femenias - Mario Eusebio Jimenez Carmona - Francisco Peremiquel Lluch Montserrat Torras Genis

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA The project of streets and public spaces + Introduction. The street, substance of the city. Functional device, social institution and cultural key. + The urban road as a built work. The physical environment: Geographical location, soil and climatic conditions. The sustainable relationship with the environment. The shape of the territory and the interpretation of the site: Towards the deinition of a place. Constitution, layout, section and proile of the street. + The urban road as a functional tool. Diferent answers to the needs. The conlict as a project resource: Tradition and innovation combined. The street as support of the urban growth. The geographical reason and the communication provided in net, keys of an urban road. + The urban road as scenario of daily life. Cultural diferences on the street as a scene. The composition of the street. Integrating resources in the urban roads project. The architecture of urban roads. Junctions and roundabouts. Order and impact in the city: The readability of the city from the public space. + Public spaces in the city: Diversity of types and elements of the project. Multifunctionality and movement: squares and internal promenades Geography, relief and vegetation’s richness: parks of leisure. Geometry and deinition of boundaries: playgrounds. Senses and ecological conscience stimulation: Ecological parks. Public spaces as an urban system. + Urban roads and open spaces as structure of the city. The streets crossing. Regular networks and directional weaves. The network as a generator. The continuity, connectivity and depth of the streets. The system of open spaces. The integration between the city and the territory: Diferent ways and forms. The biodiversity richness and the environmental balance as resources of the project.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El projecte de les vies urbanes. Els seus elements bàsics. + El projecte dels espais públics. Els seus elements bàsics. + Constitució, forma i naturalesa del carrer. Diferents tipus de carrers i d’espais públics. Els factors inluents. + Les vies urbanes com a estructura de ciutat. + Els espais oberts a la ciutat. La seva capacitat d’organització estructural.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats,inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional itinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques: EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni ediicat i urbà i planiicar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’ediicació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿ediicis i espais urbans (T). Genèriques: CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planiicació Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.

METODOLOGIES DOCENTS

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Anderson, S. (1978), Calles. Problemas de estructura y diseño, Barcelona: G. Gili, 1981. ·Boaga, G. (1972), Diseño de tráico y forma urbana, Barcelona: G. Gili, 1977. · Lynch, K. (1962), Planiicación del sitio, Barcelona: G. Gili, 1980. ·McCluskey, J. (1979), El diseño de vías urbanas, Barcelona: G. Gili, 1985. · Martín Ramos, A. (ed.), La calle moderna en 30 autores contemporáneos y un pionero, Barcelona: IDP-ETSAB, 2014. Complementary Bibliography: ·Lynch, K. (1960), La imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili, 1985. ·Cullen, G. (1961), El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística, Barcelona: Blume, 1974. ·Buchanan, C. (1963), El tráico en las ciudades, Madrid: Tecnos, 1973. ·McHarg, I.L. (1969), Proyectar con la naturaleza, Barcelona: G. Gili, 2000. ·Martin, L., March, L. et al. (1972), La estructura del espacio urbano, Barcelona: G. Gili, 1975. ·Panerai, P.R., Mangin, D. (1999), Proyectar la ciudad, Madrid: Celeste, 2002. ·Manchón, L.F., Santamera, J.A., Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano, Madrid: M. de Fomento, 2000. ·Roca, E. et al., El projecte de l’espai viari, Barcelona: Eds. UPC, 2004. ·Solà-Morales Rubió, M. (ed.), Ciudades, esquinas =Cities, corners, Barcelona: Lunwerg-Fòrum Barcelona 2004, 2004. · AA.VV., Tormenta e ímpetu: catálogo de la V Bienal Europea de Paisaje, Barcelona, Fundación · Caja de Arquitectos-COAC, 2010 (y demás catálogos de la Bienal Europea del Paisaje de Barcelona). · CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà- Archivo Europeo del Espacio Público Urbano- European Archive of Urban Public Space: http://www.publicspace.org/ca/arxiu

Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Treball en equip

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 Hores semestre 70

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

11 h 0 h 32 h 12 h 70 h

8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta curta Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada 15% 10% 30% 30% 15%

Avaluació Final 35%

50% 15%

210123 - URB III - Urbanística III T 210123 - URB III - Urbanística III T 210123 - URB III - Urban Design III E

HISTÒRIA II

210124 - H II - Història II 210124 - H II - Historia II 210124 - H II - History II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

FERNANDO V. ALVAREZ PROZOROVICH - ANTONIO PIZZA DE NANNO Carolina Beatriz Garcia Estevez - Julio Fidel Garnica Gonzalez-Barcena - Oriol Hostench Ruiz

CAPACITATS PRÈVIES Bàsiques + Comprensió lectora i capacitat crítica de textos d’art i arquitectura. + Comprensió espaial a través dels documents gràics de l’arquitectura. + Contextualització espai/temporal dels principals esdeveniments del segle XX.

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Història I.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + -Estudiar les obres d’arquitectura produïda des de 1851-any de la construcció del Crystal Palace a Londres- ins a 1989, data de la caiguda del mur de Berlin, com a part del desenvolupament de la disciplina de l’arquitectura i l’urbanisme en el marc d’una societat de masses, sorgida de les revolucions que van sacsejar el període. + Desenvolupar les eines de comprensió i explicació de les obres, els seus procediments tècnics i les seves eleccions formals com a pas per a la comprensió de les relacions més complexes entre teoria, disseny, tecnologia i societat. + -Contribuir a desenvolupar noves eines de treball interpretatiu per comprendre els canvis provocats per la crisi de la idea decimonònica de progrés lineal i la instauració, a partir dels anys 30, d’un estat de reforma contínua del sistema econòmic-social que afecta la producció de l’arquitectura i la ciutat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS: + Transmissió de dades, conceptes i contextos bàsics de la història de l’art i l’arquitectura dels segles XIX i XX. + Capacitat de reconeixement dels principals episodis de la cultura arquitectònica dels segles XIX i XX. + Lectura i interpretació de l’obra artística i arquitectònica. + Formulació de problemes disciplinars i identiicació de casos d’estudi; aproximació a metodologies analítiques i desenvolupament de capacitats de discussió col·lectiva.

ACTIVITATS VINCULADES: + Plantejament de casos d’estudi que sintetitzen temes clau desenvolupats en les sessions teòriques. + Plantejament de temes i problemàtiques per al seu desenvolupament en discussió col·lectiva. + Visites a exposicions o esdeveniments temporals de temàtica afí al temari del curs. + Lectures interdisciplinàries assajades a través de cinematograia, materials de la cultura estètica, relexions literàries, etc. + Estudi detallat de casos a través de reelaboracions gràiques i restitucions tridimensionals de caràcter analític. + Orientació i cerca documental i bibliogràica de l’obra artística i arquitectònica.

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Argan, Giulio Carlo. El Arte moderno: del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Madrid: Akal, 1991. ISBN 8446000342. · Banham, Reyner. Teoría y diseño en la primera era de la máquina. Ed. rev.. Barcelona [etc]: Paidós, 1985. ISBN 8475093477. · Chipp, Herschel B.. Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas.. Madrid: Akal, 1995. ISBN 8446005964. · Curtis, William J. R. La Arquitectura moderna desde 1900. 3ª ed. London; New York: Phaidon Press, 2006. ISBN 9780714898506. · Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN9788425222740. · Pizza, Antonio. Arte y arquitectura moderna. 1851-1933: del Crystal Palace de Joseph Paxton a la clausura de la Bauhaus [enlínia]. Barcelona: Edicions UPC, 1999 [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a:<http://cataleg.upc.edu/record=b1228101~S1*cat>. ISBN 9788483012895. · Colquhoun, Alan. La Arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 8425219884. · Història en obres [en línia]. Barcelona: Grup d’Història en Obres, 2009- [Consulta: 01/07/2013]. Disponible a: <http://www.historiaenobres.net>. · Anxious modernisms: experimentation in postwar architectural culture. Montréal: Cambridge, MA: Canadian Centre forArchitecture ; MIT Press, 2000. ISBN 0262072084. · Kruft, Hanno-Walter. Historia de la teoría de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968. · Architecture culture: 1943-1968: a documentary anthology. New York, [NY]: Columbia Books of Architecture: Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226. · Pizza, Antonio. Londres - París: teoría, arte y arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona: Edicions UPC, 1998. ISBN 8483012375. · Pizza, Antonio; Pla, Maurici. Chicago-Nueva York: teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX. Madrid: Abada editores, 2012. ISBN 9788415289371. · Tafuri, Manfredo; Dal Co, Francesco. Arquitectura contemporánea. Madrid: Aguilar, 1989. ISBN 8403600712. · Giedion, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura: origen y desarrollo de una nueva tradición. Barcelona: Reverté, 2009. ISBN9788429121179. · Zevi, Bruno. Historia de la arquitectura moderna. Barcelona: Poseidón, 1980. ISBN 8485083156. Altres: http://www.cineetsab.blogspot.com.es/

Transversals CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Estudi de casos

Grup Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 3.5 2 Hores semestre 98

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 175h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

35 h 30 h 0h 12 h 98 h

20.00% 17.14% 0.00% 6.86% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Examens parcials teòrics Treball investigació individual

Avaluació Continuada 60% 40%

Avaluació Final 100%

210124 - H II - HistĂ˛ria II 210124 - H II - Historia II 210124 - H II - History II

ESTRUCTURES II

210121 - EST II - Estructures II 210121 - EST II - Estructuras II 210121 - EST II - Structures II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

JORDI MARISTANY CARRERAS Francesc Xavier Aldabo Fernandez - Jaume Alentorn Ferrer - Jorge Blasco Miguel Laura Valverde Aragon

Josefa M. Gomez Bernabe -

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Estructures I.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + L’assignatura ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES II és la part troncal de l’àrea de la teoria de les estructures corresponent al tercer curs dels Estudis de Grau d’Arquitectura Superior. L’objectiu és que l’alumne entengui i aprengui els conceptes bàsics generals pel disseny global d’estructures d’ediicació, el plantejament i idoneïtat de la tipologia estructural i material utilitzat i que resti en condicions d’afrontar satisfactòriament el projecte arquitectònic de la tipologia estructural de barres i sostres unidireccionals de formigó armat, des de l’encaix dels seus elements i el seu predimensionament, ins a la determinació, a un nivell bàsic, dels esforços que els sol·liciten i els seus armats. Tanmateix, el curs pretén assentar els conceptes fonamentals per aprofundir i ampliar posteriorment en matèries més especíiques o complexes a través d’assignatures optatives i programes oicials de postgrau que s’imparteix des del mateix departament. L’exposició teòrica dels temes que coniguren el curs es complementa amb el plantejament i resolució d’exercicis propis del disseny d’estructures d’ediicació.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + El curs es desenvolupa segons un il conductor, el projecte de l’estructura de barres de formigó armat, d’un ediici d’habitatges que l’alumne realitza des de l’encaix de la mateixa ins al càlcul i armat dels seus elements més signiicatius. + S’inicia amb l’exposició de les tipologies estructurals més comunes i els materials adequats, fent referència als més utilitzats, l’acer, la ceràmica, la fusta, el terreny i, en major profunditat, com a tema de curs, el formigó. + Seguidament es deineixen i classiiquen les accions sobre l’estructura, es planteja l’estat de càrregues, el predimensionament d’esforços i seccions, l’anàlisi d’estructures hiperestàtiques i el càlcul d’esforços mitjançant ordinador. + Després es presenten amb detall els criteris pel dimensionament de forjats unidireccionals, jàsseres i pilars constituïts per a aquest material. + L’exposició comença amb l’estudi dels sostres unidireccionals semi prefabricats, com a primer pas per a avaluar les càrregues sobre pòrtics, per determinar després a les bigues i jàsseres i inalitzar amb l’estudi del guerxament teòric de columnes esveltes, incidint en el control de l’esveltesa dels elements estructurals sotmesos a compressió, que donarà entrada al dimensionament de pilars d’ediicació.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CCB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en ediicis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’ediicis així com les tècniques de resolució d’aquests. Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.

METODOLOGIES DOCENTS BIBLIOGRAFIA Bàsica · Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Aproximación a la mecánica del suelo y al cálculo de cimentaciones. Barcelona: ETSAB, 1977. · Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Disseny i càlcul de seccions de formigó armat i sostres sense bigues. Barcelona: ETSAB,1982. · Calavera Ruiz, José. Cálculo de estructuras de cimentación. 4 ed. Madrid: INTEMAC, 2000. ISBN 84-88764-09-X. Calavera, José. Muros de contención y muros de sótano. 3ª ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 2001. ISBN 84-88764-10-3. · Calavera, José. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón: en masa, armado, pretensado. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 1999. ISBN 84-8876405-7. · Gómez, Pepa; Gómez, Josep Vicent. Estructures de formigó armat: predimensionament i càlcul de seccions. Barcelona: Edicions UPC, 2002. ISBN 84-8301-586-2. · González, Matilde. El terreno [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 06/05/2015]. Disponible a: <http://hdl.handle.net/2099.3/36297>. ISBN 84-8301-530-7. · Guerrin, André. Traité de béton armé (11 vol.). 2ème éd. rev. et corr.. París: Dunod, 1976. · Jiménez, Pedro et al.. Hormigón armado. 15ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223075. · Jiménez, José Antonio; Justo, José L. de; Serrano, Alcibíades A.. Geotecnia y cimientos. 2ª ed. Madrid: Rueda, 19751981. ISBN 84-7207-008-5. · Mañà, Fructuós. Cimentaciones supericiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978. · Mañà, Fructuós. El gros de l’obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta: 06/05/2015]. Disponible a: <http://hdl.handle. net/2099.3/36296>. ISBN 84-8301-370-3. · Margarit, Joan; Buxadé, Carles. Cálculo matricial de estructuras de barras. Barcelona: Blume: Colegio Oicial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1970. · Nilson, Arthur H.; Winter, George. Diseño de estructuras de concreto. 11ª ed. Santa Fe de Bogotá, [etc.: McGraw-Hill, 1994. ISBN 958-600-157-9. · Terzaghi, Karl; Peck, Ralph B.. Mecánica de suelos en la ingeniería práctica. 3ª ed. Barcelona: El Ateneo, 1963. · Torroja, Eduardo. Razón y ser de los tipos estructurales. 3ª ed. rev. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientíicas. Instituto de Ciencias de la Construcción ‘Eduardo Torroja’, 2007. ISBN 9788400086121. Complementària · Argüelles, Ramón. Cálculo de estructuras. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1981-1986. ISBN 84-600-2410-5. · Buxadé, Carles; Margarit, Joan. Cálculo de estructuras con pórticos y pantallas. Barcelona: Blume, 1977. · Buxadé Ribot, Carles; Margarit Consarnau, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de acero. 2ª ed. Barcelona: ETSAB, · Buxadé, Carles, Margarit, Joan. Cálculo simplificado de pórticos de hormigón armado. 2ª ed. Barcelona: ETSAB, 198· Schneebeli, Georges. Mecánica del suelo. 2ª ed. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1981. ISBN 84-7146-145-5.

Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Aprenentatge basat en projectes

Grup Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30)

Hores setmana 2 3

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 84

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

22 h 32 h 0h 12 h 84 h

14.67% 21.33% 0.00% 8.00% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema

Proves resposta curta Proves resposta llarga Treballs en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada

Avaluació Final

3% 100% 12% 85%

210121 - EST II - Estructures II 210121 - EST II - Estructuras II 210121 - EST II - Structures II

REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒ NICA III

210125 - RA III - Representació Arquitectònica III 210125 - RA III - Representación Arquitectónica III 210125 - RA III - Architectural Representation III

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràica Arquitectònica I

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

JAVIER MONEDERO ISORNA - REDONDO DOMÍNGUEZ, ERNEST

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Representació arquitectònica I i Representació arquitectònica II.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + Aptitud per valorar i representar adequadament els atributs visuals d’elements arquitectònics i urbans, i per a aplicar críticament conceptes propis de la teoria de la forma i de la percepció visual a la representació de l’espai urbà. + Coneixement adequat dels sistemes i tècniques de simulació visual de materials e il·luminació, aplicats a l’arquitectura i l’urbanisme. + Capacitat per a organitzar, gestionar i compartir dades mitjançant l’ús de recursos informàtics. + Capacitat per a aplicar els coneixements adquirits en cursos previs en tot el que fa referència al dibuix, modelatge geomètric i tècniques bàsiques d’organització de models digitals. + Capacitat per a ampliar coneixements mitjançant l’aprenentatge autònom, la discussió i la recerca de recursos externs.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT + Conceptes bàsics de teoria de la imatge digital. Tècniques de captació, manipulació i gestió d’imatges digitals. + Revisió de tècniques bàsiques de modelatge geomètric i disseny paramètric. + Tècniques bàsiques de simulació visual de materials + Tècniques bàsiques de simulació visual d’il·luminació + Creació, modiicació i gestió de models urbans de complexitat mitja + Generació d’imatges d’alta qualitat a partir de models urbans. + Introducció a la creació d’animacions, presentacions multimèdia i escenaris interactius.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràics a la representació d’espais i objectes (T). EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del Dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució cientíica. EAB10. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les bases de topograia, hipsometria i cartograia i les tècniques de modiicació del terreny. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. Genèriques CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. Transversals CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planiicació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el beneici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la inalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Classes pràctiques L Aprenentatge cooperatiu L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Treball en equip

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Hores setmana 0,75 0,25 2 0,2 0,3 0,2 0,3

Activitats No Presencials -Treball autònom

Hores semestre 70

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

11 h 0 h 32 h 12 h 70 h

8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup Avaluació de projectes

Avaluació Continuada 70% 20% 10%

Avaluació Final 90%

10%

BIBLIOGRAFIA · Cullen, Gordon. Townscape. Londres: Architectural Press, 1961. · Kalay, Yehuda E. Architecture’s new media : principles, theories, and methods of computer-aided design. Cambridge, MA:The MIT Press, 2004. ISBN 0262112841. · Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Ediciones UPC, 1999. ISBN 8483013282. · Monedero, Javier; Redondo, Ernest; Vila, Jorge (eds). Aplicaciones informáticas y simulación visual 2002-2007. Barcelona:ETSAB, 2007. ISBN 9788460806349. · Monedero, J. Simulación visual de la iluminación: teoría, técnicas, análisis de casos [en línia]. Barcelona: Iniciativa DigitalPolitécnica, 2015Disponible a: <http://hdl.handle. net/2117/80463>. ISBN 978-84-9880-545-1.

210125 - RA III - Representació Arquitectònica III 210125 - RA III - Representación Arquitectónica III 210125 - RA III - Architectural Representation III

URBANÍSTICA IV M

210129 - URB IV- Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urban Design IV M

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

MANUEL RUISANCHEZ CAPELASTEGUI J.Bellmunt - S.Cortellaro - S.Jornet - J.Perea

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Urbanística I i Urbanística II. + Es podrà matricular quan s’hagi matriculat prèviament Urbanística III en una matrícula d’un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d’un mateix curs acadèmic.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Exercici: La Marina del Prat Vermell. Un nou teixit urbà a Barcelona La ciutat de Barcelona s’ha transformat profundament al llarg de les darreres quatre dècades. Aquesta evolució ha estat desenvolupada a escales diverses, des de la recuperació dels espais públics i els equipaments als barris perifèrics i el sanejament i la regeneració de la ciutat central dels primers 80’s, a les grans àrees de transformació (Montjuic, Front Marítim, Vall Hebron i Zona Universitària) i les rondes amb motiu de les olimpíades del 92, a les s’hi afegeix les grans operacions als vols del canvi de segle (el sector del 22@, el nou front litoral i la recuperació del Besos, l’àrea de Gran Via Sud,...) i les noves infraestructures del transport ( noves línies de metro) i la logística (extensió del port i l’aeroport). Aquest procés de regeneració urbana , que ha estat continu a partir de la recuperació dels ajuntaments democràtics, a fet que la nostra ciutat esdevingui un referent global. Dins de les àrees de oportunitat que la ciutat esta abordant els darrers anys es troba la Marina del Prat Vermell, a on es planteja la substitució dels teixits industrials obsolets de que es varen desenvolupar al peu de la vessant sud oest de Montjuic al llarg del passeig de la Zona Franca. L’exercici planteja la creació d’un nou barri d’alta densitat en el sector deinit per el Passeig de la Zona Franca, el carrer del Foc (límit actual de la Fira II), el carrer motors (paral•lel al feix d’infraestructures que alimenta la ciutat des de el sud) i el carrer de la metal•lúrgia (límit amb el municipi de L’hospitalet), amb una superfície d’intervenció al voltant de les 45 Has. Programa funcional: -Ediicabilitat bruta: -Ediicabilitat neta: -Us residencial: -Us terciari / comercial: -Sistemes : -Equipaments:

Constarà:

1,25/1,5 m2 sostre / sol 2’50/3,0 m2 sostre / sol 75 % de l’ediicabilitat 25 % de l’ediicabilitat 40 / 50 % del sòl Centre Assistència Primària / Centre Social-cultural/Poliesportiu / Camp de Futbol / Caserna Mossos / Centre de serveis socials/CEIP / IES Escola Bressol / Habitatges dotacionals/ Mercat

1- Plànol de situació i encaix en l’entorn sud-oest de Montjuic. 3- Plànol General d’un enclau i d’una subunitat residencial 1:500 5- Esquemes sintètics (viari, espai públic, activitats) . Quadres de característiques

2- Plànol General d’Ordenació 1:2000 4- Seccions Generals 1:500 / 1:200 6- Visions des de l’espai urbà i maqueta de l’ordenació

+ L’objectiu prioritari és iniciar als estudiants en la projectació del creixement urbà. L’anticipació racional de la forma de la ciutat codiicada pel que fa al seu instrumental jurídic amb les lleis del sòl, persegueix en última instància la distribució òptima de persones, béns i serveis en un territori determinat. Aquest propòsit es concreta en projectes de ciutat segons models que sintetitzen idees diferents sobre l’ediicació, l’estructura viària, els espais lliures públics i privats i les activitats que s’articulen en la ciutat preexistent i atenen als caràcters del lloc; projectes d’extensió urbana amb l’habitatge d’ús dominant en sectors de mida petita/mitjana susceptibles d’ésser planejats i executats en etapes i períodes de temps raonables. + -Es tracta de proporcionar els conceptes i les eines pertinents per afrontar la intervenció en el territori per tal de transformar-lo en ciutat residencial. L’anàlisi dels diferents models assajats i veriicats al segle passat ens permet satisfer l’objectiu complementari d’ensenyar a veure i interpretar la relació entre plànol/projecte i ciutat real. + Que l’alumne comprengui l’entorn en el que s’ha de desenvolupar la proposta -Dotar de les tècniques bàsiques de traçat i composició urbana. També entendre la seva evolució en el temps. + Que l’alumne conegui el repertori extens d’experiències, referències culturals i casos d’estudi útils per la projectació dels barris residencials + Comprendre la naturalesa del projecte urbà residencial i els seus elements + L’aprenentatge d’una metodologia de projectació urbana + Coneixement dels instruments adequats per la projectació (dibuixos i maquetes, croquis, plànols, models) i representació gràica. + Realitzar una primera síntesi dels elements materials diversos que constitueixen la ciutat i aprendre des de la proposta la íntima i inevitable relació entre arquitectura i ciutat/territori + -Introduir l’alumne en la utilització de fonts bibliogràiques i bases de dades documentals especíiques.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT Introducció + En el projecte urbà del fragment residencial es planteja la construcció d’un teixit urbà on l’habitatge té un paper preeminent. La coniguració morfològica (estructura, composició i ordenació) d’un petit fragment residencial, per tant la seva deinició mètrica i geomètrica, és l’aspecte central de discussió. Interessa tant la deinició del conjunt com la dels elements urbans individualitzats i les seves relacions, i particularment la generació d’identitats. La inserció del fragment en el seu context és un dels desaiaments bàsics de la relexió. El projecte o proposta és l’eina bàsica tant per la discussió com per la formació i experimentació.Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte + Les trames regulars ortogonals: xarxa de carrers i illes de cases. + Heterogeneïtat urbana: els teixits urbans d’Amsterdam, New York, i Barcelona. + Prototipus d’arquitectura residencial i compromís urbanístic: blocs lineals, torres i ediicis orgànics. + Habitatge urbà i espai públic. + La concepció urbana de les activitats amb l’habitatge: el comerç al detall i la forma de ciutat. + Les ordenances d’ediicació com projecte de ciutat. Els exercicis de projecte, bé de creixements residencials extensius, bé de transformació urbana, desenvolupen aptituds pertanyents a la pràctica urbanística professional. + Transformació de la topograia. + Traçats de carrers segons mobilitats. + Parcel·lació i unitats i densitats i ocupació. + Composició urbana dels tipus ediicatoris residencials. + Disposició i forma de les activitats en els teixits residencials. + La forma i dimensionament del sistema d’espai lliure d’ús públic. + Encaix de la proposta en el sistema urbà i territorial de referència. + La forma i disposició dels equipaments públics. + Contingut de les ordenances ediicatòries. + Evolució dels codis.

METODOLOGIES DOCENTS

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Solà-Morales, Manuel. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3. · La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300. · Benevolo, Leonardo; Melograni, Carlo; Giura Longo, Tomasso. La proyectación de la ciudad moderna. 3ª ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218381. · Ciutat funcioonal i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533772. · Choay, Françoise. The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism”. Cambridge: MIT Press, 1997. ISBN 0262032260. · Lynch, Kevin. La buena forma de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212081. “ Secchi, Bernardo. “The transformation of the urban habitat”. Architecture & behaviour [en línia]. 1993, vol. 9, núm. 3, p. 337-344Disponible a: <http://lasur.epl.ch/images/stories/editions_du_lasur_pdf/AC/AC%20Vol%209%20No.3/ SECCHI_en.pdf>. · UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona [en línia]. Barcelona: · Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1985-1992Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1313202~S4*cat>. · Augé, Marc. Los “no lugares” espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad”. Barcelona: Gedisa, 1993. ISBN 9788474324594. · Dupuy, Gabriel. L’urbanisme de les xarxes. Barcelona: Oikos-tau; Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1996. ISBN 8428108889. · Habraken, N.J.. The structure of the ordinary. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082608.

Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Treball en equip

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 Hores semestre 70

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

11 h 0 h 32 h 12 h 70 h

8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta curta Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup

Avaluació Continuada

20% 20% 60%

Avaluació Final 20%

80%

210129 - URB IV- Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urban Design IV M

URBANÍSTICA IV T

210129 - URB IV- Urbanística IV T 210129 - URB IV - Urbanística IV T 210129 - URB IV - Urban Design IV M

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

FRANCISCO PEREMIQUEL LLUCH Joan Florit Femenias - Mar Santamaria Varas - Montserrat Torras Genis - Miguel Vidal Pla

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA El projecte urba d’un fragment residencial En la transformació i expansió recent de les ciutats espanyoles el projecte urbà residencial ha tingut un dels seus camps d’actuació preferent i previsiblement, malgrat la forta crisis actual, en el futur continuarà sent objecte d’atenció disciplinar. Aquesta crisis ha deixat molts fragments compromesos e inacabats, amb traces d’urbanització i, en el millor dels casos, alguns ediicis en altres buits urbanitzats. En general, els fragment urbans desenvolupats, son peces de mida mitja que haurien d’encaixar entre teixits preexistents donant-los la necessària continuïtat urbana i servint sovint per satisfer les necessitats de àrees properes aportant les infraestructures (vialitat, dotacions i equipaments) que no disposaven. A aquests desenvolupaments residencials se’ls ha demanat el compliment de diverses característiques que no sempre han assolit: a) unes densitats raonables que possibilitin la adequada provisió de dotacions i serveis; b) l’estricta contigüitat d’aquests creixements amb els teixits urbans existents; c) un clar caràcter mixt (quant a tipologies, estrats econòmics als que s’adreça la oferta i funcions, tot barrejant residència i activitat econòmica compatible); d) la integració i encaix a les condicions d’entorn i ambientals; e) prioritat en la integració de xarxa de transport públic. La majoria de les operacions de creixement residencial recent s’ha caracteritzat per un elevat nivell de pragmatisme sovint traduït en una delimitació fragmentaria dels àmbits d’actuació vinculats a l’oportunitat d’una gestió senzilla i autònoma. El fragment, com es obvi, adquireix una lògica pròpia derivada de la seva mida i delimitació. No es el mateix resoldre una illa petita que gran ni que l’àmbit sigui regular o irregular, etc. La pregunta que, en tot cas, resta sempre pendent de respondre es sobre la capacitat per generar teixit que la resolució d’aquestos fragments te i, per tant, d’anar mes ella del seu propi àmbit d’actuació El que ens proposem es assajar, utilitzant l’instrumental, mètode i referents propis del projecte urbà residencial, les possibilitats de desenvolupar un d’aquestos fragments per convertir-se en model, que permeti integrar alternatives diverses tot i conformant un teixit unitari, divers, jerarquitzat i estructurat on el tot i les parts tinguin capacitat d’integració. La malla com a sistema d’organització viaria i l’illa com a suport de l’ediicació s’ha demostrat un instrument lexible i perdurable, útil per dotar d’unitat i d’integrar la diversitat. Al llarg dels anys s’han anat assajant alternatives de disposició de l’ediicació, d’obertura de l’illa, de recomposició dels volums, utilització de noves tipologies, etc. Reprendre aquesta línia de relexió, assajant alternatives ediicatòries a les formes tradicionals es un dels objectius de l’exercici. L’objectiu bàsic de l’exercici, però, és aprendre a tenir criteris i a utilitzar, amb l’ajut de diversos projectes paradigmàtics i de les explicacions teòriques, mecanismes e instruments d’ordenació en el projecte dels teixits urbans residencials i exercitar-los mitjançant l’elaboració d’una proposta d’ordenació. Es proposa com àmbit de treball per l’exercici un grup de fragments urbans compromesos e inacabats de sis ciutats catalanes petites però importants en el seu context. Es tracta de terrenys planers, envoltats de infrastructures viàries, i que gaudeixen de molt bona accessibilitat i una qualitat d’entorn no molt adequada i un emplaçament que fa d’elles un lloc d’oportunitat. Un terreny expectant amb possibilitats per ser un territori recuperat i un teixit central en la ciutat.

El seu desenvolupament constarà de diverses entregues successives: 1.- Les primeres setmanes les dedicarem a aprendre determinats conceptes útils en la composició i mesura dels teixits residencials. Ho farem analitzant les ciutats dels emplaçaments, els projectes contemporanis allí desenvolupats els últims anys i també de diversos projectes de referència, mesurant i comparant paràmetres, com es combinen els diferents tipus d’ediicis, com coniguren unitats mínimes que es van repetint, com introdueixen ritmes i seqüències, com responen a les sol•licituds de l’entorn, tot atenent diferenciadament als límits i establint vincles clars amb la ciutat que els envolta. Es tractarà de prendre mides, de calcular aproitaments ediicatoris i densitats residencials, de descompossar els projectes temàticament, de construir la maqueta d’un projecte analitzat i un quadre comparatiu dels diversos projectes, amb esquemes interpretatius de la seva organització i criteris compositius. En aquest període, també realitzarem l’anàlisi detinguda de l’àmbit de la intervenció proposada, dels seus límits, de les seves continuïtats i preexistències (amb l’ajut de fotograies, seccions i una planta a escala 1:2000); assajarem l’adaptació al mateix dels projectes de referència analitzats. Per últim concretarem parametricament el nostre programa d’actuació i ixarem les prestacions a assolir. Aquests treballs es podran realitzar en grup. Aquesta part de l’exercici es lliurarà el 23 de Febrer de 2016. 2. A continuació es plantejarà la proposta pel conjunt, l’ordenació general, assajant mecanismes de composició diversos, proposant les unitats d’agrupació corresponents, deinint els patrons de repetició i els ritmes espaials, etc. El treballarà la disposició de la malla viària, la deinició dels dominis i l’ordenació dels ediicis. Es deiniran els límits de la intervenció i l’encaix a la ciutat. Es pararà especial atenció a la formalització dels espais col•lectius i públics amb seccions i perspectives que els expliquin adequadament i mostrin la relació entre ells. Treballarem els mecanismes de estructuració i composició urbana a escala 1.2000 i 1:1000. Aquesta part de l’exercici es lliurarà el 29 de Març de 2016. 3. Seguidament es desenvoluparà la proposta d’ordenació d’una illa residencial i una secció urbana, en la que s’haurà de veriicar el programa del exercici i ajustar-se a les seves determinacions. Ens focalitzarem en els instruments d’ordenació urbana i dels elements d’urbanització a escala 1:1000-1:500. Els treballs, que contindran esquemes i reproduccions d’una maqueta volumètrica, tot amb el grau de precisió adequada on es pugui veriicar la qualitat de la proposta i la seva viabilitat constructiva i arquitectònica es lliurarà 26 d’Abril de 2016. 4. Les setmanes següents es destinaran a l’elaboració del document de síntesi. Constarà d’esquemes explicatius (1/5.000) dels instruments de composició emprats en la disposició de l’ediicació, de l’organització del viari i l’aparcament, dels espais públics i comunitaris, de la deinició dels diversos dominis; d’una planta a escala 1/2.000 fent èmfasi en l’espai públic; de seccions longitudinals i transversals i d’alçats que mostrin els ritmes i seqüències de l’ediicació; de perspectives i fotograies d’una maqueta/ model així com un itinerari pel projecte mitjançant una seqüència de cinc imatges o un clip de 2 min. També es presentarà el quadern del curs, un resum (mida DIN A-4) del treball realitzat, mostrant el procés seguit ins arribar a l’ordenació inal, tot justiicant les diverses opcions preses. Es lliurarà el 17 de Maig de 2014 Els formats de presentació i el seu contingut foral es ixarà en cada part del exercici en el moment oportú. Desprès de cada lliurament, ixaran els requisits especíics de la següent fase del exercici, adaptats als resultats assolits. Amb la presentació oral es lliurarà una lamina en paper resum format A0 que sintetitzi el contingut de la proposta i el quadern de curs imprès en format A4 degudament maquetats. Durant el curs, amb caràcter general, els lliuraments es faran per ATENEA en format digital, Treball de recerca: Per tal de millorar la formació del estudiant e incrementar la seva participació en la relexió teòrica i fomentar la utilització eicient de les fonts bibliogràiques del curs, es desenvoluparà un petit treball de recerca. El treball consistirà en llegir i analitzar alguns texts i fer una lectura interpretativa dels mateixos així com en documentar les referències utilitzades. Aquesta recerca tindrà un seguiment i algunes presentacions/comentaris en els grups de practiques

METODOLOGIES DOCENTS

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Solà-Morales, Manuel. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 978-84-252-2260-3. · La estructura del espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 8425208300. · Benevolo, Leonardo; Melograni, Carlo; Giura Longo, Tomasso. La proyectación de la ciudad moderna. 3ª ed. Barcelona:Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218381. · Ciutat funcioonal i morfologia urbana. Barcelona: Edicions UPC, 1994. ISBN 8476533772. · Choay, Françoise. The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism”. Cambridge: MIT Press, 1997. ISBN 0262032260. · Lynch, Kevin. La buena forma de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. ISBN 8425212081. · Secchi, Bernardo. “The transformation of the urban habitat”. Architecture & behaviour [en línia]. 1993, vol. 9, núm. 3, p. 337-344Disponible a: <http://lasur.epl.ch/images/stories/editions_du_lasur_pdf/AC/AC%20Vol%209%20No.3/ SECCHI_en.pdf>. · UR: urbanismo revista: publicación internacional periódica del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona [en línia]. Barcelona: Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, 1985-1992Disponible a: <http://cataleg.upc.edu/record=b1313202~S4*cat>. · Augé, Marc. Los “no lugares” espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad”. Barcelona: Gedisa, 1993.ISBN 9788474324594. · Dupuy, Gabriel. L’urbanisme de les xarxes. Barcelona: Oikos-tau; Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1996. ISBN 8428108889. · Habraken, N.J.. The structure of the ordinary. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082608.

Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos L Treball en equip

Grup Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 0,8 0,2 0,4 1,8 0,4 0,4 Hores semestre 70

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

11 h 0 h 32 h 12 h 70 h

8.80% 0.00% 25.60% 9.60% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta curta Presentacions orals Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup

Avaluació Continuada

20% 20% 60%

Avaluació Final 20%

80%

210129 - URB IV- Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urbanística IV M 210129 - URB IV - Urban Design IV M

U R B A N I S M E IV_FIGUERES

alumne : Eugeni Bru Golobart

EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

Grup : Joan i Fernanda

Entrega de curs 03/06/2016

Modelat de l’entorn i l’emplaçament

Donat un emplaçament prop del centre de Figueres, d’un gran espai desaprofitat en una ciutat amb mancances d’espai públic, s’aspira a què el projecte no només sigui un entorn residencial sinó un projecte per a la ciutat. Acceptant que ha d’haver certa permeabilitat a aquestes directrius radials que porten al centre, es prolonguen els eixos de carrers més importants que donaràn lloc a la geometria de mansanes i edificacions. Amb una sola peça edificatòria, de 17 x 45 m2 i dues alçades diferents ( PB + 2 i PB +4 ), es va jugant entre si unint-se per enfatitzar aquests eixos, o s’interseccionen generant petites places on hi destinem els equipaments ( Llar d’infants, residència 3a edat, mercat + hotel urbà ). Com a eina de projecte es respecta el traçat natural de la riera, generant una nova via verda on s’hi destina equipaments en PB de les edificacions que l’acompanyen. Aquesta via verda acaba en una plaça dura que vertebra les comunicacions del centre amb aquesta nova zona residencial, i s’acaba destacant la peça més alta : l’hotel. Aquesta riera no pot ser però una zona descontrolada de la naturalesa, per tant hi ha una referència al projecte de Miàs del nucli antic de Banyoles, on l’aigua circula com esquletxes del terra i és controlada per paviment. Un altre passeig important és la gran rambla que porta al carrer més inmediat al centre de la ciutat i que l’acompanya una gran extensió verda en la què es planteja diferents espècies de vegetació i florals, entès com un espai ja no de passeig sinó de repòs. Es planteja petits recorreguts interns que dotin d’interès al projecte de no només passar-hi, sinó d’estar-hi. En conclusió, és un projecte de prolongació d’eixos, de vies urbanes diferents, i no pas de unitats funcionals que es poguessin repetir. S’accepta la irracionalitat de l’espai generant una nova compatible amb la ciutat i en la què aquesta demana : més zones verdes, més activitat, nous equipaments, i una major qualitat urbana.

seccions 1/2000

planta 1/2000 EIXOS



ZONES VERDES I PAVIMENTS



ió B secc



ALÇADES I AGRUPACIÓ

  





EQUIPAMENTS I LOCALS

JUXTAPOSICIÓ

ZONES D‘ACTIVITATS

 



 

secció



 



COMPLIMENT DE PROGRAMA Proposta Edificabilitat : 1,2 m2 Residencial 67 % Activitats : 33 % Densitat : 89,33 hab/ha Privat : 40 % Públic : 60 % Plaça pública : 2500 m2 ( 1/4 de ha )

Demanat Edificabilitat : 1,4 m2 Residencial 65 % Activitats : 35 % Densitat : 85 hab/ha Privat : 50% Públic : 50% Plaça pública : 5000 m2 ( 1/2 de ha )



Vista aèrea

Vista plaça dura

planta 1/500



Vista intersecció via verda amb via transversal

Les vistes representen punts d’iinterès que fagin llegible el projecte. Per una banda, l’inici de la via amb l’hotel + mercat erigint-se com a edifici representatiu en aquest extrem davant d’una plaça dura amb el parking subterrani del programa. secció 1/500

També enmarquem la intersecció de la via verda amb la via rodada que divideix l’emplaçament. S’enfatitza la mobilitat del projecte, basat en eixos longitudinals que vertebren les edificacions.

Per últim, la plaça de la llar d’infants, controlada i ben acotada pels límits edificatoris, però alhora oberta i ben comunicada.

Vista plaça de l’equipament llars d’infants

Referència : Miàs centre antic de Banyoles

Materialitat de la via verda de la riera

Tortosa.

URBANÍSTICA IV TOTAL ESPAI PÚBLIC = 73.980 m2 53%

47% TOTAL ESPAI PRIVAT = 66.020 m2

ILLA “0” ESPAI PRIVAT : 12.205 m2 SOSTRE PB: 12.205 +700 = 12.905 m2 SOSTRE TOTAL= 700 +18.460 = 19.160 m2 nº Habitatges = 150 Hab ILLA “1” ESPAI PRIVAT : 11.715m2 SOSTRE PB: 3.900+ 3.755 = 7.655m2 SOSTRE TOTAL= 14.755 + 19.840 = 34.595 m2 nº Habitatges =19.840 /100m2 = 198 Hab

ÀMBIT 140.000 m2 Edificabilitat : 1,31 m2/m2

14 Ha

Sostre Total : 183.810 m2 Densitat : 85 hab/Ha = 1.190Hab

ESPAI PÚBLIC 73.980 m2

ILLA “2” ESPAI PRIVAT : 11.650m2 SOSTRE PB: 3.850 + 2.250 = 6.100 m2 SOSTRE TOTAL=4.500 + 22.405 = 26.905m2 nº Habitatges = 22.405/100m2 = 224Hab ILLA “3” ESPAI PRIVAT : 6.950 m2 SOSTRE PB: 950 + 1.850 + 3.310 m2 = 6.110m2 SOSTRE TOTAL= 5.700 + 6.600+ 18.000m2 = 30.300 m2 nº Habitatges =18.000/ 100m2 = 180 Hab ILLA “4” ESPAI PRIVAT : 12.600m2 SOSTRE PB: 2700 + 4.400 m2 = 7.11m2 SOSTRE TOTAL= 10.600 +19.735 m2 = 30.335 m2 nº Habitatges = 19.735/ 100m2 =197 Hab ILLA “5” ESPAI PRIVAT : 10.900m2 SOSTRE PB: 3000 + 4.650 + 2.500 = 10.150m2 SOSTRE TOTAL= 11.650+ 6.830 +23.585m2 = 42.065m2 SOSTRE COMISARIA = 6.830 nº Habitatges = 23.585m2 / 100m2 = 235 Hab

Vials 54 % 38.422 m2 28%

4 5

55% vianants 23.677m2 45% asfalt 14.745 m2

Espais lliures 28 % 20.250 m2

54% 18%

60% permeable 12.150m2 40% asfalt 8.100m2

Equipaments 18 % 13.230 m2

2 3 66%

34%

66% residencial 122.475 m2 sostre 34 % activitats 48.105 m2 sostre

0 1

SOSTRE TOTAL =183.810 SOSTRE ACTIVITATS 48.105 m2 SOSTRE EQUIPAMENTS =13.230 m2 SOSTRE RESIDENCIAL =122.475 m2 Nº HABITATGES = 1.184 hab TOTAL ESPAI PRIVAT = 66.020 m2

TOTAL ESPAI PÚBLIC = 73.980 m2

E 1/5.000 0

100

200

500m

B +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 E 1/2.000

100

200m

SECCIÓN 1

SECCIÓN A

SECCIÓN B

SECCIÓN 2

SECCIÓN B

SECCIÓN 2



SECCIÓN 1

Axonometria 1/500

E 1/500E 1/500 0

PROJECTE URBANÍSTIC A TORTOSA URBANÍSTICA IV

50m

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Alumne:

Albert Soriano de Haro

Professor:

Joan Florit

CONSTRUCCIÓ II BIBLIOGRAFIA Bàsica · “DB-HS: Salubridad”. Código Técnico de la Ediicación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/cte/export/sites/default/web/galerias/archivos/ DB_HS_2009.pdf>. · “DB-SE: Seguridad estructural”. Código Técnico de la Ediicación [en línia]. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2008. [Consulta: 06/07/2012]. Disponible a: <http://www.codigotecnico.org/cte/export/sites/default/web/galerias/archivos/DB_SE_abril_2009.pdf>. · Acondicionamiento del terreno. Cimentaciones: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Fomento, 2000. ISBN 8474338107. · Estructuras: diseño, cálculo, construcción, valoración, control, mantenimiento. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, 1996. ISBN 8474335965. · Mañà i Reixach, Fructuós. El gros de l’obra: uns apunts de construcció [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2000 [Consulta:06/05/2015]. Disponible a: <http://hdl.handle. net/2099.3/36296>. ISBN 84-8301-370-3. Complementària · F.Maña, 2000: “El gros de l’obra. Uns apunts de construcció”. Edicions UPC, Barcelona. · J.Llorens & O.Pons, 2015: “El terreny i l’estudi geotècnic” – UPC Grau, Barcelona. · J.Llorens & B.Ruiz, 2012: “Murs de contenció: de gabions, a lexió i de soterrani”- UPC Grau, Barcelona. · Rodríguez Liñán, Carmen. Pantallas para excavaciones profundas. Sevilla: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla, 1995. ISBN 84-88988-03-6. · Rodríguez Ortiz, José Mª; Serra Gesta, Jesús; Oteo Mazo, Carlos. Curso aplicado de cimentaciones. 7ª ed. corr. Madrid: Colegio Oicial de Arquitectos de Madrid, 1996. ISBN 84-85572-37-8. · Mañà i Reixach, Fructuós. Cimentaciones supericiales. 2ª ed. Barcelona: Blume, 1978. · J.A.Jimenez Salas, 1981: “Geotecnia y cimientos”. Ed. Rueda, Madrid. ISBN 8472070212 · J.Calavera, 2002: “Cálculo, construcción, patologia y rehabilitación de forjados de ediicación”. INTEMAC, Madrid. ISBN 84-88764-14-9 · G.Pfeifer, 2001: “Masonry construction manual”. Birkhäuser, Basel. ISBN 3764365439 · J.Llorens & A.Soldevila, 1997: “Construcció amb bloc de formigó”. Edicions UPC, Barcelona. · Cassinello Pérez, Fernando. Construcción: Hormigonería. 2ª ed. Madrid; Alarcón: Instituto Juan de Herrera; Rueda, 1996. ISBN 84-920297-4-9. · Staib, Dörrhöfer & Rosenthal, 2008: “Components and systems. Modular Construction”. Ed. Detail Birkhäuser, Basel · Kind-Barkauskas, Friedbert (et al.). Concrete construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2001. ISBN 3764367245. · Schulitz,Helmut C.; Sobek, Werner; Habermann, Karl J.. Steel construction manual. Basel [etc.]; München: Birkhäuser; Detail, 2000. ISBN 37643619816.

210126 - CONST II - Construcció II 210126 - CONST II - Construcción II 210126 - CONST II - Construction II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

JOSEP IGNASI DE LLORENS DURAN Jesús Arribas Amo, Rafael Irigoyen López, Rafael López Olivares, Oriol Pons Valladares.

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Construcció I.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + La construcció entesa com a materialització de l’Arq uitectura, no es un afegit per addició al projecte perquè en forma part. Cal considerar els aspectes constructius durant el procés de projecte, ja que tenir-los en compte, no solament el fa possible, sinó que també el millora + Que els estudiants aprenguin els coneixements i habilitats necessaris: - per a projectar tenint en compte els fonaments, l’estructura i els murs de contenció - per saber en cada cas quin o quins són els sistemes i elements constructius recomanables - per desenvolupar les disposicions constructives + Després d’haver cursat aquesta assignatura, l’estudiant serà capaç de tenir en compte la construcció del gros de l’obra, (és a dir, l’estructura, els fonaments i els sistemes de contenció), en el projecte d’arquitectura. La construcció no és un afegit quan ja està tot decidit, perquè la consideració dels aspectes constructius durant el projecte el fan realitzable i sostenible i el gros de l’obra determina la construcció de l’ediici i la forma arquitectònica.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUE CONTRIBUEIX EL CONTINGUT: Primera part: 1 + Introducció. 2 Els sòls com a material de fonamentació. 3 Obtenció de valors del sòl. 4 L’estudi geotècnic. 5 Murs de contenció de terres. 6 Pantalles. 7 Criteris de projecte de fonaments. 8 Fonaments supericials. 9 Pous. 10 Pilons i micropilons. Segona part: 1 + 1 Sostres. 12 Murs de fàbrica de maó. 13 Murs de fàbrica de bloc. 14 Murs de formigó abocat en obra. 15 Plafons prefabricats. 16 Estructures de barres de formigó armat. 17 Estructures metàl•liques.

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en ediicis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET15. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús dels materials de construcció. ET16. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET11. Capacitat per projectar instal·lacions ediicatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artiicial. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET17. Coneixement de la deontologia, l’organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil. ET18. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional. ET19. Coneixement de l’organització d’oicines professionals. ET20. Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. ET21. Coneixement del projecte de seguretat i higiene en obra. ET22. Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET5. Aptitud per valorar les obres. ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T) Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’ediicis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels ediicis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG6. Conèixer les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en ediicis i per integrar els plànols en la planiicació. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planiicació.

METODOLOGIES DOCENTS Es realitza amb proves de resposta curta, exercicis pràctics individuals i en grup. Tots els exercicis i preguntes estan disponibles a la intranet de l’assignatura. Els resultats de les avaluacions es publiquen en percentatges i cada estudiant consulta els seus resultats a la intranet. L’avaluació de les respostes de curta durada explora el grau d’aprenentatge dels conceptes i la teoria. L’avaluació de les pràctiques individuals mesura ins quin punt l’estudiant sap aplicar els coneixements adquirits i l’avaluació de les pràctiques en grup determina ins a quin punt s’han assolit les competències de treball col•laboratiu per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments. Valoració de l’assignatura Aquesta assignatura forma un conjunt amb les anteriors (Bases per a la Tècnica i Construcció I) i les posteriors (Construcció III i Construcció IV). El seu contingut és essencial pels estudis i l’exercici de l’Arquitectura i d’aquesta manera és percebuda pels ex-alumnes que l’han cursat. Això no obstant, no és tant ben valorada pels estudiants que la cursen per (entre d’altres) dos motius: - la falta de vinculació directe amb l’assignatura de Projectes que margina i desmotiva la Construcció. La compatibilitat entre assignatures de cursos diferents que permet l’actual normativa de matrícula impedeix aquesta vinculació. - la mida dels grups no permet el seguiment individualitzat permanent que requereix la majoria dels estudiants. Propostes Convindria reduir la mida dels grups, convertir les assignatures de Construcció en assignatures de taller conjunt amb les de Projectes i formar els grups amb estudiants que comparteixin les mateixes assignatures del mateix curs. Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu P Classes pràctiques L Aprenentatge basat en projectes

Grup Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx. 50) Petit (Màx. 30)

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores setmana 3 1 1 Hores semestre 98

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

32 h 11 h 11 h 12 h 84 h

21.33% 7.33% 7.33% 8.00% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Proves de resposta llarga Treballs i exercicis individuals Treballs i exercicis en grup

Avaluació Continuada 70,00% 15,00% 15,00%

Avaluació Final 70,00% 15,00% 15,00%

210126 - CONST II - Construcció II 210126 - CONST II - Construcción II 210126 - CONST II - Construction II

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II BIBLIOGRAFIA Bàsica · Briz, Juan; Fumadó, Joan Lluís. Les instal·lacions en el projecte executiu: instal·lacions d’electricitat. Barcelona: Col·legid’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-96185-08-7. · Docampo, Pablo; García, Walther. Guía práctica de energía solar. A Coruña: Colexio de Arquitectos de Galicia. Comisión deAsesoramiento Tecnolóxico, 2006. ISBN 8485665732. · Fumadó, Joan Lluís. Las instalaciones de servicios en los ediicios. A Coruña: Colegio de Arquitectos de Galicia. Comisión deAsesoramiento Tecnológico, 2004. ISBN 8485665-62-7. · Fumadó Joan Lluís; Paricio, Ignacio. El Tendido de las instalaciones. Barcelona: Bisagra, 1999. ISBN 8492312580. · Soriano, Albert. Evacuación de aguas residuales en ediicios. Barcelona: Marcombo, 2007. ISBN 9788426714541. · Wellpott, Edwin. Las Instalaciones en los Ediicios. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425221156. Complementària · Codi d’Accessibilitat de Catalunya. 2ª ed. Barcelona: Associació-Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 1999. ISBN8488167598. · Código técnico de la ediicación: Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la ediicación: Real decreto 314/2006, de17 de marzo, por el que aprueba el Código técnico de la ediicación: Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que seaprueba el documento básico DB-HR Protección frente al ruido y se modiica el CTE. 3ª ed. Madrid: Tecnos, 2009. ISBN9788430948963. · Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009 [Consulta: 01/07/2011]. Disponible a: <http://www.gencat.cat/diari/5357/09092022.htm>. · Manual de instalaciones receptoras. Barcelona: Gas Natural, 1996. · Real decreto 401/2003, de 4 de abril por el que se aprueba el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicaciones en el interior de los ediicios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones [CD-ROM]. Barcelona: Revista Electra, 2003. · Reglamento de instalaciones térmicas en los ediicios, RITE : Real Decreto 1027/2007 de 20 de julio: incluye instrucciones técnicas complementarias. 6a ed. rev. y act. Madrid: Paraninfo, 2010. ISBN 9788428332323. · Reglamento electrotécnico para baja tensión e instrucciones técnicas complementarias (2002). 2ª ed. Madrid: International Thomson; Paraninfo, 2004. ISBN 84-283-2887-0. · Reglamento técnico de distribución y utilitzación de combustibles gaseosos: R.D. 919/2006 de 28 de julio ITC 01 a 11. Barcelona: Cano Pina; CEYSA, 2006. ISBN 8486108810. Altres recursos: · Apunts de l’assignatura disponibles a la intranet · NTE Normes Tecnològiques de l’Ediicació

210127 - CIS II - Condicionament i Serveis II 210127 - CIS II - Condicionamiento y Servicios II 210127 - CIS II - Conditioning and Services II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS:

PROFESSORAT Responsable i altres:

PARDO MARÍN, FÉLIX

REQUISITS + Cal tenir una qualiicació mínima de 4 a Condicionament i Serveis I.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA + La inalitat d’aquest curs quadrimestral és impartir els coneixements bàsics sobre les instal·lacions de Climatització i les de Serveis, per a què l’alumne les inclogui correctament en el projecte arquitectònic de manera que, a pesar de l’escàstemps disponible, sàpiga seleccionar el sistema adequat per a cada cas i assumeixi les necessàries previsions de reserva d’espais, condicions de traçat, servitud de pas, aparença, exigències d’explotació, etc., al temps que se li proporcionen els mitjans per a resoldre plenament el disseny, càlcul i desenvolupament dels esquemes de cadascuna d’aquestes instal·lacions.

CONTINGUTS Descripció + Introducció general a les instal·lacions + Condicionament climàtic: Ventilació, calefacció, refrigeració + Ordre: relació entre organització funcional, deinició física i estructura + Instal·lacions de Serveis: Aigua, Sanejament, Gas, Electricitat,

PRÀCTICA Descripció + Tipologies de nuclis i patis per al traçat de les instal·lacions + Prevenció d’incendis segons SI-4 + Recollida de residus segons HS-2 + Telecomunicacions i porter electrònic + Aparcament: Ventilació. Protecció d’incendis. Detecció CO i incendis + Instal·lacions de transport interior: ascensors

COORDINACIÓ AMB L’ASSIGNATURA DE PROJECTES Descripció + Imprescindible desenvolupar el projecte d’instal·lacions sobre un ediici plurifamiliar que permeti ubicar els sistemes, situar els recintes per a comptadors i equips, distribuir els traçats de conduccions i disposar els elements terminals de manera integrada

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una relexió sobre temes rellevants d’índole social, cientíica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET11. Capacitat per projectar instal·lacions ediicatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artiicial. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en ediicis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET15. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús dels materials de construcció. ET16. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats. ET17. Coneixement de la deontologia, l’organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil. ET18. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional. ET19. Coneixement de l’organització d’oicines professionals. ET20. Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. ET21. Coneixement del projecte de seguretat i higiene en obra. ET22. Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’ediicació, la cimentació i obra civil. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET5. Aptitud per valorar les obres. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar estructures d’ediicació (T). ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en ediicis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’ediicis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels ediicis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG6. Conèixer les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en ediicis i per integrar els plànols en la planiicació. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els ediicis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els ediicis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planiicació. Transversals CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planiicació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el beneici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la relexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Aprenentatge basat en projectes L Seminaris/tallers

Grup Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 30) Mitjà (Màx. 50)

Hores setmana 3 1 1

Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 84

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h

Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit: Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

32 h 11 h 11h 12 h 84 h

21.33% 7.33% 7.33% 8.00% 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Proves de resposta llarga 50% Treballs i exercicis en grup 50% Avaluació de projectes

Avaluació Final 50%

50%

210127 - CIS II - Condicionament i Serveis II 210127 - CIS II - Condicionamiento y Servicios II 210127 - CIS II - Conditioning and Services II