ETSAB GUIA DOCENT GRÀFICA 5 CURS by ETSAB

ARQUITECTURA LEGAL I GESTIÓ

210143 - ALG - Arquitectura Legal i Gestió 210104 - ALG - Arquitectura Legal y Gestión 210143 - ALG - Architecture Management and Legislation

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: JOSE NICASIO ROCA CLADERA - CARLOS PÉREZ LAMAS Jorid Bernat Falomir - Jordi Duatis Puigdollers - M.Pilar Garcia Almirall - Carlos Ramiro Marmolejo Duarte

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA

Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET18. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional. ET19. Coneixement de l’organització d’oficines professionals. ET20. Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET21. Coneixement del projecte de seguretat i higiene en obra. ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. ET22. Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’edificació, la cimentació i obra civil. ET11. Capacitat per projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artificial. ET5. Aptitud per valorar les obres. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET15. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús dels materials de construcció. ET16. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET17. Coneixement de la deontologia, l’organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d’edificació (T). ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG6. Conèixer les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en edificis i per integrar els plànols en la planificació. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació. Transversals CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA

++ Coneixement de les formes d’exercici, atribucions, responsabilitats i organització professional dels arquitectes, així com les ++ normes de comportament deontològic. ++ Coneixement de la legislació i normativa civil, administrativa, urbanística, de l’edificació i de la indústria relativa al ++ desenvolupament de l’exercici de la professió. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació ++ professional. ++ Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió de plans urbanístics. ++ Introducció a l’anàlisi de viabilitat de plans i projectes. ++ Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ++ Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. Coneixement de la taxació de béns immobles. Aptitud per a ++ valorar obres i construccions.

CONTINGUTS Professió El primer bloc (“Professió”) té com a finalitat establir les bases que permetran a l’alumnat conèixer els àmbits de desenvolupament professional; les atribucions i responsabilitats (ètiques i legals) dels arquitectes; les relacions amb els clients, l’administració i d’altres agents involucrats amb l’urbanisme i l’edificació; la diversitat de les formes d’exercici professional; l’organització professional dels arquitectes; els documents que conformen els projectes d’arquitectura. Així com introduir a l’àmbit dels dictàmens i els peritatges Legislació El segon bloc (“Legislació”) cerca dotar a l’alumnat dels coneixements de tipus legal (administratiu, ambiental, urbanístic, immobiliari, d’edificació i rehabilitació) que incideixen en la configuració dels projectes arquitectònics i urbans, i que condicionen la seva planificació, concepció i execució. Així mateix inclou el marc legal d’habitabilitat i manteniment dels edificis al llarg del seu cicle de vida, fins a llur desaparició i substitució. Gestió El tercer bloc (“Gestió”) té per objectiu aconseguir les habilitats necessàries per a familiaritzar a l’alumnat amb la gestió de l’urbanisme i llur disciplina; amb la planificació, execució i direcció dels projectes d’arquitectura; i amb la gestió immobiliària dels edificis. Valoracions El quart bloc (“Valoracions”) té per finalitat formar l’alumnat en el coneixement de les tècniques i els principis de la valoració immobiliària, l’avaluació econòmica del projecte arquitectònic i urbà (amidaments, pressupostos i control econòmic de la urbanització i edificació); en l’anàlisi de la seva viabilitat econòmica; així com en la interacció existent entre els projectes arquitectònic i immobiliari.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials C Classe expositiva participativa L Classes pràctiques L Resolució d’exercicis i problemes L Estudi de casos L Seminaris/tallers

Grup Gran (50/ 90) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30) Petit (10/30)

Hores setmana 3 0,5 1 0,5 1

AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5 h/semestre Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 105

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 187h 30m Hores grup gran: 35 h 30m 18.93% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 35 h 18.67% Hores activitats dirigides: 12 h 6.40% Hores aprenentatge autònom: 105 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta curta 20% Proves de resposta llarga 50% Proves tipus test 50% Treballs i exercicis individuals 20% Treballs i exercicis en grup 60% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210143 - ALG - Arquitectura Legal i Gestió 210104 - ALG - Arquitectura Legal y Gestión 210143 - ALG - Architecture Management and Legislation

EJERCICIO SOBRE EL POUM DE CALONGE ‐ SECTOR SUD1 ‐ PASSEIG D’HIVERN CONSIDERACIONES SOBRE EL POUM

CORRECCIONES SOBRE LA DELIMITACIÓN DEL SECTOR SUD1

La ordenación del POUM para la posterior elaboración del plan parcial es insuficiente o poco clara en varios puntos como se explica a continuación insuficiente o poco clara en varios puntos, como se explica a continuación.

La modificación que se plantea sobre el trazado de delimitación del sector SUD1 SUD1, pretende respetar las preocupaciones del documento original, pero t d t l i d ld t i i l rectificar los errores. Por lo tanto se mantienen los criterios respecto a la necesidad y posición de los sistemas generales fundamentales, se indican como orientativos los que no se consideran así y se puntualiza en la como orientativos los que no se consideran así y se puntualiza en la definición de los bordes.

‐ La delimitación del sector está dibujada sobre una base poco perceptible, y se hace complicada la comprensión de las condiciones iniciales del lugar e incluso de las particularidades de la línea trazada, si incluye o no viales completos. ‐Se dibujen algunos de los futuros sistemas generales Se dibujen algunos de los futuros sistemas generales dentro del sector pero dentro del sector pero otros no, que sin embargo sí que aparecen en el plano de estructura general del municipio, como es el caso de la avenida que atravesará el sector SUD1 en perpendicular al Passeig d’Hivern. Las preexistencias construidas generan cierta inseguridad sobre el trazado exacto de la misma, pero el plano debería contener alguna indicación respecto a esta vía, aunque fuera con carácter orientativo t í f á t i t ti

PLANTA TIPUS

‐ Respecto al resto de los sistemas generales dibujados, podemos criticar que no tengan un reflejo específico en el recuento de superficies que hace el g j p p q POUM, probablemente por una falta de distinción entre sistemas locales y generales, que no da ninguna idea de jerarquía. Por esto mismo, se echa en falta también una definición clara de los estándares mínimos adoptados para sistemas locales. Si se considera los mínimos que establece la ley, la superficie i l l Si id l í i bl l l l fi i total dedicada a sistemas sería desproporcionada respecto a la superficie del sector. Así, se puede extraer la conclusión de que el POUM se excede en la definición de los sistemas del sector representando como sistemas generales definición de los sistemas del sector, representando como sistemas generales algunos que probablemente no lo son. ‐ Respecto a la descripción de las cargas del sector el plan utiliza conceptos inusuales, que ponen de manifiesto aspectos equivocados del mismo: cargas ordinarias, referidas a la cesión de suelo y costes de urbanización generales, cargas adicionales, como costes de urbanización particulares del sector, y cargas externas, en referencia a actuaciones pendientes fuera del sector, en este caso sistemas generales/infraestructuras con importantes en este caso sistemas generales/infraestructuras con importantes deficiencias de urbanización.

PLANTA COBERTA

Este último punto es problemático, ya que el sector no tiene obligación de asumir actuaciones fuera del ámbito delimitado, pese a que sean necesarias. Dichas actuaciones, debería partir de una consideración de equitatividad en el reparto de los costes de todas las intervenciones pendientes en el municipio entre todos los sectores a desarrollar Las cargas que se adjudican a este entre todos los sectores a desarrollar. Las cargas que se adjudican a este sector son sobre suelo de propiedad pública, como es el caso del sistema de carreteras o la riera, pero igualmente, para ser realizadas y costeadas por los propietarios del sector SUD1, deben estar incluidas dentro del perímetro delimitado para que sean compensadas las inversiones con un cierto retorno en forma de techo edificable y por lo tanto con un valor del suelo más alto.

PLANTA BAIXA GESTIÓN URBANÍSTICA | E1 ‐ EJERCICIO SOBRE EL POUM DE CALONGE SECTOR SUD1 ‐ PASSEIG D’HIVERN | PALOMA MOSTO ZAVALA

FAÇANA PRINCIPAL

FAÇANA POSTERIOR

La parcela triada per a la realització d’aquest treball es troba al Carrer Viladomat 149-151, a l’Eixample de Barcelona. Aquesta decisió es deu a que estic realitzant el Projecte Final de Grau en aquesta parcel·la i tinc especial interès en aprofundir sobre les normes urbanístiques d’aquesta zona. La parcela original existent té 35.4 metres d’amplada i 25.6 metres de fondària, molt similiar a la donada per a la realització del treball. Aquest es pa realitzarà però amb les característiques de la parcel·la donada pel professor. La normativa que regula les normes urbanístiques de Barcelona és el Pla General Metropolità (PGM) i els eixamples estan classificats dins la Zona de Densificació Urbana, que es divideix en Subzona I: Intensiva (13a) i Subzona II: Semintensiva (13b). La primera qüestió que se’ns planteja quan s’observa el plànol Urbanístic d’aquesta zona és que la classificació és 13E. L’any 2002 es va modificar el PGM per a la creació de la qualificació 13E - 13 Eixample, amb la que es “substitueix la qualificació de Zona de Densificació Urbana (clau 13) en aquest àmbit (…)” tot i que tot allò no previst per aquesta ordenança es regula per les normes de PGM aplicables a les zones de densifi cació urbana intensiva. Aquesta modificació es realitza per dotar de normes específiques al conjunt històric de l’Eixample, que conté “com a patrimoni històric i urbanístic una trama urbana comuna, configurada per l’alineació de l’edificació al carrer i per l’esponjament interior característic dels patis d’illa”. Així doncs el que s’estudiarà en aquest treball és la Ordenança de Rehabilitació i Millora de l’Eixample, de l’any 2002. Aquesta, tal i com ens indica la Disposició Transitòria de l’Ordenança de 1986 al final del text, es veu complementada per els articles 225, 228, 230, 242, 243, 244, 245, 303 i 327 del PGM, que també s’estudiaran entre d’altres aspectes generals del Pla General Metropolità. Per altra banda l’ORME també es veu complementada per els articles 11, 18 i 23 de l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació que no s’estudiaran ja que parlen de normes de rehabilitació i el treball es realizarà en clau de construcció d’un edifici d’obra nova.

SECCIÓ

GESTIÓN URBANÍSTICA | E1 ‐ EJERCICIO SOBRE EL POUM DE CALONGE SECTOR SUD1 ‐ PASSEIG D’HIVERN | PALOMA MOSTO ZAVALA Ejercicio II. Gestión urbanística. PROYECTO DE REPARCELACIÓN Alejandro Pascual Peaguda Alejandro Pascual Peaguda

PLANTA BAJA - ANTES - Medidas insucientes del ascensor - Falta de proyección de espacios para la comunidad - Medida insuciente de la huella de la escalera - Exceso de superfície de ZC1 - Falta de previsión de desnivel de acceso a ZC1 - Correcta medida de la contrahuella de la escalera - Inscripción círculo d=1.50m delante ascensor - Correcta medida puerta de acceso - Correcta amplitud de escaleras

Viviendas en la Calle Balmes Arquitectura Legal i Gestió ÀLEX MIRALLES _ CHRISTIAN TOURIZ prof.: Carles Pérez Lamas

La falta de control sobre la habitabilidad de los edicios proyectados en las asignaturas de proyectos en las facultades de arquitectura hace que en el momento de someter dichos proyectos a las normas de habitabilidad contemplemos con perplejidad la cantidad de modicaciones que debemos realizar para garantizar el correcto funcionamiento de nuestras creaciones.

PLANTA BAJA - DESPUÉS - Previsión espacios para contadores de luz, gas y telecom. - Espacio para la comunidad: toma de agua e iluminación (ZC2) - Correctas dimensiones de ZC1, ZC2, ZC3 y ZC4 - Correctas dimensiones del ascensor - Correcta dimensión de la huella y contrahuella de las escaleras - Previsión de desnivel de acceso a ZC1 - Inscripción círculo d=1.50m delante ascensor - Correcta medida puerta de acceso

El proyecto elegido para este análisis se trata de una vivienda de unos 100 m2 localizada en la calle Balmes 340-344 (cerca de la estación de FGC de Padua). En su forma general se busca el giro de la conuencia de la calle Balmes con la calle Padua así como la creación de un patio interior público que devenga un espacio de calma alejado del ajetreo de la calle. Arquitectura Legal i Gestió (Habitabilitat)

prof.: Carles Pérez Lamas _ curs 16-

ÀLEX MIRALLES_CHRISTIAN TOURIZ

Ejercicio II. Gestión urbanística. PROYECTO DE REPARCELACIÓN Al j d P Alejandro Pascual Peaguda lP d

PLANTA TIPO - ANTES - Falta de previsión de espacio de lavado y secado de ropa - Ancho de pasillo insuciente en H1 (practicable) - No inscripción de círculo de d=1.20m en CH1 dentro y fuera - Incorrecta medida puerta de acceso a CH1 (practicable) - Ancho de pasillo insuciente en AP2 - No inscripción de cuadrado 2x2m en H2 - No inscripción de cuadrado 2x2m en H3 - H4: por su dimensión deberían caber 2 camas - Medidas disfuncionales de H2, H3 y H4 - Espacio de almacenaje insuciente - Falta de previsión de extracción de humos en C - Dispersión de los núcleos húmedos - Rigidez excesiva de la vivienda - Inscripción de cuadrado 2.6x2.6m en H1 (practicable) - Inscripción de cuadrado 2x2m en H4 - Inscripción círculo de d=1.20m en C - Correctos accesos en C, EM, H2, H3, H4 y CH2 - Correctas medidas de EM, C y CH2 Arquitectura Legal i Gestió (Habitabilitat)

En esta propuesta se corrigen las faltas formales y dimensionales de la propuesta original a partir de una intervención tipológica y dimensional intensa, por lo que la forma nal diere considerablemente del origen del proyecto: - En planta baja se mantienen las correcciones de los elementos de desplazamiento vertical y se expande la supercie de las piezas dedicadas a la comunidad minimizando la “portería” (ZC1). - En cuanto a la vivienda, la cocina se proyecta en el lado opuesto al acceso y se genera un núcleo central de piezas húmedas que garantiza la unicación de los bajantes e instalaciones. - Junto a la cocina se prevé la creación de un espacio de lavado de ropa (AP3) con espacio de secado natural (EI2). - Se independiza de la zona de noche el dormitorio H4, transformándose en un espacio de uso exible adyacente al estar - comedor (EM). - La supresión del exceso de espacios de paso permite ganar supercie en los dormitorios por lo que pueden albergar espacios de almacenamiento (EP) individuales. - Gracias a la centralidad de las cámaras higiénicas se obtiene una mayor uidez en los recorridos interiores. ÀLEX MIRALLES_CHRISTIAN TOURIZ

PLANTA TIPO - DESPUÉS - Inscripción de cuadrado 2.6x2.6m en H1 (practicable) - Inscripción de círculo de d=1.20m delante y dentro H1 (practicable) - Inscripción de círculo de d=1.20m delante y dentro CH1 (practicable) - Correcta medida puertas acceso a todas las piezas (practicables o no) - Correcta medida pasillos de la vivienda (practicables o no) - Recuperación de H4 (por dimensiones podría ser estudio u otros usos) - Inscripción de cuadrado 2x2m en H2, H3 y H4 - Inscripción círculo de d=1.20m en C - Correcta maniobralidad y superfícies de trabajo en C - Previsión de extracción de humos en C - Compartimentación por correderas de C - Correctas medidas de EM, C, CH1 y CH2 - Previsión de espacio de lavado de ropa (AP3) - Previsión de espacio de secado de ropa natural (EI2) - Espacio de almacenaje en cada habitación y común - Unicación de los núcleos húmedos - Fluidez en recorridos interiores y pérdida de rigidez - Acercamiento a las descripciones del artículo de Lluís Nadal prof.: Carles Pérez Lamas _ curs 16-17

Criterios de reparto y adjudicación de nuevas parcelas: Criterios de reparto y adjudicación de nuevas parcelas: ‐ Cada propietario, en proporción a la superficie de sus fincas iniciales, recibe el mayor número posible de parcelas edificables independientes y con el criterio de proximidad a las antiguas fincas iniciales. ‐ Las parcelas edificables tienen como mínimo 6 metros de fachada. ‐ Todas las parcelas adjudicadas son edificables y accesibles desde cualquier vial urbanizado. No servidumbres ni medianeras ciegas. ‐ El desajuste entre el aprovechamiento adjudicado a un propietario y su derecho de aprovechamiento es inferior al 15% del derecho. Se compensa económicamente conforme al valor de suelo antes de urbanizar, considerando el % de repercusión de costes y beneficio de promoción respecto al valor final del suelo urbanizado. Los derechos de aprovechamiento < 15% de la parcela mínima edificable se compensan igualmente en dinero. h i 15% d l l í i difi bl i l di ‐ Los derechos que no superan el 85 % de una parcela mínima se resuelven con parcelas en comunidad proindivisa con otro propietario, aunque generará problemas de gestión. ‐ La carga financiera es proporcional al aprovechamiento adjudicado, repartiendo las indemnizaciones y costes inherentes de urbanización. La administración actuante no paga ningún coste por el suelo edificable de cesión.

CONSTRUCCIÓ IV

210139 - CONST IV - Construcció IV 210139 - CONST IV - Construcción IV 210139 - CONST IV - Construction IV

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT Responsable i altres: CÒSSIMA CORNADÓ BARDÓN Jesus Angel Arribas Amo - Cesar Diaz Gomez - Ramon Gumà Esteve - Ana Belen Onecha Perez - Pere Santamaria Garcia - Marc Segui Pie

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET15. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús dels materials de construcció. ET17. Coneixement de la deontologia, l’organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil. ET18. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional. ET19. Coneixement de l’organització d’oficines professionals. ET20. Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. ET21. Coneixement del projecte de seguretat i higiene en obra. ET22. Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET5. Aptitud per valorar les obres. ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET11. Capacitat per projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artificial. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET16. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’edificació, la cimentació i obra civil. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d’edificació (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG6. Conèixer les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en edificis i per integrar els plànols en la planificació. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació. Transversals CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Aplicar els mètodes i els recursos per a diagnosticar l’estat físic dels edificis i avaluar les condicions de seguretat i habitabilitat. ++ Elegir les tècniques i els recursos aplicables per a la rehabilitació física i funcional dels edificis. ++ Discernir l’especificitat de les intervencions en el patrimoni arquitectònic en el marc de les actuacions en l’edificació existent. ++ Aplicar les metodologies adequades per a la realització d’estudis tècnics, dictàmens sobre patologia de l’edificació i projectes d’intervenció que es refereixin a edificis objecte de rehabilitació, reparació o millora.

CONTINGUTS Programa ++ Introducció. Conceptes generals. Tipus d’intervencions a l’edificació existent. Marc legislatiu general. ++ Principis metodològics per a l’anàlisi i les intervencions a l’edificació existent. ++ L’especificitat de les intervencions en el patrimoni arquitectònic. Criteris bàsics. Recomanacions internacionals i marc legislatiu específic. ++ Els materials de construcció aplicats a la construcció tradicional i històrica. ++ Les tècniques constructives històriques. L’edificació amb pedra, terra, maó ceràmic i fusta. ++ Les tècniques constructives modernes no actuals. L’edificació amb formigó armat, acer, sistemes industrialitzats i d’altres materials i components. ++ Els efectes de l’aigua a l’envoltant externa dels edificis: humitats per capil·laritat, filtració i condensació. ++ Diagnosi i reparació. ++ La casuística específica de les façanes. Alteració dels materials i components. Diagnosi i reparació. ++ Mnemotècnia dels principis físics que incideixen sobre la fissuració dels materials i elements constructius delsedificis. ++ Variacions dimensionals per causes higrotèrmiques i els seus efectes en els elements constructius. ++ Els efectes de les accions mecàniques en els elements a compressió. Diagnosi i tècniques d’intervenció. ++ Els efectes de les accions mecàniques en els elements a flexió. Diagnosi i tècniques d’intervenció. ++ Els efectes dels moviments del terreny a l’edifici existent. Diagnosi i intervenció. ++ Criteris de sostenibilitat i avaluació energètica de l’edifici existent. ++ La rehabilitació acústica de l’edifici existent. ++ L’adequació de les instal·lacions en la rehabilitació d’edificis. ++ El concepte de manteniment. Tipus, operacions, terminis, anàlisi del cicle de vida. Cost Global i Cost Global ++ Tècnic.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Classes pràctiques L Estudi de casos L Treball en grup Tutories Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Hores setmana Gran (50/90) 3 Petit (10/30) 1,2 Petit (10/30) 1,2 Petit (10/30) 0,6 Aprenetatge dirigit (>10) 12,5 h/semestre

Hores semestre 105

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 65% 65% Treballs i exercicis en grup 35% 35% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210104 - BP I - Bases per al Projecte I 210104 - BP I - Base para Proyectos I 210104 - BP I - Design studio I descripció tipològica.estat actual dades generals i evolució

descripció constructiva dels sistemes

situació La masia s'ubica en un entorn privilegiat, al teme municipal de Graugés, al Berguedà. Situada en un solar assolellat, allunyada de la resta de construccions està exposada a la intempèrie.

La Casa Vella de Graugés és una masia de la primera meitat del segle XIX situada prop de Berga. Inicialment es tractava d'una edificació tradicional de planta quadrada, i posteriorment se li van annexar dos cossos en planta baixa: un corral i un cobert.

Just davant de la masia es troba un petit llac artificial, i està envoltada pel paisatge muntanyós del nord de Catalunya.

Des dels seus orígens sempre ha estat destinada a un ús residencial, amb el bestiar en els annexos de la planta baixa, els principals espais habitables al primer pis, i unes golfes al pis superior, sota coberta, on alguns espais han estat habitats i altres s'han utilitzat sempre per a l'emmagatzematge d'aliments com és tradicional, ja que es tracta d'espais frescos, ventilats, i protegeixen el pis principal de la humitat i les temperatures extremes.

Es tracta d'una masia de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües.

Una carretera dóna accés al conjunt, que es troba allunyat del nucli del poble. El clima de la zona, mediterrani amb alguns trets continentals, és plujós i fred, amb presència de neu a l'hivern, i amb estius poc calorosos.

L'edifici forma part d'un conjunt de diverses construccions que es troben tancades en un recinte per un mur perimetral de pedra. A l'accés del complex havia existit una gran arcada que va col·lapsar i actualment s'accedeix per l'obertura que ha quedat en el mur de tanca.

No s'ha tingut accés a informació sobre els fonaments, ni documental ni visual, així que s'ha partit de la hipòtesis que es tracta de fonamentació superficial amb sabates corregudes, com resulta habitual per l'època i el tipus d'edificació.

Les obertures són petites i disposades de manera desordenada segons els requeriments dels espais interiors, així, no queden alineades en façana, i totes elles tenen dimensions diferents. Les fusteries són totes de fusta, i les proteccions solars són a base de porticons massissos de fusta i persianes de corda.

ESTRUCTURA

Les llindes de portes i finestres són de diversos tipus, indicats en el plànols en cada cas: fusta, ceràmica o pedra.

L'estructura vertical és a base de murs portants de pedra d'uns 60 cm de gruix aproximadament. Es tracta de paredats de dues fulles de pedra amb morter de calç i un reblert interior amb menys capacitat resistent, de manera que el comportament de la secció transversal del mur és heterogeni.

COBERTA

Al primer i segon pis, apareix un pilar circular de pedra. A més, dos contraforts inclinats reforcen el mur de la façana dreta, l'estabilitzen i ajuden al descens de càrregues.

L'edifici funciona amb una coberta a dues aigües recolzada sobre una estructura de bigues i biguetes de fusta i amb teules ceràmiques àrabs recolzades mitjançant el sistema de llata per canal.

L'estructura horitzontal es composa de forjats de biguetes de fusta amb diversos tipus d'entrebigats i de capes d'acabat, segons el tipus d'espai i les possibles modificacions realitzades.

La coberta dels volums annexos en planta baixa i de l'eixida és a una aigua en tots els casos.

FAÇANES Les façanes són portants, formen part de l'estructura de l'edifici. Es tracta de murs de paredat de dues fulles pedra amb morter de calç i un reblert interior. Els acabats són amb la pedra vista a l'exterior o amb arrebossat de morter, mentre que a la cara interior dels murs en alguns casos s'acaba amb enguixat i pintat.

L'accés des de l'exterior es produeix per sota la zona que queda coberta pel voladís de l'eixida i dóna pas a la planta baixa, que consta de cinc espais. L'espai d'accés distribueix cap a les altres quatre estances i és des d'on arrenca l'escala que condueix al primer pis.

L'eixida sobresurt com a únic cos emergent al primer pis a la façana de l'accés. La resta de façanes són planes i molt cegues, amb un percentatge d'obertures respecte la part massissa molt reduït.

Hi ha dues crugies en una direcció principal que divideix la planta en dos.

No es tracta de sostres que configurin un pla de rigidesa, així que la seva funció és únicament constituir el pla horitzontal i suportar el pes propi i les sobrecàrregues d'ús, però no contribueixen a la rigidesa global de l'edifici.

En l'actualitat la masia es troba molt degradada i no és habitada, tot i així, alguns dels espais estan arreglats i s'utilitzen eventualment per estar, i d'altres serveixen per emmagatzemar objectes diversos, i fins i tot s'aprofita encara l'espai de sota coberta per a l'assecatge de llonganisses. Les construccions de la resta del complex es troben abandonades.

És un complex de planta quadrada amb dues estructures annexes només de planta baixa: un cobert exterior que actualment s'utilitza com a aparcament, i un petit cos que podria haver estat un corral i que en l'actualitat es troba abandonat i en molt mal estat. Al primer pis sobresurt un voladís que configura una eixida.

FONAMENTS

El primer pis té un gran espai principal, on es troba l'escala, i des del qual s'accedeix a l'eixida. Consta, a més, de 7 estances: 5 habitacions, una cuina i un petit bany. D'aquests espais, tres habitacions estan actualment arreglades per al seu ús, dues com a dormitori i l'altra com a espai d'estar. Aquesta última és la que es troba annexa a la cuina, que també està arreglada i amb la instal·lació nova, apta per utilitzar. El bany també està en condicions de servei. Les dues habitacions restants es troben en molt mal estat, amb esquerdes en els murs i problemes a les biguetes de fusta dels sostres.

La del cobert-aparcament es troba en bon estat i està formada també per teula ceràmica àrab recolzada a llata per canal i sobre estructura de bigues i biguetes de fusta. La coberta del cos annex, segueix el mateix esquema constructiu, però es troba completament degradada, amb forats i amb zones on s'ha substituït la coberta original per plaques de fibrociment.

El pis superior, sota coberta, està actualment abandonat, dels sis espais només s'utilitza una petita habitació per a l'assecatge de llonganisses i embotits que la família propietària de l'edifici produeix. Falten vidres en algunes de les finestres.

La coberta de l'eixida, també a una aigua, segueix el mateix sistema constructiu. DIVISIONS INTERIORS Les divisions interiors estan configurades, en la seva majoria, per la pròpia estructura portant de murs de pedra. En alguns casos es tracta d'envans de ceràmica de 15cm de gruix enguixada. L'acabat és en alguns casos -en tot el primer pisenguixat i pintat, i en altres la pedra dels murs queda vista -planta baixa i pis superior-.

+1,00

+1,20

pedra

totxana

maó

+1,40

+1,20

fusta

+1,00

morter +0,00

+0,80

morter

enguixat i pintat +0,75

arrebossat

+1,20

pedra

maó

pedra

fusta

maó

fusta pedra +4,47

+7,21

+4,31

fusta

+4,51

+7,21 biga de carener

+4,51

parquet artificial +7,51

rasilla

+7,21

+4,54

rasilla pintada

gres

fongs

fongs ennegrit

ennegrit eflorescències / taques 11

eflorescències / taques

desprendiments

desprendiments deteriorament general

deteriorament general

+2.3 +3.40

esquerdes

+1.85

cota inferior cota superior

+2.3 +3.40

+3.18

esquerdes

+1.85

cotes de fissures

la fissura travessa el mur

respecte nivell de terra

cota inferior cota superior

+3.18

cotes de fissures

respecte nivell de terra

humitat

la fissura travessa el mur 8

11 biga de carener

3 11

humitat

fongs ennegrit

Apareixen fissures en les quatre cantonades de l'edifici, en el punt de contacte entre les pedres que fan cantonada (de major tamany) i la resta del mur, com si les cantonades s'estessin separant.

eflorescències / taques

Observant els alçats frontalment veiem com l'edifici bomba, (en cantonada es veu com el punt central de la façana s'eixampla).

desprendiments

Les fissures neixen en el contacte amb la coberta i van continuant a través de les juntes de morter entre les pedres. Es van ramificant i en algun cas arriben a terra. El seu gruix varia en funció de la separació entre pedres però sempre la part més ampla de la fissura és cap al centre de la façana (coincidint amb el punt de més bombament). En aquests punts més amples les fissures s'han tapat amb morter, cosa que dificulta saber-ne exactament el gruix.

deteriorament general

+2.3 +3.40

esquerdes cotes de fissures

Moltes d'aquestes fissures travessen tot el mur, apareixent en l'interior. Per dins també s'han produït diverses fissures en el contacte entre murs perpendiculars (façanes o murs interiors estructurals) i envans.

respecte nivell de terra

+1.85

cota inferior

+3.18

cota superior la fissura travessa el mur

El bombament general de l'edifici es deu a un acomodament de la pedra, com a conseqüència de la diferència de compressibilitats entre la pedra i el morter. Amb els anys el morter ha perdut resistència i s'ha fet malbé, i la pedra ha anat recol·locant-se i ocupant el lloc d'antics buits o juntes de morter (a). Com a hipòtesi, també creiem que han causat aquest fet la compressió general de l'edifici i la possible empenta de la coberta, que ha fet que hi hagi un cert desplom de la façana (les cantonades s'obren) (b i c).

humitat J

2 2'

1 1'

En diverses ocasions trobem fissures ocasionades per bigues que exerceixen una càrrega puntual de compressió en el tram de paret damunt d'obertures (portes o finestres).

amorterat posterior

Les esquerdes a l'interior demostren aquest desplom i bombament de la façana cap enfora (l'edifici s'obre), i d'aquí que els murs interiors se separen dels murs de façana malgrat que també carreguin. En el cas dels envans, s'hi suma la diferència de càrrega entre aquests i els murs de façana (d'aquí les fissures en el punt de contacte) (d).

caiguda de morter al punt de contacte (fissura molt gruixuda)

1' 1

Alteracions en forma de depòsit superficial de color blanquinós i textura salina producte de les sals cristal·litzades. Aquest tipus de patologia la trobem de forma generalitzada sota coberta i sota l'eixida, repercutint sobre la fusta i la ceràmica de les teules, juntament amb les aureoles símptomes de la presència d'humitats.

El recorregut de la fissura és a 45º i es desvia evitant travessar la llinda, fins a unir-se amb la part superior de cada brancal (pels extrems dret i esquerre de les llindes).

Les fissures damunt de les obertures es produeixen per la baixa resistència d'aquest tram de paret. La biga de fusta transmet una càrrega puntual sobre la paret de compressió, que no té prou resistència per absorbirl-la, i en algun cas manca un llinda capaç de salvar la compressió que rep.

caiguda de morter

El recorregut de les fissures és seguint les línies isostàtiques de màxima compressió provocada per càrrega puntual (a 45º), i es desvien cap als punts més dèbils del parament (trobaments amb bigues o pany de paret sobre d'obertures). És per això que quan hi ha obertures la fissura es desvia per anar a parar als dos extrems de la llinda.

2' N

fissura 2' (contacte brancals i la resta del mur rigideses diferents)

Aquesta alteració és deguda a la cristal·lització de les sals en contacte amb l'aigua, contingudes en els materials del mur, de les teules o a la mateixa aigua. A les cobertes, al estar més ventilades i degut a l'acció solar directa sobre la seva superfície exterior, les sals s'hi dipositen per mitjà de la filtració de l'aigua formant aquestes taques.

3 3'

Les eflorescències trobades a alguna de les cares interiors dels murs de les golfes són conseqüència de la filtració de l'agua de pluja a través del morter, porós i engrunat al perdre bona part de la seva capacitat mecànica per la compressió i el pas del temps.

B N

J 11

amorterat posterior fissura 3 (a 45º)

biga de coberta - força puntual

fissura 3' (45º) més gruixuda en el punt de contacte (caiguda del morter)

amorterat posterior

En el cas de les eflorescències en els murs, aquestes sals són transportades per capil·laritat a través del morter de les juntes i dipositades a la cara interior originant els dipòsits.

5 6 5'

amorterat posterior (contacte amb la llinda)

7 7' 5

objecte de la intervenció Restituir la capacitat resistent inicial dels elements danyats. Recuperar la capacitat dels sostres de treballar a flexió sotmesos a les sobrecàrregues d'ús i al pes propi.

objecte de la intervenció

Eliminar la presència d'humitats provinents de l'aigua continguda en el terreny que afecta per capil·laritat els murs de planta baixa. La humitat provoca eflorescències per la presència de sals, i afavoreix l'aparició de fongs.

5 6 7 8

avaluació inicial

Per valorar l'estat dels sostres seria necessari realitzar proves de càrrega i fer un recàlcul de l'estructura horitzontal. Tot i així, en aquest cas el mal estat d'algunes bigues i trams de sostre és evident, de manera que s'opta per a restituir la capacitat portant dels sostres mitjançant la substitució dels elements que presenten lesions i símptomes de degradació: les bigues podrides, atacades per insectes, trams de material molt alterat o forats, on el dany s'evidencia per l'absència de l'element.

11 biga de carener

solució adoptada

SUBSTITUCIÓ DE BIGUES MALMESEs

DRENATGE PERIMETRAL

La situació de l'edifici permet excavar en tot el perímetre de la construcció per tal de realitzar una solució senzilla de drenatge. Així, no és necessari aplicar mètodes més sofisticats i de complexa posada en obra.

+1,20

+1.15

+1.75

+0,66

+3,6

+1.2

AL DINTELL

+1,35

+2,8

+1,20

AL DINTELL

+1.3 +3.4

+0,5

+3.4

+1,40

+1,20

+1.3

+1.95 +3.40 +1.95 +3.40

+1.7

-realitzar el drenatge

+1.85

+2.3 +3.40

+3.18

+1,20 +0

+0,75

+0.25

AL DINTELL

-excavació per trams a poca profunditat en el perímetre de l'edifici

procediment 11

+0,80

+2.3 +3.40

procediment 11

+3.18

+1,00

-retirar la biga danyada

solució adoptada

+1.2

S'opta per substituir l'element físic, canviant la biga danyada per una de nova amb les característiques de resistència i comportament necessaris. La substitució puntal de només els caps de biga en aquest cas no tindria sentit ja que les bigues que presenten danys estan malmeses en ltota la seva longitud, no tan sols en el cap, així doncs, cal intervenir canviant tot l'element.

+0,7

-netejar i acondicionar el suport, restituir-lo si cal -col·locar el nou component (biga de fusta amb la secció necessària segons càrregues)

-cal assegurar que l'aigua continguda en el terrey queda impedida d'ascendir per capil·laritat pel mur

+1,4

ESTRUCTURES IV

210140 - EST IV - Estructures IV 210140 - EST IV - Estructuras IV 210140 - EST IV - Structures IV

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: DAVID GARCÍA CARRERA Albert Albareda - Jaume Alentorn - Jordi Payola

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Adquirir les bases necessàries per entendre i preveure el comportament tenso-deformacional del sòl seguint el procésd’un projecte arquitectònic amb la realitat del sòl. ++ Comprendre les accions que rep el sòl amb la implantació d’una obra arquitectònica que han de ser compatibles amb l’estructura de fonaments. ++ Obtenir les pautes per idealitzar el sòl com un conjunt sòlid, elàstic o plàstic. ++ Aplicació pràctica dels estudis geotècnics per la presa de decisions del tipus de fonamentació i fer els càlculs deresistència i deformabilitat.

CONTINGUTS Programa ++ Introducció a la mecànica del sòl. ++ Geologia i formació dels sòls. ++ Classificació i propietats físiques dels sòls. ++ Teoria de l’elasticitat i de la plasticitat. ++ Assaigs mecànics de laboratori. ++ Equilibris de Rankine i de Coulomb. EA, E0, EP. ++ Estructures de contenció. ++ Estabilitat de talussos. ++ Assaigs de camp. ++ Fonamentacions superficials, resistència . ++ Fonamentacions profundes.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Classe expositiva participativa P Classes pràctiques Tutories Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Hores setmana Gran (50/90) 2 Mitjà (30/50) 2 Aprenetatge dirigit (>10) 12,5 h/semestre

Hores semestre 70

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 125h Hores grup gran: 21 h 16.80% Hores grup mitjà: 22 h 17.60% Hores grup petit: 0 h 0.00% Hores activitats dirigides: 12 h 9.60% Hores aprenentatge autònom: 70h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta curta 5% Proves de resposta llarga 100% Treballs i exercicis en grup 10% Avaluació de projectes 85% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210140 - EST IV - Estructures IV 210140 - EST IV - Estructuras IV 210140 - EST IV - Structures IV

TEORIA II

210141 - T II - Teoria II 210141 - T II - Teoria II 210141 - T II - Teoria II

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: PEDRO AZARA NICOLAS Pau Pedragosa

COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET19. Coneixement de l’organització d’oficines professionals. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’edificació, la cimentació i obra civil. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d’edificació (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d¿aigües, de calefacció i de climatització (T). EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP2. Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l¿aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, elrendiment energètic i la il·luminació natural (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica. Transversals CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA El contingut s’organitza temàtica, no cronològicament. No se cenyeix només al món occidental; tracta d’escollir exemples en cultures i èpoques diverses, i mostra que l’arquitectura (un pensament sobre l’hàbitat) pot trobar-se en arts i en disciplines no edificades. Potser es trobi preferentment en aquestes arts.

CONTINGUTS I. Introducció ++ Estudi del significat del terme arquitectura: una reflexió sobre l’espai habilitat i habitat II. Arquitectura com a art ++ Què és l’art? ++ Què són les obres d’art? ++ Art, màgia i artesania. Arts profanes i arts sagrades ++ Creació i interpretació o reflexió ++ L’artista i l’intèrpret. El creador, el demiürg, l’artesà ++ Art i símbol. Arquitectura com a símbol ++ Art i joc: temps i espai de l’art i l’arquitectura ++ Funció o finalitat de l’art. Art i memòria III. Arquitectura des de les arts ++ Interpretació d’obres d’art, textuals i plàstiques, amb imatges estàtiques o en moviment, de cultures i èpoques diverses, de gèneres diferents, que aportin un “punt de vista” sobre l’espai humà: d’Homero a Mark Lewis IV. Conclusió ++ L’arquitectura es construeix física o mentalment

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (50/90) 1 T Classe expositiva participativa Gran (50/90) 1 P Classes pràctiques Mitjà (30/50) 1 P Aprenentage cooperatiu Mitjà (30/50) 0,25 P Estudi de casos Mitjà (30/50) 0,25 P Seminaris/tallers Mitjà (30/50) 0,25 P Treball en grup Mitjà (30/50) 0,25 Tutories Aprenetatge dirigit (>10) 12,5 h/semestre Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 70

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta curta 60% 20% Treballs i exercicis en grup 20% 0% Avaluació de projectes 20% 0% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210141 - T II - Teoria II 210141 - T II - Teoria II 210141 - T II - Teoria II

El juicio estético La interpretación de la obra de arte -o de cualquier imagen, artística, mágica, religiosa- requiere un encuentro entre el espectador (el posible intérprete) y la obra. Es necesario un acercamiento, libremente emprendido o aceptado: la obra puede subyugar, fascinar, doblegar la voluntad o resistencia del espectador, pero la comunicación o trasmisión de un determinado contenido “formal” -a través de una forma- requiere la libre disposición de aquel. Éste tiene que entrar en el juego; tiene que conocer y asumir una reglas de juego, reglas que regulan tanto la creación de la obra cuanto el encuentro y la posterior interpretación. La interpretación requiere un movimiento doble: la obra tiene que avanzar y abrirse y un paso adelante, el cruce de un límite, la entrada en el área de juego tienen que darse. Si el intérprete no acepta avanzar hacia la obra, si no acepta la invitación de la obra, el significado de ésta no se alcanza. Pero, al mismo tiempo, si la obra rehuye el contacto, si no ofrece alguna cara, si no se gira hacia el espectador, éste no podrá saber nunca lo que la obra encierra, lo que podría decirle. Solo puede pensar en ella si ésta se muestra. Una obra puede callarse. Su contenido puede permanecer oculto. Es posible que ni siquiera se sepa si encierra alguno. Pero el silencio también es significativo: activa aún más las preguntas, da aún más qué pensar acerca de las razones de la obra y de su hermetismo. Un fetiche -una imagen religiosa, un icono- centra la atención y la organización de una comunidad. Las plazas suelen organizarse alrededor de una estatua, ubicada en el centro. Cada miembro de la comunidad puede observar al fetiche (al tótem, a la figura representada). También se sabe observado por éste. La figura se abre hacia la comunidad, abre los ojos y se los abre. Inspira confianza. La comunidad sabe que alguien vela por ella. De noche, el fetiche no cierra los ojos -ante la suerte de aquélla. Cada ciudadano puede establecer una relación de proximidad con la imagen. Ambos se miran. Estás cerca uno del otro. La imagen domina, es cierto. Pero su dominio es aceptado. El espectador -el ciudadano- no le da la espalda, no la ignora ni la destruye. La reconoce como una imagen suya, una representación suya, un representante de la comunidad. La imagen la simboliza: asume el papel de ésta, su vida. La desaparición de la imagen conllevaría la disolución de la comunidad, pero un fetiche sin un coro alrededor no significa nada, no tiene poder alguno, no posee un grupo -que la acepta- en o sobre el que ejercer su poder. Imagen y comunidad se aceptan, se necesitan. La imagen existe a y para los ojos de aquélla. Es su guía, sus ojos. Ve por ella, ve -intuye, pronostica, advierte- lo que le ocurrirá. Las esperanzas del grupo descansan en la imagen. Pero la imagen adquiere el poder de la libre contemplación del grupo, de su comunión con éste. El espectador interpreta a la obra, pero la obra alza el hombre a la condición de intérprete, es decir de vidente. Le otorga el singular poder de anticiparse al tiempo, de sobrepasar los límites asignados al ser humano, los limitados poderes de éste. Una obra de are (un fetiche, un tótem, una imagen) nos mira y nos abre los ojos. Pero esta mirada da fuerza, y sentido, a la obra. La interpretación implica un acercamiento. Simboliza una unión, un acuerdo. Muestra que ambos dialogantes -el espectador y la obra- confían el uno en el otro y se ceden mutuamente poderes. La imagen no puede anular al espectador, pero éste no puede despreciar o minusvalorar la obra. El ser humano se vuelve humano gracias al diálogo al que la imagen le invita, y ésta deja de ser un simple bloque material, inerte, por medio de la mirada del espectador que la anima, del sentido que le otorga, que le reconoce. Interpretar una obra de arte es reconocerse a los ojos de la imagen, al mismo tiempo que ésta acepta que su poder -su sentido, la razón de ser- reside en la aceptación de la comunidad -que la crea, y que ha sido creada por ella. Ambos se crean, se elevan. Adquieren una vida plana. Una imagen nos hace; hacemos una imagen para que haga humanos. Mientras la hacemos -la creamos- nos vamos haciendo -o volviendo- humanos. Sección de Estética Pedro Azara

ARQUITECTURA I INVENCIÓ TT I-II

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _ARQUITECTURA I INVENCIÓ 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _ARQUITECTURA E INVENCIÓN 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _ARCHITECTURE AND INVENTION

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: ALFRED LINARES

Antonio Sanmartín, DPA , Eva Crespo, DCA1. Col·laborador: Gerard Guerra López

Objectius generals del curs

Amb el Taller Temàtic II, s’inicia el darrer curs de projectes a l’Escola, aquesta condició li dona un caràcter diferent al de la resta de cursos de grau. Cinquè és de fet, una mena de revàlida de l’aprenentatge del projectar, que s’ha assolit al llarg dels quatre primers cursos a l’Escola. Per a nosaltres el fet d’arribar a ser arquitecte, rau tan sols, en haver assolit la capacitat de poder decidir cadascun dels estudiants, com vol ser arquitecte, que no es altra que tenir la capacitat per a decidir, ell mateix, qüestions que li son pròpies en tant que arquitecte. Per tant pensem que enllà de la quantitat de coses apreses al llarg dels anys d’aprenentatge a l’Escola, hi ha una qüestió que és personal i de cada estudiant i que suposa assumir la responsabilitat d’exercir d’arquitecte. Això vol dir que s’hauran de prendre decisions sobre qüestions complexes, que tenen a veure amb el tipus de compromís ètic, estètic, social i cultural que cada arquitecte ha de resoldre, decisions que tenen una base objectiva, es a dir “racional”, però també subjectiva, que no vol dir arbitraria. Aquest és un dels aspectes importants de la proposta que fem per a cinquè curs: la d’assumir críticament, com vol ser arquitecte cada estudiant, o en altres paraules, com l’estudiant decideix posar-se en context. Això, posar-se en context, que no vol dir altra cosa que posar-se en temps, un temps que és històric, que suposa acceptar que l’activitat de l’arquitecte té una important relació, amb la situació històrica concreta en que es desenvolupa la seva activitat i que aquesta, no és, no pot ser, un fet aïllat de la realitat cultural, estètica, social i política que l’envolta. És per això que el ja “quasi arquitecte” que son els estudiants del darrer curs, ha de ser conscient que està obligat a triar i per tant a explicar i defensar críticament, allò que li sembla millor. Generar un debat crític respecte d’aquestes qüestions, a partir d’un mirar al voltant, -la contemporaneïtat- ens sembla important com a síntesi dels anys d’aprenentatge a l’Escola. Altra qüestió que ens preocupa atesa la experiència d’anys a cinquè curs, és la simplificació dels esquemes d’aproximació al projecte, per part dels estudiants en general. Sembla quasi universalment acceptat, que el procés passa per l’elaboració d’un seguit de seccions horitzontals, que anomenem “plantes”, per a posteriorment, dibuixar els alçats. A voltes i no sempre, s’afegeixen seccions verticals, més aviat poques. És per això que volem citar aquí unes notes de Peter Zumthor al seu llibre “Atmosferes” sobre la relació de l’arquitectura i el material, doncs sembla que en el camí de l’aprenentatge, s’hagi perdut l’essencial materialitat de l’arquitectura. La matèria, des de tot punt de vista no és un afegit a uns conceptes essencials, -arquetips?- o idees primeres que constitueixen l’indefugible arrel de tota arquitectura. No es possible pensar l’arquitectura sense pensar en un construir, es a dir en la seva essencial materialitat. Aquesta qüestió, els aspectes que tenen a veure amb el material i el seu ordre, els sistemes constructiu i resistent, ens porten cap a una metàfora, habitual entre els arquitectes, que es pot enunciar com: la sinceritat constructiva, que no és més que una forma d’enunciar metafòricament l’essencial problema de la relació entre el construir i l’ordre que imposa la matèria que emprem per a fer-ho. Aquesta metàfora, és present a la arquitectura en tant que institució, al llarg dels temps. Però no només això. Parafrasejant a l’escriptor argentí Jorge Luís Borges, que va fer notar que “la història de la humanitat podria ser comptada mitjançant, unes, poques metàfores” també els arquitectes podríem afirmar que “la història de l’arquitectura, “podria ser explicada, mitjançant algunes –poques- metàfores”. A més del concepte sinceritat constructiva, Le Corbusier va utilitzar l’expressió la machine à habiter per descriure les característiques essencials de l’habitatge “racional”. També Le Corbusier va utilitzar la imatge de la promenade architectural per expressar la relació espai-temps encetada per la cultura del Moviment Modern. Altres imatges utilitzades pels arquitectes, com ara la descripció d’un temple clàssic com a bosc de columnes o la descripció de la il·luminació mitjançant lluernes, com a la llum zenital i d’altres similars, constituirien aquesta continuïtat de les metàfores, que permeten resseguir series de regularitats, dintre de la història de l’arquitectura. No es tracta doncs, de trobar un model a imitar, -a voltes només un edifici a copiar- ans d’incloure amb diferents intensitats algunes d’aquestes metàfores fonamentals. Un tercer element important del programa del curs és la revisió de l’arquitectura contemporània i la seva relació amb la cultura del Moviment Modern. Pensem que és imprescindible que els joves arquitectes surtin de l’escola amb una actitud crítica, és a dir, enraonadament fonamentada, respecte de les diferents maneres de fer que es produeixen a l’arquitectura contemporània. Aquesta és ara, una qüestió important en l’aprenentatge universitari, que no pot reduir-se només a establir quines son les coses que els estudiants han d’assolir a la Universitat, ans a més ha de potenciar la capacitat de l’estudiant per tal de seguir aprenent: és a dir; que l’estudiant assoleixi la capacitat essencial per a un universitari del segle XXI, que no pot ser altra que la d’haver aprés a aprendre. Desenvolupar aquesta capacitat, passa indefectiblement per desenvolupar tant com sigui possible la seva capacitat crítica. Creiem que aquest és un tret diferencial bàsic per a un cinquè curs d’Arquitectura: l’estudiant ha d’obrir-se una possibilitat de futur com a arquitecte Proposem també, la utilització de les possibilitats que ofereixen les aules de l’Escola, per tal de convertir-les en una mena de petita biblioteca de projectes, que permeti generar reflexions teòriques i debats a partir dels suggeriments implícits en les propostes dels treballs dels estudiants. Poder disposar, en temps real, d’alguns exemples digitalitzats –plànols, imatges- que puguin servir de referència o contraposició als treballs dels estudiants sembla una possibilitat que si més no, ha de ser assajada. Al mateix temps i atesa la disponibilitat d’espais, proposem fins on sigui possible, convertir l’aula en taller. El curs s’organitzarà seguint l’estructura dels dos semestres independents, que es corresponen amb Taller Temàtic I i Taller Temàtic II. Cadascun dels semestres desenvoluparà un únic projecte, que s’haurà de definir amb el màxim grau de concreció, atenent a tots els aspectes del projecte, en relació a la materialitat i el construir. Per tant, des del inici, s’hauran de tenir presents els aspectes referents al sistema constructiu, al sistema estructural i als condicionaments necessaris per al funcionament complert de l’edifici. Els edificis a projectar seran eminentment públics però de dimensions reduïdes per tal de permetre aprofundir en el concepte d’edifici destinat a equipament. Els objectius generals que el curs es proposa, es podrien resumir en aquests punts: ++ 1. L’estudiant com a centre del procés d’aprenentatge. A cinquè curs cal considerar que l’estudiant ha assolit ja un grau de “competència” arquitectònica suficient com per a desenvolupar la seva pròpia subjectivitat, la seva manera de projectar. En altres paraules, cal donar a l’estudiant la llibertat necessària per tal que pugui defensar “objectivament” la seva arquitectura, la seva “invenció”, posar-la en context, que és tant com dir en relació amb la institució de l’arquitectura.

++ 2. L’ensenyament de l’arquitectura en la seva vessant inventiva. L’estudiant ha de tenir la capacitat crítica per analitzar dialècticament la seva pròpia arquitectura. Insistirem en

++ l’ensenyament dels aspectes ideològics del procés de producció del projecte, aquells que tenen en la lògica de la subjectivitat la seva raó de ser. ++ 3. L’estudi de projectes. El domini de l’ofici. Considerem que l’estudiant, durant els primers cursos ha après moltes coses, a voltes massa, i encara no s’ha format com a arquitecte. Per tant, per tal de millorar la seva capacitat per a produir arquitectura, proposem l’estudi de projectes, dels seus, dels de la resta de companys i també d’aquelles qüestions lligades a l’artisticitat que tenen quelcom a veure amb l’arquitectura, que mai pot ser considerada com un fet isolat, al marge d’altres fets culturals, especialment les arts plàstiques. Aquesta actitud crítica respecte de l’arquitectura, ha de consolidar-se fermament en aquest curs per tal d’establir-la l’actitud pròpia d’un aprenentatge continuat, fins i tot un cop fora de l’Escola

++ 4. Projecte i materialitat. Dintre d’aquest àmbit no hem de perdre de vista que el projecte no és, si no és en tota la seva complexitat. És a dir, el projecte, des del seu inici ha d’incorporar tots els aspectes, tant els lligats amb el programa funcional i l’ús com els tècnics: la materialitat, el sistema resistent i les instal·lacions, son indestriables de la invenció. La construcció no pot ser reduïda a la mera reproducció de detalls constructius, ans l’edifici ha de ser pensat alhora, des de la seva materialitat. No pot pensar-se una arquitectura sense pensar un construir i un habitar. ++ 5. Capacitat crítica per decidir. Ser arquitecte com a adquirir la capacitat crítica suficient per prendre decisions, respecte de qüestions que tenen a veure amb la paradoxa.

SUPORT TEÒRIC Al llarg del curs farem classes de suport teòric al projecte, sobretot amb la voluntat de clarificar fins on sigui possible, la situació de la cultura arquitectònica contemporània. En aquest sentit interessa especialment posar de manifest com algunes de les arquitectures més recents, no fan altra cosa que seguir fil per randa, els principis generals de l’arquitectura del Moviment Modern, això sí, fen ús de totes les variants que varen coexistir als primers anys del segle XX, sense caure per tant en una caricatura del debat que estava plantejat. Aquests arquitectes segueixen en molts casos disciplinadament, les estratègies i els criteris generals de la modernitat, si bé, com no pot ser d’altra forma, modificades i adaptades a uns temps que ja no són aquells. Nous problemes, nous reptes, nous materials, és a dir la lògica que la dinàmica històrica de la contemporaneïtat imposa. Establir les continuïtats amb la tradició moderna, que es poden seguir encara en l’arquitectura contemporània, ha de ser un dels objectius. ++ 1. La institució de l’arquitectura, pensada des de la continuïtat dels discursos. L’arquitectura com a Institució, tal com ho la defineix Merlau-Ponty, es a dir com “la possibilitat

BIBLIOGRAFIA Bàsica Foucault, Michel. “El orden del discurso”. Barcelona, Tusquets Editors, 1.987. 84-7223.036-8. Moneo, Rafael. “La llegada de una nueva técnica a la arquitectura: las estructuras reticulares de hormigón”. Ed. ETSAB. Monografia núm. 11. Barcelona, 1.976 Prigogine, Ilya.— “Las leyes del caos”.—Barcelona.— Drakontos Bolsillo.—2008.—Milan Laterza, 1993.—ISBN: 978-848432-239-9.— Rowe, Colin; “Manierismo y arquitectura moderna”; Ed. GG; Barcelona, 1978. ISBN: 84-252-0723-1 Tanizaki. “El elogio de la sombra”. Biblioteca de Ensayo Siruela, Madrid, 1.994. ISBN: 84-7844-258-8. Complementària Aalto, Alvar; “La humanización de la arquitectura”; Tusquets Editores, Barcelona. 1977 Aczel, Amir D.—“Entrelazamientos”.— Barcelona.-- Editorial Crítica.—2004.—ISBN:978-84-8432-980-0.— Ahlberg, Hakon. “Gunnar Asplund, Arquitecto”. Colegio de Aparejadores de Múrcia, Múrcia, 1982. ISBN: 84-500-7679 Azua, Fèlix. “Diccionario de las artes”. Editorial Anagrama, Barcelona, 2.002. ISBN: 84-339-6182-9. Bonta, Juan Pablo; “Sistemas de significación en arquitectura”; Ed. GG; Barcelona, 1977. Dalí, Salvador. “El mito trágico de ‘El Angelus’ de Millet”. Tusquets Editores; Barcelona, 2.004. Primera edición: J.J. Pauvert, 1963. ISBN: 84-8310-934-4. De Fusco, Renato. “Historia de la arquitectura contemporánea”. Madrid, editorial Blume, 1981 Deleuze, Gilles. “El pliegue”. Paidós Estudio, Barcelona, 1.989. Eisenman, Peter. “Giuseppe Terragni. Transformations, decompositions, critiques”. The Monacelli Press, New York. 2.003. ISBN: 1-885254-96-2. Giedion, Sigfried. “Arquitectura como fenómeno de transición”. Editorial GG, Barcelona, 1969. ISBN: 84-252-0845-9 Lahuerta, Juan José; “Mobilis in mobili. Notas sobre la idea de progreso en Julio Verne”; Ed. Hacer; Barcelona, 1983. Le Corbusier. “Mensaje a los estudiantes de arquitectura”. Ediciones Infinito, Buenos Aires, 2.004. ISBN: 987-96370-38. Edició original: París, Ed. Minuit, 1957. Rossi, Aldo. “Autobiografia científica”. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1984. ISBN: 84.252-1176-X. Terragni, Giuseppe. “Manifiestos, memorias, borradores y polémica”. Pròleg de Josep Quetglas. Murcia, Colegio de Aparejadores. 1.982. Zumthor, Peter.— “Atmósferas”.—Barcelona.—Editorial Gustavo Gili.—2006.—ISBN-13: 978-84-252-2117—0.--

d’establir-se en una experiència” explicada des d’algunes metàfores. ++ 2. Una definició d’arquitectura: invenció/convenció. L’edifici “Bankinter” de Rafael Moneo, o l’arquitectura com a objecte d’estudi. Kurt Schwiters i Rafael Moneo. ++ 3. El mercat de Santa Caterina d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Arquitectura, entorn i context. ++ 4. Les eines de l’arquitecte i la codificació del “moviment modern”. La crítica institucional de Colin Rowe i Peter Eisenman. Gramàtica i arquitectura. Giuseppe Terragni, i la metàfora de la “machine à habiter”. ++ 5. L’arquitectura de John Hejduk: La difícil síntesi de la Modernitat. A l’obsessió de John Hejduk per l’arquitectura blanca de Le Corbusier, trobem no només una mirada cap al passat, ans sobre tot les pautes per a la seva superació i vigència. ++ 6. Bifurcacions: el temps i els sistemes irreversibles. Enric Miralles i Zaha Hadid. ++ 7. Terceres vies: Alvaro Siza i Josep Llinàs. La ciutat pensada des del paisatge. La metàfora naturalista. ++ 8. Gunnar Asplund i el cementiri del Bosc. Arquitectura i paisatge. El paisatge com a cultura. Altra forma de pensar la metàfora naturalista. ++ 9. Lliçons d’actualitat: Els arquitectes contemporanis o la importància de la cuina de mercat: Libeskin; Herzog i de Meuron; MVDRV, SANAA, Ruiz Geli i tants d’altres. Optatives asociades PROJECTE I MATÈRIA Professor: Cristina Pardal

ESTÈTICA, PENSAMENT Professor: Pau Pedragosa REPRESENTACIÓ ELEMENTS CONSTRUCTIUS 3D PETITA ESCALA. ESPAIS D’OPORTUNITAT Seminario asociado ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA I CIUTAT

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 178h 30m Hores grup gran: 12 h 8.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 58h 30m 31.20% Hores activitats dirigides: 12 h 6.40% Hores aprenentatge autònom: 105 h 56.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

TT I-II ARQUITECTURA I TECNOLOGIA

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _ARQUITECTURA I TECNOLOGIA 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _ARQUITECTURA I TECNOLOGÍA 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _ARCHITECTURE AND TECHNOLOGY

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: JORDI ROS

Esteve Terrades DPA , Oscar Linares DPA , Isabel Bachs DCA1.

Objectius generals del curs

La preparació d’aquest taller temàtic neix de l’experiència de les relacions transversals entre els Departaments de Projectes, Construcció, Estructures i Instal·lacions portades a terme durant més d’una dècada a la Línia Edificació de P-IX i P-X i l’Aula PFC associada, coordinades per Jordi Ros. L’aposta per la transversalitat en els tallers temàtics serveix en el cas d’Arquitectura i Tecnologia per a consolidar la presència de les vessants tècniques en el projecte com a elements enriquidors d’un únic procés, essent aquestes les que guiaran les optatives i seminari associats. Això se suma als objectius del curs d’afavorir i concloure que els coneixements adquirits per l’estudiant al llarg dels altres anys de la carrera, tant en l’assignatura de Projectes com en els altres camps apresos coetàniament, de la Teoria, de la Representació, i amb una especial atenció a la Tècnica en aquesta darrera etapa, s’involucrin dins del seu projecte i accentuïn la consistència de les propostes. En aquest sentit es proposen intensificacions des de l’inici tant en l’exercici dels sistemes de representació i gestió específics a la construcció, com des de la consideració de les solucions estructurals i constructives i la seva avaluació mediambiental, com dels processos d’investigació i desenvolupament de nous materials i sistemes. D’altra banda el taller planteja la necessitat d’incorporar a les eines d’aprenentatge tant l’anàlisi documental, com la visita a edificis existents que apropin l’alumne a l’experiència de la detecció i avaluació in situ dels elements i sistemes tractats en el curs. Una de les tasques dutes a terme a la Línia Edificació de P-IX i P-X i que dota de sentit aquest taller és la necessitat de no únicament ésser transversals dins l’Escola sinó també dins la Societat entenent que l’Escola ha de relacionar-se de forma proactiva amb l’Administració, la Indústria i la resta d’Universitats d’Arquitectura del territori Europeu. En relació a l’Administració, això s’ha concretat amb acords de convenis de col-laboració per a treballar sobre problemes reals de diferents municipis, com ha passat en casos anteriors a Viladecans, Salou i més recentment amb Sant Vicenç dels Horts. Respecte la Indústria el taller pretén incidir en la capacitat de l’arquitecte per aportar solucions en aquest entorn. Si fins ara la Línia d’Edificació manté una fructífera col-laboració amb l’empresa d’alumini Technal, la creació del taller permetrà introduir tanmateix la col-laboració amb el MaterFAD i la seva experiència i capacitat de recerca al voltant del camp dels nous materials i de la seva aplicació en l’àmbit de la construcció. Pel que fa la relació amb altres Universitats Europees, el Taller pretén seguir contrastant la nostra docència i obrir l’aprenentatge a altres experiències acadèmiques. En les darreres edicions s’han establert vincles amb la London Metropolitan Architecture, la Faculté d’Architecture de Paris-Belleville, la TU de Berlin i darrerament amb la Faculté d’Architecture La Cambre-Horta de l’ULB de Brussel-les. Per interessos acadèmics singulars, especificats més endavant, es contempla desenvolupar el proper Taller conjuntament amb la Universitat de Navarra.

Competències Genèriques 1. Comprendre amb tota la seva complexitat els problemes profunds de la concepció formal de la projectació 2. Educar la mirada perquè aquesta refini i doti d’unitat la totalitat dels registres diversos que intervenen en tot projecte 3. Accentuar l’aprenentatge autònom com a procés evolutiu de treball Competències Específiques 1. Estimular la recerca tècnica com a element rellevant en el procés de projecte 2. Reforçar la capacitat de simultaniejar les diferents escales que intervenen en tot projecte. . 3. Adquirir capacitat crítica per determinar les decisions del procés projectual Optatives asociades

INNOVACIÓ TÈCNICA DEL PROJECTE. ESTUDI DE CASOS Professora: Josep Maria González ARQUITECTURA, MATERIALS I MEDI AMBIENT Professora: Cristina Pardal NOVES ESTRATÈGIES GRÀFIQUES D’AVUI I PER A UN FUTUR IMMEDIAT Professora: Ernest Redondo Seminario asociado

L’ARQUITECTURA COM A EXPERIÈNCIA Professora: Isabel Bachs

Hores totals de dedicació de l’estudiantat

Dedicació total: 178h 30m Hores grup gran: 12 h 8.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 58h 30m 31.20% Hores activitats dirigides: 12 h 6.40% Hores aprenentatge autònom: 105 h 56.00%

11121314 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9

16 17 18

75 0.

20 21 22 23 24 25

0.60

26 27 28

MÒDUL A Habitació 9 15.82 m²

0. 60

0.7 5

29 30 31 32 33

MÒDUL B

0.75

37 38

DETALLS FAÇANA 1_10

75 0.

MÒDUL A (Component GRC + aplacat) Es tracta del component de 0,83 x l’alçada 2,85m opac que inclou l’aïllament. Es tracta del mòdul fixe que dóna la imatge d’aplacat des de l’exterior sense obertures. MÒDUL C MÒDUL B (Finestra corredera + lamel·les fixes) Es tracta d’un mòdul que permet la obertura de la finestra per poder garantir la ventilació natural i davant presenta el panell de lamel·les fixes (que actuen de barana) i impedeixen que els pacients més dements puguin cometre una imprudència saltant. MÒDUL C (Finestra Fixe + lamel·les correderes) Es tracta d’un mòdul que permet les visuals sense cap obstacle opac i que permet el control lúminic a través de les lamel·les correderes o de la persiana.

0.60

SECCIÓ FAÇANA HABITACIONS 1_25

PLANTA HABITACIONS 1_25

1_Parquet de fusta de tali saturada 2_Làmina antiimpacte 3_Capa de morter armat (4-5cm) 4_Sistema de terra radiant (16 mm diàmetre) 5_”Huevera” 6_Aïllament de poliestirè (4cm) 7_Capa de compressió (5cm) 8_Biga de formigó pretensat (10x25cm) 9_Forjat unidireccional amb cèrcol perimetral (30x30cm) 10_Forjat a 15 cm encercolat 11_Marc de la finestra mòvil corredera 12_Marc Fixe

13_Premarc 14_Marc finestra fixe 15_Làmina “babero” per a la evacuació 16_Lamel·les correderes 17_Anclatge d’espera 18_ Perfil d’acer en U inoxidable negre (10x15cm) 19_Perfil en L d’ancoratge (amb toleràncies) del component de GRC 20_Placa de pladur amb enguixat blanc 21_Làmina de vapor 22_Component GRC amb aïllament interior (2+11+2cm) 23_Cambra d’aire ventilada 24_Perfil prefabricat de 2,85m per ancorar les plaques 25_Aplacat de peces de pedra de pissarra (83x30cm) 26_Sòcol de fusta 27_Perfil d’acer en L d’anclatge per sostenir el component GRC a compressió (fixe) 28_Neoprè (babero) per evitar la filtració d’aigua 29_Fals sostre de guix blanc 30_Aïllament de llana de roca durant el primer metre de fals sostre (per evitar pont tèrmic) (8cm) 31_Entramat de perfils d’alumini del fals sostre 32_Fluorescent lineal al llarg de la façana 33_Tapeta registrable del bombo de persiana (15cm amb aïllament incorporat) 34_Bombo de persiana 35_Panell de lamel·les fixes 36_Finsestra de doble vidre amb càmera d’aire corredera 37_Finestra de doble vidre amb càmera d’aire fixe 38_Panell de lamel·les correderes

FAÇANA EXPLOTADA CENTRE TERCERA EDAT 1_40

2 3 4

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5 6 7 8

6 7 8 9 10 11

9 10 11

PILARS BIFURCATS 1_100

12 13 14

28 29 30 31 DETALL TROBADA FORJATS 1_25 1_Terra per plantar-hi herbes 2_Geotèxtil 3_Graves 4_”Huevera” per drenar l’aigua 5_Geotèxtil 6_Llana de roca (8cm) 7_Formigó de pendent (2-10cm) 8_Forjat de llosa massissa (30cm)

9_Llistons de fusta de 1 x 6 cm 10_Perfil d’acer d’ancoratge del banc 11_Canal d’alumini 12_Finestra oscilant 13_Fluorescent de baixa emissió (de propietat pública - il·luminació nocturna) 14_Revestiment de fusta encolada

REIXETES La recollida d’aiguïgues pluvials es fa a través d’uns canals situats perpendiculars a la pendent. Aquest element inial serà encarregat de resoldre les juntes entre els diferents canvis de paviment que caracteritzen l’espai púlblic i marquen les directrius d’aquest.

PECES DE FORMIGÓ PREFABRICADES Alternància entre peces de diferents proporcions de 40x120 i 60x120 cm.

15_Peces prefabricades de formigó (40 -60 x 120 cm) 16_Aïllament tèrmic de llana de Roca (5cm) 17_Làmina EPDM 18_Formigó de pendent (2-10cm) 19_Llosa massissa (30cm) 20_Enguixat de color blanc

COBERTA VEGETAL La coberta de la zona polivalent i d’accés de l’escola bressol s’eleva per sobre de la cota de l’espai públic generant una entrada de llum natural. També permet delimitar l’espai de pas gerenant el recorregut del pati interior. La coberta vegetal permet entendre aquest element com un tipus de parterre més que forma part del conjunt.

ACER CORTEN Planxes pretallades a fàbrica de grans dimensions i soldades in situ.

ENCAIX PANELLS U-GLASS

DETALL MUR DE CONTENCIÓ I PAVIMENTACIÓ EXTERIOR 1_25

24 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 25 26 27

15 16 17 18 19 20

1_Peces prefabricades de formigó (40 -60 x 120 cm) 2_Aïllament tèrmic de llana de Roca (5cm) 3_Làmina EPDM 4_Formigó de pendent (2-10cm) 5_Llosa massissa (30cm) 6_Canal prefabricada amb reixeta metál·lica d’acer inoxidable negre 7_Piló 8_Plaques de cautxú (7 cm) 9_Capa de formigó (10 cm) 10_Graves 11_Terreny 12_Escocell rodó d’acer corten 13_Parquet de fusta de tali saturada 14_Làmina antiimpacte 15_Capa de morter armat (4-5cm) 16_Sistema de terra radiant (16 mm diàmetre)

FANALS La linia de fanals recorre tot el passeig, generant una diagonal en cadascun dels trams reforçant i indicant l’espai de pas respecte de les zones d’ús.

17_”Huevera” 18_Aïllament de poliestirè (7cm) 19_Solera de 30 cm 20_Impermeable + geotèxtil 21_Graves 22_Mur de contenció de 30 cm amb punta (0,85m) i taló (0,85m) x 0,6m. 23_Capa de formigó pobre (10cm) 24_Trasdosat amb plaques de pladur (1,5cm) 25_Llana de roca (8cm) 26_Cambra d’aire ventilada 27_Canal de formigó in situ 28_Grava 29_Geotèxtil 30_Impermeable 31_Tub dren

1_Panell prefabricat d’U-Glass (15 cm) 2_Aïllament transparent interior (12 cm) 3_Vidre translúcid 4_Anclatges de fàbrica 5_Silicona per segellar i impermeabilitzar la junta

Els pilars no només tenen avantatges projectuals per a la continuació de l’estructura; sinó que la intenció es marcar una direcció d’entrada i separar conceptualment les 3 parts de l’edifici: Planta soterrani, Planta Baixa, Planta Tipus.

VALLA IL·LUMINADA La combinació d’un model de fanal públic amb una corda de seguretat és la que delimita la graderia. FAÇANA HABITACIONS Es tracta d’una reinterpretació de la típica façana de l’eixample (com ho són les veïnes), prestant especial atenció a la proporció buit-ple i a la linia de forjats que on, allà es dibuixa a través d’elements el els balcons, ara s’ens mostra a través d’un perfil estructural. Ferrater, Balmes 145

PISSARRA Paques de pissarra de 45x80cm.

Les valles han estat dissenyades a través del plec d’una xapa d’acer cortén (de 1,8 x 0,3cm). Funcionalment impedeix que els nens puguin caure a través de la separació mínima entre elles (20cm) i a l’altura dels ulls es pleguen per deixar permeabilitat visual i entendre l’interior d’illa.

FORMIGÓ EN MASSA Formigó abocat in situ amb juntes de retracció.

CAUTXÚ Plaques de cautxú de 40x60 cm.

VIDRE TRANSLÚCID U-GLASS Panells en forma d’u encaixats entre ells de 90cm

IL·LUMINACIÓ GENERAL Es disposen un seguit de llums tipus “downlight” en el fals sostre a banda i banda del pilar, generant una llum difosa a tota la zona porxada.

IL·LUMINACIÓ PUNTUAL INFERIOR Llums puntuals enrasades en el paviment que enfoquen la part inferior del pilar generant un degradat de llum sobre d’aquest emfatitzant la seva presència.

IL·LUMINACIÓ RAMPES Llums puntuals siatuats als laterals de les rampes de manera seqüencial generant un ritme en l’accés.

FAÇANA ZONA PÚBLICA Es planteja una combinació de mur cortina i panells d’U-glass generant un súbtil moviment a través de la transparència del material i de la penetració de la llum a través d’aquest. Pratt Institute

GRAVES Graves de riu de diferents tamanys de 0,5 a 2cm de diàmetre

PECES DE FORMIGÓ PREFABRICADES Alternància entre peces de diferents proporcions de 40x120 i 60x120

FORMIGÓ VIST Alternància entre peces de diferents proporcions de 40x120 i 60x120

ACER CORTEN Planxes de 180x30 cm doblegades a taller

INFRAESTRUCTURA I CIUTAT TT I-II

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _INFRAESTRUCTURA I CIUTAT 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _INFRAESTRUCTURA Y CIUDAD 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _INFRASTRUCTURE AND CITY

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: CARME RIBAS - TON SALVADÓ Eduard Miralles

justificació i objectius

Ciutat i infraestructura són dos conceptes indissociables. L’organització col·lectiva tant dels subministres d’energies com de la gestió dels residus, així com la mobilitat de les persones i dels bens necessaris per a la vida individual i col·lectiva, han estat i continuen sent elements determinants per a la construcció espacial dels nostres entorns urbans i constitueixen el suport indispensable de l’espai públic. Tot i així, sovint l’Arquitectura ha abandonat aquest camp en mans d’altres professions. Des de l’Escola d’Arquitectura proposem formar professionals capaços de treballar, juntament amb experts en altres disciplines, en la construcció-reconstrucció de la ciutat des de la perspectiva del suport infraestructural que les fa possibles. L’objecte de treball i recerca engloba una sèrie de temes que inclouen l’absorció de les infraestructures construïdes dins l’entramat urbà, la reconversió de les ja obsoletes o l’impacte de les noves infraestructures d’informació en la vida de les ciutats. I tot plegat amb una clara consciència de sostenibilitat ambiental i social, que entén el paisatge com a suport infraestructural de les nostres ciutats. Es parteix de les infraestructures urbanes per estendre’s al conjunt de la ciutat, entesa com una unitat complexa on conviuen arquitectures d’escales diferents que acullen activitats molt diverses. Entenem el projecte com l’eina pròpia de reconeixement dels nostres entorns. Seran per tant, els assajos i les propostes de transformació física de la ciutat –les ciutats- l’eix vertebrador de l’assignatura. Aquests projectes però, hauran de comptar amb una mirada transversal que inclogui diferents punts de vista sobre la ciutat. El Taller abordarà la resolució de projectes que, a l’interior de la ciutat, prenguin les infraestructures com a arrel per desenvolupar amb elles, en relació amb elles, o a partir d’elles, una arquitectura urbana que desplegui el seu impacte sobre un entorn més ampli. Parlem d’una arquitectura molt lligada a la cota zero de la ciutat, des de la que s’explotin les possibilitats de la interrelació franca entre el subsòl i l’espai exterior, tan present en la discussió contemporània sobre la reducció de la petjada ecològica i la optimització energètica El Seminari desenvoluparà l’argumentari teòric i exemplar que sustenta el marc de treball que proposem al Taller, la intervenció a la ciutat complexa des de la perspectiva aglutinadora i determinant de les infraestructures. Per això el Seminari s’ocuparà de la història fins a la condició actual de la ciutat, de la història de les infraestructures (a partir del reconeixement del carrer, des de la distribució de l’aigua i el sanejament, fins el suport per a les tecnologies de la informació) i com han estat determinants en les possibilitats d’evolució del fet urbà. I per tant de com la ciutat és i existeix, gràcies al suport ‘silenciós’ de les infraestructures que la fan possible. Dues Assignatures Optatives s’ocuparan de donar l’instrumental tècnic necessari per a què el discurs de la ciutat complexa pugui ser real, des de les infraestructures fins al teixit També proposem un Assignatura Optativa que treballarà des de la Història per reconèixer les arrels del tema que s’aborda al taller.

objectius Competències Genèriques 1. Desenvolupar la capacitat de raonament a partir de la intervenció projectual. 2. Aprendre a treballar en equip i al mateig temps desenvolupar l’autonomia personal, entenent la reprocitat necessària entre les dues maneres d’afrontar les decisions. 3. Educar la mirada crítica sobre les arquitectures urbanes que ens envolten. Competències Específiques 1. Capacitat per elaborar projectes arquitectònics a nivell de ciutat, amb optimització de recursos existents, reutilització de construccions obsolets i capacitat d’adaptació als canvis. 2. Capacitat per a exercir la recerca sobre l’arquitectura de les ciutats a partir del fet projectual, entès com a eina de reconèixement i assaig sobre els nostres entorns. 3. Capacitat per a coordinar o cooperar amb equips pluridisciplinars que actuen sobre la transformació de les ciutats, posant l’énfasi en la construcció-reconstrucció dels sistemes infraestructurals

programa

Continguts 1. Absorció i optimització de les infraestructures dins l’entramat urbà. Reconversió d’infraestructures obsoletes. Incorporació de les noves infraestructures. 2. Conèixement de l’arquitectura relacionada amb la cota zero i deudora del suport infraestructural, 3. Capacitat per detectar i enunciar un projecte concret en entorns complexos Tasques: 1. Argumentació de la necessitat d’intervenció arquitectònica en un fragment de ciutat marcada per la presència de les infraestructures. 2. Desenvolupament d’un projecte arquitectònic en relació al fragment de ciutat esmentat, entenent les infraestructures com a mediadores entre l’espai públic i el privat. 3. Intensificació del projecte en aspectes determinats (estructura, comportament mediambiental, organització programàtica, moviment de les persones, organització de fluxes…)

metodologies docents El taller s’entén com un espai d’autoaprenentatge a partir del debat col·lectiu i l’experiència compartida, sobre la base del treball de tots els alumnes. Per tant l’assistència és un requisit indispensable. El professors proposaran i raonaran el temes sobre els que cal treballar, n’aportaran referències i dirigiran la discussió a partir del treball presentat

pels alumnes. La ciutat contemporània, amb tots els seus estrats, serà el camp de treball propi de la unitat i la ciutat de Barcelona, el seu laboratori natural. Tots els projectes tindran el seu origen o la seva comprovació a la ciutat de Barcelona. La Barcelona d’avui, però també la Barcelona que ha estat i la que haguès pogut ser. No es distingirà entre la ciutat construïda i totes les propostes pensades per als llocs objecte d’estudi, ni tampoc entre les diferents escales d’intervenció. Arquitectura i ciutat s’entenen aquí com un material continu per a ser abordat des del projecte com a instrument únic i no des de l’especialització habitual. Tot i treballar a Barcelona, s’incorporaran al taller altres ciutats que, convertides en laboratori d’experimentació, permetran extreure’n aprenentages capaços de ser traslladats a la nostra ciutat. El taller es pautarà a partir d’una seqüència de sessions de correcció col·lectiva a la que assistiran professors no ordinaris del taller, com els responsables del seminari i les optatives i el professor Elías Torres. L’evaluació es farà a partir del treball entregat però també es tindrà en compte tot el procés d’elaboració, tant pels seus èxits com pels seus errors. Optatives asociades INFRAESTRUCTURA Y SERVICIOS URBANOS Professor: Félix Pardo

INFRAESTRUCTURES URBANES. ESTRUCTURES DE GRANS LLUMS Professora: Jorge Blasco TRAZAS OCULTAS EN LA CIUDAD ANTIGUA Professor: Pedro Azara Seminario asociado INFRASTRUCTURA, CIUTAT I ARQUITECTURA Professor: Ángel Martín

䄀堀伀一伀䴀䔀吀刀䤀䄀䐀䔀䰀ᤠ 䔀匀吀䄀吀䄀䌀吀唀䄀䰀

䄀堀伀一伀䴀䔀吀刀䤀䄀䐀䔀䰀䄀倀刀伀倀伀匀吀䄀

䄀堀伀一伀䴀䔀吀刀䤀䄀䐀䔀䰀ᤠ 䔀匀吀䄀吀䄀䌀吀唀䄀䰀

䄀堀伀一伀䴀䔀吀刀䤀䄀䐀䔀䰀䄀倀刀伀倀伀匀吀䄀

TT I-II TALLER DE PROJECTES

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _TALLER DE PROJECTES 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _TALLER DE PROJECTES 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _PROJECT WORKSHOP

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: EDUARD BRU BISTUER - ENRIC SERRA RIERA Aquiles González

metodologies docents

TALLER DE PROJECTES L’aprenentatge de la projectació a qualsevol escala exigeix inevitablement la pràctica del projecte. La metodologia docent d’aquest Taller temàtic orientat a la projectació inter-escalar es fonamenta en un exercici projectual situat en un espai intervenció ben delimitat i a diverses escales. Exercici simultani de les diferents escales: Escala de l’arquitectura, escala del context intermedi i estudi de la influència extensa en la ciutat o el territori. L’escala com la proporció és una forma de mesurar. L’escala referirà el projecte de les arquitectures al projecte urbà i aquest a una entitat major de la ciutat o el territori. Una pràctica ben diferent de la convencional que pressuposa que una escala és més important que les altres i que aquestes s’encadenen en la seva pràctica segons una cadena lineal. Les comprovacions permanents i simultànies pel que fa a les decisions a l’escala de l’arquitectura dels edificis i si aquestes són coherents amb l’escala del projecte urbà seran constants en els dos sentits. Aquest és l’objectiu metodològic que identifica el Taller Temàtic. El projecte desenvolupat en el Taller es recolzarà en el seminari pel que fa al desenvolupament i aptitud del programa tant a l’escala de l’arquitectura com en el projecte urbà i en les optatives pel que fa a la materialitat de l’arquitectura i a l’adequada condició estratègica del projecte (Optativa). objectius d’aprenentatge de l’assignatura

TALLER DE PROJECTES La divisió de l’ensenyament de l’arquitectura en matèries diverses és un fet obligat per inevitables raons pràctiques. La reducció de la complexitat disciplinar i cultural de l’arquitectura i la ciutat ens ha portat per aquestes mateixes raons a una divisió característica, no per operativa menys cruenta: la subdivisió del projecte en escales i tasques diverses i successives. D’aquest pecat original en deriva el divorci entre la dimensió arquitectònica i la urbanística i la no menys greu separació entre concepció (projecte) i tècnica (materialitat). El Taller de Projectes té respecte al projecte professional (strictu sensu) un avantatge relatiu primordial. El projecte professional implica una elecció que és excloent de la resta d’alternatives possibles. Així el projecte s’acompanya d’un sistema particular de raonaments que actuen de rígida cuirassa protectora. En canvi en el Taller de Projectes es pot adoptar un to menys greu, més experimental. La força d’aquest Taller rau en l’oportunitat d’instituir un marc on retrobar l’acte de projectar i l’acte de conèixer com parts d’un mateix moviment intel·lectual i emotiu. Les escales del projecte d’arquitectura i el projecte urbà es treballaran alhora des de la seguretat que hi ha un camp intermedi de compromís entre l’arquitectura i la ciutat o territori que la conté. Mitjançant el projecte explorarem la capacitat dinàmica i regeneradora de la integral arquitectura-urbanisme com a eina transformadora del nostre medi i també explorarem, sense que el procés es tanqui, com les decisions sobre la matèria (optativa 1) tenen la mateixa jerarquia que les més generals sobre continguts programàtics, traçats, context i espai públic/col·lectiu/privat (optativa 2). Finalment, comprovarem com el projecte reescriu les situacions i els components emotius (ànims) que caldrà escoltar pas a pas (és per això que finalment serà jutjat). Pretenem doncs restaurar allò possible la unitat del procés creatiu, que per ser-ho ho és a totes les escales i està inevitablement fet de lloc, idea i matèria. Competències Genèriques Competència projectual a l’escala de les arquitectures. Competència projectual a l’escala del projecte urbà. Competències Específiques Competència pel que fa al desenvolupament qualitatiu de projectes arquitectònics. Competència en la redacció de projectes urbans. Competència en l’anàlisi i aptitud dels llocs urbans i del territori per a les funcions, programes i usos privats-públics més pertinents. Competència en el coneixement qualitatiu de la relació projecte/materialitat i de la relació programa/concepció. Competència en el desenvolupament i gestió de projectes de complexitat, a qualsevol escala. Competència en el desenvolupament projectual i tècnic de l’espai públic en relació íntima amb les arquitectures i les activitats.

CONTINGUTS

Continguts Proposar programes funcionals ben articulats de caràcter públic/col·lectiu i privat adequats a un àmbit urbà ben delimitat. Resoldre mitjançant projecte, les diverses escales i temps que planteja una intervenció. També quan és susceptible de ser executada per etapes. Atenció a la condició material tant dels edificis com de les peces urbanes. Arquitectura i projecte urbà dibuixats al detall. Atenció al potencial (utilització real) que pot derivar d’aquests projectes d’arquitectura i ciutats pensant simultàniament els components públics col·lectius i privats. D’aquesta feina en poden sortir solucions arquitectòniques híbrides radicalment contemporànies.

Tasques Les tasques estaran directament relacionades amb el calendari i els continguts de les optatives i el seminari. Calendari A banda les classes setmanals, cada tres setmanes es realitzarà una sessió crítica transversal a les diverses assignatures que composen el Taller temàtic obert al públic i als professionals convidats. Optatives ESPAI PÚBLIC / DISSENY URBÀ Coordinació: Professors Maria Rubert, Enric Serra, Aquiles González Seminari SEMINARI VIGÈNCIA DEL REALISME Coordinació: Professors Enric Serra i Eduard Bru

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _TALLER DE PROJECTES 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _TALLER DE PROJECTES 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _PROJECT WORKSHOP

Interior llotja

Paseo ciudadela

Encuentro fortuito

Encants

Llotja

Antes...

fachada calle

Antes...

fachada patio

Materialidad

1.Revestimiento cerámico interior gris 2..Revestimiento exterior de estuco blanco 3.Antepecho cerámico blanco 4.Contraventana de madera de pino barnizada. 5.Carpintería de aluminio . Negro 6.Aislante térmico de poliestireno 5cm 7. Muro de carga de hormigón armado

1.Revestimiento general: estuco blanco 2Filtros: Contraventanas de madera de pino barnizadas

me ves, no me ves

3.Zócalo: Pavimento general de la propuesta. piezas de hormigón claro

la calle 1.150

1.Revetimiento general: estuco blanco 2Filtros: Patio pequeño: barras de acero Patio grande: lamas de madera 3.Carpinterías de madera

el patio 1.150

Materialidad

TT I-II PROJECTE I INDUSTRIA

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROJECTE I INDÚSTRIA 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROYECTO E INDUSTRIA 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _PROJECT AND INDUSTRY

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: ELENA FERNÁNDEZ Eugeni Bach -Eduard Calafell

justificación

Reunir las dos palabras -proyecto e industria- genera un enunciado que ofrece una clara posibilidad a un campo de trabajo donde la industria incida directamente desde la fase inicial y posterior desarrollo del proyecto arquitectónico. Esta relación no pretende utilizar las soluciones que ofrece su tecnología como recurso sino, bien al contrario, como herramienta de proyecto. El actual planteamiento de la asignatura de Proyectos del curso anterior, cuarto, plantea definitivamente el proyecto, como un lugar de encuentro del resto de los conocimientos impartidos por el resto de las disciplinas de los estudios reuniendo técnica, construcción estética e identidad. La asignatura de Proyectos no se posiciona “al margen” de las restantes sino todo lo contrario ya que también representa, permite y concreta otros conocimientos específicos y su interacción de los unos con los otros. Se podría afirmar que la asignatura genera un campo de encuentro donde deben aplicarse coherentemente las otras disciplinas. Ante este primer estadio de “coordinación”, la propuesta que aquí se presenta da un paso en una dirección concreta: utilizar aquellos productos nacidos desde la lógica industrial y aplicarlos de una manera directa en el proceso de proyecto. Con ello, lo que se pretende es recuperar la distancia anunciada por Rafael Leoz en 1960 en su texto ¿Vamos por buen camino? en el decía: Si la civilización actual desapareciera, como ya desaparecieron otras civilizaciones, y los arqueólogos intentaran, en un futuro lejano, reconstruirla, basándose en los vestigios descubiertos, bien seguro que no sería la arquitectura contemporánea –excepto la industrial- lo que más les llamara la atención para servirles de punto de referencia de su trabajo. Serían los productos de otras técnicas actuales lo que les apasionaría por sus sugerencias. Serían los resultados obtenidos hasta hoy por la aeronáutica, la astronáutica, la industria del automóvil, la electrónica, la cirugía, la industria naval y la cinematografía por no decir otros ejemplos, lo que les permitiría reconstruir acertadamente nuestra civilización. Si consideramos estas circunstancias, comparándolas con las de otras épocas pasadas, llegaremos a la conclusión de que la técnica de la arquitectura actual se encuentra muy retrasada en relación con otras ramas del saber y obrar del hombre contemporáneo. El taller que planteamos pretende acortar esta distancia trabajando con el prototipo industrializado desde una óptica diferente, aquella que en vez de situarlo en el momento de la resolución de una forma ya definida, lo sitúa en el momento de su concepción. Esta reflexión no es nueva, maestros de movimiento moderno ya intuían esta necesidad, la transformación disciplinar que todos ellos proponían tenía que ver con la evolución en los sistemas constructivos y con la aplicación de nuevas técnicas y materiales. Le Corbusier, con su idea de “máquina de habitar”, pretendía llegar a construir una casa de forma parecida a cómo se fabricaba un automóvil. Mies, en su búsqueda personal hacia una arquitectura que fuera “símbolo de su tiempo”, se centró expresar la potencialidad formal del material industrializado desde una estrategia de proyecto basada en rechazar, a priori, problemas de forma y reconocer sólo los problemas de construcción. Con ello, el arquitecto alemán reivindicaba una arquitectura de carácter universal y simple, que fuese honesta en el empleo de los materiales y en las estructuras, lo que dio lugar a obras caracterizadas por una sencillez esencialista y por la sinceridad expresiva de sus elementos estructurales. Además de las referencias a estos dos maestros y a la obra de arquitectos posteriores, como por ejemplo Louis Kahn, el Taller se apoyará en textos que justifican la línea de trabajo propuesta. El artículo “Forma y estructura “ de Poul E. Skriver será uno de ellos, en él se insiste en destacar la honestidad como una virtud cuando forma y estructura están íntimamente vinculadas. Asimismo se insistirá en que el alumno reconozca que esta inquietud ha sido algo constante en la arquitectura sin nombres propios. Aunque históricamente nos podríamos remontar bastante tiempo hacia atrás, sí reseñar cómo, y por citar un ejemplo, la técnica del “baloon frame” permite la realización de construcciones de madera donde la técnica establece unos principios de realidad. Su lógica no es limitativa, sino bien al contrario, permite realizar un margen de reflexión paralelo y vinculante a la propia realidad del proyecto estableciendo previamente lo que podríamos definir como “las reglas de juego”. Otro caso claro sería el uso de estructuras prefabricadas. Este tipo estructural tampoco es restrictivo a la hora de realizar proyectos siempre y cuando acompañe el proceso creativo desde su origen, como una primera premisa para convertirse en una herramienta fundamental y básica. Sus múltiples posibilidades permiten desde un concepto “bidimensional” donde su realización se basa en el montaje de elementos (cimientos, pilares, jácenas y forjados), a lo que podíamos definir como “tridimensional” donde pasamos de elementos a módulos y su relación concluye en su adicción, apilamiento, etc

objectivos Por lo expuesto, lo que el taller pretende es que el alumno, en vez de concebir a partir de imágenes, parta de materiales concretos y de la manera en cómo estos se relacionan. Esta táctica tectónica persigue una estrategia clara: la definición de sistemas capaces de integrar forma y construcción, a partir de la definición de unos principios de orden que posibiliten la concordancia entre el todo y las partes que constituyen el objeto arquitectónico. Este procedimiento no tiene porqué implicar regularidad y jerarquía, pero si equivalencia y clasificación. La formulación de este orden exigirá una propuesta geometría capaz de dotar de consistencia formal al sistema propuesto, a través de un ejercicio de sintaxis constructiva en el que cada material se lee en sí mismo sin fundirse con el resto. De esta manera, el alumno descubrirá que la geometría, en vez de un mecanismo ensimismado, será la regla que guíe e integre la totalidad de decisiones del proyecto, sin coartar con ello su libertad creadora. La integración de geometría y material perseguirá, como fin último, optimizar la experiencia sensible de la arquitectura. Otro de los ámbitos de investigación que se plantea desde este Taller es el ambiental. El alumno deberá proponer un proceso constructivo basado en: la reducción de residuos, la minoración del gasto energético y en la disminución de los plazos de puesta en obra. Con ello se pretende incentivar la conciencia ambiental en el estudiante desde el momento cero de la concepción del proyecto. Se trata por lo tanto de un Taller de Proyectos que afronta de forma simultanea tres líneas detrabajo con contenido propio y complementarias entre sí: -Investigación formal -Investigación técnica -Investigación aplicada Tres exploraciones posibles gracias a la transversalidad que ofrece el taller a partir de las asignaturas optativas propuestas y del seminario y dirigidas a catalizarse en una forma arquitectónica determinada desde los siguientes principios: -Rigor -Precisión. -Economía. -Universalidad ¿Cuántas veces puede utilizarse un mismo molde?, ¿de cuántas maneras diferentes se puede utilizar un mismo componente sin alterar sus características?. ¿Se puede sistematizar una solución?, ¿es viable una solución al margen del estándar?. ¿Qué repercusión económica implica alterar un elemento industrializado?, ¿es posible?. ¿Existe una solución idónea?. ¿Qué opción es más rentable?. ¿Se pueden utilizar elementos y materiales tradicionales de una nueva manera compatible con esa lógica?. Toda esta selección de preguntas es aplicable a todas las materias que inciden en el proyecto pero entendidas no como recurso sino como herramientas proyectuales que permiten su mayor eficacia. El alumno encontrará respuesta a todas ellas a través del mecanismo intelectual que posibilita el proceso de diseño al catalizar en forma arquitectónica, los diferentes conocimientos recibidos desde la transversalidad docente del Taller. Competències Genèriques 1. Capacidad para definir tácticas y estrategias proyectuales 2. Habilidad para usar de forma equilibrada y compatible técnica, tecnología, la economía y la sostenibilidad. 3. Aprendizaje autónomo. 4. Trabajo en equipo. 5. Comunicación oral, gráfica y escrita. 6. Desarrollo del juicio arquitectónico. 7. Conciencia medioambiental. Competències Específiques 1. Uso de instrumental técnico como herramienta de proyecto. 2. Dominio de herramientas orientadas a la industrialización y prefabricación. 3. Conocimiento de materiales industrializados. 4. Dominio de la técnica de Construccion en Seco. 5. Desteza en la concepción de sistemas que garanticen la adaptabilidad y flexibilidad. 6. Uso solvente de los recursos de información. 7. Aptitud tectónica, tanto en el diseño de las “partes” como en la formalizacion del “todo”. 8. Integración de conocimientos de otras asignaturas 9. Concebir con la misma intensidad escalas diversas del proyecto.

estructura del curso El taller se estructura en dos etapas que coinciden con los cuatrimestres académicos del curso, en cada uno de ellos se desarrollará un proyecto. Durante el Primer Cuatrimestre, el Taller hará un recorrido: de la Industria al Proyecto, mientrasque en Segundo Cuatrimestre se plantea el recorrido inverso: del Proyecto a la Industria. Esta estructura se justifica desde un punto de vista lógico, ya que mientras en la primera etapa el alumno descubre la potencial formal “de las partes” (elementos industrializados en catálogo) para la concreción física “del todo” (objeto arquitectónico), en la segunda etapa, una vez adquirido el instrumental necesario, estará habilitado para proponer el elemento y el sistema que harán posible un abanico de soluciones para “el todo”. Su propuesta elemento+sistema deberá ser “abierta” y permitir configuraciones diversas. Aquí radica la verdadera dimensión del taller, pues como investigación aplicada, deberá facultar al alumno con unas competencias específicas que le proporcionarán un doble perfil profesional: el de arquitecto y diseñador industrial. Ambos Cuatrimestres se estructurarán de acuerdo a dos coordenadas: la temporal y la temática.

BIBLIOGRAFIA Bàsica - MARTIENSSEN, R.D. La idea del espacio en la arquitectura griega. Ed. Nueva Visión. 1977. - CAPITEL, Antón. La arquitectura compuesta por partes. Ed. GG. 2009. - TORROJA, Eduardo. Razón y ser de los tipos estructurales, Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento, 3ªed, Madrid, 1960. - FOUCAULT Michel. The Order of Things. Vintage Books Edition, April 1994. -SEMPER, Gottfried. Style in the Technical and Tectonic Arts, or Practical Aesthetics. Los Angeles, 2004. -BOTTICHER, Kart. Die tektonik der hellenen. Nabu Press 2010 -DEPLAZES, Andrea. Construir la arquitectura. Del material en bruto al edificio. Un manual. (ed.). Ed. GG. 2010. - GRAF, FRANZ. DELEMONTEY, YVAN ; Architecture industrialisée et préfabriquée : connaissance et sauvegarde. Presses polytecniques et universitaires. Laussanne, PPUR. 2012 - HENLEY, SIMON; The architecture of Parking. Thames and Huston, London 2007 - BAUS, URSULA Y SCHLAICH, MIKE; Footbridges, structre, desing and history. Birkhäuser, Basel2007. - NEUFERT, ERNEST; El arte de proyectar la arquitectura. GG. Barcelona 2014 -COLLINS, HUGH; Transporte y arquitectura. Laurence King Publishing. Londres 2003 -Edificios Modulares. PAB 02. Ed. ETSAB/UPC. 2010 -Edificios Modulares. PAB 02. Ed. ETSAB/UPC. 2010 -Plantas Bajas-Ground Floors. PAB 03. ETSAB/UPC. 2011·

Mientras que la primera tendrá que ver con unas entregas pautadas por semanas lectivas, la segunda tendrá que ver con los tres ámbitos de trabajo donde el taller interfiere: la construcción del lugar, la construcción del objeto y los conceptos que construyen el trabajo intelectual derivado de ambas. Partiendo de estas premisas, obtendremos la siguiente estructura: Optatives asociades ESTRUCTURES PREFABRICADES. ESTRUCTURES INDUSTRIALITZADES Professor: Jorge Blasco

ARQUITECTURA MEDIOAMBIENTAL: ENERGÍA CERO Professora: Joyce Debotton INNOVACIÓ TÈCNICA EN EL PROJECTE. ESTUDI DE CASOS Professor: José Maria González DISSENY PARAMÈTRIC PER LA INFORMACIÓ GRÀFICA I LA GESTIÓ DEL PROJECTE ARQUITECTÒNIC Professor: Eloi Coloma Seminario asociado LAS PARTES Y/O EL TODO: SOBRE LAS RELACIONES ENTRE ARQUITECTURA E INDUSTRIA EN LA ARQUITECTURA DEL SIGLO XX Professor: Fernando Álvarez Prozorovich

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Avaluació continuada

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROJECTE I INDÚSTRIA 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROYECTO E INDUSTRIA 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _PROJECT AND INDUSTRY

Análisis del lugar: Planteamiento del problema

“Las grandes infraestructuras no deben fracturar el paisaje, ni destruirlo. Lo que deben hacer es adaptarse a él, integrarse en él.” - Manel Milla

Proyecto, paisaje e indústria: La T-2, oportunidades y desafios.

Manel Milla Pereira

“La contradicción en la arquitectura puede ser un elemento de proyecto. Que el pequeño aguante al grande, que vuele, que desafíe la gravedad...” F.Javier Torre-Marin Rodriguez

Proyecto, concepto e indústria: Desafiando las leyes de la gravedad

Francisco Javier Torre-Marin Rodriguez

“El cielo y la tierra, lo pesado y lo etéreo, siempre en tensión, siempre en contradicción, jugando a ser uno, a ser proyecto”

Proyecto, materia e indústria: Lo estereotómico y lo tectónico

Xavier López Corres

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROJECTE I INDÚSTRIA 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _PROYECTO E INDUSTRIA 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _PROJECT AND INDUSTRY

Análisis del lugar: Planteamiento del problema

“Las grandes infraestructuras no deben fracturar el paisaje, ni destruirlo. Lo que deben hacer es adaptarse a él, integrarse en él.” - Manel Milla

Proyecto, paisaje e indústria: La T-2, oportunidades y desafios.

Manel Milla Pereira

“Al final de lo que se trataba era de hacer desaparecer la estructura, De igual modo que tratamos de hacer desaparecer los límites aeroporturarios” F.Javier Torre-Marin Rodriguez

Proyecto, concepto e indústria: Haciendo invisible lo visible

Francisco Javier Torre-Marin Rodriguez

“El cielo y la tierra, lo pesado y lo etéreo, siempre en tensión, siempre en contradicción, jugando a ser uno, a ser proyecto”

Proyecto, escala e indústria: Escalas en suspensión. Dos programas, un único edificio.

TT I-II HABITATGE I REHABILITACIÓ

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _HABITATGE I REHABILITACIÓ 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _VIVIENDA Y REHABILITACIÓN 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _HOUSING AND REHABILITATION

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: EVA PRATS I RICARDO FLORES

Seminari Construir Comunitats: Antoni Ramon, Departament de Composició

Seminari Tecnologia de la Rehabilitació: Jordi Maristany, Departament Tecnologia

Altres professors del taller: Daniel Mòdol i Zaida Muxí (Departament Urbanisme), Irma Arribas (Departament Expressió Gràfica)

OBJECTIUS El taller temàtic Habitatge i Rehabilitació es proposa treballar a barris degradats de la ciutat, llocs que per diferents raons han arribat a un estat de fragmentació i discontinuïtat física però també social, del teixit veïnal. L’habitatge col·lectiu, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. Així, la introducció de nous habitatges cerca recuperar la continuïtat i unitat d’aquests barris, amb l’objectiu d’arribar a construir una comunitat. El programa es complementa amb un teatre o centre cívic, un equipament de barri que és un lloc de trobada entre veïns on reforçar la construcció d’una comunitat. El taller treballa amb dos objectius paral·lels: 1. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació, la comunitat, adaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. 2. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes. L’assaig de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat, constitueixen el nucli del treball de l’assignatura.

ISNTERESSOS 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó de la seqüència que la uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorpora un fragment urbà en desús, i per tant demana aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. 3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat. 4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col·lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. 6. La tipologia és sempre específica, sempre lligada a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. 7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre

METODOLOGIES DE TREBALL Observació és projecte. L’exercici és anual però es divideix en dos parts, que corresponen als dos quadrimestres. Al primer es comença documentant la situació en que es troba el barri desenvolupant cartografies –històriques, topogràfiques, socials...-, com a forma d’observació i per a que l’estudiant pugui prendre coneixement i posició en relació a temes o interessos del lloc, abans de fer una proposta. Desenvolupar projectes. Al segon quadrimestre es comencen a desenvolupar, paral·lelament, el teatre / centre cívic i els habitatges, tenint en compte els dos programes i que aquests vagin evolucionant a la vegada. La definició final dels treballs arriba fins a l’estudi de tipologies d’habitatge que han de ser innovadores i especifiques per aquest lloc, inspirades en els diferents perfils de veïns que s’han conegut a les entrevistes realitzades al primer quadrimestre. De cara als estudiants que s’incorporen al taller al segon quadrimestre, aquests escullen entre els projectes que s’han desenvolupat al primer quadrimestre un solar i projecte que els interessi, i comencen a desenvolupar-ho prenent aquesta base com a inici del seu treball. Aula i Carrer. El taller intercala períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes... Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament, i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions i experiències. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social... Competències Genèriques 1. Recollir i presentar el material amb què fem les coses, valorant-lo, no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior. Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte pot ser contat a través dels materials que en formen la construcció. 2. La pressa de dades a partir de entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat e intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses amb ciutadans en dades de projecte. 3. Els límits del projecte. Els estudiants decidiran la dimensió i àrea d’influència del seu projecte, la seva escala, límits i posició concreta, sempre en relació a les condicions que trobin i a les que vulguin atendre. A l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte. Competències Específiques 1. La reutilització d’edificis existents com a possibilitat per a incorporar noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva. 2. Entendre que l’estudi tipològic és sempre específic del context urbà en el que s’insereix el conjunt d’habitatges. La tipologia i les seves variacions sempre lligades a una forma urbana i social específica, mai com a episodi aïllat i teòric sinó dins d’una visió completa que incorpori el caràcter social, urbà i històric del barri. Entendre que capacitat de variació de la tipologia segons orientació urbana, solar o social, mida i relació amb els espais comunitaris, és la base de l’habitatge social col·lectiu. 3. Aprendre a valorar els projectes d’habitatge des de la seva capacitat de generar comunitat i la seva relació amb l’entorn immediat. Entendre la capacitat d’una comunitat concreta de generar vincles entre els seus membres. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com a un lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança. Seminari associat CONSTRUIR COMUNITATS Professor: Fernando Antoni Ramon

TECNOLOGIA DE LA REHABILITACIÓ Professor: Jordi Maristany programa Continguts 1. Habitatge. Proposar un programa d’habitatge col·lectiu en un fragment de Barcelona, vinculant l’habitatge a programes complementaris de manera d’integrar-ho a una estructura social ja en funcionament. 2. Rehabilitació. Detectar estructures existents que han quedat obsoletes, estudiant les seves capacitats físiques i espaials que permetin incorporar nous usos requerits per la ciutat actual, com habitatge o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat a partir de la economia de medis i la obsolescència de certes estructures. 3. 3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, i en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per a evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat. 4. Conèixer l’evolució de la ciutat actual. Entendre el temps com a eina de projecte, aproximant-se als plànols històrics de la ciutat com a material de treball per a comprendre el lloc de l’enunciat com a un lloc en evolució, que ha viscut canvis i reconstruccions. Això permetrà tenir més llibertat per a continuar modificant-ho, donant entrada als interessos propis de cada estudiant. 5. Els habitants. L’estudi de la realitat sociològica de la zona anirà acompanyat de presses de dades mitjançant entrevistes, trobades i diàlegs amb veïns i altres agents actius al barri. 6. Definició constructiva del projecte. La proposta haurà d’acabar desenvolupant-se constructivament a les darreres fases del curs. Interessa al taller el desenvolupament espaial,

tasques 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada ja que el curs comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els tres primers mesos del taller, al confrontant-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneixen a la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demanarà aprendre a observar les seves qualitats espaials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. 3. Escales de treball. Treballar a diverses escales per a entendre el lloc i el programa en la seva totalitat, atenent a la seqüència d’espais intermedis que formen el recorregut des de la casa a la comunitat a la ciutat. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. 4. Observació directa. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social... Tan sols a partir de la combinació d’aquesta condició múltiple del lloc es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu, que incorpori aquesta condició tan amplia del lloc. 5. Entrevistes a veïns i anàlisi de les seves opinions. Entrevistar als veïns de la zona i a altres agents socials o polítics actius a la zona, actors de la realitat cívica del lloc. 6. Constructivitat. Arribar a la definició material i constructiva del projecte. 7. Multi disciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades de altres camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta. 8. Conèixer tots el treballs que es desenvolupen a classe. Si el taller exigeix molta claredat en la comunicació gràfica i oral, és amb l’objectiu de fer participar la totalitat de l’aula a cada exercici individual.

TT I-II VISITING STUDIO

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _VISITING STUDIO 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _VISITING STUDIO 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _VISITING STUDIO

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 7,5

PROFESSORAT

Responsable i altres: RCR Arquitectes (Aranda, Pigem, Vilalta) Gilles Trégouet. (Arquitecte associat RCR Arquitectes) + Estel Ortega (Arquitecte professora associada ETSAB)

Visiting Studios ETSAB

01 Anupama Kundoo Visiting Studio 2014 Carles Crosas ETSAB assistant teacher

02 Ricardo Bak Gordon Visiting Studio 2015 Eduardo Cadaval ETSAB assistant teacher

03 Stephen Bates Visiting Studio 2015 Hector Mendoza ETSAB assistant teacher

04 Agence TER Visiting Studio 2016 Pilar Calderon ETSAB assistant teacher

05 RCR Visiting Studio 2016 Estel Ortega ETSAB assistant teacher

06 Dietmar Eberle Visiting Studio 2017 Judith Leclerc ETSAB assistant teacher

programa curs 2015/2016 ETSAB - VISITING SCHOOL_2016-17 REPENSAR LA MAR BELLA RCR arquitectes

PRESENTACIÓ El Taller Temàtic Visting School de l’ETSAB d’aquest any se centrarà en l’àrea de la platja de la Nova Mar Bella a Barcelona. Repensar aquesta àrea en relació a la platja i a la ciutat. També en el propi paisatge, reconèixer les característiques, singularitats i sinèrgies del lloc. El Taller posarà especial èmfasi des del punt de vista projectual en valors relatius al LLOC i el caràcter de proposta TANCADA en un temps i format determinat. Pel que fa a la seva filosofia partirà de l’EXPERIÈNCIA, la TRANSVERSALITAT i el COMPARTIR. En aquest sentit es tracta d’un curs obert on l’estudiant ha de ser prospectiu i propositiu, tant pel que fa a la manera de mirar el lloc i de decidir el programa com pel que fa a la pròpia descoberta dels recursos que permeten explicar i representar millor la feina. Igualment es planteja el treball en equip alhora de l’individual (presentació + projecte propi). Per aquest motiu es proposa plantejar continguts complementaris i transversals al taller amb la participació de personatges provinents de disciplines diferents a l’arquitectura però afins a ella, amb la voluntat d’esperonar la motivació per trobar nous llenguatges tant d’aproximació intel·lectual com de representació del projecte arquitectònic. El Visiting School 2016-17 estarà impartit pels professors: RCR Arquitectes (Aranda, Pigem, Vilalta) Gilles Trégouet. Arquitecte associat RCR Arquitectes + Estel Ortega, Arquitecte professora associada ETSAB

210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _VISITING STUDIO 210142 - TT I-II - Taller Temàtic I-II _VISITING STUDIO 210142 - TT I-II - Thematic Design Studio I-II _VISITING STUDIO