PROJECTES I-II M
210112 - PRJ I - Projectes I-II M 210112 - PRJ I - Proyectos I-II M 210112 - PRJ I - Design studio I-II M
Unitat responsable: Unitat que imparteix: Crèdits ECTS:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics 7,5 (PRJ I) + 7,5 (PRJ II)
PROFESSORAT Responsable i altres:
M - ANTONIO ARMESTO AIRA Luis Ángel Domínguez Moreno - Jaime José Ferrer Fores - Karin Elke Hofert Feix - Ariadna Perich Capdeferro Sergi Serra Casals - Roger Such Sanmartín - José Manuel Toral Fernández - Cristina Gaston Guirao
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques il’ergonomia. EP10. Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. EP10. Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). Genèriques CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials
Grup
179 Estudiants - Ratio: 25,5 estudiants/professor GRUP 11 ++ REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I ++ CONDICIONAMENTS I SERVEIS I ++ HISTÒRIA I ++ URBANÍSTICA I GRUP 12 ++ REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II ++ CONSTRUCCIÓ I ++ ESTRUCTURES I ++ URBANÍSTICA I
Hores setmana
T-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6 T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4 L-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25 L-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25 L-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25 L-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25 Activitats No Presencials
Hores semestre
Treball autònom 105
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Las directrices para el segundo curso de Proyectos (PI y PII) señalan las nociones de construcción y de lugar como las principales a trabajar y transmitir. Algo que, para poder ser convertido en un Programa Docente concreto, debe ser desarrollado analítica y críticamente. Por ejemplo, según esas directrices, la construcción se asocia y casi se identifica con la idea de materialidad, que es lo que convierte al proyecto en un documento técnico caracterizado por “la precisión de las medidas y la solidez del conjunto”. Este uso del lenguaje se sirve de unos lugares comunes más próximos a la profesión, por decirlo así, que al propio estadio formativo y de adquisición de las destrezas y de los conceptos en que consiste la carrera de arquitectura. Por ello, nos parece de la máxima importancia en los cursos iniciales formularse, antes que nada, la pregunta por la genuina utilidad de la arquitectura, reflexionar sobre su modo de ser, sobre su carácter propio (ethos), sobre sus elementos y sus reglas para hacerlos operativos en la didáctica del proyecto. La arquitectura es un hecho que posee una sustancia espacial; el proyecto consiste en el arte o habilidad de establecer delimitaciones espaciales. La genuina utilidad de la arquitectura consiste en construir lugares, es decir sitios atravesados por un tiempo-memoria. En ellos, el humano se procura su equilibrio homeostático con el medio, pero, sobre todo, de ellos obtiene orientación: sabe dónde se encuentra en el mundo en cada momento. Dicho de otro modo, la arquitectura realiza su utilidad cuando contribuye a liberar al humano de las dos intemperies: de la intemperie física y de la intemperie moral o desorientación. En consecuencia, este programa docente se plantea como objetivos, que el estudiante, mediante su ejercitación en el proyecto, consiga: ++ hacer arquitectura sirviéndose conscientemente de unos elementos básicos que, por ser de naturaleza espacial y formal, pueden entrar en relación con el sitio para participar en la construcción de un lugar. ++ comprender el ethos o carácter propio de la arquitectura –a través del reconocimiento de aquellos elementos básicos y de las operaciones compositivas- gracias al propio ejercicio del proyecto, al estudio analítico de las obras concretas, y mediante lecciones teóricas y lecturas escogidas. ++ incrementar su capacidad de abstracción para usar de modo operativo el concepto de formalidad (encontrando la colocación adecuada al prejuicio de la materialidad), como base para educar la imaginación concreta. Este tipo de imaginación es la que se practica en la actividad llamada juego simbólico, más atenta a la noción de relación, es decir, al valor que adquiere cada cosa por su posición o papel estructural en un sistema, que a la cosa en sí misma, pues a la formalidad de la Vida, del Sitio y de la Técnica responde la Arquitectura con su propia formalidad. Con esta premisa, el estudiante puede trabajar en el proyecto manejando las tres dimensiones (VST) a la vez y no sucesivamente. De acuerdo con estos objetivos los cursos se articulan en torno a cinco ejercicios que se realizan en una localidad concreta, normalmente una pequeña ciudad de menos de diez mil habitantes. En este ámbito se dan, de una forma completa, los caracteres propios de lo urbano, en su escala territorial, geográfica, paisajística, con la presencia de las infraestructuras y de la edificación, de la esfera doméstica y publica, de la dimensión foral y mercantil, etc. Así, el estudiante está orientado: sabe dónde está trabajando y de esas condiciones extrae las determinaciones para el proyecto. Los cinco ejercicios forman en ese escenario una constelación de puntos que tiene la capacidad de transformar la realidad del sitio, su estructura, en un sentido positivo. Los enunciados de los ejercicios están muy elaborados y son en sí mismos lecciones que hacen posible desarrollar los ejercicios en un plazo de entre cinco y siete semanas y media, según el cuatrimestre.
1. ATLAS DEL CURSO (Construcción y lugar)
3. El estudiante reconoce el sitio a través de sus caracteres, es decir a través de las
Mapa de conceptos que describen las formas propias de la arquitectua
relaciones. Por ejemplo, el sistema riera/río es afín al sistema carreta secundaria/ principal y ambas a la forma cóncavo/convexa del relieve geográfico…
2. La Vida (programa de uso) se instala en un Sitio (emplazamiento) sirviéndose de la Técnica; aparece
4. La dimensión espacial de la geografía la hace afín a la arquitectura. La geografía
la Arquitectura no por una relación de causa y efecto sino por analogía entre la formalidad propia de
es arquitectura, relieve tectónico. El proyecto superpone una tectónica cultural a un
estas nociones.
relieve natural.
5. Exploración de un espacio del tipo Aula (cerrado y cubierto)
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h 30m Hores grup gran: 12 h 6.40% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 58 h 30m 31.20% Hores activitats dirigides: 12 h 6.40% Hores aprenentatge autònom: 105 h 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves resposta curta 5% Presentacions orals 10% Treballs i exercicis individuals 10% Treballs i exercicis en grup 5% Avaluació projectes 70% 100%
S barra, 1955
into
Caldes, 12 ]
escalas tipológicas
A BO BARDI de vidrio, 1951
, defensas…
210112 - PRJ I - Projectes I-II M 210112 - PRJ I - Proyectos I-II M 210112 - PRJ I - Design studio I-II M P ro j e c t e s I - I I [m ]
1. 1. Atlas Atlas del del curso curso [Construcción yy lugar] lugar] Mapa Mapa de de conceptos conceptos que que describen describen las las formas formas propias propias de de la la arquitectura arquitectura
Atlas del curso Projectes I-II [m] Curs 2009-2016
Fundamentos metodología: Construcción y sitio Metodología deyproyecto Carácter instrumental de los ejemplos Metodología Carácter Metodología de de proyecto proyecto Carácter instrumental instrumental de de los los ejemplos ejemplos
Emplazamiento:Sitio Sitio[S] [S] 1Q 1QAnálisis: Análisis:22semanas semanas 5.5.Emplazamiento: 5. Emplazamiento: Sitio [S] 1Q Análisis: 2 semanas Le g eo g raf ía co mo arquitectura. Reco no cer la dimensió n espacial del territo rio
Emplazamiento : Análisis del sitio [S]
Medios Medios Medios
Estructura formal Estructura Estructura formal formal
Croquis y apuntes viaje5. Emplazamiento: geografía como arquitectura. Reconocer dimensión delterritorio territorio Croquis y apuntes deldel viaje La La geografía como arquitectura. Reconocer laladimensión espacial del Sitio [S] 1Q Análisis: 2espacial semanas Croquis y apuntes del viaje La geografía como arquitectura. Reconocer la dimensión espacial del territorio Croquis y apuntes del viaje
Aula Taller AULA TALLER AULA TALLER AULA TALLER [Curso 2014-2015]
Exposiciones y entregas EXPOSICIONES Y ENTREGAS EXPOSICIONES Y [Curso 2013-2014] EXPOSICIONES Y ENTREGAS ENTREGAS [Curso 2013-2014] [Curso 2013-2014] [Curso 2013-2014]
[Curso 2014-2015] [Curso [Curso 2014-2015] 2014-2015]
E xposic ion e s Y y se sion e s c r ítCRÍTICAS ic a s EXPOSICIONES SESIONES EXPOSICIONES Y CRÍTICAS EXPOSICIONES Y SESIONES SESIONES CRÍTICAS [C u r so 20132014] [Curso 2013-2014] [Curso [Curso 2013-2014] 2013-2014]
M eATENEA dios. A t e n e a ATENEA [C u rATENEA so 2009- 2016]
Blog, entregas… Blog, Blog, entregas… entregas…
V isitas a lo s emplazamiento s EMPLAZAMIENTOS EMPLAZAMIENTOS [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ]
VIAJAR A LOS MAESTROS (SIZA) VIAJAR A LOS (SIZA) [Curso 2 0MAESTROS 1 3 -2 0 1 4 ] VIAJAR A LOS MAESTROS (SIZA)
E. Tostrup, 2014 E. E. Tostrup, Tostrup, 2014 2014
EMPLAZAMIENTOS Escala y co ntexto Colomers Escala y contexto
VIAJAR A LOS MAESTROS (SIZA) Formas delimitación Formas dede delimitación Formas Formas de de delimitación delimitación
Orden espacial y sus combinaciones Orden espacial y sus combinaciones Orden Orden espacial espacial yy sus sus combinaciones combinaciones
PPorche orc h e Porche
Re c in t o Recinto Recinto
A u la Aula Aula Aula
Relació n co ncon el el sitio Relación sitio
Porche
Recinto
Relación con el sitio Relación con el sitio
V isita al Museu del Ciment OBRAS OBRAS [Curso 2 0 1 4 -2 0 1 5 ] Museudel delCiment Ciment OBRAS Museu Museu del Ciment
Colomers EMPLAZAMIENTOS Colomers Colomers
Análisis del territorio. Topografía
Análisis y representació n del sitio . Banyo les BANYOLES BANYOLES [Curso 2 0 1 2 -2 0 1 3 ]
El S i ti o. L’ Es p l uga d e Francol í L’ESPLUGA DE DE FRANCOLÍ FRANCOLÍ L’ESPLUGA [ Curs o 2013-2014]
[Curso 2013-2014] 2013-2014] L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ [Curso [Curso 2013-2014]
Curso 2012-2013] BANYOLES Curso 2012-2013] Curso 2012-2013]
OBRAS L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ BANYOLES Museu del Ciment [Curso Curso 2012-2013] Laproyecto implantació del pro yecto y la transf o rmació n del sitio La implantación del proyecto y la transformación del2013-2014] sitio El comon sistema espacial
Escala y contexto Escala y contexto
La implantación del proyecto y la transformación del sitio La implantación del proyecto y la transformación del sitio
El proyecto como sistema espacial El proyecto como sistema espacial
Escala y contexto
Relación con el sitio
Análisisdel delterritorio. territorio. Topografía Topografía Análisis Análisis del territorio. Topografía
Análisis del territorio. Morfología urbana
La geografía como arquitectura. Reconocer la dimensión espacial del territorio
V iaje a lo s maestro s. Alvaro Siza
Co nfCONFERENCIAS erencias. E. To strup CONFERENCIAS CONFERENCIAS [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
Análisisdel delterritorio. territorio.Morfología Morfologíaurbana urbana Análisis Análisis del territorio. Morfología urbana
La implantación del proyecto y la transformación del sitio
El proyecto como sistema espacial
[ARP] [ARP] [VST] [VST] [MEB] [MEB] Aulas – Recintos - Porches Aulas Recintos Porches Aulas Aulas-––Recintos Recintos--- Porches Porches
Formas yy objetivas: Arquetipos Formasútiles útiles y objetivas: arquetipos Formas útiles Arquetipos Formas útiles y objetivas: objetivas: Arquetipos
Le Corbusier. La Tourete L e C or sie r. L a Tou tte Le Corbusier. La Lebu Corbusier. LareTourete Tourete
Sistemas Sistemas Sistemas
Jardín Ja rdín R y Ryoan-Ji, oa n - Ji, Ky Kyoto ot o Jardín Ryoan-Ji, Kyoto Jardín Ryoan-Ji, Kyoto
Centro cívico Centro cívico enen CoColomers lo mers Centro cívico en Colomers [Curso Centro cívico [Curso 2 02009-2010] 0 9en -2 0Colomers 10] [Curso 2009-2010] Centro cívico en Colomers [Curso 2009-2010]
Bardi, MASP L in a Bo Ba rdi. MLina A S P,Bo Sao Paulo Lina Bo Bardi, MASP Lina Bo Bardi, MASP
[[Curso 2013-2014 Bodega en Poblet]] Curso 2013-2014
[ Curso ] ]L’Espluga, Casa y2013-2014 floristería en [ Curso 2013-2014
[Curso 2009-2010] Casa estudio en Colomers [Curso 2009-2010]
[Curso 2009-2010]
BodBodega ega en en P obPoblet l et Bodega en Poblet [Bodega Curso 2013-2014 en Poblet ] [Curs o 2013-2014]
Casa floristería en L’Espluga, Casa y f loyristería en L’Esplug a Casa y floristería en] L’Espluga, [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4en 2013-2014 ] Casa[yCurso floristería L’Espluga,
estudio enloColomers CasaCasa estudio en Co mers Casa estudio en0Colomers [Curso 2 0 2009-2010] 0 9 -2 1 0Colomers ] [Curso Casa estudio en
[ Curso 2013-2014 ]
[ Curso 2013-2014 ]
[Curso 2009-2010]
Emplazamiento s en Co lo mers [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ]
Exposición de P roy e c t os e n L a Fabriqueta, Calde s d’ E st r a c [Curso 201 1- 2012]
Aula Taller [Curso 2015-2016]
E xposic ión de P roy e c t os e n e l C a st e ll de l ba ró de P in ós, Ba gà [C u r so 2014- 2015]
VFC V iaje f in de curso a Ro ma [Curso 2 0 1 5 -2 0 1 6 ]
V F C V ia je fin de c u r so a P a r ís [C u r so 2014- 2015]
Exposición de P roy e c t os e n e l C a st e ll de l Ba ró de P in ós, Ba gà [C u r so 2014- 2015]
P ro j e c t e s I - I I [m ]
3. Sistema de entramado [E] 1Q Ejercicio corto: 4 semanas 2. Sistema de crujías de muros paralelos corto: 4 semanas Sistema de entramado[M] 1Q Ejercicio Vocación espacial
3.Sistema Sistema de de entramado entramado[E] [E] 1Q 1Q Ejercicio Ejercicio corto: corto: 44 semanas semanas 3.
Diversidad de escalas tipológicas
Estructura formal
Diversidad de escalas tipológicas
1. Sistema de crujías de muros paralelos [M]
Sistema de crujías de muros paralelos
Vocación espacial
Aris Konstantidinis Casa Anavyssos, 1961 ARISen KONSTANTIDINIS
Casa Prieto, 1948 LUISEduardo BARRAGÁN
Programa surge1961 del sitio Casa en Anavyssos,
Casa Eduardo Prieto, 1948
Leyes lógicas y vocaciones espaciales
Casa y estudio en L’Espluga [ Curso 2013-2014 ] Casa Casa en Colomers en Colomers [Curso 2009-2010] [Curso 2009-2010]
CHICAGO Escuela de Chicago, 1920
GIUSEPPE TERRAGNI Casa del Fascio, 1936
RAFAEL MONEO Museo deLuis ArteBarragán Romano en Mérida, 1985
Leyes lógicas y vocaciones espaciales
Dintel
Crujías de dimensiones establecidas
L e C or bu sie r C a sa s Ja ouCORBUSIER l, P a r ís, 1952- 1956 LE
Casa en Colomers Casa en Colomers [Curso 2009-2010]
[Curso 2009-2010]
Casa y estudio en L’Espluga [Curso 2013-2014]
MIES VAN DER ROHE Lake Shore Drive, 1951
Sistemade deentramado entramado Sistema
Jose p M . S ost re s A paJOSEP r t a m e n tM. os SOSTRES e n Tor re de m ba r r a , 1955
R af ael Mo neo M u se o de RAFAEL Arte Ro mano en Mérida, 1 9 8 5 MONEO
Flexibilidad Museo de Arte Romano en Mérida, 1985
S ist e m a de c r u jía s y e l re c in t o
E sc u e la in fa n t il e n C e r v e lló Escuela infantil [C u r so 2010- 2011]
[Curso 2010-2011]
C a sa y e st u dio e n C a lde s Casa y estudio en Caldes, [C u r so 2011- 2012]
[ Curso 2011-2012 ]
G iuseppe Terrag ni
Escuela de chicag o , 1 9 2 0 -
CHICAGO CHICAGO Escuelade deChicago, Chicago,1920 1920 Escuela
Casa del Fascio , 1936 GIUSEPPE TERRAGNI GIUSEPPE TERRAGNI Plementería cierra1936 el entramado Casa delFascio, Fascio, 1936 Casa del
Hotel en L’Espluga, [ Curso 2013-2014 ] C a sa y estudio en L’Esplug a
Casa y estudio en L’Espluga [C urso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ] [ Curso 2013-2014 ]
Casa y e st u dio e n Ba gà [Cu r so 2014- 2015]
C a sa y estudio en Bag à [Curso 2 0 1 4 -2 0 1 5 ]
Mies van der Ro he MIES VAN DER ROHE MIES VAN ROHE Lak e Sho reDER Drive, 1951
Craig Ellw o o d
J . A. Co derch J. AA CODERCH CODERCH J. Casa Tapies, 1963
CRAIG ELLWOOD CRAIG ELLWOOD Casa Smith, 1957 CasaSmith, Smith,1957 1957 Casa
LakeShore ShoreDrive, Drive, 1951 1951 Lake
CasaTapies, Tapies,1963 1963 Casa
Auto no mía y especializació n de la co nstrucció n: estructura y plementería
Pórticosplanos planosarriostrados arriostrados Pórticos
Programasurge surgedel delsitio sitio Programa
Hotel en Banyoles [Curso 2012-2013]
Casa estudio en Caldes [Curso 2011-2012]
Diversidadde deescalas escalas tipológicas tipológicas Diversidad
Estructuraformal formal Estructura
Vo cació n espacial del sistema: iso tro pía espacial
Sistema de crujías y recinto
Anisotropía espacial
Vocaciónespacial espacial Vocación
J. A CODERCH Casa Tapies, 1963
CRAIG ELLWOOD Casa Smith, 1957
planos arriostradosApartamentos enCarácter de isotropía espacial Casas Jaoul,Pórticos 1952-1956 Torredembarra, 1955
Casa y estudio en Colomers [Curso 2009-2010]
2 . Sistema de entramado [E]
Diversidad de escalas tipológicas
Estructura formal
Flexibilidad Flexibilidad
Carácterde deisotropía isotropíaespacial espacial Carácter
Ed uard o S outo Moura V i vi end as en Op orto, 1995
Plementeríacierra cierraelelentramado entramado Plementería
Centro de investigación en Bagà [ Curso 2014-2015 ] Casa en en CoColomers lo mers Casaestudio estudio en Colomers Casa yyestudio [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ]
Casa estudio en Caldes Casaestudio estudioen enCaldes Caldes Casa [Curso 2 0 1 1 -2 0 1 2 ]
[Curso2009-2010] 2009-2010] [Curso
[Curso2011-2012] 2011-2012] [Curso
Casa y estudio en Co lo mers [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ]
Casa y estudio en Caldes [Curso 2 0 1 1 -2 0 1 2 ]
Ho tel Banyo les Hotel enen Banyoles Hotel en Banyoles [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ] [Curso2012-2013] 2012-2013] [Curso
Ho tel en L’Esplug a Hotel enL’Espluga, L’Espluga, Hotel en [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
Curso2013-2014 2013-2014]] [[Curso
Centro d e i nves ti gaci ón en B agà Centro deinvestigación investigaciónen enBagà Bagà Centro de [ Curs o 2014-2015] Curso2014-2015 2014-2015]] [[Curso
Ho tel en Banyo les [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
Ho tel en Banyo les [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
Centro d e i nves ti gaci ón en B agà [ Curs o 2014-2015]
P ro j e c t e s I - I I [m ]
Proyectos I - II [m]
4. Combinación de sistemas [MEB] 2Q 2 Ejercicio: 4. Combinación 7 semanas de sistemas [MEB] 2Q 2 Ejercicio: 7 semanas 4. Combinación de sistemas [MEB] 2Q 2 Ejercicio: 7 semanas
5. Sistema de losas rígidas sobre pilares [B] 1Q Ejercicio corto: 4 semanas 3. Sistema de losas rígidas voladas sobre pilares [B]
Sistema de losas rígidas sobre pilares
Voladizo como caracterización formal moderna
Le Corbusier RAFAEL DE LA HOZ LE CORBUSIER Casa Curruch et, 1949 Chalet Canals, 1955 Casa Currutchet, 1949
Nik os Va lsa m a kis
NIKOS VALSAMAKIS Casa L a n a r a s, 1963 Casa Laranas, 1963
Leyes lógicas y vocaciones espaciales. Casa mirador
Belvedere
en L’Espluga, en Casa Colomers CasaCasa y estudio en Colomers [ Curso 2013-2014 ] [Curso 2009-2010] [Curso 2009-2010]
Suelos apilados sobre pilares
El voladizo c om o c a r a c t e r iz a c ión for m a l m ode r n a
Vocación espacial: isotropía
Superposición: [B+E] Bandejas + entramado
4 . Co mbinació n de sistemas [MEB]
Superposición: [B+E] Bandejas + entramado
Diversidad e escalas tipológicas
L in a Bo Ba rdi BARDI C a saLINA de vBO idr io, 1951
Casa de vidrio, 1951
Re side n c ia a sist ida e n C e r v e lló [C u r so 2010- 2011]
[M+B] Crujías de muros - Bandejas
Superpo sició n o yuxtapo sició n de sistemas [B+E] [E-B] [M-B]
LE CORBUSIER LE CORBUSIER LE CORBUSIER GERRIT RIETVELD GERRIT RIETVELD NIKOS VALSAMAKIS Kellerman, 1937 Arnheim, 1955 Bastion Kellerman, Pabellón Suizo en París, 1932 BastionPabellón Pabellón escultura Arnheim, 1955 escultura Hotel Amalia, 1937 Delphi, 1965 Raf ael de la Ho z Le Co rbusier G errit Rietveld Le Co rbusier LEnCORBUSIER CORBUSIER RIETVELD RAFAEL DE LA HOZ C asa Canals, 1985 Pabelló nLE Suizo en París, 1 9 3 2 Pabelló nGERRIT de escultura en Ar nheim, 1 9 5 5 Bastio K ellerman, 1 9 3 7 Bastion Kellerman, 1937 Pabellón Suizo en París, 1932 Pabellón escultura Arnheim, 1955 Chalet Canals, 1955 Combinación Programa: equipamientos públicos Programa: equipamientos públicos sistemas y espacialidad interior Topografía, desnivel, muros de contención… Topografía, desnivel, muros de contención… Pro g rama: equipamiento s público s. Sitio : to po g raf ía, desnivel...
Topografía, desnivel, muros de contención…
Filtros, límites, defensas…
C a sa y e st u dio e n C a lde s [C u r so 2011- 2012]
C a Casa sa y estudio en L’Esplug a en L’Espluga, [C urso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
[ Curso 2013-2014 ]
Centro cívicoen enBanyoles Colomers Parque industrial [Curso 2009-2010] [Curso 2012-2013] Centro cívico en Co lo mers Centro cívico en Colomers [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ] [Curso 2009-2010]
Pabellón restaura n t e e n Ba n y ole s [Curso 2012- 2013]
P a be llón re st a u r a n t e e n Ba gà [C u r so 2014- 2015]
Balneario en Banyoles Parque industrial en Residencia Banyoles en Poblet Balneario en Banyoles Bodega en Poblet [ Curso 2013-2014 ] [ Curso 2012-2013 ] [ Curso 2012-2013 ] [Curso 2012-2013] [ Curso 2013-2014 ] Parque industrialenen Banyo les Balnearioen enBanyoles Banyo les Balneario Parque industrial Banyoles [Curso2012-2013] 2 0 1 2 -2 0 1 3 ] 2 0 1 2 -2 0 1 3 ] ] [ [Curso Curso 2012-2013 [Curso
Centro cívico en Co lo mers [Curso 2 0 0 9 -2 0 1 0 ]
Yuxtaposición [M+B] Crujías de muros - Bandejas Yuxtaposición [M+B] Crujías de muros - Bandejas
NIKOS VALSAMAKIS Hotel Amalia, Delphi, 1965 Ni kos Val s amaki s NIKOS HotelVALSAMAKIS A mal i a, Del p hi , 1965 Hotel Amalia, Delphi, 1965 Combinación sistemas y espacialidad interior Cosistemas mbinación d e s i s temas y es p aci al i d ad i nteri or Combinación y espacialidad interior
Programa: equipamientos públicos
Residencia asistida en Bag à [Curso 2 0 1 4 -2 0 1 5 ]
Casa y estudio en Caldes [Curso 2011-2012]
Yuxtaposición [E-B] Entramado - Bandejas
LE CORBUSIER Pabellón Suizo en París, 1932
Centro cívico en Colomers [Curso 2009-2010] Casa en Colomers Casa y estudio en Colomers [Curso 2009-2010] 2009-2010] [Curso
Yuxtaposición Crujías de muros - Bandejas Yuxtaposición [M+B] [E-B] Entramado - Bandejas
[M+B] Crujías de muros - Superposición: Bandejas [B+E] Bandejas + entramado Yuxtaposición [M+B] [E-B] Crujías Entramado de muros - Bandejas - Bandejas
Residencia en Poblet [ Curso 2013-2014 ] Residencia en enPoblet Po blet Residencia [Curso2013-2014 2 0 1 3 -2 0 1 4]] [ Curso
Bodega en Poblet [ Curso 2013-2014 ] B od ega en en Poblet P ob l et Bodega [[Curs o 2013-2014] Curso 2013-2014 ]
Ayuntamiento en Bag à [Curso 2 0 1 4 -2 0 1 5 ]
Bo deg a en Po blet [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
Bo deg a en Po blet [Curso 2 0 1 3 -2 0 1 4 ]
B od ega en P ob l et [Curs o 2013-2014]
210112 - PRJ I - Projectes I-II M 210112 - PRJ I - Proyectos I-II M 210112 - PRJ I - Design studio I-II M
Project es I-II [m]
Pro jec tes I-II [m] Curs 2015-2 0 1 6 . Em p l a za m i e n t o : H o s t a l r i c
MEB
Proyectos I - II
Muros
Los elementos de la arquitectura y el territorio
Proyectos I
Programa [Curso 2015-2016]
BLB
Sistemas: VST / ARP / MEB / BLB
Atlas ARP
Barras MEB: Muros, entramado, bandejas A lo largo del tiempo los procedimientos estructurales (T), al formalizarse, se han convertido en tres sistemas bien definidos: el de crujías de muros; el de entramado y el de bandejas o losas rígidas sobre postes o pilares (MEB) dentro de dos grandes grupos: el de crujías de muros (M) y el de esqueleto (E y B). El sistema de bandejas es el inverso topológico y formal del de crujías de muros; el de entramado hereda del de crujías de muros aspectos sustanciales pero se aproxima al de bandejas por su escasa contribución a la delimitación del espacio.
ARP Aulas
En el primer cuatrimestre se trabajará en el ámbito de lo privado y lo público. Se proyectará una casa con pabellón de invitados, un albergue juvenil y una casa unifamiliar valiéndose, en cada caso, de uno de los tres sistemas constructivos [MEB].
VST: Vida, Sitio, Técnica El proyecto debe confrontarse con tres niveles de lo real -la vida, el sitio y la técnica (VST)- y sobre esto parece haber un amplio consenso. En el ámbito anglosajón se refieren a ellos como culture, context, construction, y otras veces como program, site, materiality; los hemos visto nombrados también con los términos cultos de typos, topos, tectónica. Estos niveles de lo real están saturados de formalidad y esta condición es el punto de encuentro con la arquitectura cuyo orden es de naturaleza espacial y por tanto formal. La vida se formaliza en conductas pautadas, en rituales individuales y colectivos; el sitio se describe gracias a posiciones relativas y distancias relativas; la técnica está hecha de destreza, de ritmo, de repetición.
Se han escogido tres emplazamientos en L’Espluga de Francolí. La casa con pabellón de invitados y mirador se sitúa en una confluencia urbana; el albergue juvenil se ubica en una parcela del interior del casco urbano y la casa unifamiliar de tres plantas, con tienda en la planta baja, se emplaza en una parcela caracterizada por la tipología de casas en hilera. La casa con pabellón de invitados y mirador, proyectada a partir de un sistema de crujías de muros paralelos [M], se sitúa en una parcela o recinto en esquina que culmina una manzana de edificaciones aisladas y forma parte de un umbral de salida del casco urbano hacia el territorio. La vegetación y otros elementos naturales deberán integrarse con la arquitectura hasta que pueda afirmarse que “la casa es un jardín”. El albergue juvenil, desarrollado con el sistema de entramado [E], se sitúa en una parcela entre medianeras de la calle Sant Antoni, en el interior compacto del casco urbano. El proyecto debe transformar ese carácter compacto, de suelo ocupado y en apariencia macizo, en un lugar “desocupado”, es decir en un sistema espacial, en un jardín de luces y sombras.
Se incorporan una serie de referencias o ejemplos que el estudiante deberá estudiar y conocer, ampliando la información que se facilita con la consulta de otras fuentes. También debe aumentar el número de ejemplos para demostrar su autonomía analítica y su capacidad crítica.
Marta Domènech Rodríguez Luis Ángel Domínguez Moreno
Ejercicio 1-M [Crujías de muros paralelos] Casa con pabellón de invitados
Jaime J. Ferrer Forés Karin Hofert Feix Yolanda Ortega Sanz
Ejercicio 2-E [Entramados] Albergue juvenil
Ariadna Perich Capdeferro Sergi Serra Casals
Ejercicio 3-B [Bandejas] Casa unifamiliar
Roger Such Sanmartín
Cada uno de los sistemas (MEB) posee su propia vocación espacial y topológica (el de crujías de muros delimita mucho las dos dimensiones horizontales y deja indefinida la altura; el de bandejas lo hace a la inversa y el de entramado posee la potencialidad de los otros dos. Estas vocaciones dimensionales (en cuanto a las direcciones del espacio y no a la extensión), permiten establecer una relación con los caracteres del sitio en el sentido de su acentuación o bien de su negación o corrección.
Láminas
En la casa unifamiliar de tres plantas y azotea jardín, se utilizará el sistema de losas rígidas apiladas sobre pilares, que a modo de bandejas superpuestas [B] brindan una visión hacia el paisaje y permiten alguna transparencia en planta baja desde la calle hacía él, mostrando así su posición relativa, entre el casco denso y el territorio cultivado o natural.
Antonio Armesto Aira
Entramados
Estos elementos y sus combinaciones (composiciones) brindan un orden espacial a las diversas formas de vida (V), en un sitio (S), con técnica (T). Así, la arquitectura consiste en el arte de delimitar o constreñir el espacio de la experiencia (cerrar y abrir; velar y desvelar), más que en el arte de construir (cuyo fin es dar consistencia a los límites). La arquitectura es autónoma respecto a VST y por eso puede entrar en relación con esos niveles.
Porches
Clàudia Calvet Gómez Recinto del Santuario de Ise
Antonio Armesto Aira Bibliografía específica ¿De dónde obtiene el espacio arquitectónico sus caracteres?
Aulas
La delimitación del espacio es, pues, la condición necesaria para que podamos hablar de una situación arquitectónica. Por ello, la posición relativa (topología) de los límites y sus medidas relativas (proporción), son cuestiones decisivas en el proyecto. En segundo lugar lo son los caracteres concretos de los límites, tanto los derivados de sus propiedades físicas (opacidad, traslucidez o transparencia; rugosidad, tersura, porosidad, densidad; mayor o menor capacidad para absorber la luz o el sonido, etc.), como de la técnica conque han sido confeccionados (por moldeo o talla se obtienen prismas o bloques que se pueden aparejar de diversas maneras, barras que pueden entretejerse, láminas que pueden articularse, etc.). Es necesario reconocer que la posición, la proporción y los valores son nociones que pertenecen al mundo de la formalidad y no tienen consistencia material alguna, aunque haya que servirse de la materia para poder establecerlos.
Recintos
Bandejas
Bloques
El concepto de itinerario o camino, al establecer con estas ordenaciones espaciales una relación dialógica, introduce otra noción fundamental: la de umbral.
La imagen de la ciudad de origen medieval se corresponde con el tipo de las bastides francesas mientras la fortaleza en la colina responde al arquetipo de la acrópolis. La belleza de Hostalric se debe a ese acuerdo entre la geografía y la arquitectura que hace que la obra artificial exalte la naturaleza y sus cualidades y a la inversa. Estas tres partes de ciudad se relacionan con una pieza de suelo que tiene, por ello, un potencial urbano altísimo: se trata de las dos pastillas que quedan entre la calle Turó de l’Home, Av. Fortalesa, Vía Romana y calle de Montserrat, separadas entre sí por la calle del Pedraforca. Este ámbito, aún por definir, podría convertirse en un espacio público de gran significado, capaz de articular las tres partes de la ciudad. Desde él se alcanza la Estación del FF CC bajando por un sistema de rampas desde la cota 114 en la cabecera del solar hasta la cota 76. Además, la Vía Romana conduce, en un recorrido de algo más de 200 metros a la puerta de Barcelona, que da acceso al casco amurallado.
Las nociones de posición, de proporción y de valor implican el concepto de relación para ser definidos: son relativos; y todos están en la base de la idea de sistema y de estructura formal.
Porches
Respecto a la proporción, ocurre algo similar. Aquí, un elemento se convierte en unidad de medida de los otros. Todos se refieren a él. Pero el elemento de referencia puede ser uno cualquiera, es convencional. Por ejemplo en los rectángulos un lado se mide con el otro; las veces que el lado menor cabe en el otro define su “módulo”, de modo que el cuadrado es un rectángulo de módulo 1; el rectángulo de módulo 3 significa que el lado menor cabe tres veces en el mayor. El módulo proporcional suministra la identidad al rectángulo, con independencia de la extensión, definiendo su carácter, su modo de ser propio.
S ist e m a s V S T / A RP / M E B / BL B
- Armesto, Antonio y Rafael Diez. ‘José Antonio Coderch’. Barcelona: Santa & Cole, 2008. - Armesto, Antonio (ed.) Marcel Breuer: casas americanas / American houses. ‘2G : revista internacional de arquitectura = international architecture review.’ Barcelona: Gustavo Gili, Vol. 17 (2001). - Blaser, Werner. ‘Mies van der Rohe’. Barcelona: Gustavo Gili, 1987. - Fochs, Carles (ed.) Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni. ‘J.A. Coderch de Sentmenat : 1913-1984’. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. - Díez Barreñada, Rafael. ‘Coderch: variaciones sobre una casa’. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2003. - Ferrer Forés, Jaime J. ‘Jørn Utzon : obras y proyectos / works and projects’. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. - Fleig, Karl. ‘Alvar Aalto’. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. - Monteys, Xavier. ‘Le Corbusier : obras y proyectos / obras e projectos’. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. - Sheine, Judith. ‘R. M. Schindler’. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. - Solaguren-Beascoa de Corral, Félix. ‘Arne Jacobsen’. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. - Sota, Alejandro de la. ‘Alejandro de la Sota: arquitecto’. Madrid: Pronaos, 1989.
Hostalric. Fotografía aérea 2015 y Plano de 1713
Luis Barragan: Capilla de las Capuchinas, México, 1952-1955
Cua de r no del c urso
Bibliografía complementaria
Todas estas virtudes se completan con un hecho de alcance territorial y paisajístico de primer orden: el eje longitudinal de este espacio apunta con precisión a la Montaña del Montseny y a su pico más alto: el Turó de l’Home (1709 m). Colocado el espectador en el umbral de la Via Romana contempla el despliegue magnifico del sistema montañoso, las brumas y el cielo, como en un cuadro del pintor romántico Caspar David Friedrich. Inversamente, desde el otro extremo y mirando en dirección contraria tiene una vista magnifica de la acrópolis con la fortaleza. Formalizar esta plaza será el objetivo de un ejercicio del segundo cuatrimestre. En resumen, este sitio posee las cualidades de un espacio foral, ya que desde él se entiende la geografía y la historia de la ciudad de un solo golpe. Constituye pues, una oportunidad histórica para cambiar el significado de la ciudad con una operación relativamente modesta. Para ello se descompone el proyecto en dos fases. La primera consiste en definir arquitectónicamente la pieza de suelo que queda por debajo de la calle Pedraforca con el objetivo de preparar la escena urbana para instaurar este espacio foral. Se trata de controlar ese límite del espacio público construyendo sobre esa manzana, en la cota 113, un recinto destinado a uso residencial con una tipología que no es habitual y que a continuación se describe. Esta configuración del limite elimina el desorden visual causado por el carácter fragmentario de la edificación residencial actual y define un plano de referencia para disfrutar de la profundidad de la visión hacia el Montseny.
Detrás de, encima, debajo de, junto a… son expresiones de posición que implican relación entre varios elementos. Unos sirven de referencia a los otros en una cadena infinita de reciprocidades, sin necesidad de que ninguno de ellos adquiera una fijeza en el sistema: por ejemplo, el último de la fila puede cambiar de sitio y colocarse en la primera posición; en ese momento el que era el primero pasa a ser el segundo de la fila, el que era segundo pasa a ser el tercero, etc.; el que era penúltimo pasa a ser el último. El cambio de posición de un elemento altera el papel de todos los demás en el sistema, que es como decir que altera su valor. El valor de cada elemento no es intrínseco a él sino que depende de su posición en el sistema. Por ejemplo, el rey puede pasar a ser un ciudadano cualquiera si el sistema político cambia al de república y por lo mismo, cualquier ciudadano puede pasar a ser el “número uno” de la nación.
Postulamos que los sistemas que se han descrito esquemáticamente: VST/ARP/MEB/BLB, están relacionados entre sí, de modo que sobre ellos puede articularse el proyecto de un modo complejo e inteligible. Este marco conceptual, aquí muy condensado, se irá desarrollando en las clases teóricas semanales con la ayuda de ejemplos.
- Colquhoun, Alan. ‘La Arquitectura moderna : una historia desapasionada’. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. - Cortés Vázquez de Parga, Juan Antonio. ‘Lecciones de equilibrio’. Madrid: Fundación Caja de Arquitectos, 2006. - Frampton, Kenneth. ‘Estudios sobre cultura tectónica : poéticas de la construcción en la arquitectura de los siglos XIX y XX’. Madrid: Akal, cop. 1999. - Fuente, Eugenio de. ‘Elementos básicos de la arquitectura popular de Mallorca’. [Palma de Mallorca]: Caeb, Confederació d’Associacions Empresarials de Balears, 1991. - Ghyka, Matila C. ‘El Número de oro : ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la civilización occidental’. Barcelona: Poseidón, 1992. - Hernández León, Juan Miguel. ‘La Casa de un solo muro’. Madrid: Nerea, 1990. - Judd, Donald. ‘Donald Judd Architektur’. Münster: Westfälischer Kunstverein, 1989. - Martienssen, R. D. ‘La Idea del espacio en la arquitectura Griega: con especial referencia al templo dórico y a su emplazamiento’. 5ª ed. Buenos Aires: Nueva Visión, 1977. -Menna, Filiberto: ‘La opción analítica en el arte moderno’. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. - Moneo, Rafael. ‘La Llegada de una nueva técnica a la arquitectura: las estructuras reticulares de hormigón’. Barcelona: ETSAB, 1976. - Rasmussen, Steen Eiler. ‘La experiencia de la arquitectura : sobre la percepción de nuestro entorno’. Barcelona: Reverté, 2004. - ‘Rassegna’. Bologna: C.I.P.I.A., 1979, núm. 1. - Rowe, Colin. ‘Manierismo y arquitectura moderna’. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. - Torroja Miret, Eduardo. ‘Razón y ser de los tipos estructurales’. 10ª ed. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Ciencias de la Construcción “Eduardo Torroja”, 2000.
El sitio A grandes rasgos, la forma de la ciudad de Hostalric resulta de la articulación de tres partes diferenciadas: el casco más antiguo, de origen medieval pero consolidado a partir del siglo XVIII, la colina con la fortaleza reformada en el siglo XIX y arruinada por las tropas napoleónicas, y el ensanche del siglo XX. El casco histórico con los restos de las murallas, modificadas a lo largo del tiempo, junto con la fortaleza militar sobre la colina, caracterizan de modo muy patente la imagen de la ciudad, mientras que el ensanche del siglo XX y los crecimientos posteriores poseen escasas cualidades espaciales, urbanas y arquitectónicas.
Los elementos básicos conque se compone cualquier situación arquitectónica son, como se ha dicho, los espacios del tipo aula, recinto y techo (ARP), con sus variaciones y combinaciones. Estos elementos están conformados por límites, es decir, por situaciones que constriñen la extensión indefinida del espacio físico.
Vemos así que ARP (gracias a la formalidad de la vida V) y MEB (gracias a la formalidad de la técnica T) pueden componerse entre sí y con la formalidad del sitio (S) sin necesidad de incurrir en torpes mimetismos naturalistas.
BLB: Barras, láminas y bloques Queda aún otro sistema triádico, el formado por barras, láminas y bloques (BLB)- elementos morfológicos definibles sin recurrir a la materialidad, con los que se confeccionan tanto las estructuras resistentes como los límites- que, a través de los conceptos de estereotomía y tectónica permite relacionar la construcción con el orden visual y por tanto con el estilo.
Bibliografía
Ejercicio 1-M [Crujías de muros paralelos]
Los límites del espacio arquitectónico
Cada sistema establece una afinidad con uno de los elementos de la tríada ARP: el de muros con el recinto, pues delimita el plano horizontal; el de bandejas con el de porches o pórticos pues delimita el desarrollo de la dimensión vertical; el de entramado con el aula pues se refiere a las tres dimensiones a la vez. Pero esta afinidad no comporta un determinismo.
ARP: Aula, recinto, pórtico El proyecto responde a las solicitaciones de lo real con delimitaciones espaciales. Podemos formular de un modo axiomático unos elementos, o formas de delimitación primitivas en sentido lógico, que son el aula, el recinto y el pórtico o techo apoyado (ARP). El aula es un elemento que delimita las tres dimensiones del espacio, define con nitidez el concepto de interior y es intransitivo hacia el exterior; el recinto delimita solo la extensión del plano horizontal y es muy transitivo hacia el cielo; el porche, al contrario que el recinto, delimita la dimensión vertical y es muy transitivo hacia el horizonte. En el gráfico se puede ver la relación lógica entre ellos: un techo sobre un recinto forma un aula y, viceversa, un aula puede descomponerse en un techo y un recinto. El concepto de recinto es lógico; el de patio es antropológico. Todos los patios son recintos aunque no todos los recintos son patios. Un aula que pierde su techo se convierte en un patio; un aula que empieza a perder sus paredes va hacia un porche. Todos los grados intermedios son posibles.
Recintos
Aulas: Karl Friedrich Schinkel: Neue Wache, Berlín, 1816 y reforma interior de Heinrich Tessenow, 1931; Alvar Aalto: Biblioteca de Viipuri, 1933-1935; Soane: Bank of England; Alvar Aalto: Centro deportivo en Otaniemi, Finlandia, 1949-1952; Eduardo Chillida: Proyecto en Tindaya, Fuerteventura,1996. Recintos: Jardín del templo Ryoan-Ji Kioto, Le Corbusier: Ático Beistegui, París, 1930; Luis Barragán: Casa del arquitecto, México, 1947; Alvar Aalto, Casa del arquitecto en Muuratsalo, 1953; Alberto Campo Baeza: Casa Gaspar, Cádiz, 1990-1992 Porches: Chechel Sutun, Isfahan; Erik Gunnar Asplund: Pórtico de recepción de la Exposición de Estocolmo, 1930; Mies van der Rohe: Galería Nacional de Berlín, 1962; Lina Bo Bardi: Museo Arte Sao Paulo, 1957-1968; Paulo Mendes da Rocha: Museo brasileño de escultura, Sao Paulo, 1988.
A tl as A R P
Aná lisis y re pre se nta c ión del s i t i o
El sitio desde la a rquite c tur a 2E
1M
1M. E l primer e je rc ic io c onsist e e n e l p ro ye c t o de un c onjutno de c uatro ca s a s p a t i o c o n u n sistema de c rujías de muros p a r a l e l o s .
2 E. El s e g u n d o e j e rc i c i o d el c u r so c o n sist e e n e l p ro ye c t o d e u n a n u e va est a c ió n d e f e r ro c a rr i l p a r a H o s t a l r i c , e n s u s t i t uc ió n d e la e xist e n t e , u t i l i za n d o e l s i s t e m a m e c á n ic o d e E n t r a m a d o .
5ARP
3B
4MEB
3 B. P ro y e c t o d e u n p e q u e ñ o h o t e l d e 2 3 h a b it a c io n e s sit u a d o e n la c a lle C o ro n e l E st r a d a , f re n t e a la m u r a lla y c e rc a d e la To r re d e ls Bo u s d e H o st a lr ic y m e d ia n t e e l sist e m a d e lo sa s r íg id a s v o la d a s so b re p ila re s.
4 M E B. Bib lio t e c a y e s paci o públ i co real i zada med ia n t e la c o m b in a c ió n de si stemas y rel aci o nánd o se c o n la c o lin a d e l a Fo rtal eza de H o stal ri c y e l c o n ju n t o d e c u a t ro casas pati o real i zadas co mo e je rc ic io 1 M .
5 A R P. N uevo cementeri o de H o stal ri c en l a co l i na de l a Fo rtal eza rel aci o nándo se co n el barri o de La C o ma y desarro l l ando l o s el emento s A R P.
P ro j e c t e s I - I I [ m ]
2E. S i st e m a d e e nt ra m a d o 1 M . Sis tem a d e crujías d e mu ro s par al el o s Casa Parekh, Ahmedabad, Índia, 1966-1968 El primer ejercicio consiste en el proyecto de una manzana recintada con cuatro casas sirviéndose de un sistema de crujías de muros paralelos [M]. Este sistema posee su propia vocación espacial y topológica: constriñe las dos dimensiones horizontales, cada una de un modo específico, y deja indefinida la altura. El proyecto debe explorar los atributos y vocaciones espaciales del sistema para resolver el programa.
Ejercicio 1-M [Crujías de muros paralelos]
El recinto El recinto, realizado con un muro o tapia de mampostería de 40 cm de espesor, reposa sobre un basamento o terraplenado que entrega con las calles en pendiente vecinas mediante taludes ajardinados. La cota 113 de la base del recinto, es la misma que la altura de la torres de la Sagrada Familia en Barcelona y que la del monte Cinto en la isla griega de Delos.
El sitio A grandes rasgos, la forma de la ciudad de Hostalric resulta de la articulación de tres partes diferenciadas: el casco más antiguo, de origen medieval pero consolidado a partir del siglo XVIII, la colina con la fortaleza reformada en el siglo XIX y arruinada por las tropas napoleónicas, y el ensanche del siglo XX. El casco histórico con los restos de las murallas, modificadas a lo largo del tiempo, junto con la fortaleza militar sobre la colina, caracterizan de modo muy patente la imagen de la ciudad, mientras que el ensanche del siglo XX y los crecimientos posteriores poseen escasas cualidades espaciales, urbanas y arquitectónicas.
El recinto lo componen cuatro casas unifamiliares: A, B, C y D. El estudiante debe definir arquitectónicamente por completo la casa B siguiendo el programa con las superficies que se relacionan más abajo, y resolver: a) las entradas de coches y de personas a pie o en silla de ruedas de las otras tres casas. b) la disposición óptima de los cuerpos sobre la azotea para que no estorben al asoleo ni a la intimidad de las viviendas vecinas, ni tampoco a las vistas sobre el Montseny y la Fortaleza
La imagen de la ciudad de origen medieval se corresponde con el tipo de las bastides francesas mientras la fortaleza en la colina responde al arquetipo de la acrópolis. La belleza de Hostalric se debe a ese acuerdo entre la geografía y la arquitectura que hace que la obra artificial exalte la naturaleza y sus cualidades y a la inversa. Estas tres partes de ciudad se relacionan con una pieza de suelo que tiene, por ello, un potencial urbano altísimo: se trata de las dos pastillas que quedan entre la calle Turó de l’Home, Av. Fortalesa, Vía Romana y calle de Montserrat, separadas entre sí por la calle del Pedraforca. Este ámbito, aún por definir, podría convertirse en un espacio público de gran significado, capaz de articular las tres partes de la ciudad. Desde él se alcanza la Estación del FF CC bajando por un sistema de rampas desde la cota 114 en la cabecera del solar hasta la cota 76. Además, la Vía Romana conduce, en un recorrido de algo más de 200 metros a la puerta de Barcelona, que da acceso al casco amurallado.
Como se ve en los planos de partida, el recinto está rodeado de una senda pavimentada horizontal de un metro, que permite el acceso cómodo a pie a todas las viviendas, entrando por su planta principal. Pueden introducirse senderos oblicuos en los taludes que aumenten las posibilidades de acceso a pie desde las calles a ese nivel.
La escalera de subida al pabellón de la azotea debe desembocar en el espacio aula de la biblioteca. Si se quiere que una parte de la sala de estar tenga mayor altura ésta deberá conseguirse gracias a que el pabellón de la azotea está sobre ella.
Planta principal. Cota 113 - Hall con aseo de 2,40 m2 y armario empotrado. 16 m2 - Cocina con office y lavadero ropa 18 m2 - Comedor 20 m2 - Sala de estar con chimenea hogar 40 m2 - Dormitorio principal con baño de 6 m2 y 4 ml armarios emp. 24 m2 - Dormitorio doble con 4 ml armarios emp. 18 m2 - Baño con usos indep (inod y bidet/ 2 lavabos/ ducha) 7 m2 - Cuarto de plancha con 3 ml armarios emp. 13 m2 - Escaleras y pasillos 14 m2 Suma superfícies útiles de espacios aula en PB - Estanque apto para baños 18 m2
El estanque de baños puede estar en un patio, bajo un porche o pérgola o en situaciones mixtas. No es tanto una piscina convencional como un estanque de jardín que en la temporada de baños se habilita para este fin. El proyecto debe conseguir que la casa se entienda como un jardín y por tanto el suelo debe estar bien definido como límite espacial: el carácter del pavimento (vegetal o mineral) es decisivo a este respecto.
Planta semisótano - Garaje 24 m2 - Bodega 10 m2 - Taller de artesano o artista, con luz y vent. natural 40 m2 Suma superfícies útiles de espacios aula en PSS
74 m2
Programa y superfícies
Planta azotea - Estudio biblioteca con chimena hogar (dormitorio eventual) con 2 ml arm. - Porche mirador Suma superfícies útiles de espacios aula en PA
18 m2 12 m2 18 m2
La entrada a pie al recinto de cada casa debe dar a un espacio porche, pérgola o patio y no a un espacio aula. Esta entrada puede estar o no en la misma calle que la entrada de coches.
Las crujías en el recinto Las crujías constructivas con sus medidas rigen además de la propia construcción el sistema distributivo y espacial, garantizando así la unidad que como estructura formal debe tener todo proyecto. Esta unidad es necesaria como soporte de la riqueza y complejidad de la experien¬cia arquitectónica. El estudiante, como aprendiz, debe aprovechar la ocasión para reflexionar sobre el hecho de que el carácter normativo del sistema es la base genuina para ejercitar su imaginación, ya que si algo la frena verdaderamente es la fantasía ingenua y la arbitrariedad.
Todas estas virtudes se completan con un hecho de alcance territorial y paisajístico de primer orden: el eje longitudinal de este espacio apunta con precisión a la Montaña del Montseny y a su pico más alto: el Turó de l’Home (1709 m). Colocado el espectador en el umbral de la Via Romana contempla el despliegue magnifico del sistema montañoso, las brumas y el cielo, como en un cuadro del pintor romántico Caspar David Friedrich. Inversamente, desde el otro extremo y mirando en dirección contraria tiene una vista magnifica de la acrópolis con la fortaleza. Formalizar esta plaza será el objetivo de un ejercicio del segundo cuatrimestre. En resumen, este sitio posee las cualidades de un espacio foral, ya que desde él se entiende la geografía y la historia de la ciudad de un solo golpe. Constituye pues, una oportunidad histórica para cambiar el significado de la ciudad con una operación relativamente modesta. Para ello se descompone el proyecto en dos fases. La primera consiste en definir arquitectónicamente la pieza de suelo que queda por debajo de la calle Pedraforca con el objetivo de preparar la escena urbana para instaurar este espacio foral. Se trata de controlar ese límite del espacio público construyendo sobre esa manzana, en la cota 113, un recinto destinado a uso residencial con una tipología que no es habitual y que a continuación se describe. Esta configuración del limite elimina el desorden visual causado por el carácter fragmentario de la edificación residencial actual y define un plano de referencia para disfrutar de la profundidad de la visión hacia el Montseny. Hostalric. Fotografía aérea 2015 y Plano de 1713
En el semisótano se alojan el Garaje, la Bodega y el Taller (las rampas para vehículos no deben tener más de 18% de pendiente). El Taller puede tener más altura libre bajando la cota de su suelo. Si el suelo del garaje queda más alto que el del taller, aquel puede servir de muelle de carga y descarga; en todo caso deben conectarse entre sí por una rampa. EL taller debe contar con iluminación y ventilación natural, lo cual comporta la apertura de algún patio de luces. La escalera de subida a la planta principal puede desembocar bajo un porche.
Superficie del recinto con sus paredes: (18,13 x 29) Superficie del recinto sin sus paredes (17,53 x 28,40) Total de sup. útiles del programa en PB Total sup construída en PB: 170 x 1,16 Patios, porches y pérgolas (498 - 198). Porches: 40 m2
Las medidas pertenecen a las series roja y azul del Modulor de Le Corbusier que el alumno debe estudiar y conocer para formar su propio criterio. El dibujo muestra los hilos de la urdimbre de un tapiz que está por tejer. Estas líneas tensadas en el bastidor del recinto corresponden a los 5 muros de 30 cm. de espesor que definen las 4 crujías virtuales de las que el proyectista puede servirse o a los 17 muros si consideramos la manzana completa. Cinco paredes componen 4 crujías de distinta anchura que el proyectista puede permutar a voluntad.
Ejercicio 2-E [Entramado]
El segundo ejercicio del curso consiste en el proyecto de una nueva estación de FF. CC. para Hostalric, en sustitución de la existente, utilizando el sistema mecánico de Entramado (Pórticos planos arriostrados, sin jerarquía entre las jácenas principales y las riostras). La nueva estación podría constituir una pieza clave en el fomento del uso del ferrocarril de cercanías y regionales de la línea que va de San Viçens de Calders a Maçanet-Massanes y forma uno de los trazos del llamado “ocho catalán”. Desde Maçanet se puede alcanzar la frontera francesa por la estación de Port Bou y en el otro sentido, después de pasar por Barcelona y su aeropuerto (con transbordo en El Prat) la estación de San Viçens de Calders permite la ramificación del tráfico ferroviario hacia el levante, el sur y el oeste.
170 m2
El sitio La línea ferroviaria que, en este tramo, transcurre en paralelo y en vecindad con la línea del Tren de Alta velocidad (AVE), queda en la cota más baja de la población (76,60) y separada de ella por la Carretera Nacional C-35. El acceso a la estación se realiza actualmente de dos maneras: con vehículo que puede llegar hasta la propia estación por un puente que salva el obstáculo de la carretera o bien dejándolo en un aparcamiento antes de atravesarla. El acceso a pie utiliza una pasarela sobre la carretera, situada en la prolongación de la calle Baixada de l’Estaciò. Esta calle recoge el flujo de la Av. Coronel Estrada y se prolonga en el otro sentido, en una pendiente, resuelta con un sistema de rampas en zigzag, hasta alcanzar la Plaza del Turó de L’Home en la cota 113. a) Cuando el viajero se aproxima a la pasarela peatonal se sitúa en una posición de balcón elevado sobre la estación y tiene ante sí un primer plano de vegetación frondosa de la que emerge una villa rural, contemplando, en segundo plano, el paisaje del macizo del Montseny. b) Cuando el viajero llega en vehículo y aparca antes de cruzar la carretera se encuentra en la cota 82 y puede usar la pasarela peatonal y dejar su vehículo en el aparcamiento. c) Cuando el viajero llega en vehículo a la estación se encuentra, como peatón, en la cota 75,90 y tiene que salvar 70 cm de desnivel con los andenes que están en la cota 76,60. Más adelante se dice como resolver esta conexión.
526 m2 498 m2 170 m2 198 m2 300 m2
Reglas 1. En los muros de carga pueden practicarse aberturas, como máximo de 366 cm de luz,para comunicar transversalmente las crujías, sustituyendo el muro por una jácena dintel 2. Se dispondrán muros transversales de 15 cm para dotar de estabilidad a los longitudinales pero no es necesario construir ningun muro longitudinal o crujía más. 3. Las crujías pueden permutarse ad libitum 4. La longitud mínima de los tramos de muros será de 60 cm. para evitar pilares de 30x30 cm 5. El envigado no vuela más allá de sus apoyos. Pueden usarse bóvedas 6. Los porches y pérgolas se obtendrán a partir del sistema de crujías, sin introducir elementos heterogéneos 7. Los tabiques tendrán 10 cm. de espesor 8. En el muro del recinto no habrá ventanas de los espacios aula pero sí puede haber aberturas de los espacios patio o porche/pérgola
Luis Barragán. Casa Eduardo Prieto López, El Pedregal, México, 1948 Le Corbusier. Residencia en una explotación agrícola, Cherchell, África, 1942
La técnica Se parte de una estructura de ENTRAMADO, es decir, de un sistema de barras entrelazadas por nudos rígidos de modo que no se requieren de aspas en ningún tramo. Se facilita el dibujo del esquema estructural que debe regir todos los aspectos del edificio: los distributivos, los espaciales, los constructivos y el orden visual de su arquitectura. Ello equivale a decir que el sistema mecánico se convierte en una verdadera preceptiva poética. Lo que en el sistema anterior de muros y techos se designaban como crujías en este reciben el nombre de tramos. Así, en lugar de hablar de muros paralelos estabilizados hablaremos ahora de pórticos planos arriostrados
Re fe re nc i a s
C o njunto de casas t al l er en Ho st al r i c [ C urso 2 0 1 5 -2 0 1 6 ]
1M
2E
A nosotros nos parece que la solución mejor es la intermedia, es decir, dar a la situación actual de edificación con intervalos que dejan penetrar la vegetación y las vistas, un carácter sistemático. Se propone, pues, desarrollar el ejercicio como ejemplo o modelo de un tipo edificatorio que permite construir rítmicamente la alineación a la calle con fachada orientada al sur y abrir su fachada Este al espacio de separación, en una disposición que asemeja a los Cármenes de Granada, aunque sin su connotación unifamiliar y con la fachada que mira al valle orientada al norte. El modelo propone tres plantas sobre la rasante y cuatro bajo rasante, donde la planta baja que permite la entrada desde la calle Coronel Estrada debe jugar un papel articulador, favoreciendo la transparencia hacia la geografía. Este modelo es compatible con las vistas sobre el perfil de la muralla desde la Carretera y ofrece un paseo ritmado por la alternancia entre edificios y jardines colgantes que permite también la contemplación en el sentido contrario, hacia el valle y el macizo montañoso.
Debe equiparse el edificio con un ascensor que conecte el nivel del puente (81) con el de los andenes (76,60) y con el suelo del túnel (72,90). Tanto el ascensor como las nuevas escaleras y sus accesos deben estar en un espacio a cubierto de la lluvia (porche) pero no en un espacio cerrado y cubierto (aula). En el esquema estructural se dibuja, sobre una parte del anden de 5 metros, un módulo de 226 que debe ser la marquesina o porche para esperar el tren a cubierto. La fachada cerrada de la estación en PB debe estar, como mínimo, a 5 metros de la línea de embarque de andén, de modo que el porche o marquesina podría tener como medida el otro módulo de 366 pero entonces el cerramiento de fachada estaría a 6,40 metros de la línea de embarque. Se dispone un seto vivo que impide el paso desde el espacio de llegada (cota 75,90) a los andenes, puesto que el viajero debe pasar por la estación para acceder al tren. Junto con este seto también hay que considerar el parterre, paralelo a las grandes rampas, que separa y protege el ámbito de la estación de la carretera: seto y parterre son los elementos que inauguran el tratamiento de la jardinería que el estudiante debe proponer.
Nue v a e st a c i ón d e fe rroc a rri l e n Host a l ri c [ Curso 2015-2016]
[m ]
4 M EB . Co m b i n a c i ó n d e s i s te m a s Sistema La pauta del sistema de bandejas [B] se presenta como una retícula de puntos (representada por la traza de las barras verticales o pilares) cuyo enlace no son líneas o barras como ocurre en el sistema de entramado [E] sino un plano rígido o losa horizontal caracterizada porque la línea de su perímetro queda a la espera de ser determinada en cada planta y puede sobresalir respecto a la posición de los apoyos. Los caracteres de este sistema [B] resultan óptimos para producir espacios porche [P] superpuestos y, por tanto, belvederes sobre la geografía, y también para adaptarse a parcelas de geometría irregular: con la misma retícula de puntos cada planta puede tener su propia silueta con independencia de las otras.
5A RP Com b nac ón de s s em as A u a
Casa de vidrio, Sao Paulo, Brasil, 1951 Lina Bo Bardi
Biblioteca y plaza de la Coma*
Proyectos II
ec n o po che
sobre esa manzana, en la cota 113, un recinto destinado a uso residencial. Esta configuración del limite elimina el desorden visual causado por el carácter fragmentario de la edificación residencial actual y define
m Se plantean dos ejercicios con un programa más extenso que los del primer cuatrimestre, para ejercitarse en el uso combinado de los sistemas constructivos (MEB), después de haber practicado cada uno de ellos aisladamente, en su versión canónica, es decir en la versión más pura en la que muestran sus caracteres propios y sus vocaciones espaciales y estilísticas.
El tercer ejercicio del cuatrimestre consiste en el proyecto de un pequeño hotel de 23 habitaciones situado en la calle Coronel Estrada, frente a la muralla y cerca de la Torre dels Bous y de la plaza del mismo nombre.
En la memoria del POUM se barajan dos posibilidades respecto al futuro de la edificación en este lado de la calle: una es la de permitir la edificación continua y la otra, radicalmente opuesta, la de impedirla hasta liberar las vistas que desde la carretera se ofrecen sobre el lienzo de muralla existente y sus ocho cubos o torres almenadas.
Se derriban el edifico existente y la rampa y escalera de acceso desde la pasarela. La nueva rampa (A, en el plano) que conecta el nivel de la pasarela (81) con el nivel de la plataforma de embarque en el tren (cota 76,60), ocupará la posición que se indica. La rampa y la escalera en trinchera, existentes, que permiten el acceso al túnel que comunica los dos andenes, bajo las vías, deben reformarse: la rampa B, señalada en el plano, es una alternativa y la otra es colocarla bajo la rampa A. Para conectar el nivel 75,90, que es el de llegada a la estación de los viajeros que acceden en vehículo, con el de los andenes (76,60) debe proyectarse otra rampa incluyéndola en un porche y sometida a la ley del entramado. Todas las rampas deben tener una pendiente muy cercana al 6%.
Nue v a e st a c i ón d e fe rroc a rri l e n Host a l ri c [ Curso 2015-2016]
3 B . Si s t e m a d e l o s a s r í g i d as vo lad as so b re p ilares
La edificación del lado norte de la calle es intermitente, no formando una fachada continua sino que ofrece intervalos donde la vegetación crece de manera frondosa. La calle, en sección, es el último rellano antes de que el terreno descienda repentinamente hacia el valle por donde discurren la Carretera Nacional y las vías del FF. CC., de modo que la edificación, alineada con la calle, se desarrolla hacia abajo, sobre la pendiente, hasta alcanzar cuatro plantas bajo la rasante.
Este armazón debe involucrar a la pasarela, según los planos y el detalle que se adjuntan, de modo que ésta pueda convertirse en un espacio arquitectónico protegido de la lluvia, el sol y el viento por límites opacos o perforados.
En las clases teóricas se explica cómo las lógicas que rigen la formalidad de los sistemas permiten comprender también la relación que hay entre ellos: el entramado deriva de las crujías por conversión de los muros de carga en pórticos planos mientras que el sistema de bandejas superpuestas supone una transformación geométrica de las crujías yuxtapuestas al girar 90º en el espacio los muros verticales paralelos hasta colocarse en posición horizontal y convertirse en techos, pasando con ello de cerrar el espacio a cubrirlo. Para que esto sea posible se requiere un cambio en la técnica: los muros que reciben las cargas en la dirección vertical de su plano, al colocarse horizontales deben convertirse en una lámina rígida o losa que soporte las cargas verticales que actúan perpendicularmente a su plano. Si en el muro era el aparejo el que cohesionaba las piezas prismáticas para configurarse como unidad estructural que resiste a la compresión sin deformarse ni disgregarse, en las bandejas deben disponerse los elementos de modo que resistan a la flexión provocada por las cargas gravitatorias; ello se consigue de diversas maneras, pero la forma más extendida es la de losa rígida de hormigón dotada de una armadura superior y otra inferior que la hace apta para controlar tanto las deformaciones de flexión positiva entre apoyos como la flexión negativa en los vuelos. Los vuelos de la losa son favorables a la economía del sistema pues compensan con su deformación negativa la deformación positiva de los tramos interiores.
Le Corbusier. Sistema Dom-ino, 1914-1915
Programa La vocación espacial del sistema de losas rígidas superpuestas sobre pilares es la de crear porches apilados, es decir, la de promover las vistas hacia el horizonte, y por ello resulta muy indicado utilizar este sistema en este sitio. Se parte de la cota 87,80 en la acera de acceso a la planta baja y se desciende con el edificio hasta la cota 75,80 en la planta cuarta bajo rasante que se compone como un espacio arquitectónico con espacios aula, un porche, y un recinto que recoge el jardín lateral formando un basamento al edificio en el lado norte. Este podio se conecta con un camino de tierra de 2,26 m. de ancho que permite, por su trazado, hacer la circunvalación de toda la ciudad andando o en bicicleta para ascender de la cota 74 del camino a la cota 87,80 de la entrada en planta baja.
Primero, en el ejercicio de la Biblioteca, el estudiante debe utilizar los tres sistemas combinados según las lógicas explicadas en las clases y ejemplos: así, se pueden yuxtaponer los sistemas sin mayor dificultad; o se puede superponer un entramado sobre un sistema de crujías o sobre una losa rígida; se puede utilizar una losa rígida volada sobre una o varias crujías o sobre un entramado; cada vez que se dispone una losa suficientemente rígida ésta actúa como un suelo artificial sobre el cual se puede disponer un sistema de crujías de muros o un sistema de entramado. Le Corbusier lo ilustra de modo magnífico en su Residencia para estudiantes suizos en París o en sus Unités d’habitation.Después, en el ejercicio de la Bodega, pueden explorase cuestiones como las luces más grandes que las trabajadas hasta ese momento, o bien ensayar el vuelo en los techos sobre crujía o en los entramados, trabajar con la unidad pórtico separada del entramado, etc.; disponer un pórtico apoyando vigas en muros o sobre un pilar y un muro, etc. Ver el pabellón de Escultura en Arnheim de Rietveld como ejemplo.
En el acceso por la planta baja se dispone un suelo realzado sobre la calle 32 cm. con dos peldaños de 34x16 y una rampa para subir equipajes: la cota de la acera es 87,80 y, por tanto, la de la P.B. es 88,12. La cota de la acera conviene que entre un poco bajo el porche de entrada. La fachada Oeste, al vecino, es opaca y se tratará como un muro de cierre arquitectónico. Solo está perforada por la banda horizontal de 100 cm. de altura que queda entre el techo de la planta 88,12 y el coronamiento de la tapia que recinta parcialmente esta planta de entrada. También en la Planta -4 podrá dejarse una abertura similar pero sólo en el área de porche y recinto El programa de uso [V], que se expresa normalmente dando una relación de los espacios de tipo aula [A] es decir, cerrados y cubiertos, con su superficie útil y las relaciones topológicas entre ellos, es el siguiente: Planta ático. Vivienda propietarios
La forma de la ciudad de Hostalric resulta, a grandes rasgos, de la articulación de tres partes diferenciadas: el casco más antiguo, de origen medieval pero consolidado a partir del siglo XVIII, la colina con la fortaleza reformada en el siglo XIX y arruinada por las tropas napoleónicas, y el ensanche del siglo XX. El casco histórico con los restos de las murallas, modificadas a lo largo del tiempo, junto con la fortaleza militar sobre la colina, caracterizan de modo muy patente la imagen de la ciudad, mientras que el ensanche del siglo XX y los crecimientos posteriores poseen escasas cualidades espaciales, urbanas y arquitectónicas. La imagen de la ciudad de origen medieval se corresponde con el tipo de las bastides francesas mientras la fortaleza en la colina responde al arquetipo de la acrópolis. La belleza de Hostalric se debe a ese acuerdo entre la geografía y la arquitectura que hace que la obra artificial exalte la naturaleza y sus cualidades y a la inversa. Pero esa belleza está aún por desarrollar en toda su potencialidad. Estas tres partes de ciudad se relacionan con una pieza de suelo que tiene, por ello, un potencial urbano altísimo: se trata de las dos pastillas que quedan entre la calle Turó de l’Home, Av. Fortalesa, Vía Romana y calle de Montserrat, separadas entre sí por la calle del Pedraforca. Este ámbito, aún por definir, podría convertirse en un espacio público de gran significado, capaz de articular las tres partes de la ciudad. Desde él se alcanza la Estación del FF CC bajando por un sistema de rampas desde la cota 114 en la cabecera del solar hasta la cota 76. Además, la Vía Romana conduce, en un recorrido de algo más de 200 metros (Baixada d’Ararà) a la puerta de Barcelona, que da acceso al casco amurallado. Todas estas virtudes se completan con un hecho de alcance territorial y paisajístico de primer orden: el eje longitudinal de este espacio apunta con precisión a la Montaña del Montseny y a su pico más alto: el Turó de l’Home (1709 m). Colocado el espectador en el umbral de la Via Romana contempla el despliegue magnifico del sistema montañoso, las brumas y el cielo, como en un cuadro del pintor romántico Caspar David Friedrich. Inversamente, desde el otro extremo y mirando en dirección contraria tiene una vista magnifica de la acrópolis con la fortaleza. En resumen, este sitio posee las cualidades de un espacio foral, ya que desde él se entiende la geografía y la historia de la ciudad de un solo golpe de vista. Constituye pues, una oportunidad histórica para cambiar el significado de la ciudad con una operación relativamente modesta. Formalizar esta plaza será el objetivo de este primer ejercicio del segundo cuatrimestre. La primera fase de esta operación consistió en definir arquitectónicamente la pieza de suelo que queda por debajo de la calle Pedraforca con el objetivo de preparar la escena urbana para instaurar este espacio foral. Se trataba de controlar ese límite del espacio público construyendo Erik Gunnar Asplund. Biblioteca en Estocolmo, 1922-1928
Le Corbusier. Pabellón Suizo en la Ciudad Universitaria de París, 1930-1932
* En un plano del siglo XVIII se denomina este lugar como La Coma. Es posible que una errónea transcripción posterior haya sido la causante de que ahora se designe como La Conna a todo el barrio. En catalán se llama Coma a una “depressió plana en un terreny muntanyós”; este es el caso de estos terrenos que son como un rellano en la pendiente que desciende de la Colina de la Fortaleza.
Nikos Valsamakis. Casa Lanaras, Anavyssos, Grecia, 1961-1963
Enunc ado B
3B
Re e enc as
Ho e en Hos a c C u s o 2 0 1 5 -2 0 1 6
H o e e n Ho s a c C u s o 20 1 5 -20 1 6
En u n c a d o M EB
E nunc ado A RP
4 M EB B b o e c a y e s p a c o p ú b c o e n Hos a Cu so 2015-2016
B b o eca y espac o púb co en Hos a Cu so 2015-2016
c
c
Programa de usos El programa para el nuevo edificio de la Estación se enriquece añadiendo al estricto uso de la sala de espera, un bar cafetería restaurante y una oficina de turismo-exposición, con los servicios correspondientes. Más de un tercio del volumen edificado no contendrá espacios aula y estará destinado a resolver los accesos con la arquitectura del umbráculo; de modo complementario, el programa con espacios aula se regirá por el arquetipo del invernadero pero protegido del sol del verano.
Edificio de viviendas en Rua do Teatro, Oporto, 1992-1995 Eduardo Souto Moura
La sala de espera debe estar en PB, relacionada con la oficina de turismo. El la planta primera, al nivel de la pasarela, se debe situar el café restaurante. El restaurante puede tener su cerramiento, como mínimo, a 2,74 m. de la línea de embarque del andén (5,00 – 2,26 = 2,74). El ascensor público servirá también al restaurante. La oficina con la exposición se comunica espacialmente con el ámbito del bar restaurante en la planta primera. La oficina de turismo se entiende como un espacio de doble altura que contiene una cuidada exposición permanente sobre el territorio, la ciudad, su historia, los servicios que brinda, etc., de modo que los dibujos de proyecto pueden incluir en este espacio grandes ampliaciones fotográficas, mapas, maquetas, etc. La Estación se convierte así en un edificio de carácter civil, con una dimensión pública y foral que expresa la relación de la ciudad con su territorio geográfico y puede atraer al publico no sólo por su uso ferroviario. Planta baja (Cota 76,60) Sala de espera 80 m2 Dos aseos públicos adaptados; cuarto de limpieza de 3 m2; aseo de personal con ducha y dos armarios 20 m2 Cabina para despacho de billetes 4 m2 Máquina expendedora de billetes 0 m2 Asientos 0 m2 Oficina de turismo - sala de exposición 70 m2 Almacén 16 m2 Suma superficies útiles de espacio aula en PB
190 m2
Planta primera (Cota 81) Café bar (barra de 3,66 m y 8 m2) 30 m2 Restaurante 40 m2 Hall cortaviento 12 m2 Cocina 16 m2 Almacén cocina 8 m2 Aseo público adaptado; cuarto de limpieza de 3 m2; aseo de personal con ducha y dos armarios 16 m2 Suma superficies útiles de espacio aula en P1 122 m2 Hueco doble altura máximo en sala de exposición 70 m2 Cálculo aprox. espacios aula, patio, porche, pérgola Total superficies útiles del programa en PB Total superficie construída en PB: 190 x 1,16 Total superficie útiles del programa P1 (122+hueco 70) Total superficie construida en P1: 192 x 1,16 Total superficie construida esp. aula (220+222:442)
456 m2 180 m2 220 m2 192 m2 222 m2 442 m2
Re fe re nc i a s
Conjunto de c a s a s ta lle r e n Hos ta l ri c [Curs o 2015- 2016]
P ro e c t e s -
La calle Coronel Estrada está trazada sobre el camino de ronda de la muralla y tiene un papel importante en la organización del trafico y en la relación entre la parte de ciudad que crece entre el casco histórico y la Estación y la ciudad preexistente. Arranca del punto donde desemboca el puente sobre el río Tordera, en el Este, que conecta Hostalric con la autopista del Mediterráneo, y transcurre hacia el Oeste, a lo largo de la ciudad, en paralelo a la calle histórica principal. Por su posición, al norte del casco, se convierte en balcón sobre la geografía el valle y del macizo del Montseny y tiene la virtud de coincidir con la cota de la Plaza dels Bous al pasar tangente a ella.
Los tramos de 596 pueden descomponerse, según la sección áurea, en 226+366. Pueden así cambiar de posición algunos pórticos, pero no puede cambiarse el gálibo rectangular de la estructura aumentando o disminuyendo el número de tramos. Las modificaciones tienen lugar dentro del gálibo rectangular y no fuera de él. Pueden suprimirse algunos pilares y jácenas si no resultan necesarios, pero respetando la lógica del entramado dado y sus leyes métricas.
Enunc i a d o [ E]
C o njunto d e casas t al l er en Ho st al r i c [ C urs o 2 0 1 5 -2 0 1 6 ]
Ejercicio 3-B [Bandejas]
Se toman como elementos fijos de referencia para el proyecto la posición en planta de la pasarela peatonal sobre la carretera y del túnel que conecta los dos andenes y se traza, a partir de aquí, un armazón modulado, regido por las medidas principales: 366 y 592 y la descomposición de ésta última.
Craig Ellwood. Casa Smith, Los Ángeles, 1955-1957
E nunciad o [ M ]
1M
con la diferencia de que en estos últimos tanto las vigas principales como las vigas riostra pueden recibir el apoyo de las viguetas del forjado. Y también, así como en el sistema de crujías de muros de carga paralelos deben abrirse vanos a costa de eliminar parte del muro para definir el espacio, en el sistema de entramado de barras es necesario hacer lo contrario: taponar de diversos modos y en distinto grado tanto los marcos horizontales del techo como los verticales ya que por sí mismos no definen la arquitectura.
Charles Correa
- Altura del recinto como límite de espacios aula: 3,20 m - Altura mínima del recinto en espacios patio porche o pérgola: 2,00 m - Altura reguladora máx.: la cota 119 es el tope para el plano de intradós del forjado más alto. La cota 120 es el límite para el punto más alto de una cubierta inclinada
Disposición del programa Cada casa se compone en realidad de tres pisos: el semisótano, la planta principal a la cota 113 y el ático con el pabellón mirador.
5A RP
Nuevo cem en e o en Hos a Cu so 2015- 2016
Nuevo cem en e o en Hos a Cu so 2015- 2016
c
c
PROJECTES I-II T
210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Projectes I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Proyectos I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Design studio I-II E
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics Crèdits ECTS: 7,5 (PRJ I) + 7,5 (PRJ II)
PROFESSORAT Responsable i altres:
T - FELIX LLOBET DALMASES Andreu Arriola - Karin Hofert - Manuel Gómez - José Ramón Pastor Jordi Roig - Xavier Ros - Clara Solà-Morales (Projectes I) Íngrid Bernal (Suport a la docència)
Convidats ++ Tomeu Ramis. Flexo arquitectura. Interferències ++ Claudi Aguiló. Data AE. Projectes d’habitatge ++ Núria Salvadó. Llocs, persones i materials ++ Álex Giménez. Espai Públic, Racons ++ Alexandre Theriot. Bruther. Architecture Vs Programme
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. EP10. Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. EP10. Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). Genèriques CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials
Grup
Hores setmana
T-Lliçó magistral/mètode expositiu Gran (Màx 90) 0,6 T-Classe expositiva participativa Gran (Màx 90) 0,4 L-Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 4,25 L-Estudi de casos Petit (Màx 30) 0,25 L-Seminaris/tallers Petit (Màx 30) 0,25 L-Treball en grup Petit (Màx 30) 0,25 Activitats No Presencials
Hores semestre
-Treball autònom 105
OBJECTIU D’acord amb el previst pel Departament de Projectes Arquitectònics i l’ETSAB les assignatures PROJECTES I i PROJECTES II estan adscrites a segon curs i tenen com a objectius bàsics realitzar projectes arquitectònics amb especial incidència en els temes que fan referència a la forma, la construcció i el lloc. Aquests projectes s’inscriuen en una línia continua en el temps que avarca tots els cursos de la carrera, des de primer fins al projecte final de carrera; essent les temàtiques establertes per cursos, les següents: Bases per al projecte a Primer; Habitatges i entorn urbà a Tercer; Dotacions, equipaments i espai públic a Quart; Tallers temàtics a Cinquè; i Projecte Final. Així doncs, per al nostre curs, els temes principals seran forma, construcció i lloc que s’entenen necessàriament interrelacionats en l’acte projectual. Temes que per altra banda han estat recurrents de fa anys en aquesta assignatura.
PROGRAMA Al llarg del curs es desenvolupen un seguit de projectes que fan avinents implícita o explícitament els diferents temes anunciats. Així, la forma es considera tant com a objectiu de projecte, com a resultat del propi procés. Es considera de la mateixa rellevància la forma o formes resultants exteriors que les interiors. Es fomenta el treball en la búsqueda de la íntima relació entre la construcció espacial-formal, i la material. La construcció material té incidències diverses en funció de cada exercici, i s’introdueix de manera natural al projecte, sense que esdevingui un objectiu en sí mateix. S’entén el projecte com a part d’un àmbit més ampli relacionat amb un lloc. A aquest efecte tots els projectes tenen relació amb un lloc conegut que permet ésser visitat i obtenir-ne coneixement de primera mà. Els llocs escollits per a aquest curs han estat diferents indrets de la ciutat de Barcelona. En qualsevol cas, el projecte es considera un acte de síntesi que en cap cas desenvolupa únicament algun o alguns dels aspectes enunciats anteriorment.
EXERCICIS BIBLIOGRAFIA Bàsica · Deplazes, Andrea. Construir la arquitectura. G. Gili. 2010 · Stegmann, E. Acebillo, A. Las medidas en Arquitectura. COAC. 1983 · Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura. G. Gili. 2013 (edició original 1936) · Littlefield, D. Metric Handbook, PLanning and Design data. Architectural Press. 2012 (edició original 1968) · Pracht, Klaus. Escaleras Interiores y Exteriores. G. Gili. 1991 · Codi accessibilitat de Catalunya. Decret 135/1995 · Tusquets, O. Réquiem por la escalera. RqueR. 2004 · Aicher, O. La cocina para cocinar. G. Gili. 2004 · Menzel, P (ed). Material world. A global familiy portrait. 1994 · Atelier Bow-wow. Graphic Anathomy. Toto. 2007 · Atelier Bow-wow. Graphic Anathomy 2. Toto. 2014 · Rowe, Colin. Koetter, Fred. Ciudad Collage. G. Gili. 1981 · Aicher, O. El mundo como proyecto. G. Gili. 2007 Textos recomanats ÁLVARO SIZA - Sobre Pedagogía CAMPOS MORAIS, C (Edición de). ÁLVARO SIZA TEXTOS. Abada Editores SL 2014. pg 176-179. (traducció: Juana Inarejos) Jornadas Pedagógicas en la FAUP. Publ. en [Skira], p. 28. Y tb. en Casabella, n° 770, octubre 2008, pp. 3-5 (Sulla pedagogia).Trad.ingl., p. 107 (On pegagogy).
JORN UTZON - Own house in Hellebaek Utzon’s own houses. The Danish Architectural Press. 2004. pg. 38-39. (First published in Arkitekten Mánedshsefte no. 1, January 1953)
- The innermost being of architecture PRIP-BUUS, MOGENS (Editor). Jorn Utzon logbook vol. I. The courtyard houses. Ed Blondal. 2004. pg 11. (traduit al castellà a: PUENTE, M (ed). Jorn Utzon. conversaciones y otros escritos. G Gili. 2010. pg 7-10)
ALVAR AALTO - En lugar de un artículo PALLASMAA, J (ed). Conversaciones con Alvar Aalto. Ed. Gustavo Gili. 2010. pg. 07-13. (traducció: Ursula Ojanen, Ismael García Ríos) (“Artikkelin asemasta”. Publicat a: Arkkitehti, 1-2, 1958.)
- Conferencia anual en el R.I.B.A., 1957 SUST X. (ed.). Alvar Aalto. La humanización de la arquitectura. Tusquets Editores. 1978. págs. 61-75u. (publicada també a “The R.I.B.A. Journal” maig 1.957, p. 258)
LOUIS I. KAHN - Two Houses LATOUR, ALESSANDRA (Edició a càrrec). Louis I. Kahn, escritos, conferencias y entrevistas. El Croquis Editorial. 2003. pg 66-67 (traducció: Jorge Sainz). (Tomado de Perspecta 3: The Yale Architectural Jounal, 1955. págs. 60-61.)
- An Architect Speaks his Mind LATOUR, ALESSANDRA (Edició a càrrec). Louis I. Kahn, escritos, conferencias y entrevistas. El Croquis Editorial. 2003. pg 306-310 (traducció: Jorge Sainz). (Entrevista con Beverly Russell. Tomado de House & Garden, vol. 142, nº 4, octubre 1972, págs. 124 ss. )
CHARLES EAMES - What Is Design?
El curs desenvoluparà un seguit de projectes de característiques molt diverses, de manera que l’estudiant al final de curs haurà transitat per una important diversitat de temàtiques habituals en el projecte arquitectònic. Així, haurà fet projectes de diferent escala; en entorns urbans diferenciats; on el sistema constructiu ve donat, i per tant no cal ocupar-se’n, o projectes on cal introduir-lo de vell antuvi; projectes amb programes funcionals senzills o altres més complexos; amb usuari conegut o imaginari; edificis de nova planta, o reformes-rehabilitacions d’edificis existents; espais construïts, o els buits restants,... El treball en els exercicis es planteja com a un procés de projecte continu amb referència constant al taller. A aquest efecte es plantegen 3 exercicis al primer quadrimestre i 3 al segon. D’aquesta manera s’estableix un ritme d’entregues formals cada 3, 4 ò 5 setmanes segons el projecte. Aquest ritme permet que cada estudiant desenvolupi els projectes com un autèntic procés continu de treball i en visualitzi el seu progrés. A continuació es descriuen breument els 6 projectes previstos per a les dues assignatures d’aquest curs. En la selecció dels llocs d’intervenció i en l’elaboració de programes s’ha procurat reproduir situacions versemblants.
PROJECTES I:
PROJECTES II:
EXERCICI 1. HABITACLE EN UN TERRAT DE L’EIXAMPLE Es tracta de desenvolupar un petit habitacle de fusta desmuntable a un terrat d’una casa de l’eixample de Barcelona. Es treballarà amb un sistema constructiu donat prèviament. El sistema constructiu és a base de panells prefabricats d’entramats de fusta que fan la doble funció d’estructura i tancament. Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Contacte i vivència propera d’un petit espai. El treball a escala 1/20, sobretot la maqueta, fomenten aquest aspecte. ++ Apropament als aspectes més materials del projecte gràcies a la definició prèvia dels sistemes constructius. ++ Compromís amb la forma de l’objecte, tant exterior com interior. Compromís ineludible donats: la relació circumstancial al lloc, el fet que el programa sigui molt senzill, i que no calgui decidir sistema constructiu.
EXERCICI 1. ESCOLA BRESSOL El projecte planteja una nova escola bressol. Es projecte un edifici de nova planta en un solars buit. El programa es basa en els estandards establerts per a la ciutat per a aquests usos. Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Treballar un edifici de nova planta en un entorn edificat. ++ Afrontar el treball en un solar de geometria tancada. ++ Donar sentit al projecte treballant amb un programa funcional molt detallat. ++ Establir les bases perquè els sistemes constructius proposats siguin factibles.
EXERCICI 2. HOTEL D’ENTITATS I COWORKING Comprèn la reforma, rahabilitació i reutilització d’un edifici existent en desús. El programa planteja instal.lacions per a petites i incipients noves empreses, amb espais privatius i compartits. Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Treball sobre un programa simple però flexible. ++ Reforma important en un edifici d’una certa edat, en desús. ++ Relació amb un entorn urbà heterogeni. ++ Relació de la nova arquitectura proposada amb la preexistent.
EXERCICI 2. ESPAI PÚBLIC El projecte planteja el projecte d’un espai públic de reduides dimensions en un entorn urbà de caràcter heterogeni Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Resolució de totes les questions funcionals plantejades: pas, estada, accessos, iluminació, vegetació, protecció,.... ++ Caracterització de l’espai segons la voluntad del projecte, i d’acord amb el lloc ++ Treball a diferents escales amb les que el projecte es relacionarà. ++ Treball sobre la topografia per a adequar-se a l’entorn
EXERCICI 3. ALBERG D’ESTADES CURTES Es pretén dissenyar un edifici per a un alberg d’estades temporals per a joves que visitin Barcelona: Serà un edifici de nova planta dintre d’un conjunt de solars buits, ocupats altres usos provisionals. El programa de mida intermèdia permet assajar diferents solucions més o menys compactes en el solar. L’ocupació total del solar o l’alliberament de part del mateix, així com la configuració de la seva forma en el solar qualificaran l’entorn urbà en que s’insereix Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Afrontar el treball en un solar de geometria molt complexa. ++ Treball sobre un programa simple però flexible ++ Treball de modulació i agregació d’unitats repetides ++ Relació amb un entorn urbà de forts contrastos
EXERCICI 3. CENTRE CÍVIC FLEXIBLE, UN NOU ÚS PER A UNES ANTIGUES NAUS Es tracta de donar un nou ús a un edifici en desús. Es planteja com a gran contenidor que dongui cabuda a un equipament que pugui allotjar diverses activitats d’ampli espectre. Els principals temes que planteja l’exercici són: ++ Rehabilitar i reutilitzar un gran contenidor donant valor tant a l’arquitectura existent com a la nova a desenvolupar. ++ Incorporar al projecte el treball en un programa molt obert.
NEUHART, J et al. Eames design: the work of the office of Charles and Ray Eames. Harry N. Abrams, Inc. 1989
OTL AICHER - mi lugar de trabajo aún no existe AICHER, OTL. El mundo como proyecto. Ed. Gustavo Gili. 1994. págs. 131-135
JIM EYRE - Architecture or Engineering? EYRE, J. Architecture or Engineering?. www.wilkinsoneyre.com. [Data consulta: 19.01.2014]. (This essay originally appeared in the practice monograph ‘Bridging Art and Science’ (Booth –Clibborn Editions, 2001)
GO HASEGAWA - Sense HASEGAWA, G. Thinking, Making Architecture, Living. INAX Publishing. 2011. pg 126-127
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 187h 30m Hores grup gran: 12 h 6.40% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 58 h 30m 31.20% Hores activitats dirigides: 12 h 6.40% Hores aprenentatge autònom: 105 h 56.00%
210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Projectes I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Proyectos I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Design studio I-II E EMPLAZAMIENTO
PLANTA BAJA | ESCALA 1:150
ESTADO ACTUAL DE LOS ACCESOS Y EL SOLAR A OCUPAR
ENTORNO URBANO HETEROGร NEO -LLENO|VACร O
01 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 14.12.2015 |
02 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PALOMA MOSTO
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PLANTA TERCERA | ESCALA 1:150
04ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PALOMA MOSTO
03 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PALOMA MOSTO
06 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PALOMA MOSTO
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PALOMA MOSTO
SECCIONES | ESCALA 1:150
05 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PALOMA MOSTO
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
LA HABITACIร N | ESCALA 1:50
Dร A
PLANTAS PRIMERA Y SEGUNDA | ESCALA 1:150
PALOMA MOSTO
APROXIMACIร N A LA MATERIALIDAD DEL EDIFICIO | 1:100
NOCHE
VOLUMETRร A
MAQUETAS
HABITACIONES PARA CUATRO PERSONAS
07 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
HABITACIONES PARA DOS PERSONAS
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
08 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
PALOMA MOSTO
PROYECTOS 1 | PROF. XAVIER ROS | ENTREGA 20.01.2016 |
PALOMA MOSTO
09 ALBERGUE DE ESTANCIAS CORTAS
C A N B ATL L ร
uario
1_ almacรฉn 75m2 1.1 16m2 1.2 47m2 1.3 12m2 2_ espacio libre 930m2 3_economato 90m2 4_ mรกquinas+ET 65m2
_el uso darรก la razรณn de ser del espacio.
+ conexiรณn vertical
+ conexiรณn horizontal
= programa
propuesta
5_ almacรฉn 46m2 6_ administraciรณn 30m2 7_ taller 66m2 8_ aseos 30m2 9_ reuniones 50m2
La propuesta se fundamenta en 3 ideas. _Estrategia organicista. El nuevo programa como bacteria del viejo: la caja dentro de la caja. Un volumen receptor: la antigua fรกbrica serรก servidora del nuevo. Placas solares mรณviles que funcionan de cubierta, alimentan todo el edifico interior. La vieja caja delimita y define el nuevo espacio. Es la estructura en la que se apoyarรก la propuesta, los pilares y muros de carga se conservan y soportarรกn los nuevos volรบmenes. _Principio de adaptabilidad. Corresponde al usuario dar la razรณn de ser al espacio. El arquitecto no determina finalmente el uso y el caracter de la edificaciรณn, pertenece a sus ocupantes decidir (y redisenar) el uso y la forma que quiera darles. Las cรฉlulas programรกticas que se piden son independientes funcional y estructuralmente unas de las otras. La idea de integrar mรณdulos (mediante pletinas metรกlicas a modo de estanterรญa) a una estructura principal (viejos pilares) tiene como objetivo presentar un edificio inconcluso de manera que otros mรณdulos puedan incorporarse o desgregarse con el tiempo. _Principio de movilidad. Planta baja totalmente libre. Las transformaciones sociales y el modo de vida cotidiana son imprevisibles para una duraciรณn comparable a la de los actuales edificios. Se plantea un sistema de renovaciรณn periรณdico, anulando el concepto de propiedad por toda la eternidad de los espacios del nuevo edificio.
E 1/250 AL E X A N D RE GA RC IA C RIS P IN
N14
PR OF. XAV IER R OS MAJ O
PR OJ ECT ES2
R ESUMEN CAN BAT T Lร
ETSA B
ALE XAND RE GARCIA CRISPIN
J U N โ 1 6
10_ formaciรณn 50m2 11_ almacรฉn 15m2 12_ zulos 43m2 12.1 10m2 12.2 10m2 12.3 23m2 13_ gimnasio 75m2 14_ informรกtica 65m2 15_ aseos 30m2
N14
E 1 /2 5 0
PRO F . XAVIE R RO S MAJ O
PRO J E CTE S2
PLANTAS CAN BAT L L ร
ET S A B
JUN โ 1 6
A L EX A N D R E G A R C I A C R I S PI N
N14
PR O F . X A VI ER R O S M A JO
PR O JEC T ES 2
S EC C I O N ES C A N BAT T L ร
ET S A B
JUN โ 1 6
E 1/250 ALEXANDRE GARCI A CRI SPI N
N14
PROF. XAVI ER ROS MAJO
PROJECTES2
AL ZADOS CAN BATTL ร
ETSAB
JUNโ 1 6
E 1 / 75
aseos informรกtica zulos de ensayo
gimnasio
aula de formaciรณn
sala de reuniones administraciรณn
aseos
mรกquinas+ET
taller
almacรฉn
economato
espacio libre
A LE X A N D R E G A R CI A CR I S P I N
N14
PROF. XAVIER ROS MAJO
PROJECTES2
P R O G R A M A C A N B AT T L ร
E T S AB
J UNโ 16
AL E XAND R E GAR C IA C R ISP IN
N14
P R OF . XAVIE R R OS MAJ O
P R OJ E C T E S2
P L ANTA C ONST R. CA N B ATTL ร
E TS A B
J U N โ 1 6
ALEXANDRE GARCIA CRISPIN
N14
PROF. XAVIER ROS MAJO
PROJECTES2
PR OGR A MA CA N BAT T L ร
ET SA B
JUN โ 1 6
210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Projectes I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Proyectos I-II T 210112 / 210118 - PRJ I / PRJ II - Design studio I-II E VISTA DES DE L’ENTRADA CAP AL PATI
EMPLAÇAMENT
VISTA SALES MULTIFUNCIONALS-PASSADIÍS-PATI
VISTA EXTERIOR EDIFICI
VISTA ESCALES DE DEL PASSADÍS
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
1
Emplaçament i recorregut
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
3
PLANTA PRIMERA 1.100
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
ALÇAT NORD-OEST 1.100
PROFESSORA: KARIN HOFERT
ALÇAT NORD-EST 1.100
2
PLANTA BAIXA 1.100
ALÇAT SUD-EST 1.100
SECCIÓ LONGITUDINAL PER LES HABITACIONS
PLANTA SEGONA
1.200
PLANTA TERCERA
1.200
PLANTA COBERTA
1.200
VISTA ENTRADA PRINCIPAL
DETALL HABITACIÓ
VISTA DES DE LA TERCERA PLANTA AL PATI INTERIOR
SECCIO FUGADA PEL PATI
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
PLANTA SEGONA, TERCERA I COBERTA 1.200
4
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
5
SECCIO LONGITUDINAL (ENTRADA I HABITACIONS)
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
ALÇAT INTERIORS DEL PATI
6
1.100
ALÇAT NORD-EST 1.100
ALÇAT SUD-EST 1.100
VISTA DES DEL PASSATGE GENERAL BASSOLS
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
ALÇATS 1.100
7
PROJECTES 1
ALBERG D’ESTADES CURTES A POBLENOU, BARCELONA
NEUS VALDELLOU BIFET
PROFESSORA: KARIN HOFERT
ALÇATS PASSATGE GENERAL BASSOLS
1.100
03 projectes ii - can batlló ignacio escarpenter
xavier ros
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
xavier ros ignacio escarpenter
ignacio escarpenter
planta baixa 1/250 PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
04 projectes ii - can batlló
projectes ii - can batlló
projectes ii - can batlló
04
05
axonometría
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
perspectiva general Can Batlló
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
xavier ros ignacio escarpenter
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
façanes bloc11. 1/200
11 PB (m2) Sala Multifuncional Administración Sala de maquinas Locales de ensayo Almacén Vestuario WC Ascensor+Inst Sala Polivalente Patio/Pasaje Economato E.T. Pasillo
S. Útil S. Construida 200 224,3 31 35 29,5 36,5 60,5 68,2 60 64 32,5 36,7 25 28 3,4 168 177,5 246 262,5 120,5 136 27,5 30,5 50,3 52,5
14 15 16 17 18
(m2) P1 Aula Formación Aula Informática Aula Taller Pasillo WC
61,5 66 93 50,3 25,4
71,5 72 108,5 52,5 28,2
19 20 21 22 23
(m2) P2 Gimnasio Vestuario Sala de Reuniones Pasillo WC
127,3 31 62,8 50,3 25,4
142,5 35 74 52,5 28,2
TOTAL
1643,8 m2
1820 m2
176,2 m2
10,10%
Construida no útil S.
xavier ros
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
ignacio escarpenter
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
ignacio escarpenter
xavier ros
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
projectes ii - can batlló
projectes ii - can batlló
08
05 projectes ii - can batlló xavier ros
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
ignacio escarpenter
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
1/250
1/250
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
planta 2 - S. longitudinal
planta 1 - S. Longitudinal
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
xavier ros ignacio escarpenter
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
1/250
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
ignacio escarpenter
planta 2 - S. longitudinal
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
1/250
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
xavier ros
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
planta 1 - S. Longitudinal
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
xavier ros
projectes ii - can batlló
projectes ii - can batlló
02
00
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK
PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK FAÇANA NO
FAÇANA SO
0.59
0.59
FAÇANA NO PEL PATI
PLANTA TERCERA
PLANTA PRIMERA
PLANTA PRIMERA
0.59
10,2
10,2
10,2
10,2
0.59
10,44
0.59
6,01
PLANTA SEGONA
7,73
7,63
7,73
N
N
N
N
PLANTA BAIXA
PLANTA BAIXA
PROJECTES II
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
ESQUEMES DEL PROJECTE I DE DISTRIBUCIONS
L 02
PROF.: MANUEL GOMEZ
MURIEL PIÑOL LEROY
PROJECTES II
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
PROF.: MANUEL GOMEZ
DISTRIBUCIÓ PLANTA BAIXA I PLANTA PRIMERA FAÇANA NO
MURIEL PIÑOL LEROY
L 03
PROJECTES II
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
PROF.: MANUEL GOMEZ
PROJECTES II ESTRUCTURA I FORJATS PLANTA BAIXA I PLANTA PRIMERA FAÇANA SO
MURIEL PIÑOL LEROY
L 04
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
DISTRIBUCIÓ PLANTA SEGONA I TERCERA FAÇANA NO PEL PATI
PROF.: MANUEL GOMEZ
L 05
MURIEL PIÑOL LEROY
N
FAÇANA NE PEL PATI
PLANTA COBERTA 1:400
FAÇANA NO PEL PATI
0.59
FOTO MAQUETA DES DEL BALCÓ MIRANT CAP A L’INTERIOR DEL PROJECTE
PERSPECTIVA DES DE LA PB+1 MIRANT AL PATI
PLANTA BAIXA 1:400
PERSPECTIVA ENTRADA POSTERIOR
PLANTA TERCERA
SECCIÓ LONGITUDINAL 1:400
0.59
FORJAT PLANTA COBERTA
FOTO MAQUETA GENERAL VIST DES DEL NORD
PLANTA SEGONA
FOTO MAQUETA DE LA FAÇANA LATERAL
PERSPECTIVA DES DEL PASSATGE AMB TRANSPARÈNCIES I ESPECEJAMENT
PLANTA COBERTA N
N
FOTO MAQUETA GENERAL DE LA FAÇANA PRINCIPAL
FOTO MAQUETA DEL PATI GENERAT ENTRE EL PREEXISTENT I EL PROJECTE PROPOSTES DE FORJATS
PROJECTES II PROF.: MANUEL GOMEZ
MURIEL PIÑOL LEROY
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
ESTRUCTURA I FORJAT PLANTA SEGONA I TERCERA FAÇANA NE
L 06
PROJECTES II PROF.: MANUEL GOMEZ
MURIEL PIÑOL LEROY
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
PLANTA COBERTA AMB LA SEVA ESTRUCTURA SECCIÓ LONGITUDINAL S01
L 07
PROJECTES II PROF.: MANUEL GOMEZ
MURIEL PIÑOL LEROY
2015-16 QP
09.05.16
CAN BATLLÓ
PERSPECTIVES DEL 3D I FOTOS DE LA MAQUETA
L 09
PROJECTES II PROF.: MANUEL GOMEZ
MURIEL PIÑOL LEROY
2015-16 QP
09.05.16
PERSPECTIVA DES DE LA PB+2 MIRANT AL FORAT DEL PATI
CAN BATLLÓ
PERSPECTIVA GENERAL DES DEL CARRER PRINCIPAL
ESQUEMA PROJECTE, PLANTA COBERTA, PLANTA BAIXA, SECCIÓ LONGITUDINAL I ESBOÇOS
LR
URBANISTICA I-II M
210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urban Design I-II - M
Unitat responsable: Unitat que imparteix: Crèdits ECTS:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori 5 (UI) + 5 (UII)
PROFESSORAT Responsable i altres:
M - MARIA RUBERT DE VENTOS Marta Bayona Mas - Eulàlia Maria Gómez Escoda - Ana Majoral Pelfort - Francisco Daniel Navas Lorenzo - Joaquim Rosell Gratacos
REQUISITS Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques
EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’edificació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿edificis i espais urbans (T). Genèriques
CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++
Explicacions inherents al temari teòric. Valoracions inicials en funció de les situacions que es presenten en els exercicis. Enfrontar l’alumne a la responsabilitat individual (a la reflexió crítica mitjançant la dialèctica) amb els exercicis. Interrelació entre lliçons, exercicis de seminari i desplegament aplicat de la iniciativa individual i cooperativa. Enfocament obert de la resolució gràfica dels exercicis a l’efecte d’aconseguir l’aplicació crítica i explorativa dels seus coneixements. Anàlisi crític iteratiu al llarg dels tallers sobre els resultats de cada estudiant enfrontat a la concepció i la representació. Introduir a l’alumne a diverses tècniques: croquis, esquema, representació literal i crítica en planta, secció i alçat, fotografia, pel-lícula, etc. Introduir a l’alumne a diverses tècniques i fer-ne el seguiment tutoritzat al seu treball. Utilitzar dites aplicacions a propòsit dels seus exercicis aplicats. Introducció a la complexitat orogràfica i la seva implicació a la geometria de la ciutat. Inici del raonament narratiu en la definició dels projectes de caire urbanístic. Bases i abast del projecte com a obra civil. Impacte de la normativa i ordenances a la construcció de l’espai urbà quotidià. Introducció als tipus arquitectònics en la seva dimensió morfològica. Introducció del temps en l’enteniment dels escenaris urbans.
CONTINGUTS Descripció La primera assignatura d’urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis els quals proposen diferents aproximacions a la forma urbana, reflexes de dinàmiques i conflictes d’abast social i cultural molt amplis. El curs ajuda a entendre que la ciutat sobre la qual es fan propostes no és mai un full en blanc. Programa 1. Els carrers. Tipus i funcions bàsiques: circulació i accés. El carrer com estratègia de connexió. Malles: distincions entre teixits, regles i excepcions. 2. Els espais públics. Places, parcs i jardins. El centre dels barris. La renovació de l’espai públic. 3. La divisió del sòl. Mançanes i parcel·les. 4. Les cases urbanes. Tipus i evolució. 5. Edificis i equipaments urbans. 6. La figura de la ciutat. Geografia i història.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials
Grup
Hores setmana
T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0.8 Gran (Màx. 90) 0.2 T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0.4 Petit (Màx. 30) 1.8 L Aprenentatge basat en projectes L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 0.4 Petit (Màx. 30) 0.4 L Treball en grup Activitats No Presencials
Treball autònom
Hores semestre
70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h Hores grup gran: 11 h 8.80% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 32 h 25.60% Hores activitats dirigides: 12 h 9.60% Hores aprenentatge autònom: 70 h 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 10% 10-40% Presentacions orals 10% Treballs i exercicis individuals 30% 45-60% Treballs i exercicis en grup 30% 0-45% Avaluació de projectes 20-25% BIBLIOGRAFIA Bàsica · Sola-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 97884-96842-23-6. · Parcerisa Bundó, Josep; Rubert de Ventós, Maria. La ciudad no es una hoja en blanco: hechos del urbanismo. Santiago de Chile: Ediciones ARQ, 2000. ISBN 956-14-0614-4. · Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 84-252-1181-6. · Parcerisa, Josep; Rubert de Ventós, Maria. Materials d’urbanisme [en línia]. Barcelona: Departament d’Urbanisme. ETSAB. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999 [Consulta: 06/07/2011]. ISBN 84-7653-718-2.
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
URBANÍSTICA I
210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urban Design I-II - M
EXERCICI 1 - SECCIÓ CARRERS
Via Laietana
EXERCICI 2 - CARRERS DEL MÓN
EXERCICI 3 - ESTRUCTURA
EXERCICI 5 - 2 ESPAIS PUBLICS CRONOLLOGIA I FUTUR
URBANÍSTICA II
210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urbanística I-II - M 210113 - URB I - Urban Design I-II - M
EXERCICI 1 - CIUTATS
EXERCICI 2 - ANÀLISI POBLENOU
LLEGENDA Preexistències: camins, parceles agrícoles. Edificis anteriors al Pla Cerdà Pla Cerdà i indústries Polígons Actualitat
AINA VALENS PONS & JULIA SAEZ CALABUIG
Aigua Parcs i espais oberts
EXERCICI 3 - PERE IV
Anàlisi del carrer de Pere IV en relació a Poblenou
Víctor Toro i Àlex Walbrecq Urbanística II | Curs 2015 - 16 Taller: Anna Majoral 19/05/2016
Projecte a Pere IV
EDIFICIS MAJORITÀRIAMENT RESIDENCIALS
ANÀLISI D’USOS DELS EDIFICIS
E 1:2500
E 1:2500
REACTIVACIÓ DE POBLENOU ENTRE LLACUNA I BADAJOZ
-Recuperar dimenció simbòlica per identiicar històricament els espais urbans -Reactivar culturalment Poblenou -Despertar noves vivendes en punts nodals per reactivar la zona
Generar un nou eix residencial amb espais públics que enriqueixin la vida dels ciutadants de la zona al voltant del carrer Llacuna
RESIDENCIAL EQUIPAMENTS PATRIMONIAL INDUSTRIAL PATRIMONIAL RESIDENCIAL/CULTURAL SOLARS DESOCUPATS ESPAIS PROJECTATS O OCUPATS
EXERCICI 4 - MAQUETA
A partir d´un increment de vivendes i d´una colocació estratègica de diferents equipaments , conseguim activar el carrer llacuna. Una biblioteca en plena zona de centres educatius , una piscina pública i una gran plaça polivalent amb espais porxat es converteix en el Cor del carrer Llacuna , reactivant junt amb un projecte més general tot el carrer de Pere II.
URBANISTICA II T
210119 - URB II - Urbanística II - T 210119 - URB II - Urbanística II - T 210119 - URB II - Urban Design II - E
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori Crèdits ECTS: 5
PROFESSORAT Responsable i altres:
T - FERRAN SAGARRA TRIAS Manuel Franco Mesas - Jordi Franquesa Sanchez - Mario Eusebio Jimenez Carmona - Antonio Moro Domingo
REQUISITS Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Bases per al projecte I, Bases per al projecte II, Dibuix I i Dibuix II. Es podrà matricular quan s’hagi matriculat prèviament Urbanística I en una matrícula d’un curs anterior o bé es matriculin totes dues simultàniament en la matrícula d’un mateix curs acadèmic.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques
EP11. Capacitat per redactar projectes d’obra civil (T). EP12. Capacitat per dissenyar i executar projectes traçats urbans i projectes d¿urbanització, jardineria i paisatge (T). EP13. Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques (T). EP14. Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d’impactes ambientals (T). EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP28. Coneixement de la taxació de bens immobles. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP25. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l’ordenació territorial i metropolitana. EP26. Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l’edificació i de la indústria relativa a l’exercici professional. EP29. Coneixement dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. EP5. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). EP7. Capacitat per elaborar programes funcionals d¿edificis i espais urbans (T). Genèriques
CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials
Grup
Hores setmana
T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 0.8 Gran (Màx. 90) 0.2 T Classe expositiva participativa L Aprenentatge cooperatiu Petit (Màx. 30) 0.4 Petit (Màx. 30) 1.8 L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 0.4 L Estudi de casos L Treball en grup Petit (Màx. 30) 0.4 Activitats No Presencials
Treball autònom
Hores semestre
70
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++
Entendre les formes urbanes dins el context social, demogràfic, econòmic, l’ocupació del territori i les implicacions sobre la mobilitat i el transport. Reconèixer la ciutat, l’estructura, les parts i els teixits urbans. Utilització de diverses fonts d’informació: fotoplans, GoogleEarth, plànols, dades socioeconòmiques, guies... El dibuix de la ciutat com representació i síntesi de la forma urbana. El dibuix dels carrers, les cases i els espais urbans. Exercicis basats en l’exploració d’un ampli ventall de tècniques de representació (croquis, esquemes, plantes i seccions acotades, fotomuntatges, fotografia, video, etc...). Presentació de plantes, alçats, seccions, perspectives en diferents suports i tècniques cartogràfiques. Reconeixement del relleu, la topografia i la hidrologia del lloc de la ciutat. Anàlisi de projectes de nova implantació i/o d’intervenció a la ciutat construïda. Anàlisi i projecte de traçat o de forma, si s’escau, d’elements molt elementals com carrers, places o espais públics. Anàlisi i representació dels processos d’urbanització-parcel·lació-edificació. Introducció a les bases conceptuals lligades als diferents tipus de ciutat. Explicacions inherents al temari teòric i discussió de les diferents formes de creixement.
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h Hores grup gran: 11 h 8.80% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 32 h 25.60% Hores activitats dirigides: 12 h 9.60% Hores aprenentatge autònom: 70 h 56.00%
CONTINGUTS Descripció L’objectiu del curs és el coneixement de la ciutat que es recolza en, l’estudi del seu emplaçament, l’anàlisi de l’estructura i de les seves parts, i l’estudi de l’evolució en el temps de la seva construcció.Les formes de creixement urbà introdueixen a l’anàlisi de la ciutat a partir de reconèixer les relacions entre la morfologia de l’ocupació del sòl, la infraestructura de la urbanització i la tipologia dels edificis.
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Morris, A.E.J. Historia de la forma urbana: desde sus orígenes a la Revolución Industrial.. Barcelona: Gustavo Gili, 1984. ISBN 8425211816. · Gravagnuolo, Benedetto. Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Madrid: Akal, 1998. ISBN 9788446006275. · Solà-Morales, Manuel de. Las formas del crecimiento urbano. Barcelona: Edicions UPC, 1996. ISBN 8483011972. Complementaria · Busquets, Joan. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. 2ª ed. Madrid: Mapfre, 1994. ISBN 8471005360. · “Territorio y ciudad en la Cataluña de los sesenta”. 1958-75: desde Barcelona arquitecturas y ciudad. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Àrea de Cultura, Formació i Publicacions, 2002. p. 54- 85. · Solà-Morales, Manuel de. Diez lecciones sobre Barcelona: los episodios urbanísticos que han hecho la ciudad moderna. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842243. · Aymonino, Carlo. Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna. Barcelona: Gustavo Gili, 1972. ISBN 8425204895. Benevolo, Leonardo. Storia della città. 2ª ed. Bari: Laterza, 2006. · Calabi, Donatella. Storia della città: l’età moderna. Venezia: Marsilio, 2001. ISBN 8831778382. · Calabi, Donatella. Storia della città: l’età contemporanea. Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 8831786660. · Historia del urbanismo en España III. Vol. 3: Siglos XIX y XX. Madrid: Cátedra, 1999. ISBN 8437617081. · Atlas urbanística de Lisboa. Lisboa: Argumentum, 2006. ISBN 9789728479466. · Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178. · Corboz, A.. “El territorio como palimpsesto”. Martin, A.. Lo urbano, en 20 autores contemporáneos. Barcelona: Ediciones UPC, 2004. p. 13-24.
Programa 1. Introducció. La ciutat. 2. El creixement urbà. Parcel·lació/Edificació/Urbanització 3. La ciutat antiga 4. El creixement suburbà 5. La ciutat jardí 6. Els eixamples 7. L’habitatge massiu 8. La urbanització marginal 9. Propostes per la nova ciutat del s. XX 10. La urbanització o ciutat discontínua Exercicis 1. El dibuix de la ciutat 2. El reconeixement de les formes de creixement 3. La intervenció a la ciutat construïda Activitats vinculades Quadern personal: Realització d’un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/comentari de les lliçons i de les lectures.
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta curta 0-10% 0-10% Proves de resposta llarga 0-20% 0-40% Presentacions orals 0-10% Treballs i exercicis individuals 30-45% 30-60% Treballs i exercicis en grup 30-45% 0-30% Avaluació de projectes 0-10% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210119 - URB II - Urbanística II - T 210119 - URB II - Urbanística II - T 210119 - URB II - Urban Design II - E
CRECIMIENTOS SUBURBANOS LINEALES Y PARCELACIONES SUBURBANAS: ORDENACIÓN ENTORNO A LA "PLAÇA DEL NORD" TORRE NT DE L'OLLA
El nacimiento del barrio de Gracia lo encontramos en el cruce entre travessera de Gracia y Mayor de Gracia donde se empezó a edifcar y un crecimiento en cascada configuró un completo entramado de calles. Las plazas cobran importancia como único lugar de encuentro, por este motivo las parcelas más caras eran las que se encontraban delante de las plazas
La parcela como proyecto es representación de las necesidades residencialesy medida contable de la compra-venta del suelo. En Gracia la manzana nace de la suma deparcelas individuales, que son las que forman el entorno residencial de la "Plaça del Nord" Las dimensiones de la parcela resumen la experiéncia tipológica de toda la anterior edificaci´ón de Barcelona,un tipo de .casa frequente sobre los 5 o 6 metros de fachada y los nueve de profundida.La parcelación resultante era así aproximadamente resumible en un modelo proyectivo que quisieracubrir genéricas demandas de edificación futura. :
GRÁCIA: DISEÑO DEL SUELO Y FORMA URBANA EN LOS ORIGENES DE LA BARCELONA MODERNA
IA GRAN DE GRÀC
TRAVESSERA DE GRÀCIA
Gràcia nace como asentamiento pensado para y por la vivienda y es la primera operación urbanistica que no solo rompía con la muralla, sino que encendió la mecha del crecimiento urbano. Algo completamente distinto al planteamiento del suelo en la topografía arquitectónica de la ciudad amurallada, en donde es solo un soporte, un precinto o un accidente. Las redes urbanas de Gracia son esos vacíos resultantes en plazas Al empezar a crecer, el barrio se sobredensificó trayendo el colapso al espacio público y la insalubridad a las viviendas causada por edificaciones que no ventilaban de forma cruzada y a patios pequeños a los que no llegaba el sol.
La ocupación del suelo és de un 80%. Por otro lado, la edificabilidad es del 90% La relevancia que le otorgamos a la plaza viene dada por la importancia que estas tenían enla modulación originak
ANTGUA PARCELACIÓN
RESIDENCIAL
OFICINAS
RESTAURACIÓN
RENTA BURGUESA PASAJES
COMERCIO DIARIO
RENTA OBRERA TIPOLOGIAS EDIFICATORIAS
NUEVA PARCELACIÓN
Carrer del Rosselló
Carrer del Rosselló PLANO FONDO-FIGURA ENTORNOS "PLAÇA DEL NORD"
E: 1/250
Carrer del Rosselló
Carrer del Rosselló
Carrer del Rosselló
Carrer del Rosselló
a taluny Rambla de Ca
_T22
La edificación en manzanas irregulares en base a la repetición y homogeneidad, produce una imagen de ciudad compacta en el conjunto de su arquitectura, que el chaflán enriquece y hace más comprensible. Hay tres situaciones singulares: ça con chaflán Proven - rer deLas casas Car Los pasajes creados para permitir el establecimiento de tipologías residenciales unifamiliares en las manzanas del Ensanche. Los edificios de equipamientos y usos singulares. Nuestro caso se caracteriza por el tipo de edificación con chaflán y pasajes incorporados.
Carrer del Rosselló Carrer del Rosselló
Carrer Pau Claris
lunya Rambla de Cata
Passeig de Gràcia
Carrer de Provença Residencial Restauración Hotel Turístico Carrer de Provença Comercial Comercio Comercio diario Comercio turístico
Residencial Restauración Hotel Turístico Comercial Residencial Comercio Restauración Comercio diario Hotel Comercio Turístico turístico Docente Comercial Docente Comercio La mayoría de los usos en planta baja son comerciales y de Comercio diario Comercio restauración enturístico esta zona, debido a la presencia de Passeig Carrer de Provença
Carrer de Provença
Residencial Restauración Hotel Turístico Comercial Comercio Comercio diario Comercio turístico Docente
Un análisis de los edificios de vivienda construidos en la Ensanche de Barcelona, en parcelas de diferentes medidas, muestra la existencia de un repertorio limitado de modelos y de un mecanismo claramente establecido. Parcelas de 6 a 8 metros, de 9 a 13 metros y 12 a 16 metros. PARCELAS 6/8m PARCELAS 9/13m Provença avial Carrer de Provença Carrer de -Alineación -Alineación avial -Una vivienda por rellano -Dos vivienda por rellano -Frente de 6 a 8m -Frente de 9 a 13m -Ocupación -Ocupación 70% Provença 72% Carrer de -Edificabilidad 3,6 m2l/m2a -Edificabilidad 4,6 m2l/m2a PARCELAS 12/16m -Alineación avial -Dos vivienda por rellano -Frente de 12 a 16m -Ocupación 67% -Edificabilidad 4,7 m2l/m2a PARCELAS 18/26m -Alineación avial -Dos vivienda por rellano -Frente de 18 a268m -Ocupación 60% -Edificabilidad 5 m2l/m2a
de Gràcia, que es un lugar con una gran afluencia de Docente personas. Con una misma base tipológica, los usos se han apropiado de Passeig de Gràcia.
Flujos en planta baja
Secciones Sección per Passeig de Gràcia
9m=45 palmos
12m=60 palmos
6m=30 palmos
TIPOLOGIAS EDIFICATORIAS CLÁSICAS (MODULOS DE 6, 9 O 12 M)DEL BARRIO DE GRÁCIA EXTRAIDAS DIRECTAMENTE DEL LIBRO "GEOMETRIA I PROJECTE DEL SÒL ALS ORIGENS DE LA BARCELONA MODERNA" DE ENRIC SERRA
USOS EN EL ENTORNO DE LA "PLAÇA DEL NORD"
E: 1/550
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA_URBANISMO II_ Marta Torrente Cases, Helena Gallego, Anna Manuel Morales, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz Usos en planta baja
El proyecto ordenatorio que trata la zona es el de Ramon Marti i Pau Vilaregut de 1851. La ordenación cuenta con una media de superficie de 184,5 m2 de parcela y con un frente medio de parcelade 30 palmos.
Carrer Pau Claris
Carrer Pau Carrer Claris Pau Claris
talunya talunya Rambla de Ca Rambla de Ca
10m 5m
Passeig de Gràcia
Passeig de Passeig Gràcia de Gràcia
SECCIÓN ENTORNOS "PLAÇA DEL NORD"
El módulo de parcela sin embargo no garantiza la unidad constructiva: las casas construidas son de un módulo, dos o uno y medio. Entre los 6 y los 12 metros se encuentran las dimensiones de la fachada.En la "Plaça del Nord", como en el resto de plazas de Gracia, las edificaciones de alrededor se caracterizan por la utilización intensiva de los patios y bajos comerciales, así como la densificación en altura. Estos desarrollos han marcado un fuerte carácter en la zona.:
E: 1/250
2m 1m
CASAS SEÑORIALES
EL TIPO EDIFICATORIO
FLUJOS DE TRÁFICO Y PEATONALES
Las calles del barrio de Gracia se caracterizan por sus 6 metros de ancho y entre los 9 y los 12 de fachada .donde un modelo edificatorio pautado creaba una armonia arquitectonica de densidad media-baja casi sin equipamientos.
GRANDES EQUIPAMIENTOS
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA_URBANISMO II_Marta Torrente Cases, Helena Gallego, Anna Manuel Morales, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz _T22
ENSANCHE: Roselló, Pau Claris, Provença y Rambla Cataluña
Av. Diagonal
Passeig de Gràcia Passeig de Sant Joan
Plano fondo figura de las dos manzanas del Ensanche "EL ENSANCHE ES ESTRUCTURA" El Ensanche nace de la voluntad de construir una ciudad higiénica a partir de las condiciones naturales y servicios, que incluya una vivienda adecuada a las necesidades de la población.
Utilización del proyecto Cerdá para el desarrollo de un ensanche convencional. Las alineaciones de las manzanas como generadores de parcelación. Más adelante hubo un cambio posicional derivado del crecimiento de la ciudad. La densificación edificatoria y los procesos de transformación en cambios tipológicos y de la relación edificación-estructura en el Ensanche.
Parcela y tipo de edificación
Información extraida del artículo de Josep Maria Montaner: Escaleras, patios, despensas y alcobas Sección de una calle adyacente: Calle Pau Claris
Gran Via de Les Corts Catalanes
Av. Meridiana
Esquema de la Ensanche. Posición de las manzanas a estudiar. Cuatro aspectos definen las principales innovaciones definitorias del ensanche como forma urbanística específica. Los ensanches significan: a) UNA NUEVA IDEA DE CIUDAD b) UNA NUEVA ACTITUD METODOLÓGICA c) NUEVOS INSTRUMENTOS DE ORDENACIÓN d) UNA TEORÍA RACIONALISTA DE LA CIUDAD La historia del ensanche de Barcelona pasa las siguientes fases: -La redacción del proyecto del ensanche: Intentos de ampliación del perímetro amurallado en 1838 con el derribo de las murallas y el levantamiento topográfico de Cerdá en 1854. Se realizó un concurso de proyectos provocado por el Ayuntamiento y el encargo del Ministerio de Fomento a Ildefonso Cerdá en 1859. (Discusión teórica del proyecto Cerdá y su progresismo tecnologista “La teoría general de la urbanización”)
Tipología edificatoria Escala 1:2000
Volumen principal Planta baja
Área total manzana 1: 15.630,67 m2
En los flujos puede verse como el foco principal es Passeig de Gràcia, donde puede verse más circulación rodada y más flujo. En el Paseo los flujos también están relacionados con los usos, debido a que es una calle muy comercial y muy turística.
Edificabilidad - Ocupación del 90% - Edificabilidad del 70% Todos los edificios están alineados avialmente a la calle.
Área total manzana 2: 13.408,92 m2
Parcelación y medidas de las manzanas del Ensanche 1
1 1
3
Escala 1:400
Sección longitudinal de las dos manzanas de la Ensanche a estudiar
La vivienda en el Ensanche es consecuencia de dos procesos previos de división del suelo que lo determinan: El proyecto de la calle. La definición de la malla viaria La definición de la manzana de casas (113 x 113 m); que resulta de la división anterior. La reparcelación del suelo preexistente, cuando se hace, da lugar a un nuevo módulo parcelario de geometría ortogonal y regular, de anchura variable alrededor de los 15 m.
Tipos de viviendas de la Ensanche Oficines
Patio interior de manzana
Escala 1:2000
Patio interior de manzana
Modelo geométrico de Cerdá.
Oficines Oficinas Renda Burgesa Renda Burgesa Renda Burguesa Passatges Passatges Pasajes Renda Obrera Renda Obrera Renda Obrera Grans equipaments Grandes esquipamientos Grans equipaments Cases Senyorials Casas señoriales Cases Senyorials
Implantación del modelo en el territorio.
LA CIUDAD JARDÍN PEDRALBES/PANAMÁ_Vivienda burguesa en periferia CONCEPTOS CIUDAD JARDÍN: - Entorno natural vinculante -Tejido de crecimiento liagado a la ciudad - Forman parte de una extensión de la ciudad -Dependen absolutamente de los servicios y equipamientos de la ciudad PARCELACIÓN
Plano de situación distrito
Vista aérea. Como la vegetación gana terreno.
Usos Monocultivo residencial aunque aparcen edi�cios con usos educacionales (colegios) No hay servicios ni equipamientos
La edificabilidad ocupa el 100% de la parcela
URBANIZACIÓN
Tipologias FORMA Edi�cios no alineados al límite de la parcela Volumetría variada División del suelo aleatoria
Segregación de �ujos Pavimento homogéneo Arbolado en todas las calles
TAMAÑO Parcelas grandes con una geometria ortogonal pero de tamaños distintos Frente 10m Profundidad (depende de cada una) en torno 25 0 30 m Superfície media 500m2 Ocupación 40-45%
Axonometría relación parcela-calle, casa-parcela y casa y vegetacion
Circulación rodada Circulación peatonal
La ciudad jardín de Pedralbes-Panamá junto con las calles de sus alrededores es un elemento de transición entre el núcleo urbano consolidado y el entorno natural, a medida que se va subiendo, las parcelas son mayores y la vegetación va ganando terreno a la ciudad. A diferencia de otros barrios o zonas de Barcelona, no se distingue una tipologia especí�ca, podemos encontrar palacetes, miniurbanizaciones de casas adosadas, casas de diseño, etc. El único elemento común es la vegetación, todas la viviendas están rodeadas de arboles y plantas. El límite del edi�cio no coincide con el límite de la parcela, la parcela es mayor que la superfície del edi�cio, en este cado la edi�cabilidad es del 40-45%. Los edi�cios dan a los cuatro vientos, hay cuatro fachadas principales.
Dado que la zona no tiene zonas comerciales, equipamientos, etc. la circulación queda reducida a la mera circulación rodada de entrada y salida de la vivienda y en algún caso al paseo peatonal (casi inexistente). Cabe añadir que la anchura de las calles no se corresponde con el nivel de circulación, hay calles de Barcelona mucho más estrechas y mas transitadas.
N
1 4 Parte de la proporción entre el ancho de la calle y la altura de los edi�cios forma es jardín privado.
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA - URBANISMO II - Marta Torrente, Anna Manuel, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz_T22
1
2
UNIDAD S.O: Superficie total.........................................9,6 Ha. Superficie de techo construido...........86.492 m2 Número de viviendas................................1266 Coef. edificabilidad....................................0,90 m2/m2 Densidad aprox. habitantes..................590 h/Ha.
Flujos
UNIDAD N.E.
El periodo de mayor actividad en la promoción pública de viviendas: 1955-1965. Hay una relevancia del tipo arquitectónico (bloque aislado, bloque torre) en la construcción de la estructura interna: rigidez del tipo, estandarización, independencia de infraestructura y morfología.
Superficie total.........................................6 Ha. Supeficie de techo construido.............72.776 m2 Nº de viviendas..........................................960 Coef. edificabilidad.....................................1,21 m2/m2
Circulación rodada:
Densidad aprox. habitantes...................640 h/H
Circulación peatonal
Arquitectos autores del plan: Giráldez, Lopez, Subías, Baldrich, Bonet, López y Soteras. Año construcción:: 1963 Edificabilidad: 100% TIPO EDIFICATORIO: Hay cinco unidades residenciales. Cada una se caracteriza por un tipo específico de edificio, que son:
a) BLOQUE LINEAL
b) EDIFICIO EN “L”
Esquema de los usos en el complejo
c) PISOS COMPACTOS
N
FONDO FIGURA d) TORRES
Escala transversal 1_1000
e) VIVIENDA RESIDENCIAL EN MALLA
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA_URBANISMO II_Marta torrente Cases, Anna Manuel Morales, Helena Gallego, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz_T22
CRECIMIENTOS MARGINALES Entorno de la calle Escolapi Càncer
CRECIMIENTOS MARGINALES Entorno de la calle Escolapi Càncer En este nuevo barrio de la calle Escolapi Càncer, junto a la plaza Eucaliptus, parece que el tiempo se ha detenido. El silencio sólo se rompe por el paso de los escolares que acuden al colegio situado en la avenida y de los usuarios que van a la parada de metro. Los pisos -que cuestan entre 90.000 y 196.000 euros- no se venden, a pesar de que ya hace años que fueron edificados. Un mal que aqueja a otras promociones de la empresa pública Regesa, perteneciente al Consell Comarcal del Barcelonès, que mantiene varios centenares de pisos vacíos por los problemas de adjudicación -de la que se encarga el
PARTE MARGINAL
Nuestro caso pertenece al barrio Torre Barò. Su historia urbanística retrocede a los años veinte y treinta, cuando el barrio vivían propietarios que habían comprado terrenos que abarcaba los actuales barrios de Torre Baró y Vallbona, para levantar torres de primera vivienda. Ya en aquella época la falta de planeamiento urbanístico en la zona era un hecho. La zona se encontraba en el límite con el Vallès y aún no había sufrido el explosivo cambio urbanístico de los años sesenta y setenta. Posteriormente, con el comienzo de la segunda gran oleada migratoria en los años cuarenta, la población del barrio fue creciendo.
Ayuntamiento de Barcelona-, por las dificultades de financiación de los compradores y también por el escaso interés y el miedo que provoca en tiempos de crisis la adquisición de una vivienda.
El entorno de la calle Escolapi Càncer tuvo la evolución de la urbanización marginal en esta zona debido a la remodelación del barrio. Desde principios de 2007, el proyecto de reforma urbana del barrio de Torre Baró arranca para comenzar a desarrollar las acciones previstas. Su puesta en marcha topó, sin embargo, con la resistencia de los vecinos que se veían afectados por las expropiaciones llevadas a cabo por el Ayuntamiento. Actualmente es una zona deshabitada, en la que muy pocas personas han ocupado y comprado los solares residenciales.
Tipologies no residencials
Tipologies residencials
Grans equipaments OÞcines
La parcela actúa a través de la reparcelación del suelo y significa la entrada de otra escala de operadores. Se argumenta la relación entre la parcela y los espacios comunes como soporte del desarrollo progresivo y capacidad de urbanización.
Renda Burgesa Passatges Renda Obrera Cases Senyorials
La ocupacion es esta zona de la ciudad es de un 60% mientras que la edificavilidad es de un 35%. No tenemos que oblidar que nos encontramos en un barrio marginal
En imágen podemos ver los nuevos edificios, que están al inicio de la calle. Los nuevos edificios se hicieron de forma estrategica para dar vida al barrio.
Como podemos ver este barrio tiene muy poca vida, ya sea porque es una zona montañosa que no puede tener un gran nombre de viviendas y porque las edificaciones antiguas son viviendas aisladas una de la otra, y eso tambien hace que haya menos gente. donde hay mas circulacion es en el inicio de la calle ya que se encuentra allí la estacion de tren de Torre Baró y hay unas nuevas viviendas que no son unifamiliares sino que ya son bloques de pisos y eso hace que allí viva más gente y haya mas circulacion. Apesar de eso no han tenido exito estas viviendas por la fama que ya tiene el barrio marginal.
Tipos de parcelas. PARTE NUEVA NO MARGINAL
ESCALA 1:4000
Las que estan pegadas al limite de la parcela, solo a un lado o sin pegar a ninguna medianera.
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA_URBANISTICA II_Marta Torrente, Helena Gallego, Anna Manuel, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz_ T 22
ESTUDIO DE LAS FORMAS URBANAS EN BARCELONA_URBANISTICA II_Marta Torrente, Helena Gallego, Anna Manuel, Claudia Tremps, Magdalena Ruiz_ T 22
HISTORIA I
210114 - H I - Història I 210114 - H I - Historia I 210114 - H I - History I
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació Crèdits ECTS: 6
PROFESSORAT Responsable i altres:
JOSE MARIA ROVIRA GIMENO Ramon Faura, Carolina B. García, Julio Garnica, Enrique Granell
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia.
Específiques
EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l’arquitectura. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l’estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l’habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge. EP23. Coneixement adequat de les bases de l’arquitectura vernacla. EP8. Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T). EP9. Capacitat per exercir la crítica arquitectònica.
Genèriques
CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica.
Transversals CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials BIBLIOGRAFIA General · Choisy, Auguste. Historia de la arquitectura. 8a ed. Buenos Aires: Victor Leru, 1978-. ISBN 8482050338. · Norberg-Schulz. Arquitectura occidental: la arquitectura como historia de formas significativas. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 8425218055. · Patetta, Luciano. Historia de la arquitectura: antología crítica. Madrid: Celeste Ediciones, 1997. ISBN 8482110845. · Trachtenberg, Marvin. Arquitectura: de la prehistoria a la postmodernidad la tradición occidental. Madrid: Akal, 1990. ISBN 8476006284. Bàsica 1 Les piràmides de Gizeh/El temple de Luxor -GIEDION, Sigfried. El presente eterno: Los comienzos de la arquitectura. Madrid. Alianza Editorial.1981. -EDWARDS ,I.E.S. Las pirámides de Egipto. Barcelona. Crítica. 2003. -VANDIER, J. Manuel d´archéologie égyptienne (T.II, Vol.I-II). Paris. Picard.1954-1955. 2 El temple dòric/L’Acròpoli d’Atenes -TIBERI, Claudio. Mnesicle architetto. Officina Edizioni. Roma.1964. -MARTIENSSEN, Rex Distin . La idea del espacio en la arquitectura griega. Buenos Aires. Nueva vision 1977. -SCULLY, Vincent . The Earth, the Temple and the Gods. Greek sacred architecture. New Haven and London. Yale university press. 1979. 3 El Colosseo/El Panteó de Roma -DI MACCO, Michela. Il Colosseo. Bulzoni. Roma. 1971. -ROBERTSON, D.S. Arquitectura Griega y Romana. Madrid. Cátedra. 1981. -STIERLIN, Henri. Hadrien et l’architecture romaine. Office du livre. Fribourg. 1984. 4 De Hagya Sophia a La capella Palatina d’ Aquisgrà -BETTINI, Sergio. El espacio arquitectónico de Roma a Bizancio. BuenosAires. Ediciones 3. 1963. -KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid. Cátedra. 1992. -CONANT, Kenneth John. Arquitectura Carolingia y Románica 800-1200. Madrid. Cátedra. 1987. 5 La mesquita de Córdoba -GOMEZ-MORENO, Manuel. El arte español hasta los almohades. Arte mozárabe.Madrid. Plus Ultra. 1951. -TORRES BALBAS, Leopoldo. Arte hispanomusulmán hasta la caída del califato de Córdoba. En R. Menéndez Pidal. Historia de España T.V. Madrid. Espasa Calpe. 1965 6La catedral de Santiago de Compostela -CONANT, Kenneth John. La arquitectura románica de la catedral de Santiago de Compostela. Santiago. COAG. 1983. -SCHAPIRO, Meyer. Estudios sobre el románico. Madrid. Alianza. 1984. 7 La ciutat medieval -DUBY, Georges. Europa en la edad media. Barcelona. Paidós.1986. -BAREL, Yves. La ciudad medieval. Madrid. IEAL. 1981. -LAVEDAN, Pierre et HUGUENEY, Jeanne. L’urbanisme au Moyen Age. Paris. Arts et métiers graphiques. 1974. 8 La catedral de Chartres -FRANKL, Joseph. La arquitectura gótica. Madrid, Cátedra. 2002. -JANTZEN, Hans. La arquitectura gótica. Buenos Aires. Nueva Visión. 1959. -VON SIMPSON, Otto. La catedral gótica. Madrid. Alianza.1980. 9 La catedral de Girona i la catedral de Salamanca -LAVEDAN, Pierre. L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Balears. Paris. H. Laurens. 1935. -CHUECA, Fernando. La catedral nueva de Salamanca. Madrid. U. de Salamanca. 1951. -HUIZINGA, Johan. El otoño de la edad media. Madrid. Revista de Occidente.1930. 10 La cúpula de Santa Maria dei Fiore a Florència -KING, Ross. La cupula de Brunelleschi.Barcelona. Apóstrofe 2002 -ARGAN, Giulio Carlo . Brunelleschi. Madrid. Xarait. 1981. -MURRAY, Peter. Arquitectura del Renacimiento. Madrid. Aguilar. 1972.
Grup
Hores setmana
T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) L Estudi de casos Petit (Màx. 30) 1
Activitats No Presencials
Treball autònom
4
Hores semestre
84
OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA Ensenyar a l’estudiant a analitzar edificis i obres d’art a partir de l’estudi de les obres fonamentals de la Història de l’Arquitectura que son els models històrics subjacents a l’obra dels arquitectes contemporanis. El curs proposa una manera d’acostar-se a la comprensió dels principals edificis de la cultura occidental des de les piràmides a la Il·lustració. Per raons de temps, les anàlisi solen ésser limitades i no exhaureixen el coneixement de l’edifici. Cada professor privilegia els moments i les arquitectures que creu més interessants. Degut a que cap dels capítols del programa disposa del temps necessari per fer l’estudi monogràfic d’un edifici o d’un arquitecte i de la seva obra, les classes practiques s’ocuparan d’aprofundir en algun aspecte concret de la matèria.
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 42 h 28.00% Hores grup mitjà: 12 h 8.00% Hores grup petit: 0 h 0 Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%
CONTINGUTS ++ ++ ++ ++
El món antic. Arquitectura egípcia. Arquitectures grega i romana. Arquitectura tardo-antiga i paleocristiana. Arquitectura bizantina. L’alta Edat Mitjana. Arquitectura carolíngia. Arquitectura romànica. Arquitectura i ciutat islàmica. La baixa Edat Mitjana. La ciutat medieval. Arquitectura gòtica. La cultura del Renaixement. Perspectiva, antiguitat, arquitectura: Brunelleschi i Alberti i la difusió de l’intel·lectualisme florentí. Centres menors: Rimini, Urbino, Mantova. ++ El segle XVI. La nova antiguitat: Bramante, Rafael, Miquel Angel. Manierismes, de a Giulio Romano a Andrea Palladio. ++ Barroc. La Roma barroca: El pla de Sixte V. Las arquitectures de Bernini i Borromini. El classicisme Francés sota Lluís XIV. Fischer von Erlach. ++ Neoclassicisme, Il·lustració, segle XIX. Pal·ladianisme i ciutat ideal. L’arquitectura de les ombres: Boullée i Ledoux. La tabula rasa: Piranesi. El romanticisme: Schinkel i Soane. Les noves tecnologies: Paxton i Labrouste.
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 65% 100% Treballs i exercicis individuals 35% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210114 - H I - Història I 210114 - H I - Historia I 210114 - H I - History I
Condicionament i Serveis I
210111 - CIS I - Condicionament i Serveis I 210111 - CIS I - Acondicionamiento y Servicios I 210111 - CIS I - Conditioning and Services I
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura
Crèdits ECTS: 6
PROFESSORAT
Responsable i altres: HELENA COCH ROURA Carlos Alonso Montolío - Rafael Garcia Hernandez - Judit Lopez Besora Juan Antonio Marin Herrera - Francesc Xavier Solsona Pairo
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA
Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques ET11. Capacitat per projectar instal·lacions edificatòries i urbanes de transformació i subministres elèctrics, de comunicació audiovisual, de condicionament acústic i d’il·luminació artificial. ET12. Capacitat per conservar instal·lacions. ET16. Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats. ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET9. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal·lacions de subministrament, tractament i evacuació d’aigües, de calefacció i de climatització (T). ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. EP19. Coneixement adequat de l’ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET15. Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l’ús dels materials de construcció. ET17. Coneixement de la deontologia, l’organització col·legial, l’estructura professional i la responsabilitat civil. ET18. Coneixement dels procediments administratius i de gestió i tramitació professional. ET20. Coneixement dels mètodes de medició, valoració i peritatge. ET21. Coneixement del projecte de seguretat i higiene en obra. ET22. Coneixement de la direcció i gestió immobiliàries. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’edificació, la cimentació i obra civil. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET5. Aptitud per valorar les obres. ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d’edificació (T). ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada (T). ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). Genèriques CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. CG5. Conèixer els problemes físics, les diferents tecnologies i la funció dels edificis de forma que aquests tinguin condicions internes de comoditat i protecció dels factors climàtics. CG6. Conèixer les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en edificis i per integrar els plànols en la planificació. CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. CG3. Conèixer l’urbanisme i les tècniques aplicades en el procés de planificació.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA
++ Condicionament ambiental, incloent l’aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il·luminació. ++ Sostenibilitat i principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
CONTINGUTS
INTRODUCCIÓ- CONDICIONAMENTS I SERVEIS
++ Introducció al condicionament ambiental natural i artificial i a les instal·lacions de serveis a l’arquitectura L’AMBIENT ENERGÈTIC A L’ARQUITECTURA ++ Introducció al coneixement de l’ambient ++ Definició física de l’ambient (I, II i III) (en coordinació amb Física II) ++ Definició fisiològica de l’ambient ++ Definició psicològica de l’ambient ++ El llenguatge ambiental (en coordinació amb Bases per a la tècnica) EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L’ESPAI ++ El clima i altres preexistències ambientals ++ El clima i l’arquitectura popular ++ La història del control ambiental i les instal·lacions a l’arquitectura ELS MITJANS NATURALS DE CONTROL AMBIENTAL ++ L’acció micro-climàtica ++ Característiques generals del projecte ++ Els sistemes de climatització (I i II) ++ Els sistemes d’il·luminació (I i II) ++ Els sistemes acústics (I, II i III) ++ Avaluació de la il·luminació (I, II i III) ++ Avaluació acústica de locals ++ Avaluació climàtica d’edificis (I, II, III i IV) ++ Avaluació global ambiental d’edificis
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu P Classes pràctiques participatives
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Serra, Rafael. Les energies a l’arquitectura: principis del control ambiental arquitectònic. 4a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 84-8301-418-1. · Coch, Helena; Serra, Rafael. El disseny energètic a l’arquitectura. 3a ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-359-2. · Serra, Rafael; Coch, Helena. Arquitectura y energía natural [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 07/07/2011]. ISBN 84-8301-497-1. · Serra, Rafael. Arquitectura i màquina: principis d’instal·lacions als edificis [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2001 [Consulta: 07/05/2015]. ISBN 84-8301-498-X. Complementària · Banham, Reyner. La arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos Aires: Infinito, 1975. · Givoni, Baruch. Man, climate and architecture. Amsterdam: Elsevier, 1969. · Olgyay, Victor. Arquitectura y clima: manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425214882. · Sage, Konrad. Instalaciones técnicas en edificios. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1980-. ISBN 84-252-0790-8. · Carrión, Antoni. Diseño acústico de espacios arquitectónicos [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 1998 [Consulta: 07/05/2015]. ISBN 84-8301-252-9. · Mazria, Edward. El libro de la energía solar pasiva. 2a ed. México D.F.: Gustavo Gili, 1985. ISBN 968-6085-76-9. · Serra, Rafael. Arquitectura y climas. Barcelona-México: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1767-9. · Serra, Rafael. Clima, lugar y arquitectura. Madrid: CIEMAT, 1989. ISBN 84-7834-016-5. · Wright, David. Arquitectura solar natural: un texto pasivo. México: Gustavo Gili, 1983. ISBN 968-6085-60-2.
Activitats No Presencials Treball autònom
Grup Gran (Màx. 90) Mitjà (Màx. 50)
Hores setmana 3 2
Hores semestre 84
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 32 h 21.33% Hores grup mitjà: 22 h 14.67% Hores grup petit: 0 h 0 Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 40% 50% Avaluació de projectes 60% 50% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
CONDITIONING AND SERVICES I
210111 - CIS I - Condicionament i Serveis I 210111 - CIS I - Acondicionamiento y Servicios I 210111 - CIS I - Conditioning and Services I
SPECTRUM DISTRIBUTION
OLGYAY COMFORT GRAPHIC
PSYCHROMETRIC CHART GIVONI
PSYCHROMETRIC CHART DAILY OSCILATION
PSYCHROMETRIC CHART MONTHLY OSCILATION
RADIATION OVER VERTICAL WALL
ESTEREOGRAPHIC PROJECTION
WIND COMPASS ROSE
SOUND VARIATION
LOCATION DEPENDING ON THE CLIMATIC ZONE
ACOUSTIC ATENUATION
SPACE CONNECTION
PHOTOPIC AND ESCOTOPIC VISION
AUDIOGRAMA
ATTACHMENT DEGREE
GROUND CONTACT DEGREE
PERFORATION DEGREE
SMOOTHNESS DEGREE
INTRODUCTION This course studies the physical, physiological and psychological principles of environmental conditioning. The behaviour of the building in relation to the light, thermal and acoustical environment is presented: general aspects, systems, and evaluation parameters.
VEGETATION DISTRIBUTION
OBJECTIVES Condicionament I Serveis I (Environmental Conditioning and Services Equipment) deals with the study of natural means, as well as the introduction of artificial means for environmental control and building services. The purpose is to provide the students with the knowledge and abilities needed to assess and plan architecture based on energy. To attain this goal, the knowledge of the basic physical, physiological and psychological principles that regulate energy and environmental processes is needed. Some of the principles have already been introduced in other courses, be it in basic, intermediate education or at university (Física II and Bases per a la tècnica). Others have not been previously studied and can be new concepts for the students. In any case, a structured conceptualization becomes necessary, regarding the acoustic, light and climatic issues in architecture, whether in the natural or the artificial scope. This is the purpose of the first part of the course. In the second part, with an already acquired basis and language, the course will deal with the historical and cultural background on the topic, through the comprehension of the environmental phenomena that shape the architectural environment. The third part comprises the environmental control techniques applied into architecture. The different techniques will be studied, from the more general, including those previous to the design of the building - such as the site - to the specific natural systems to solve and improve certain aspects of its environmental behaviour. This part is considered the core of the learning process, which allows the student to acquire the needed ability to address an architectural project from an energetic point of view.
ACOUSTIC BARRIER
VISUAL BARRIER
ACOUSTIC PLANIFICATION
DIRECT SOLAR GAIN
COURSE DEVELOPMENT Teaching will be theoretical and practical. Along the course, one theoretical test and two practical projects will be performed.
SEMI DIRECT SOLAR GAIN. SUNSPACE
Project 1. Critical analysis of building facilities in a residential building in Barcelona or surroundings. It will be performed in groups of two students. At the beginning of the course, the buildings to assess will be proposed. Teacher’s approval, through signature, will be needed to proceed. 1. Diagrams and comments on building facilities (geometry, operation, etc.) 2. Diagrams of transportation, space occupation and building facilities with their aesthetic repercussion. Project 2. Design of the climatic, light and acoustic natural aspects of an individual space for a hypothetical user that carries out a specific task. The work will be developed in three main parts. The first one will be centred in the initial implantation study: pre-existences and micro climate study, location and surroundings correction. The second one is focused on the development of the architectural solution. The third one involves a revision of the proposed design considering the lighting, acoustic and climatic evaluation. At the end of the course, the student will handle a simplified version of the project together with the calculus of the energetic functioning results. Project phases
INDIRECT SOLAR GAIN IN WALL
INDIRECT SOLAR GAIN TROMBE WALL
INDIRECT SOLAR GAIN WITH ROOF PLACED INERTIA
1st phase: Definition of the relations between the exterior pre-existent microclimate and the project’s disposition, regarding its location, orientation and building or spatial typology. A detailed study of every preexistence that supports the decision of the location will be carried out. In addition, the corrections of the surroundings needed will be implemented in order to maximize the appropriate energetic performance. 2nd phase: The student will introduce the modifications suggested on the feed-back with the professors and he will develop the shapes and components of the project. The natural conditioning elements (skin, protections, special systems, vegetation...) that suit better the user’s needed environmental conditions will be implemented in the design. In this phase, the project will be detailed, considering dimensions, materials, colours, exterior and interior finishing, etc. The result will be studied in floorplan, section and diagrams of the seasonal energetic functioning.
INDIRECT SOLAR GAIN IN ROOF POND
INDIRECT SOLAR GAIN GRAVEL TANK
3rd phase: In this third part, the student will develop climatic, lighting and acoustic calculus in order to optimize the adopted solution. Corrections on the design – such as shape, measures or materials - depending on the results of the calculations will be carried out. COURSE STRUCTURE
INDEPENDENT SOLAR GAIN
INTRODUCTION. Environmental conditioning and service building equipment 1st PART. ENERGETIC ENVIRONMENT IN ARCHITECTURE Introduction to the environment knowledge Physical definition of environment Physiological definition of environment Psychological definition of environment The environmental language
SOLAR GAIN WITH INTERNAL INERTIAL MASS
2nd PART. THE ENVIRONMENTAL CONTROL IN TIME AND SPACE The climate and other environmental pre-existing elements Climate and popular architecture The history of environmental control in architecture 3rd PART. NATURAL MEANS OF ENVIRONMENTAL CONTROL General project characteristics Location choice Correction of the surroundings The general shape of the building Skin characteristics The building interior Special systems of natural conditioning Solar gain based systems Inertia based systems. Interior and peripheral Ventilation systems and air treatment Solar radiation protection systems Special systems of natural lighting Lighting conduction components Treshold components Control elements Special acoustic systems Acoustic correction and protection Natural lighting evaluation Locals’ acoustic evaluation Climatic building’s evaluation
SOLAR GAIN IN UNDERGROUND PLACED INERTIA
VENTILATION BY STATIC ASPIRATOR
VENTILATION BY SOLAR CHAMBER
VENTILATION BY CHIMNEY EFFECT
REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA I
210115 - RA I - Representació Arquitectònica I 210115 - RA I - Representación Arquitectónica I 210115 - RA I - Architectural Representation I
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I
Crèdits ECTS: 5
PROFESSORAT
Responsable: HECTOR MENDOZA RAMIREZ Irma Arribas Perez - Renata De Mendonça Espinheira Gomes Antonio Perez Rodriguez - Ester Pujadas Gispert
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA
Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. EAB10. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. Genèriques CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana. Transversals
CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l’adquisició, l’estructuració, l’anàlisi i la visualització de dades i informació de l’àmbit d’especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d’aquesta gestió. CT7. Tercera llengua: Conèixer una tercera llengua, preferentment l’anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i en consonància amb les necessitats que tindran els titulats a cada ensenyament. CT1. Emprenedoria i innovació: Conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que marquen la seva activitat; capacitat per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA
S’aprèn: a) Les tècniques artístiques tradicionals: llapis, carbó, aquarel·la, gouache. b) L’experiència integral d’analitzar arquitectura mitjançant aquestes eines. c) Les estratègies organitzatives i compositives de les avantguardes. d) Descriure l’entorn físic urbà o paisatgístic en general. L’objectiu de l’assignatura és dotar l’estudiantat de la formació i recursos gràfics suficients que els permetin establir un discurs gràfic coherent amb el desenvolupament del procés de projectar, amb la intenció d’aconseguir que la relació entre el discurs arquitectònic i la representació gràfica sigui fluida. Es tracta de proporcionar una formació adient per a la representació d’espais arquitectònics i en la formació d’una mentalitat moderna compositiva/construtiva tot incidint en el tractament de la llum, la correcta proporció dels elements, la captació de l’espai, la representació de materials i textures, emprant tots els coneixements que s’han rebut en les assignatures prèvies a aquest curs i ampliada a una formació artística que examina els processos organitzatius, compositius, estructurals que foren aportats per les experiències plàstiques de l’inici del segle XX.
CONTINGUTS
EXERCICI 1: COMPOSICIÓ I COLOR Introducció al tractament del color i de la composició. L’exercici s’estableix en el context de les avantguardes artístiques del segle XX. La base la constitueix l’examen pràctic de les formes compositives /organitzatives del Moviment Modern.
EXERCICI 2: ANÀLISI D’UNA OBRA EXEMPLAR DE L’ARQUITECTURA MODERNA L’objectiu d’aquest exercici és aconseguir la capacitat gràfica que permeti la interpretació, estructura, construcció, composició i altres categories a interpretar del model exposatc. L’anàlisi de l’obra tindrà com a recurs inicial l’exàmen d’aquesta a través de dibuixos de tempteig per aproximar-se a temes de proporcions, mesures, escales, construcció, etc. que finalment seran deduïts amb exactitud. EXERCICI 3: ANÀLISI DEL PAISATGE VERNACLE Representació del paisatge a través del reconeixement/anàlisi de les seves condicions estructurals, de textura, materials. L’estudi gràfic s’extendrà a escales diferents: la representació atenta/minuciosa d’espècies vegetals serà compatible amb interpretacions abstractes i generals que afecten a tot tipus de materials integrants del paisatge.L’experiència es desplaçarà des de dibuixos aproximatius de tempteig fins a la realització d’exercicis molt atents a la naturalesa peculiar dels materials.Tot això considerat a través de l’estudi de la tradició del dibuix/pintura del paisatge.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Classes pràctiques Activitats No Presencials Treball autònom
Grup Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 60)
Hores setmana 1 3
Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 11 h 8.80% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 32 h 25.60% Hores activitats dirigides: 12 h 9.60% Hores aprenentatge autònom: 70 h 56.00%
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Kandinsky: oeuvres de Vassily Kandinsky: 1866-1944. Paris: Centre Georges Pompidou, 1984. ISBN 2-85850-262-5. · Le Corbusier: oeuvre complète. 16ème ed. Zurich: Éditions d’Architecture, 2006-. ISBN 9783764355036. · Wilton, Andrew; Lyles, Anne. The Greater age of British watercolours 1750-1880. Munch: Prestel: London: Royal Academy of Arts, 1993. ISBN 3-7913-1254-5. Altres recursos · L’obra gràfica i escrita dels principals artífexs de l’Arquitectura Moderna: Le Courbusier, Mies Van der Rohe, Alvar Aalto, Wright, Sert,.. · L’obra i els textos bàsics i autoreferencials dels artistes plàstics dels segle XX: Malevich, Klee, Moholi-Nagy, o Kandinsky entre d’altres.
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis en grup 100% 100% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210104 - BP I - Bases per al Projecte I 210104 - BP I - Base para Proyectos I 210104 - BP I - Design studio I
SOBRE LA BIBLIOTECA DE BABEL El arte, en sus diferentes configuraciones, nos ha servido como el perfecto motor para explorar, inventar y reconstruir espacios arquitectónicos que son descritos o sugeridos por otras disciplinas. En este ejercicio, el punto de partida ha sido la Literatura, utilizando el cuento de Jorge Luis Borges: La Biblioteca de Babel. Borges describe minuciosamente un espacio con características muy específicas, dando pie a que el lector lo imagine y lo construya en su mente. Se describen atmósferas de penumbra y claroscuros, mobiliario y artefactos, secuencias y rincones dentro de una geometría para nada casual: “el hexágono” con sus matices y su potencial de agregación no ortogonal. Si bien, Borges dá muchas pistas de cómo sería aquel espacio, al mismo tiempo deja abiertas diferentes cuestiones, como la materialidad de los elementos que lo construyen, o la percepción de un dudoso infinito estructurado mediante el uso de espejos, o el uso de angulos de visión ajustados. Con esto en mente, el estudiante podría, o bien dibujar lo que Borges describe, o mejor aun, imaginar aquello que Borges no menciona pero que es vital para la representación de una atmósfera. Instrumentalmente, la asignatura revisa a lo largo de un año diferentes técnicas blandas, (lápiz, carboncillo, acuarela) y en algunos casos se abre la puerta al uso de herramientas informáticas. En el ejercicio de la Biblioteca de Babel, se insistió en que el alumno debería explorar y encontrar aquella técnica que pudiera representar mejor su proyecto.
PASOS: TRANSFORMACIONES Para evitar empezar con la hoja en blanco y la mente perdida, se parte de una imagen dada ( razado de geometría islámica, tapices africanos, planos topográficos, cuadro cubista, foto de paisaje urbano, un objeto cotidiano como un mobiliario, o bien un rincón de un espacio arquitectónico. Esta imagen dada, sera construida por el estudiante mediante el trazo de plantas, alzados, secciones, perspectivas El alumno, tras un análisis previo de la imagen deberá modificarla en pasos sucesivos, desvinculándola de la realidad de la cual procede hasta obtener una composición, un modelo o un patrón de carácter abstracto. Un patrón fácilmente asumible en el proyecto en el cual esté trabajando en forma de pavimentos, barandillas, fachadas, cristaleras, techos, plantas, jardines, etcétera.
Los recursos que se exploran son muy libres, se busca la transformación de esa imagen mediante simetrías, proporciones, giros, traslaciones, deformaciones, ritmos,superposiciones, desplazamientos, series matemáticas, contrastes o relaciones o la pura intuición. A menudo no son necesarios muchos pasos. Y frecuentemente el color puede modificar sustancialmente la propuesta. Estos ejemplos muestran como desde la representación de una silla, se han desarrollado diferentes patrones. O en el ejemplo anterior, cómo se ha partido del boceto de un rincón de un espacio, hasta su transformación en un dibujo de pavimento para un espacio público.
CONSTRUCCIÓ I
210116 - CONST I - Construcció I 210116 - CONST I - Construcció I 210116 - CONST I - Construcció I
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura
Crèdits ECTS: 6
PROFESSORAT Responsable i altres: JOSE MARIA GONZALEZ BARROSO Rafael Irigoyen Lopez - Rafael Lopez Olivares - Oriol Pons Valladares - Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA En el decurs de l’aprenentatge de la tecnologia de la construcció, aquesta assignatura pretén que l’estudiant: ++ Entengui que la tècnica és un fet propi del projecte, i que les relacions entre tècnica i projecte són un fet en evolució. ++ Avanci en els coneixements de la disciplina de la construcció, segons el pla previst pel Departament de Tecnologia de l’ETSAB
L’ estudiant, en acabar de forma satisfactòria l’assignatura, haurà adquirit la capacitat i habilitat tècnica per a: ++ Caracteritzar i diferenciar les diferències tècniques de posada en obra dels materials. ++ Identificar les característiques tipològiques dels sistemes de construcció habituals de l’estructura, façanes i cobertes. ++ Proposar les característiques materials i les tècniques bàsiques de posada en obra dels sistemes anteriors. ++ Avaluar de manera crítica les propostes anteriors amb la finalitat d’orientar i justificar les decisions del projecte. ++ Proposar solucions dels punts singulars dels sistemes constructius estudiats, en edificis d’habitatges. ++ Integrar el coneixement tècnic amb la forma i l’espai arquitectònic
En síntesi, sap: ++ Aplicar el coneixement tècnic en el projecte per a definir les característiques generals i les solucions bàsiques relacionades amb l’estructura i les cobertes i façanes més comuns.
CONTINGUTS Els continguts teòrics s’estructuren en quatre parts. Una dedicada als materials i tècniques i les altres als elements de construcció Primera part: Materials i tècniques de posada en obra ++ La construcció de l’arquitectura Tradició, modernitat, el convencional i la sostenibilitat en la construcció. Massiva, lleugera i mixta. Homogeneïtat i heterogeneïtat material. ++ Forma dels materials i tècniques de posada en obra La relació entre la tècnica de posada en obra i la forma dels materials. Forma dels materials: amorfs, petits elements, semiproductes i grans components. Tècniques de posada en obra: moldeig, ram de paleta, fixacions i addició de gran components ++ Embolcalls de l’edifici Embolcall mecànic: voltes, parets, sostres, pòrtics i lloses. Embolcall tèrmic: aïllament tèrmic, pont tèrmic, inèrcia tèrmica i factor d’ombra. Embolcall estanc: capilaritat, filtració i solucions per evitar l’accés de l’aigua ++ Materials i tècniques de formigonat El formigó com a material dissenyat. Components i tipus de formigó. El procés de posada en obra del formigó “in situ” Sostenibilitat i reciclatge. La imatge del formigó. Nous formigons. El formigó prefabricat ++ Materials i tècniques del ram de paleta Materials: maons i blocs. Morters de ciment i calç. La posada en obra: cohesió i travada. Aparells. Segona part: La estructura ++ Estructura de parets La paret en la construcció contemporània. Materials, tècniques i sistemes d´estructures de parets. La estabilitat de la estructura. Solucions constructives per el buit a la paret. Altres estructures de paret: La paret de tapia i la paret de formigó lleuger ++ Estructura de pòrtics El pòrtic en la construcció contemporània. Materials, tècniques i sistemes. La estabilitat de la estructura. Solucions constructives del encontre amb el fonament. Les grans llums. La jàssera de gelosia Pratt i Vierendel ++ Sostres De les demandes mecàniques a les funcionals. Geometria i característiques constructives Materials, tècniques i sistemes. Sostres unidireccionals i bidireccionals. Àmbits d’aplicació dels tipus de sostres. ++ Els sòl i les fonamentacions El sòl com a material. Propietats sòls. Capacitat portant i deformabilitat del sòl. Ruptura i assentament Elements de fonamentació i sistemes de contenció de terres. La relació entre estructura, les característiques del sòl i els fonaments Tercera part: Façanes ++ Façanes d’obra de fàbrica Evolució de la composició material de la façana d’obra. Característiques constructives generals. Els problemes derivats dels errors endèmics. Solucions de millora. El full interior industrialitzat. ++ Façanes ventilades Antecedents. Característiques constructives generals. La façana ventilada amb full exterior de maó. Solucions dels punts singulars: llinda, ampit i brancal. Sistemes de sustentació dels fulls exteriors lleugers. ++ Materials d’aïllament tèrmic Conceptes de demanda d’energia en edificis. Característiques i propietats dels materials. Posada en obra del material. ++ Finestres i protecció solars Necessitats funcionals de les finestres i proteccions solars. Solucions constructives per a l’obertura i tancament del buit de façana. Les accions del vent sobre la façana. L’envidrament i la protecció solar. Quarta part: Cobertes ++ Classificació tipològica de les cobertes Característiques principals. Classificació tipològica en funció del pendent, el tipus de junt i la permeabilitat dels materials. Avantatges i inconvenients de cada tipus genèric. ++ Materials de coberta: Làmines i membranes impermeables. Característiques i propietats de les làmines i membranes impermeables. Tècniques de posada en obra. ++ Cobertes planes Ordre i funció de cada capa. Solucions constructives generals: invertida, convencional, Deck, ventilada. Solucions constructives particulars. Procés de construcció. Altres tipus de coberta. ajardinades ,aljub. ++ Cobertes inclinades Característiques tipològiques. Criteris tècnics i funcionals per a la definició de la geometria i la forma de la coberta. Solucions dels encontres singulars. Procés de construcció. ++ Cobertes de baixa pendent Característiques constructives de les cobertes de xapa metàl·lica. Característiques materials de les xapes. La coberta de xapa artesana i la coberta de xapa industrial. Pendents i solucions constructives generals Resum final de l’assignatura Recorregut per dotze projectes d’edificis d’interès reconeguts amb la finalitat de glossar l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits i recuperar la unitat de les relacions entre projecte i coneixement tècnic
EXERCICIS PRÀCTICS DE CURS Es faran treballs per desenvolupar l’habilitat pràctica de l’estudiant en l’anàlisi i aplicació del coneixement adquirit a la teoria. Els treballs pràctics seran: 1. Anàlisi d’elements d’obra de fàbrica en edificis existents. 2. Anàlisi de la geometria i del sistema estructural d’un edifici existent. 3. Disseny de solucions constructives de façana i coberta d’un edifici existent.
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 22 h 14.67% Hores grup mitjà: 32 h 21.33% Hores grup petit: 0 h 0% Hores activitats dirigides: 12 h 8.00% Hores aprenentatge autònom: 84 h 56.00%
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Classes pràctiques Mitjà (Màx 50) 1,5 P Resolució d’exercicis Mitjà (Màx 50) 0,5 L Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx 30) 1
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Araujo, Ramón. La arquitectura como técnica. Madrid: A.T.C. Ediciones, 2007. ISBN 9788492051700. · Ching, Frank; Adams, Cassandra. Guía de construcción ilustrada. 3ª ed. México: Limusa, 2004. ISBN 9681862929. · Deplazes, Andrea (ed.). Construir la arquitectura. Del material bruto al edificio. Un maual. Brcelona: Editorial Gustavo Gili, 2010. ISBN 978-84-252-2351-8. · Mejis, Maarten; Knaack, Ulrich. Components and connections. Principles of construction. Birkhauser Verlag AG, 2009. ISBN 978-3-7643-8668-9 · Paricio, Ignacio. La construcció de l’arquitectura. Vol. 1: Les tècniques. 3ª ed. rev. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995-1996. ISBN 8478532927. · Yu, Mayine. Skins, envelopes, and enclosures. New York: Taylor and Francis, 2014. ISBN: 978-0-203-78529-4 (ebk)
Activitats No Presencials Treball autònom
Hores semestre 84
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves resposta llarga 68% 68% Treballs i exercicis en grup 32% 32% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210116 - CONST I - Construcció I 210116 - CONST I - Construcció I 210116 - CONST I - Construcció I
PRÀCTICA 2
Treball teòric: Estudi de tipologies de forjat
Treball pràctic: Nou Museu d’Art Contemporani de Nova York (SANAA) Introducció i localització
Analizi de l’estructura
Es tracta d'un edifici projectat per Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa (estudi SANAA), entre l'any 2002 i el 2007 i situtat a la part baixa de Manhattan (Nova York). El seu objectiu va ser crear espais per a l'experimentació continua, questionar l'art i el paper que tenen els museus avui en dia, a més a més de la funció de dinamitzar el barri, que havia quedat apartat i envellit, i fer-lo partícip de la vida quotidiana dels habitants de la zona.
Tota l'estructura és metàl·lica: Estructura de pòrtics i de creus de Sant Andreu que que fan treballar cada caixa (planta) com si fos tota una biga independent.
Procés constructiu del museu (recull fotogràfic).
El Nou Museu d'Art Contemporani és una obra experimental d'espais indefinits, la seva forma "de caixes de sabates apilades irregularment" és ja una pista de l'intenció dels arquitectes per aquest projecte: cridaner però discret, per a que l'arquitectura no fos la protagonista, si no que completés l'art. A part de ser una bon mètode per fer-hi entrar llum sense perdre espais, ja que la parcel·la de la que disposaven era complicada, fent que la seva estructura monolítica de l'exterior es convertís en dinàmica a l'interior
cassetons de pvc o de poliestiré expandit
Grup 7
Torres, Rehues i Rosés
Pràctica 2 – Estrucutura de pòrtics
Grup 7
Torres, Rehues i Rosés
Pràctica 2 – Estrucutura de pòrtics
Maqueta volumètrica.
Cada planta consta de dos cèrcols perimetrals de pilars: un exterior i l'altre interior. Aquest últim envolta el buit d'escales, ascensors i altres serveis.
Estudi de les plantes triades i les seves relacions
Plantes i seccions amb l’esquema de cèrcols perimetrals de pilars (Blau) i buit de serveis (taronja). La distribució de pilars per planta és irregular, degut a la creació de balcons i voladíssos. En la nostra maqueta el que vam voler ensenyar és la relació que té cada planta amb la inmediatament inferior a ella. És per aquests pilars per on es descarrega tot l'edifici.
Primera Planta
Grup 7
E: 1/200
Planta Baixa
Torres, Rehues i Rosés
E: 1/200
Grup 7
Pràctica 2 – Estrucutura de pòrtics
Torres, Rehues i Rosés
Pràctica 2 – Estrucutura de pòrtics
PRÀCTICA 3
13 0,25
14 1 2
8
3
9
21
0,03
15 16
22
10 17
Detall 1
11
16
Detall 3 E:1/5 6
10
18
11
0,30
1,29
4
Detall 3
Detall 1 0,12
17
0,65
Secció a 1'5m
0,03
Detall 2
19 13 0,24
0,12
10
0.00 0,02
0,13
1
0,09 0,05 0,08
19
7
1,12
6
2
5
0,12 0,03
0,28
12
Detall 2
20
Secció a 0'5m
Detalls secció vertical façana E: 1/10
Secció vertical façana E: 1/20
12
Seccions horitzontals façana E: 1/20
Escales: E: 1/20
1 2 3
0m
0.25m
E: 1/10
0.5m
Aïllant tèrmic d'escuma de poliuretà de 5cm de gruix, panells rígids d'1x1m amb fixació mecànica i càmara d'aire ventilada d'uns 8cm d'ample. Suports d'acer amb fixació mecànica i protecció anti-corrosió, per a la planxa del mur exterior obra vista Planxa d'acer inoxidable de 21 cm de gruix, de suport del mur exterior obra vista, fixació clipada
4
Persiana i guia de persiana
5
Escopidor d'aigua fixe de la fustería metàlica fixació mecànica.
6
Ampit de la finestra amb escopidor d'aigua (sobresortint 2'5cm mínim de la façana d'obra vista exterior)
1
Mur de maó foradat i col·locació dels punxons estabilitzadors
2
Protector corrosiu
3
Suports base amb fixació mecànica
4
Base d'acer mur exterior
0m
0.5m
E: 1/5
1m
0m
0.25m
15
Xapa foredada d'alumini amb fixació mecànica
16
Junta d'estanqueïtat d'aire
17
Ruptures de pont tèrmic
18
Pilar de 30x60cm de formigó armat
Premarc d'alumini de 4x2cm amb aïllant interior d'escuma de poliuretà extruït.
19
Subjecció aïllant i suport anti volcatge del mur.
11
Doble vidre amb càmara d'aire
Maó foradat de 28x9x13cm
12
Arrebossat i pintat interior
20 21 22
Embellidor d'alumini perimetral de la finestra, de fixació mecànica sobre fusteria metàlica de la finestra.
7
Orificis superiors de la ventilació de la càmara d'aire
8
Forjat superior, 25cm de gruix
9
Caixa de persiana amb aïllant d'escuma de poliuretà extruït, fixació mecànica amb grapes a forjat i al premarc .
10
13-14
Mur exterior obra vista, blanc, mides 24 x 12 x 5cm amb morter blanc
Muntant de 4x4cm d'alumini amb escuma de poliestiré a l'interior.
5
Col·locació de l'aillant per fixació mecànica
8
Col·locació del premarc i de l'ampit
10
Col·locació de la fusteria metàlica i de la caixa de persianes
7
Col·locació de la paret exterior
9
Arrebossat per la cara interior del mur de maó foradat
11
Segellat de silicona perimetral
ESTRUCTURES I
210117 - EST I - Estructures I 210117 - EST I - Estructuras I 210117 - EST I - Structures I
Unitat responsable: 210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Unitat que imparteix: 753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura Crèdits ECTS: 7
PROFESSORAT Responsable i altres: AGUSTIN OBIOL SANCHEZ Lucrecia Janneth Calderón Valdiviezo - Alicia Huguet González Carlos Muñoz Blanc - Antonio Orti Molons
REQUISITS Cal tenir una qualificació mínima de 4 a Matemàtiques I, Matemàtiques II y Física I.
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques
ET2. Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives. ET1. Aptitud per concebre, calcular, dissenyar i integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de cimentació (T). ET6. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d’edificació (T). ET10. Capacitat per conservar l’obra grossa. ET13. Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de medis continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d’obra pesada. ET14. Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia. ET3. Aptitud per conservar les estructures d’edificació, la cimentació i obra civil. ET4. Aptitud per conservar l’obra acabada. ET7. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada. ET8. Capacitat per concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra grossa (T). Genèriques
CG4. Comprendre els problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats amb els projectes d’edificis així com les tècniques de resolució d’aquests. Transversals
CT2. Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat. CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l’elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l’aprenentatge, de l’elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d’un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA L’assignatura Estructures I constitueix la introducció al camp del disseny i anàlisi estructural; d’una banda, desenvolupant els principis bàsics de l’anàlisi estàtica ja plantejats a l’assignatura de Física del primer curs i, d’una altra, formulant les primeres aproximacions al coneixement de les tipologies estructurals i al predimensionat d’entramats elementals. Des del punt de vista metodològic, es tracta d’aconseguir que l’estudiant percebi que el necessari rigor científic en la introducció de les eines bàsiques de la Teoria d’Estructures no tan sols no es contraposa, sinó que de fet es complementa amb l’aproximació més sintètica al projecte estructural, com a part essencial de l’arquitectònic més general. Mitjançant l’assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau.
CONTINGUTS L’ESTRUCTURA COM A CONJUNT. ANÀLISI D’ESFORÇOS I DEFORMACIONS ++ Tema 1. Tipologies estructurals. ++ La tipologia com a resposta al tipus d’esforç: l’axial i el flexor. Els comportaments bidimensionals i tridimensionals. Les components de les estructures elementals: pilars, murs, bigues, forjats, lloses, encavallades, etc. Llurs variants tipològiques: jàsseres planes i de cantell; biguetes autoportants i semirresistents; lloses massisses, alleugerides internament, forjats reticulars, alveolars, prelloses, altres variants de plaques prefabricades, etc. La cimentació; diverses tipologies de cimentacions superficials, semiprofundes i profundes. ++ Tema 2. Pòrtics isostàtics. ++ Tipus de suports. Diagrama del sòlid lliure. Càlcul de reaccions. Diagrames de flexors, axials i tallants. Equació de l’elàstica: mètodes de doble integració i dels Teoremes de Mohr. Aplicació a la resolució de problemes elementals. ++ Tema 3. Pòrtics hiperestàtics. ++ Raó de ser de les estructures hiperestàtiques. Mètodes de rigidesa i de flexibilitat. Predimensionat de pòrtics elementals. Introducció al càlcul d’estructures per ordinador: el programa Wineva. Aplicació a la interpretació del comportament estructural.
LES COMPONENTS ESTRUCTURALS. RELACIONS ENTRE ESFORÇOS I TENSIONS ++ Tema 1. Conceptes bàsics. ++ Tensions i deformacions. Concepte i tipus de tensió. Diagrames tensió-deformació. Mòdul d’elasticitat. Materials i elements constructius habituals per a cada tipus d’esforç i tensió: compressió-tracció, flexió, tallant i torsió. ++ Tema 2. Esforç axial i moment torsiu. ++ Concepte i tipus d’esforços axials. Determinació de tensions i deformacions. Efecte Poisson. Esforços axials en entramats hiperestàtics; esforços tèrmics i de muntatge. Concepte i casos reals de l’esforç de torsió. Tipus de torsió. Distribució de tensions i deformacions. Esforços torsius en entramats hiperestàtics. ++ Tema 3. Moment flexor i esforç tallant. ++ Esforç tallant pur; determinació de tensions tangencials. Flexió pura i simple; concepte de línia neutra; determinació de tensions i deformacions normals, i de tensions tangencials rasants. La resposta de diverses tipologies de secció enfront l’esforç de flexió. Flexió, compressió i tracció compostes; posició de la fibra neutra; nucli central: propietats i aplicacions. Flexió composta esbiaixada.
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 175h Hores grup gran: 30 h 17.14% Hores grup mitjà: 35 h 20.00% Hores grup petit: 0 h 0.00% Hores activitats dirigides: 12 h 6.86% Hores aprenentatge autònom: 98 h 56.00%
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials
T Lliçó magistral / mètode expositiu T Casses pràctiques Activitats No Presencials
Treball autònom
Grup
Gran (Màx. 90) Gran (Màx. 90)
Hores setmana
2.5 3
Hores semestre
84
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de respostes llargues 90% 100% Treballs i exercicis en grup 10%
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Timoshenko, Stephen. Resistencia de Materiales. 15ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1984. ISBN 8423963152. · Nash, William A. Resistencia de materiales. México D.F: McGraw-Hill, 1991. ISBN 9684229224.
Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210117 - EST I - Estructures I 210117 - EST I - Estructuras I 210117 - EST I - Structures I
REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA II
210120 - RA I - Representació Arquitectònica II 210120 - RA I - Representación Arquitectónica II 210120 - RA I - Architectural Representation II
Unitat responsable:
210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I
Crèdits ECTS: 5
PROFESSORAT
Responsable: MARIA ISABEL RUIZ CASTRILLO
COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L’ASSIGNATURA
Bàsiques CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que derivi de l’educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d’estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat comno especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d’autonomia. Específiques EAB5. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de la geometria mètrica i projectiva. EAB1. Aptitud per aplicar els coneixements gràfics a la representació d’espais i objectes (T). EAB2. Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques (T). EAB3. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme dels sistemes de representació de l’espai. EAB4. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de l’anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual. EAB6. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les tècniques d’aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d’apunts a la restitució científica. EAB10. Coneixement adequat i aplicat a l’arquitectura i a l’urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny. EP4. Capacitat per la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d’execució, croquis i avantprojectes (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d’estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l’ergonomia. Genèriques CG7. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humana.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA
Tardor: ++ Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l’arquitectura, i la capacitat de síntesi espaial que comporta l’ús d’aquests sistemes. ++ Reconèixer i interpretar els objectes a partir d’imatges representades en axonometria, cònica, planta, alçats i/o seccions, i en els diferents formats tridimensionals informàtics.
++ Controlar els objectes en l’espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i anàlisi formal. ++ Utilitzar la geometria com model de síntesi, d’anàlisi i generació dels objectes. ++ Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat. ++ Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la determinació gràfica dels objectes i el seu control mètric i geomètric. ++ Controlar gràficament la influència de l’entorn natural o artificial en els espais arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny). Primavera: ++ Interpretar el procés de representació arquitectònica mitjantçant l’anàlisi d’una arquitectura construïda, però no visitable, per tal d’assolir la seva comprensió i, des d’aquesta comprensió, representar-la. El vehicle per a això és el medi gràfic, utilitzant simultàniament procediments manuals i informàtics.
++ L’assignatura proposa, per una banda, aplicar els procediments manuals, que l’estudiantat ja coneix, en el procés de comprensió, i per l’altra aprofundir en l’adequació de l’ús d’un sistema de CAD en el procés de representació arquitectònica.
CONTINGUTS
Tardor: LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ: Representació bidimensional ++ Conceptes i propietats de la representació en perspectiva cònica, axonometria, planta i alçat. ++ La imatge perspectiva: estructura, percepció i relacions amb la fotografia. ++ Lectura i comprensió de la representació d’objectes. Aprehensió i síntesi del espai. Representació i concreció tridimensional: ++ Control mètric, posicional i relacional dels objectes en l’espai. ++ Entrada i extracció de dades en sistemes gràfics tridimensionals. ++ Geometria bàsica de l’espai per a la generació d’objectes: Normals i tangències / Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control. ++ Operacions de transformació geomètrica. Modificació bàsica d’entitats mitjançant l’edició dels seus paràmetres. ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES: ++ Generació de models virtuals tridimensionals aplicant les interaccions entre cossos geomètrics. ++ Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i arquitectura. Estratègies de formalització. ++ Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat d’escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura. ++ Recursos gràfics per al control del asolellament en l’arquitectura i l’urbanisme. ++ Aplicació de les matrius lliures per a la generació de models del terreny i a la seva modificació per a l’adaptació d’elements arquitectònics. Primavera: ++ ++ ++ ++ ++ ++ ++
La representació del projecte. Dibuix assistit per ordinador (CAD 2D i 3D). Projeccions cilíndriques: 2D - Plantes, seccions, alçats. Projeccions cilíndriques: 3D - Axonometries. Projeccions còniques: Exploració visual interior i exterior. Aplicació de la tecnologia digital a la representació arquitectònica. Presentació d’espais i formes arquitectòniques.
++ Utilització dels recursos expressius del sistema per a la representació intencionada del treball.
METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials T Lliçó magistral / mètode expositiu L Classes pràctiques Activitats No Presencials Treball autònom
Grup Gran (Màx. 90) Petit (Màx. 60)
Hores setmana 1 3
Hores semestre 70
HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 150h Hores grup gran: 11 h 8.80% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 32 h 25.60% Hores activitats dirigides: 12 h 9.60% Hores aprenentatge autònom: 70 h 56.00%
BIBLIOGRAFIA Bàsica · Gombrich, Ernst H. Arte e ilusión: estudio sobre la psicología de la representación pictórica. 2ª ed. Madrid: Debate, 2002. ISBN 8483069598. · Kolarevic, Branko. Architectural modeling and rendering with AutoCAD R13 and R14. New York: John Wiley & Sons, Inc, 1998. ISBN 0471194182. · Steegmann, Enrique; Acebillo, José. Las medidas en arquitectura. 2ª ed. rev. y act. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222375. · Zevi, Bruno. Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998. ISBN 8445500805. · Galcerán Vila, Margarita; Luque González, Manuel; Ruiz · Castrillo, Mª Isabel. Representación arquitectónica: elaboración de planos: AutoCAD 2012. Madrid: Delta Publicaciones, cop. 2013. ISBN 978-84-15581-27-7. Complementària · Kirkpatrick, Beberly L.; Kirkpatrick, James M.. AutoCAD 2000 para la arquitectura. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2000. ISBN 8441510962.
SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 80% 100% Treballs i exercicis en grup 20% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).
210104 - BP I - Bases per al Projecte I 210104 - BP I - Base para Proyectos I 210104 - BP I - Design studio I DIBUIX II
Curs 2013-2014 (2n Quadrimestre) Avaluació Final [Grups 11/13]. Modelat de Superfícies.
Tema 2/2 Planta, Alçats, Secció i planta zenital, amb les acotacions (en cm) per al modelatge tridimensional d’una jardinera de la casa Escofet, obra de Manuel Ruisánchez Arquitectes, de l’any 2011 (versió adaptada a con el·líptic). Exercici: Modelar la jardinera plantejada mitjançant entitats de tipus “NURBS”, amb la peça tancada com a “polisuperfície tancada”. Mantenir en una capa a part, les construccions auxiliars necessàries per a la seva realització. La jardinera està definida per un con el·líptic, limitat per dues seccions cícliques, que formen entre si un angle de 7º. El con (tant en la superfície interior com la exterior estriada) te una obertura mínima de 45º. La peça es troba aixamfranada amb superfícies còniques de revolució (cons A i B). El gruix es troba definit horitzontalment en 10 cm.
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Curs 2012-2013 primer quadrimestre DIBUIX II grupT21. Examen final - Gener de 2013. Modelat tridimensional mitjançant entitats tipus NURBS Tema3/3: Coberta del centre comercial “Windward City Shoping Center” de Kaneohe (Hawai USA), dels arquitectes G. Wimberly i H. L. Cook (1957). Dades: Planta alçats i axonometries, amb les acotacions (en m) necessàries per al modelatge tridimensional. Exercici: Modelar la coberta indicada, segons els paràmetres geomètrics indicats. La superfície de la coberta, és el resultat de la intersecció de 2 tors de revolució, a la manera d’una volta de creueria. El límit de la coberta es troba comprès pels límits plans de la piràmide formada pels punts 1-2-3-4 i vèrtex O, i per les superfícies còniques sobre els extrems inferiors de recolzament de l’estructura. La superfície interior de la coberta és el resultat d’escalar la superfície superior, respecte el punt O, amb el gruix (0.3m) indicat sobre la circumferència de major radi de la volta. Modelar també les sabates de recolzament de l’estructura.
II
DIBUIX II Curs 2013-2014 (1r Quadrimestre)
Segona Avaluació [Grup 14]. Modelat de Superfícies.
Tema 2/2 Planta alçats i axonometria, amb les acotacions (en cm) necessàries per al modelatge tridimensional d’una escala de cargol metàl·lica. Exercici: Modelar l’escala de cargol plantejada, formada per unes xanques definides per la seva secció vertical, en els punts a i b, sobre el recorregut d’una volta de 360º d’hèlix, amb un desnivell de 432 cm. L’escala es compon d’un total de 24 graons, amb una alçada de 18 cm entre graons (contra-estesa). Els passamans, són de secció circular recta amb un diàmetre de 5 cm. L’eix dels passamans passen pels punts c1 i c2. Construir el model mitjançant entitats de tipus “NURBS”, mantenint en una capa a part, les construccions auxiliars necessàries per a la seva realització.
DIBUIX II Curs 2014-2015 (1r Quadrimestre)
DIBUIX II
Segona Avaluació [Grup 21]. Modelat amb superfícies tipus NURBS.
Tema 2/2 Exercici:
Planta, alçats i axonometria, d’una versió arrodonida de la peça prefabricada en formigó per a conformar esculleres o trencaones, anomenada “tetrapod”, patentada l’any 1950. Modelar i definir el conjunt de les superfícies que defineixen la peça prefabricada, com queda indicat en l’axonometria. La geometria de la peça, es troba encaixada en un tetraedre regular a-b-c-d de costat 10. Els cons de revolució que conformen el prefabricat, tenen una obertura de 15º, i són tangents a una esfera de radi 1, que conforma la seva vora extrema. Els seus eixos es troben sobre les alçades del tetraedre. Modelar la peça i conformar-la com a entitat de tipus “sòlid” (polisuperfície tancada). Escalar una còpia, definint la seva alçada total en 2m.
Curs 2012-2013. CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA [Juny 2013] Modelat de superfícies.
Tema 2/2 Exercici:
DIBUIX II
Curs 2014-2015 (2n Quadrimestre) Avaluació Extraordinària [Grups 11/13]. Modelat de Superfícies.
Planta, alçats, seccions i axonometria (acotats en cm) de la cadira “easy chair” (Danish Chair) dissenyada entre 1949-50, per Gerrit Thomas Rietveld (1888-1964). Modelar i definir la geometria de la cadira mitjançant entitats tipus superfície (NURBS), segons cada peça de fusta laminada que la conformen. Unir el conjunt de superfícies de cada peça generant una poli-superfície tancada, corresponents a les potes, el seient, els suports dels braços, i els braços-respatller. El respatller es troba conformat per 3 superfícies planes unides mitjançant 2 superfícies còniques, limitades per les respectives seccions cícliques (superior de radi 10, inferior de radi 4.7). La resta de peces, es troben conformades mitjançant superfícies planes i cilíndriques.
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona - ETSAB GEOMETRIA DESCRIPTIVA II Grup T42. 2n parcial - Maig de 2009. Modelat tridimensional mitjançant entitats tipus nurbs Tema: Dades: Exercici:
Curs 2008-09 segon quadrimestre
Cadira "Coconut", dissenyada l'any 1955 per George Nelson (1908-1986) per a la Herman Miller Furniture Company. Plantes alçats i axonometria, amb les acotacions (en cm.) necessàries per al modelatge tridimensional. a. Modelar la part superior (seient) de la figura proposada conformant un element "polisuperfície" tancat. Conservar en una capa a part els traçats i les línies auxiliars necessàries per al desenvolupament geomètric dels diferents elements. Els límits del seient són formats per un triedre regular definit per les arestes: OA ; OB i OC formant entre si un angle = BOC = COA = 98 ). constant de 98° ( AOB Alhora els punts A, B i C defineixen un triangle equilàter de costat 100 ( AB = BC = CA = 100 ). El pla definit per aquests punts A, B i C forma un angle de 25° amb el pla horitzontal. Els punts C, D i E defineixen el pla inferior del seient i formen un triangle isòsceles de base DE 38 i alçada 70. Aquest triangle es troba a una distància de 56 respecte el punt O. Les superfícies còniques tipus con1 es defineixen amb vèrtex D (esquerra) i vèrtex E (dreta), i directriu circumferència C1, que passa pels punts C i A (esquerra) i C i B (dreta), alhora que és tangent a la recta R, continguda en al pla CDE, és a dir que el pla CDE és tangent al con1. Les superfícies còniques tipus con2 es defineixen amb vèrtex D (esquerra) i vèrtex E (dreta), i directriu circumferència C2 de radi 45. La superfície de tipus conoide, es defineix per la directriu recta DE i la circumferència C3, de radi 90 tangent a les dues circumferències C2. El conjunt de superfícies de la cara inferior, és equivalent i semblant al conjunt de la cara superior, respecte el punt O. b. Modelar les potes de la cadira definides, amb tubs de diàmetre 1.2, i 0.6, segons els gràfics. La part superior frontal, es defineix mitjançant un arc el·líptic corresponent a la secció produïda sobre el conoide per un pla paral·lel al pla AOB a una distància de 10. o
Tema 2-2: Dades: Exercici:
CASA MMI:
Banc urbà de formigó armat "Naguisa", disseny de l'arquitecte Toyo Ito per a la marca "Escofet". Plantes alçats i axonometries, amb les acotacions (en cm.) necessàries per al modelatge tridimensional, equivalents a les dades del catàleg que subministra l'empresa. a. Modelar la figura proposada conformant un element sòlid final únic. Conservar en una capa a part els traçats i les línies auxiliars necessàries per al desenvolupament geomètric de l'element. b. Una vegada modelada la figura, arrodonir les arestes indicades a l'axonometria, amb un radi de 1,5 cm.
Ciudad Diagonal Josep Maria Sostres
Ricardo López Sánchez 2015/2016 Representación Arquitectonica Jose Luis Manrique
䌀䄀匀䄀 䴀䴀䤀Ⰰ 䨀漀猀 䴀愀爀愀 匀漀猀琀爀攀猀 䜀攀爀愀爀搀 唀爀瀀 䴀ꨀ 䤀猀愀戀攀氀 刀甀椀稀 䌀愀猀琀爀椀氀氀漀 刀䔀倀刀䔀 䤀䤀 ㈀ 㘀 䜀ⴀ㈀㈀
CASA MMI
Margarita
R. A. II
Paula Capellà Amoros
Curs 2015/2016
Làmina final