ETSAB GUIA DOCENT MÀSTER + PFC + OPTATIVES by ETSAB

MArq PFC TECNOLOGIA

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS: 30

PROFESSORAT

Responsable i altres: JAUME VALOR MONTERO

Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix - Rafael Garcia Hernandez - Jorge Urbano Salido - Antonio Orti Molons

objectius d’aprenentatge de l’assignatura

L’objectiu principal d’aquesta assignatura és que l’estudiant sigui capaç de demostrar que entén la disciplina de l’arquitectura com una realitat unitària però complexa, on entren en joc simultàniament l’entorn, el programa, el context social, la discussió dels usos, la creativitat, la tecnologia en totes les seves dimensions i el discurs argumental, al mateix temps que cal reconèixer les ambigüitats i arbitrarietats del procés projectual. L’assignatura persegueix desenvolupar adequadament la capacitat personal de raonament crític de l’estudiant per tal de que pugui demostrar la seva autonomia i capacitat de reacció davant les ingerències i reptes de qualsevol projecte. L’estudiant haurà doncs d’elaborar, presentar i defensar, un cop obtinguts tots els crèdits de màster, un exercici original realitzat individualment, davant d’un tribunal universitari. L’exercici consistirà en un projecte integral d’arquitectura de naturalesa professional on es sintetitzin totes les competències adquirides en la carrera, desenvolupat fins al punt de demostrar suficiència per a determinar la completa execució de les obres d’edificació, amb compliment de la reglamentació tècnica i administrativa aplicable. Amb aquest propòsit general, l’estudiant ha de ser capaç de: 1. Diagnosticar de manera atenta els avantatges i inconvenients de l’indret d’intervenció i valorar de manera rigorosa el context de l’àmbit i entendre la seva sintaxi urbana i/o natural. 2. Justificar convenientment la seva proposta d’acord amb el diagnòstic. 3. Preservar i millorar els àmbits d’intervenció i de la qualitat de vida dels usuaris. 4. Concretar i definir la relació del seu projecte vers la ciutat i l’entorn natural. 5. Demostrar la seva capacitat de control de l’espai i de la forma arquitectònica. 6. Concretar els diferents materials, els usos i els continguts tecnològics en totes les seves vessants, així com les solucions constructives, estructurals i energètiques del projecte. 7. Expressar de manera òptima les seves idees mitjançant els recursos gràfics adients. 8. Treballar simultàniament a diferents escales. 9. Incorporar en el projecte la recerca aplicada i la capacitat de transferència de coneixement. continguts Per al curs 2016-2017 es planteja un àmbit d’intervenció únic per a les 3 línies d’especialitat. L’àmbit serà prou ampli i amb una complexitat prou diversa com per poder abastar simultàniament les temàtiques de cada línia, i permetre al mateix temps diversitat de projectes final de carrera en el sí de cada línia. El fet de compartir el mateix àmbit implicarà un reforçament en la transversalitat en el sí dels tallers. Així mateix, els seminaris de les assignatures troncals i els seus continguts podran estar més orientats al programa general del PFC, i cada estudiant, independentment de la línia que hagi escollit, en podrà treure un millor rèdit. Tot seguit concretem els aspectes i temàtiques en què se centrarà cada línia.

línia DE TECNOLOGIA Objectius El Projecte Final de Carrera de la línia Projectes-Tecnologia del Màster en Arquitectura de l’ETSAB és un taller pluri-disciplinar que integra els coneixements i habilitats obtinguts durant els estudis de grau. El caràcter habilitant del màster, obliga a una relació estreta amb la realitat de la professió. Per aquests motius, el PFC representa una ocasió única de síntesi de coneixements i habilitats des d’un enfocament transversal, on el projecte és instrument d’anàlisi de la realitat física alhora que una proposta per transformar-la, sempre des de la perspectiva de la seva significació cultural i sobre casos d’estudi reals i propers. Com a intensificació temàtica, el curs s’enfoca als aspectes no-formals que condicionen el projecte i són la base de la seva expressió (sistemes estructurals i constructius, condicionament climàtic, industrialització, processos d’assegurament i mesura dels objectius del projecte –tots ells associats a la sostenibilitat ambiental–, representació i producció digital, etc.), i treballa sobre temes (equipament mixt d’escala mitjana) que es complementen amb els que desenvolupen les altres dues línies (sistemes habitacionals en el cas de Teoria i Projecte, i projecte urbà i espai públic en el cas d’Urbanisme) amb les quals es coordina pel que fa a l’emplaçament general i les assignatures teòriques i seminaris. Metodologia Al llarg del curs, l’estudiant ha de definir els paràmetres que constitueixen una realitat de complexitat anàloga a la pràctica professional, substituint l’encàrrec pel “què”, la parcel·la per l’ “on”, el calendari pel “quan” i el pressupost per el “quant”. Aquestes quatre preguntes es contestaran al llarg del primer quadrimestre en un procés en què cada estudiant acota l’escenari d’actuació dins de l’àmbit general proposat per al curs (emplaçament, condicionants físics i immaterials, programa funcional, etc.) i defineix el tema que desenvoluparà en profunditat durant el segon quadrimestre. També s’utilitzarà el Treball de Fi de Grau de cada estudiant per a orientar aquesta tria en funció dels seus interessos, tant arquitectònics com extra-curriculars. El curs garantirà que els temes acordats amb els estudiants els permetin adquirir les competències que necessitarà per a la pràctica professional, inclòs el tracte amb els agents habitualment implicats en un projecte d’arquitectura, i guiarà el seu desenvolupament seguint les fases habituals en un projecte real, com són l’avantprojecte, el projecte bàsic i el projecte executiu. D’aquest procés es valorarà la maduresa i l’adequació del posicionament de l’estudiant respecte de la ciutat i el territori, el medi ambient, la tècnica, la societat i les implicacions culturals de la pràctica arquitectònica. Activitats docents El taller de Projecte Final de Carrera és un espai físic en el qual l’estudiant desenvolupa el seu treball de forma continuada, amb espai expositiu i equipament per a les classes teòriques, on s’hi desenvolupen quatre tipus d’activitats en coordinació amb les altres assignatures del màster: •

Sessions de taller: treball a l’aula, amb la interacció de professors i estudiants, així com de convidats externs que donin una perspectiva transversal.

•

Sessions teòriques: que proporcionen bases conceptuals, informació addicional, exemples, etc. sobre el tema de treball per part dels professors, els convidats o els mateixos

estudiants. •

Sessions de crítica: obertes, públiques i participatives on s’exposa el treball realitzat i es sotmet als comentaris de professors, estudiants i convidats.

•

Visites a obres en construcció, exemples construïts, agents del procés del projecte, etc. (en coordinació amb els seminaris i totes les àrees de coneixement presents al màs-

ter). Avaluació El sistema d’avaluació és variat (es valoren els documents gràfics i escrits de la totalitat de la producció del curs, dels quals s’elabora un informe personalitzat), públic (tribunal de 5 membres, 3 externs a la línia, amb sessions obertes al públic) i específic (40% sobre conceptes, 30% sobre procediments i 30% sobre actituds) per tal de quantificar l’assoliment de les competències requerides per superar el curs. Tema A les dues primeres edicions de l’assignatura, s’ha treballat sobre un equipament mixt d’escala mitjana que doni servei tant al barri com al conjunt de la ciutat, realitzant una reflexió sobre quines necessitats ha de resoldre avui un equipament urbà. El programa funcional, proposat per cada estudiant i aprovat pel professor, es desenvoluparà en un emplaçament triat dins de l’àmbit general d’intervenció, de manera que compleixi les condicions següents: •

On: contigüitat amb edifici existent.

•

Què: equipament mitjà.

•

Qui: ús de barri + ciutat.

•

Com: reutilització + obra nova.

Paral·lelament, cada estudiant desenvoluparà una recerca personal en profunditat sobre un tema relacionat amb la tecnologia de l’arquitectura (construcció, estructures i instal·lacions) que tingui un paper destacat en la definició del seu projecte (un material, sistema estructural, sistema de climatització, etc.). L’assignatura “Sistemes tecnològics i estructurals en l’edificació”, que es desenvolupa al llarg dels dos quadrimestres, proporcionarà el suport necessari per a aquest treball, que presentarà en forma de dossier. Procediment de treball Es treballarà des del primer moment en tres escales simultànies de projecte, que representaran tres categories, formades per tres aspectes cadascuna: •

Topologia (escenaris, oportunitats, elements), representada a les escales 1/1000, 1/500 i 1/200

•

Tipologia (variabilitat, flexibilitat, perfectibilitat), representada a les escales 1/200, 1/100 i 1/50

•

Tectònica (estructura, envoltant, instal·lacions), representada a les escales 1/50, 1/20 i 1/10

El primer quadrimestre es focalitzarà en l’àmbit (amb treball en equip i discussions més col·lectives) i en el segon s’aprofundirà en un projecte d’edificació d’uns 2000 m2 apro-

BIBLIOGRAFIA

ximadament (amb discussions més personalitzades).

Bàsica · Housing in Europa. Bologna: Edizioni Luigi Parma, 1978. · Reviure els barris: programes de nous habitatges de substitució per a la millora de les àrees urbanes de Catalunya. 2a ed..Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2006. ISBN 8439370512. · Caz, R.; Gigosos, P.; Saravia, M. Planes parciales residenciales: manual profesional. Valladolid: Consejería de Fomento, 2004. ISBN 849718162X. · Plans molt especials. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, 2006. ISBN 8496185702.

Calendari

Complementària · Urbanisme a Barcelona: plans cap al 92. Barcelona: Ajuntament. Servei de Planejament Urbanístic, 1987. · Barcelona: la segona renovació. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. ISBN 847609809X. · Urbanisme a Barcelona: 1999. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999. ISBN 8476099215. · Metròpolis Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona, 2015. ISBN 9788487881145. · Rodríguez-Tarduchy, M.J.; Bisbal, I.; Ontiveros, E. Forma y ciudad en los límites de la arquitectura y el urbanismo. Madrid: Cinter Divulgación Técnica, 2011. ISBN 9788493930509. · Rodríguez-Tarduchy, M.J.; Altozano, F. Función y diseño: una aproximación metodológica al proyecto urbano. Madrid: Cinter Divulgación Técnica, 2014. ISBN 9788493930554. Altres recursos · Pla Director de la Vall d’Hebron i del barri de St. Ildefons

El curs es divideix en dos semestres de diferent intensitat: el primer consta de 60 hores repartides en 12 sessions setmanals de 5 hores, mentre que el segon consta de 120 hores repartides en dues sessions setmanals de 4 hores. L’objectiu del primer semestre és establir les bases de treball (lloc, programa, estratègies, solucions, etc.) que es desenvoluparan en profunditat durant el segon semestre, seguint les fases tradicionals: avantprojecte (primer quadrimestre), projecte bàsic i projecte executiu (segon quadrimestre), així com els objectius i documentació d’aquests i la seva sostenibilitat tant ambiental com econòmica i social. Bibliografia i referències Durant el curs es prioritzaran els exemples i referències dels quals es tingui experiència directa, evitant repetir les interpretacions d’altres sobre realitats que no es coneixen personalment. Cada estudiant construirà la seva pròpia bibliografia, en combinació amb la proporcionada pels professors. Les referències provindran de tres tipus de fonts: •

Primàries: exemples (preferentment visitables) i textos elaborats directament pels autors estudiats.

•

Secundàries: interpretacions, anàlisis i opinions d’altres sobre els autors estudiats.

•

Auxiliars: exemples que proporcionen el context on inserir les referències anteriors, amb especial atenció a l’entorn cultural (arquitectura, art, literatura, cinema, etc.).

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Tutories Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Aprenetatge dirigit (>10)

Hores 180 h/semestre

Hores 720 h/semestre

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 900h Hores grup gran: 0 h 0.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 180 m 20.00% Hores activitats dirigides: 0 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 720 h 80.00%

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

LLEGENDA DE MATERIALS A-8

Aïllament Chovafoam 300 M80 e=8cm (coberta plana) Aïllament Chovafoam SATE 250 S60 e=6cm (Façana) A-2 Aïllament Tris-Laine max e=2cm ACB Acabat pintat sobre el totxo/forjat vist, color blanc AL1 Planxa d'alumini anoditzat e=2mm amb goteró i pendent Separacions d'1cm i per sota doblar l'espai amb xapa solapada segellada amb massilla de poliuretà per tal d'assegurar dilatacions i estanqueïtat AP Arrebossat i pintat, color blanc AN Ancoratge a base de platina d'acer (5mm) amb passadors ANM Anclatge de motlla elàstica BA Barres metàl·liques d'anglatge, fixades amb resina epòxid BI Biga metàl·lica, perfild'acer laminat HE400B CA Capa de morter e=5cm CAN Canaló de Zinc CAR Cargol d'acer d'alta resistència A500HW de 24 mm de diàmetre i 40 cm de llargària, 780 N/mm2 de límit elàstic, fixar amb resina epòxid a l'estructura de formigó existent DY Dywidag (barra d'acer roscada) EPG Estructura de perfils galvanitzats en calent e= 5mm i ample 6cm formant L que fixen la xapa perimetral de l'obertura a l'estrucutra portant FO Acabat del paviment de les passarel·les amb formigó d'àrid fi, acabat antilliscant (rugos), amb juntes cada 3m per retracció FP Formigó cel·lular de densitat 200 kg/m3 per a formació de FU Fusteria d'alumini CORTIZO model sistema COR-70 amb RPT, amb (RPT). - Permeabilitat a l'aire: classe 4 - Màxim envidrament: 55mm pendents - Màxim aïllament acústic (Rw): 44dB - U marc: 1,9 W/m2K - U forat: des de 0,7 W/m2K G Goteró LAM Lama metàl·lica d'acer inox. orientable amb eix descentrat LE Làmina d'espuma de polietilè reticular cel·la tancada Akustik 25 de densitat 25kg/m3. Col·locat en part superior del forjat LG Làmina geotèxtil de 150 gr/m2 LF Llosa flotant tipus "Breinco" amb suport regulable en alçada MA Malla metàl·lica tipus "DAKAR" MN Minvell de planxa d'acer galvanitzat en calent de protecció de la làmina impermeabilitzant MO Capa de 5cm de morter per anivellar el paviment i poder pasar instal·lacions imprevistes. PD Poliestirè e=3cm per absorbir empentes de les dilatacions PG5 Perfil de xapa galvanitzada en calent e= 5mm PLA Planxa metàl·lica e=5mm, premarc forat finestra PE Perfil tubular metàl·lic inox. PEF Perfil d'arrencada, metàl·lic inoxidable fixat amb unió mecànica element portant. PEM Perfil metàl·lic, tubular de secció rectangular 30x70mm, sub-estructura lames metàl·liques PL Planxa d'acer laminat de e=15-20mm PLX Planxa col·laborant EUROCOL 60 e=1.2mm PLB Platabanda d'acer laminat soldada en taller al perfil metàl·lic. SC Screen opac color blanc (CEA black out, teixit ignífug M1) SEP Separadors puntual de PVC per a barres d'acer corrugat (recobriments), S-G STO-Perfil goteró. Col·locat a tots els entrants de façana. SATE Sistema d'aïllament tèrmic exterior tipus STO-Therm Classic Aïllament e=6+8cm (a trencajunt) +8mm d'acabat Acabat d'arrebossat i pintat de color blanc Malla de fibra de vidre de reforç h=2m respecte nivell del carrer.(vandalisme) SI Soldadura In Situ ST Soldadura a taller T Terratzo, acabat rebaixat, polit i abrillantat, antibacterià TU Tub de PVC Ø150mm TUB Tubular metàl·lic de secció rectangular de 500x500mm TMD Tub metàl·lic d'acer per subjectar el Dywidag TF Tac de DM hidròfug e=4cm per fixar la planxa d'alumini (AL1) VI Vidre compost per: - 4+4 mm vidre stadip - 12 mm càmera d'aire - 4+4 mm vidre de baixa emissió stadip amb capa tipus Planitherm-S (Ug>1,60W /m2K i factor solar mínim segons EN410: 48%) Y20 Paret de Bloc de formigó 20x20x40cm, massisa de formigó i barilles d'armat Ø12 A-6

Bin

èfa

M ARQ ETSAB

Bin

èfa

CAR

PEM LAM

TF G LAM

ANM TUB

ANCORATGE DYWIDAG

SATE

PROTECTOR DE PLÀSTIC

BARRES ROSCADES TIPUS DYWIDAG

CAN PLB CAR Y20 TU ST PL TMD PEF

0% SEPARADORS DE PVC

SEPARADORS DE PVC

PD PLB CAR

BA A-6

SC SOSTRE EUROCOL 60

CONNECTORS DE TALL

S-G FU

DETALL 1ET

DETALL 4ET

VI T MO LE FO DETALL 1EF

DETALL 2EF

PLX DETALL 1EF

CAR

DETALL 2EF

TUB

CAR PLB

SATE DETALL 8ET

S-G TUB

FU DY

SECCIÓ FORATS 1/200 DETALL 2ET

DETALL 5ET

TUB

SEP

TMD ST

M ARQ ETSAB

CAR

PLB PILAR HE400B

PLANTA FORAT E:1/100

CAR PLX DETALL 8ET

DETALL 3ET

Manel Pelegrina Jordan

DETALL 6ET

CENTRE CULTURAL GASTRONÒMIC DE BARCELONA (CCGB) FUNDACIÓ VERN

Manel Pelegrina Jordan CENTRE CULTURAL GASTRONÒMIC DE BARCELONA (CCGB) FUNDACIÓ VERN

PFC PROPOSTA. - En aquesta axonomètrica es vol representar l'ambient que donarà peu un cop l'equipament s'hagi arrelat en el lloc .

ESTAT ACTUAL. - En l'axonometria pretén representar com l'activitat industrial marca l'ambient del lloc i quin és el punt de partida de la intervenció.

- La creació d'una plaça sobre el parking que donarà una nova façana, orientada a Sud-Oest, a l'edifici existent objecte d'estudi i canviarà per complert la seva concepció.

- L'edifici objecte d'estudi es troba ancaixonat entre dos construccions contigües, aprofitant nomès escassos 16m de façana a carrer, tenint 82m de profunditat i 1000m² per planta (PB+5PP).

- Es grafia la nova intervenció en façana que es necessita per a poder donar-li aquest canvi d'ús, de industrial a docent, i reduir així les pèrdues energètiques, tant a l'hivern com a l'estiu.

- L'il·luminació i ventil·lació es produeixen gràcies a dos patis orientats a Nord-Est, els quals tenen sentit per a realitzar aquesta funció donat l'emplaçament del pròpi edifici i la proporció tant allargada.

- El sistema triat per a la intervenció és el de SATE, Sistema d'Aïllament Tèrmic per l'Exterior, això ens permetrà eliminar tots el ponts tèrmics que podria tenir en l'estructura en cas d'aïllar-ho per l'interior.

- Un altre element que veiem és la discontinuitat en l'alineació de façana, produit per la construcció de les edificacions en diferents èpoques i responent a les normatives del moment de la seva construcció.

- Es manté la concepció de l'edifici existent però augmentant escassos 9cm. el gruix de la façana per la implantació d'aquest sistema d'aïllament tèrmic.

- L'edifici que s'estudia es de l'any 1970, mentre que el que s'enderroca es va construir l'any 1988, 18 anys de diferència.

- La nova crugia metàl·lica serveix com a protecció solar i control climàtic del propi edifici a la vegada que genera unes plataformes d'accés i unes zones exteriors generoses a cada planta i programa.

AXONOMETRIA TROBADA Perfils metàl·lics (bigues i pilar) ESCALA 1/25

Màster Habilitant | CURS 2015-2016 Tecnologia en l'Arquitectura DETALL 1ET

Professors Jaume Valor Montero (tutor) DETALL 2ET

PFC

SI PLB CAR

La Verneda

Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix Rafael Garcia Hernández Jorge Urbano Salido Antonio Orti Molons

DETALL 4ET

Data Juliol de 2016 Escala

DETALL 3ET

La Verneda

Màster Habilitant | CURS 2015-2016 Tecnologia en l'Arquitectura Professors Jaume Valor Montero (tutor)

PLB BA

Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix Rafael Garcia Hernández Jorge Urbano Salido Antonio Orti Molons

LLOSSA NOVA

Contingut

DETALL 5ET

Plànol estructura DETALLS ESTRUCTURA METÀL·LICA

Contingut Plànol de Construcció AXONOMETRIA SECCIONADA FAÇANA SUD-EST

Data Juliol de 2016

DETALL 6ET DETALL 8ET

Escala

PILAR EXISTENT

CAR

DETALL 7ET

DIN A1 1/10 DIN A3 1/20

DIN A1 1/100 DIN A3 1/200

ESQUEMA PÒRTIC PRINIPAL

c01

DETALL 7ET

DETALL 1EF

DETALL 2EF

e06

VISTA ESPAI INTERMEDI

FASE 1.

FASE 2.

FASE 3.

ESTAT ACTUAL.

ENDERROC, EXTRACCIÓ DE RUNA i FONAMENTACIÓ DE PILOTATGE.

FORMIGONAT DE LA LLOSA (Sostre P-1).

ARRENCADA DE L'ESTRUCTURA METÀL·LICA

TREBALLS A REALITZAR:

FASE 4.

TREBALLS A REALITZAR:

TREBALLS A REALITZAR: - La perspectiva mostra el conjunt de construccions fabrils i industrials construïdes en diferents èpoques i amb usos diversos que composen la zona d'actuació.

VISTA DE DIA ALÇAT SUD-OEST

- La voluntat d'aquesta seqüència d'axonometries és veure com s'arriba a l'estat final, ja que els tempos del procés constructiu està marcat per l'estabilitat de l'estructura. - Així doncs, es descriu el que es fa en cadascuna de les diferents fases, els elements, accessoris i la maquinaria que es necessitaria emprar per a dur a terme les tasques de cada un dels moments de la posada en obra.

- Es procedirà a l'enderroc de la nau senyalada de color vermell, en les seves plantes superiors a la cota de carrer i el sostre del pàrquing -1.

- Abans de formigonar la llosa es deixen embegudes les plaques d'ancoratge que posteriorment serviran de base d'ancoratge dels pilars metàl·lics.

- Es delimitarà la zona d'actuació disposant velles de protecció per evitar que es produeixin despreniments no desitjats i per evitar intrusions de persones alienes a l'obra.

- Es procedeix a formigonar la llosa que servirà a la Plaça dura per a poder tenir un ús variat en funció de les activitats que s'hi desenvolupin. Un cop fragüat el formigó es procedirà a la construcció dels cossos que serviran d'accés al pàrquing des de la cota de carrer/espai públic.

- En aquesta fase s'extreu tota la runa produïda per l'enderroc de les dos plantes superiors i el forjat de la planta baixa existent (sostre P-1), que també s'enderroca degut als desnivells de les diferents zones de càrrega i descàrrega i l'elevada cota respecte el nivell del carrer, que no beneficiava a la projecció de la Plaça dura que tingués un ús polivalent.

- També en aquesta fase es treballa en la Planta Coberta, on es col·locaran els diferents aparells de climatització, instal·lacions i horts urbans. Es construeix el badalot dels nuclis d'evacuació, l'ampit de la coberta que servirà de barana i altres volums per a altres serveis i instal·lacions.

- També es realitza en aquesta la execució d'un pilotatge puntual que impedirà assentaments diferencials respecte els altres pilars que descarreguen sobre els existents del pàrquing. MAQUINARIA QUE INTERVÉ :

MAQUINARIA QUE INTERVÉ : - Maquinaria de Sondeig (Pilotatges) - Martells hidràulics de mà (Treballs petits) - Martells hidràulic per minicargador (Treballs mitjans) - Excavadores amb martell hidràulic (Treballs grans) - Retroexcavadora (Retirar runa i posar-la al contenidor) - Serra de tallar formigó (Talladora) - Contenidor de runa - Camió amb bolquet "Banyera" (Transport runa)

- Radial - Formigonera - Bomba de formigó - Vibrador - Dobladora de Barres d'acer corrugat

- Per l'aprovisionament dels perfils es col·locaran sobre fustes que ajudaran a repartir el pes dels perfils sobre la llosa i ajudaran a la manipulació d'aquestes quan s'hagin de moure. - Es col·locarà una estructura metàl·lica provisional per a tapar el forat que connectarà el pàrquing amb l'edifici objecte d'estudi, per a poder realitzar els treballs pertinents a l'hora de muntar l'estructura metàl·lica. - Es portaran els perfils prèviament demanats segons mesures especificades en el plànol (c03), amb transport normal, camió amb remolc i amb grua incorporada fins a 10Tn. - Els perfils es col·locaran sobre les plaques d'ancoratge de la llosa i es fixaran mitjançant unions cargolades amb cargols d'alta resistència. - S'utilitzaran elements provisionals d'arriostrament horitzontal en un sentit, que es necessitaran per a la col·locació dels pilars, mentre que en l'altre sentit s'aniran col·locant els perfils que posteriorment serviran per al recolzament de les passarel·les. - Es comença a col·locar les pasarel·les de tramex que servirà pernetejar els vidres de la façana SudOest.

MAQUINARIA QUE INTERVÉ: - Cistella telescòpica - Camió-grua - Elements d'arriostrament horitzontal regulables - Cargoladora automàtica - Taladre

VISTA DES DE LES PASAREL·LES A L’INTERIOR

M ARQ ETSAB

Manel Pelegrina Jordan CENTRE CULTURAL GASTRONÒMIC DE BARCELONA (CCGB) FUNDACIÓ VERN

PFC

La Verneda

Màster Habilitant | CURS 2015-2016 Tecnologia en l'Arquitectura Professors Jaume Valor Montero (tutor) Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix Rafael Garcia Hernández Jorge Urbano Salido Antonio Orti Molons

VISTA DE NIT ALÇAT SUD-OEST

Contingut Plànol arquitectura VISTES

Data Juliol de 2016 Escala DIN A1 S/E DIN A3 S/E

VISTA DE L’INTERIOR DE LA CUINA

a11

FASE 5.

FASE 6.

FASE 7.

FASE 8.

SOBREPOSICIÓ DE PILARS

CORONACIÓ DE L'ESTRUCTURA

COL·LOCACIÓ DE LA MALLA METÀL·LICA i LAMES EN LA COBERTA

ESTAT FINAL, PAVIMENTACIÓ PLAÇA I CONDICIONAMENT DE L'ESPAI PÚBLIC

TREBALLS A REALITZAR :

TREBALLS A REALITZAR:

- En aquesta fase es convenient que apareguin elements d'arriostrament horitzontal perpendiculars a l'edifici objecte d'estudi.

- La coronació de l'estructura permet que els elements que van penjats puguin començar a col·locar-se en sentit descendent, començant per la coberta i acabant a la Planta Primera.

- Mitjançant les cistelles parabòliques i les grues tisora, es col·locarà la malla metàl·lica d'arquitectura model “DAKAR”, amb les especificacions detallades en la memòria, que recobrirà la totalitat de la façana.

- Sense la utilització de bastides, l'estructura anirà ascendint fins a coronar-se a la cota de la Planta Coberta, fins que no s'arribi a aquesta coronació, s'utilitzaran els elements d'arriostrament que es grafilen de color vermell en l'axonometria.

- S'introdueixen uns tensors en els extrems de l'estructura i en la junta de dilatació, que donaran rigidesa al conjunt de l'estructura.

- La plataforma tisora i la cistella parabòlica s'encarregaran de fixar els punts d'unió entre els diferents perfils metàl·lics.

- Es procedirà a la retirada dels elements d'arriostrament horitzontal que a mesura que es col·loquin les plataformes i passarel·les, aquestes aniran absorbint aquesta funció d'estabilització.

- La malla metàl·lica es col·locarà dins uns marcs que la traccionaran per a que quedi rígida i serveixi tant de filtre solar com de barana. S'acabarà d'ajustar en obra la tensió necessària en cada cas. - Es col·locaran les baranes de perfils metàl·lics tubulars i s'utilitzarà la mateixa malla metàl·lica com a protecció.

- Un cop els perfils metàl·lics, que constituiran les passarel·les, estiguin situats dins la estructura metàl·lica s'elevaran fins l'alçada que els correspongui, (mirar plànol d'estructures). MAQUINARIA QUE INTERVÉ : - Plataforma de tisora - Cistella parabòlica - Camió-grua - Serra de tallar acer - Radial - Cargoladora automàtica - Taladre

- El sentit de la construcció serà descendent, començant per la Planta Cinquena i baixant fins a la Planta Primera. - Es formigonarà un cop l'estructura hagi estat col·locada en la seva posició i s'hagin adaptat de les planxes col·laborant (Europerfil) a la geometria i disposats els connectors de tall DIMACORT.

MAQUINARIA QUE INTERVÉ : - Plataforma de tisora - Cistella parabòlica - Camió-grua - Serra de tallar acer - Radial - Cargoladora automàtica - Taladre

MAQUINARIA QUE INTERVÉ : - Cargoladora automàtica - Plataforma de tisora - Cistella parabòlica - Serra de tallar acer - Radial - Taladre

Manel Pelegrina Jordan CENTRE CULTURAL GASTRONÒMIC DE BARCELONA (CCGB) FUNDACIÓ VERN

TREBALLS A REALITZAR:

PFC

- En aquesta fase se li donen els diferents acabats.

Màster Habilitant | CURS 2015-2016 Tecnologia en l'Arquitectura

- Es pintarà tota l'estructura amb pintura intumescent de resistència al foc 60min, se li donaran 2 capes per així augmentar el temps en cas d'incendi. - Es polirà el paviment exterior de formigó de les passarel·les i plataformes exteriors amb una textura antilliscant. - Es comprovarà la resistència de les baranes i les malles metàl·liques que composen la façana.

La Verneda

Professors Jaume Valor Montero (tutor) Ignacio Ricardo Sanfeliu Arboix Rafael Garcia Hernández Jorge Urbano Salido Antonio Orti Molons

Contingut MAQUINARIA QUE INTERVÉ: - Taladre - Cargoldora automàtica - Serra de tallar acer - Radial - Polidora

Plànol estructura PROCÉS CONSTRUCTIU ESTRUCTURA NOVA

Data Juliol de 2016 Escala DIN A1 1/500 DIN A3 1/1000

e00

MArq PFC TEORIA I PROJECTE

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS: 30

PROFESSORAT

Responsable i altres: JAIME COLL

Jordi Oliveras Samitier - Helena Coch Roura - Jorge Pages Serra - Daniel Garcia Escudero - Jorge Blasco Miguel

objectius d’aprenentatge de l’assignatura

línia de teoria i projectes Objectius El Projecte Final de Carrera de la línia Projectes-Teoria i Projectes de l’ETSAB és un taller pluri-disciplinar que integra els coneixements i habilitats obtinguts durant els estudis de grau. El caràcter habilitant del màster, obliga a una relació estreta amb la realitat de la professió. Per aquests motius, el PFC representa una ocasió única de síntesi de coneixements i habilitats des d’un enfocament transversal, on el projecte és instrument d’anàlisi de la realitat física alhora que una proposta per transformar-la, sempre des de la perspectiva de la seva significació cultural i sobre casos d’estudi reals i propers. Com a intensificació temàtica, el curs s’enfoca als aspectes no-formals que condicionen el projecte i són la base de la seva expressió (sistemes estructurals i constructius, condicionament climàtic, industrialització, processos d’assegurament i mesura dels objectius del projecte –tots ells associats a la sostenibilitat ambiental–, representació i producció digital, etc.), i treballa sobre temes (equipament mixt d’escala mitjana) que es complementen amb els que desenvolupen les altres dues línies (sistemes habitacionals en el cas de Teoria i Projecte, i projecte urbà i espai públic en el cas d’Urbanisme) amb les quals es coordina pel que fa a l’emplaçament general i les assignatures teòriques i seminaris. Metodologia Al llarg del curs, l’estudiant ha de definir els paràmetres que constitueixen una realitat de complexitat anàloga a la pràctica professional, substituint l’encàrrec pel “què”, la parcel·la per l’ “on”, el calendari pel “quan” i el pressupost per el “quant”. Aquestes quatre preguntes es contestaran al llarg del primer quadrimestre en un procés en què cada estudiant acota l’escenari d’actuació dins de l’àmbit general proposat per al curs (emplaçament, condicionants físics i immaterials, programa funcional, etc.) i defineix el tema que desenvoluparà en profunditat durant el segon quadrimestre. També s’utilitzarà el Treball de Fi de Grau de cada estudiant per a orientar aquesta tria en funció dels seus interessos, tant arquitectònics com extra-curriculars. El curs garantirà que els temes acordats amb els estudiants els permetin adquirir les competències que necessitarà per a la pràctica professional, inclòs el tracte amb els agents habitualment implicats en un projecte d’arquitectura, i guiarà el seu desenvolupament seguint les fases habituals en un projecte real, com són l’avantprojecte, el projecte bàsic i el projecte executiu. D’aquest procés es valorarà la maduresa i l’adequació del posicionament de l’estudiant respecte de la ciutat i el territori, el medi ambient, la tècnica, la societat i les implicacions culturals de la pràctica arquitectònica. Activitats docents El taller de Projecte Final de Carrera és un espai físic en el qual l’estudiant desenvolupa el seu treball de forma continuada, amb espai expositiu i equipament per a les classes teòriques, on s’hi desenvolupen quatre tipus d’activitats en coordinació amb les altres assignatures del màster: •

Sessions de taller: treball a l’aula, amb la interacció de professors i estudiants, així com de convidats externs que donin una perspectiva transversal.

•

Sessions teòriques: que proporcionen bases conceptuals, informació addicional, exemples, etc. sobre el tema de treball per part dels professors, els convidats o els mateixos

estudiants. •

Sessions de crítica: obertes, públiques i participatives on s’exposa el treball realitzat i es sotmet als comentaris de professors, estudiants i convidats.

•

Visites a obres en construcció, exemples construïts, agents del procés del projecte, etc. (en coordinació amb els seminaris i totes les àrees de coneixement presents al màs-

ter).

Avaluació El sistema d’avaluació és variat (es valoren els documents gràfics i escrits de la totalitat de la producció del curs, dels quals s’elabora un informe personalitzat), públic (tribunal de 5 membres, 3 externs a la línia, amb sessions obertes al públic) i específic (40% sobre conceptes, 30% sobre procediments i 30% sobre actituds) per tal de quantificar l’assoliment de les competències requerides per superar el curs.

Tema Teoria-Projectes Per fer front a les formes d’ habitar noves que sorgeixen avui dia, convé prescindir en bona part dels coneixements estereotipats que les últimes produccions derivades de la bombolla immobiliària i, en canvi, inventar imaginativament , tot i mirar de reüll que passa al món i potser recuperar selectivament experiències passades interessants tant socialment com formalment. Cal estudiar propostes de noves formes d’ habitatge que trenquin l’escassa varietat tipològica existent, tant en promoció pública com en oferta immobiliària lliure, formes que siguin més adaptades a la vida nòmada, global, provisional, urbana … dels temps presents. Finalment, cal projectar propostes d’ agrupacions d’ habitatges en edificis híbrids, amb serveis col·lectius, per afavorir la vida comunitària i la vida individual però col·lectiva en conjunts condominiums. Aquesta recerca en habitatge col·lectiu contemporani desenvolupada amb el suport dels seminaris, s’anirà muntant al llarg del curs en un dossier que s’editarà en format llibre per acompanyar als plànols del PFC al final del màster. Procediment de treball Es treballarà des del primer moment en tres escales simultànies de projecte, que representaran tres categories, formades per tres aspectes cadascuna: •

Topologia (escenaris, oportunitats, elements), representada a les escales 1/1000, 1/500 i 1/200

•

Tipologia (variabilitat, flexibilitat, perfectibilitat), representada a les escales 1/200, 1/100 i 1/50

•

Tectònica (estructura, envoltant, instal·lacions), representada a les escales 1/50, 1/20 i 1/10

El primer quadrimestre es focalitzarà en l’àmbit (amb treball en equip i discussions més col·lectives) i en el segon s’aprofundirà en un projecte d’edificació d’uns 2000 m2 aproximadament (amb discussions més personalitzades). Calendari

BIBLIOGRAFIA

El curs es divideix en dos semestres de diferent intensitat: el primer consta de 60 hores repartides en 12 sessions setmanals de 5 hores, mentre que el segon consta de 120 hores

L’objectiu del primer semestre és establir les bases de treball (lloc, programa, estratègies, solucions, etc.) que es desenvoluparan en profunditat durant el segon semestre, se-

repartides en dues sessions setmanals de 4 hores. guint les fases tradicionals: avantprojecte (primer quadrimestre), projecte bàsic i projecte executiu (segon quadrimestre), així com els objectius i documentació d’aquests i la seva sostenibilitat tant ambiental com econòmica i social. Bibliografia i referències Durant el curs es prioritzaran els exemples i referències dels quals es tingui experiència directa, evitant repetir les interpretacions d’altres sobre realitats que no es coneixen personalment. Cada estudiant construirà la seva pròpia bibliografia, en combinació amb la proporcionada pels professors. Les referències provindran de tres tipus de fonts: •

Primàries: exemples (preferentment visitables) i textos elaborats directament pels autors estudiats.

•

Secundàries: interpretacions, anàlisis i opinions d’altres sobre els autors estudiats.

•

Auxiliars: exemples que proporcionen el context on inserir les referències anteriors, amb especial atenció a l’entorn cultural (arquitectura, art, literatura, cinema, etc.).

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Tutories Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Aprenetatge dirigit (>10)

Hores 180 h/semestre

Hores 720 h/semestre

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

Í M

D E

L A

Z O N A

M I L I TA

CAMP

L’A

RPA

R EL

T CLO F

I L

ST MA

RTÍ

Revalorizar el lugar y recuperar su esencia. Una arquitectura hecha por y para el lugar, no transportable pero si evolucionable y adaptable a los cambios de la vida.

PERE IV

CUNA LA LLA

ICÀRIA

I L R R C A R O F E R

MArqEtsaBProyecto y teoría 20152016

eje cronológico El proyecto nace estrechamente ligado a las condiciones del lugar y a la necesidad de entender cómo vive la sociedad.

[re]formas de vidacarla blanch

aprender del lugar

antes

M LO

L PA DE

I T

U RE

Ó T A R M A

1855-1891

1962

2016

1990

1935

1962

2016

después

ORÍGENES_ Zona originariamente agrícola; de campos, caminos y rieras. Acotada por aquellos caminos que eran las salidas principales de la ciudad murallada y que posteriorment fueron ocupados por los nuevos medios de transporte.

FORMACIÓN_ Como Barcelona ha ido creciendo hasta llegar a los bordes de la zona dónde se emplaza el proyecto y como la periferia imperfecta y espontanea, nacida a raíz de una gran oleada de inmigración, colisiona con el Plan Cerdà perfecto, rígido y ortogonal.

Sus primeras ocupaciones fueron masías dedicadas al cultivo de la tierra o indusrias que por aquellos años se situaban a las afueras de la ciudad condal (Barcelona).

El lugar va a quedar atrapado entre infraestructuras de diferente cáracter que lo van a aislar.

ESTILO DE VIDA_ Uno de los significativos estilos de vida en dichos polígonos era el que se llevaba en las corralas. Eran edificios con bajas condiciones de salubridad pero con un estilo de vida claramente en comunidad. Toda la vida se llevaba a cabo alrededor del patio central y el espacio entre los edificios era para ellos su sala de estar.

LA REFORMA_ Aunque las reivindicaciones por unas mejores condiciones estaban a la orden del día. El cambio no fue del agrado de aquellos que ya habitaban el lugar.

COTIDIANEIDAD vs ARQUITECTURA_ Lo que hace que al final la cotidianeidad gane el pulso a la arquitectura y venza el intento de ésta por poner orden a un estilo de vida, a una cultura.

Las condiciones del lugar habían mejorado y eso no se podía negar, pero se les estaba imponiendo una forma de vivir que no era a la que ellos estaban acostumbrados. La vida en comunidad desaparecía para dejar lugar a la privacidad de dentro del hogar.

Volviendo a verse entonces anécdotas como la ropa en la ventana, la sala de estar en la calle o viviendas en espacios improvisados.

RESULTADO_ El estudio histórico del lugar nos enseña como la zona tiene una morfología proveniente de los accidentes del lugar y como ha ido borrando la mayor parte de las huellas del pasado, habiendo desaparcido hoy la mayor parte de dichas construcciones antiguas auqne conservandose algunas trazas del pasado.

la cotidianeidad del lugar (photo by Judith Casas)

re-activar un cruce de caminos

masterplan

el lugar como macro estructura (photo by Judith Casas)

des-vestir el lugar

disección del conjunto industrial

TALLERES_ Trabajar entre las cerchas de nueva implantación. Acceso en pasarela y escalera desde las terrazas Sur-Este de las viviendas.

orti

��’��%

idep

cam

ino

de l

a ve

prfoormac fess ión ion al

vo orti idep

olar .esc cac sas

olar

e em pre ro d

vo orti

idep

a ve

��’��%

///

rned

a ///

t r a b a j o

v i v i e n d a

/// DEMOLICIÓN para la APERTURA de la prolongación del ANTIGUO CAMINO DE LA VERNEDA [�.�� m²] Nave industrial _ futura apertura de calle potencialmente activa

DEMOLICIÓN para la APERTURA de la prolongación del ANTIGUO CAMINO DE LA VERNEDA [�.�� m²] Nave industrial _ futura apertura de calle potencialmente activa Gente mayor [jubilados] >�� años VIVIENDAS DOTACIONALES con espacios verdes intermedios que dan vida a la plaza adyacente [�.��m²] Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

+ o

A� cohabitantes simples

+ + A� cohabitantes

‘zero commuting’

múltiples modelo propuesto ‘zero commuting’

t r a b a j o

Al ser el aulario módulos independientes, van a presentar una problemática a la hora de dotar dichos módulos de las instalaciones necesarias.

Gente mayor [jubilados] >�� años VIVIENDAS DOTACIONALES con espacios verdes intermedios que dan vida a la plaza adyacente [�.��m²] Nave industrial rehabilitada en contacto un espacio público + conA� cohabitantes simples

A�

B� viudo/a

A� cohabitantes

simples

múltiples

B� viudo/a

B� vivienda + estudio B�

single / pareja

B�

vivienda + estudio

B� single / pareja

Niños pre-escolar >� años

/ pareja

GUARDERIA INFANTIL + CASAL PRE-ESCOLAR

A� cohabitantes múltiples

Niños pre-escolar >� años

viudo/a / pareja

GUARDERIA INFANTIL + CASAL PRE-ESCOLAR

B�

Todos los públicos BIBLIOTECA _ pieza nueva / rehabilitada _ lugar de encuentro de todas las edades [�.�� m²]

GUARDERIA INFANTIL + CASAL PRE-ESCOLAR

Todos los públicos

Elemento edificatorio que refuerza el trazado del antiguo camino de la verneda

Equipamiento existente que consigue parte de la pluralidad del proyecto

BIBLIOTECA _ pieza nueva / rehabilitada _ lugar de encuentro de todas las edades [�.�� m²]

Gente joven >�� años

Elemento edificatorio que refuerza el trazado del antiguo camino de la verneda

VIVERO DE EMPRESAS que se nutre de la formación professional [�.�� m²]

Gente joven >�� años

Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

VIVERO DE EMPRESAS que se nutre de la formación professional [�.�� m²] Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

VIVERO DE EMPRESAS que se nutre de la formación professional

Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

#encrucijada #encrucijada #encrucijada

vivienda + estudio

B�

single / pareja familia de �

C� familia de �

familia monoparental

C� familia de � o

Equipamiento existente que consigue parte de la pluralidad del proyecto

[�.�� m²] espacio de ciruclación/encuentro/relación del centro de formación en diseño

C� o

/ pareja

cohabitantes múltiples

Niños pre-escolar >� años

Alzado lateral obertura.

v i v i e n d a

Planta cubierta.

simples

+ + A� cohabitantes

múltiples modelo actual A� estudio / taller [PB+CUBIERTA] modelo propuesto

modelo propuesto ‘zero commuting’

os de

��’��%

de l

BIBLIOTECA _ pieza nueva / rehabilitada _ lugar de encuentro de todas las edades [�.�� m²]

v i v i e n d a

Alzado anterior [entrada]

v i v i e n d a

Alzado lateral opaco.

t r a b a j o

Alzado lateral obertura.

Planta cubierta.

Planta [h corte = �’��m]

núcle

ino

Todos los públicos

t r a b a j o

Alzado anterior [entrada]

modelo actual

os de

A�

v i v i e n d a

Alzado lateral opaco.

Alzado posterior [sistema climatización]

núcle

cam

MArqEtsaBProyecto y teoría 20152016

rned

estudio / taller [PB+CUBIERTA]

desplegarán las instalaciones hasta llegar a su ramificación. Alzado posterior [sistema climatización]

#residencias

a ve

Se contempla unos espacios de vivienda amplios y los suficientemente A� + cohabitantes transformables para que con la evolución de la vida puedan reutilizarse simples A� y adaptarse a las necesidades siendo los espacios privados + + amplios cohabitantes múltiples A� modelo actual para que puedan acoger tanto viviendas cohabitantes, como de estudio / taller de [PB+CUBIERTA] A� pareja, como familiares. B� + cohabitantes

módulo dispondrá de un sistema propio.

te exis entevonlvte // pil ente pares de p refabr hormrogra icada igón ma de en+cerchresid trama as de enci do de made al made ra ra

de l

Gente joven >�� años

Para distribuir dichas instalaciones se harán unos túneles por los que sePara distribuir dichas instalaciones se desplegarán las instalaciones hasta llegar harán a unos túneles por los que se su ramificación.

sopor

ino

��’��%

Elemento edificatorio que refuerza el trazado del antiguo camino de la verneda

Se va a optar, por ser la solución másSe va a optar, por ser la solución más racional, por centralizar las instalacionesracional, por centralizar las instalaciones eléctricas y las telecomunicaciones a diferencia de la climatización dónde cadaeléctricas y las telecomunicaciones a módulo dispondrá de un sistema propio. diferencia de la climatización dónde cada

Planta [h corte = �’��m]

cam

��’��%

Gente joven >�� años VIVIENDAS TALLER para gente joven Variabilidad de la vivienda [�.�� m²] El taller entra en consonancia con el centro de formación Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

Al ser el aulario módulos independientes,Al ser el aulario módulos independientes, van a presentar una problemática a la horavan a presentar una problemática a la hora de dotar dichos módulos de lasde dotar dichos módulos de las instalaciones necesarias. instalaciones necesarias.

sopor io ex te exis posi tente tivo muro // cerc // mu de hohas de ltius rmigó madeos n in s ra itu

guo

Gente joven ��-�� años CENTRO DE FORMACIÓN PROFESIONAL DE ARTES, trabajo en consonancia con los talleres y el vivero de empresas [�.�� m²] Nave industrial rehabilitada en contacto con un espacio público

espac

.esc cac

pol

#estudios

eda

programa residencial

anti

��’��%

rned

call

inef

pol

guo

sopor envteolvnuevo ente p// pilar refabr es y c icada erchas de en de ac es trama ero la tudio do de mina s made do ra

guo

pol

e em pre

vive

inef

eda

anti

��’��%

eda

��’��% al �era

anti

��’��%

[re]formas de vidacarla blanch

vivir en comunidad

esrpecupe acio rac púbión lico

��’��%

sas

��’��% al �era

esrpecupe acio rac púbión lico

inef

cas

ro d

cas

call

gevnivteiend maay or

edu ro d

vive

esrpecupe acio rac púbión lico

gevnivteiend maay or

conjunto de naves objeto de actuación

dad

sas

��’��%casal �era

dad

es e em pre

ntil

cac

cebnibliot tro eca de enti

prfoormac fess ión ion al

infa

ntil

ven

cebnibliot tro eca de enti

call

da jo

gevnivteiend maay or

dad

olar

asal

ión

ivien

ntil

.esc

programa educativo / centro de formación c v

edu

superposición de programas

cebnibliot tro eca de enti

prfoormac fess ión ion al

crecer es aprender

l infa

pre

aprender a convivir

casa

jove

pre

nda

l infa

ión

vivie

casa

pre

nda

ión

vivie

ESPACIO MULTIUSOS_ Reutilización de las cerchas de los cuerpos desechados. Nuevo cuerpo en Vía Trajana de servicio al centro educativo y al barrio.

edu

VIVIENDA_ Planta piso segregada de la planta baja, circulaciones propias para acceder a las viviendas. Orientadas Sur-Este [Espacios servidos] / Norte-Oeste [Espacios servidores].

SUBSTITUCIÓN ESTRUCTURA_ Condicionado en ocasiones por la implantación de los módulos de madera. Estructura nueva de acero.

vive

CENTRO EDUCATIVO_ Cuerpos aislados independientes. Elementos de madera sobre estructura metálica y forjado sanitario. Espacios intersticiales = Espacios de encuentro.

CERRAMIENTOS A CONSERVAR_ Conservar y restaurar ciertos muros exteriores de obra hueca de 30cm. Eliminar el revoco de mortero de cal.

t r a b a j o

ESTRUCTURA A CONSERVAR_ Conservar estructura: pilares de hormigón + cerchas de madera. Eliminar cubierta uralita, placas poliglas y cerramientos a no reaprovechar.

t r a b a j o

PRIMER VACIADO DEL ENTORNO_ Crear espacios de relación entre las piezas contiguas. Abrir pasos.

C� familia de �

familia monoparental

C�

familia de � o

C�

familia de � familia monoparental

Esquema túneles distribución instalaciones centralizadas

Se va a optar, por ser la solución más racional, por centralizar las instalaciones eléctricas y las telecomunicaciones a diferencia de la climatización dónde cada módulo dispondrá de un sistema propio.

Esquema túneles distribución instalaciones centralizadas

Para distribuir dichas instalaciones se harán unos túneles por los que se desplegarán las instalaciones hasta llegar a su ramificación.

despla

zamie

despla

zamie

murosnto v de hoertica rmigó l res entrnamin situidenci ado dascensales e madores era

nto ve

rtical

ordenadamente cotidiano

entrammurocsedntro f ado de hormorma forjae daceroiglaón incisón o cola mina itu borando te

espacio común residencial con el paso de la vida _independizarse

compartir piso / desorden ‘a vivir la vida que son dos días’ colonizar el espacio común para actividades de relaciones sociales

centro

cubiert a y fac hada de zinc , en

_un espacio para cada uno independizarse de todos / tranquilidad ‘el que se cree el soltero eterno’ colonizar el espacio común para almacenar aquello que no me cabe en casa

_aprendiendo a compartir vivir en pareja / intimidad ‘si sabemos cuidar una planta, sabremos cuidar a un niño’ colonizar el espacio común para crear un preambulo agradable al hogar

_cambios importantes

ajustando el espacio a las necesidades / caos ‘entre polvo y cajas se desarroya la mudanza, nuevos sueños’ colonizar el espacio común para organizar el interior, mezcla de lo nuevo y lo viejo

obra

_donde caben dos caben tres

ampliando la familia / calidez ‘el niño y todos sus bártulos’ colonizar el espacio común para dejar todo lo del niño, ¿el carrito? a la terraza, ¿la silla del coche? a la terraza.

m conoenxtaióje de lo n entr s intersti e mód cios, e ulos n obra co est locació peqruuectura n+ dce los mó ños ac arpinte dulos A abados, ria, en y B en obra taller

de f

aulario ormació murosde en fonr en d de blotramadjado sa iseño que do de mnitario e hor adera migón

_la hora de comer

todos creciditos / compartir ‘en la mesa es donde compartimos experiencias’ colonizar el espacio común para llevar una actividad interior al exterior.

_y ahora les toca a los abuelos

cuando los pequeños lo son todo / alegria ‘los soles del día, los pequeños de la família’ colonizar el espacio común para compartir tiempo con los seres queridos.

_la casa se me hace grande

buscar la compañía de personas ajenas / soledad compartida ‘lo peor de hacerse mayor es la soledad’ colonizar el espacio común para compartir tiempo con unos de la misma condición.

_a ver qué pasa fuera

cuando ya no queda nadie / soledad compartida ‘lo peor de hacerse mayor es la soledad’ colonizar el espacio común para sentirse acompañado por las actividades de los demás.

#construyendo,el espacio

espacio de aprendizaje/crecimiento personal del centro de formación en diseño

est pil ructura cercahreas de hporirmncipal ex s de m igón istente adera reforza reforza dos das

#centro educativo

En una posición estratégica intentando reavivar la actividad en la calle Binéfar y acercar Rambla Prim, o lo que los habitantes de Vía Trajana llaman Barcelona, a la propia Vía trajana, se coloca un centro de formación profesional en diseño que pretende no sólo acercar una nueva salida _aprendiendo a que compartir _independizarse espacio de para otros cada unopuntos ya que la salida profesional profesional a los habitantes de dicha zona sino también atraer a_un gente vivir en pareja / intimidad se ofrece es de interés compartir piso / desorden independizarse de todos / tranquilidad ‘si sabemos cuidar una planta, ‘a vivir la vida que son dos días’ ‘el que se cree el soltero eterno’ sabremos cuidar a un niño’ creciente. colonizar el espacio común para actividades de colonizar el espacio común para almacenar colonizar el espacio común para crear un

A través de estadísticas publicadas por el períodico La Vanguardia se me ratifica esta sensación de que la arquitectura no se amolda a la forma Casi la totalidad de los espacios del proyecto están pensados como elementos prefabricados, para llegar con ellos construidos y poder ser de vivir de las personas ya que analizándolas nos enseñan un panorama muy contrario al de la realidad del panorama inmobiliario dónde la mayor colocados en el lugar. De manera que la estructura de dichos módulos ha de ser independiente a la de la estructura original de la nave. La _cambios importantes _donde dos cabenhabitaciones tres, o cuatro _la hora denos comerdicen que la gente mayormente _y ahorasola. les toca a los abuelos _la casa seserá me hacemediante grande _a ver que pasa fuera parte lasa lasviviendas tres caben ofamilia cuatro pero las estadísticas vive aulas ajustando de el espacio necesidades / caos ofertadas son de dos,ampliando la / calidez todos creciditos / compartir cuando los pequeños lo son todo / alegria construcción de estasbuscar la compañía de personas ajenas / soledadunos módulos de estructura cuando ya no quedade nadieentramado / soledad compartida de madera.

la de atrás el espacio común la cara evolución de la/ colonizar vida _ crecer relaciones sociales

aquello que no me cabe en casa

‘entre polvo y cajas se desarroya la mudanza, nuevos sueños’ colonizar el espacio común para organizar el interior, mezcla de lo nuevo y lo viejo

‘el niño y todos sus bártulos’ colonizar el espacio común para dejar todo lo del niño, ¿el carrito? a la terraza, ¿la silla del coche? a la terraza.

‘en la mesa es donde compartimos experiencias’ colonizar el espacio común para llevar una actividad interior al exterior.

‘los soles del día, los pequeños de la família’ colonizar el espacio común para compartir tiempo con los seres queridos.

Se contempla por lo tanto unos espacios de vivienda amplios y los suficientemente transformables para que con la evolución de la vida puedan reutilizarse y adaptarse a las necesidades siendo los espacios privados amplios para que puedan acoger tanto viviendas de cohabitantes, como de pareja, como familiares.

preambulo agradable al hogar

Así mediante la examinación y reestructuración de un paquete industrial se lleva a cabo un modelo atípico de centro educativo en que las aulas se estructuran en módulos en que el espacio intersticial entre estos cobra importancia siendo el espacio de encuentro y relación, intentando que este no sea el espacio habitual de pasillo sino un espacio de forma variable, de diferentes niveles y carácter.

compartida

‘lo peor de hacerse mayor es la soledad’ colonizar el espacio común para compartir tiempo con unos de la misma condición.

‘lo peor de hacerse mayor es la soledad’ colonizar el espacio común para sentirse acompañado por las actividades de los demás.

La materialidad del proyecto pretende distinguir de forma rápida aquello que pertenecía al lugar y aquello que llega de nuevo, de manera que toda aquella estructura que es nueva será de acero distinguiéndose de la antigua que era hormigón y madera, y todos los módulos prefabricados serán de madera.

Intentando recuperar la vida en comunidad que se desarrollaba en las anteriormente explicadas corralas. Se recupera el acceso a las viviendas mediante pasarela acompañada de unos espacios llamados terrazas de verano que amplían en puntos dicha pasarela y propician las relaciones y encuentros de la comunidad. aspecto reivindicado por los habitantes de Vía Trajana.

La formulación y caracterización de los espacios pretende que el centro educativo incite a nuevas formas usar un equipamiento dedicado al enseñamiento y que el ambiente propicie a nuevas formas de aprendizaje.

espacio común de las viviendas

espina dorsal

re-habitar el espacio

estrategia urbanística

¿DÓNDE? _ Criterios de implantación en relación al lugar y les preexistencias

a-condicionar el espacio

estrategia constructiva

estrategias de confort

Paseándose uno por la zona puede palpar en el ambiente y en los comentarios de los habitantes que el límite más problemático y difícil de resolver es el administrativo. ¿CÓMO? _ Sistema prefabricado con encaje in situ

Los prejuicios de un lado y del otro hacen que la convivencia entre las diferentes barriadas sea casi inexistente.

Se desarroyan dos módulos [A y B] la combinación de los cuales va a dar las tres tipologías de viviendas. Dichos módulos van a ser prefabricados para llegar a obra y ser colocados y maclados.

Los vecinos de la vía trajana, donde el colectivo gitano está muy presente, no son bien vistos por los de “Barcelona”, aquellos que viven en el sector de Rambla Prim, y los vecinos de vía trajana también se ven divididos entre los que pertenecen al límite de Barcelona y los que lo son del de Sant Adrià.

Frente c/ Binéfar, intensidades de usos.

Así, una actuación en la espina dorsal del lugar, la calle Binéfar, la convertiría en el eje de unión entre los dos mundos actualmente separados por dos macro manzanas destinadas principalmente a la industria.

La construcción de los módulos se lleva a cabo mediante entramados de madera,cuyo peso serà menor que el del uso de otros materiales y repercutirà menos en la estructura existente

La calle Binéfar está llena de actividades sin conectarse las unas con las otras, que hacen de ella un perfecto lugar de oportunidad. Se toma como objetivo llegar a conectar los flujos de actividades de ambas zonas colocándose en el vértice de la espina dorsal más apagado actualmente. Así, a un lado dejamos Rambla Prim, el centro deportivo municipal y el casal de gente mayor (casi ya en el centro de la intervención) y en la otra esquina junto a la escuela infantil se propone intervenir en dos espacios ocupados actualmente por volúmenes industriales y potenciar así la actividad en el extremo correspondiente al barrio de vía trajana.

Límites físicos*, psicológicos** y administrativos*** del lugar: *físicos: los que conforman los espacios verticales pertenecienes a la arquitectura, al lugar construido (muros, público-privado). **psicológicos: aquellos tratamientos del espacio horizontalque hace que no admita a todas las personas (por ejemplo, la arena: es una barrera para un adulto con un cochecito). ***administrativos: conformados por prejuicios (ciudad: barcelona-sant adrià, barrio: verneda-vía trajana).

Superficie solar existente: 7.890 m² Superficie edificada existente: 5.796 m²

encrucijada

estrategia arquitectónica

¿QUÉ? / ¿PARA QUÍEN? _ Programa y usuarios

ESTRATEGIAS GENERALES MEDIOAMBIENTALES

A través de un estudio social de la zona afectada por la actuación, se decide centrarse en los jóvenes, colectivo afectado por la alta tasa de desempleo y abandono escolar (debido en parte a la lejanía de los centros educativos que hacen que el adolescente se sienta sacado de su lugar para desarrollar ciertas tareas. CENTRO DE FORMACIÓN EN DISEÑO La finalidad del centro de formación en diseño y de su profesorado es formar diseñadores contemporáneos, críticos, creativos y abiertos, capacitados para entender los cambios sociales, culturales y económicos, y comprometidos con el desarrollo sostenible para dar respuesta a las necesidades cambiantes de la sociedad. El modelo formativo aportará una sólida formación humanística, cultural, qué? porqué? cómo? cuando? para quién? INDICADORES DEMOGRÁFICOS CENTRO DE FORMACIÓN FASE � GENTE JOVEN artística, técnica y metodológica y se caracterizará por ser una enseñanza actual, re-ACTIVAR /POBLACIÓN promoción pública el primer paso para reactivar la actualmente en una tasa de la franja en edad activa, uso público zona es incrementar el interés por abandono escolar temprano (sólo no productiva, dentro desarrollar una actividad educación obligatoria) y con una un “barrio-dormitorio” en el que tasa de desempleo alta. productiva. conectada con el mundo profesional real desde la perspectiva de la cultura del qué? deactualmente la productividad es producida por imposibilidad de independizarse. porqué? cómo? para quién? agentes externos a la zona y el paro en la zona es creciente. proyecto. INDICADORES DEMOGRÁFICOS CENTRO DE FORMACIÓN re-ACTIVARMOBILIDAD GENTE+ TALLER/TIENDA JOVEN re-CONECTAR POBLACIÓN VIA TRAJANA VIVIENDA FASE � conectividad de los dos barrios a los actuales residentes en el barrio promoción privada en una tasa de una vez se ha aprendidopromoción el oficio pública través de la calle binéfar/POBLACIÓN de via trajana sienten una usoactualmente privado se puede desarroyar y sacar El centro garantizará grupos de clase reducidos para favorecer una la franja edad activa, abandono escolar temprano (sólode ello. usounpúblico tomandolo como una nueva espina endesconexión con lo que ellos beneficio de comunicación. actualmentellaman barcelona, rambla dentro prim, y no productiva, educación obligatoria) y con una por consecuencia una ausencia de de un “barrio-dormitorio” en el que tasa de desempleo alta. diversos servicios. formación integral, el trabajo en equipo y una enseñanza personalizada, y se re-HABITAR SITUACIÓN ECONÓMICAla productividad es producida por imposibilidad de independizarse. GENTE JOVEN tomar a los sujetos en edad activa externos sujetos enaedad activa que agentes la zona y el para dinamizar la actividad dinamizaran la actividad y con ello preocupa por incentivar la actividad investigadora tanto de los docentes como de los es reducir creciente. productiva del barrio. paro en la zona se intentará el desempleo juvenil. VIVIENDA + ASISTENCIA MAYOR FASE � MOBILIDADGENTE VIVIENDA + TALLER/TIENDA re-CONECTAR POBLACIÓN promoción pública VIA TRAJANA la actividad comercial la actividad del barrio estudiantes como base para potenciar las capacidades creativas y la innovación. conectividadcon de loslados privada actuales residentes en cuando el barrio usolos dotacional dinamizada gentebarrios mayor a haya llegado al barrio ypromoción se ha reducirá y se mejorado la conectividad, través de laquedará calleendesplazamientos binéfar usola gente privado de via trajana sienten unamayor el barrio. El equipo docente aplicará prácticas docentes de calidad e innovadoras tomandolo como una nueva espina desconexión con lo que ellos querrá quedarse. de comunicación. llaman barcelona, rambla prim, y por consecuencia una ausencia de que se fundamentarán en la aplicabilidad de los aprendizajes en el desarrollo de los diversos servicios. SITUACIÓN ECONÓMICA GENTE JOVEN proyectos y enseñará a trabajar con rigor y de una manera sistemática con el fin de re-HABITAR CENTRO FORMACIÓN tomar a los sujetos en edad activa sujetos en edad activa que GENTE JOVEN [��%] dinamizaran la actividad y con ello para dinamizar lanivel actividad alcanzar la profesionalización del proceso creativo. aumentar de escolarización barrio.en ciertos campos se intentará reducir el desempleo motivarproductiva / incentivar del el interés

LA COMUNIDAD Espacios comunes Los espacios de desplazamiento dejan de ser los pasillos y distribuidores típicos de los bloques de viviendas de la zona sino que recuperan cierto aspecto de las antiguas corralas de la vía trajana en que el acceso a la vivienda se hacía a través de un patio con vida y colonizado por los ocupantes de dichas viviendas. Además se instalaran espacios de estar comunes y espacios para el lavado de la ropa que estarán al servicio de los habitantes de las viviendas. Estos espacios creados para una acción cotidiana de la vida privada a la larga crean un sentido de comunidad y se convierten en un espacio de relación. La vivienda Se disponen un total de 28 viviendas que van a acoger casuísticas muy diversas. Creando así una comunidad enriquecida gracias a la variedad en las personas que lo habitan. El trabajo Los dos edificios residenciales acogen unos módulos simples destinados al trabajo que son fácilmente transformables en un ESTUDIO / TALLER / COMERCIO. Dichos lugares de trabajo deben servir también como apoyo y lanzadera de aquellos estudiantes del centro de formación a la vez que dichos talleres / estudios en diseño tienen el apoyo de una mano de obra cualificada e innovadora creando así una comunidad artística.

unidad simple

unidad compuesta

VIVIENDA + ASISTENCIA promoción pública uso dotacional

cuando?

FASE � el primer paso para reactivar la zona es incrementar el interés por desarrollar una actividad productiva.

FASE � una vez se ha aprendido el oficio se puede desarroyar y sacar un beneficio de ello.

FASE � cuando la actividad comercial haya llegado al barrio y se ha mejorado la conectividad, la gente mayor querrá quedarse.

4. Maximización de la energía solar mediante: a. protección solar flexible para permitir la mayor penetración de la radiación solar en invierno; b. balcón-invernadero frente a las salas de estar de las viviendas, fachada acristalada corredera a toda altura acompañada por cortinas térmicas en el interior que da paso a una galería cuyo confort se regula mediante un segundo filtro móvil formado por paneles de policarbonato en el exterior; 2. Maximización de la ventilación natural para evitar el aire acondicionado c. filtro vegetal en dichos balcones-invernaderos para regular y la ventilación mecánica: según estación [invierno-verano]. a. ventilación natural mediante ventanas practicables; b. programa educativo = espacio abierto que permite la 5. Minimización de la pérdida o aporte de calor a través de la fachada ventilación natural; mediante: c. viviendas en pasarela que permiten la ventilación cruzada a. construcción de fachadas de alto rendimiento, aislamiento térmico con un valor de U bajo; tanto de viviendas como talleres. b. Optimización del equilibrio entre pérdida o aporte de calor e 3. Uso de la masa térmica al dejar vista la estructura: iluminación natural. a. refrigeración nocturna en verano mediante ventilación 6. Medidas ecológicas adicionales: natural; b. protección solar incorporada en la cámara de acristalamiento a. uso preferente de la energía residual del sistema de doble de los pabellones. calefacción del distrito respecto a las calderas de gas; b. fomento del uso para bicicletas mediante espacios para aparcarlas, vestuarios y carril bici; c. materiales escogidos por ser reciclables o biodegradables y por la poca energía necesaria para su producción.

trabajo

unidad doble

CENTRO FORMACIÓN VIVIENDA

trabajo

GENTE JOVEN [��%] aumentar nivel de escolarización lugar de trabajo motivar el interés en ciertos campos el trabajo en casa / incentivar talleres de formación profesional enganchar a los jóvenes a hacer algo

TALLER / TIENDA

futuro / trabajo contacto con la realidad

ESPACIOS RESIDENCIALES La escasedad de vivienda en los alrededores del emplazamiento hace que ésta sea una necesidad primordial para el lugar. Se desarrolla un modelo zero commuting que incluya la vivienda y el trabajo. Reduciendo la distancia que habitualmente hay entre dichos lugares, se reduce también el tiempo empleado en el desplazamiento de un lugar a otro, ganando así tiempo para la vida personal de los usuarios que van a ocupar estas viviendas y talleres/comercios.

unidad simple

GENTE JOVEN [��%] disminuir el paro juvenil de la zona vivienda y trabajo en uno frenar la huida de jóvenes del lugar reactivación de la zona unidad compuesta

v i v i e n d a

t r a b a j o

modelo actual

trabajo

modelo propuesto v i v i e n d a

t r a b a j o

unidad doble

‘zero commuting’

trabajo

VIVIENDA

lugar de trabajo el trabajo en casa

TALLER / TIENDA

GENTE JOVEN [��%] disminuir el paro juvenil de la zona vivienda y trabajo en uno frenar la huida de jóvenes del lugar reactivación de la zona

v i v i e n d a

t r a b a j o

modelo actual

‘zero commuting’

v i v i e n d a

modelo propuesto t r a b a j o

futuro / trabajo contacto con la realidad

LAS INSTALACIONES DEL CENTRO El centro, con una superficie de más de 4.000 m², dispone de todo tipo de instalaciones y equipamientos técnicos y audiovisuales: Aulas teórico-prácticas Aulas teórico-prácticas provistas de los equipamientos técnicos y audiovisuales necesarios para el desarrollo de las clases. 6 AULAS TEORICAS DE 60 m² + 4 AULAS PRACTICAS DE 70 m² Aulas de informática [aulas teóricas] Aulas informáticas con entornos Mac y PC equipadas con las últimas versiones de software relacionado con el mundo del diseño y provistas de los equipamientos técnicos y audiovisuales necesarios para el desarrollo de las clases. Talleres [aulas prácticas] Talleres proveídos de los equipamientos técnicos necesarios para el desarrollo de los trabajos de cada itinerario formativo: Taller de Maquetas _ 70 m² Taller de Fabricación Digital _ 70 m² Taller de Plató y Laboratorio _ 715 m² Taller de Confección y Patronaje _ 70 m² Estudios [espacios de trabajo] Pequeños espacios dedicados al trabajo personal o en grupo fuera de las horas lectivas, pudiéndose alquilar a aquellos alumnos que estan terminando sus estudios o bien estando a disposición de todos los alumnos para realizar trabajos en grupo. Espacio Polivalente Espacio polivalente con 715 m² situado en el edificio de nueva construcción está proveído de los equipamientos técnicos y audiovisuales necesarios para el desarrollo de las clases, conferencias, y también donde el estudiante puede experimentar y desarrollar libremente su creatividad de manera autónoma o tutorizada. Cafetería El cuerpo central del centro dispone de un módulo Bar/Cafetería en régimen de concesión a una empresa privada que ofrece servicio de restauración y cafetería. Además, dispone de microondas para uso exclusivo de los estudiantes, y miembros del PDI (Personal Docente e Investigador) y (Personal de Administración y Servicios) del centro. Espacios de dirección y gestión Módulo ubicdo en el cuerpo central dispone de unas instalaciones para el Personal de Administración y Servicios del centro, junto con la secretaria del centro y un espacio de reunión para el Personal Docente e Investigación.

juvenil. GENTE MAYOR con la actividad del barrio dinamizada la gente mayor trabajo reducirá desplazamientos y se quedará en el barrio.

talleres de formación profesional enganchar a los jóvenes a hacer algo

1. Optimización de la iluminación natural mediante: a. planta poco profunda [8m]; b. zonas de planta libre; c. orientación Sud-Este de las estancias principales de las viviendas; d. optimización del acristalamiento [40%]; e. incorporación de luz natural en el interior, en parte gracias al uso de superficies reflectantes.

metamorfosis de un espacio Los jardines de invierno en los balcones entregan a cada vivienda un espacio exterior privado que entrega la posibilidad de vivir en el exterior en un contexto colectivo, y al mismo tiempo estar en casa. Combinadas con cortinas térmicas y elementos de sombra, los interiores aseguran un buen funcionamiento tanto en invierno como en verano, sin pérdidas energéticas, lo que permiten un interior confortable en todo el año.

reducción de consumo

día

Por cada vivienda su jardín de invierno le confiere un beneficio adicional importante, por la fluidez de los espacios habitados, la luz natural, las superficies y el ahorro energético. El rendimiento térmico del jardín de invierno es más eficiente que el de un cerramiento con aislamiento térmico clásico. La manera de funcionar es muy simple, doméstica y sin mucha tecnología sofisticada. Está compuesto por cinco tipos de pantallas móviles. Desde el exterior hacia el interior se encuentran: _ Protección solar mediante porticones plegables _ Ventanales plegables translúcidas o transparentes de bajo rendimiento. _ Materiales de revestimiento del jardín de invierno de alta inercia térmica. _ Ventanales plegables de alto rendimiento. _ Cortinas energéticas hechas de lámina de Mylar reflexiva (mismo material de la manta de supervivencia), una capa de lana de ovino y un tejido decorativo.

noche

Dicho jardín de invierno va a repercutir en el uso de la vivienda y en su forma de vida, ya que dependiendo del momento del día (día o noche) y de la estación del año (invierno o verano) se va a usar de unmodo o de otro. // Invierno: _Día: las capas de ventanales permanecen cerradas lo que produce la acumulación de energia y radiación al interior de dicha energia. En fachada seguiremos teniendo en cuenta el aislamiento convencional. Dicho sistema mejorará en un 65% el ahorro energético. Superfície sala de estar: 30.00 m² Superfície jardín de invierno: 5.60 m²

día

_Noche: se abre el ventanal interior del jardín de invierno, cediendo así la energia acumulada durante el día al interior de la vivienda y disfrutando de un espacio de estar más amplio, coincidiendo con el momento en que la família está al completo en casa. Superfície sala de estar: 35.60 m² Superfície jardín de invierno: 0.00 m² // Verano: _Día: se abre el ventanal interior del jardín de invierno (loggia en verano) y se despliegan los porticones que harán de protección solar del jardín de invierno, convirtiendo el espacio de estar en un gran porche. Superfície sala de estar: 35.60 m² (+ 5.00 terraza a norte) Superfície loggia: 0 m² _Noche: se abren todas las capas del jardín de invierno (loggia en verano) permitiendo una ventilación cruzada y continua que crerá un dulce brisa que aligerará el calor de las noches de verano. Superfície sala de estar: 35.60 m² Superfície loggia: 0 m²

noche

[re]formas de vidacarla blanch

MArqEtsaBProyecto y teoría 20152016

MArq PFC URBANISME

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS: 30

PROFESSORAT

Responsable i altres: MIGUEL COROMINAS AYALA - JOAQUIN SABATER BEL

Albert Albareda Valls - Jaime Avellaneda Diaz-Grande - Mario Quintana Creus

objectius d’aprenentatge de l’assignatura

línia d’urbanisme El taller de desenvolupament urbà pretén introduir a l’alumne en la renovació urbana d’àrees obsoletes, on l’escala de la intervenció fa que el compromís entre l’ordenació urbanística, l’espai públic i el projecte arquitectònic sigui fonamental. Es tracta de proposar l’ordenació general d’un sector amb instrumentació urbanística, atenent a qüestions volumètriques i de trama urbana, on l’estudiant haurà de fer una proposta de programació del sector que inclogui barreja d’usos, espai públic i un equipament de ciutat. Són interessos del curs el desplegant de l’espai públic i la renovació de trames urbanes, així com l’estudi de la gestió energètica col-lectiva, l’eficiència energètica dels edificis, el desguàs de superfícies, les infraestructures, les xarxes de subministrament i el projecte de vegetació. Es demanarà el TFG al començament de curs per orientar els interessos de recerca de l’estudiant.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Tutories Activitats No Presencials Treball autònom

Grup Aprenetatge dirigit (>10)

Hores 180 h/semestre

Hores 720 h/semestre

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Housing in Europa. Bologna: Edizioni Luigi Parma, 1978. · Reviure els barris: programes de nous habitatges de substitució per a la millora de les àrees urbanes de Catalunya. 2a ed..Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2006. ISBN 8439370512. · Caz, R.; Gigosos, P.; Saravia, M. Planes parciales residenciales: manual profesional. Valladolid: Consejería de Fomento, 2004. ISBN 849718162X. · Plans molt especials. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, 2006. ISBN 8496185702. Complementària · Urbanisme a Barcelona: plans cap al 92. Barcelona: Ajuntament. Servei de Planejament Urbanístic, 1987. · Barcelona: la segona renovació. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. ISBN 847609809X. · Urbanisme a Barcelona: 1999. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999. ISBN 8476099215. · Metròpolis Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona, 2015. ISBN 9788487881145. · Rodríguez-Tarduchy, M.J.; Bisbal, I.; Ontiveros, E. Forma y ciudad en los límites de la arquitectura y el urbanismo. Madrid: Cinter Divulgación Técnica, 2011. ISBN 9788493930509. · Rodríguez-Tarduchy, M.J.; Altozano, F. Función y diseño: una aproximación metodológica al proyecto urbano. Madrid: Cinter Divulgación Técnica, 2014. ISBN 9788493930554. Altres recursos · Pla Director de la Vall d’Hebron i del barri de St. Ildefons

210503 - MArq-PFC - Projecte de Fi de Carrera 210503 - MArq-PFC - Proyecto Final de Carrera 210503 - MArq-PFC - Final Master Project

2 ascensores si n>16 viv

E_1:1000

Bloque tipo I 2 x rellano Estructura de pilares

REDISTRIBUCIÓN TIPOLÓGICA

D>1.5m frente al ascensor

Bloque tipo 1

ESTUDIO PREXISTENCIAS

E_1:1000

Bloque tipo 4 4 x rellano Estructura de muros Bloque tipo 5 2 x rellano Estructura de pilares

Vivienda no pasante

Bloque tipo 3 2x rellano Estructura de pilares

Ascensor en entreplantas

Ascensor en cada piso

E_1:40

ESTUDIO DE POBLACIÓN VERNEDA-LA PAU

0.9m (8p/planta)

Vivienda pasante

Bloque tipo 2 4 x rellano Estructura de pilares

INTERVENCIÓN TIPO 1

E_1:1000

Escalera + pasillos Cuadrado 2x2 en habitación ppal

2002

D > 2.8 sala de estar

Clasificación de la población por edades

D > 1.2 cocina D > 1.2 baño Habitaciones S>6m2 Cocina S>8m2

Programa funcional vivienda Número de habitaciones: 3

NORMATIVO

Superficie total Espacios de uso común Estancia Comedor Cocina Superficie mínima zona Espacios de uso privado Dormitorio conyugal Dormitorio doble Dormitorio individual Baño Superficie mínima zona Espacios complementarios Distribuidor Superficie mínima zona

EXISTENTE

56m2

62m2

E C K 24m2

E+C: 20m2

Ancianos

6701

22.75%

adultos

16596

56.5%

jóvenes

2796

9.5%

niños

3313

11.25%

Clasificación de hogares según personas

K: 7.5m2 27.5m2

DC DB DI B 25m2

DC: 11.5m2

1 personas

2581

22.5%

D2+D3: 13.8m2 B: 3.1m2 27.4m2

2 personas

3752

32.7%

3 personas

2595

22.6%

D: 7.1m2

6m2

7.1m2

4 personas

1829

15.95%

Otros

720

6.25%

Vivienda actual: 2viviendas / rellano vivienda pasante 3 habitaciones Estado físico: Suficiente Cumplimiento normativo: 100% programa funcional 66% habitabilidad Tipología propuesta: “Community exchange system” Nivel intervención Medio

Bloque tipo 2 D>1.5m frente al ascensor 2 ascensores si n>16 viv Escalera + pasillos

2015

TIPO 1

ESTUDIO PREXISTENCIAS. EL METRO

Clasificación de la población por edades

Cuadrado 2x2 en habitación ppal D > 2.8 sala de estar D > 1.2 cocina D > 1.2 baño Habitaciones S>6m2 Cocina S>8m2

Programa funcional vivienda

Vivienda nueva planta EXISTENTE

NORMATIVO

53.7m2

E C K 24m2

E+C: 14.2m2

mixticidad de usos: productivo

K: 5m2 19.2m2

DC DB DI B 25m2

D2+D3: 13.4m2 B: 2.8m2 29.3m2

D 6m2

D:5.2m2 5.2m2

DC: 13.1m2

Bloque tipo 3 D>1.5m frente al ascensor 2 ascensores si n>16 viv Escalera + pasillos 0.9m (8p/planta)

Vivienda actual: 4viviendas / rellano vivienda NO pasante 3 habitaciones Estado físico: Suficiente Cumplimiento normativo: 25% programa funcional 44% habitabilidad Tipología propuesta: vivienda en pasarela 1-2 habitaciones Nivel intervención: Alto

Vivienda actual: 2viviendas / rellano vivienda pasante 3 habitaciones Estado físico: Suficiente Cumplimiento normativo: 100% programa funcional 66% habitabilidad Tipología propuesta: 3viviendas / rellano 2 habitaciones Nivel intervención: Medio

68.3m2

K: 6.4m2 26.8m2

DC DB DI B 25m2

D2+D3: 16.3m2 B: 3.6m2 34.5m2

D 6m2

D:7m2 7m2

1 personas

2848

25%

2 personas

3691

32.35%

3 personas

2404

21.%

4 personas

1723

15.9%

Otros

743

‘07 ‘15 Niños

‘07 ‘15 Jóvenes

‘07 ‘15 Adultos

‘07 ‘15 Ancianos

‘07 ‘15 1 persona

‘07 ‘15 2 personas

‘07 ‘15 3 personas

‘07 ‘15 4 personas

% 50 40

TIPO 3

EXISTENTE

E+C: 20.4m2

12.35%

20 10

Cocina S>8m2

E C K 24m2

8.5%

3489

Habitaciones S>6m2

56m2

2431

niños

D > 1.2 baño

NORMATIVO

jóvenes

D > 1.2 cocina

52.75%

D > 2.8 sala de estar

Número de habitaciones: 3

26.4%

15124

Gráficos

Cuadrado 2x2 en habitación ppal

Programa funcional vivienda

7563

adultos

Clasificación de hogares según personas

tipología: vivienda flexible 1-2-3 habitaciones

56m2

TIPO 2

Número de habitaciones: 3

Ancianos

TIPOLOGÍA OPCIÓN A

1.4m (13-16p/planta)

DC: 14.6m2

20 10

Bloque tipo 4 D>1.5m frente al ascensor 2 ascensores si n>16 viv 1.4m (13-16p/planta) D > 2.8 sala de estar D > 1.2 baño Habitaciones S>6m2 Cocina S>6m2 NORMATIVO

EXISTENTE

46m2

36.1m2

E C K 20m2

E+C: 10.5m2

DC DB DI B 21m2

DC: 9.8m2

D 4.5m2

D:4.3m2 4.3m2

2. Primer realojo. Vivienda párquin

3.Reforma polígono

4. Segundo realojo

K: 2.4m2 12.9m2

D2: 7m2 B: 2.1m2 18.9m2

INTENCIONES-OBJETIVOS exterior

Bloque tipo 5 D>1.5m frente al ascensor 2 ascensores si n>16 viv Escalera + pasillos 0.9m (8p/planta) Cuadrado 2x2 en habitación ppal

Vivienda actual: 4viviendas / rellano vivienda NO pasante 2 habitaciones Estado físico: Deficiente Cumplimiento normativo: 0% programa funcional 22% habitabilidad Tipología propuesta: Vivienda asistida para ancianos Nivel intervención: Alto

D > 2.8 sala de estar

Jardines comunitarios Suelo permeable

interior

TIPO4.1

Número de habitaciones: 2

1.Construcción ampliación

TIPOLOGÍA OPCIÓN B

Vivienda actual: 4viviendas / rellano vivienda NO pasante 2 habitaciones Estado físico: Deficiente Cumplimiento normativo: 0% programa funcional 22% habitabilidad Tipología propuesta: Modulos residenciales para jóvenes + vivienda 2-3 hab. Nivel intervención: Alto

D > 1.2 cocina

TIPO 4

Cuadrado 2x2 en habitación ppal

Programa funcional vivienda

ALZADOS INTERIORES OPCIÓN A E_1:40

PROPUESTA DE GESTIÓN

Escalera + pasillos

Nuevos espacios compartidos

D > 1.2 cocina D > 1.2 baño Habitaciones S>6m2

Diversidad tipológica y flexibilidad ESTADO FÍSICO

Programa funcional vivienda Número de habitaciones: 3

NORMATIVO

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

68.3m2

E C K 24m2

E+C: 24.3

DC DB DI B 25m2

DC: 14.45m2

Suficiente Estructura en buen estado Buen mantenimiento fachada Buen mantenimiento de acabados

K:5.1m2 29.4m2

BARCELONA

PREEXISTENCIAS

Potenciar espacios entre publico y privado

Alto Núcleos de acceso Tipología Espacios servidores Cerramientos

Medio

>50% cumplimiento normativo + Estado deficiente

Alto

<50% cumplimiento normativo + Estado deficiente

Incorporación de nuevos usos

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

<50% cumplimiento normativo + Estado deficiente

INTERVENCIÓN TIPO 1

E_1:20

Reforma energética

Medio Tipología Espacios servidores Cerramientos

Deficiente Estructura en buen estado Fachadas en mal estado Acabados en mal estado

D2+D3:14.8m2 B: 2.55m2 31.8m2

VERNEDA - LA PAU

PREEXISTENCIAS

INTERVENCIÓN TIPO 1

EXISTENTE

56m2

NIVELES DE INTERVENCIÓN

REDISTRIBUCIÓN TIPOLÓGICA

INTERVENCIÓN TIPO 2

E_1:100/1:200

VERNEDA - LA PAU

ALZADOS INTERIORES OPCIÓN B E_1:40

BARCELONA

INTERVENCIÓN TIPO 1

INTERVENCIÓN TIPO 2

E_1:100

PLANO DE DERRIBOS E_1:100

PLANTA CUBIERTA E_1:100

B B

AXONOMETRÍA EXPLOTADA

ESTRUCTURA E.1 Placa de espera metálica anclada al pilar preexistente. 200x300mm E.2 Refuerzo estructural a base de perfiles IPE-140 fijados a las placas de espera E.3 Pilar en celosía formado por perfiles metálicos laminados HEB-100 E.4 Tensor metálico 25mm Dywidag. Fija la nueva estructura a la preexistente E.5 Perfil de acero laminado IPE-140 E.6 Cable metálico 20mm Dywidag. Fijado al pilar en celosía y al perfil IPE-140 en voladizo E.7 Perfil laminado en U. 150x150mm. Soldado al perfil IPE-140 en voladizo. A él se ancla el cable encargado soportar el voladizo E.8 Correas IPE-100. Fijadas a las IPE-140 en voladizo

ALZADO PASARELA E_1:100 PLANTA TIPO E_1:100 A

FACHADA FA.1 Montante metálico 50x50mm encargado de formar el antepecho. Fijado al forjado y a la estructura metálica. FA.2 Perfil metálico en U de coronación. 60x50mm. Se encarga de unir todos los montantes que conforman el antepecho FA.3 Chapa de zinc 4mm FA.4 Premarco metálico 100x100mm FA.5 Carpintería corredera de aluminio con rotura de puente térmico. Ancho máximo 10 mm FA.6 Tapeta de madera de abeto FA.7 Perfil metálico en U. 50x50mm. Se fija a la estructura mecánicamente y soporta el marco de la carpintería exterior y el panel sandwich in-situ. FA.8 Marco fijo carpintería exterior conformado por perfiles en L. e:50x50mm FA.9 Bisagra para ventana plegable FA.10 Marco móvil carpintería exterior conformado por perfiles en L. e:50x50 FA.11 Perfil superior de alumino encargado de la sujeción del policarbonato. Fijado al marco movil en L. Marca Inv-polyú FA.12 Perfil de remate inferior en aluminio. Incorpora sujeción del policarbonato y perforaciones para la salida del agua y condensaciones. Marca inv-Polyú. FA.13 Perfil de remate inferior en aluminio. Incorpora sujeción del policarbonato y vierteaguas. Marca inv-Polyú. FA.14 Bisagra para ventana plegable. Fija la ventana a la guía mediante rodamientos FA.15 Perfil mertálico en U que incorpora las guías para los rodamientos. FA.16 Montante metálico tubular 50x50mm que conforma una subestructura para la sujeción de la hoja exterior de la fachada. FA.17 Perfil metálico fijado a la subestructura que soporta el pistón de apertura de las ventanas exteriores. FA.18 Pistón encargado de la apertura de las ventanas exteriores mediante un motor eléctrico FA.19 Travesaño metálico en U. Unifica los montantes de la subestructura metálica FA.20 Perfil de coronación en aluminio. Sujeta las placas de policarbonato de la parte fija de la carpintería exterior. FA.21 Placas de policarbonato alveolar extrusionadas. e:40mm; incoloro; resistencia M1 al fuego. Transmitancia térmica a 23º: 0.19-0.22(W/m•k) FA.22 Perfil metálico en U. 50x50mm. Se fija a la estructura mecánicamente y soporta el marco de la carpintería exterior y el panel sandwich de chapa de zinc. FA.23 Perfil de remate inferior en aluminio. Incorpora sujeción del policarbonato y vierteaguas. Marca inv-Polyú. FA.24 Perfil metálico en Z encargado de solucionar la junta perpendicular entre los dos paneles sándwich FA.25 Perfil metálico en C fijado al perfil laminado IPE-140 en voladizo. e:100x100 FA.26 Estructura de falso techo encargada de soportar los paneles sándwich horizontales.

PLANTA SUPOSICIÓN CORTE DE EDIFICIO E_1:100

SUPOSICIÓN DE USO 1 E_1:100

PROTECCIÓN SOLAR PS.1 Chapa cherforada colocada en la cara interior del policarbonato CUBIERTA Cu.1 Hormigón celular de formación de pendientes. Cu.2 Lámina impermeable asfáltica de betún modificado y adherida. e:3mm Cu.3 Aislamiento térmico rígido de poliestireno extruído. e : 8mm Cu.4 Pedestal de soporte de suelo flotante Cu.5 Pavimento flotante de hormigón. Despiece 500x500mm Cu.6 Rastrel de madera de abeto. Encargado de generar la pendiente. Cada 600mm Cu.7 Rastrel de madera de abeto 40x40. Cada 500mm Cu.8 Chapa de zinc 4mm. Fijada a los rastreles de madera mediante la técnica de junta alzada. FORJADO F.1 Panel de madera microlaminada. E 160mm. Luz máxima 4.8m. Marca Kerto F.2 Rejilla metálica de ventilación entre pisos tipo tramex. e: 2mm

SUPOSICIÓN DE USO 2 E_1:100

SUPOSICIÓN DE USO 3 E_1:100

ALZADO SUPOSICIÓN CORTE DE EDIFICIO E_1:100

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 1

INTERVENCIÓN TIPO 2

BARCELONA

INTERVENCIÓN TIPO 2

E_1:100

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 1

BARCELONA

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 2

INTERVENCIÓN TIPO 3

E_1:20

SECCIÓN LONGITUDINAL B E_1:100

SECCIÓN A E_1:100

BARCELONA

INTERVENCIÓN TIPO 2

INTERVENCIÓN TIPO 4

E_1:100/1:50

E_1:100

PLANO DE DERRIBOS E_1:100

Espacio común

PLANTA INTERVENCIÓN ESTRRUCTURAL E_1:100 AXONOMETRÍA EXPLOTADA Modulo compartido vivienda

posible apartamento independiente vivienda

Módulos residenciales para jóvenes

ESTRUCTURA E.1 Empresillado de pilares existentes. E.2 Prolongación de la estructura de hormigón prexistente para la sustentación de la nueva pasarela de acceso E.3 Placa metálica de anclaje 20x30 E.4 Tensor "Dywidag" 30mm. Soporta los forjados de la pasarela. Fijado a través de una tuerca de anclaje y un manguito de unión a la nueva estructura de hormigón. E.5 Tuerca de anclaje a al forjado colgado. Roscada a una placa de anclaje fijada mecánicamente a la estructura metálica de la pasarela

PLANTA TIPO E_1:100

ESTUDIO DEL MÓDULO PARA JÓVENES

CUBIERTA Cu.1 Hormigón celular de formación de pendientes. Cu.2 Lámina impermeable asfáltica de betún modificado y adherida. e:3mm Cu.3 Aislamiento térmico rígido de poliestireno extruído. e : 8mm Cu.4 Pedestal de soporte de suelo flotante Cu.5 Pavimento flotante de hormigón. Despiece 500x500mm

E_1:50

FACHADA FA.1 Sistema SATE: mortero adhesivo, panel aislante, mortero de armadura, malla de armadura, revoco exterior. FA.2 Vierteaguas de chapa metálica de aluminio anodizado en color natural. e: 4mm FA.3 Premarco de madera 50x50mm FA.4 Carpintería abatible de aluminio con rotura de puente térmico. FA.5 Anilla metálica fijada mecánicamente al forjado para la sujeción de malla metálica de gallinero FORJADO COLABORANTE F.1 Placa de anclaje anclada el zuncho permetral rexistente F.2 Perfil laminado IPE-140 colgado de los cables Dywidag y fijado a la fachada F.3 Correas IPE-100 fijadas mecanicamente a la IPE-140 F.4 Perfil grecado colaborante F.5 Losa de hormigón armado

PLANTA TIPO 2 E_1:100 AXONOMETRÍA EXPLOTADA E_1:100

PLANTA TIPO 1 E_1:100

ESTUDIO DEL MÓDULO DE VIVIENDA E_1:50

SECCIÓN A E_1:50

ALZADOS INTERIORES E_1:50

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 2

INTERVENCIÓN TIPO 4.1

BARCELONA

E_1:75/1:50

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 3

BARCELONA

INTERVENCIÓN TIPO 4

AMPLIACIÓN. ESTRUCTURA

AMPLIACIÓN. ESTRUCTURA CIMENTACIÓN E_1:75/1:50

AMPLIACIÓN. ESTRUCTURA

E_1:100

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 2

E_1:75/1:50

ESQUEMA ESTRUCTURAL E_1:500

PLANO DE DERRIBOS E_1:100

PLANTA TIPO E_1:100

ALZADO Y SECCIÓN MURO-VIGA E_1:50 TENSIONES

SECCIÓN TRANSVERAL E_1:100

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AXIL

CORTANTE

PLANTA TIPO ESTRUCTURA E_1:75

MOMENTO

SECCIÓN PASARELA E_1:50

DESPIECE VIGA E_1:50

PLANTA FUGADA E_1:100

VERNEDA - LA PAU

INTERVENCIÓN TIPO 5

AMPLIACIÓN. NUEVA PLANTA

BARCELONA

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AMPLIACIÓN CIMENTACIÓN

AMPLIACIÓN. NUEVA PLANTA

E_1:100

0120

VERNEDA - LA PAU VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AMPLIACIÓN

DESPIECE ZNCHO E_1:50

AMPLIACIÓN

AMPLIACIÓN. NUEVA PLANTA

E_1:100 /E1:20

E_1:75

E_1:100

PLANTA +14. COMUNITARIO E_1:100

PLANTA TIPO FUGADA E_1:75

ALZADO NORESTE E_1:100 ALZADO SUR-OESTE E_1:100

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AMPLIACIÓN

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AMPLIACIÓN

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

AMPLIACIÓN

VERNEDA - LA PAU BARCELONA

SECCIÓN FUGADA E_1:75

AMPLIACIÓN

SISTEMES TECNOLÒGICS ESTRUCTURALS EN L’EDIFICACIÓ

210502 - STEE - Sistemes Tecnològics i Estructurals en l’Edificació 210502 - STEE - Sistemas Tecnológicos y Estructurales en la Edificación 210502 - STEE - Technological and Structural Systems in Buildings

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 8

PROFESSORAT Responsable i altres: DR. JOSE MARIA GONZALEZ BARROSO Dr. Albert Alavareda, Dr. Jaume Allentorn, Dr.Jaume Avellaneda, Dr.Josep Maria González, Arq. Paula Martín, Dr. Adrià Muros, Arq. Félix Pardo, Arq. Santiago Velasco

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ La relació entre tècnica i arquitectura no s’entén de forma subordinada una a l’altre. S’entén de forma complementària, que pren formes variades segons el projecte. ++ Així doncs, l’objectiu de l’assignatura és que l’estudiant adquireixi nous coneixements i desenvolupi les habilitats tècniques adients per aplicar la tecnologia de l’arquitectura en el desenvolupament del projecte. ++ A l’acabar el curs l’estudiant ha de saber com enfrontar les decisions tècniques i el desenvolupament de solucions particulars del projecte, en el Projecte fi de màster i per extensió en l´exercici de la professió. ++ L’estudiant adquirirà habilitat tècnica a través de l’estudi i el treball sobre projectes rellevants, per a fer front a problemes d’àmbit tècnic en un context arquitectònic en evolució. En conseqüència l’estudiant adquirirà la capacitat i aptitud per a: ++ Analitzar i avaluar de forma crítica la relació entre tècnica i projecte. ++ Desenvolupar solucions tècniques alternatives o noves propostes més eficients per a la solució dels problemes tècnics. ++ Integrar coneixements tècnics diversos per a resoldre problemes nous o poc habituals propis de la complexitat del projecte contemporani. ++ L’aprenentatge de la tecnologia del projecte, de manera que el permeti avançar de forma autònoma. ++ Relacionar de formar pràctica el coneixement tècnic amb el projecte i la seva execució material.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut Els continguts generals tractaran temes d’interès rellevant en la tecnologia de l’arquitectura, més enllà de la problemàtica convencional. De la primera part del curs (semestre de tardor): Propedèutic del projecte ++ De la segona part del curs (semestre de primavera): Temes rellevants en la tecnologia de l’arquitectura contemporània. ++ Design for disassembly ++ Edificis de consum quasi nul (Zero Energy) ++ Optimització i encaix estructural en el projecte El desenvolupament de cadascun d’aquests temes es concretarà en forma de seminari específic, en el que s’impartiran coneixements poc tractats en el grau. Continguts específics de cada semestre i seminari Primer Semestre: Propedèutic del projecte tècnic Entès com els ensenyaments i els coneixements preparatoris per el Projecte de fi de màster. ++ Primera Part: El programa funcional dels edificis. ++ Segona Part: Requeriments tecnològics. ++ L’estudi i l’anàlisi dels principis i exigències bàsiques a tenir en compte en l´etapa inicial del projecte, en relació a: l’estructura, la envolvent exterior de l’edifici i els sistemes de condicionament ambiental i de serveis. Segon Semestre. S’estructura en tres seminaris: 1. Design for disassembly (Dfd) ++ Estat de la qüestió mediambiental: recursos i residus. ++ Disassembly i desconstrucció. Principis del Dfd ++ Estratègies per a la reutilització i reciclat de la construcció. Adaptabilitat a diversos usos i formes de reutilització. ++ Decisions tècniques: materials, tècniques i sistemes ++ Síntesi dels conceptes tècnics presentats aplicats en el projecte. ++ Descripció i anàlisi crítica de projectes paradigmàtics 2. Edificis de consum quasi nul (Zero energy) ++ Exigències tècniques i funcionals del projecte relacionades amb els medis de condicionament ambiental i de les instal•lacions. ++ Criteris per a establir les exigències a satisfer pels medis de CA i les instal•lacions de serveis. ++ Accions per a assolir els edificis NZEBs (Net Zero Energy Buildings). ++ Plantejaments simples que exigeixen solucions complexes. ++ Solucions alternatives al compliment normatiu. ++ Descripció i anàlisi crítica de projectes paradigmàtics. 3. Optimització i encaix estructural en el projecte ++ L’optimització estructural com a concepte de projecte. ++ Tipologies estructurals de formigó per a l’edificació. Noves tecnologies ja usuals: posttesat i pretesat. Geometries i armats. ++ Tipologies estructurals d’acer per a l’edificació : optimització de geometries espacials. Malles i tensegrity. ++ Possibilitats, present i futur dels prefabricats en edificació: exemples de casos reals, costos i eficiència. ++ Noves tipologies estructurals mixtes formigó-acer : edificació en alçària, mètodes constructius ràpids. El concepte de High-rise building. ++ Descripció i anàlisi crítica de projectes paradigmàtics.

DOCÈNCIA Mètode docent L’estudi i l’anàlisi crítica de experiències significatives (projectes d’edificis existents). L’anàlisi es farà des de l’inici del projecte, l’entorn tècnic-econòmic en el que es desenvolupa, la relació amb els recursos naturals emprats i tots aquells aspectes propis de la tecnologia material del projecte. Es treballarà en la síntesi de teoria i pràctica, de manera que: - els coneixements teòrics es vincularan a la presentació de projectes singulars, i - el treball pràctic de l’estudiant tractarà de l’estudi d’edificis triats. Les classes Els continguts de l’assignatura es desenvolupa en classes teòriques i de taller en les que els estudiants participaran activament. S’impartirà una conferencia invitada que tractarà la relació de la tècnica en l’ofici de l’arquitecte. Hi hauran sessions d’exposició pública dels treballs realitzats en cadascun dels seminaris.

BIBLIOGRAFIA Bàsica Programa arquitectònic · DJM van der Voordt i Hermann BR van Wegen. Architecture In Use:: An Introduction to the Programming, Design and Evaluation of Buildings. Architectural Press, 2005 · Edith Cherry I John Petronis. Architectural Programming. WBDG. Whole Building Design Guide a program of the National Institute of Building Sciences. | (Consulta feta el 21 juliol 2016). Disponible a: https://www.wbdg.org/ design/dd_archprogramming.php · Robert G. Hershberger. Programming. Supplemental Architectural Services. American Institute of Architect’s. Excerpt from The Architect’s Handbook of Professional Practice, 13th edition. 2000. (Consulta feta el 21 juliol 2016). Disponible a http://www.aia.org/aiaucmp/groups/ aia/documents/pdf/aiab089267.pdf · Design for disassembly · Crowther, Philip. Design for Disassembly - Themes and principles. RAIA/BDP Environment Des. Guid., no. August, 2005. · Durmisevic, Elma. Transformable building structures. Design for disassembly as a way to introduce sustainable engenieering to building design & construction. Cedris M&CC. Delft, 2006. · Terrados, F. Javier. Prefabricación ligera de viviendas : nuevas premisas. Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción. Sevilla, 2012. · Edificis de consum quasi nul (Zero energy) Guzowski, M. Energía cero: estética y tecnología con estrategias y dispositivos de ahorro y generación de energías alternativas. Barcelona: Blume, 2010 · Voss, K.; Musall, E. Net zero energy buildings: International projects of carbon neutrality in buildings. Institut für internationale Architektur-Dokumentation. Munich, 2013. · Wassouf, Michael. De la casa pasiva al estándar Passivhaus. La arquitectura pasiva en climas cálidos. Editorial GG. Barcelona, 2016. · Optimització i encaix estructural en el projecte Sasaki, Matsuro. Flux Structure. Toto Publishers, Japan 2005. · Silver P., McLean W., Evans P., Structural Engineering for Architects: A Handbook Laurence King Publishing Ltd. London, 2013 · Balmond, Cecil. Crossover. Prestel Velag. Munich, 2013.

Treball pràctic dels estudiants En la primera part del curs els alumnes s’organitzaran en grups petits que desenvoluparan l’anàlisi crítica d’un edifici escollit d’una llista proposada per els professors. L’anàlisi crítica seguirà els criteris i mètode que s’han explicat en les sessions de teoria i anàlisi de projectes. Hauran exposicions orals de debat sobre el desenvolupament dels continguts aplicats en els projectes. En la segona part del curs els alumnes aprofundiran en l’estudi de temes tecnològics vinculats a seu propi Projecte fi de màster.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup gran (50/90) 36 hores/semestre Exposició oral Grup petit (10/30) 12 hores/semestre -Seminari/Taller Grup petit (10/30) 12 hores/semestre Tutories Aprenentage dirigit>10 12 hores/semestre Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 128 hores/semestre

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 125h Hores grup gran: 36 h 18.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 36 h 18..00% Hores activitats dirigides: 0 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 128 h 64.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis individuals o en equip 100% 100% Criteris d’avaluació En l’avaluació del curs es considerarà la qualitat dels treballs desenvolupats per els alumnes i la participació activa de l’estudiant en les classes pràctiques. En cas de que l’avaluació conjunta dels treballs no sigui positiva, l’estudiant farà una prova complementaria. La nota final serà el resultat de l’avaluació del treballs del curs, la participació de l’estudiant i de la prova final, si s’escau.

ACTIVITATS I ARQUITECTURA A LA CIUTAT BIBLIOGRAFIA Bàsica · La Ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur = El centro histórico de Barcelona : un pasado con futuro = The old town of Barcelona : a past with a future. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Foment de Ciutat Vella: Universitat Politècnica de Catalunya. Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, 2004. ISBN 847609566X. · Solà-Morales, M. de; Ibelings, H.; Frampton, K. De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425222603. · Solà-Morales, I.. “Presente y futuros: arquitectura en las ciudades”. Presente y futuros: arquitectura en las ciudades. Barcelona: Comité d’Organització del Congrés UIA Barcelona 96 [etc.], 1996. p. 10-23. Complementària Solà-Morales, M. de. Diez Lecciones sobre Barcelona: los episodios urbanísticos que han hecho la ciudad moderna. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008. ISBN 9788496842243. · Inicis de la urbanística municipal de Barcelona : mostra dels fons municipals de plans i projectes d’urbanisme 17501930.Barcelona: Ajuntament; Corporació Metropolitana de Barcelona, 1985. ISBN 8476090293. · Busquets, J. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. 2ª ed.. Barcelona: Mapfre, 1994. ISBN 8471005360. · Duran, A. Barcelona i la seva història:. Barcelona: Curial, 1972-1975. Altres La Urbanitat de l’arquitectura - Solà-Morales, Manuel de Material audiovisual - http://upcommons.upc.edu/handle/2099.2/1236

210510 - AAC - Activitats i Arquitectura a la Ciutat 210510 - AAC - Actividades y Arquitectura en la Ciudad 210510 - AAC - Activities and Architecture in the City

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: JULIAN GALINDO GONZALEZ

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Aptitud per a exercir la crítica arquitectònica. ++ Com diu Oriol Bohigas “no s’aprèn a projectar projectant sinó analitzant projectes”. Aquest és l’objectiu de l’assignatura, l’anàlisi de projectes arquitectònics que construeixen la ciutat. ++ Es tracta d’anar construint una mirada crítica, personal, propositiva i constructiva, dins d’un marc cultural ampli, exercitant la lectura d’exemples de l’arquitectura de la ciutat.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut ++ Es proposa l’estudi del paper de les activitats en la conformació de la ciutat i les arquitectures que contribueixen a la construcció de l’espai urbà, el públic i el privat. Es tracta de mostrar la condició urbana de l’arquitectura i la seva capacitat per construir ciutat. “La urbanitat de l’arquitectura” titulava Manuel de Solà-Morales la conferència d’inauguració del curs acadèmic de l’ETSAB en setembre de 2009. ++ Com es relacionen els edificis amb la ciutat? El pla de terra és el pla comú, no només és extern, de la ciutat, sinó també dels mateixos edificis. Però el que fa que un edifici sigui part de la ciutat és entrar en els problemes de complexitat urbana, no tant en la seva solució, sinó en la seva referència. És la separació projectual entre espai ++ obert i espai tancat, entre espai públic i espai privat, entre planta i alçat de la ciutat el que provoca la solitud de l’arquitectura i la incapacitat de fer ciutat. La divisió entre l’espai públic i l’arquitectura és causa i efecte de la solitud amb que l’arquitectura es col-loca, de l’aïllament amb que l’arquitectura abandona la ciutat. ++ L’arquitectura és l’única que té els mecanismes per vèncer aquesta dificultat, per sintetitzar aquesta dualitat cada vegada més exagerada entre l’espai urbà i la forma arquitectònica. La confiança en l’arquitectura és la que ens ha de portar a absorbir la ciutat, a no abandonar-la. La urbanitat té a veure amb el savi joc de les escales, la ++ urbanitat són 3 coses, diu Solà-Morales: permeabilitat, sensualitat i respecte. Des del punt de vista de la crítica urbanística, arquitectònica i sociològica de la ciutat, la urbanitat ha estat associada a la idea d’activitat, no només a la de bon comportament, de respecte a l’ordre. S’entén amb això que un espai és molt urbà quan hi passen ++ moltes coses, quan hi ha molta activitat. La urbanitat és la idea de centralitat, de la vitalitat, de la gent diferent, dels llums i la brillantor. Però la urbanitat no està només en l’activitat econòmica i social, sinó que està també en la matèria de l’arquitectura, en la seva forma i capacitat de relacionar-se per construir espai urbà, és a dir, ciutat ++ L’arquitectura és una sola cosa, i és en definitiva, el que ha de construir la ciutat.

Normes de realització de les activitats ++ L’avaluació continuada es realitzarà a partir de la mitjana ponderada dels exercicis pràctics i teòrics, que es valoraran a partir dels lliuraments intermedis, quedant sempre obert un lliurament final on es revisaran tots els exercicis, presentant un dossier final digital en CD. Per optar a la qualificació per curs cal tenir realitzats tots els exercicis. ++ En el CD final s’inclouran, a més dels exercicis realitzats durant el curs, els apunts de classe i un dossier resum de les exploracions realitzades en la interpretació dels elements urbans, esquemes i processos seguits en l’elaboració dels exercicis i les visites guiades. ++ La prova final, per als que no hagin superat l’avaluació per curs, consistirà, sense excepció, en un examen teòric-pràctic.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup (20/40) 7,5 Exposició oral Grup (20/40) 7,5 Seminari/Taller Grup (20/40) 15 Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 95 hores/semestre

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 125h Hores grup gran: 15 h 12.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 15 h 12.00% Hores activitats dirigides: 12 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 95 h 76.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis individuals o en equip 70% 70% Avaluació de projectes 30% 30% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

ARQUITECTURES EN ARQUITECTURES

210505 - AEA - Arquitectures en Arquitectures 210505 - AEA - Arquitecturas en Arquitecturas 210505 - AEA - Architectures in Architectures

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: FERNANDO ALVAREZ PROZOROVICH Enrique Granell Trias - Oriol Hostench

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Lliçó magistral / mètode expositiu Seminaris / tallers

Activitats No Presencials Treball autònom

Grup 20/40 20/40

Hores / semestre 15 15 Hores / semestre 95

PROGRAMA Nuestro curso parte del estudio de unas arquitecturas cuya construcción se ha dilatado en el tiempo más allá de la vida de las personas que las idearon y más allá de la época en que sus ideas se desarrollaron. Arquitecturas que se han construido, reconstruido, rectificado, ampliado o superpuesto, del mismo modo que el futuro se escribe siempre sobre el pasado, como nos enseña la historia. Resulta difícil no encontrar arquitecturas, monumentales o no, que no hayan acudido a otras arquitecturas del pasado; ya fueran como presencias físicas o como imaginarios latentes. La tradición brindaba a los arquitectos la posibilidad de avanzar en los caminos de la reflexión, proponiendo manifiestos o escapando desde su realidad circundante hacia otros mundos interiores. Nuestra disciplina se presenta por momentos como una casa habitada por fantasmas, donde los arquitectos conviven, se enfrentan o, los menos, deciden eliminar a sus ancestros. Estas arquitecturas que se nos presentan como palimpsestos nos revelan la verdadera escencia de lo que denominamos “patrimonio arquitectónico”, yendo más allá de una mera visión normativa. Podemos imaginarlas como una corriente que nos acompaña, como algo diferente a una seguridad o a un concepto simplificado de identidad, como el viento es diferente del aire, y busca invasiones en cualquier proceso “natural” para despellejarlo mientras anhela construir nuevas situaciones. En este sentido, el curso reconstruirá algunos de los itinerarios intelectuales a través de los cuales veremos esas relaciones, en la que los arquitectos se enfrentan, además de a un terreno, a un cliente, a una sociedad, al tiempo largo de la historia de la arquitectura y sus imaginarios, en la construcción de su legado con el presente. No se plantea aprender una teoría irrebatible sino que se pretende que al final del curso, el grupo que constituyamos extraiga unos fundamentos válidos y racionales para la intervención, y más que esto, un mayor compromiso con el tema del patrimonio y del encuentro entre arquitecturas de distintas épocas. Si bien los ejemplos que explicaremos en el temario intentan agruparse para darle una cierta compacidad a los temas, rápidamente se verá que nada se nos presenta en estado puro, aunque intentaremos de instalarnos en un puro relativismo; preferimos que los debates sean eficaces y concluyentes. Por eso, los estudiantes tendrán en un primer momento que preparar un comentario breve para la parte seminarial que es central en este curso. Asimismo desde el principio, los estudiantes visitarán un caso real, cercano y lamentablemente, muy poco conocido: el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, donde se les propondrá ejercicios de intervención de una escala adecuada para un Master.

TEMARIO CLASES TEÓRICAS 1. Arquitectura e historicidad 2. Arquitecturas en arquitecturas: ++ Al lado (adyacencias): Eric Gunnar Asplund. Ayuntamiento de Göteborg, 1913-1937; Berthold Lubetkin, Terrace Houses, Plumstead, Londres, 1933-4, Robert Venturi y John Rauch, Museo Allen, S.XIX- 1973; ++ Dentro (inclusiones): Mezquita de Córdoba, 785-1554, Hagia Sofia, Estambul, 532-1492; Santa Maria de Huerta, S.XIII-S.XVIII; Catedral de Girona, 1312- 1417-S.XVIII, ++ Sobre (superposiciones): Mausoleo de Adriano-Castello de Sant’Angelo, Roma 135- 1933; Panteon, Roma, 120-s.XVIII; Catedral de Salamanca, 1120-1526; Catedral de Siracusa, siglo Va.c.- S.XVIII, Leon Battista Alberti, Templo Malatestiano, Rímini, 800-1450-S.XX; Filippo Bruneleschi, Catedral de Florencia, 1296-1492-S.XIX, Andrea Palladio, Basilica de Vicenza, S.XII- 1549 | Erich Mendelsohn, Editorial Mosse, Berlín 1924, ++ Entre (intersecciones, injertos): Carlo Scarpa, Castellvecchio, siglo XIV-1958-64; Enric Miralles, Ayuntamiento de Utrecht, 1840-1997. ++ Contra (exclusiones): Frank Lloyd Wright, Museo Solomon Guggenheim, Nueva York, 1943-58, ++ De nuevo, ¿lo mismo? (repeticiones): Campanile de San Marcos, 1912; Liceo de Barcelona, 1999 ++ De viaje (traslados): Convent de Jonqueres, Iglesia de San Miquel, Santa Maria de Montsió, Casa Padellàs, Casa Gralla. 3. Arqueología y proyecto: ++ Viollet-le-duc, Castillo de Pierrefonds, S.XIII-1870 ++ Giorgio Grassi, Castillo de Abiategrasso, 1381-1970 ++ Rafael Moneo, Museo Romano de Mérida, 1985 ++ Andrea Bruno, Circo de Tarragona, S.I-1990 ++ Francesco Venezia, Obras en Gibelina, 1974-87 ++ Garcia de Paredes - Pedrosa, yacimiento de La Olmeda, Palencia, 2009 ++ Ricard Meier, el Ara Pacis, Roma, 2006 4. Ciudad y proyecto ++ Adolf Loos, edificio en la Michaelerplatz, Viena, 1910 ++ Banfi, Belgiojoso, Peresutti y Rogers, Torre Velasca, Milán, 1956-58 ++ Le Corbusier, Hospital de Venecia, 1964-65 ++ Alvaro Siza, Museo gallego de arte, Santiago de Compostela, 1988-93 ++ I.M.Pei, John Hancock Tower, Boston, 1973 5. Genealogías ++ Grecia- Von Klenze, Propileos de la Gliptoteca de Munich, 1846 ++ Claude-Nicolas Ledoux | Louis I. Kahn. Iglesia Unitaria, Rochester, 1959. ++ Louis Sullivan | Frank Lloyd Wright, Casa Winslow, 1894-96 ++ Frank Lloyd Wright | Alvar Aalto, Villa Mairea, Noormarkku, 1938-9 ++ Mies Van der Rohe | Gordon Bunshaft (SOM), Lever House, N.Yorl, 1952. ++ Le Corbusier | Antonio Bonet, La Ricarda, 1949-1963 ++ Hans Scharoun | Alvaro Siza. Banco Pinto. Oliveira de Azeméis, 1974 6. Hacia una fundamentación de las intervenciones

TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN Y EXAMENES 1) La parte práctica de la asignatura se desarrolla a lo largo de todo el curso. Los ejercicios se resuelven en grupos de entre 1 y 3 personas. El tema es propuesto por los profesores al comienzo del curso, una vez constituídos los grupos. 3) El trabajo monográfico (80% de la calificación) se presentará en clase en sesiones de media hora por tema, seguida de un debate y conceptualización, a partir del lunes 24 de octubre. Todas las sesiones previas se organizarán del siguiente modo: la primera hora se dedicará a la exposición teórica de un tema, y la segunda a la revisión de la documentación aportada por los estudiantes. 4) Las correcciones se realizan en clase a lo largo de todo el curso, y se considera muy importante en la calificación la participación en ellas de todos los miembros del grupo, cuya calificación es individual atendiendo a su presencia y protagonismo en clase. 5) Al final del curso -19 de diciembre- se recibirán las entregas y se realizará una prueba teórica oral sobre los contenidos presentados en clase en relación al trabajo realizado (10% restante)

BIBLIOGRAFIA Básica · Hollis, E. La vida secreta de los edificios: del Partenón a Las Vegas en trece historias. Madrid: Siruela, 2012. ISBN 9788498415865. · Kubler, G. La configuración del tiempo: observaciones sobre la historia de las cosas. Ed. ampliada. Madrid: Nerea, 1988. ISBN 9788486763053. · Kostof, S. Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1988. ISBN 8420679968. Complementaria · Álvaro Siza: obra completa. Barcelona: Gustavo Gili, 2000. ISBN 8425218144. · Enric Miralles: 1972-2000. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2011. ISBN 9788493940904. · Argan, G.C. Miguel Ángel arquitecto. Madrid: Electa, 1992. · Blundell-Jones, P. Gunnar Asplund. London: Phaidon, 2006. ISBN 9780714863153. · Borsi, F. Leon Battista Alberti: l’opera completa. Roma: Electa, 1973. · Chueca, F. La Catedral nueva de Salamanca: historia documental de su Construcción. Madrid: Universidad de Salamanca, 1951. · Hardingham, S. Bernard Tschumi: Parc de la Villette. London: Routledge, 2011. ISBN 9780415457873. · Lees-Milne, J. San Pedro de Roma: historia de la Basílica. Barcelona: Noguer, 1967. · McCarter, R. Louis I. Kahn. Phaidon: London, 2005. ISBN 9780714849713. · Vidler, A. Claude-Nicolas Ledoux: architecture and utopia in the era of the French Revolution. Basel: Birkhäuser, 2006. ISBN 3764374853.

El régimen docente se basará en la profundización y discusión sobre enunciados necesariamente acotados a un tiempo y unos personajes. Se pretende que a partir de las referencias de las clases teóricas y de algunas visitas a edificios o sitios (se ha pensado en el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, el área de la Plaça del Rei o el Raval) se puedan iniciar caminos de investigación, establecer conexiones, relacionar informaciones con significados, redactar borradores que se sucederán hasta las sintesis – nuevamente provisionales, aunque necesarias- que aparecerán al final. Por ello, las clases teóricas se alternarán con las correcciones de los trabajos de investigación, ajustandose su ritmo a la evolución de éstos.

LISTADO TENTATIVE DE TEMAS A ESTUDIAR ++ Hans Scharoun: Filarmónica de Berlin. ++ Basil Spence: Catedral de Coventry ++ Carlo Scarpa: Banca Popular, Verona ++ Boris Podrecca: Museo de arte moderno en Ca’Pessaro, Venecia ++ Sverre Fehn: Hedmark Museum, Domkirkeodden, Hamar ++ Egon Eiermann: Kaiser Wilhelm Gedechniskirche (Memorial del Kaiser Guillermo), Berlín ++ Mendes de Rocha: Capilla Brennand, Recife/ Pinacoteca, San Paulo/Museo de las minas y del ++ metal, Belo Horizonte ++ Alvaro Siza: Reconstrucción del Chiado, Lisboa ++ Souto de Moura: Reforma del Monasterio de Santa Maria de Bouro, Braga ++ Fernando Távora: Casa dos Vinte e Quatro, Oporto ++ Aranguren Gallegos: Parador de Alcalá de Henares ++ Nieto Sobejano: Ampliación del Museo de Moritzburg, Halle ++ David Chipperfield: Neues Museum, Berlín ++ Peter Zumtor: Museo Romano de Colonia ++ Victor Lopez Cotelo: Escuela de arquitectura de Granada ++ Aires Mateus: Recuperacion del colegio de la Trinidad en Coimbra, o la Biblioteca, auditorio y centro de arte en Sines (1999) ++ Renzo Piano: Morgan Library ++ Andrea Bruno: Castello de Rivoli, Turín ++ Pierre Hebbelinck: Museo en una industria del siglo XVIII, Grand-Hornu

210505 - AEA - Arquitectures en Arquitectures 210505 - AEA - Arquitecturas en Arquitecturas 210505 - AEA - Architectures in Architectures

HABITATGE I SOSTENIBILITAT

210506 - HS RFRSU - Habitatge i Sostenibilitat: Rehabilitació Física i Regeneració Social i Urbana 210506 - HS RFRSU - Vivienda y Sostenibidad: Rehabilitación Física y Regeneración Social y Urbana 210506 - HS RFRSU - Housing and Sustainability: Physical Rehabilitation and Social and Urban Regeneration

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: CESAR DIAZ GOMEZ - M. PILAR GARCIA ALMIRALL Còssima Cornadó Bardón - Pedro Juan Ravetllat Mira

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Abordar eines que permetin mesurar l’estat actual dels edificis i conjunts urbans i la seva diagnosi cara a la seva millora, regeneració i rehabilitació. ++ Establir paràmetres d’estudi de caire tecnològic, ambiental i d’aspectes socials, i cercar interrelacions entre aquests aspectes per tal d’abordar-los de forma ordenada. ++ Adquirir competències en la matèria relativa als processos de regeneració urbana a nivell internacional, amb aplicació de noves metodologies d’aproximació i d’avaluació de la realitat físico-social dels barris amb problemàtiques socials i urbanes. ++ Adquirir competències en abordar estudis dels espais residencials que tractin de forma transversal i en profunditat les múltiples escales de la seva conformació arquitectònica, social i urbana.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut Objecte ++ Entendre estratègies de renovació urbana atenent a criteris de sostenibilitat i cohesió social. Abordar estudis de casos que permetin debatre, idear i aplicar eines per a l’estudi i diagnosis integral d’àrees urbanes residencials. Afavorir el debat ciutadà, també en el context dels estudiants. Contingut ++ Aportació d’instruments conceptuals i empírics per a l’estudi dels conjunts residencials a partir de la consideració de l’habitatge (caracterització, qualitat, estat, ús o desús) com a referent fonamental de les actuacions, abordant els aspectes morfològics i socials previs a la intervenció urbana en barris amb problemàtiques de diversa índole. ++ Aplicació de mètodes per a avaluar les condicions del seu hàbitat residencial, la trama urbana, els espais públics, la caracterització social, la convivència veïnal, el sentit de pertinença. ++ Exposició i anàlisi de bones pràctiques en intervencions portades a terme. Grups de Recerca ++ REARQ: Restauració i Rehabilitació Arquitectònica ++ QVUS: Qualitat de Vida Urbana i Sostenibilitat Referents: ++ L’experiència internacional en els processos de regeneració urbana han adoptat noves metodologies d’aproximació i d’avaluació de la realitat físico-social dels barris amb problemàtiques socials i urbanes que afloren en la convivència en els espais públics, a banda de manques arquitectòniques, estructurals, de mobilitat, d’equipaments i serveis. La intervenció en aquests barris exigeix un esforç multidisciplinari per abordar de manera integral les línies d’actuació adients per a la rehabilitació física, la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica, que resolguin una regeneració integral Estructura del Contingut PART 1 - Teoria ++ L’experiència internacional en els processos de regeneració urbana. ++ Metodologies i eines per a la diagnosi de l’estat actual dels edificis i conjunts urbans. ++ Metodologies d’aproximació i d’avaluació de la realitat físico-social dels barris. ++ Experiències d’intervenció. PART 2 - Estudi empíric ++ Taller pràctic (al llarg del curs) de diagnosi i disseny d’una proposta d’intervenció en l’àmbit de l’habitatge en unaàrea de transformació urbana (regeneració urbana).

Normes de realització de les activitats L’avaluació contempla de forma molt especial la participació en el debat de les lliçons teòriques. A més els alumnes faran una recerca orientada sobre els processos de regeneració urbana, metodologies d’aproximació i d’avaluació de la realitat físico-social dels barris. L’aplicació de paràmetres d’estudi de caire tecnològic, ambiental i d’aspectes socials, així com les seves repercussions en la diagnosi, cara a la seva millora, regeneració i rehabilitació. Finalment, es desenvoluparà un taller on l’estudiantat plasmarà els coneixements i competències adquirides.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup (20/40) 15 Seminari/Taller Grup (20/40) 15 Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 95 hores/semestre

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 125h Hores grup gran: 15 h 12.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 15 h 12..00% Hores activitats dirigides: 0 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 95 h 76.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis individuals o en equip 100% 100% Avaluació continuada L’avaluació continuada s’ha fet a partir del treball que ha realitzat l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament parcial de treballs i la realització de exposicions orals, d’acord als criteris i calendari establert en el curs.

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Arends Morales ( 2012) Satisfacción residencial: encuesta diseñada http://hdl.handle.net/2117/18212 · Ciocoleto (2014) Espacios para la vida cotidiana http://issuu.com/punt6/docs/espaciosparalavidacotidiana · Garcia Almirall, Gutiérrez Valdivia, Ciocoletto (2014) Habitat y tiempo para la convivencia http://w110.bcn.cat/UsosDelTemps/Continguts/Documents/Publicacions/Dossiers/habitat%20i%20temps%20 cast_web.pdf · Revista ACE 26 - http://revistes.upc.edu/ojs/index.php/ ACE/issue/view/562 · Velazquez y Verdaguer (2011) Regeneración urbana integral. Tres experiencias europeas innovadoras: Île de Nantes, Coin Street y Barrio de la Mina https://www.sepes.es/ sites/default/files/multimedia/publicaciones/files/regeneracion_urbana_integral.pdf · Walliser (2011) Regeneración sostenible de centros urbanos. Retos y estrategias en la intervención en barrios históricos EXPERIENCE-KIT http://es.scribd.com/ doc/45826463/USDE-Regeneracion-sostenible-de-centros-urbanos · Díaz, C. Aproximació a l’evolució i al comportament derivat de les tècniques constructives utilitzades en els tipus edificatoris exempts destinats a habitatge econòmic a Catalunya (Període 1954-1976) [en línia]. Barcelona: ETSAB-UPC, 1986 [Consulta: 05/06/2015]. · Díaz, C.; Ferrer, A.; García, R.; Ulla, A. “Els teixits edificats: transformació i permanència”. Papers (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona) [en línia]. núm. 15, 1993, p.9-69 [Consulta: 05/06/2015]. · Reviure els barris: [programes de nous habitatges de substitució per a la millora de les àrees urbanes de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Català del Sòl, 2006. ISBN 8439370512. · Pareja, M.; Ponce, J.; García, L. Urbanisme i habitatge com a eines de desenvolupament sostenible: la necessitat d’anàlisi i actuacions integrades d’acord amb la nova legislació catalana d’urbanisme. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2004. ISBN 8495417332.

Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

CONCEPTOS BÁSICOS

1. Planteamiento de los conceptos centrales asociados a la problemática urbana y a las políticas de regeneración de barrios

1.2 Gentrificación

1.1 Desfavorecimiento y vulnerabilidad

1.3 Segregación espacial/residencial

•Definición: referencia a un fenómeno físico, social, cultural y económico en el cual algunos barrios tradicionalmente de clase trabajadora, y/o situados en el casco histórico, se convierten en zonas residenciales de clase media y media alta.

•Vulnerabilidad: de circunstancias (ambientales, sociales, económicas y políticas) que: -Potencian la exclusión social -Desalientan la inversión y la creación de empleo

CONCEPTOS BÁSICOS

“Se define como la separación física de distintos núcleos dentro de la ciudad en función de la posición socioeconòmica de sus habitantes.”

POBLACIÓN HOMOGÈNEA

-Facilitan la marginación

· Causas - Atracción a centros históricos - Económicas - Buena ubicación, centralidad

•Desfavorecimiento: Situación compleja de exclusión social, multidimensional.

CONCEPTOS BÁSICOS

•Indicadores básicos: 1- Concentración de grupos socio-económicamente vulnerables: -

Bibliografia utilizada: Velázquez Valoria, I; Verdaguer Viana-Cárdenas, C. Regeneración urbana integral. [Recurs electrónic]. Tres experiencias europeas innovadoras: Íle de Nantes, Coin Street y Barrio de la Mina. Madrid: SEPES Entidad Estatal de Suelo, DL 2011. [Consulta: 1 octubre 2016]

Inmigrante Bajo nivel de renta Elevados niveles de fracaso escolar Ausencia de iniciativa económica local Índices elevados de paro y precariedad laboral Actividades de economía informal incluyendo actividades ilícitas -delincuencia prostitución, tráfico de drogasDesestructuración familiar -generalmente, familias “monomarentales” Estigmatización simbólica de la zona

2- Segregación residencial 4- Accesibilidad insuficiente a recursos educativos y de ocio

· Gentrificación residencial y terciaria - Sin renovación: establecimiento de clases medias en barrios céntricos - Con renovación del parque inmobiliario: intervenciones públicas de rehabilitación

5- Degradación medioambiental 6- Ausencia (así como el mal uso/gestión) de espacios públicos.

1.5 Participación ciudadana

“Se define como un estado específico de diferenciación social “ BARRIO FRAGMENTADO

· no muy común en el sistema español · participación vinculante vs participación no vinculante

FUERTE GRADO DE COHESIÓN INTERNA

El aislamiento debe ser medido empíricamente

La fragmentación social es más el resultado de un proceso estructural, que la mera agregación de comportamientos individuales.

→

CONCEPTOS BÁSICOS

· gobernación ≠ suma de intereses particulares

INDIVIDUO

GOBERNACIÓN

· todos los ciudadanos optan a estos mecanismos

COLECTIVO

· gobernación = negociación para el bien común

· participación transformativa candidaturas vecinales, presupuestos ciudadano y acción de la administración)...

participativos,

IAP

(diagnóstico

· papel importante de las instituciones para determinar las reglas del juego

· participación comunicativa (no tangible) · Fragmentación y cohesión social no son conceptos necesariamente incompatibles.

CENTRO HISTÒRICO

BARRIOS PERIFÉRICOS

“Conjunto de actividades de gobierno y gestión resultante de la interacción de actores políticos, administrativos, sociales y económicos, organizados en redes de diversa intensidad, con una serie de objetivos y reglas del juego comunes”

· participación social ≠ participación electoral

· Pero es importante remarcar que:

- Mezcla entre distintos grupos sociales Fragmentación (más que segregación)

COMUNIDADES DISTINTIVAS CON CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS

1.6 Gobernación

“Capacidad de influir mediante instrumentos formales o informales en el proceso de propuesta, toma de decisiones y ejecución de las políticas públicas”

(reducción de los lazos sociales entre distintos grupos de población).

· Se puede medir: Indicadores sobre rentas, Empleo/desempleo, Tipo de ocupación, Transferencia por unidad doméstica, Discriminación en los mercados de vivienda y trabajo

· Terciarización - Servicios: sustitución de viviendas por oficinas y actividades de hostelería - Comercio: “tematización de la ciudad”, parque temático urbano de atracción

CONCEPTOS BÁSICOS

1.4 Fragmentación frente a cohesión

· Algunos grupos pueden llegar a percibirse socialmente aislados o excluidos de la sociedad.

· Centros históricos - Mejor integrados espacialmente (centralidad y transporte público)

· Gentrificación de uso - Renovación de negocios - El barrio se pone de moda

3- Fragmentación social

CONCEPTOS BÁSICOS

· Barrios periféricos separados por autopistas, ferrocarriles, solares inertes, tejido industrial,etc.

ÀMBITO

consejos consultivos sectoriales y territoriales

3_Análisis Estudio demográfico

3_Análisis Estudio demográfico Del análisis se extrae que a lo largo de los años la inmigración ha sufrido un aumento considerable, siendo particularmente notable el incremento de la llegada de Europeos, no a Barcelona, pero sí al distrito de Sants-Montjuïc y al barrio de la Bordeta.

La manera en la que las viviendas se estructuran a lo largo del tiempo no varía, tanto si lo analizamos en el ámbito de la ciudad de Barcelona, como en el distrito de Sant-Montjuïc y el barrio de la Bordeta.

3_Análisis Movilidad

En los gráficos podemos ver como la tasa de paro de la población activa comprendida entre los 16-64 años ha aumentado en los diez últimos años.

Aunque la cantidad de inmigrantes haya aumentado, la presencia de nacionales sigue siendo considerablemnete mayoritaria en los tres ámbitos estudiados.

De la misma manera, se observa como el paro decrece a medida que el ámbito estudiado disminuye, es decir, la Bordeta cuenta con el menor índice de paro, seguido por Sant-Montjuïc y Barcelona, que alcanza valores semejantes a los de España.

Fuente:

MERCAT NOU

SANTA EULALIA

MAGORIA LA CAMPANA

Las viviendas ocupadas por una, dos o tres personas, engloban tres cuartas partes de su totalidad, siendo mayoritarias en la misma medida las formadas por una y dos personas.

EL Barrio de la Bordeta cuenta con unas buenas conexiones a la red de Transporte público del Área Metropolitana de Barcelona, a 15 minutos andando las estaciones de metro de Santa Eulalia y Mercat Nou de la Línea 1 y a 10 minutos de la Avenida de Gran Vía una de las principales arterias de la ciudad donde se encuentran numerosas líneas de autobús y de ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya (FGC) como la estación de La Magoria-La campana que se encuentra a 10 minutos del barrio y que conecta el barrio con la Plaza de España y con el resto de la ciudad, además el barrio esta cosido por otras líneas de autobús que realizan recorridos por los principales ejes rodados del barrio.

Ayuntamiento de Barcelona. Departamento de Estadística

3_Análisis Espacio público General

3_Análisis Equipamientos Tras el análisis de los equipamientos del barrio, la oferta se centra principalmente en los equipamientos de primera necesidad, como son equipamientos sanitarios y educativos, sin embargo se observa una gran carencia de equipamientos de otro tipo como los culturales, los cuales son inexistentes. La nueva oferta sociocultural que la apertura de Can Batlló comportará para el barrio supondrá un salto cualitativo para su oferta dotacional. A pesar de que no existe ningún mercado en el centro del Barrio, los mercados de Hostafrancs y de Sants se encuentran a menos de 15 minutos andando, en Barcelona la situación de los mercados es uno de los puntos interesantes de actividad ya que es en la única ciudad en la que son considerados como equipamiento público.

Los habitantes del barrio de la Bordeta llevan más de 30 años reivindicando un espacio público para el barrio, el cual comienza a hacerse realizad con la apertura de Can Batlló al barrio no solo con su parte de equipamientos si no también con las zonas verdes que prevé el planeamiento. Actualmente el espacio público es bastante escaso y tan solo el 3% del suelo del barrio está dedicado a sistemas, el espacio público del barrio se centra principalmente en las plazas que se encuentran en el tejido más antiguo de este, como son la Plaça del Passatge, la Plaça del Fénix, la Plaça de Cal Muns o los jardines de Celestina Vigneaux, gracias al trabajo de campo hemos podido comprobar que este espacio público está totalmente desaprovechado ya que la actividad comercial en algunas de estas plazas es inexistente ya que los habitantes del barrio tienden a subir hacia el Carrer de la Creu Coberta.

Plaza de Cal muns:

Plaza del Fénix:

Se trata de una plaza de mayor tamaño y mayor actividad en comparación a la Plaza del Fénix, ha sido recientemente reformada, destaca su variable topografía que permite la mezcla de diferentes usos en planta baja que le dan un carácter especial a la plaza, viviendas en planta baja, comercio y un equipamiento social conviven para dotar a la plaza de una mayor permeabilidad en planta baja.

Es una de las plazas más antiguas del barrio a la que los vecinos guardan un especial cariño dado su valor simbólico, en ella se realizan las actividades propias de las fiestas mayores de la Bordeta y en uno de los locales en planta baja la plaza alberga la asociación de vecinos del barrio. En contraste a esta teórica actividad que la plaza debería albergar al tratarse de una plaza con marcado carácter para el barrio destaca la inexistente actividad comercial de la plaza, con una planta baja únicamente permeable por los núcleos verticales de acceso a los edificios de viviendas.

4_Propuesta Espacio público

4_Propuesta Movilidad

3_Análisis Planeamiento vigente

Tomando como punto de partida la propuesta del planeamiento del Ayuntamiento y tras haber analizado las preexistencias del barrio respecto a las futuras actuaciones que se presentan creemos que la creación de nuevos equipamientos y espacio público supondrá una notable mejora cualitativa para el barrio ya que los sistemas pasaran del actual 3% del suelo al un 21% por lo que se igualará a las actuales actuaciones que se están en la ciudad de Barcelona que están entorno al 20-30% del suelo destinado a sistemas. Creemos que este aumento del espacio público ya es suficiente y que las propuestas de reconversión de interiores de manzana quedan un poco fuera de escala respecto a la apertura del espacio público de Can Batlló, estas propuestas de rehabilitación dentro de un tejido consolidado pueden resultar realmente interesantes para otras áreas de la ciudad en las que no disponen de un espacio público anexo de tanta extensión como en nuestro caso es Can Batlló, llegando a casi las 4 hectáreas.

Para re-estructurar la red viaria del barrio, proponemos la creación de unas macromanzanas que albergarán todo el trafico rodado incluyendo la red de transporte público esto repercutirá en una cirulación rodada mucho más fluida ya que algunas de estas macromanzanas funcionan como grandes rotondas, esto nos permite liberar las calles de menor sección y convertirlas de las actuales Zona 30 a calles peatonales, dando prioridad al peatón respecto al coche.

La propuesta del planeamiento para el barrio de la Bordeta se centra principalmente en la apertura de Can Batlló al barrio no solo para aumentar su oferta dotacional tanto docente, deportiva, cultural, social y sanitaria, si no también para aumentar el espacio público de este, construyendo un nuevo parque de 4 hectáreas y convirtiendo interiores de manzana en desuso. El planeamiento apuesta por la creación de nuevos edificios de vivienda social que se rijan por formas emergentes de tenencia de la vivienda como son las cooperativas de cesión de uso, esto generará un aumento de densidad de vivienda dentro del barrio.

3_Análisis Espacio público Plaza Fénix vs Plaza Cal Muns

Como aportación a las propuestas del planeamiento proponemos el aumento de la permeabilidad hacia el barrio de la Font de la Guatlla, que se encuentra al otro lado de Gran Vía, esta permeabilidad se hará posible gracias a la apertura de una de las calles que se sitúán hacia la izquierda de Can Batlló así como con la implementación de la actividad comercial de una de las calles que conectan el centro del barrio con la nueva área de La Magoria.

INTRODUCCIÓ

3.1. Plànol urbanístic Plànol de caràcter informatiu sobre el parcel·lari de l'àmbit estudiat i la qualificació urbanística de cada parcel·la presa per al seu anàlisi. S'observen les dades corresponents a les altures reguladores màximes edificables, així com els límits, l'existència de patis interiors i jardins i el viari principal de la zona. Amb aquesta primera informació, s'extreuen unes tipologies bàsiques, posteriorment docu mentades, sobre els habitatges de la zona, dividits segons el nombre d'immobles per replà i la seva possible superfície. Aquesta dada és, principalment, orientativa.

1.3. Història. El barri de la Bordeta, districte de Sants

1.1. Presentació del lloc

El nucli del barri de Sants comença la seva història al voltant del segle XI, iniciant-se com a petit Els esdeveniments més significatius en la cronologia del barri són els següents:

veïnat agrícola i posteriorment transformant-se en un gran poble industrial especialitzat en el sector

L’àmbit d’estudi establert és el barri de la Bordeta dins del districte de Sants-Montjuic de Barcelona.

tèxtil. D'entre els grans conjunts fabrils destaquem el cas del conjunt de Can Batlló, al barri de la

1801. La bordeta era un barri format per un sol carrer.

Bordeta, la qual és la zona objecte d'estudi.

1857. Inici d'urbanització, la bordeta va passar a ser un dels quatre barris del municipi de sants

El creixement demogràfic del barri era exponencial provocat per l'arribada d'immigració i amb la predominança de la classe obrera i va esdevenir un barri molt associatiu i reivindicatiu.

1880. És inaugurada la fàbrica tèxtil de Can Batlló, que va marcar el desenvolupament del barri

Concretament el barri de la Bordeta va néixer al llarg de la carretera de Barcelona a Sant Boi de

1912. Inauguració de l'estació de tren dels ferrocarrils catalans de la Magòria

Llobregat. El conjunt industrial de Can Batlló, que data del segle XIX, és un dels seus elements més

1948. Construcció de la parròquia de Sant Medir, punt de trobada dels perseguits pel règim. Referent d'activitat progressista

característics, testimoni dels orígens tèxtils del barri. Més tard passaria a ser un recinte d'agrupació de petites industries. Actualment és un equipament cedit als veïns en el qual petits grups associatius formats per diverses persones (des d'arquitectes fins a veïns del barri) habiliten espais destinats a la

1975. Aprovació PGM. El desenvolupament estava transformant la bordeta. Enderroc de les cases baixes típiques per construir nous blocs de pisos.

cohesió social: biblioteques, auditoris, bar... La reivindicació de l'obertura de l'espai al barri va comportar 30 anys de lluita, i en aquest precís moment està patint els inicis de la remodelació i

1970. Finalització de la construcció de la ronda del mig. Expropiacions, fractura de barri i oposició veïnal.

urbanització.

Fig 1: delimitació de l’àmbit del barri de la Bordeta

Fig 2: Delimitació de les dues illes d’actuació

Es pretenen estudiar diversos blocs d’habitatge i habitatges de les dues illes delimitades pel carrer d’Hartzenbusch, el carrer Manzanares, el carrer dels Jocs Florals i el carrer Constituació.

Les illes delimitades són les escollides per a portar a terme l'estudi. Dins aquest àmbit, s'analitzen edificis de diferents característiques, explicades posteriorment, que inclouen habitatges en blocs de planta baixa +4, planta baixa, obra nova, antigues construccions, etc.

Actualment el barri té una ocupació de 60 hectàrees i té uns 18 mil habitants.

1994. La reforma de la Gran Via entre les places d’Espanya i Cerdà es va començar a plantejar aquest any. 2006. Aprovació del pla de transformació de Can Batlló.

3.2. Plànol d'altures Sense tenir en compte el plànol anterior, es realitza un anàlisi de les altures existents a la zona. D'aquesta manera, destaquen els habitatges amb planta baixa + 2, cosa que caracteritza l'àmbit d'una altura moderada però adequada a l'amplitud dels car rers i la seva densitat. El front del carrer Constitució és el que s'observa amb un creixement més elevat, que arriba a planta baixa + 8. En els carrers perpendiculars, destaca l'existència d'habitatges unifamiliars i la conseqüent existència de jardins interiors. Els blocs d'habitatges que més predominen es situen entre 2 i 4 nivells d'altures.

4.DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS CONCRETS

3.5. Superposició de diferents paràmetres i conclusió En general, no s'ha trobat un esquema bàsic que relacioni els paràmetres estudiats en els plànols anteriors, de manera que podríem definir l'àmbit com una zona heterogènia amb una gran varietat de tipologies d'edificis. Esperàvem trobar una correlació entre la propietat horitzontal i vertical segons l'antiguitat, tot i que no es demostra cap patró concret. De la mateixa manera, l'altura és variable i independent de l'any de construcció. Molts dels edificis que inicialment imaginàvem com a habitatges unifamiliars, veiem que són de propietat horitzontal i, per tant, que tenen més d'un propietari.

4.1. Objectes d’estudi En aquesta part de l’anàlisi es pretén identificar el grup d’edificis amb una construcció anterior a 1950, que són aquells més susceptibles de ser intervinguts per adaptar -los als requeriments i necessitats actuals. Els edificis posteriors a aquesta data requereixen en general d’intervencions de caire més particular i segurament més a l’abast dels usuaris. Així doncs dintre d’aquest grup ja més reduït, s’ha intentat que les mostres puguin ser variades i representatives de la globalitat del barri, per a que a partir d’aquests casos d’estudi se’n pugui fer una generalització. S’han estudiat 7 edificis i alguns dels habitatges interiors.

Amb això, veiem que hi ha un gran nombre de tipologies d'habitatges - de les que algunes se'n fa un anàlisi més endavant - i que, per tant, es difícil trobar un model tipològic que caracteritzi el barri. Un cop visitada la zona i fent un estudi de camp, les tipologies edificatòries demostren el que es veu en els plànols, ja que el salt i les diferències entre un carrer i un altre són notables.

La forma d’anàlisi de tots els casos s’ha fet a través de dues fitxes i una enquesta que pretenen generar un sistema molt metòdic i clar que pugui ser aplicable a totes les possibilitats que es trobin i que no generi ambigüitats a l’hora d’emplenar-se. 4.2. Preparació fitxa d’aspectes tècnics de l’edifici 4.2.1. Descripció objectius Aquesta fitxa pretén donar una informació general sobre la construcció de l’edifici i el seu estat. Això s’aconsegueix analitzant l’edifici de forma parcial per sistemes (façana, coberta…) i també coneixent-ne les seves dades i característiques generals principals que influeixen en la comprensió de la construcció de l’edifici i del seu estat. La fitxa ens ajuda a entendre les possibles mancances del conjunt i poder així fer una proposta de millora, que cal vincular a les altres dues fitxesenquestes.

5. DADES DELS EDIFICIS D'ESTUDI EDIFICI 1 - HABITATGE 1

ESQUEMA TIPOLÒGIC

EMPLAÇAMENT

DADES DE L’EDIFICI

DADES DE L’HABITATGE

Emplaçament de l’edifici escala 1.2000

Districte: Sants- Montjuic

Pis: 2n

Barri: La Bordeta

Porta: Esquerra

Carrer: Toledo Num: 20

Tipologia: passant

Num. de plantes: PB +3 Any de construcció: 1910

Superfície: 60m2 Estances: 1 bany 4 dormitoris 1 Sala estar-menjador 1 cuina

PLANTA HABITATGE

FOTOGRAFIES

Superfície aproximada d’habitatge 60 m2

Nombre d’habitants: 6 habitants Estat: de Lloguer

EDIFICI 4 EDIFICI 3 ESQUEMA TIPOLÒGIC

EMPLAÇAMENT

DADES DE L’EDIFICI

Emplaçament de l’edifici escala 1.2000

Districte: Sants- Montjuic

EMPLAÇAMENT

DADES DE L’EDIFICI

Emplaçament de l’edifici escala 1.2000

Districte: Sants- Montjuic

Barri: La Bordeta

Carrer: Jocs Florals Num: 140

Carrer: Jocs Florals Num: 170

ESQUEMA TIPOLÒGIC

Num. de plantes: PB +5

Any de construcció: 1930

FOTOGRAFIES

Superfície per habitatge 60 m2 FOTOGRAFIES

Superfície per habitatge 50 m2

. 6. DIAGNOSI I PROPOSTES 6.1. Anàlisi dels resultats de les fitxes tècniques A nivell d’edifici Eficiència energètica: - Il·luminació natural insuficient - Presència de ponts tèrmics Accessibilitat i habitabilitat: - Dimensions de l’escala reduïdes - No disposa d’ascensor - En el cas de la tipologia de dos habitatges per replà, no hi ha possibilitat de posar ascensor sense afectar l’habitatge - Espai insuficient de replà davant dels accessos als habitatges - Presència de graons per accedir a l’edifici - No disposen d’espai per a la recollida de residus Satisfacció de l’usuari: - Poca relació entre veïns - Molta mobilitat de veïns (estudiants i immigració) - Falta de definició dels espais comuns (terrassa) Estat de conservació: - Graons deteriorats: desgastats i sense horitzontalitat i planeïtat. Trencament de peces - Baranes poc estables - Despreniments a façana - Presència de danys horitzontals (bigueta de fusta) A nivell d’habitatge Eficiència energètica: - No compten amb sistemes actius de climatització - Fusteries insuficients i amb vidre simple Accessibilitat: - Passadissos estrets: < 1,00 m - Estructura murària: poca flexibilitat - Banys de dimensions no accessibles

Habitabilitat: - Banys sense extracció mecànica ni ventilació natural - Habitacions sense ventilació ni llum natural

6.2.2 Eficiència energètica La majoria dels habitatges compten encara amb unes fusteries molt senzilles amb vidre també molt senzill. Per tal de millorar el comportament tèrmic i també acústic dels tancaments es proposa canviar les fusteries i així augmentar considerablement l’estanquitat dels habitatges. Tot i que seria bo aïllar els edificis, ja que ara mateix no ho estan, la solució es co mplica molt, ja que no es pot aïllar per fora per tal de mantenir el caràcter i la imatge dels carrers. Es podria arribar a aïllar els habitatges des de l’interior, però tampoc s’arribarien a evitar els ponts tèrmics dels forjats si es vol mantenir la imatge dels sostres de bigueta i volta. Caldria doncs fer un estudi de viabilitat.

Satisfacció de l’usuari: - Temperatures massa elevades a l’estiu - Temperatures baixes a l’hivern (sense ús d’estufa) - Problemes de soroll amb els veïns i amb els carrers Estat de conservació: - En general, correcte manteniment

6.2.3 Regeneració co-living Degut a que una part considerable de la població del barri és gent gran que viu sola i que a la vegada té certs problemes de mobilitat, es planteja un sistema de co-viure amb una persona jove, de manera que se li deixa viure en l’habitatge de l’ancià a un preu molt baix a canvi de prestar-li els serveis que necessiti, com poden ser fer la compra, baixar deixalles… Aquesta dinàmica no sols permet a la gent gran continuar vivint en el mateix lloc, sinó que permet crear unes noves relacions entre diferents grups socials alhora que s’omplen els pisos massa grans, així com una regeneració del teixit social del lloc. Es podria plantejar la mateixa proposta com a sistema primari d’emancipació de la pròpia gent jove del barri. Es facilita l’accés a l’habitatge per a gent jove mentre que a la vegada s’augmenta la qualitat de vida.

6.2. Definició de propostes 6.2.1 Accessibilitat La primera intervenció i de caràcter més necessari consisteix en superar les grans barreres arquitectòniques que es presenten en la gran majoria dels edificis. Això cal fer-ho a tots els nivells, traient els graons d’accés a l’habitatge, els graons dins del vestíbul però finalment caldria fer -ho totalment accessible posant-hi un ascensor a cada edifici. Es considera un element bàsic per a tenir una qualitat de vida normal i en aquest cas totalment essencial, ja que una gran part de la població del barri està envellida i això dificulta molt continuar-hi vivint. Aconseguir això permetria que la gent del lloc hi continués vivint tota la vida i també un atractiu més per a anar-hi a viure. Alguns edificis tenen la possibilitat de situar l’ascensor en un dels patis laterals. En aquests casos caldria la solució és bastant senzilla. No obstant, en una gran majoria no hi ha prou espai, i tampoc n’hi ha mai a l’ull d’escala. Aquí es proposen dues opcions per tal d’aconseguir-ho: a) Es desplaça el bany i la cuina cap a la galeria exterior de l’edifici, deixant l’espai per a l’ascensor en l’antic espai del bany. L’escala també es rehabilita per a que compleixi el màxim possible. En alguns casos l’ascensor no pot ser adaptat per qüestió de dimensions. b) Es fa desaparèixer part d’una de les estances que donen a façana desplaçant-hi l’escala. A l’antic espai del replà s’hi situa l’ascensor i per tant es mouen les portes d’accés als habitatges. Els habitatges de tres habitacions queden reduïts a dues habitacions, però de dimensions majors.

6.2.2 Habitabilitat En varies tipologies de les que hem estudiat, hem observat habitacions que no ventilen. Proposem unir algunes d’aquestes habitacions amb la finalitat que tinguin accés a il·luminació i ventilació naturals. Alhora verificar que compleixen amb el Decret d’Habitabilitat 141/212 per edificis construïts abans de 1984 (els habitatges abans d’aquesta data compleixen habitabilitat, però es limita a dormitoris aquells que ventilen).

6.2.4 Condensació de vida veïnal Els veïns del barri de la Bordeta creuen que un dels punts forts del barri és el sentiment de comunitat i el caràcter de poble. Alhora expressen que en els últims anys els veïns han anat canviant i que en molts casos no tenen relació amb els veïns del seu propi edifici o replà. Per aquest motiu, proposem crear espais d’ús comunitari per afavorir les relacions entre veïns, i alhora disminuir els conflictes entre ells. Aquests espais es podrien ubicar als terrats, ja que són espais ja comunitaris però infrautilitzats i tancats. Per tal de activar els terr ats proposem col·locar usos que complementin l’espai de l’habitatge; per exemple, un espai de bugaderia, un espai per estendre la roba, un espai de jardí, hort... 6.2.5 Educació en el correcte ús de l’habitatge Els usuaris dels edificis visitats del barri de la Bordeta manifesten un problema de massa calor a l’estiu i fred a l’hivern. A part de propostes tècniques per millorar aquest problema proposem unes petites instruccions per poder millorar el funcionament de l’habitatge. Per exemple, explicar el correcte funcionament de les proteccions solars tan interiors com exteriors i col·locar-ne de noves en els casos que sigui necessari, explicar la importància de ventilar l’habitatge… Una sèrie d’instruccions que millorarien el funcionament de l’habitatge se nse la necessitat d’una gran intervenció.

7. CONCLUSIONS Un cop finalitzat el treball d’estudi tècnic sobre l’habitatge en el barri de la Bordeta, se’ns planteja un pensament auto-crític sobre la influència de la investigació realitzada. El treball pretén analitzar les problemàtiques que pateix el barri relacionades amb l’habitatge per tal de proposar millores tot procurant que aquestes, millorant les condicions de vida dels usuaris, no donin peu a la gentrificació. Així, pensem en actuacions que responen a les demandes generals detectades que no causin un gran impacte ni en la vida diària del veïnatge ni en la imatge característica del barri. Som conscients, però, de que en un treball d’escala molt reduïda tant en temps com en recursos el qual ens ha permès realitzar la visita a només 7 habitatges, els resultats obtinguts no es poden considerar estadístics, ja que no és una quantitat suficient com per generalitzar -la al barri. No obstant, hem comparat tots els casos dels que hem obtingut dades de manera que les deficiències i problemàtiques detectades siguin generals per tots ells, pel que aquestes no són a casos puntuals, sinó generalitzables, dintre de l’escala reduïda, al barri. Les problemàtiques més generalitzades que trobem als edificis i habitatges són relacionades amb els acabats. No s’han trobat problemes que afectin l’estructura, però els materials, especialment els del espais comuns, estan força desgastats. També les reduïdes dimensions del nucli d’escala i els constants obstacles que impedeixen una accessibilitat adequada. A l’interior de l’habitatge, la major problemàtica ve derivada per la falta de confort tèrmic tant a l’estiu com a l’hivern, tant per l’absència de sistemes de climatització com per la baixa qualitat d’aïllament als tancaments -finestres i façanes-. Amb aquesta extracció de dades a partir de les fitxes tècniques, hem procedit a estudiar diferents possibilitats de millora a nivell general, aplicables a tot el barri -considerant les deficiències detectades força comuns en tot el conjunt- i que intenten respondre amb la major viabilitat i coherència a les demandes del barri.

TEORIA I PROJECTES D’EDIFICACIÓ I URBANISME

210501 - TPEU - Teoria i Projectes d’Edificació i Urbanisme 210501 - TPEU - Teoría y Proyectos de Edificación y Urbanismo 210501 - TPEU - Theory and Practice of Urban and Building Design

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics 740 - UOT - Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori 756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació

Crèdits ECTS: 12

PROFESSORAT Responsable i altres: MIGUEL COROMINAS AYALA - MOISES GALLEGO OLMOS - CRISTINA JOVER FONTANALS - JORDI OLIVERAS SAMITIER Luis Felix Arranz San Vicente - Jaime Coll Lopez - Daniel Garcia Escudero - Xavier Llobet Ribeiro - Jaime Valor Montero

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Els objectius principals d’aquesta assignatura consisteixen a aprofundir en la pràctica i el desenvolupament dels projectes d’arquitectura en la seva globalitat, prestant especial atenció al procés d’elaboració de les idees i del seu raonament crític, i incidint específicament en les especificitats del projecte complex, atenent simultàniament a les seves parts constituents, en el qual es plantegen intensificacions quant al seu coneixement i també atenent a les seves relacions entre elles. ++ Aquesta assignatura estableix una intencionada relació amb l’assignatura corresponent al Projecte Fi de Carrera, en la mesura en què és un necessari complement. Les temàtiques abordades per aquesta assignatura de 12 crèdits pretenen alimentar i nodrir adequadament al coneixement necessari per a l’elaboració d’aquest projecte. Per això, els seus continguts són de caràcter divers però incisiu, on en el mateix aprofundiment de les temàtiques es busca la reflexió global del projecte, a partir de l’anàlisi i valoració de diferents exemples, que aborden tant des del punt de vista teòric com pràctic. És precisament en aquest doble vessant on es planteja abordar amb garanties el desenvolupament del projecte de l’estudiant.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut En aquesta assignatura es desenvolupen en format de lliçons i posterior discussió alguns tòpics susceptibles d’orientar i recolzar els treballs encaminats cap al Projecte Fi de Carrera. Les sessions les imparteixen professores i professors dels diferents departaments implicats i el format combinaràsessions de caràcter teòric amb sessions de tipus seminari. Índex (entre parèntesi, departament responsable) ++ L’arquitectura de la ciutat (U) ++ Arquitectura i morfologia urbana (PA) ++ Teixits urbans no consolidats (PA) ++ Intersticis urbans (PA) ++ Projectar el territori (U) ++ Paisatgisme mediambiental (PA) Index 2. ++ Paisatges culturals (U) ++ Les claus del projecte urbà (U) ++ El projecte urbà (PA) ++ Residu, reciclatge i reutilització (PA) ++ Arquitectura de la gran escala (PA) Index 3. ++ Espai públic (U) ++ Espai públic (PA) ++ Maneres d’habitar (PA) ++ Habitar en col-lectivitat (CA) ++ Arquitectures específiques (CA) ++ Arquitectures específiques (PA) ++ Disseny i producció (PA): 1. Arquitectura: territori i ciutat., 2. Arquitectura: projecte urbà. 3. Arquitectura: intervencions específiques PRIMER BLOC: SETMANES 1-4. ARQUITECTURA: TERRITORI I CIUTAT 1. París: De l’arquitectura a l’ordenança, de l’escenografia a la ciutat 2. Barcelona: La construcció de l’arquitectura de l’Eixample 3. Nova York: Controlar els gratacels, la nova sintaxi 4. Amsterdam: Dels segells i patrons a la tècnica serial, el Pla d’Extensió d?Amsterdam de 1934 5. Criteris i instruments en el projecte del territori 6. L’ordenació territorial del turisme: Un nou model de projecte turístic sobre la base del paisatge. SEGON BLOC: SETMANES 5-8. ARQUITECTURA: PROJECTE URBÀ 1. Les claus de l’èxit dels projectes urbans. Plans molt especials 2. El nou eixample residencial de Mollet del Vallès 3. Transformacions urbanes. El Clot de la Mel de Barcelona 4. Remodelació de barris d’habitatge públic: La Mina 5. El desenvolupament de l’àmbit Diagonal-Poble Nou i el 22@ 6. Plans molt especials TERCER BLOC: SETMANES 9-12. ARQUITECTURA: INTERVENCIONS ESPECÍFIQUES I ESPAI PÚBLIC 1. Espais públics de Barcelona 1981-2010 2. L’espai públic de la ciutat 3. Els elements del projecte de l’espai públic 4. El casc antic 5. L’Eixample 6. La intervenció a gran escala a la ciutat

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup gran (50/90) 60 hores/semestre Exposició oral Grup petit (10/30) 18 hores/semestre Seminari/Taller Grup petit (10/30) 18 hores/semestre Tutories Aprenentage dirigit>10 12 hores/semestre Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 192 hores/semestre

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 300h Hores grup gran: 48 h 16.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 60 h 20.00% Hores activitats dirigides: 0 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 192 h 64.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis individuals o en equip 60% 60% Avaluació de projectes 40% 40%

BIBLIOGRAFIA Bàsica · Plans molt especials. [Barcelona]: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, 2005. ISBN 8496185702. · Planeamiento urbanístico: de la controversia a la renovación. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, 2003. ISBN 8477949352. · Picon, A. Digital culture in architecture: an introduction for the design professions. Basel: Birkhäuser, 2010. ISBN 978- 3034602594. Complementària · Esteban, J. L’ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques. 2a ed.. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007. ISBN 9788498032574. · Galindo,J.; Sabaté, J.. The evolution of an urban design method. Bussum: Troth Publishers, 2002. · La práctica del urbanismo. Madrid: Síntesis, 2011. ISBN 9788497567305. · Sabaté, J. El proyecto de la calle sin nombre: los reglamentos urbanos de la edificación París-Barcelona. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 1999. ISBN 8492259477. · La Digitalización toma el mando. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222757. · The Digital Turn in Architecture 1992-2012. Chichester: Wiley, 2013. ISBN 9781119951742.

Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

MIRAR DES DEL PROJECTE ARQUITECTURA I FOTOGRAFIA BIBLIOGRAFIA Bàsica · www. esto.com (archivo Ezra Stoller) · www. gettyinstitute research.com (archivo Julius Schulman) · wwww. Hedrich-blessing (archivo Hedrich-Blessing) · www.leonardo finotti.com (archivo Leonardo Finotti) · Benjamin, W. Sobre la fotografía. Valencia: Pre-textos, 2004. ISBN 8481916145. · Berger, J. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili, 2012. ISBN 9788425218071. · Gastón, C. “Quien mira qué”. Mies van der Rohe Mies. Barcelona: Fundación Caja Arquitectos, 2013. p. 41-52. · Piñón, H. El Formalismo esencial de la arquitectura moderna [en línia]. Barcelona: Edicions UPC, 2008 [Consulta: 05/06/2015]. Disponible a: <http://hdl.handle. net/2099.3/36845>. ISBN 9788498804072. Piñón, H. Miradas intensivas. 2ª ed. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483013894. · Robinson Cervin; Herchman, Joel. Architecture transformed. A History of the Photography of Buildings from 1839 to the Present. New York: Cambridge (MA) London: The Architectural league of New York; The MITT, 1987. ISBN 0262181215. · Acústica visual: la modernidad de Julius Shulman. Barcelona: Fundación Caja Arquitectos, 2013. ISBN 8437009411292. · Smith, G. E. K. Looking at architecture. New York: Harry N. Abrams, Inc, 1990. ISBN 0810935562. · Wölfflin, H. Reflexiones sobre la historia del arte. Barcelona: Península, 1988. ISBN 8427927728. · Worringer, W. Abstracció i empatia: una contribució a la psicologia de l’estil. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 8429725628. · Zimmerman, C. Photographic architecture in the twentieth century. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2014. ISBN 9780816683352.

210511 - Mirar des del Projecte. Arquitectura i Fotografia 210511 - Mirar desde el Proyecto. Arquitectura y Fotografía 210511 - Looking From the Project. Architecture and Photography

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

735 - PA - Departament de Projectes Arquitectònics

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: CRISTINA GASTON GUIRAO Andrea Parga

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Desarrollar la capacidad para explorar y valorar los atributos visuales de los elementos arquitectónicos en los distintos niveles de proyecto desde el emplazamiento hasta el detalle constructivo. ++ Poner en relación la construcción formal y material del edificio y distinguir ámbitos de dominio visual. ++ Reconocer la posición relativa del observador en el proyecto y respecto al mundo para prever la experiencia sensible del edificio que tendrá como usuario. ++ Ampliar la conciencia sobre las diferentes posibilidades de usos de la imagen durante el proceso de proyecto. ++ Formar capacidad criticar sobre el contenido gráfico y el discurso verbal de los medios de difusión arquitectónicos. ++ Mejorar la coordinación del discurso verbal con el discurso visual en el desarrollo del proyecto y en el proceso de su explicación y comunicación posterior. ++ Desvelar la pluralidad de valores que la fotografía encierra, más allá de proporcionar evidencia de una realidad construida, en tanto instrumento que ensancha nuestra experiencia perceptiva y renueva nuestra sensibilidad visual.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut ++ Ver es una experiencia compleja. Mirar es un acto de elección, sólo vemos aquello a lo que miramos. John Berger, en la primera secuencia de una legendaria una serie de televisión para la BBC titulada Ways of seeing, explicaba de modo breve y certero como el mirar establece nuestro lugar respecto al mundo que nos rodea, que nunca vemos una cosa sola y siempre lo hacemos con relación a nosotros. Estas consideraciones, que en principio iban dirigidas a un público en general, tienen importantes resonancias en el trabajo del arquitecto cuya actividad de proyecto le exige no sólo mantener los ojos bien abiertos en todo momento sino también requiere prever: ver por adelantado. Por otra parte no se suele reparar en que la mayoría de la arquitectura la conocemos gracias a sus fotografías sin reconocer la importancia que estas imágenes han tenido y tienen en dar forma a nuestra percepción de la realidad. A veces se menosprecia la fotografía arquitectónica considerándola mero vehículo para la promoción del arquitecto asignándole el estatus de imagen de anuncio en lugar de concederle constituir la mejor representación de los atributos formales y visuales de la arquitectura. ++ Hoy en día, la tecnología digital e internet han hecho la creación y difusión de la imagen más inmediata, accesible y prolífera que nunca. La capacidad de fotografiar la arquitectura y difundirla se ha desplazado desde los profesionales hacia el propio arquitecto. A ello se suma el hecho de que los programas de CAD lleven incorporadas utilidades que emulan exactamente las de una cámara fotográfica. Lo que permite al arquitecto adelantarse a la realización de las obras y al propio fotógrafo. Todo ello acelera la dinámica entre ambas disciplinas. El curso revisa estas interacciones con relación al proyecto arquitectónico pero no se ocupa de la técnica fotográfica en sí, sino, de la imagen fotográfica en tanto instrumento para aprender a mirar, como recurso de la imaginación creativa y para el reconocimiento del espacio y del entorno construido. ++ Para el acercamiento a estos temas las sesiones combinan la impartición de clases teóricas con el desarrollo de un ejercicio práctico y la participación en actividades complementarias. ++ Los contenidos impartidos están relacionados con la investigación que desarrolla el grupo Form + en proyectos I+D+I financiados por el Ministerio de Economía y Competitividad y fondos Feder. El estudiante de la asignatura tiene posibilidad de acceder a una red de investigación nacional e internacional sobre la fotografía y la arquitectura.

Temario del curso 2015_2016 10.02.2016 L-01_ Modos de ver la arquitectura. 17.02.2016 L-02_ Google Street View. La arquitectura a pie de calle. 24.02.2016 L-03_ La fotografía en las explicaciones de arquitectura: revistas, libros y exposiciones I 02.03.2016 L-04_ La fotografía en las explicaciones de arquitectura: revistas, libros y exposiciones II 09.03.2016 L-05_ Criterios visuales en la arquitectura de Mies: de los espacios de exposición a la ciudad 16.03.2016 L-06_ Los fotógrafos de arquitectura I : Julius Shulman 31.03.2016 Seminario 01.04.2016 Seminario 06.04.2016 L-07_ Prácticas fotográficas contemporáneas 13.04.2016 Taller 20.04.2016 L-08_ Los fotógrafos de arquitectura II: Stoller/Hendrich-Blessing 27.04.2016 L-09_ Arquitectos fotógrafos 04.05.2016 L-10_ La fotografía virtual y el modelo digital en el proyecto de arquitectura Las lecciones del temario revisan las diferentes prácticas fotográficas que inciden en el proyecto de arquitectura. Cada sesión se desarrolla alrededor de una obra de arquitectura como base de referencia que ayuda a discernir el sentido de la distinta información fotográfica relacionada. Actividades relacionadas Seminario Internacional de Arquitectura y Fotografía que se celebra anualmente en el edificio HUB, gracias a la colaboración del Arquinfad.

Proyectos de investigación financiados relacionados RECUPERACIÓN Y DIFUSIÓN DE LOS ARCHIVOS FOTOGRÁFICOS DE LA ARQUITECTURA MODERNA PARA EL DESARROLLO DE UN PATRIMONIO VISUAL OPERATIVO. Referencia: HAR2013-45096-R. Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016. Ministerio de Economía y Competitividad. 2014- 2017 ARQUITECTURA, FOTOGRAFÍA Y CIUDAD: GEOLOCALIZACIÓN Y ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS REGISTROS. Referencia: HAR2016-76583-R Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016. Ministerio de Economía y Competitividad. 2017-2019 Webs relacionadas http: click.upc.edu www. form.mas.upc.edu Ejercicio práctico Las fotografías, entre los documentos gráficos que nos acercan la arquitectura, tienen el atributo específico de proveer la evidencia visual del edificio en su lugar de localización: proporcionando a lo observado y al observador, al mismo tiempo, un lugar en el mundo. Para la realización del ejercicio el profesor asigna a cada alumno una intervención arquitectónica ejemplar que sea accesible virtualmente mediante plataformas digitales -Google-Earth, Street View, Bing Maps- a través de internet, y sobre las que se pueda conseguir documentación fotográfica de época de calidad. Se busca que el alumno adquiera conciencia de los edificios a día de hoy, desde su contemporaneidad: de lo que nuestra experiencia nos habilita, de cómo nos aproximamos a ellos y a sus impresiones fotográficas, entendiendo el marco en el que se nos ofrecen. El alumno ha de elaborar un dossier, un pequeño fotolibro en formato din A5, sin texto, a partir de una selección de las imágenes reunidas. La secuencia visual debe transmitir de modo elocuente y significativo las relaciones a diferentes escalas de la intervención con el territorio, la ciudad, la calle y la manzana, a pie de calle –. Para la compilación se considera material fotográfico en su sentido amplio. Se incorporará las fuentes de origen y autoría de cada imagen. Un anexo puede incorporar material complementario: planimetría, esquemas, y bibliografía.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup (20/40) 10 Seminari/Taller Grup (20/40) 20 Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 95 hores/semestre

Classes magistrals que antecedeixen a les sessions de posada en comú del treball dels estudiants. Es pretén predomini del discurs visual sobre el verbal en les presentacions, tant per part del professor com de l’alumne.

Hores totals de dedicació de l’estudiantat Dedicació total: 125h Hores grup gran: 15 h 12.00% Hores grup petit: 15 h 12.00% Hores aprenentatge autònom: 95 h 76.00%

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Treballs i exercicis individuals o en equip 100 % 100% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210511 - Mirar des del Projecte. Arquitectura i Fotografia 210511 - Mirar desde el Proyecto. Arquitectura y Fotografía 210511 - Looking From the Project. Architecture and Photography Contenidos/ Temario de la asignatura Ver es una experiencia compleja. Mirar es un acto de elección, sólo vemos aquello a lo que miramos. John Berger, en la primera secuencia de una legendaria una serie de televisión para la BBC titulada Ways of seeing, explicaba de modo breve y certero como el mirar establece nuestro lugar respecto al mundo que nos rodea, que nunca vemos una cosa sola y siempre lo hacemos con relación a nosotros. Estas consideraciones, que en principio iban dirigidas a un público en general, tienen importantes resonancias en el trabajo del arquitecto cuya actividad de proyecto le exige no sólo mantener los ojos bien abiertos en todo momento sino también requiere prever: ver por adelantado. Por otra parte no se suele reparar en que la mayoría de la arquitectura la conocemos gracias a sus fotografías sin reconocer la importancia que estas imágenes han tenido y tienen en dar forma a nuestra percepción de la realidad. A veces se menosprecia la fotografía arquitectónica considerándola mero vehículo para la promoción del arquitecto asignándole el estatus de imagen de anuncio en lugar de concederle constituir la mejor representación de los atributos formales y visuales de la arquitectura. Hoy en día, la tecnología digital e internet han hecho la creación y difusión de la imagen más inmediata, accesible y prolífera que nunca. La capacidad de fotografiar la arquitectura y difundirla se ha desplazado desde los profesionales hacia el propio arquitecto. A ello se suma el hecho de que los programas de CAD lleven incorporadas utilidades que emulan exactamente las de una cámara fotográfica. Lo que permite al arquitecto adelantarse a la realización de las obras y al propio fotógrafo. Todo ello acelera la dinámica entre ambas disciplinas. El curso revisa estas interacciones con relación al proyecto arquitectónico pero no se ocupa de la técnica fotográfica en sí, sino, de la imagen fotográfica en tanto instrumento para aprender a mirar, como recurso de la imaginación creativa y para el reconocimiento del espacio y del entorno construido. Para el acercamiento a estos temas las sesiones combinan la impartición de clases teóricas con el desarrollo de un ejercicio práctico y la participación en actividades complementarias. Los contenidos impartidos están relacionados con la investigación que desarrolla el grupo Form + en proyectos I+D+I financiados por el Ministerio de Economía y Competitividad y fondos Feder. El estudiante de la asignatura tiene posibilidad de acceder a una red de investigación nacional e internacional sobre la fotografía y la arquitectura. Objetivos de aprendizaje de la asignatura _ Desarrollar la capacidad para explorar y valorar los atributos visuales de los elementos arquitectónicos en los distintos niveles de proyecto desde el emplazamiento hasta el detalle constructivo. _ Poner en relación la construcción formal y material del edificio y distinguir ámbitos de dominio visual. _ Reconocer la posición relativa del observador en el proyecto y respecto al mundo para prever la experiencia sensible del edificio que tendrá como usuario. _ Ampliar la conciencia sobre las diferentes posibilidades de usos de la imagen durante el proceso de proyecto. _ Formar capacidad criticar sobre el contenido gráfico y el discurso verbal de los medios de difusión arquitectónicos. _ Mejorar la coordinación del discurso verbal con el discurso visual en el desarrollo del proyecto y en el proceso de su explicación y comunicación posterior. _ Desvelar la pluralidad de valores que la fotografía encierra, más allá de proporcionar evidencia de una realidad construida, en tanto instrumento que ensancha nuestra experiencia perceptiva y renueva nuestra sensibilidad visual. Temario del curso 2015_2016 Las 10 lecciones del temario revisan las diferentes prácticas fotográficas que inciden en el proyecto de arquitectura. Cada sesión se desarrolla alrededor de una obra de arquitectura como base de referencia que ayuda a discernir el sentido de la distinta información fotográfica relacionada.

L-01_ Modos de ver la arquitectura. L-02_ Google Street View. La arquitectura a pie de calle. L-03_ La fotografía en las explicaciones de arquitectura: revistas, libros y exposiciones I L-04_ La fotografía en las explicaciones de arquitectura: revistas, libros y exposiciones II L-05_ Criterios visuales en la arquitectura de Mies: de los espacios de exposición a la ciudad L-06_ Los fotógrafos de arquitectura I : Julius Shulman L-07_ Prácticas fotográﬁcas contemporáneas L-08_ Los fotógrafos de arquitectura II: Stoller/Hendrich-Blessing L-09_ Arquitectos fotógrafos L-10_ La fotografía virtual y el modelo digital en el proyecto de arquitectura

CLICK 1

Actividades relacionadas

FOTOGRAFÍA COMO ARQUITECTURA

MÁSTER HABILITANTE. CURSO 2015-2016. DPA. ETSAB

Mirar desde el proyecto. Arquitectura y fotografía

Ejercicio práctico

TRABAJOS DE LOS ALUMNOS

Paula Poblet Parcet

Bibliografía www.esto.com (archivo on-line Ezra Stoller) www.gettyinstitute research.com (archivo on-line Julius Schulman) www.Hedrich-blessing (archivo on-line Hedrich-Blessing) www.leonardo ﬁnotti.com (archivo on-line Leonardo Finotti)

Iker Gómez Lejarza

of the Photography of Buildings from 1839 to the Present. Cambridge (Massachussets) London: The Massachusetts institute of Technology and The Architectural league of New York, 1987 _Shulman, Julius. Visual acustics. Barcelona: Fundación Caja Arquitectos, 2013. DVD + libreto.V.O Inglés, EEUU, 2009.

Josep Piqué Montaner

Seminario Internacional de Arquitectura y Fotografía que se celebra anualmente en elentre edificio gracias gráfi a la colaboración del Arquinfad. Las fotografías, losHUB, documentos cos que nos acercan la arquitectura, tienen el atributo específico de proveer la evidencia visual Proyectos financiados relacionadosa lo observado y del edificiode eninvestigación su lugar de localización: proporcionando al observador, al mismo tiempo, un lugar en el mundo. RECUPERACIÓN Y DIFUSIÓN DE LOS ARCHIVOS FOTOGRÁFICOS DE LAla ARQUITECTURA MODERNA PARA asigna EL DESARROLLO DEuna UN Para realización del ejercicio el profesor a cada alumno PATRIMONIO VISUAL OPERATIVO. HAR2013-45096-R. intervención arquitectónica ejemplar Referencia: que sea accesible virtualmente Plan Estatalplataformas de Investigación Científi ca y Técnica y de View, Innovación 2013- a mediante digitales -Google-Earth, Street Bing Maps2016. de Economía Competitividad. 2014- 2017 travésMinisterio de internet, y sobre lasy que se pueda conseguir documentación fotográfica de época de calidad. Se busca que el alumno adquiera ARQUITECTURA, Y CIUDAD: GEOLOCALIZACIÓN Y conciencia de los FOTOGRAFÍA edificios a día de hoy, desde su contemporaneidad: ESTUDIO DE nos LOShabilita, REGISTROS. Referencia: HAR2016de lo que COMPARATIVO nuestra experiencia de cómo nos aproximamos a 76583-R. Estatal de Investigación ca y Técnica y de ellos y a Plan sus impresiones fotográficas, Científi entendiendo el marco en el que Innovación 2013-2016. Ministerio de Economía y Competitividad. 2017se nos ofrecen. 2019 El alumno ha de elaborar un dossier, un pequeño fotolibro en formato Webs relacionadas din A5, sin texto, a partir de una selección de las imágenes reunidas. La secuencia visual debe transmitir de modo elocuente y significativo https//: click.upc.edu las relaciones a diferentes escalas de la intervención con el territorio, la www. formas.upc.edu ciudad, la calle y la manzana, a pie de calle –. Para la compilación se perfi l facebook: @click.upc considera material fotográfico en su sentido amplio. Se incorporará las canal youtube: Clicky Upc fuentes de origen autoría de cada imagen. Un anexo puede incorporar material complementario: planimetría, esquemas, y bibliografía.

Judith Casas

PROJECTES D’ESTRUCTURES A L’ARQUITECTURA BIBLIOGRAFIA Bàsica · Salvadori, M. Estructuras para arquitectos. 3ª ed. Buenos Aires: Nobuko, 2005. ISBN 9789875840058. · Calavera, J. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón: en masa, armado, pretensado. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones (INTEMAC), 1999. ISBN 9788488764058. · Gordon, J. E. Estructuras: o por qué las cosas no se caen. Madrid: Calamar, 2004. ISBN 8496235068.

210507 - PEA - Projectes d’Estructures a l’Arquitectura 210507 - PEA - Proyectos de Estructuras en la Arquitectura 210507 - PEA - Structural Projects in Architecture

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

753 - TA - Departament de Tecnologia de l’Arquitectura

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable i altres: JAUME ALENTORN PUIGCERVER - ALBERT ALBAREDA VALLS

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ L’alumne sintetitzarà els coneixements d’estructures que ha après durant el grau de cara a enfocar-los cap al dia a dia del món professional. L’objectiu és que sigui capaç no només d’encaixar una estructura en el procés del projecte, sinó també de redactar-ne el projecte executiu d’estructura en condicions. ++ Moltes vegades, l’estructura comença a plantejar-se en fases ja avançades del procés de disseny dels projectes arquitectònics. Això fa que, sovint, la introducció dels elements estructurals comporti unes implicacions importants a nivell d’arquitectura que fan que el projecte perdi força conceptual o que se ’n modifiqui l’essència. Per contra, si l’estructura entra ja des d’una primera fase de disseny, aquesta pot reforçar o fins i tot millorar molts cops l’essència d’un projecte. ++ Sovint no es té en compte l’estructura des del minut zero pel simple desconeixement de les implicacions estructurals. En aquesta assignatura es proposa treballar sobretot aquest aspecte, com a síntesi de tot allò que s’ha après durant els cursos de grau, de cara a afrontar millor i amb més garanties qualsevol projecte arquitectònic. ++ Es vol fer èmfasi en l’encaix estructural durant tot el procés projectual, així com en la metodologia de representació i de configuració de qualsevol projecte executiu d’estructura. D’aquesta manera, es pretén explicar i detallar cadascuna de les fases en què intervé l’estructura en un projecte qualsevol, i donar les eines per a que l’alumne pugui sintetitzar els coneixements adquirits durant el grau i alhora acabar el màster habilitant amb unes habilitats pròximes a la realitat professional de l’encaix i projecte executiu d’estructures.

Competències de la titulació a les que contribueix el contingut Es vol explicar i treballar l’encaix estructural en els projectes, per la qual cosa s’explicaran diverses estratègies reals de projectar a través de l’arquitectura. En una segona part del curs s’explicarà com enfocar seriosament un projecte executiu d’estructures. EL CURS ES PLANTEJA DIVIDIT EN 2 PARTS: 1) L’ENCAIX ESTRUCTURAL. S’explicaran diverses estratègies d’encaixar elements estructurals en projectes reals, més o menys complicats, d’arquitectes coneguts. Així mateix s’explicaran també inconvenients, tipologies i consideracions a tenir en compte en fase de projecte bàsic. 2) EL PROJECTE EXECUTIU. S’explicaran totes les particularitats del projecte executiu d’estructures, com cal dibuixar i presentar els plànols, els detalls constructius, etc. Es farà especial èmfasi en el refinament del disseny estructural de cara a simplificar i optimitzar el procés d’obra. Per a fer-ho s’ajudaran les classes amb casos reals de projectes i d’obres en els que el professorat s’ajudarà per explicar. Es vol fer èmfasi també amb la memòria de càlcul, quins aparells cal que contingui i quins capítols. De la mateixa manera, es reserva un parell de sessions al final del curs dedicades als amidaments en general i d’estructures en particular.

Normes de realització de les activitats El sistema d’avaluació de l’assignatura serà a través de la realització d’un projecte concret en grups de 2 alumnes. Es demanarà resoldre l’encaix d’una determinada estructura de la millor manera, i redactar alguns dels documents més significatius del projecte executiu. L’avaluació dels projectes serà pública i amb tribunal l’últim dia del curs. L’examen final per a aquells que no vagin a l’avaluació continuada es basarà en un exercici llarg pràctic que s’haurà de desenvolupar a l’escola.

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores setmana Lliçó magistral Grup (20/40) 15 Seminari/Taller Grup (20/40) 15 Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 95 hores/semestre

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 100% Avaluació de projectes 100% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

210507 - PEA - Projectes d’Estructures a l’Arquitectura 210507 - PEA - Proyectos de Estructuras en la Arquitectura 210507 - PEA - Structural Projects in Architecture

Slow food

Albareda Valls Albert

NOVES ESTRATÈGIES

REPRESENTACIÓ D’ARQUITECTURA BIBLIOGRAFIA

Bàsica · Allen, S. Points + lines: diagrams and projects for the city. New York, [NY]: Princeton Architectural Press, 1999. ISBN 1568981554. · Hensel, M.; Menges, A.; Weinstock, M. Emergent technologies and design: towards a biological paradigm for architecture. Oxon; New York: Routledge, 2010. ISBN 9780415493437. · Frei, O. Occupying and connecting: thoughts on territories and spheres of influence with particular reference to human settlement. Stuttgart: Axel Menges, 2009. ISBN 9783932565113. · Montaner, Josep M. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425221903. · Pensado a Mano: La Arquitectura de Flores & Prats. México, D.F: Arquine, 2014. ISBN 9786077784746. Complementària · Allen, S.; McQuade, M. Landform building: architecture’s new terrain. Baden; Princeton, N.J.: Lars Müller; Princeton University School of Architecture, 2011. ISBN 9783037782231. · Allen, S. Sites & stations: provisional utopias: architecture and utopia in the contemporary city. New York: Luisiana Press, 1998. ISBN 1882791037. · Allen, S. Practice: architecture, technique + representation. Expanded 2nd ed.. Nueva York: Routledge/Taylor and Francis Group, 2009. ISBN 9780415776257. · Gramazio, F.; Kolher, M. Digital materiality in architecture. Baden: Lars Müller Publishers, 2008. ISBN 978-3037781227. · Flight Assembled Architecture. Orleans: Editions Hyx, 2013. ISBN 9782910385767. · Space reader: heterogeneous space in architecture. Chichester: Wiley, 2009. ISBN 9780470519431. · Computational architecture: digital designing tools and manufacturing techniques. Amsterdam: Bis Publishers, 2012. ISBN 978-9063692872. · Silver, M. Reading drawing building. New York: Princeton Architectural Press, 1997. ISBN 1568980795.

210508 - TRA NE - Taller de Representació d’Arquitectura. Noves Estratègies 210508 - TRA NE - Taller de Representación de Arquitectura. Nuevas Estrategias 210508 - TRA NE - Architectural Representation Workshop:New Approaches

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable: HECTOR MENDOZA RAMIREZ

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Lliçó magistral / mètode expositiu Exposició oral Seminaris/tallers Activitats No Presencials Treball autònom

Grup 20/40 20/40 20/40

Hores / semestre 10 5 15 Hores / semestre 95

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA ++ Potenciar la importància que tenen les eines de representació de l’arquitectura en els processos del projecte: anàlisi, exploració, definició i comunicació. ++ Experimentació de noves formes de representació gràfica, incloent la possibilitat d’utilització de tècniques híbrides, analògiques i digitals. ++ Desenvolupar la capacitat de la comunicació oral i escrita sobre els resultats de l’aprenentatge, i la participació en debats sobre temes de la pròpia especialitat i la seva posterior recol-lecció en un portafoli gràfic i crític. ++ Aplicarà els coneixements adquirits durant el curs en les diferents fases del projecte final de carrera i reforçarà tècniques que podrà aplicar en l’exercici professional posterior.

HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT Dedicació total: 125h Hores grup gran: 15 h 12.00% Hores grup mitjà: 0 h 0.00% Hores grup petit: 15 h 12.00% Hores activitats dirigides: 0 h 0.00% Hores aprenentatge autònom: 95 h 76.00%

CONTINGUTS Les classes teòriques i tallers aniran de la mà dels objectius dels enunciats específics plantejats en el curs de projectes, de manera que la representació del projecte arquitectònic contemporani pugui ser implementada en les seves diferents fases, aportant eines d’anàlisis i exploració en els inicis del projecte, així com eines més definitòries, de comunicació, producció o fabricació en les fases finals. Es buscarà anar més enllà de la utilització de solucions normalitzades, sent d’interès potenciar la capacitat creativa dels estudiants per aprofundir en les singularitats de cada projecte i la seva intencionalitat. Ja que es tracta d’una assignatura experimental, serà fonamental l’aportació de l’estudiant en el transcurs del seu treball, i la del professor com a interlocutor actiu i encoratjador del procés creatiu de l’alumnat.

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 60% 60% Treballs i exercicis individuals o en equip 40% 40% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

NORMES DE REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS Sistema d’avaluació: ++ Resultat del Taller 60% ++ Memòria final 40% Es valorarà especialment: ++ el rigor en el treball ++ la capacitat de proposta i creativitat ++ el procés de recerca tècnica i innovació

MONA HATOUM | RELATION WITH THE NATURE

WANG SHU | THE RELATIONSHIIP WITH NATURE

EMOTION INTERACTION BETWEEN CITIZEN & PROJECT

MONA HATOUM | EMOTION INTERACTION BETWEEN CITIZEN & PROJECT

HE LOU XUAN Chinese traditional modernism building

INTERACTION

| Different view played with people,

| A experienced route onth eroof which could go up and down

which makes people feel inspiration and think imagine

"Suspended"

"Impenetrable" 2009 - Detail

"Corrience subyacente" 2004

He lou Xuan | Tradition Case Study

Drowning Sorrow (2002)

Outline of Mountain

Big space connect to the nature

WA SHAN Chinese new modernism building

MONA HATOUM | PATTERN

FOREST

SAND

LINE

GRID

MICROBIOLOGY

Roof of Wang Shan

SOLID

LINE

Outline of Mountain

which makes people feel inspiration and think imagine

| provide a big space for people to have different kind of activities .

"Light Sentence" 1992

Big space connect to the nature

GRID

SYSTEM

"Impenetrable"

WANG SHU | PATTERN "Cellules" 2012 - 2013

DETAIL OF AXO

Activity

"Light Sentence" 1992

"Impenetrable" 2009

"Cellules" 2012 - 2013

Using nail to fix

Wood stick

Using nail to fix

"Light Sentence"

STRAIGHT

"Impentrable"

Leisure walking route AXO

Graphic interpretation

First layer

Graphic interpretation

Wood truss consist of three layer

THIN STRUCTURE BIG SPACE

Wood trusses support the roof

Wood truss

ELEVATION

ORGANIC

Graphic interpretation

"Undercurrent (red)" 2008

"Corrience subyacente" 2004

first layer

Graphic interpretation

second layer

third layer

MONA HATOUM | FUNCTION INTERACTION BETWEEN CITIZEN & PROJECT

"Impenetrable" 2009

WANG SHU | FUNCTIONN INTERACTION BETWEEN CITIZEN & PROJECT

CONCEPT FROM MONA & WANGSHU | TRANSFER THE NATURE TO THE CITY

SYSTEM & PRODUCT APPLICATION THINKING

THE WORLD CHANGED, BUT THE RELATION BETWEEN NATURE AND HUMAN NOT CHANGE.

THE SOCIETY CHANGED, BUT THE RELATION BETWEEN NATURE AND HUMAN NOT CHANGE.

THE FUNCTION OF ARCHITECTURE CHANGED, BUT THE RELATION BETWEEN NATURE AND HUMAN NOT CHANGE.

THE LIFESTYLE CHANGED, BUT THE RELATION BETWEEN NATURE AND HUMAN NOT CHANGE.

PATTERN | GRID SYSTEM

PATTERN | STRIPE SYSTEM

SYSTEM - PRODUCT

PATTERN | CURVE SYSTEM

PATTERN | GRID SYSTEM

SYSTEM & UNIT RESEARCH

4-FACE VOLUME

SYSTEM & UNIT RESEARCH

Length Of Each Side | 1M

5 Pieces Group 2D Direction

Front View

20 Pieces Group 3D Direction

60 Degree Triangle ( Plan ) Roof

Length Of Each Side | 1M

6-FACE VOLUME

3 Pieces Group 2D Direction

Front View

18 Pieces Group 3D Direction

12 Surface Group

Swimming Pool

60 Degree Triangle | 2D Direction

8-FACE VOLUME

Length Of Each Side | 1M

Front View

12-FACE VOLUME

Length Of Each Side | 0.5M

Front View

3 Pieces Group 2D Direction

22 Pieces Group 3D Direction

3 Pieces Group 2D Direction

18 Pieces Group 3D Direction

18 Surface Group

90 Degree Cube 60 Degree Triangle

72 Degree Triangle ( Plan)

SYSTEM - PRODUCT

MAKING & CONSTRUCTION PROCESS

CONCEPT INTO COLLAGE | BIG SWIMMING POOL FOR THE CITY

SEARCHING SUPPLIER OF ETFE MATIERIAL

DRAW SHAPE ON THE PIECE

ETFE MATIERIAL

DRAW SHAPE ON THE PIECE

MACHINE FOR DIVIDE THE PIECE

USING KNIFE TO CUT THE PIECES

FIND WELD MACHINE TO WELD

SEARCHING AIR VALVE IN MARKET

WELD MACHINE

THE COMBINATION LINE PUTTING AIR VALVE IN THE PIECE

FIND NITROGEN

FIND AIR MACHINE TO PUT AIR INSIDE PROFESSIONAL HOE FOR PUTTING AIR

AIR VALVE

AIR MACHINE

MAKE THE HOLE IN PIECES

FIND PLASTIC BRIDLE IN MARKET

PUTTING HOLE IN PIECES

PLASTIC BRIDLE

GROUP THE UNIT

GROUP ALL THE UNIT

CONCEPT INTO COLLAGE | BIG BED FOR THE CITY

CONCEPT INTO COLLAGE | BIG ROOF FOR THE CITY

MARKET

WEDDING

CONCEPT INTO COLLAGE | BIG ROOF FOR THE CITY

Physical model

MARKET

EXHIBITION

WEDDING

FESTIVAL

Making process

MARKET

Test process

Swimming pool on the sea for the city

Bed in Park for the city

TÈCNIQUES DE MODELATGE I PRODUCCIÓ DIGITAL BIBLIOGRAFIA Bàsica · Coloma, E. Tecnologia BIM per al disseny arquitectònic/ Director: Joaquim Regot Marimón. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Departament de Expressió Gràfica Arquitectònica I, 2011. · Deutsch, R. BIM and integrated design: strategies for architectural practice. Boston: The American Institute of Architects, 2011. ISBN 9780470572511. · Kensek, K.M.; Noble, D.E. Building information modeling: BIM in current and future practice. Indianapolis, IN: Wiley, 2014. ISBN 978-1118766309. · Warnier, C. Printing things: visions and essentials for 3D printing. Berlin: Gestalten, 2014. ISBN 9783899555165. Complementària · Hardin, B. BIM and construction modeling: proven tools, methods and workflows. Indianapolis: Wiley, 2009. ISBN 9780470402351. · Coloma, E. Introducción a la tecnología BIM. Barcelona: Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, Secció de Geometria Descriptiva, ETSAB, UPC, 2008. ISBN 9788495249449. · Soler, J. “Form Finding” y fabricación digital en hormigón armado [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Departament d’Enginyeria de la Construcció, 2013 [Consulta: 05/06/2015]. Disponible a: <http://upcommons. upc.edu/pfc/handle/2099.1/19680>. · Coloma, E. Definir BIM, model, representació i vista. Barcelona: Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, Secció de Geometria Descriptiva, ETSAB, UPC, 2010. ISBN 9788495249524.

210509 - TMPD - Tècniques de Modelatge i Producció Digital Orientades al Desenvolupament de Solucions Constructives 210509 - TMPD - Técnicas de Modelado y Producción Digital Orientadas al Desarrollo de Soluciones Constructivas 210509 - TMPD - Modelling Techniques and Digital Production for Constructive Solutions Development

Unitat responsable:

210 - ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Unitat que imparteix:

718 - EGA I - Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I

Crèdits ECTS: 5

PROFESSORAT Responsable: ISIDRO NAVARRO DELGADO

METODOLOGIES DOCENTS Activitats presencials Grup Hores / semestre Lliçó magistral 20/40 10 Exposició oral 20/40 5 Seminari/Taller 20/40 15 Activitats No Presencials Treball autònom

Hores semestre 95

OBJECTIUS D’APRENENTATGE DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura té com a objectiu aprofundir en el coneixement de les tecnologies BIM (Building Information Modeling). ++ Aconseguir les aptituds necessàries per a poder gestionar de forma integrada la documentació d’un projecte de disseny d’una edificació. ++ Saber coordinar els diferents agents implicats en el procés edificatiu, i la seva gestió. ++ Tenir la capacitat de combinar amb diferents eines especialitzades l’anàlisi de la informació i el tractament de dades. ++ Adquirir els coneixements necessaris per poder integrar dissenys propis en les estructures paramètriques del BIM. ++ Adquirir aptituds per a la coordinació d’equips entorn a un treball comú.

CONTINGUTS Utilització de models gràfics per al control del procés constructiu. ++ ++ ++ ++

Eines actuals per al control de l’edificació. Prefabricació digital i industrialització del procés constructiu. Integració d’elements de disseny en estructures paramètriques. Treball amb components paramètrics. Aplicacions sobre la coordinació de treballs en diferents equips.

Disseny orientat a la producció digital (CAD CAM). ++ Arxius d’utilització en processos de fabricació digital. ++ Determinació de sistemes per a diferents opcions de generació de models i prototips. Sistemes làser i d’impressió 3D.

SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema Avaluació Continuada Avaluació Final Proves de resposta llarga 100% Treballs i exercicis individuals o en equip 70% Avaluació de projectes 30% Avaluació continuada L’avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l’estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s’estableixin. Avaluació final Si l’avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs).

NORMES DE REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS ++ ++ ++ ++

L’avaluació continuada serà sobre la base de la resolució d’exercicis plantejats en classe sobre el projecte que s’estigui desenvolupant en el Màster. Els exercicis podran ser de caràcter personal o en equip. S’avaluarà la utilització de les metodologies exposades a les classes emprades en el desenvolupament del projecte. L’avaluació final es farà amb una prova personal del coneixement i aplicació de les metodologies desenvolupades en el curs.