El Verí del Foc núm. 1

CRÈDITS Fanzine editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) Equip de redacció Anna I Calvo, Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Sergio Antolí, Rafa Tortosa, Manolo Roca. Coberta i maquetació covanegradisseny Col·laboradors literaris Juan R. Alcocer, Sergio Bono, Enrique Cerdà, Carlos Pérez, Verònica Llopis, Ignasi Lloret, Fabian Navarro, Amadeo Perales, Rafa Tortosa. Col·laboradors gràfics Paco Roca. Fotografies José Lluch, Rafa Tortosa, Arxiu Antoni Grau, Arxiu Comissió. Impressió Matéu impressors, s. l.

Aquest fanzine és el suplement cultural del llibre de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva de 2007, per tan es distribueïx conjuntament amb aquest. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

UNA IMATGE I VINT LÍNIES

Sumari

Nostàlgia Fabian Navarro · José Lluch Collins, que rotllo! Amadeo Perales · José LLuch Per què cremen els monuments? Enrique Cerdà · José LLuch

7 8 10 12

LA FALLA DE PAPER Mals olors Paco Roca · blaibellver

F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES Julio Portet, una vida dedicada a la artesania E. de Redacció La indumentària valenciana, passat, present i futur Verònica Llopis El pasdoble, un ingredient important en la festa fallera Ignasi Lloret 75 aniversari de la JLF Juan Ramón Alcocer El meravellòs món del Circ faller ErXexo El foro faller i internet Carlos Pérez Manolo Blanco i les falles plantades al barri E. de Redacció La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals Rafa Tortosa El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985) Rafa Tortosa

MISCEL·LÀNIA 2006

21 25 35 39 43 47 51 59 63

EDITORIAL

s presentem, fallers i no tant fallers, una publicació en forma de fanzine, que pretén ser una gran calaix que continga substàncies falleres. Amb açò volem servir per a entretindre a l’estimat lector, fer reflexionar al món faller amb les opinions dels col·laboradors o servir de base per a l’estudi en qualsevol àmbit de les falles.

Les falles, verí del foc

El títol ben ve a indicar el que són les falles per als malats, terminals o en fase d’iniciació, d’aquesta festa: un vertader verí, un verí que no mata però et fa tornar-te boig. Si els pecats capitals foren huit, estem segurs que per als fallers, l’octau seria la falla. El fanzine, l’hem estructurat en quatre apartats ben diferenciats. El primer l’hem anomenat Una imatge i vint línies on hem proposat als escriptors que, a partir d’una imatge, reflectixen en paraules el que imaginen o pensen veient la imatge. Us invitem a desenvolupar la vostra imaginació i munteu la vostra història. La falla de paper és el segon apartat. Paco Roca ens presenta un esbós de falla i blaibellver ha fet els versets com si d’una falla es tractara però que no passarà del paper, només serveix per repassar l’actualitat fallera. A l’apartat F de festa, flama, foc, fum, falles s’inclouen els articles referents a les falles. Trobem diversos escrits referits a distintes vessants de la festa. Trobem articles d’indumentària, pintes i música, ingredients de les falles. Després ens endinsem en l’opinió repassant els 75 anys de la JLF, el congrés faller i el fòrum d’internet. La tercera part de l’article el deixem per a la història i els monuments. La falla de la Música Vella de l’any 1932, La figura de Manolo Blanco i l’article interactiu dels Primers Premis de les falles de Xàtiva en l’època entre 1964 i 1985. Les altres èpoques les podrem trobar als llibres de la falles Benlloch - Alexandre VI (1932-1963) i República Argentina (1986-2006). El darrer apartat, Miscel·lània 2006, repassa els premis fallers xativins de l’any passat amb dades i fotografies. Gaudiu del fanzine i, sobretot, de les falles.

Una imatge i vint linies

UNA IMATGE IMATGE II UNA VINT PARAULES PARAULES VINT

Una imatge i vint linies

l mirar aquesta imatge no puc evitar la nostàlgia, el record, temps passats. Era sense dubte el punt culminant i final dels millors moments per a mi. Igual m’ho plantegen fa uns anys i no puc dir el mateix del que pense ara, perquè com he dit, hui en dia per a un faller de reserva, com jo hem considere, representa això, nostàlgia. Veig ganes, il•lusió, nerviosisme, alegries i, a vegades, decepcions, però sobretot, festa, molta festa. Ganes de viure, de passar uns dies inoblidables, de compartir nit i dia junt als meus amics, de festa. Il•lusió de què arribe el que per a mi era el moment culminant, el punt d’inflexió, per saber si l’esforç dedicat durant un any ha valgut la pena. De compartir sentiments, de conèixer noves sensacions, de començar la festa. Nerviosisme per veure, per sentir, per l’espera interminable, pel resultat que ens podien donar, però sobretot, de festa. Alegries de premis, de mirar i compartir el somriure i, a vegades, els plors, de les dies de festa. Pel que et toca, i perquè no, pel que li toca als demés, per experimentar l’alegria dels demés. Decepcions que sempre han arribat, que moltes vegades ens han envaït però que prompte hi havia que oblidar, perquè un gol que no entra, un número que no toca, un disgust de la teua parella no pot xafigar ni amargar els inoblidables moments compartits i que si es queden en una part del nostre record. Festa, de gent, de colorit, d’il•lusions, de sentiments, d’alegria però sobretot de festa, de ser part d’ella, de ser un eslabó més i creure que mai s’acabarà... encara que per a mi el millor serà recordar-ho.

Una imatge i vint linies

Nostàlgia Fotografia José Lluch Samit Història Fabian Navarro i Pérez

Una imatge i vint linies

bans de començar l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu.

President Xiquets! Aneu agafant el ramell i posant-se en fila que estem anantse’m cap a l’Albereda .

Joan Collins que rotllo! Jo no tinc ganes d’anar.

Miquel Jo tampoc, tant bé que estàvem a la porta del casal tirant coets. Vicent Es veritat, a mi m’agrada més el dia de la recorreguda perquè ens deixen tirar petards i no tenim que anar en fila com si fórem borreguets. Miquel Ei! Corregueu, fiquem-se en fila que ve el president. President A veure xiquets, ja ens toca eixir, així que col•loqueu-se conforme jo us diga i no es mogueu fins que el xic que porta el banderí us avise.

Joan Ja era hora, menys mal, ja tenia ganes de què eixirem perquè així arribarem prompte al casal. Vicent Si, es veritat, a mi em fan mal ja aquestes sabates.

Miquel A mi també, i a més, aquesta nit al casal tenim festa per a nosaltres, que bé!

Joan Va, aleshores anem a portar-nos bé i així abans acabarem.

Vicent Si, si, que aquesta nit ens ho anem a passar d’allò més bé.

Una imatge i vint linies

Collins, que rotllo! Fotografia JosĂŠ Lluch Samit HistĂ˛ria Amadeo Perales i Climent

Una imatge i vint linies

inc dotze anys i estic mirant com preparen el monument per a cremar-lo i jo que no sóc faller, cada any em pregunte, per què cremen els monuments? Tinc amics que sí són fallers i quant els pregunte, cadascú em dóna una raó i així no ho puc entendre. Però com el de les falles és un món que m’encisa, voldria obtindre una resposta a la meua pregunta. Li vaig demanar que m’ho explicara un home que viu al meu carrer i que amés de ser un bon artesà faller, és també faller de comissió. Aquest senyor, mot amablement, m’explicà com naix i com es construeix un monument. No és feina d’un dia ni dos, sinó que són molts dies treballant per arribar el dia de la plantà amb el compromís complit. A més a més, m’explicà que a una comissió fallera es treballa per a aconseguir els medis que donaran suport per a poder front a tot allò que es proposen complir durant l’exercici. Ara ja sé que tant per a un artista com per a una comissió, arribar al moment de la cremà del monument, és quan el foc purifica i borra tots els mals moments i preocupacions passades, per a dur a bon fi tot allò que ens proposarem al començar l’exercici i amb aquest motiu, es renoven les il•lusions per a poder realitzar un nou repte. Per tot això i gràcies a tot el que m’ha ensenyat l’amic artesà, he decidit formar part d’este món tan meravellós i fer-me faller perquè he vist que hi ha gent que treballa i viu per les falles, i que la joventut som el futur d’esta gran festa.

Una imatge i vint linies

Per què es cremen els monuments?

Fotografia José Lluch Samit Història Enrique Cerdà i Martínez

Falla de paper

LA FALLA FALLA DE DE PAPER PAPER LA

Falla de paper

«Mals olors» Esbós Paco Roca Versets blaibellver

Esteu tranquils tots els fallers que esta falla no es va a plantar. Però ven bé podria estar pels carrers i donant molt de què parlar.

En lloc de mimar els artistes, els envien a pastar. Ens quedarem sense falles si deixen de plantar.

Amb la Falla de Paper hem titulat aquest apartat, per parlar del gran merder que la Junta ens ha muntat.

Passen del monument i incentiven altres temes, sense pensar en cap moment, que és l’essència d’estes festes.

I és que esta festa fa olor per tots els costats, i que ningú tinga rancor d’estos versos emmerdats.

Un congrés fantasma també la Junta ha muntat. Se l’han tret de la mànega i a la majoria han arrossegat.

Soterren les seccions per iniciativa de la Local, fent-ho per collons i marejant el personal.

I amb el llibre de l’Aniversari menut pi ens han plantat. Sense contingut ni criteri i amb molt poc de trellat.

Falla de paper

F de festa, flam, fum, foc, falles

de de ff ee ss tt a a flama flama ff o o c c ff u u m m falles falles

F de festa, flam, fum, foc, falles

Julio Portet, una vida dedicada a l’artesania Equip de Redacció

ulio Portet Orozco ferm artesà de la terra valenciana, va vindre al món un, destacat en el calendari, vint-i-dos de desembre de l’any 1945. Tant el seu pare com el seu iaio van ser els seus impulsors en l’amor al folklore, a l’art de cisellar i sobretot a les falles. Va créixer entre perles, llautó, plata, or i bronze, la seua primera obra d’art la va crear quan tant sols comptava amb cinc anys de vida i va ser una pinta gran, que hui encara conserva al seu taller, des d’aquell moment va començar a formar-se tot el que és hui, un dels millors artesans de la Comunitat Valenciana. Va estudiar a l’escola d’arts i oficis artístics de València els anys 60, allí es va formar a les ordres de professors com el mestre Genaro Lahuerta, del qual va apendre molt, i va obtindre premis i accèssits en la majoria d’assignatures. El seu primer cisell el va fer al costat de son pare, tret d’una vareta del balancí d’un cotxe, tal vegada perquè sabia que de les seues mans eixirien peces tan fantàstiques con les que hui lluïm les dones de totes les parts de València, Alacant, Castelló i Múrcia. Aquest home de 61 anys, porta a les seues esquenes més de quaranta anys de treball artesà. Però sens dubte hi ha ú del qual se sent especialment orgullós i que cal destacar d’entre tots els realitzats, i és el de ser l’orfebre de la Mare de Déu dels Desemparats. Va ser el creador d’unes polques en perles i or que són rèpliques d’unes heretades de la seua pròpia família. També cal destacar que Julio , ha estat molt vinculat sempre a la festa fallera, perquè va ser president durant uns anys d’una de les falles

F de festa, flam, fum, foc, falles

més antigues i més importants de València, anomenada “Plaça del Negret “. Julio també ens va acompanyar en l’exposició del 25 aniversari de la nostra falla realitzada a la casa de la cultura l’any 2003 i amb la seua presència vàrem assistir en directe a l’art de les seues mans i

ens va fer una demostració de com es feia una pinta gran (amb l’escut de la nostra falla). Des d’aquest xicotet homenatge volem agrair a Julio i la seua dona Conxa la seua amabilitat i estima per aquest recull d’informació que ens han facilitat i que continuen molts anys més fent gaudir a les dones de les seues obres d’art.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Indumentària valenciana: passat, present i futur

Verònica Llopis i Viñes

ense cap dubte la indumentària valenciana, tant dels homes, dones, xiquets i xiquetes, ha estat molt lligada a la festa fallera i no cal dir que el vestit de valencià és molt bonic i elegant i amés afavoreix, tal volta perquè hem sent valenciana i fallera de cor. Dins d’aquesta trobem moltes varietats i canvis al llarg dels anys i dels segles, però sempre ha destacat una cosa en comú abans i ara, la qual ve donada per la condició socioeconòmica de cada persona. Ens hem atrevit a estudiar amb la finalitat de conèixer de més prop les peces més comuns i la seua col•locació d’una forma senzilla i breu, sempre sota l’opinió de persones que porten molts anys vestint a les dones i als homes valencians, i que a través de nosaltres volem transmetre al major nombre de gent els coneixements adquirits. A gran escala, podríem dir que la manera de vestir en el S. XVIII era ajustada per algunes peces i amb soltesa per a unes altres, amb similitud per als dos sexes que es dividia en la cintura. Elles gipons i faldes, i ells jupetins i calçons. Altres peces eren comuns per als dos sexes com camises, mantes o mocadors. D’altra banda al S. XIX també es mantingué les dues parts però anaren desapareixent la rigidesa i la figura estreta. Independentment de la seua estructura i forma, algunes peces de roba no s’utilitzaren (sobretot els homes) en les classes altes per estar relacionades amb les feines del camp per a ells i en les tasques de casa per a elles, tal com els mocadors, saragüells, espardenyes i davantals. L’elaboració de totes aquestes i d’altres peces de roba i complements eren en ocasions realitzades per artesans especialitzats, però la gent mes modesta, s’ho confeccionava a casa , però hi ha coses que per molts anys que passen en major o menor grau no canvien i és el fet que hui continuen havent-hi artesans de barrets, sabates, ciselladors, sastres, modistes, etc. I que probablement sense molts d’ells no seria possible l’execució de moltes coses de la nostra indumentària que a continuació volem donar-los a conèixer.

F de festa, flam, fum, foc, falles

LA DONA La camisa Considerada peça íntima , cobria el pit , confeccionada amb lli, cotó, seda, etc. Podien anar brodades o no, i la seua llargària podia variar segons l’ocasió, hui moltes dones també les utilitzen. Les calces S’ajusten al peu i cobreix fins el genoll, són de materials com fil, llana, seda, o cotó poden ser de colors , llises o brodades, antigament s’utilitzaven lligacames per a subjectar-les. Pantaló interior “Pololos” com vulgarment diem hui , tractaven de cobrir les cames fins els genolls per a protegir-se del fred, confeccionat fils i teles fines amb randes a les vores.

Sinagües Falda interior coneguda com “brial” confeccionada amb lli, estopa i després amb cotó i batista. Depenia de la llargària de la falda. El vol en la cintura el porta i va oberta pels dos costats. Guardapeus Falda exterior denominada així pels temps antics i que totes les dones posseïen. Per la qualitat del teixit es distingia la classe social confeccionades amb tot tipus de materials com: seda, tafetà, ras, damassos, espolins, etc. El vol era d’uns 4 metres, oberta pels costats i nugada a la cintura amb cintes. Refaig o saia de drap D’origen molt antic era d’utilització seminterior o exterior per a protegir-se del fred, de materials com llana, baieta, obertura llander-central i amb co-

F de festa, flam, fum, foc, falles

lors vius. Faldellí S’utilitza com a peça exterior, encara que de vegades es porta baix d’una altra falda, la diferenciem pel seu material com el cotó, i pels seus estampats, cintes i encaixos. Faldilla Característica pels seus colors obscurs o negres, molt de vol i s’utilitzava per a ús quasi exclusiu en cerimònies religioses. Alabardo Rectangle de tels replè de crina o buata nugat amb cintes a la cintura que servia per a què la falda es recolzara en ell i no caiguera a terra. Faldriguera Una espècie de bossa o butxaca rectangular solta, nugada a la cintura

baix de la falda, dalt de les sinagües amb un ullal per a poder posar la mà. Cosset Cobreix el cos es dels muscles fins a la cintura , deixant els braços lliures i molt ajustat al cos , escotat i amb molta varietat de teles per a la seua confecció . Peça molt important de la indumentària valenciana antiga. Alguns es confeccionaven amb dos ventalles xicotetes al pit, per a lactar els xiquets sense llevarse la roba. Gipó Peça similar al cosset amb la diferència que aquest cobreix els braços i dona més mobilitat al cos, la seua confecció era molt variada en quant a teles i llargària. Teles: Llana, seda, vellut, o ras. Llargària: per a l’estiu curta i per a l’hivern llarga.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Peto S’utilitzava com a complement del gipó, es col•loca damunt de la camisa a la part davantera del cos, els extrems no arriben a unir-se i es confeccionava amb teixits cridaners. La seua forma es triangular, rígida i es nuga amb cordons. Còfia o xarxa Cobreix el cabell, introduint-lo dins d’ella, subjectada al cap per una cinta o cordó. Mantellina Confeccionada amb seda, llana, cotó, o un altre tipus de teixit, serveix per a cobrir-se els cabells, especialment en actes religiosos. La de mitja lluna és la típica valenciana, encara que hi ha de més tipus , de colors i formes variades. Mocador Peça ornamental, la seua grandària, la seua qualitat i els seus colors molt variats, tots depenen del gust de la seua usuària, hui s’utilitza la batista, el tul, per a brodar-los amb colors com el blanc, negre, plata, or, etc. I s’adornen amb lluentors. Floc Llaç pla, realitzat amb cinta. Abans solien ser molt carregats, però hui hi ha de tot tipus. Calçat Hi havia i hi ha dos tipus: Sabata i espardenya, són per a resguardar els peus i adornar-los al mateix temps. La sabata amb sola de cuiro, la resta de tela, cobreix el peu i no passa del turmell, el tacó d’alt era segons la seua usuària.

L’espardenya és de sola d’espart, el taló i la puntera de tela, per mitjà de cordells o cintes es creuen sobre l’empenya i acaben lligant-se al turmell. Mantó Prové des del S. XVIII i cobria tot el cos i solia ser negre de llana. Hi havia grossos i fins, rematats amb flocs, servien per a protegir-se del fred però també l’usaven per a actes religiosos o de dol, encara que també hi ha de colors o de quadres. El seu propi pes descansa en els braços de la persona i en el cas de la dona hi havien uns de seda que eren adomassats en colors variats i envoltats de flocs pels quatre costats. El Monyo Hi havia de diversos tipus. Al S. XVIII, el més popular era conegut com a “topet” que consisteix en replegar-se el monyo en una forma rodona dalt del cap o pròxim a la nuca. Però el típic monyo valencià és el denominat “pataqueta” o “pataca” que consistia en fer un topo en forma de vuit subjectat amb una agulla central i dues trenes envoltant-lo. A la meitat del S. XIX es posa de moda els rodals dels costats que consistia en enroscar els cabells en forma de caragol tapant les orelles i enganxant-los amb dos ganxos, i així roman hui encara. També s’utilitzaven les trenes o una trena en alguns llocs però està clar que els monyos sempre s’han vist influïts per les modes de cada moment .Doncs cal fer cas a les tradicions i acompanyar cada vestit al seu monyo. És clar que per a l’elaboració i el manteniment del monyo hi ha motius ornamentals com els “rascamonyos” i les agulles.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Però l’accessori principal és la pinta que apareix en formats i formes diferents. El monyo central porta la pinta gran, i els dos rodals dels costats porten dues més xicotetes una cadascú. Quan sols es porta un monyo central ens posarem una pinta mitjana sobre ell. Joieria Tampoc ens podem oblidar d’una part important de la indumentària com és la joieria. Començarem per anomenar les arracades, que hi ha de molts tipus i materials diferents, alguns dels més coneguts són els de llaç, adreç, els balconets o de raïm, i també hi ha altres menys coneguts com els gerronets, d’un, de fulla, de barqueta, etc. A mida que l’arracada va pujant de grandària és fàcil que el material canvie, antigament eren d’or, i s’usaven: plata, llautó o banys aplicats a la peça, i sobre elles apli-

quen pedres, perles o cristall. La joia Continuem per una altra peça essencial, com és la joia. Antigament la joia no era una agulla per al pit com hui en dia l’anomenem, sinó que la joia anava col•locada al coll a mode de collaret amb una cinta o una cadeneta. La joia no tenia perquè ser igual que les arracades, però de normal era del mateix adreç a l’igual que les agulles del monyo. L’agulla del pit que s’utilitzava aleshores es deia “fermall o placa” que servia per a subjectar el mocador, podien ser de formes variades però sobretot la joia antiga no portava el raïm o el balcó penjant d’ella, això ho han imposat les noves modes. Altres peces ornamentals que s’utilitzaven per a engalanar-se o per acudir a actes religiosos eren: reliquiaris, guardamonyos, rosaris, etc.

F de festa, flam, fum, foc, falles

L’HOME La camisa A l’igual que la dona, era la peça que més contacte directe tenia amb la pell. Confeccionada amb fil, cotó, lli, etc. Poden anar decorades, brodades o amb algun motiu, però sempre blanques. Saragüells És una peça de roba blanca de fil que va des de la cintura fins el genoll amb dos camals molt amples, entre 60 i 100 cm nugats a la cintura amb plecs tot el que és de llarg i no té només que una obertura al davant. Calçotet És la peça més íntima i directa amb la pell, és el predecessor dels actuals calçotets o eslips, confeccionat amb tela de lli o cotó, hi ha més curts i més llargs.

Negrilla Com maldit està era i és un segon calçó que anava damunt del calçotet blanc i era de color negre i el seu material era la negrilla d’ací el seu nom. Calçó No té res a veure en el calçotet. Aquest era un pantaló exterior de color que separa també les cames, més folgat a la part posterior, s’uneix a la cintura i va fins el genoll cada volta més estret tancant-se amb botons. Fins el S. XIX no portaven bragueta, si no una tapa de tela per davant per a poder descobrir-se sense llevar-se’ls. Es confeccionaven amb cotó, llana o seda, i els colors generalment eren obscurs. Jupetí S’utilitza per a cobrir el pit i l’esquena fins la cintura, va obert per davant i no té manegues. Al S. XVIII es caracteri-

F de festa, flam, fum, foc, falles

tzava perquè el pit i l’esquena no eren de la mateixa tela, podent tenir coll o no, es botona per botons que algunes vegades sols eren ornamentals. Al S. XIX s’apliquen les solapes triangulars i extremadament grans amb butxaques. Vegem en les dues èpoques una cosa en comú i és el tipus de teixit. La confecció, els brodats i fins els botons de l’ús que li donaren. Jupa A l’igual que el jupetí cobria el cos des dels muscles fins la cintura, però va proveïda de manegues llargues i estretes. Es confeccionava amb materials com llana, cotó o seda, i els seus colors predominants eren els obscurs i tot igual era davant que darrere, podien portar botons i coll o no. Brusa S’usa amb preferència a meitat del S.

XIX. Amb molta cabuda cobreix des dels muscles fins baix de la cintura, amb molt de vol, va oberta per davant en la seua totalitat o part d’ella fins la meitat del pit i amb mànega llarga donava molta mobilitat i comoditat als seus usuaris. Còfia A l’igual que en les dones, cobria els cabells introduint-los dins d’ella de tela, de seda, cotó o punt de mitjó, les usaven com a peça única o baix del barret. Barretina Consisteix amb una espècie de bossa xicoteta de punt aprestat o de tela, que s’ajustava al cap en forma rodona sense ornaments. No penjava cap a darrere sinó cap a la cara. Barret Hi havia de moltes maneres, com els

F de festa, flam, fum, foc, falles

de muntera, pistó, escorxe, de teula, de ganso, etc., i tots s’usaven uns per a actes religiosos o festes, altres per a vestir o altres per a treballar, però tots hui han quedat redüits a posar-se’ls tant sols amb els vestits regionals. Per regla general, són tots negres i de materials pareguts entre ells. Mocador De seda o cotó, nugat al cap o al coll de vegades. És una tela quadrada que es doblava en triangle de forma que penjara per darrere i els dos dels costats es nugaven al cap (nus de cua), és el més freqüent, de colors i dibuixos molt variats, de vegades podia anar baix del barret. Faixa És una tira rectangular de tela, cotó, llana, o seda, d’ampla uns 30-50cms i de llarga de més de dos metres, al remat dels dos extrems té uns cordons trenats i els seus colors són molt variats, també hi ha ratllades o amb dibuixos. Calces Antigament hi havia de distints tipus com les denominades calces rodones, calça de taló, mitja calça o peüc, però les més utilitzades hui en dia són les de mitja calça, que cobreix des del genoll fins la punta del peu, i solen ser de fil, llana, cotó o seda , abans la majoria eren blanques però hui hi ha de tots els colors, llises, ratllades, brodades, etc. Lligacames És la cinta que subjecta la calça a la cama , van rematades a les vores amb flocs, borles o objectes metàl•lics. Calçat És divideix en dues parts: Espardenya i sabata. L’espardenya: s’utilitza des de

F de festa, flam, fum, foc, falles

temps antics fins hui en dia, passant per algunes modificacions segons les modes dels temps, abans eren totes d’espart, puntera, sola i taló, després estaven les de careta, que la part que cobreix els dits és de tela. Es nuguen al peu amb vetes passant per damunt de l’empenya i la sola d’espart. Sabata També continua utilitzant-se hui en dia, amb sola de cuiro i la resta de pell negra, són tancats amb una llengua alta i sobre ella una sivella per a decorar. Capa Peça important en l’home fins la meitat del S. XIX, és una peça llarga quasi fins els peus, solta , sense mànegues, té molt de vol, oberta per davant i rodona per baix, està confeccionada de drap i el seu color per excel•lència és el negre. Manta És una peça llarga de llana que podia mesurar més de 2,50 m, rectangular, que doblada per la meitat i cosida per un costat donava lloc a una butxaca. Els homes abans es resguardaven de l’aigua amb ella al cap, a la punta li pengen uns flocs o borles de colors. Solien ser i són de colors molt vius ja que estaven pensades per a lluir-se. El seu lloc d’origen esta en Morella cap a l’any 1868 d’ací el nom de manta morellana. Fins ací arriba la nostra definició de totes les peces de roba en els homes i les dones. Per a finalitzar aquest breu i concís recorregut per la indumentària tradicional valenciana, creguem que els hem intentat apropar-los tot

el més possible allò que els nostres avantpassats utilitzaven per a vestirse, som conscients de les omissions que segurament hem comès. Però també sabem que és impossible ferho perfecte, ja que hi ha tantes vestimentes com persones que les porten o portaven, i que cadascú li dóna una forma i un ús dins del seu estil. Esperem haver aclarit d’una forma en més o menys quantitat els dubtes que tingueren moltes persones, encara que també per a unes tantes altres, és fem càrrec, que aquest treball serà superficial. Independentment de totes les opinions i crítiques que són respectades per nosaltres, una cosa hem après segur d’estudiar un poc més a fons la indumentària tradicional, i és que moltes vegades les persones no utilitzen les peces de roba com toca per falta d’informació.

F de festa, flam, fum, foc, falles

El pasdoble, un ingredient molt important en la festa fallera Ignasi Lloret i Soler

ns podem imaginar un got d’orxata sense fartons, un xocalate sense xurros o bunyols; o fins i tot, una paella sense arròs? De ben segur que no! Són situacions de la nostra vida que estan sotmeses al pes de la tradició i que es necessiten les unes a les altres. El mateix ens passa quan parlem de Falles i música. Les nostres Falles són unes festes que no es poden entendre sense el foc, sense l’olor de pólvora, sense castells de focs artificials, i naturalment, sense música. Una música interpretada pels nostres músics i bandes (o xarangues), xicotetes o grans, però de gran qualitat i tradició musical. Una música que ambienta, alegra i dóna vida especial a tot el col•lectiu faller. Associem la música fallera als dies de Falles, però també als actes preliminars, com ara, la presentació de la fallera Major, les cavalcades, etc. Però no ens oblidem del protagonista principal de la musica fallera: el pasdoble. Sense ell, a la música fallera li faltaria alguna cosa, algun ingredient. Seria com pensar unes festes de Nadal sense el tradicional villancet. El seu origen es remunta al segle XVIII, i sembla que els primers pasdobles s’interpretaven a mode de tonadilles escèniques, utilitzades per a entretenir el públic en els entreactes de les obres de teatre, passant després a interpretar-se al marge d’aquestes. Durant la guerra de la Independència adquireix un caire més militar i èpic, però a poc a poc es va influenciant d’altres elements populars, donant lloc hui en dia a diferents tipus de pasdoble: pasdoble-concert, pasdoble-torer, pasdoble-marxa, pasdoble-fester i, es clar, pasdoble-faller. Dins del món faller, els pasdobles més representatius són, sens dubte: El Fallero i València. El Fallero, compost pel mestre Josep Serrano (a l’igual que l’himne regional), és la nostra insígnia, l’himne de les Falles, l’ànima de tot faller. Amb ell comencem

F de festa, flam, fum, foc, falles

i finalitzem tota la festa fallera.

mençament d’aquest pasdoble?)

Compost (segons diuen) en tan sols mitja hora, després d’inspirar-se en la cançó infantil Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. Va ser un encàrrec d’un entusiasta valencià, D. Antonio Royo, component de la Sociedad Valenciana Fomento del Turismo. El que pretenien era amenitzar les festes falleres i promocionar així el turisme faller. El dia 18 de març de 1929 s’estrenava a València, i va ser tot un èxit, un llegat que ha perdurat fins als nostres dies. Hem d’assenyalar que aquesta primera versió del pasdoble va ser sense la lletra que coneixem, la qual va ser posterior (1931), a càrrec del poeta asturià Maximiliano Thous.

Un altre pasdoble dels clàssics en la festa fallera és València, compost per Josep Padilla. El protagonisme del qual augmenta el dia de l’ofrena de flors, on totes les bandes de música l’interpreten ininterrompudament una vegada entren en la plaça de la Seu.

(Qui no escolta en el seu inconscient, en sentir el soroll d’una traca, el co-

Els altres pasdobles que escoltem en Falles podríem dir que són del tipus pasdoble-fester, com ara: Festa en Benidorm, Paquito el Chocolatero, Pérez Barceló, Xàbia, Amparito Roca, etc. Però no oblidem que la música fallera és tota aquella que sona en Falles, com ara les cançons de caire més popular anomenades pels nostres músics xarangues, que donen un caràcter més festiu i desinhibit en moments determinats. En aquestes xarangues

F de festa, flam, fum, foc, falles

podem escoltar els últims èxits del panorama musical del moment i també dels popurris més clàssics. Els darrers anys fins i tot parlem de mascletades musicals. Unes mascletades amb la tecnologia més avançada del moment i que aconsegueixen emular la música des de Mozart fins als ritmes més de moda com la batucada brasilera. M’agradaria concloure dient que la música fallera té la capacitat de fer-nos viure a tots més intensament aquestes festes, i que us aconselle gaudir-la vinga d’on vinga, perquè de segur que no us deixa indiferents. Espere que aquestes línies hagen aprofitat per augmentar el vostre interés i la vostra curiositat per la música fallera.

Partitura original per a piano del pasdoble El Fallero.

F de festa, flam, fum, foc, falles

75 aniversari de la Junta Local Fallera

Juan Ramon Alcocer Pla

a Junta Local Fallera (en avant, la JLF) de Xàtiva compleix anys. I això ens ha portat un conjunt d’actes que ens serveixen per recordar-ho. Està be això de fer actes commemorant alguna cosa... però estaria més be si, junt als actes, aportarem un poc de reflexió respecte del què som i on anem. Crec que és un bon moment (tots són bons) per reflexionar sobre nosaltres mateix... perquè la JLF no són sols eixos que tanquen les desfilades, sinó que som tots els fallers de la Ciutat. Podríem començar a reflexionar al voltant de la Junta executiva de la JLF... Cóm?, que quí és la Junta executiva?... Puix precisament els que van tancant les desfilades falleres!. Eixos que s’ocupen de tenir-nos ocupats durant pràcticament els dotze mesos de l’any. Quan la JLF va nàixer, els seus components s’ocupaven d’organitzar dos tipus d’actes: uns recaptadors (per tal de tenir solvència econòmica) i els altres purament fallers, durant els dies de falles (tres o quatre, segons èpoques). Què be vivien eixos! Què poc treball desenvolupaven durant l’exercici, si els comparem amb els dels nostres temps!. Jo soc dels que pensa que són molts els actes organitzats per la Junta executiva en l’actualitat. Alguns d’ells són propis del món faller, mentre que n’hi ha altres que poc tenen a veure amb eixe món. Però pareix que una Junta executiva que lleve actes no estaria ben vista. Al contrari: quants més actes organitze, millor és una Junta executiva. Per exemple, pensem en les jornades (abans setmana) culturals. Aquesta idea va sorgir de les comissions, les quals organitzaren en altre temps jornades culturals. Es va afegir a aquesta idea la pròpia Junta executiva... Les comissions han deixat d’organitzarles, i ara és la Junta executiva l’única que les organitza!. I quí les lleva?, quina Junta executiva és capaç de llevar-les?. En quant ho feren, de seguida serien catalogats de “anticulturals” i rebrien tota classe de crítiques per la seua “deixadesa cultural”. Són menys cultes les comissions ara que no fan jornades culturals que quan les feien?. Probablement el lector pense que jo mateix soc un reaccionari anti-cultural... Puix crec que té raó: no em faig a mi mateix unes jornades culturals. Més be intente que la cultura forme part de la meua vida tots els dies de l’any (mentira: quasi tots). Allò mateix es pot demanar a la Junta executiva: que expose, defense i utilitze una cultura, la fallera, en qualsevol dels actes que organitze.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Parlant d’organització, crec que la JLF (Junta executiva més comissions) ha desenvolupat durant la seua vida un nivell d’organització interna que, a hores d’ara, considere admirable. He tingut la sort (donada la meua anticulturalitat) de pertànyer a altres associacions socials de la Ciutat, i crec que la JLF té un alt grau de comunicació entre els seus integrants. Alguna vegada, en altres organitzacions he sentit allò de “esto parece una falla”, en sentit denigrant, com donant una idea de desorganització. Segur que guanyarien si copiaren alguna cosa. El que no hem guanyat, amb el pas del temps, és en el grau de polèmica que envolta a la Junta executiva. Les falles del 1934 varen ser les primeres que va organitzar el Comitè Central Faller. Tanta va ser la polèmica que les seues actuacions varen suscitar, que

el Comitè va desaparèixer, deixant les falles del 1935 sense Comitè organitzador. Hui no ens passa això, però les actuacions de la Junta executiva no deixen indiferents a les comissions falleres. Es fa cada vegada més difícil lograr tenir contentes a les divuit comissions falleres. Les que hui estan contentes demà estan enfadades, i al contrari. Jo crec que l’estat d’ànim de les comissions respecte de la Junta executiva té molt a veure en els premis atorgats: quants més premis, més possibilitat de canvi d’ànim. En premis sí que ha hagut un important desenvolupament, passant d’uns poquets premis a una quantitat ingent d’ells. Es fa difícil escriure “divuit” comissions falleres, acostumats durant tants anys a tenir disset. Eren moltes les

F de festa, flam, fum, foc, falles

veus que deien “ja tenim prou falles a Xàtiva... ja no en caben més”. I ha cabut, en part pel desenvolupament de la Ciutat al nord-est. Donada la proliferació de noves vivendes per la zona denominada “La Bola”, aposte per què la del Raval no siga la falla més al nord-oest de la Ciutat, d’ací uns quants anys. Passant a les comissions, setanta-cinc anys de JLF no han estat suficients per aconseguir un suficient grau de seriositat i respecte del món faller davant nosaltres mateix ni tampoc davant la resta de ciutadania no fallera. Davant nosaltres mateix, perquè no som capaços de complir i fer complir com cal les nostres obligacions com a fallers. Durant tota la vida de la JLF mai havia hagut un reglament intern faller per aconseguir-ho. Després del darrer Congrés, celebrat aquest exer-

cici, ja en tenim un, resultat del treball del conjunt de les comissions falleres que així ho han volgut. En especial dels representants de la falla Juan Ramon Jiménez, que han aportat la major part de les bases necessàries. Davant de la ciutadania no fallera, també ens queda molta feina que fer per tal d’aconseguir un bon grau de relació amb ells. Per una part, amb els espectadors dels nostres actes, sobretot dels desenvolupats al carrer, en els que deguem de cuidar encara més el bon ordre i la majestuositat que la major part de nosaltres desitgem. Per altra, als ciutadans no fallers, que ens tenen al costat vulguen o no, intentant iniciar nosaltres l’apropament vers ells, i no cultivant el distanciament com a mecanisme de defensa.

F de festa, flam, fum, foc, falles

El meravellós món del Circ Faller Er Xexo

quella vesprada m’havia decidit. Feia temps que ho esperava. Estava nerviós perque l’ultima vegada que arribaren a la nostra ciutat, no hi vaig poder anar! Era el moment i no volia desaprofitar-lo! Vaig arribar. Un fum de gent s’acumulava a la porta de l’entrada per tal de traure les seues entrades! Se’ls veia nerviosos, il.lusionats! La gent a la porta reia, feia gràcies, era feliç! Habia arribat el moment! Era l’hora de començar l’espectacle... Una vegada allí, el Mestre de Cerimònies anuncià el que tants estàvem esperant... ...¡Senyores i Senyors, Ladies and Gentelmans, Dames i Caballers, benvinguts al meravellós món del Circ Faller! Ací trobareu tota mena de sorpreses! Extranyíssimes persones en perill d’extinció, pallassos i percussionistes, domadors i domats, lleons i gatets, elefants i patinadors, pinotxos i belles dormides que els faràn gaudir d’una vesprada molt agradable, a no ser que vinga algu i s’empenye en fotre-la!... La festa va començar pero l’ambient, no sé si per la calor d’aquella vesprada o la pujà d’adrenalina, era prou difícil de respirar! Alguns ploraven amb les gràcies i recurrents frases dels pallassos, altres temien les sarpes dels lleons mes grans mentre la resta, veiem com aquell Circ Faller, cada vegada, ho era menys! I no se perque, però alguna cosa no cuadraba! L’ambient era bó, fins que alguna cosa passà a l’arena! Era com si alguna cosa haguera fallat i no anara degudament com deuria! S’havien escapat! Un ‘descuit’ a l’hora de tancar les gàbies, habia fet que els lleons i altres espècies que no ens vàren comunicar, haguèren tirat a fugir! Era l’escàndol! Ara que diràn! Un Circ sense lleons no es el mateix!

F de festa, flam, fum, foc, falles

Serà el final del Circ! Però alguna cosa degué passar, o un crit o alguna reflexió profunda d’eixes que sols els ‘Mestres de Cerimònies’ saben fer, però alguna cosa feu que el punt de vista canviara. ...I per què no un Circ sense feres? Tant important son per a la obrevivència? Hem de fer-ho, per nosaltres i per la gent que espera molt de nosaltres! A més, han pagat la seua entrada i no els podem decepcionar!... Al dia següent, fent carnassa com de costum, la prensa local es feia ressò del gran èxit que estava tenint el Circ, la cantitat d’entrades venudes i dels seients buïts que s’habien quedat per culpa de la falta de ‘marketing’! I com no, de la deserció dels lleons i companyia. Un desgavell! I així fou com el Circ va continuar endavant, fins l’ultim dia! A la següent funció, tot el mon estaba espectant del que podia passar, però el ‘Mestre de Cerimònies’, amb la comprenssió i paciència d’un psicòleg, va tranquilitzar a tots els espectadors i els animà a que l’espectacle mes gran del món, continuara!

F de festa, flam, fum, foc, falles

Gràcies.

Al poc de temps, el Circ s’habia acostumat a viure sense lleons ni gatets!! Ho habien aconseguit! La seua decisió de continuar endavant havia dolgut a mes d’un però la fe dels membres de la companyia, va salvar el Circ! I conte contat, conte acabat! I com tot bon conte, aquesta es la moralitat del mateix: Per què un Congrés Fallers es pot convertir en un Circ? Si lluïtem tots per un mateix objectiu, perque hem de diferir en la forma de ferho si a la fi, l’aconseguim? S’ha guanyat alguna cosa amb aquest Circ? Per què es tant difícil ser ‘membre’? Tanquem el teló per tercera vegada. Esperem que la pròxima vegada, el Circ vinga de veritat a la nostra ciutat, i que els fallers anem a vore-lo i gaudir de l’espèctacle, però com a simples espectadors!

F de festa, flam, fum, foc, falles

Un altra manera de tertuliar de falles

El foro faller i internet Carlos Pérez

a tres anys aquesta comissió parlava, en el seu llibret de falles, de la importància que tenien les falles als mitjans de comunicació. Predominava sobre tot la premsa com a via més comuna per donar a conèixer al món la nostra festa. Don cs bé, les coses estan canviant, i Internet s’ha convertit en el principal mitjà de comunicació que utilitzen les comissions i juntes locals per tal de donar a conèixer les seues activitats, la seua historia, la seua actualitat, etc… En el cas de Xàtiva no és tant així. Poques comissions són les que tenen pàgina web i la JLF, està més preocupada el desfer allò que altres havien fet que en actualizar-se i buscar noves idees, com podia ser, el fer una pàgina web. En Internet, a part de les pàgines de les comissions i juntes locals també hi han pàgines de falles en general, que enquadren les falles del cap i casal i també les de fora. Va ser en una pàgina d’aquestes (www.ciberfallas.com), en el seu fòrum per a ser més concrets, on els fallers xativins van vore l’oportunitat d’opinar dins del “cibermón” que engloba Internet. Així un dels participants va crear, al febrer de 2006, dins del fòrum d’aquesta pàgina, un apartat que s’anomenava LES FALLES DE XÀTIVA. Les primeres setmanes van ser un poc un córrer la veu i pocs eren els que s’animaven a opinar. Moltninot (fundador del apartat de les falles de Xàtiva), Suroblanc, Blai Bellver i el permutat SuperXexo, eren els que primer van començar, baix l’anonimat, a donar les seues opinions sobre l’exposició del ninot, qui seria el guanyador a la Millor Falla de Xàtiva, etc… També cal mencionar des d’ací al que és el “forero” número ú el Sr. Tamany i color que és deixava caure per el nostre raconet del fòrum per tal d’explicar que, per molt que li pegaren voltes al nano, ell ja sàvia qui anava a estar més alt en el pòdium. Doncs bé, el primer mes i mig del fòrum la cosa va estar tranqui-la, però va

F de festa, flam, fum, foc, falles

ser passar falles, i la cosa és va animar, i de que manera. La aparició de gent com: de_panet, el Sapo Liborio (en una segona part és convertiria en Veles e vents), i com no, el no identificat Xafa-Xarcos, van fer que allò estellara de tal manera, que en un mes vam arribar a 500 comentaris i més de 3000 visites. L’anonimat donava molta cobertura a les opinions dels seus participants. Açò va traure més d’un mal de cap ja que gent de la que és parlava en el fòrum és va sentir ofesa i va tindre que prendre cartes en l’asunt. Fins i tot, dos membres de la Junta Local Fallera van tindre que entrar en acció. El tema dels premis 2006 i els fixatges per al 2007 donaven peu a converses. També el fet de que l’exercici que bé hi ha eleccions a president de la JLF també donava peu a quinieles sobre qui és presentaria. Aquestos temes induïen a converses d’una certa tensió moderada. Com

anava passant el temps l’anonimat era cada vegada menor, i, encara que gent s’intentava cambiar el nom, per tal de seguir en l’anonimat, no és donaven conter que també és canviava el nom en tots els altres comentaris que havies fet anteriorment. Per la qual cosa et descobrien fàcilment. El boom del fòrum va arribar quan la JLF va convocar el gran Congrés Faller. El fet de que algunes comissions decidiren no participar en aquest congres per creure que aquest seria il•legal va donar peu a un fum de comentaris en el fòrum. Fins i tot va haver gent que va pensar deixar d’opinar temporalment degut a la concurrència que hi havia en les falles de Xàtiva i, lògicament, dins del forum. El tema congrés va donar per a molt dins del fòrum, gent d’altres poblacions, que entrava sovint, per a vore com anaven les falles per la Capital de Costera també van donar el seu malestar per el fet de que en les falles de Xàtiva només és parlarà del congrés

F de festa, flam, fum, foc, falles

faller i no de les falles en sí. L’estiu i les vacances van calmar els ànims i la gent va deixar d’opinar desmesuradament. El fet de que ja ens coneixíem tots i que se tenia que anar en més en compte a l’hora d’opinar va fer que molta gent descuidarà el tema. Al setembre els administradors de la pàgina www.ciberfallas.com van decidir suprimir el fòrum ja que com havia succeït a Xàtiva en altres poblacions i, sobretot, en valència s’havia polemitzat molt en el fòrum i van decidir tancar les portes definitivament. Quelcom aquest fet no va fer que els fallers de Xàtiva és quedaren sense una lloc on “cibertertuliar”. Després d’un temps sense fòrum, els “foreros” van crear un nou apartat al Fòrum Faller Independent. Aquest és pot accedir amb la direcció www.falles.foro. st i és on se debat actualment temes fallers de la nostra localitat. En aquest nou fòrum els ànims ja

s’han calmat considerablement i la gent, que va abandonar en l’anterior fòrum, ha tornat a aquest en les piles carregades. Ja no són tants els comentaris, encara que el nombre de visites no ha decaigut amb més de 4000 visites. Açò vol dir que molta gent del fòrum ha passat per allí a fer una visiteta encara que sense opinar. Des d’ací anime a la gent a que exprese les seues opinions ja que Internet és el millor lloc per a dialogar i debatre de temes fallers. Molta gent opina que estos “ciberdebats” no fan altra cosa que mal a les falles. Jo pense que és un bon mètode per a viure les falles tot l’any i estar sempre a l’última en quant a temes fallers és refereixen, des de monuments fins presentacions, passant per cavalcada del ninot, etc. En fi, que la tertúlia fallera esta oberta per a qui vulgui opinar. Només em falta dir des d’ací a vore quin és el dia que fem la “cervesseta forera” i dialoguem de falles de front a front.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Manolo Blanco i les falles plantades al barri

Equip de redacció

’any passat el foc de les falles tancava una trajectòria de més de quaranta anys fent falles. Manolo Blanco i Sancho (Xàtiva, 1939) es retirava com artista faller des que el 1964 feia la seua primera falla com a professional de les falles junt Esteve Arnau per a la falla de la plaça de Tetuán, comissió de la qual pertany. Manolo Blanco va començar al taller de Josep Martínez Molla així com agafant aptituds de son pare, qui estava estretament relacionat amb la construcció de falles durant els anys cinquanta. Després el trajecte artístic la catapultat a l’èxit tant a Xàtiva com a diverses poblacions com Énguera, Alzira, Dénia, Silla, Torrent, Carcaixent o Gandia. Fins i tot ha plantat quatre falles per a la secció especial de València. El bon ofici i el su tarannà l’han portat a aconseguir el palmarès més impressionant que ha pogut obtenir cap artista faller dels que han treballat i treballen a Xàtiva: dèsset primers premis de secció especial a Xàtiva, huit primers premis a Dénia, quatre primers premis de secció especial a Alzira, un primer premi de secció especial a Gandia, un primer premi de secció especial a Torrent i les quatre incursions en la secció especial del cap i casal destacant el tercer i cinqué premi amb la falla Sueca – Literat Azorin, així com la signatura de nombrosos ninots indultats. En els pròxims fulls poden trobar un llistat complet totes les falles realitzades per l’artista xativí. El motiu d’aquest article és el recordar les dues falles que va plantar al nostre barri els anys 1974 i 1975 coincidint amb els dos primers anys d’existència de la nostra comissió. La falla de l’any 1974 portava com a lema «Tot de Paris» i va costar 275.000 pessetes. Es creava la comissió a un barri per evolucionar i per tal d’atraure als ciutadans per a què visitaren la falla van voler contractar un artista amb garanties. El monument estava compost per una gran torre Eiffel sobre un gran cascavell i coronada per una cigonya. Aquest monument correspon a l’estil anomenat «monumentalisme», posat molt de moda a la ciutat de València durant els anys setanta on es tractava de reproduir famosos monuments de la geo-

F de festa, flam, fum, foc, falles

grafia mundial. A l’exposició realitzada a la Casa de la Cultura amb motiu de la jubilació de Manolo Blanco es van poder comprovar els plànols d’aquest element sobre paper milimetrat, cosa que confirma que aquesta falla va estar molt ben estudiada per a dur a terme. Les bases estan completament acostades al cadafal conformant una creu destacant un carro amb dos cavalls. La falla va obtenir el segon premi, guanyant la falla de Verge del Carme realitzada per l’artista forà Mario Lleonart. Sobre la crítica hem de comentar que girava entorn a les influències de París amb la societat valenciana com ara la moda, i justifica el remat amb la llegenda de la cigonya i la procedència dels xiquets.

L’any següent, el 1975, Manolo Blanco torna a signar la falla encara que amb més dificultats. La comissió es va quedar amb poc i vol tornar a competir per aconseguir el màxim guardó. Va estar complicat signar a l’artista de Xàtiva. Demanava la quantitat de tres-centes deu mil pessetes per a fer la falla atès que hi havia altres comissions de la ciutat fent pressió. Es van arribar altres possibilitats com la del guanyador de les falles d’Alzira l’any anterior, on van haver-hi contactes. Finalment l’artista socarrat va acceptar el pressupost final de dos-centes setanta-cinc mil pessetes però amb la condició que si guanyava el primer premi la quantitat seria augmentada en quinze mil pessetes. Aquest segona falla, titulada «Des-

F de festa, flam, fum, foc, falles

pertar», Blanco fa un canvi respecte l’any anterior. Deixa de banda les construccions de monuments i fa una falla més clàssica amb la realització d’un llum. Damunt d’aquest un pollastre rematava la falla. Les escenes estaven bastant completes on es criticava els problemes socials de la gent com ara la destrucció de l’horta. Aquesta falla va obtindre el tercer premi de la secció especial. El primer i segon premi va ser per a Antoni Grau

i Cros amb les comissions de Cid – Trinitat i República Argentina. La falla de Cid – Trinitat va guanyar el 1975 amb «Pobra taronja» on destacà principalment l’escena dels cavalls arrossegant una carrossa. La relació entre Manolo Blanco i la falla Joan Ramon Jiménez s’ha limitat a aquestes dues falles, encara que en algun moment hi ha hagut contactes per tal de poder haver fet un altre monument en la demarcació de l’hort de l’Almúnia.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Historial de Manolo Blanco (132 falles)

ANY LEMA PREMI 1964 Força o debilitat 1r 1965 Carabasses 1r Personatges de televisió 1r inf. 1966 Joc de dones 3r 1967 Per culpa de la poma 2n 1968 El caos del nostre poble 2n 1969 El temps d’ahir i el d’avui 2n 1970 A qui pique 4t 1971 Desitjos 2n Drogues 3r L’amor 6é 1972 Turisme en massa 3r Les hores males 4t 1973 Els que fan l’Agost 1r Un, dos, Tres 3r 1974 Tot de París 2n La nit 3r Peripecias 9é Xé quin món 2n esp. Aristogatos 4t inf. 1975 Velocitat 1r esp. Despertar 3r Obèlix i Astèrix 4t inf. 1976 A qui li pose el cascavell 2n esp. Bruixeries 1r 1977 La vanitat 2n Coses nostres 4t Disneylandia 4t inf. Bruixeries 1r 1a Disneylandia 2n esp. inf. 1978 Ja som Europa 1r Temptació o desig 4t A la llum qui ve 2n 1a La primavera 2n inf. 1979 El qui no corre vola 1r Despertat socarrat 5é Il·lusions 2n inf. 1980 Des d’Adam i Eva 1r Pardal que vola a la cassola 4t Pardal que vola a la cassola 3r esp.

FALLA

ALTRES PREMIS

Tetuán (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Mercat (Xàtiva)

Premi millor ninot Premi millor ninot

Tetuán (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Pl. Enríquez (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Pl. St Jordi (Xàtiva) Pl. Enríquez (Xàtiva)

Premi millor ninot

Tetuán (Xàtiva) Pl. St. Jordi (Xàtiva) V. del Carme (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) J. R. Jiménez (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Cid-Trinitat (Xàtiva) G. Asencio (Alzira) Tetuán (Xàtiva)

Premi millor ninot

G. Asencio (Alzira) J. R. Jiménez (Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) G. Asencio (Xàtiva) Raval (Xàtiva) Raval(Xàtiva) Ferroviària (Xàtiva) St. Jaume (Xàtiva) Pintor Andreu (Alzira) Pintor Andreu (Alzira) Raval(Xàtiva) Tetuán (Xàtiva) Pintor Andreu (Alzira) Raval (Xàtiva)

Premi millor ninot Premi enginy i gràcia Premi millor ninot

Premi Millor ninot

Raval (Xàtiva) R. Argentina (Xàtiva) Raval (Xàtiva)

Premi Millor ninot

Raval (Xàtiva) R. Argentina (Xàtiva) G. Asencio (Alzira)

Premi enginy i gràcia

F de festa, flam, fum, foc, falles

1981 Temps d’ahir temps d’avui 1r El pas del temps 2n esp. Els abusos 1982 Els problemes de la vida 1r Les hores bruixes 1r 1983 Il·lusions 1r 1984 Els problemes de la vida 1r esp. El circ 5é inf. Els problemes de la vida 1r Quixotades 7é 1985 Il·lusions 2n esp. El pas del temps 1r Coses nostres 4t esp. inf 1986 Podria ser tot tant bonic 1r esp. L’art per a viure 1r Els problemes de la vida 1987 Animalàndia 2n esp. L’hora de Cronos 2n Còctel d’animalades 4t esp. Este perro mundo 1988 El triomf de Lucifer 3r esp. Animalades 1r Animalàndia 1989 El triomf de Lucifer 1r esp. Il·lusions 6é. 1990 El triomf de Lucifer 3r esp. 750 anys de la conquesta 1r 1991 Menys fum i més llum 3r Animalades 2n esp. 1992 Això del 92 2n Coses del dimoni 1r Contaminació 6é 1993 Coses nostres 1r esp. Pallassades 2n primera Els pecats actuals 3r 1994 El circ La pol·lució 5é Tot no és alegria 2n primera Tot no és alegria 2n primera Els pecats actuals 1r esp. 1995 El gran circ 2n Que manera de fer el porc 3r especial Que manera de fer l’indi 3r primera Gorrinades

Raval (Xàtiva) P. Major (Carcaixent) El Trampot (Enguera)

Premi enginy i gràcia

Molina-Claret (Xàtiva) P. Major (Alzira)

Premi enginy i gràcia Premi millor ninot

Molina-Claret (Xàtiva)

Premi millor ninot

P. Major(Alzira) P. Major (Alzira) D. Centre (Dénia) Molina-Claret (Xàtiva)

Premi millor ninot

Pl. Major (Alzira) D. Centre (Dénia) P. Major (Alzira)

Premi millor ninot

Pl. Major (Alzira) D. Centro (Dénia) El trampot (Enguera)

Premi millor ninot

El jardinet (Gandia) D. Centro (Dénia) Pl. Major (Alzira) El Trampot (Enguera) El jardinet (Gandia) D. Centro (Dénia) El trampot (Enguera) D. Centro (Dénia) B. Saladar (Dénia)

1r premi crítica local

Pl. Major (Alzira) D. Centro (Dénia) D. Centro (Dénia) Pl. Major (Alzira) D. Centro (Dénia) R. Argentina (Xàtiva) St. Feliu (Xàtiva) R. Argentina (Xàtiva) Raval (Xàtiva) D. Centro (Dénia) El Trampot D. Centro (Dénia) Raval (Gandia) Raval (Xàtiva) Ll. Belda (Gandia) Baix la Mar (Dénia) L. Belda (Gandia) Tetuán (Xàtiva) El Trampot (Enguera)

P. millor falla Gandia

F de festa, flam, fum, foc, falles

1996 Pòcimes 3r Els pecats actuals 3r esp. Les hores tontes 1r segona Tot no és alegria Que manera de fer l’indi 1997 Coses nostres 3r La jungla humana 1r primera A correr toquen 4t esp. Coses dels dimonis Coses vostres 1998 La culpa la té el dimoni 5é esp. Cuentos del iaio Xé quin espectacul! 2n 1999 Estaba inventada 3r esp. La culpa la té el dimoni 1r esp. Esquirols 2000 Mentres fa ruido... 3r La culpa la té el dimoni 4t segona Qui té la culpa Pastorejant 1r esp. 2001 Qui té la culpa 1r esp. Coses bones Els pecats actuals 1r esp. Bufonades 3r segona Els pecats actuals 4t esp. La fúria de Lucifer 1r primera 2002 Bufonades La caixa de Pandora 3r Quin espectacle 5é Xàtiva en flames 1r esp. 2003 La caixa de Pandora 2n esp. La culpa la té el dimoni 3r Barbaritats 3r esp. Barbaritats 1r primera Abeuratge 6é Coses del nostre poble 2004 Festes i tradicions 1r primera Burrades 1r segona Barbaritats 2n No és com el pinten 3r esp. Notícies 8é Notícies fantasmals 2005 Conte contat ja s’ha acabat 13é esp. Mirando el provenir Silla arde 2n esp. 2006 La primavera 7é esp. Barbaritats Contes de l’avi 2n esp.

Baix la Mar (Dénia) Pl. Major (Alzira) Tetuán (Xàtiva) El trampot (Enguera) El Corral (Alberic) Paris Pedrera (Dénia) Tetuán (Xàtiva) Sants Patrons (Alzira) El trampot (Enguera) El Corral (Alberic)

Primer enginy i gràcia

Premi millor ninot

Sueca-L. Azorin (València) Premi Raga El trampot (Enguera) Paris Pedrera (Dénia) Sueca-L. Azorin (Valencia) St. Jordi (Xàtiva) MFX - millor ninot El trampot (Enguera) D. Centro (Dénia) Aras de Alp. (València) El Trampot (Enguera) St. Jordi

Premi millor ninot MFX - Millor ninot esp.

Ramón y Cajal (Torrent) M.ninot - E. i gràcia El Trampot (Enguera) R. Argentina (Xàtiva) Millor falla Xàtiva Tetuán (Xàtiva) Millor ninot El Raval (Cullera) St. Jordi (Xàtiva) El Trampot (Enguera) D. Centro (Dénia) Saladar (Dénia) R. Argentina (Xàtiva)

Millor falla Xàtiva

R. Argentina (Xàtiva) Poble Nou (Silla) Ramón y Cajal (Torrent) Molina - Claret (Xàtiva) El Saladar (Dénia) El Trampot (Enguera) Molina - Claret (Xàtiva) St. Jordi (Xàtiva) Poble Nou (Silla) Ramón y Cajal (Torrent) El Saladar (Dénia) El Trampot (Enguera) Malvarrosa (València) El Trampot (Enguera) Poble nou (Silla)

Premi Canal 9 Premi millor ninot

Sueca-L. Azorin (València) Premi ninot El més tro El trampot (Enguera) Tetuán (Xàtiva)

F de festa, flam, fum, foc, falles

La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals Rafa Tortosa i Garcia

avant el 75 aniversari de la constitució d’un ens que regira la festivitat de les falles de Xàtiva em de fer ressò de la falla de 1932 que va impulsar el ressorgiment de les falles de Xàtiva, i que llevat del període de la Guerra Civil, ha continuat fins hui. Després que l’any 1865, Blai Bellver va impulsar i construir la falla ubicada a la Plaça de la Trinitat sota el lema de «La Peixca del Aladroch», així com els dos següents anys es promogueren, al mateix lloc, les falles amb el lemes «La Creu del Matrimoni» i «Eclipses del Matrimonio», ja no es van plantar falles a Xàtiva, sent només el 1922 quan es va plantar la falla de la Tortuga del gremi de fusters —peça participant en la Processó del Corpus— la qual va ser cremada al Bellveret l’any 1922. L’actual etapa va començar l’any 1932, amb la falla que es va plantar a la plaça Emilio Castelar (plaça de la Bassa), davant els locals socials de la Música Vella (ara Tele Xàtiva) on es va ubicar el monument, com diu el setmanari El Progreso, el dissabte 19 de març de 1932: «Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva Setabense ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que serà quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos». El tema escollit va ser «L’art de la música». La falla estava composta per una base gran amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del certamen de València, uns portaven corones de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia «als distints efectes que deixa un certamen». La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corones de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova. La falla va estar construïda per Francisco Climent i Mata, qui aquell any ocupava el càrrec de President de la Societat Musical. Climent Mata era llicenciat

F de festa, flam, fum, foc, falles

en Belles Arts i va estudiar també a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, per això li va nàixer promoure aquesta falla. Després va fer falles als anys 1933 (Blasco Ibañez, Trinitat en l’actualitat), 1934 (Blasco Ibañez), 1935 (Atilio Bruschetti, Sant Pere en l’atualitat), 1936 (infantil del carrer Menor, Atilio Bruschetti i Blasco Ibañez), 1943 (Plaça del Cid), 1945 (Plaça del Cid i Plaça del Mercat). Com anècdota em de dir que el 17 de març de 1961, sent president de la Junta Local Fallera, Constantino Alonso Sieiro, li va atorgar un valuós trofeu a Paco Climent com a primer Faller de Xàtiva. La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, sent visitat per tot el poble. També va ser un acte de germanor entre les dues Societats Musicals ja que el dissabte per la nit van ser invitats, per la Música Vella, els músics de la Nova. El dia de la cremà es va disparar primer una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, es va encendre la falla. Aquest any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrat deien «[...] viéndose reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»; i al comerç també el va influir pel l’atracció de la gent. Com dèiem, aquesta va ser la precursora de les falles de Xàtiva al segle XX, perquè l’any següent ja van ser instal•lades quatre falles: Plaça Blasco

Ibáñez (Trinitat), Plaça Méndez Núñez (Sant Jaume), infantil de José Espejo (Corretgeria) i infantil Plaça de l’Om. Hem fet referència al que ens deia la premsa local durant aquells dies de març de 1932. Seguidament reproduïm un text que corrobora tot açò i l’esperit per el qual es va fer aquesta falla que no era altre que impulsar les falles a la ciutat socarrada. El text pertany a l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932 sent pesident Francisco Climent Mata. Aquest reunió va substituir la del dia 16 de març, al•legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm el punt que parla de l’assumpte de la falla: «En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta. Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un

F de festa, flam, fum, foc, falles

concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cuál José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico.

Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos. Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un publico testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros».

F de festa, flam, fum, foc, falles

Els primers premis de les falles de Xàtiva (II)

El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985) Rafa Tortosa i Garcia

arlar dels monuments fallers durant l’època compresa entre els anys 1964 i 1985 és parlar del duel artístic entre Antoni Grau Cros i Manolo Blanco Sancho. Dins d’aquestos anys la signatura de les falles amb el guardó de primer premi ha correspost a aquestos dos artistes xativins, llevat l’any 1974 que va correspondre a Mario Lleonart. Dins d’aquest període podem contemplar dos aspectes que tindran molta influència en la realització dels monuments fallers, tant artísticament com en la crítica dels monuments. Un correspon als avanços tecnològics a l’hora d’elaborar els monuments fallers com ara la utilització de la grua o la incorporació de nous materials com el tauler de fusta, la utilització definitiva del cartró o la introducció del polièster en la realització de les peces i ninots. Sobre el tema de la crítica hem de parlar lògicament de l’estat polític del període on avarca el darrer decenni del franquisme, sota el títol de falles del desenvolupament, i el període de la transició democràtica, la qual cosa influeix a l’hora de realitzar les crítiques falleres, sempre parlant del consentiment del govern competent. Com hem dit, les falles del desenvolupament comprenen el període dels anys seixanta i principi dels setanta. Hem de comentar que a mitjans dels seixanta comença a sorgir un nou nacionalisme amb tesis fusterianes on s’intenta un redreçament de la cultura valenciana, l’aparició de la nova cançó, els aplecs i el foment de la normalització lingüística. Amés, van apareixent les primeres plataformes nacionalistes d’esquerres enfrontades a la tradicional i conservadora dreta capitalista. Aleshores, apareixen dues formes d’entendre la identitat valenciana, intensa polèmica que les falles no poden estar al marge, atès que han estat una forma de fer valencianisme i país. En aquestos anys, el treball dels artistes i la corresponent qualitat i quantitat de monuments fallers es veu influenciada per l’aparició de nous barris a la ciutat fet que repercutirà en l’aparició de noves comissions falleres com ara República Argentina, Molina – Claret, Selgas – Tovar, Ferroviària o Joan Ramon Jiménez, així com la recuperació d’algunes històriques com ara Cid – Trinitat, Sant Jaume

F de festa, flam, fum, foc, falles

o plaça d’Enríquez qui derivaria en Benlloch. El nombre de comissions creix així com el nombre de fallers en cada comissió. Prova d’açò és que el 1964 es van plantar només dues falles arribantse a plantar-ne nou el 1973, passant el següent any a catorze i arribant a la fi del període a quinze falles el 1985. El fet de l’aparició de moltes comissions fa que els constructors de falles deixen de treballar a temps parcial dedicant-se exclusivament a la realització de falles. A més, és significatiu l’aparició de les comissions infantils durant els anys 70, vertebrant-se dins de les associacions falleres. És l’any 1974 on hi ha competició infantil plantant-se quatre comissions falleres, i el 1980, any on s’instaura la competició del ninot indultat infantil. Amb aquest fenomen, els artistes troben una altra via de treball amb la confecció de monuments infantils. Igual que l’aparició dels infantils, hem de parlar de la integració de la dona en la festa fallera, deixant de ser una figura secundària a formar part d’ella. Aquesta evolució de les falles fa que s’organitzen nous actes i concursos com les cavalcades del ninot el 1965, el premi de presentació el 1977, el premi d’enginy i gràcia el 1976 o la introducció dels jocs de saló el 1980, fet que fa incentivar a la gent per tal d’associar-se a alguna comissió fallera de la ciutat. Parlant de l’aspecte artístic de l’època cal dir que els anys 60 és un període on conviuen dues tendències. Per una part tenim la del continuisme artístic en contra posició amb altre de ruptura, encara que tota experimentació sucumbeix davant el pes de la tradició. Existeix una vessant de renovació formal i temàtica, i l’aparició de l’abstracció a

F de festa, flam, fum, foc, falles

través de l’informalisme on s’intenta orientar els cadafals convencionals cap als cadafals semiabstractes. Un altre fenomen que apareix és la caricatura, tenint un dels màxims exponents en Josep Martínez i Mollà. També tenim una corrent de cadafals anomenat «monumentalisme» on s’intenta una reproducció fidedigna de famosos monuments com ara Manolo Blanco a la falla Joan Ramon Jiménez el 1974. Però per damunt de tot, i així ho demostren els primers premis, s’imposa els cadafals neobarrocs. Pel que respecta als materials emprats pels artistes, hem de parlar de l’evolució definitiva del cartró front el ninot de tela. Com ens comenta Antoni Grau fins el 1968 els ninots es feien de tela excepte el que es presentava a la cavalcada del ninot —abans no existia exposició, era a la mateixa cavalcada quan es qualificava— el qual si que es modelava tot amb cartró per a una major definició artística atès que amb el de tela el treball artístic només es veia a les mans i el cap. Les mans es feien sobre motlles fets directament de les persones amb la utilització de fang. Amés, el 1977, Martínez Mollà introdueix el polièster a l’hora de realitzar ninots i remats, arribant a ser un material indispensable donada la seua consistència i avantatges que comporta: no necessita ser cobert de panet i s’aplica directament la capa de pintura plàstica. Altre element important en l’evolució dels cadafals fallers és la utilització dels taulers de fusta. Martínez Mollà, amb les falles plantades al Raval, va importar del cap i casal l’alternativa als bastidors de tela o a l’entramat de fil amb paper, i va ensenyar als artistes casolans la for-

ma d’utilitzar el tauler de fusta per a realitzar les escenes, atès que va haver-hi un canvi de moda en l’estructura de les bases passant a ser més baixetes. Açò suposava que havien de cobrir-les per damunt ja que es veien, intentant-ho primer en tela sent el resultat nul, així que es va haver d’usar definitivament la xapa de fusta. La darrera progressió del món faller va estar la utilització de la grua per a plantar cadafals. Va ocórrer l’any 1971 amb la falla de l’Espanyoleto, plantà que fou un boom per a la gent. Grau va contractar una grua vinguda des de València que va costar 2000 pessetes i dotze mil pessetes la ma d’obra. Ja es deixaven tècniques més rudimentàries com la utilització de cavallets, escales, andamis o l’ús d’un pi encaixant les corresponents peces. Aquest fet va suposar poder construir falles amb més volum i risc. Un any abans, com anècdota, comentar que Grau va utilitzar la grua de l’edifici en construcció del cantó per plantar dues potes d’un polp que feia de remat a la falla de la República Argentina, fet que li va obrir els ulls per emprar-la l’any següent. Tampoc podem deixar de costat l’anomenat refrito, que consisteix en la tirada de cartró moltes vegades a partir d’un mateix motlle. Amb aquest mètode s’han basat durant molts anys les falles de Xàtiva. Modelar una falla per complet costava molts diners, fer un cadafal nou costava més que la falla s’encera, inclús els ninots de base es modelaven només el cap i els braços sent utilitzat un mateix cos per a diverses figures. Pel tal motiu, els artistes, durant les falles, viatjaven a València i contemplaven les falles de la capital

F de festa, flam, fum, foc, falles

i veien el material que podien utilitzar l’any venint. Hi havia un artista anomenat Lleó qui venia reproduccions de cartró i preguntava per on eren, així, mai es podia repetir en un any dues peces iguals en una mateixa població. D’aquest mode va ocórrer que l’any 1966 Grau va plantar un mateix ninot que un de Gandia, artista que va mentir, per tal motiu hi van haver dos ninots iguals. Després ja va haver-hi més gent que es guardava els motlles i les reproduïa moltes vegades. Moltes peces importants de les falles de secció especial de València van estar importades per a ser plantades a Xàtiva com ara el Xino de Blanco a Molina – Claret original de la Falla Ferroviària de Pepet o les falles del Raval de Blanco, reproduccions de peces plantades per Martínez Mollà a la plaça del Pilar. Quant a la crítica hem de distingir dues parts: l’època de la dictadura i la de la democràcia. Durant l’època de la dictadura que ens avarca (1964-1975), la llavor de la censura disminueix considerablement amb l’aparició de la nova Llei de premsa de 1966 on hi ha una major marge d’expressió. Poden trobar una crítica de temàtica cultural amb la filosofia pessimista de la vida, temes socials o morals, les mateixes falles com a centre de crítica, el fenomen de les modes, el transplant d’òrgans i sobretot la recerca del magnetisme turístic o simplement coses del barri com si una dona estenia la roba al balcó o si algú tirava el fem quan no tocava. A partir dels anys 60, com es va afluixar la pressió inquisitorial el tema de l’erotisme també va tindre un lloc en la crítica fallera. El que estava clar és que la crítica política estava prohibida llevat d’algunes al•lusions a la política

internacional. Des de 1976 les falles es plenen de representacions i al•lusions a un món polític emergent. No hi ha censura de cap forma però el cas és que els primers anys de la democràcia, l’església continuava sent intocable. Començant el recorregut per les falles del primer premi, el 1964 va estar guanyadora la falla de Tetuán – St. Francesc qui va repetir el següent any. Les dues falles van estar signades per Manolo Blanco i Esteve Arnau, continuant aquesta parella fins els 1968 any on ja Blanco va iniciar la carrera en solitari. Les falles, de construcció típica de l’època amb el cadafal i quatre bases en forma de creu, parlaven sobre aspectes de la vida. Manolo Blanco tornaria a guanyar a la seua comissió l’any 1970 amb «A la lluna, qui ve?» qui intentava jugar amb el descobriment del satèl•lit un any abans. El 1966 s’enceta, amb un primer premi, la relació entre Antoni Grau i la falla de República Argentina, presidida per Vicent Soler i Josep Barberà, que va durar durant dotze anys consecutius obtenint sis primers premis. La primera falla «Lluita pel nivell de vida» continuava denunciat la crítica social així com satiritzant les recorregudes del Cordovés per televisió o temes locals com les acampades a les arcadetes d’Alboi. Aquesta dupla tornaria a repetir triomf durant tres anys més amb falles de distinta concepció artística i literària. «Festivals» (1967) conforma un cadafal ampli i estirat fugint de la verticalitat habitual i presenta una crítica enfocada al turisme repassant els distints tipus de turisme destacant el Mundial d’Anglaterra. Amb la falles de 1968 i 1969, Grau torna a l’estructura verti-

F de festa, flam, fum, foc, falles

cal dels cadafal sent considerablement millor falla la de 1969 amb una carrossa com a remat. Cal destacar que a la falla de 1968 hi havia una exposició d’art modern dins de la falla. Després que el 1970 Blanco guanyara amb la seua comissió, Grau torna a guanyar el 1971 amb la falla de l’Espanyoleto, comissió que se suma a la llista de falles guanyadores del Primer Premi. Amb «Varis plans» Grau realitza una espectacular falla anomenada «la falla dels Cacaus», fent una forta crítica de la política municipal fins el moment de fer-li retirar un ninot que caracteritzava a Remedios Laguía. El següent any, Grau torna a guanyar amb la falla de República Argentina amb «Avui amb una pluma mos desplumen» falla que critica aspectes com la vanitat. Aquest any el premi va estar inicialment per a la falla de Verge del Carme signada per Martinez Mollà, però va estar desqualificada perquè hi havia un objecte, un carro de xiquet,

que era autèntic. Destacar que és l’única incursió de Martínez Mollà a Xàtiva des que el 1963 deixara de fer-ne. Venen dos anys de triomfs per a la falla de Verge del Carme, que des de 1962 no aconseguia el màxim guardó. El 1973 ho fa de la mà de Blanco amb la falla «Ens fan l’Agost» cadafal que parlava d’aquesta frase feta en diversos aspectes com ara els cinemes. Mario Lleonart, artista de València, aconseguia el guardó l’any 1974 i trencava la ratxa de premis signats per gent de Xàtiva. El monument portava com a lema «Telepato». La falla Cid – Trinitat és la guanyadora l’any 1975, fet que no es donava des del 1947. Grau sorprèn amb «Pobra Taronja» destacant el grup de cavalls arrossegant una carrossa. Aquest grup té una història molt peculiar atès que va ser testimoni de tres primers premis. Aquest grup va estar indultat del foc per part de la comissió i Grau els va comprar

F de festa, flam, fum, foc, falles

per 50.000 pessetes i els va plantar l’any següent a Dénia on va guanyar el primer premi. I es va tornar a repetir el fet i l’artista li’ls va comprar a la comissió per 75.00 pessetes per a plantar-los l’any següent a Gandia on també van guanyar i on finalment van ser cremats. El 1976 comença la supremacia de Manolo Blanco i la falla del Raval, sent president Agustí Perales, aconseguint cinc primers premis en sis anys. Amb «Bruixeries» s’enceta aquesta època sorprenent a tot el món atès la falla no havia estat mai lluitant pel primer premi i sobretot per la qualitat artística del monument. El 1977, és Grau i República Argentina qui mullen el primer premi amb «Pallassades», un gran falla on l’artista sorprèn amb un cap de pallasso espectacular ple de colorit. Durant els propers quatre anys Blanc dona el millor de si fent unes falles amb gran monumentalitat i amb unes bases molt completes, reproduint figures de Martínez Mollà de la secció especial de València destacant la falla del Bou de 1978, i la de la carrossa i Jaume I el 1979. Aquestes falles critiquen aspectes de la nova etapa iniciada amb la democràcia, el turisme, el futbol i temes locals del moment. L’estructura d’aquestes falles té un model similar amb un remat bastant vertical però voluminós amb una o dues peces centrals estàtiques i sobre aquesta un altra en moviment. Les bases estant completament replegades i unides al voltant del cadafal. No tenint prou amb les falles del Raval, Manolo Blanco obté dos primers premis més amb la falla de Molina – Claret, que s’estrena amb aquesta faceta, reportant-li a l’artista de Xàtiva sis primers premis consecutius. Realitza dues falles

bastant distintes en la concepció artística. Amb «la falla de la col»(1982) realitza una composició a partir de grans volums i rematada per una peca en moviment tenint continuat amb les del Raval. Amb la falla del Xino (1983) abandona els grans volums centrant la vista amb el grandiós xino, falla molt recordada per aquesta figura. Amb aquestes falles es criticava la crisi de l’agricultura, les il•lusions matrimonials i temes locals com la construcció d’una depuradora o sobre els plenaris municipals. Destacar la gran lluita que hi havia durant aquestos anys per la consecució del primer premi atès el fort nivell dels monuments amb Antonio Grau amb la falla de República Argentina o Andrés Martorell a la falla de Ferroviària, sobretot l’any 1980 on van quedar empatades les falles de Raval i Ferroviària, guanyant la primera per antiguitat. Després dels triomfs de Manolo Blanco, el torn és per a l’altre artista de l’època. Amb la falla de República Argentina, Antoni Grau torna a guanyar amb «Els canvis», una falla molt voluminosa però amb menys qualitat que l’any anterior. El tema crític de la falla es mesclà de política nacional en la local escenificant-se Felipe González, Guerra, Boyer, Solchaga i Fraga. Sobre temes de Xàtiva al•ludia a l’enfrontament entre el portaveu del grup popular i el tinent alcalde, que va ser molt comentada. El 1985, donava pas a un primer premi de Grau però amb una nova comissió. La falla del Mercat, presidida per Adelino Pardillos i anteriorment per Josep Castellano, va tindre una gran escalada per aconseguir el màxim guardó i fou aquest any quan es va acomplir. Amb

F de festa, flam, fum, foc, falles

el ninot de Sancho Panza i el seu burro com a remat completaven una falla molt ben duta a terme i on va impressionar molt a la gent el volum de falla en aquella demarcació. Com s’ha pogut comprovar, parlar dels artistes d’aquesta època és parlar d’Antoni Grau i de Manolo Blanco com a guanyadors del premi absolut de les falles de la ciutat. Antoni Grau (Xàtiva, 1934) de ben menut va acompanyar a son pare en les tasques d’artista faller i és el 1955 quan planta la falla infantil de San Pere. Continua fent falles infantils i ajudant a son pare en les grans, fins que el 1965 signa la seua primera falla per a la comissió de República Argentina, tal i com hem comentat. Des d’aleshores va plantar falles a Alzira, Dénia, Oliva, Algemesí, Castelló de la Ribera, Gandia, Benifaió o Pego aconseguint màxims guardons en la majoria de les poblacions. A Xàtiva, ha plantat un total de 89 mo-

numents fallers grans per a quasi totes les comissions existents a l’actualitat: República Argentina (19 falles), Tetuán – St. Francesc (10), Verge del Carme (2), Molina – Claret (4), Selgas – Tovar (7), Murta (1), Espanyoleto (13), Ferroviària (3), Mercat (11), Benlloch (4), St. Feliu (4), Joan R. Jiménez (1), Raval (1), St. Jaume (4) i Cid – Trinitat (6). Durant l’època que comenten és on va guanyar els seus deu primers premis a la ciutat, set per a la falla de República Argentina i un per a Espanyoleto, Cid – Trinitat i Mercat. Després de 1985 va continuar fent falles més modestes per a la nostra ciutat fins que el 1995 va deixar de plantar-ne amb les falles del Raval i Ferroviària, i el primer premi a Oliva. Destacar de Grau que ha estat un artista molt complet ja que s’ho ha fet tot: ha muntat falles, ha polit els ninots i els ha pintat. El seu primer taller, treballant junta a son pare, va estar en l’antic sanatori, ubicat on s’hi trobava el Cine Saetabis i després es va instal•lar a la nau de la pujada de

F de festa, flam, fum, foc, falles

Bixquert, lloc on guarda amb pulcritud la majoria de les maquetes de les falles que va realitzar. L’altre gran protagonista ha estat Manolo Blanco (Xàtiva, 1939) qui després de més de quaranta anys de trajectòria deixava la tasca d’artista faller. Parlar de Blanco és parlar d’èxit, els seus dèsset primers de Xàtiva junt els ninots indultats i altres premis són la major carta de presentació d’aquest artista que ha arribat a plantar falles de secció especial a València en la darrera època de la seua vida professional. Dels seus 132 monuments plantats per tot arreu del País, cinquanta falles han estat per a la seua ciutat: Tetuán – St. Francesc (17), Cid – Trinitat (1), Raval (8), Enríquez (2), St. Jordi (5), Verge del Carme (1), República Argentina (7), St. Feliu (1), Ferroviària (1), Joan R. Jiménez (2) i Molina – Claret (5). Els seus dèsset premis se’ls reparteixen les comissions de Tetuán – St. Francesc amb tres guardons, Raval amb cinc, República Argentina amb 4, Verge del Carme en una ocasió, Molina – Claret

amb dos i els dos guardons per a Sant Jordi. Blanco inicia la seua carrera en els tallers que s’hi trobaven ubicats a la plaça de Pintor Guiteras i o fa de la ma d’Esteve Arnau amb cinc falles per a la comissió de Tetuan, falla on Blanco ha estat component, aconseguint dos primers premis. Després ja en solitari aconseguiria guardons a Xàtiva, sobretot amb els cincs triomfs en sis anys per a la falla del Raval, i els que replegava a Alzira i Dénia, places on Blanc ha estat molt ben considerat. L’any 1985 deixa de fer falles al•legant raons econòmiques i professionals. Aquest buit entre Blanco i Xàtiva va durar fins el 1992 on va tornar a fer, durant dos anys, unes falles de primer nivell per a la falla de República Argentina. Aquesta tornada va durar fins el 1997 atès que l’any venint va plantar a València debutant a la secció especial per a la falla de Sueca – Literat Azorin aconseguint el cinqué premi. El següent any va repetir experiència amb un merescut tercer premi amb la falla del carro. El 1999 torna a plantar a Xàtiva aconseguint el primer premi de secció especial per a la falla

F de festa, flam, fum, foc, falles

de Sant Jordi, premi que repetiria l’any següent. Els propers anys plantaria falles per a República Argentina aconseguint els màxims guardons d’especial en dues ocasions o triomfant a la secció primera amb Molina Claret. Les darreres falles han estat les dues incursions a la secció especial de València amb la falla de Malvarrosa i, l’any passat, una altra vegada amb Sueca – Literat Azorin, que junt la plantada a la secció especial per a la seua comissió, i en el seu poble, van posar el fi a una trajectòria immillorable. Blanco, artísticament, ha estat en els seus inicis influenciat per Josep Martínez Mollà, qui junt a l’afecció de son pare en la construcció de falles, és qui el va introduir en el món de les falles. Ha importat nombroses peces que va utilitzar Martínez Mollà a les seues falles de València. La realització de grans monuments sempre ha sigut gràcies a tindre un taller ple de professionals. En aquest sentit cal destacar a Andrés Martorell qui li va estar pintant en la darrera època com artista. L’únic artista que ha estat en la llista de primers premis en aquesta època, llevat de Blanc i Grau, va ser Mario Lleonart aconseguint-lo, el 1974, per a la falla de Verge del Carme. Poc podem parlar d’aquesta artista valencià, sent aquesta falla l’única incursió a Xàtiva. Destacar les seues falles per a la secció especial de València per a la falla Bailén - Xàtiva (1985), amb un cinqué premi, i Convent de Jerusalem (1982) obtenint un segon premi. Amés va plantar l’any 1984 la falla de l’Ajuntament del cap i casal sota el títol de «Visita d’altre món». No podem oblidar la tasca realitzada per altres artistes que va estar plantant falles durant aquest període i que

no van estar guanyadors del primer premi. D’aquesta època són les darreres falles realitzades pels artistes locals Ramon Morell, i esporàdicament, de Martínez Mollà. També s’ha contemplat en aquest temps l’evolució realitzada per Paco Roca fins arribar a aconseguir el màxim guardó el 1986. Altres artistes locals que han signat falles han estat Pere Moragues fent 2 falles (una per a Selgas-Tovar i una per a Joan Ramon Jiménez), i Antoni Sáez, realitzant un total de tretze falles per a les comissions de Mercat, Molina – Claret, St. Jordi i principalment per a Selgas – Tovar on va aconseguir tercers premis els anys 1979 i 1982. Com artistes de fóra destacar a J. R. Espuig, els Germans Cortell, Navarro i Olcina, J. Dolz, Bernardo J. Iñigo, A. Aguilleiro, A. Martín i el nomenat A. Martorell. En definitiva, hem assistit a una època on Martínez Mollà se’n va a València, l’aparició de nous valors, com Paco Roca i M.A. Gosálbez Moracho, qui entren en el panorama d’artistes fallers, i principalment, que Blanco i Grau comencen a fer falles i guanyen vint-iun premi entre els dos, fins que Grau deixa de guanyar-ne i Blanco deixa de fer-ne per a la nostra ciutat. La realització de «Primers premis de les falles de Xàtiva» és un treball que ha estat realitzat per Jesús Fèlix Soler, Joan Quilis i Rafa Tortosa. Degut a la seua extensió, ha estat dividit en tres articles. El període entre 1932 i 1663 el podeu trobar al llibre de la falla Benlloch – Alexandre VI 2006, signat per Joan Quilis, i el període entre 1986 i 2006 s’hi troba al llibre de la falla República Argentina 2006, realitzat per Jesús Fèlix Soler.

F de festa, flam, fum, foc, falles

Primers Premis de les falles de Xàtiva (1964-1985)

1964

Força o debilitat Blanco - Arnau Falla Tetuán - St. Francesc

1965

Cria fama i... Blanco - Arnau Falla Tetuán - St. Francesc

F de festa, flam, fum, foc, falles

1966

1967

1968

1969

Lluita pel nivell de vida Antoni Grau i Cros Falla República Argentina

Coses de hui Antoni Grau i Cros Falla República Argentina

Festivals Antoni Grau i Cros Falla República Argentina

Avassallament Antoni Grau i Cros Falla República Argentina

F de festa, flam, fum, foc, falles

1970

1971

1972

1973

A la lluna, qui ve? Manolo Blanco Sancho Falla Tetuán - St. Francesc

Avui amb una pluma mos desplomen Antoni Grau i Cros Falla República Argentina

Varis plans Antoni Grau i Cros Falla Espanyoleto

Ens fan l’Agost Manolo Blanco Sancho Falla Verge del Carme

F de festa, flam, fum, foc, falles

1974

1975

1976

1977

Telepato Mario Lleonart Falla Verge del Carme

Bruixeries Manolo Blanco i Sancho Falla del Raval

Pobra Taronja Antoni Grau i Cros Falla Cid - Trinitat

Pallassades Antoni Grau i Cros Falla RepĂşblica Argentina

F de festa, flam, fum, foc, falles

1978

1979

1980

1981

Sol, bou i... Manolo Blanco Sancho Falla del Raval

Des dâ&#x20AC;&#x2122;Adan i Eva Manolo Blanco Sancho Falla del Raval

Qui no corre, vola Manolo Blanco Sancho Falla del Raval

Temps dâ&#x20AC;&#x2122;ahir, coses de hui Manolo Blanco Sancho Falla del Raval

F de festa, flam, fum, foc, falles

1982

1983

1984

1985

Els problemes de la vida Manolo Blanco Sancho Falla Molina - Claret

Els canvis Antoni Grau i Cros Falla RepĂşblica Argentina

IlÂˇluisons Manolo Blanco Sancho Falla Molina - Claret

On mengen dos mengen quatre Antoni Grau i Cros Falla del Mercat

Miscel·lània 2006

Miscel·lània Miscel·lània 2006 2006

Miscel·lània 2006

Dades Premis falles 2006

MONUMENTS FALLERS Secció especial 1r Premi R. Argentina (125 p) 2n Premi Tetuán—St. F. (98 p) Secció Primera 1r Premi Sant Jordi (102 p) 2n premi Joan R. Jiménez (96 p) 3r premi Molina—Claret (92 p) Accèssit Sant Jaume (78 p) Accèssit Murta—Maravall (77 p) Accèssit Raval (58 p) Secció Segona 1r Premi Benlloch-A. VIé (117 p) 2n premi Ferroviària (79 p) 3r premi Selgas—Tovar (67 p) Accèssit Espanyoleto (60 p) Accèssit Verge del Carme (52 p) Secció Tercera 1r Premi Abú Massaifa (104 p) 2n premi Mercat (98 p) 3r premi Sant Feliu (83 p) Accèssit Cid—Trinitat (59 p)

Miscel·lània 2006

MONUMENTS FALLERS INFANTILS Secció especial 1r Premi Benlloch-A. VIé (156,5 p) 2n Premi Molina—Claret (153 p) Secció Primera 1r Premi Abú Massaifa (142,5 p) 2n premi Sant Jordi (138 p) 3r premi R. Argentina (136,5 p) Accèssit Murta—Maravall (134 p) Secció Segona 1r Premi Mercat (140 p) 2n premi Espanyoleto (136 p) 3r premi Joan R. Jiménez (135,5 p) Accèssit Raval (131,5 p) Accèssit Selgas—Tovar (122,5 p) Accèssit Ferroviària (121 p) Secció Tercera 1r Premi V. del Carme (152,5 p) 2n premi Sant Jaume (134,5 p) 3r premi Tetuán—St. F. (126 p) Accèssit Sant Feliu (113,5 p) Accèssit Cid—Trinitat (102 p)

Miscel·lània 2006

ENGINY I GRÀCIA FALLES

ENGINY I GRÀCIA FALLES INFANTILS

Falla Pt. Murta— A. Maravall 113 1r Premi Molina—Claret 108 2n Premi Tetuán—St. Francesc 107 3r Premi República Argentina 103 Raval 99 Joan Ramon Jiménez 85 Espanyoleto 81 Benlloch— Alexandre VIé 78 Sant Jordi 77 Cid—Trinitat 76 Abú Massaifa 75 Sant Jaume 68 Selgas—Tovar 63 Ferroviària 58 Sant Feliu 49 Verge del Carme 32 Mercat 30

Falla Pt. Molina—Claret 125 1r Premi República Argentina 103 2n Premi Sant Jordi 87 3r Premi Raval 85 Abú Massaifa 77 Joan Ramon Jiménez 76 Ferroviària 74 Murta— A. Maravall 71 Tetuán—St. Francesc 70 Sant Jaume 70 Benlloch— Alexandre VIé 69 Cid—Trinitat 68 Espanyoleto 60 Sant Feliu 52 Selgas—Tovar 42 Verge del Carme 37 Mercat 27

MILLOR CRÍTICA FALLERA

NETEJA VIÀRIA

Tetuan —Sant Francesc

Joan Ramon Jiménez

MILLOR CRÍTICA LOCAL República Argentina

Miscel·lània 2006

PREMI MILLOR NINOT DE FALLES

P. MILLOR NINOT FALLES INFANTILS

Secció especial República Argentina 101 Millor ninot especial i ninot indultat Tetuán—St. Francesc 67

Secció especial Benlloch-Alexandre VIé 92 Millor ninot especial i ninot indultat Molina—Claret 85

Secció Primera Sant Jaume 95 Millor ninot primera Murta—Maravall 92 Sant Jordi 81 Molina—Claret 78 Joan Ramon Jiménez 66 Raval 52

Secció Primera República Argentina 88 Millor ninot primera Sant Jordi 83 Abú Massaifa 57 Murta—Maravall 53

Secció Segona Verge del Carme 75 Millor ninot segona Benlloch-Alexandre Vié 72 Ferroviària 56 Selgas—Tovar 55 Espanyoleto 55 Secció Tercera Mercat 78 Millor ninot tercera Abú Massaifa 73 Sant Feliu 53 Cid—Trinitat 52

Secció Segona Mercat 90 Millor ninot segona Raval 83 Joan Ramon Jiménez 76 Ferroviària 65 Selgas—Tovar 61 Espanyoleto 57 Secció Tercera Sant Feliu 84 Millor ninot tercera V. del Carme 83 St. Jaime 78 Tetuán-St. Francesc 75 Cid—Trinitat 60

Miscel·lània 2006

DECORACIÓ DE MONUMENT Falla pt. Cid—Trinitat 40 Tetuán—St. Francesc 27 Ferroviària 25 República Argentina 23 Espanyoleto 22 Sant Jaume 21 Joan Ramon Jiménez 18 Sant Feliu 18 Molina—Claret 17 Verge del Carme 16 Benlloch— Alexandre 15 Sant Jordi 15 Abú Massaifa 14 Murta— A. Maravall 13 Selgas—Tovar 12 Raval 10 Mercat 10

MILLOR LLIBRE DE FALLES 1r Premi 2n Premi 3r Premi

1r premi 2n premi 3r premi

RAL•LI HUMORÍSTIC FALLER Millor Millor Millor Millor

disfressa vehicle puntuació comparsa

1r Premi 2n Premi 3r Premi

MILLOR COBERTA LLIBRE DE FALLES

DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL Falla pt. Cid—Trinitat 40 Verge del Carme 36 Espanyoleto 33 Sant Feliu 23 Joan Ramon Jiménez 20 Molina—Claret 21 República Argentina 18 Sant Jordi 18 Ferroviària 17 Sant Jaume 16 Tetuán—St. Francesc 15 Benlloch— Alexandre 15 Abú Massaifa 15 Murta— A. Maravall 12 Selgas—Tovar 7 Raval 9 Mercat 6

Falla pt. Molina—Claret 264 República Argentina 262 Selgas—Tovar 222 Verge del Carme 207 Sant Jordi 206 Benlloch— Alexandre VIé 171 Joan Ramon Jiménez 162 Ferroviària 155 Sant Feliu 138 Cid—Trinitat 117 Abú Massaifa 115

Ferroviària Ferroviària R. Argentina Ferroviària

Falla pt. Selgas—Tovar 11 Millor Coberta Molina—Claret 10 Sant Jordi 10 Joan Ramon Jiménez 9 Verge del Carme 9 República Argentina 8 Ferroviària 6 Cid—Trinitat 6 Benlloch— Alexandre VIé 3 Sant Feliu 3 Abú Massaifa 3 PRIMERA PART PRESENTACIÓ Falla pt. Espanyoleto 20.70 1r Premi Molina—Claret 19.74 2n Premi Raval 18.35 3r Premi Murta— A. Maravall 18.11 Selgas—Tovar 17.40 Abú Massaifa 16.04 Sant Jordi 15.94 Tetuán—St. Francesc 15.06 Mercat 14.97 Ferroviària 14.89 Cid—Trinitat 14.39 República Argentina 13.44 Benlloch— Alexandre 12.16 Sant Jaume 11.58 Joan Ramon Jiménez 10.57 Sant Feliu 9.86 Verge del Carme

Miscel·lània 2006

COMPARSA CAVALCADA DEL NINOT

CARROSA PRÒPIA C. DEL NINOT

Falla pt. Falla pt. Ferroviària 280 1r Premi Sant Jordi 26 1r Premi República Argentina 247 2n Premi Mercat 21.90 2n Premi Molina—Claret 216 3r Premi Raval 20.80 3r Premi Mercat 212 Cid—Trinitat 19 Selgas—Tovar 210 Espanyoleto 194 Tetuán—St. Francesc 190 CARROSA LLOGADA C. DEL NINOT Sant Jordi 188 Sant Jaume 186 Falla pt. Joan Ramon Jiménez 186 Sant Jaume 27.80 1r Premi Murta— A. Maravall 178 Benlloch— Alexandre VI 25.40 2n Premi Abú Massaifa 174 Espanyoleto 23 3r Premi Raval 169 República Argentina 22.20 Cid—Trinitat 156 Molina—Claret 21.70 Sant Feliu 142 Ferroviària 20.80 Benlloch— Alexandre 130 Selgas—Tovar 20.40 Joan Ramon Jiménez 19.60 MILLOR GRUP ESCENIC Tetuán—St. Francesc 18.20 Sant Feliu 18 Selgas—Tovar Murta— A. Maravall 17.90 amb Treballadors de l’AVE Abú Massaifa 17.10 COMPARSA C. DEL NINOT INFANTIL

CARROSA PRÒPIA C. NINOT INFANTIL

Falla pt. Falla pt. República Argentina 219 1r Premi Sant Jordi 30 1r Premi Ferroviària 196.5 2n Premi Mercat 24 2n Premi Espanyoleto 188 3r Premi Raval 21 3r Premi Molina—Claret 178 Cid—Trinitat 15 Selgas—Tovar 173.5 Abú Massaifa 167 Murta— A. Maravall 141.5 CARROSA LLOGADA C. NINOT INF. Mercat 140 Sant Jordi 136 Falla pt. Sant Jaume 134.5 República Argentina 28 1r Premi Raval 120.5 Abú Massaifa 23.5 2n Premi Joan Ramon Jiménez 117.5 Selgas—Tovar 22 3r Premi Tetuán—St. Francesc 108.5 Espanyoleto 20.5 Sant Feliu 108 Molina—Claret 20.5 Verge del Carme 102.5 Sant Jaume 20 Benlloch— Alexandre 98 Ferroviària 18 Cid—Trinitat 81.5 Murta— A. Maravall 17.5 Tetuán—St. Francesc 16.5 MILLOR GRUP ESCENIC Joan Ramon Jiménez 16 Sant Feliu 15 Sant Jaume Verge del Carme 13.5 amb Alícia en el País de las Maravillas Benlloch— Alexandre VI 13

La A. C. Falla Joan Ramon Jiménez vol agraïr amb sinceritat la col·laboració de les següents firmes comercials, suport que sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest fanzine.