El Verí del Foc núm. 2

CRÈDITS Fanzine editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) Equip de redacció Sergio Antolí, Anna I. Calvo, Juan M. Carmona, Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Almu Pastor, Rafa Tortosa. Coberta i maquetació covanegradisseny Col·laboradors literaris Sergio Bono, Amparo Samit, Verònica Llopis, José M. Gómez, Yolanda Pérez, Jorge Sánchez, Isabel Gosálbez, Rafa Tortosa. Col·laborador gràfic Xavier Herrero. Fotografies José Lluch, Enrique V. Cerdà, Ruben Viñes, Anna I. Calvo, Sergio Antolí, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Foto Estudio Federico, Juan M. Carmona, Arxiu Comissió, Foto Cucó. Impressió Matéu impressors, s. l. Aquest fanzine és el suplement cultural del llibre de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva de 2008, per tan es distribueïx conjuntament amb aquest. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

UNA IMATGE I VINT LÍNIES

Sumari

Veient-ho passar Verònica Llopis · José Lluch Cristobal Colom Yolanda Pérez · José LLuch Sentiment faller Amparo Samit · José LLuch

7 8 10 12

LA FALLA DE PAPER Plaza mayor, en castellà sona millor? Xavier Herrero

F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES Recorregut pels darrers cinc anys a JRJ E. de Redacció La falla JRJ a la premsa Amparo Samit i Gràcia Recorregut pels nostres casals fallers Isabel Gosálbez · Jorge Sánchez El paraulari de les falles socarrades José Manuel Gómez i Pla Cavalcades i més... Er Xexo Les falles a les comarques centrals valencianes E. de redacció Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50 Verònica Llopis · Rafa Tortosa Els primers premis de falles infantils a Xàtiva (II) Rafa Tortosa

MISCEL·LÀNIA 2007

21 41 45 49 57 61 73 87 105

EDITORIAL

Seguim bojos per les falles

o hem aconseguit. Sempre diuen que el primer costa però pensem que costa més el segon. Ací teniu el número dos del nostre fanzine cultural de la nostra falla en temps de falles. Pensem que seguim bojos per les falles i us oferim el segon capítol d’aquest ambiciós projecte faller i cultural. Degut al seu èxit dins del col·lectiu faller, tant a nivell local com nacional, hem volgut seguir la mateixa estructura que l’any passat amb els seus quatre apartats, que passaran a ser habituals. A l’apartat Una imatge i vint línies les nostres escriptores ens han proposat una història arran de la imatge. Vosaltres, per descomptat podreu inventar-se’n un altra. La falla de paper és el segon apartat. Enguany, l’artista Xavier Herrero ha estat qui ha col·laborat proposant-nos una falla, que no es plantarà ni cremarà, amb l’actualitat més recent de la ciutat, amb l’obertura del centre comercial, i del nostre barri, amb la zona blava. A l’apartat F de festa, flama, foc, fum, falles s’inclouen els articles referents a les falles. Com que enguany celebrem els trenta anys seguits fent falla, hem escrit un article per a commemorar aquest esdeveniment. L’article és un complement al llibre que editarem l’any 2003 amb motiu del 25 aniversari, recorrent els darrers cinc anys. Coma a temes casolans tenim un recorregut pels nostres casals i la relació amb la premsa al llarg de la història fallera. Un article fresquet és el del Paraulari faller on podrem gaudir d’un diccionari faller en clau d’humor. I tornem a tindre l’opinió de Sergio Bono parlant sobre les cavalcades. Ja en matèria d’estudi tenim un article que recorre les falles dels pobles dins de les comarques centrals valencianes i un article que parla de la història d’un artista faller, Ramon Morell, que va ser important als anys cinquanta. Per finalitzar tenim l’article interactiu dels Primers Premis de les falles infantils de Xàtiva en l’època entre 1972 i 1989. Les altres èpoques les podrem trobar als llibres de la falles Benlloch - Alexandre VI (1934-1966) i República Argentina (1990-2007). Amb aquestos articles, on ens endinsem en la història de les falles, volem contribuir al recull de dades i fets per tal de tindre viva la memòria històrica fallera de la ciutat, atès que si tots som partícips d’aquesta memòria podrem sempre saber el nostre passat, perquè cada any que passa tenim menys oportunitat de fer-ho. El darrer apartat, Miscel·lània 2007, repassem els premis fallers xativins de l’any passat amb dades i fotografies. Gaudiu del fanzine i, sobretot, de les falles.

Una imatge i vint linies

UNA IMATGE IMATGE II UNA VINT línies línies VINT

àtiva, dissabte 17 de març de 2007, 17:30 de la vesprada, visita oficial a les Falles de Xàtiva, eixida des del barri del Carme, es troben cinc amigues: Consol Jo no sé que tinc al braç que em pica tant. Empar Doncs rasca’t i en pau, queixona. Carme Vaja, que «aseadet» està Pau des que no l’havia vist, tindrà núvia?

Pepa Xe què merda! Ja deia jo que se m’oblidava alguna cosa, el mocador de l’esquena.

Àngels Mira aquella xicona, no el porta i no passa res, no et calfes el «perol», que ara toca passar-ho bé. Consol Però fixat, Empar fixat, tinc una bambolla i tot, açò serà cosa d’anar al metge. Empar Què exagerada que eres d’un ninot fas una falla i d’una pusa un elefant. Carme La veritat és que no faríem mala parella els dos, a vore si estes falles li tire «els trastos» i cau alguna cosa.

Pepa Em cague en el porquet de Sant Antoni i la petxina de l’Apòstol Santiago, però si també se m’ha oblidat el foradador de la falda i ara que faig?

Àngels Doncs et fots i a l’altra t’espavilaràs. Adéu Consol, Empar, Carme. I tu, Pepa, anem cap avant que ens toca eixir.

Una imatge i vint linies

Veient-ho passar Fotografia José Lluch Samit Història Verònica Llopis i Viñes

Una imatge i vint linies

ensava que no arribava mai! Ningú m’havia dit que aquest camí era tan empinat; ara bé, crec que haurà valgut la pena. A veure… Si, mireu! Des d’ací és veu tota Xàtiva: La Seu, l’Hospital vell, Sant Josep…Home, l’autobús de la Llum de les Imatges també és veu des d’ací dalt. Ostres, si parec Cristóbal Colom quan va descobrir Les Amèriques; menys mal que no em veu ningú, si no pensaria que estic boig. A més sempre m’ha dit ma mare que senyalar és de mala educació, així que si ella em veu, damunt m’enduré un sermonet. No, pareix que encara no puja ningú. És que havíem quedat uns quants amics per a berenar, el que passa és que jo he pujat primer per buscar el lloc on aparcar millor, perquè si venim tots junts el pitjor lloc és per a mi, i jo no em deixe el cotxe en qualsevol lloc. Relleu!! Amb aquests vestits és impossible pixar com Déu mana. Vaig a intentar-ho abans que vinguen els altres. No sé a qui se li va ocórrer dir que seria divertit portar el vestit de llaurador un dia com hui, l’aniversari de la Pepa. Ara que no voràs com em riuré quan elles hagen d’anar al bany, no volien vestit, doncs vestit portarem. Ala, per allà venen, vaig a esperar-los i a ajudar-los a treure les coses del cotxe.

Una imatge i vint linies

Cristòbal Colom Fotografia José Lluch Samit Història Yolanda Pérez i Ferri

Una imatge i vint linies

avi Xe panda, us doneu compte que des d’ací es veu que bonica és la nostra ciutat i cada vegada més gran.

Paco Sí, i més ara que estem en falles on tot és alegria i festa pels carrers amb els seus monuments plantats.

Toni Des d’esta meravellosa panoràmica es veu algun que altre monument faller i també com pugen en romeria fins l’ermita, les falleres i els fallers, en el cansament que porten tots.

Quique També serà bonic veure esta nit la cremà dels monuments des d’aquest lloc. Ha de ser preciós.

Ximo Anem anant que la missa s’ha acabat i cal baixar en processó amb la imatge del nostre patró Sant Josep i quan arribem a l’Albereda veurem l’última mascletà.

Josep En aquest moment i encara que quede la cremà ja va donant la sensació de què la setmana fallera arriba a la fi, quedant les vivències de tot un any per al record.

Xavi No hi ha perquè preocupar-se, perquè a l’endemà de cremar els monuments fallers torna a renàixer de les mateixes cendres l’esperit faller i es renoven les il·lusions per a fer realitat un nou repte per a l’exercici següent.

Paco La processó ha començat, així que anem a col·locar-nos a la fila i deixeu de pensar en què ja s’acaba i gaudiu del que més ens agrada fins al final, perquè no hi ha altra festa més gran i més bonica que la festa fallera.

Quique Tens raó. Xé! Anem anant que les falleres ens esperen per a desfilar i no penseu més que s’acaba, perquè esta festa no té fi. 12

Una imatge i vint linies

Sentiment faller Fotografia José Lluch Samit Història Amparo Samit i Gràcia

Una imatge i vint linies

Falla de paper

LA FALLA FALLA DE DE PAPER PAPER LA

«Plaza Mayor, en castellà sona millor?» Esbós i versets Xavier Herrero

Com la mort ben negre, el comerciant veu el futur. Un final fúnebre, Que resulta molt dur.

Ara el que ens faltava al barri de la falla. És tot zona blava, paga i calla.

Renovar-se o morir, eixa és la dita popular. Moltes han de patir, eixa competència espectacular.

El veïnat està fart açò és un abús! i a les eleccions de març, com «burros» votaren al Rus.

Centre comercial. amb només rètols castellans. Qui serà el pardal que ens pren per marcians.

Si el cotxe vols aparcar, trau la cartera. A Cosparq cal compensar si és que és un fartera.

La gent com boga i possesa, corre al «centro comercial», en castellà o en llengua francesa és del més IN, és TOTAL.

L’Ajuntament lleva els aparcaments en altres llocs de la ciutat. No sé si ho entens, a tu veí, el «pato» t’ha tocat.

Falla de paper

F de festa, flama, fum, foc, falles

de de ff ee ss tt a a flama flama ff o o c c ff u u m m falles falles F de festa, flama, fum, foc, falles

F de festa, flama, fum, foc, falles

30 anys seguits plantant falla

Recorregut pels darrers cinc anys a JRJ

Equip de Redacció

nguany la Falla Joan Ramon Jiménez compleix els seus trenta anys seguits plantant falla des que el 1979 reprenguera la tasca iniciada els anys 1974, 1975 i 1976. Fa cinc anys, l’any 2003, la nostra comissió complia un quart de segle d’existència, per aquest motiu va programar un fum d’actes per tal de commemorar aquest fet. Es va fer una extraordinària presentació on es va recordar la fundació de la comissió i es va rendir homenatge a totes les falleres majors que ha tingut. A més es va organitzar una volta a peu pel barri i una paella per a tothom. També, amb el sopar de fallers d’honor, es va rendir homenatge als presidents que ha tingut la falla així com als artistes més destacats. La festa va finalitzar amb la consecució del primer premi de la secció especial amb el monument gran. En aquest any es va realitzar un llibre commemoratiu amb la història de la falla que contenia molts apartats relatius a la comissió com ara el seu origen, les falleres majors, els presidents, els artistes, els llibres o els monuments així com un catàleg anual amb les dades de cadascun dels exercicis. Amb aquest article volem fer una mena d’ampliació a aquest llibre recordant el darrer lustre per tal de posar al dia la història d’aquesta comissió. 2003, L’ANY SOMNIAT L’any 2003 va estar un dels anys més importants per a la història d’aquesta comissió. No només per la celebració del vint-i-cinc aniversari sinó també pels actes programats així com dels èxits obtinguts. Amb Fabian Navarro com a president se signava amb els Germans Colomina la realització dels dos monuments i es programava un programa de festeigs especial de l’aniversari. Les falleres Majors van estar Esther Espinosa i Gila, i Rocio Giner i Carmona. Amés Edgar Reig i Lluch va ser el president infantil i la recompensa va ser per a José Luis Sánchez i Tàpia. Durant l’any es van programar una sèrie d’actes com ara la I volta a peu de la falla JRJ congregant a més de dos cents participants, les paelles al carrer, un calendari commemoratiu, l’exposició a la Casa de la Cultura, l’edició del llibre de la Història de la Falla o el descobriment d’una placa commemorativa a l’encreuat de plantà. A la presentació es realitzava un homenatge a les falleres majors així com a la palmera del barri. El llibre va utilitzar la temàtica de la falla amb el Far West com a fil conductor i plantejant la crítica, l’humor i la sàtira com a principal ingredient de les falles. Aquest llibre, en l’apartat de Monuments i Crítica va comptar amb la col·laboració de Josep Morata i Francesc Belda amb dos escrits carregats d’humor. Apart d’aquest extens capítol, conF de festa, flama, fum, foc, falles

2003, Ninot indultat Els músics. Germans Colomina

2004, Ninot indultat La Fallera. Germans Colomina

tenia els de falleres majors, la falla nostra i els articles literaris. Junt aquest llibre es va editar el llibre de la Història de la Falla dirigit per Rafa Tortosa. Les seues cent vint pàgines contenen els apartats d’Orígens, identitat i progrés; Les Falleres Majors, Les Falleres Majors Infantils, Els llibres, Les cobertes dels llibres, Els presidents, La gent, Els artistes, Els premis, Els ninots indultats, Els Monuments, Imatges i el Catàleg Anual de la Història. Aquest any es va aconseguir el segon premi quedant a 0.75 punts del primer a més del premi Cudol, al llibre més satíric.

escenes es van deixar clares des del primer dia, aportant els membres de la comissió els dibuixos i l’explicació i executant-los, per part dels artistes, fins el mínim detall. La falla tenia tot tipus d’elogis: encertada composició i bon modelatge, molt bona pintura, acabat, crítica fàcil i directa... A més la decoració del monument era tot un fort de l’oest realitzat per la comissió i que es va complementar perfectament amb el monument, el qual incomprensiblement no va estar mereixedor de cap premi per part del jurat de decoració. La crítica local va estar molt ben coordinada amb les escenes de l’oest critican el recent obert centre d’oci i negoci, la caravana electoral, les eleccions a president de la JLF, l’AVE si pararà o no, el negoci de la construcció o el dipòsit del col·legi de la bola.

El monument de 2003 ha estat l’obra mestra d’aquesta comissió en tots els seus aspectes. Una falla que va aconseguir tots els premis possibles, set en total, llevat de la crítica fallera i de la decoració. Va estar una falla que des del primer dia va haverhi una relació perfecta entre artistes i comissió. En el primer contacte ells ens van recomanar aquesta falla per la seua composició central dels vaquers i el burro. Les 22

F de festa, flama, fum, foc, falles

Quant a la falla infantil, realitzada al taller dels Germans Colomina, es va obtindre el premi del millor ninot de la secció primera i accèssit de la secció primera en el premi del monument. Va ser una falleta amb un

2005, Ninot indultat, El futur de la festa. Germans Colomina

acabat correcte però amb una composició desfasada en el temps atès la seua plataforma rodona que recollia tots els ninots. La falla tractava sobre uns xiquets que es quedaven a casa atès que els seus pares eixien al cinema. Tot una mena de despropòsits. 2004, REAFIRMANT-SE AMB EL PRIMER PREMI José Luis Sánchez i Tàpia es feia càrrec de la comissió estant com a fallera major Mamen Peláez i Palazón. Maite Sanz Torralba era la nostra fallera major infantil i Carlos Gómez i Borredà era el nostre president infantil. Aquest any es tornava a confiar amb les mans dels Germans Colomina per a realitzar els nostres monuments. Al mes de setembre es realitzava la segona volta a peu i les paelles al carrer. Ricardo Ródenas i Gràcia va rebre la recompensa. El 2004, el llibre va girar en torn a la re-

lació entre les falles i la comunicació usant una maquetació marina fent referència a la temàtica de la falla gran. El llibre seguia els mateixos apartats que l’any anterior amb els de Monuments i Crítica amb una col·laboració de Carles Domènech il·lustrada per Paco Roca, Falleres Majors, la Falla Nostra i el d’articles literaris titulat: Falles, Informació i Comunicació que contenia articles de Josep Lluís Fitó, Laura Garcés, Belén Nava, Amparo Piqueres, Ramon Pérez, Joan Quilis, Jesús Fèlix Soler, Pablo Silva i Rafa Tortosa. La falla de 2004, Aneu-se’n a fer la ma... rrr va ser una falla completament distinta a l’anterior quant a la composició. Va ser un monument més convencional amb una estructura central ben definida. Aquesta vegada, els artistes ja ens van esperar amb els dibuixos de les escenes per tal de conformar els baixos de la falla, destacant la galeria de Pirates del segle XXI. Va ser una falla en la mateixa línia que l’any anterior demostrant la gran professionalitat: F de festa, flama, fum, foc, falles

Instantànies del lliurament de premis 2003.

ben acabat, bona pintura i les escenes amb tot tipus de detalls. La crítica amb escenes de pirates i fons marí tractava el viatge de Rus cap a la diputació, el color de les làpides al cementiri, la castellanització de la fira, els mitjans de comunicació i les falles, l’espectacle d’aus rapinyades o el traçat de l’AVE. El monument infantil, obra dels Germans Colomina, responia a una composició clàssica però que, atès la quantitat de ninots i detalls que tenia sobre la base, no es va correspondre amb l’accèssit obtingut. Tenia una temàtica musical amb els aristogats com a autèntics músics. 2005, l’ADÉU DELS GERMANS COLOMINA L’any 2005 començava amb el repte de fer el triplet amb els Germans Colomina, cosa que no va poder ser. José Luis Sánchez complia el seu segon any de president així com de Mamen Peláez qui repetia com a 24

F de festa, flama, fum, foc, falles

fallera Major. Els xiquets Maria Solves i Carmona, i Vicent Hernández i Diaz eren la fallera major i president infantil respectivament. Aquest any la recompensa va recaure en Anna I. Calvo i Pastor. Sota el títol de Viatge al món de les falles girava el llibre de 2005 el qual mantenia els apartats i continguts habituals dels darrers anys. Aquest any el tema elegit era l’autocrítica de les falles. A l’apartat Viatges i viatges s’incloïen els articles literaris signats per Jesús Fèlix Soler, Josep Lluís Fitó, Josep Genís, Ramon Pérez i Enrique Cerdà. La darrera falla dels Germans Colomina era la de 2005, Burreria, Burreria, són les falles de hui en dia. Presentava una arriscada composició del cadafal amb les tres excel·lents figures dels Burros. Va ser una falla made in Colomina on es veia la feina ben feta per part de tots els components del taller. D’acord a la temàtica de la falla es va aconseguir el premi de crítica fallera atès la crítica 100% de falles de cadascuna

Antoni i Lluís Colomina rebent un obsequi per part de la nostra comissió.

de les escenes com ara la decoració de monuments, el futbox sala, el preu del teatre o la modificació d’estatuts. A la falla infantil debutava l’artista de Carcaixent Juane Cortell amb la falla de l’Axtèrix i l’Obèlix i que ha sigut la millor falla de la trilogia plantada a JRJ. Va ser una falla molt correcta amb una composició més actual i equilibrada. 2006, NOUS REPTES Aquest exercici Fco. Manuel Roca i Sanchis assumia el càrrec de president. Patricia Jornet i Gómez era nomenada fallera major així com Elena Roselló i Guarner com a fallera major infantil. Vicent Hernández i Díaz seguiria com a president infantil. La merescuda recompensa era per a Juanjo Correas i Díaz. La falla va militar en la secció primera obtenint el segon premi. El llibre, amb una organització similar a l’any anterior, rendia un xicotet homenatge als Germans Colomina pels seus anys

plantant a la nostra demarcació. L’apartat literari era un monogràfic referent als vinti-cinc anys de falles grans de Paco Roca mostrant les fotografies de totes les falles i ninots indultats realitzats per aquest artista xativí. Quant als artistes també va haver-hi canvis. Els Germans Colomina van deixar de fer falles i es confiava, per a l’any 2006, amb els Germans Guerola per al monument gran. Van estar uns artistes recomanats pels Germans Colomina i que van presentar una falla d’acord al curt pressupost destinat encara que va faltar treballar un poc l’acabat a les escenes i la bombonera central. Destacar l’arlequí que conformava el remat, sobretot en pintura. Tota la falla girava al voltant del circ amb crítica local com ara el desequilibri socialista, l’home bala en referència a l’alcalde o la circulació per la ciutat. Quant a la falla Infantil, Juane Cortell presentava una falla més solta destacant el cos central, un arbre humanitzat i el ninot presentat a l’exposició. F de festa, flama, fum, foc, falles

Anys d’èxit ambs els premis de monument i ninot

Malgrat l’escassesa de figures la falla va resultar, amb una crítica sobre el medi ambient. 2007, COMMEMORANT LA CREMÀ DE XÀTIVA L’any passat, el 2007, es commemorava el 300 aniversari de la cremà de Xàtiva i així ho vam reflectir en el monument i al llibre. Manolo Roca continuà com a president de la comissió nomenant Verònica Llopis i Vinyes com a fallera major i a Eva Samit i Quiles com a Fallera Major infantil. Va ser el nostre president infantil Carlos Gómez i Borredà mentre que el mateix Manolo Roca era mereixedor de la recompensa. Jordi Fresquet era l’artista elegit per a fer la falla de 2007. El projecte de 300 anys després, la història continua, va presentar uns resultats acceptables. Eren moltes les expectatives d’aquest artista de Carcaixent i la seua obra però que una vegada en el carrer va haver-hi certa decepció 26

F de festa, flama, fum, foc, falles

sobretot quant a la composició final del cadafal i un mínim acabat acceptable en les escenes. Això si, les escenes desplegaven tota la crítica establerta pels guionistes al començament del projecte. Destacar d’aquesta falla la pintura de les figures del remat. Aquesta falla va ser mereixedora del tercer premi de falles i el segon en enginy i gràcia. Quant a la falla infantil, Juane Cortell va presentar la falleta més fluixa de les que ha plantat. La idea i el material era bo però el resultat al carrer va estar per davall de l’acceptable. L’any passat es va produir un canvi radical en la concepció del llibret. Es va canviar el format així com la distribució del mateix. Es passava a format quartilla tornant als orígens dels nostres llibrets així com es distribuïa en dos exemplars: un exclusivament per a l’any faller i l’altre l’apartat cultural. El llibre girava entorn al 300 aniversari de la cremà de la ciutat tal i com es reflectia en la coberta amb la figura de Felip Vé cap per avall i presentat com si fos una caixa de

La comissió amb el ninot indultat 2004.

fòsfors. Inclou articles d’Agustí Ventura contant la cremà de Xàtiva i d’Andrés Guerola contant humorísticament aquest fet. A l’apartat de les falles s’inclouen unes entrevistes als artistes fallers i una col·laboració de Batiste Llopis sobre el poble sarahuí, reflexió de l’explicació de la falla infantil. El verí del foc era el fascicle cultural del llibre on es pretén ser una continuació. Aquest fanzine pretén ser un punt de partida per a reflexionar sobre el món faller i una base per a l’estudi de les falles tal i com diu la seua editorial. Aquesta primera edició compta amb quatre apartats: una imatge i vint línies amb fotografies de José Lluch i escrits de Fabian Navarro, Amadeo Perales i Enrique Cerdà; la falla de paper amb esbós de Paco Roca i versos de blaibellver; Misecel·lània 2006 amb les dades i fotografies de l’any anterior i l’apartat d’articles signats per Verònica Llopis, Ignasi Lloret, Juan Ramon Alcocer, ErXexo, Carlos Pérez i Rafa Tortosa. Destacar l’article que fa referència als primers Premis de les falles de Xàtiva,

treball elaborat per Jesús Fèlix Soler, Joan Quilis i Rafa Tortosa en aquest llibre i en els de R. Argentina i Benlloch. Aquest llibre va ser mereixedor del tercer premi al millor llibre de falles. 2008, ANY 100% JOAN RAMON JIMÉNEZ Aquest any ha estat elegit president Juan Manuel Carmona i Trujillo qui després de molts any estant a l’ombra dels presidents ha decidit accedir al màxim càrrec. La fallera Major és Angela Borreguero i Hervàs, i la seua filla, Àngela Gil i Borreguero és la nostra fallera major infantil. No hi ha president infantil i exercirà d’acompanyant Jorge Sánchez i Tàpia. La recompensa ha recaigut en Amparo Samit i Gràcia. En aquest exercici s’ha dipositat la confiànça per a aconseguir el primer premi en els artistes Juanjo Armengol i Venancio Cimas. Per a la falleta comptarem amb Carles Orts i Josep Almiñana que ens tenen preparat un monument molt especial. F de festa, flama, fum, foc, falles

2003

president · FABIÁN NAVARRO I PÉREZ fallera major · ESTER ESPINOSA I GILA 126 fallers premis · CUDOL, al llibre més satíric · 2n llibre de falles tercer futbol sala masculí

lema · FAR WEST XÀTIVA artistes · GERMANS COLOMINA pressupost · 19.350 € premis · NINOT INDULTAT · MILLOR NINOT S. ESP · MILLOR FALLA XÀTIVA JLF MILLOR FALLA XÀTIVA JCF · MILLOR CRÍTICA LOCAL 1r SECCIÓ ESPECIAL · 1r ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

president infantil · EDGAR REIG i LLUCH fallera major infantil · ROCIO GINER i CARMONA 76 fallers infantils

lema · SOLS A CASA artistes · GERMANS COLOMINA pressupost · 3.000 € premis · MILLOR NINOT SECCIÓ 1a · ACCÈSSIT SECCIÓ 1a

F de festa, flama, fum, foc, falles

2004

president · JOSÉ LUIS SÁNCHEZ i TÀPIA fallera major · MAMEN PELÁEZ i PALAZÓN 130 fallers

lema · ANEU-SE’N A FER LA MA..RRR! artistes · GERMANS COLOMINA Pressupost · 20.000 € premis · NINOT INDULTAT · MILLOR NINOT S. ESP. · MILLOR FALLA XÀTIVA JLF MILLOR FALLA XÀTIVA JCF · 1r SECCIÓ ESPECIAL · 2n ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

president infantil · CARLOS GÓMEZ i BORREDÀ fallera major infantil · MAITE SANZ i TORRALBA 89 fallers infantils premis · 2n carrossa lloguer

lema · AMB LA MÚSICA A UNA ALTRA PART artistes · GERMANS COLOMINA pressupost · 3.000 € premis · MILLOR NINOT S. 1a · ACCÈSSIT SECCIÓ 1a · 3r ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

2005

president · JOSÉ LUIS SÁNCHEZ i TÀPIA fallera major · MAMEN PELÁEZ i PALAZÓN 114 fallers

lema · BURRERIA, BURRERIA, SÓN LES FALLES DE HUI EN DIA Artistes · GERMANS COLOMINA pressupost · 22.000 € premis · NINOT INDULTAT · MILLOR NINOT S. ESP. · MILLOR CRÍTICA FALLERA 2n SECCIÓ ESPECIAL · 2n ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

president infantil · VICENT HERNÁNDEZ i DÍAZ fallera major infantil · MARIA SOLBES i CARMONA 82 fallers infantils

lema · ASTÈRIX I OBÈLIX D’AVENTURES SEMPRE ESTAN artista · JUANE CORTELL pressupost · 3.000 € premis · 3r SECCIÓ 2a · 3r ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

2006

president · FCO. MANUEL ROCA i SANCHIS fallera major · PATRICIA JORNET i GÓMEZ 90 fallers premis · NETEJA VIÀRIA · CAMPIÓ DE BAC

lema · GRAN CIRC DEXÀTIVA, AI, QUÈ RISA! artistes · GERMANS GUEROLA pressupost · 12.000 € premis · 2n SECCIÓ PRIMERA

F de festa, flama, fum, foc, falles

president infantil · VICENT HERNÁNDEZ i DÍAZ fallera major infantil · HELENA ROSELLÓ i GUARNER 78 fallers infantils

lema · AMB LA NATURA NO ES JUGA artista · JUANE CORTELL pressupost · 3.000 € premis · 3r SECCIÓ 2a

F de festa, flama, fum, foc, falles

2007

president · FCO. MANUEL ROCA i SANCHIS fallera major · VERÒNICA LLOPIS I VINYES 115 fallers premis · 2n llibre falles

lema· DESPRÉS DE 300 ANYS, LA HISTÒRIA CONTINÚA... artista· JORDI FRESQUET i MAS pressupost · 18.000 € premis · 3r PREMI · 2n ENGINY I GRÀCIA

F de festa, flama, fum, foc, falles

president infantil · CARLOS GÓMEZ i BORREDÀ fallera major infantil · EVA SAMIT I QUILES 75 fallers infantils premis · carrossa de lloguer

lema · UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE artista · JUANE CORTELL pressupost · 3.000 € premi · 16é PREMI

F de festa, flama, fum, foc, falles

2008

president · JUAN MANUEL CARMONA i TRUJILLO fallera major · ÀNGELO BORREGUERO i HERVÀS 136 fallers

lema· A LA CAÇA I CAPTURA artistes· JUANJO ARMENGOL i VENANCIO CIMAS pressupost · 35.000 €

F de festa, flama, fum, foc, falles

Acompanyant · JORGE SÁNCHEZ i TÀPIA fallera major infantil · ÀNGELA GIL i BORREGUERO 79 fallers infantils

lema · BUSEJANT PER XÀTIVA artista · CARLOS ORTS i JOSEP ALMIÑANA pressupost · 6.000 €

F de festa, flama, fum, foc, falles

La falla Joan Ramon Jiménez a la premsa

Amparo Samit

l llarg de la història de les falles, a la premsa escrita sols es publicaven aquells actes que tenien més renom i més importància de cara a la societat, ja que sols es parlava d’alguns dels actes on participaven les Falleres Majors de Xàtiva i el que organitzava la Junta Local Fallera. Com els actes que celebraven les Comissions eren més familiars i de vegades més privats, no tenien tant de protagonisme com per a publicar-ho en premsa, llevat d’alguna Comissió que si que es preocupava de fer-ho arribar a la premsa, que a vegades ho publicava depenent de qui era la Fallera Major o de quina Comissió es tractara. Però el temps evoluciona i amb ell la festa fallera, i degut a aquesta complicitat premsafalles, ha vist augmentat el seu prestigi i el nombre de fallers degut a la gent que s’ha integrat i ha fet que el col·lectiu faller siga un dels més nombrosos dels que existeixen a la nostra ciutat. Per tal motiu als darrers anys dels 80 i primers dels 90, el món faller ha sigut per a la premsa motiu de treball ja que fou el començament on la gent de Xàtiva i de la Costera, tinguera coneixement de tot el que passava i es celebrava al col·lectiu faller de la nostra ciutat, tant a les comissions com a la Junta Local Fallera, amb el fi d’apropar, un poc més si cap, la nostra festa a la gent en general. I com no podia ser menys, la nostra Comissió, la Falla Joan Ramon Jiménez, ha estat també involucrada al món de la premsa donant a conèixer les seues Falleres Majors tant als nomenaments, presentacions, elecció de Presidents, monuments, actes culturals, actes fallers, etc. També ha participat en publicacions diàries dedicades a la nostra Comissió abans de la setmana fallera, així com l’edició anual del nostre llibre de falles. Als darrers anys dels 90 editàrem també el P.A.F. —Pàgines d’Actualitat Fallera—, una publicació mensual en la que es donava a conèixer als veïns del barri i ciutadans en general, les activitats que durant tot l’any anava realitzant la Comissió. Activitats tant culturals com esportives, participant al programa d’actes tant de la Junta Local com el nostre propi, i allà on ens invitaren. També es publicaven els noms de les Falleres Majors, Presidents elegits, guardons i guardonats, exercici econòmic, projectes, etc. Arran d’aquesta idea altres falles publiquen el seu butlletí com ara la F de festa, flama, fum, foc, falles

comissió de Sant Jordi amb «La Galera» o Espanyoleto amb «ETO». L’any 2003 i amb motiu del 25 aniversari, s’edità un llibre commemoratiu on es recollia la història des de l’any de la fundació fins l’aniversari, fent una recopilació de totes les Falleres Majors, Presidents, monuments i nombrosos actes celebrats en els que s’ha participat així com anècdotes ocorregudes dins del casal i fotografies per al record. Farem un repàs dels diaris que han parlat de falles al llarg de la seua història. Les primeres notícies falleres a la premsa les trobem en temps de la Segona República als setmanaris El Demócrata, El Obrero Setabense, Izquierda o el El Progreso, tots ells vinculats als partits polítics. Durant l’època franquista la premsa local sofreix una forta decadència, trobant poques referències cap a la festa de les 42

F de festa, flama, fum, foc, falles

falles. Als diaris Las Províncias i El Levante-EMV si que anem trobant referències a partir dels anys 60. A finals dels anys 80 ja apareixen els primers setmanaris locals com per exemple Xàtiva Semanal (1980), La Veu de Xàtiva (1981) o la Veu de la Comarca (1984). El més recent ha estat Notícies 7 (1988). A aquesta premsa local i comarcal ja van apareixent les primeres notícies sobre la nostra comissió com ara el nomenament o la presentació de les falleres majors. Encetat el nou segle apareixerà l’Informador de la Costera (2001), de periodicitat setmanal on apareixerà bastant informació fallera al llarg de l’any, inclús, al mes de Març es realitzen edicions especials. Els èxits de la nostra comissió es veuen reflectits a aquest setmanari, sobretot l’any 2003, on es fan referència a molts dels actes programats durant l’aniversari així com dels èxits aconse-

guits. Destacar que aquest any, la nostra comissió, va aconseguir el premi Cudol, al llibre més satíric, que va estar promogut per l’Informador de la Costera. Els diaris Las Províncias i El Levante-EMV han cobert les notícies falleres durant tot l’any al llarg de les darreres dècades posant especial interès a l’època de falles amb els premis, els actes festius, les cavalcades o a les presentacions. La nostra falla ha estat notícia incloent-se referències de les nostres presentacions o els nostres llibres explicatius amés dels èxits fallers amb els premis de monument o del ninot. Tampoc hem d’oblidar l’Aladroc (1998), una revista d’actualitat fallera promoguda per la Junta Local Fallera que recollia informació sobre les comissions falleres. Al número 1 apareix una notícia referent al nostre vint aniversari així com en altres el nom i fotografia de les nostres falleres majors.

Per tant la relació premsa i falles cal aprofitar-la per a reforçar i mantindre viu l’esperit faller pel que tots lluitem i deguem continuar si volem tindre una festa fallera digna, i aconseguir, si és que és vol, que les falles de Xàtiva arriben algun dia a ser declarades Festes d’Interés Cultural. Aquesta és també la tasca de la premsa, ajudar a engrandir la tasca del fallers, criticant el que corresponga però d’una manera constructiva i no destructiva com ocorre amb alguns casos. Fem-ho per bé de tots, per als fallers perquè tindran una festa reconeguda i de qualitat. I per als no fallers, perquè gaudiran de la festa com el que més des d’un altra perspectiva.

F de festa, flama, fum, foc, falles

Recorregut pels nostres casals fallers

Isabel Gosálbez · Jorge Sánchez

quest és un xicotet homenatge a una part important de la nostra festa com és «el casal faller». Com qualsevol altra comissió fallera, disposem d’un local per a gaudir durant els dies de falles de la nostra festa, el qual està obert per a tot el personal que vullga veure com és la festa fallera per dins. El nostre, crec que és un cas especial ja que degut a circumstancies, disposem de dos locals. Un està situat a la segona planta de l’edifici del número 10 de l’Hort de l’Almúnia, l’altre està ubicat en el soterrani de la mateixa finca, al qual s’accedia per la famosa rampa, la qual coneix molt bé Anna I., per allò de «Anna I., a la rampa». Sobre l’ubicat a la segona planta de l’Hort de l’Almúnia, podem dir que abans estava a la primera planta i el teníem dividit en dues parts, una part era l’arxiu i vestuari del taller del Sr. Sánchez i l’altra era el nostre casal. A partir de l’any 86, arreglarem la segona planta i passarem a utilitzar-la augmentant la superfície del casal. També voldríem recordar un poc les antigues ubicacions que han ocupat els nostres casal. En primer lloc, i preguntant al Sr. Sánchez, ens comenta que teníem el local ubicat en el número 3 del carrer del Camí de Dos Molins, un antic taller, i actualment la Copisteria Moscardó. Aquest casal el vàrem tindre l’any 1974. Posteriorment, els anys 75 i 76 estàvem col·locats al Portal de San Miquel encreuament amb carrer la Reina, antigues oficines i magatzem de l’empresa ALSE, dedicada a la construcció i actualment edifici de nova construcció. Com anècdota d’aquestos tres anys podríem dir que les dones no tenien permesa l’entrada al casal, afortunadament això canvià els darrers anys. Aquest podria ser un dels motius de la dissolució de la comissió. Entre els anys 1979 i 1987, després de dos anys de «descans», es m’empren l’activitat novament en l’actual casal. Durant aquestos anys es realitzaren distintes festes, concursos, berenars i xocolatades. Aquest casal tenia uns compartiments definits com eren la barra amb la seua cuina i rebost, i sobretot la part on estava ubicada la discoteca. L’any 86, i després de fer el pis de formigó, aquest casal va albergar els Jocs de Saló organitzats per la Junta Local Fallera de Xàtiva, fent-se la inauguració al soterrani i jugant-se les partides al primer pis. En el 88 i 89 passàrem a estar en el número 2 del carrer de l’Hort de l’Almúnia, antic taller de planxa de la Renault i avui derruït per a construir un nou conjunt d’habitatges per augmentar el cens del nostre barri. Aquest casal és conegut per F de festa, flama, fum, foc, falles

pots com el de «l’AVIA». El casal era molt gran atès que ocupava tota la superfície del taller aprofitant-se tots els compartiments: la zona gran, on es va cobrir tot el sostre amb plàstic, estava destinada per a dinar i gaudir del ball a més de guardar peces de la falla a un racó. Un altre lloc era la discoteca, al pati estaven els serveis, la barra que estava només entrar a la dreta, la part de dalt com a magatzem i el pati per a fer les carrosses. Encara recordem les carrosses fetes en aquest local, com Rafael «el fontaner» —pare del coordinador del llibre, Rafa Tortosa— i el seu germà, Vicent «el mestre» o la reproducció de les Torres de Serrans (1989) i el Portal del Lleó (1990), fet a cop de martell pels membres de la nostra comissió com ara Pepe «el fontaner», Enrique Cerdà, Antonio Álvarez, Alberto Rosa, Toni Mollà, Toni Gosálbez, Pepe Sanchis, Toni Roca, Filiberto Climent... I qui ha oblidat aquella dona de cartró-pedra que 46

F de festa, flama, fum, foc, falles

teníem a la barra del casal que tirava beguda pel pit? I no podríem oblidar-nos de la comentada i famosa discoteca feta per Rafa «Canari», José Ramón «Guti», Rafa Sanchis i Juanvi Bataller, la qual aprofitarem durant diversos anys i en distintes ubicacions. A partir del 90, tornarem a l’antiga ubicació del carrer de l’hort de l’Almúnia, número 10 al soterrani, i fins l’actualitat. Per motius d’expansió urbanística haurem d’abandonar-lo pròximament. Però que no es preocupe la gent que tindrem un casal d’acord amb les nostres necessitats. És ací on comença la nostra historia més recent. Aquest casal ha sigut molt utilitzat, no només durant la setmana de falles, sinó també per a preparar Ral·lis, cavalcades, carrosses, actes de nomenament o la decoració del monument, sobretot el «fort», hores i hores perdudes durant la preparació, el muntat-

ge i la pintada de les peces que després composaren un autèntic «Far West» a l’encreuament dels carrers de l’Hort de l’Almúnia i del Camí de Dos Molins. També s’ha fet el «flitador», els cubs amb cercles, la passarel·la marina, ¿l’iglú?, les abelletes i tantes coses més… Els nostres casals també han sigut utilitzats com a ús social i familiar amb la realització de bateigs, comunions o nits de cap d’any. Tot açò, evidentment, fora de l’època de falles. Com hem dit abans, a tots els nostres casals s’han celebrat gran quantitat d’actes com «Play Baks», la realització d’obres de teatre, berenars d’infantils, sopars de majors i qui podria oblidar aquelles xocolatades que ens feien quan érem xiquets i així ens estalviàvem la pallissa d’eixir a la recorreguda fallera, o aquelles nits, quan ja érem més majorets, les quals les passaven des del sopar fins la despertà per a després anar

a esmorzar i preparar-nos per anar a la pujada de Sant Josep. Acabem aquest recordatori amb uns versets representatius del nostre casal: I una vegada finalitzat el dinar, comencem a arreplegar, per a què el taller puga funcionar en total normalitat. Passant nosaltres a ocupar, el casal més elevat, i així millor contemplar, la nit de la cremà.

F de festa, flama, fum, foc, falles

El paraulari de les falles socarrades

José Manuel Gómez i Pla, entre d’altres

avant la continua evolució o involució de la festa de les falles, us proposem un paraulari faller de Xàtiva per a què esteu actualitzats de la terminologia fallera.

A Abú Massaïfa.- Comissió que sol compartir barri. Acabat.- 1. Quan l’Abat finalitza el sermó. 2. 20 de març. Alcocer Pla, Juan Ramon.- Expresident de la JLF psicològicament preparat. Angulo, Josep.- Artista faller amb un acabat com si d’una carrosseria de cotxe es tractara. Arena.- (Muntó de). Parc d’atraccions en miniatura per als xiquets que apareix el dia de la plantà. Autocrítica.- vehicle fonamental per a riure’s d’un mateix.

B Baixos.- A Xàtiva caríssims per a fer un casal. Banda de fallera.- Tros de tela que tapa el vestit de valenciana que va de dreta a esquerra, si es fica al revés eres del Rayo Vallecano. Banda o xaranga.- Grup musical que toca «el tirate de la moto» i «a que te pongo»... Barri.- Conjunt de persones que els fallers només se’n recorden d’elles un dia. Bases.- Conjunt de directrius dels concursos que se solen passar pel forro. Benet Vicedo, José Manuel.- Expresident de la JLF. Patrocinat per Pepsi i Cruzcampo. Benlloch – Alexandre VI.- En un Buen Lugar de Xàtiva nació Alejandro Sisé. Bernat Cano, Alfred.- Artista faller bastant gelat (al-fred) que fa bones falles. Blanco Sancho, Manolo.- Artista faller que no té precisament el seu historial en blanc. Blanco Climent, Manuel.- Artistin fallerin que no té precisamentin el seu historialin en blanquin. Bou.- Negre, molt negre, l’animal que si t’agarra et fa mal i si no acabes la falla també. Bunyol.- 1. Xapeta que dóna pel sac als secretaris. 2. Poden ser de figa, de carabassa o de moniato, és igual de què siguen, estan molt bons. F de festa, flama, fum, foc, falles

Cadafal.- 1. Part de la falla on mai concorden els metres d’alçada del que diu l’artista, el que diu el faller i la realitat. 2. Nom pornogràfic que diu que cadascun té un fal. Caixó.- 1. Falla innovadora de línies rectes. 2. A Xàtiva es fan moltes siguen de fusta o de cartró. 3. També hi ha de cervesa. Carrosa.- Solen costar un ull de la cara el seu lloguer per a què damunt no et donen premi. Les de Sánchez ja ens les sabem de memòria. Hi ha carrossa que té més premis que la Na Jordana. Casal.- Casa on viu la sal. Fa un fred que et cagues. Cavalcada del ninot.- Reunió lúdica i festiva per a fer això: el ninot. Cercavil·la o passacarrer.- Encara es fan? Cid – Trinitat.- la falla més antiga... fent decoració. Comiat.- Aquesta hauria d’anar al final 50

F de festa, flama, fum, foc, falles

(Zomiat, amb Z de Zapatero). Composició.- Aspecte d’un monument: bon cos, bons baixos i bon remat. Concurs de teatre.- concurs de què? En pau descanse. Cortés, Miquel.- bunyoler instal·lat a la plaça de l’Espanyoleto. Cremà.- Per a definir a certes persones falleres el dia 19 de març. Crida.- Passeu la cervesa i els cacaus, hòstia!! Currículum.- El mateix que cucudrulu però sen se el curri, curri.

D Decoració monument.- Conjunt florístic que sol tapar els defectes, i que faces el que faces sempre guanya Cid – Trinitat. Despertà.- 1.- ZZZZZZZZ, shssssssss! 2.Acció de tirar petards per terra o tirar a terra a un «tio petardo». Dinar.- Hora on sol haver-hi gent pel

casal. Un hora abans o una després no trobes a ningú. Disfressa.- Funda o artilugi on la gent, o passa d’incògnit o dóna la nota.

E Enginy.- 1. «Ingenio», com diuen els de la «meseta» ací en sobra a cabassos. 2. Marit de Gràcia. Escenografia.- Saps que és una ecografia? Doncs no té res a veure. Esmorzar.- Sempre se sol quedar abans de fer alguna cosa. Espanyoleto.- Falla que té casal... i veïna. Estatuts.- Conjunt d’articles reglamentaris que es podem interpretar com et passa pels ous, com si no existiren vaja! Estendard.- Peça fonamental d’una falla compost per un tros de tela i estructura de fusta o ferro que pareix que creme. Estil barroc.- Carregat que et cages.

Estil modern.- Normalment, quan no hi ha diners.

F Faller d’honor.- Persona que no sap dir que no, i és un honor fer-lo faller. Fallera major.- 1. Fallera amb una edat considerable. 2. Pedra, la dona de Pedro. Ferroviària.- 1. Concessionari oficial de cotxes de ral·li. 2. La dóna del ferroviari.

G Garcia Paños, Javier.- 1. Per què tots els àrbitres sempre tenen un dels cognoms difícil? 2. De xiquet de l’Hospital a xiquet de La Ferroviària. Gespa.- 1. el «sespet», tot un rotllo. 2. Si no t’agrada poseu-li graveta... Eh José Manuel! Gràcia.- Dóna d’Enginy, el de Rotglà. F de festa, flama, fum, foc, falles

Herrero, Xavier.- Artista que li posa molt de ferro a l’assumpte.

Llibret.- Conjunt de papers que es sol pegar una miradeta a veure si ixes en alguna foto, i com no ixes en cap perquè no has col·laborat en res ni has acudit a cap acte, et cagues en qui l’ha fet. Aquesta persona sol trobar totes les errates del llibre i té les sol refregar a la cara. Lliurament de premis.- Acte on sempre esperes alguna sorpresa encara que no hi participes o no tingues opcions de guanyar.

I Insígnia.- nom culte de pin, medalleta o xapeta que servia per a decorar la xaqueta del faller, per això es diu «la xaqueta metàl·lica».

J Joan R. Jiménez.- La falla Joan Ramon, la millor falla del món. Junta Local Fallera.- Xunta, Xunta, ta xunta, xunta, xunta, xunta xun ta xun... Jurat.- 1. Conjunt de tres persones que venen a riure’s de les falles que es planten ací. 2. El del llibre de falles un «fenómeno», genial, meravellós... 52

F de festa, flama, fum, foc, falles

M Martínez Mollà, José.- Artista faller de sobra conegut que «mullà» tres primers premis a la secció especial de València. Mascletà.- Preguntar en el bar Moncho. Mercat.- Quatre fallers i un «pat»...

Plantat. Ànim. Modelat.- Sempre de cara o de cul, mai de costat que si no et trauen la panxa. Hòstia! que corbes té el monument! Molina – Claret- Claret ho tenia Molina a l’aniversari. Murta – Maravall.- Marta i Mara fan el ball... el dia de la dansà.

N Ninot.- En la cavalcada se’n veuen molts. Nomenament.- En aquestos moments no en ve a la ment el nom de la fallera major.

O Ofrena de Flors.- si no frena es pega una hòstia contra la porta de la Seu i li penja el ramell de flors a un dels dos Papes Borja.

P Palet.- I no de fusta, és el que volem totes les falles. Passeig – Cardenal Serra.- No sabia que el Cardenal tenia un passeig. Que serrà, que serrà un falla empatecà? Patrocinador.- On estan? Quan més diners tinga millor. Pintes.- Bac i «limpia». En pintes dues. Pintura.- Blava. La decoració d’enguany dels nostres carrers amb la «sona asul». Plantà.- 1. El que fa la majoria de la comissió a quatre fallers el dia de la plantà. 2. Tots els matins, quan m’alce del llit. Portar falla.- Cal mesurar be les dimensions de la peça i comparar-les amb el camió. Sinó pots fer més viatges que un tonto. Eh! Triki. Presentació.- Amb tots vostès... 1200 €. President.- el del faixí roig... «Triki», hòstia, el policia. Pressupost.- Conjunt de números, que després de fer operacions, el que sobra F de festa, flama, fum, foc, falles

és per als monuments. Per supost que fa falta pressupost. Puntelló (vestit de).- 1. Per als de negre, un primer pas a la conversió. 2. Acció de pegar-li una patada a més d’un. Puntuació.- Mai unes xifres provoquen tant de revol.

R Ral·li humorístic.Carlos tracta d’arrancar!. Si li heu fet un entramat de ferro, li heu posa’t cent quilos de cartró, li heu tapat la reixeta de ventilació... Com voleu que arranque? Raval.- Falla especialitzada en fer falleres majors de Xàtiva. Recorreguda.- 1. Ja costa la correguda com per a fer la recorreguda. 2. mireu Recobeguda. Recobeguda.- mireu Recorreguda. Refregit.- Ninot repetit en una falla, vaja, com els cromos. 54

F de festa, flama, fum, foc, falles

Remat.- Tros de falla que la majoria de les falles manquen. Després Gol. República Argentina.- Que torne, però ja!. Roca, Paco.- Un artista molt dur de guanyar.

S Sabuts.- En cinc minuts farien un falla millor que la plantà. Sánchez, Ximo.- Expresident de la JLF que sol fer un anàlisi de les falles. Sant Feliu.- Festa fins el riu, del riu cap allà, festa no hi ha. Sant Jaume.- No ni poc, a la Llosa de Ranes també fan falles. Sant Jordi.- Xé doneu-li de veure un poc d’aigua al dragó que tan de temps amb la boca oberta, està més sec que el Riu Cànyoles, el que diu a quina part d’ell hi ha festa i a quina no. Sant Josep.- Per cert a Sorió es festa? Patró que quan s’acaba la processó se’n

va en camió. San Sacabó de sants.- Parida. Saragüell.- Una filla de Perigüell que li diuen Sara. Sàtira.- Cantant colombiana, que està molt bona. Selgas – Tovar.- Enguany on planten la falla? Socarrat.- Per aconseguir-ne un t’has de passar mitja vida al casal. Sopar de germanor.- Sopar de què? Una recomanació, feu-lo el dia dels premis.

T Tetuan – St. Francesc.- No s’havien acabat els sants? Curiosament una mescla d’un àrab i un cristià. Torrà.- Paco «el guapo» de Rotglà és el que s’encarregà el dia de la plantà i a l’endemà us envià a tots a fer la mà abans de la despertà. Torrentí.- 1. Fill de Santiago Segura.

2. Natural de Torrent (València). 3. El problema d’aquest vestit és a l’hora de pixar.

U Úbeda Ferri, Antonio.- Expresident de JLF amb talant constructiu.

V Verge del Carme.- i Salas Pombo. Vinaches Botella, Tomàs.- (Açò en el meu «abuelo» no passava!) Vint-i-cinc aniversari.- Any on apareixen falles que no sabies ni que existien i això que ja en tenen 10, 25 o 50, quedant-se endeutades. Visita oficial a les falles.- 1. Ni visita, ni oficial, ni... be de falles sí. 2. Festa de la rosquilleta i el cubata.

F de festa, flama, fum, foc, falles

Cavalcades i més...

Er Xexo

e intentat entendre el significat de les cavalcades falleres, però us jure, que conforme passen els anys, les entenc menys. I no per la quantitat d’alcohol que es consumeix en ella, i dic en ella, perquè de moment, en les cavalcades infantils no arribem aquest extrem, però vist el vist, tampoc m’estranyaria veure als infantils amb els seus «Xampins»... Crec que les coses es desvirtuen conforme passen els anys. Cada vegada, i em sap molt greu reconèixer-ho, els fallers, estem substituint la «tradició fallera» per la «festa fallera». Arribant en alguns casos, a aprofitar qualsevol acte oficial per tal de reivindicar qualsevol malestar. I ho dic, perquè jo mateix ho he fet. Els fallers, passem del «super bon rotllo» al cabreig més pujat amb tant sols una puntuació mal donada. Es perd la tradició, es perd l’ànim de fer festa perquè sí i fem festa per aconseguir galons. Les cavalcades. Recordeu aquelles cavalcades, en les que no podíem ni eixir del Cine Avenida del «cego» que portàvem!! Aquelles cavalcades en les que ni ens assabentàrem que havíem passat pel Reial? Que temps, eh amics? Ara això, i per ordre de les associacions humanitàries i l’excessiu control cívic que estem sotmesos, ha canviat. En aquell temps, ens ficàvem «cegos» i no passava res; després ho recordaves amb els amics amb grans rialles! Ara, fes-ho i veuràs! En primer lloc, no et deixen eixir, perquè no està ben vist. Després, la pròpia JLF, et multa segons el seu Règim Intern. I per últim, eres l’apestat de la comissió! Déu, com canvien les coses! Amb açò, no vull incitar que la gent bega, ni molt menys. Del que vull adonar-me és que les coses han canviat, per a bé o per a mal, però han canviat. Les carrosses ja no són un motiu de treball en equip. Ara, en la majoria de casos, les carrosses signifiquen 900 euros més del pressupost. I en altres casos, són motiu de denúncies’davant el Comité d’Apel·lació Carrosser! Les cavalcades en general, ja no són un motiu de començar les falles. Ara, les cavalcades són un motiu per fotre el pont d’octubre. Ja no són un motiu de

F de festa, flama, fum, foc, falles

crítica local. Ara, són motiu de festa local. I de festa, perquè algunes de les falles, per no voler, no volen ni criticar. Prefereixen eixir, perquè han d’eixir, i passar el tràmit. Hi ha qui fa concerts en directe, hi ha qui contracta exuberants ballarines en «top-less» per a què la gent del públic fregue el sòl de l’Albereda amb alguna que altra baba, i fins i

F de festa, flama, fum, foc, falles

tot, hi ha qui s’ho agafa seriament. I malauradament, aquests últims, van reduint-se. El més trist es que s’aprofite aquestos actes per tal de reivindicar algun malestar amb algun òrgan local, però perjudicant la resta de comissions. Açò no està bé! Açò no és fa! Si tu vols fer això, fes-ho però soletes, sense

haver de fotre a la resta de comissions que no tenen res a veure! I després, no et fages el despistat, excusant la teua gent! Si ho fas, assumeix que ho has fet i acata les decisions!! Però bé, com a mi també m’han atacat d’haver fet açò, correré un «estúpid» vel i canviaré de tema. Alguna

vegada,

t’has

imaginat

que ets... president de JLF, i divuit comissions, passen per davant de tu, fent burla de les teues gestions? Osti, deu ser dur, no? I tu sempre, amb el teu millor somriure!! Amb tot açò, vull arribar a una conclusió: utilitzem cada acte per al que s’ha fet, i deixem-nos de fer la mà, per favor!

F de festa, flama, fum, foc, falles

Fogueres, anomenades coques, en honor a St. Josep a Muro de lâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi el 2007.

F de festa, flama, fum, foc, falles

Les Falles a les comarques centrals valencianes

Equip de redacció

es Comarques Centrals Valencianes no tenen un reconeixement oficial, i es troben dividides entre la província de València i la província d’Alacant. No obstant açò, els alcaldes dels ajuntaments de les capitals i ciutats més importants de cadascuna d’aquestes comarques crearen el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes a l’any 1999, i acordaren un Pla de Promoció Socioeconòmica i d’Ordenació Territorial de les Comarques Centrals Valencianes. Repassant la història podem trobar que en temps de Jaume I, a mitjans del 1200, aquesta regió era una entitat administrativa, com una de les Governacions. De fet, Jaume I denominà el territori que n’hi ha entre el riu Xúquer i la línia Biar - Busot, com el País de les Muntanyes o Governació «d’enllà lo Riu Xúquer». Al segle XIV i XV aquest territori és respectat per les Governacions Forals sota la denominació de la Governació de Xàtiva. A partir del segle XVI comença la decadència del Regne de València i la zona passa a ser perifèrica per als interessos de la corona. Amb la desaparició del Regne, la zona es divideix contínuament entre les governacions borbòniques primer, i les províncies espanyoles més endavant. La divisió provincial liberal de 1822-1823 va crear la província de Xàtiva que abastà el territori de la Governació foral però escindit per a la província d’Alacant, L’Alcoià, La Foia de Castalla, el Comtat i la Marina Baixa. Aquest antiga província es reparteix entre la de València i la d’Alacant i en un primer moment la línia divisòria seria la Serra Grossa. El 1836 es va desplaçar la província de València fins a la línia MariolaBenicadell-riu Serpis. Ja en 1847 s’estableix la divisió que actualment coneixem. Els liberals de finals del segle XIX van ser els primers a desenvolupar un projecte políticoeconòmic per a les Comarques Centrals. Fruit del seu treball, es realitzaren infraestructures importants per a les relacions intercomarcals com ara: ferrocarril AlcoiPort de Gandia (hui dia, ja desmantellat), ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dénia, la carretera d’Almansa i el Port de Gandia. No va ser fins als anys 70 del segle XX, amb el procés de recuperació de les Institucions Valencianes i de l’estat d’Autonomia, quan es plantege de manera oberta la vigència del fet comarcal i la coordinació de les comarques a regions que tingueren una coherència lògica des del punt de vista de la política territorial. Actualment les Comarques Centrals Valencianes constitueixen un espai, a cavall entre les províncies d’Alacant i València, constituït per les comarques de la Marina Alta, la Safor, La Vall d’Albaida, l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés i la Costera. F de festa, flama, fum, foc, falles

MARINA ALTA Dénia (10) Roques 1948 Baix la Mar 1948 Centre 1948 Oeste 1949 Port Roques 1959 Saladar 1967 Diana 1975 París – Pedrera 1977 Darrere del Castell 1989 Campaments 1991 Pego (3) La Font 1954 La Plaça i Natzaret 1955 Del Convent 1996 Xàbia (1) Fogueres de Sant Joan de la «Quintà» Calp (1) Calp Vell 1983 L’ALCOIÀ Alcoi Antecedent: falles 1933-1935 Actualment : Escoles infantils

F de festa, flama, fum, foc, falles

EL COMTAT Muro de l’Alcoi «Coques», fogueres espontànies Cocentaina Ninots al carrer «Festa dels Nanos» LA VALL D’ALBAIDA Ontinyent (1) Juniors Sant Josep 1972 Fontanars dels Alforins Plaça l’Església (Escola del Poble) LA CANAL DE NAVARRÉS Chella (1) No Ni Nà Énguera (1) El Trampot

1982 1975

LA SAFOR Gandia (22) C/ Major i Passeig 1928 Màrtirs 1928 P. Prado 1929 Mercat 1929 Sant Josep – Raval 1929 Vilanova 1930 S. Família – Corea 1934 Grau 1936 Crist Rei 1966 R. Argentina 1969 P. El·líptica 1976 P. E. Esp. “Jardinet” 1977 St. Nicolau – Mosquit 1977 Beniopa 1977 Passeig Lluís Belda 1978 Benirredrà 1978 Benipeixcar 1981 P. Escoles Pies 1983 M. de Campo – Perú 1992 Roís de Corella 1996 Parc Alqueria Nova 2001 Serpis 2002 Oliva (5) Pensat i Fet 1981 Estació 1982 Institut 1982 St. Francesc 1982 Casa d’Alonso 1991 Tavernes de Valldigna (6) Portal 1976 Cambro 1979 La Via 1981 Prado 1981 La Dula 1984 Passeig 1985 Xeraco (2) La Foguerà 1998 Segon Mil·leni 1999

Comarca/Població/Falla/Any Primera falla

Falles a les Comarques Centrals Valencianes

LA COSTERA Xàtiva (17) Cid – Trinitat 1865 St. Jaume 1933 Tetuán – St. Francesc 1934 Raval 1935 Mercat 1935 St. Jordi 1941 Espanyoleto 1955 Verge del Carme 1962 St. Feliu 1965 República Argentina 1965 Selgas – Tovar 1965 Benlloch – A. VI 1972 Ferroviària 1972 J. Ramon Jiménez 1974 Molina – Claret 1977 Abú Massaïfa 1986 Murta – Maravall 1989 Passeig – C. Serra 2007 Llosa de Ranes (4) La Primera 1996 Sant Josep 1998 Plaça Major 2001 Casc Antic 2008 Llanera de Ranes (1) Penya El Carreró Novetlè (1) Novetlè 1996 Rotglà – Corberà (1) Foc i Flama 1998 El Genovés (1) Associació Jubilats 2007 Vallada (1) Blasco Ibañez

El present escrit pretén donar un impuls a aquesta regió amb la descripció i ressenya de les falles a les distintes comarques nomenades. És evident que les falles no tenen el mateix pes dins de cadascuna de les comarques d’estudi i que en la part del Sud la festa per excel·lència són els Moros i Cristians (Alcoi, Cocentaina, Muro de l’Alcoi o Ontinyent). Hi ha casos on les falles estan molt arrelades i completament institucionalitzades amb les comissions falleres i, en molts casos, amb la seua Junta Local Fallera, com ara Gandia, Dénia o Xàtiva. Aquestes capitals comarcals, d’acord amb el seu poder socioeconòmic, han tingut una continuïtat des dels anys 20 o 30 establint un complet programa de festeigs. Altres poblacions de menor nombre d’habitants han emulat les capitals i han aconseguit crear comissions falleres passant d’una falla espontània i esporàdica a una falla amb continuïtat anual. Altres casos són la realització de fogueres espontànies en honor a St. Josep o el cas de Cocentaina amb els ninots al carrer en temps de Quaresma.

LA COSTERA Xàtiva L’origen de les falles a Xàtiva es remunta l’any 1865, quan Blai Bellver va impulsar i construir la falla ubicada a la Plaça de la Trinitat sota el lema de «La Peixca del Aladroch», així com els dos següents anys es promogueren, al mateix lloc, les falles amb el lemes «La Creu del Matrimoni» i «Eclipses del Matrimonio», ja no es van plantar falles a Xàtiva, sent només el 1922 quan es va plantar la falla de la Tortuga del gremi de fusters —peça participant en la Processó del Corpus— la qual va ser cremada al Bellveret l’any 1922. El 1932, la Societat Musical La Primitiva Setabense, va plantar una falla davant dels seus locals, impulsada pel seu president i autor de la falla, Francisco Climent Mata. Açò va fer que l’any següent es crearen les primeres comissions de la ciutat: La falla de la Plaça de la Trinitat i Mendez Núñez (Sant Jaume). Durant els anys de la segona República es van consolidar molt F de festa, flama, fum, foc, falles

ràpidament les falles a la ciutat creant-se més comissions tant adultes com infantils i amb un programa de festeigs establert. Després de la guerra s’activaria la festa de les falles fins arribar a la democràcia amb un programa de festeigs i unes comissions completament consolidades. Actualment hi ha 18 comissions falleres englobades dins de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Llosa de Ranes A la població de la Llosa de Ranes existeixen quatre comissions falleres atès que enguany s’ha creat una nova comissió anomenada Casc Antic, que s’uneix a les ja existents de Plaça Major, la Primera i Sant Josep que seguidament descrivim. La falla Sant Josep té la seua història, ja que fou la primera a la Llosa i es diu d’aquesta manera perquè tots els anys els veïns del carrer Sant Josep treien les deixalles velles al carrer per tal de cremarles el dia San Josep. Així va ser, que l’any 1998 decidiren entre tots els veïns fer una modesta falla la qual plantaren al carrer. Més endavant, es va unir també la falleta infantil. Aquesta comissió, està formada per unes 150 persones entre majors i menuts, i d’entre les seues activitats estan les loteries, els balls, el dia dels xiquets i la discomòbil. La història de la comissió de Plaça Major començà més o menys a meitat de l’any 2000 on un grup d’amics anaren a visitar les falles a València, en tan bona sort, que a l’anar a dinar a un casal d’un conegut, toparen amb la fallera major de València i la seua cort d’honor. Es les varen presentar i allí començaren a animar-se per a muntar una xicoteta comissió. Però ací no s’acaba, resulta que les dones de tot el poble que s’anomenen Empar, s’uniren per a comprar una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, i el dia de la inauguració de l’Ermita del Crist del Miracle, convidaren a passar el dia a la fallera major i la seua cort d’honor, i allò fou el detonant per a portar el projecte endavant, i l’any següent la falla Plaça Major plantà el seu primer monument, sent així tota una realitat l’any 64

F de festa, flama, fum, foc, falles

2001. Es composava d’un grup d’amics i dels seus fills, però hui en dia conten ja en 166 persones entre grans i menuts. La comissió de la falla la Primera naix de mans d’uns veïns del carrer Jaume I l’any 1996, que amb ganes de dur endavant una falla i un projecte es feren l’ànim i començaren el seu propòsit. Ja que el primer any no comptaven amb un bon pressupost, la falla la feren els propis membres de la comissió, estant al cap d’aquest projecte Paco Chust que fou un dels fundadors i el primer president de la falla durant uns anys. L’any 1997 el monument ja el plantà un artista faller, però no va ser fins l’any 1999 que plantaren falla infantil. Compta amb unes 150 persones en les seues files, entre grans i menuts, però han arribat a ser més de 200 fallers. Els components de la falla la Primera viuen la festa Josefina amb intensitat, ja que una setmana abans de falles gaudeixen de sopars totes les nits, però un poc abans tenen la presentació i la cavalcada, i entre les activitats en falles compten amb Jocs de taula, dinars o despertades amb xocolata i bunyols. Aquesta comissió acudeix a tots els actes de falles com la resta de comissions de la Llosa de Ranes, entre els quals podem destacar el mig any faller, la cavalcada, la recorreguda i com no l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. Novetlè La falla de Novetlè va nàixer el 1995, de mans d’uns atrevits veïns de Xàtiva que havien decidit anar a viure a Novetlè. Aquell mateix dia també es va procedir a l’elecció de la primera fallera major per a l’any següent el 1996, M. José Mateu i Salinas. El seu president fou en Javier Orduña i Martínez, qui va presidir aquesta falla els 5 anys següents. L’escut triat per a simbolitzar la comissió fou el del poble, acompanyat també d’un tabal i una dolçaina que confeccionaven tots dos el banderí que els representava. La falla de Novetlè va plantar una modesta falla ja que el pressupost era escàs i al poble

Llanera. Penya El Carreró i la falla (1997).

El Genovés. La falla dels Jubilats (2007).

també celebraven les festes patronals col·laborant la gent en la mesura del possible. L’artista Miguel Angel Gozalbes i Moracho va ser l’encarregat de fer els tres següents monuments de la comissió.

falla al Genovés, ja que l’any passat va sorgir la idea d’un grup de jubilats a una reunió que feren per tal de fer activitats diverses per als jubilats del poble. Amb molta il·lusió, poc de pressupost i no molt de temps, començaren un mes abans de falles a construir-la dos atrevits i valents homes que són els artistes fallers: Samuel Carbó i Miguel Cerdà. Ja que el pressupost és curt i els materials escassegen, es provenen per a construir-la de plàstic, cartró, paper, fusta i pintura que recullen de l’ecoparc i d’altres llocs que li’ls faciliten.

La seua comissió l’integraven una cinquantena de persones entre homes, dones, xiquets i xiquetes. Entre les seues activitats estaven les xocolatades per als xiquets de matí, els passacarrers al migdia i l’ofrena de flors a Sant Josep a més dels dinars i sopars al casal. El 2000 van tenir l’ocasió de ser partícips de l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu a Xàtiva. L’any 2001, canvien de president i entrà José Lleó i Rodríguez. Aquell any la falla entrà en un període de monotonia i dificultats econòmiques i l’any 2002, van tenir la seua última fallera major i els problemes econòmics s’agreujaren fins que l’any 2003 no van tenir falleres majors, i es quedaren quatre famílies al cap d’ella, i no pogueren fer- li front. L’any 2004 va desaparèixer. El Genovés Aquest any és el segon any que es plantarà

L’associació consta de 200 jubilats que en més o menys mesura col·laboren, i d’entre ells ixen tant l’any passat com aquest la seua Fallera Major i el seu President que enguany són Maria Júlia López i Joaquin Sarasol. Entre les seues activitats estan les despertades, les mascletades i fer bunyolades per tal de traure diners per a la festa, i una novetat per a enguany és la falleta infantil que estan fent i amb els esbossos dibuixats per tots els xiquets de l’escola que vullguen participar la decoraran. F de festa, flama, fum, foc, falles

Rotglà – Corberà També a la població de Rotglà – Corberà es planten falles des de fa més de deu anys. La falla s’anomena Foc i Flama i proclamen cada any les seues Falleres majors. Al programa de festeigs s’inclouen diversos actes com ara despertades, passacarrers, l’ofrena de flors i la plantà i cremà del monument. Llanera de Ranes Des de fa més de deu anys la penya El Carreró organitza les falles a Llanera de Ranes dedicant tot l’any a emmagatzemar mobles i altres coses apropiades per a fer els ninots de la falla. A aquesta construcció sempre li ha acompanyat una crítica relacionada amb l’actualitat del poble. S’organitzen diversos actes com ara els sopars de plantà i cremà de la falla, o un dinar de fraternitat. Vallada A Vallada a l’actualitat hi ha una falla anomenada Blasco Ibañez. L’any 2006 l’artista va ser Carlos Vallín amb una falla que duia per lema «Conta’m un conte». LA VALL D’ALBAIDA Ontinyent A Ontinyent, ciutat de Moros i Cristians, només trobem una referència fallera. És la falla dels Juniors de la Parròquia Sant Josep. L’activitat fallera està enquadrada dins del calendari actual i del Pla de Formació, que va nàixer a l’any 1972 amb l’objectiu de recaptar fons per a poder comprar material per fer els campaments d’estiu. Amb el pas dels anys, esta activitat ha anat creixent en importància dins i fora del Centre, amb una repercussió important, tant al barri com a la resta de la ciutat. És costum nomenar una fallera major i un president entre els xiquets i xiquetes de l’agrupació. La falla, inicialment realitzada pels mateixos associats, està actualment feta per un artista faller. Els festeigs es realitzen el dia 19 amb la despertà, una Kermesse, una missa de campanya, processó de St. Josep i la cremà de la falla. 66

F de festa, flama, fum, foc, falles

Fontanars dels Alforins A la «toscana valenciana» la festa de les falles es redueix a l’activitat realitzada a l’escola com passa en molts pobles de les Comarques Centrals. El cas de Fontanars, és que la falla es planta a la plaça del poble per que siga contemplada per tothom. LA CANAL DE NAVARRÉS Xella La comissió fallera «No Ni Nà» de Xella és va crear l’any 1982 sent l’única referència fallera a aquesta població. La veritat es que és un nom graciós i espontani per a una falla, més que res, perquè és una frase feta típica de Xella. Està composada d’un total d’unes tres-centes persones entre grans i menuts. Aquesta falla va celebrar l’any passat el seu vint-i-cinc aniversari. El seu president és Juan Carlos Tortosa i Giner, que ostenta el càrrec des de l’any 2002 i l’any passat va tenir el plaer d’acompanyar a la seua dona com a fallera major en el vint-i-cinc aniversari. Entre les seues activitats estan fer loteries i rifes, i en falles, d’entre altres actes estan les despertades, els passacarrers i con no l’ofrena de flors el dia 18 a la Mare de Déu de Gràcia que és la seua patrona. Tots els anys aquesta comissió nomena dos fallers d’honor, i una cosa curiosa, és que tenen el seu propi Himne. Énguera A Énguera existeix la comissió fallera El Trampot, constituïda el 1975, amb l’empresa de plantar dues falles, un gran i un altra infantil fent-se realitat el 1976. Va ser fundada per tretze persones del poble que per costum des d’aleshores els anomenen «Pere i els dotze». Està composada per unes tres-centes persones entre majors i infantils. Planten dos monuments, un per a la comissió gran i l’altre per a la infantil. El programa de festeigs es compon amb la presentació de les falleres majors, la cavalcada del ninot, cercaviles, xocolatades, planta de la falla el dia 15 de març tirant-

Cocentaina. Ninots al carrer

Énguera. Falla el Trampot (2005).

Ontinyent. Els juniors St. Josep i la falla (2004).

se un castell de focs d’artifici una vegada plantat el monument, Ofrena de Flors a la Mare de Déu de Fàtima, sopar homenatge a la dona fallera, Ofrena de flors al Patró del Poble i la cremà de les falles.

Cocentaina De la capital del Comtat tampoc parlarem de la plantà de les falles ni del ritu del foc. Parlarem de la «Festa dels Nanos», que és la festa dels ninots de roba del tercer dimecres de Quaresma. Cocentaina celebra una arrelada tradició que consisteix en l’exposició als carrers d’una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l’administració local i alguna persona del veïnat.

EL COMTAT Muro de l’Alcoi A aquesta població no es fan falles però hem de destacar la curiositat de què es fan fogueres en honor a St. Josep per part dels xiquets, en similitud a les que es fan als pobles de la Costera en honor a St. Antoni durant el mes de gener. Aquesta tradició be de lluny fent-se grans fogueres per les colles de xiquets de la població apilant tota mena de fustes i rames que es troben per tot arreu, fet que ens recorda l’origen de les falles. Són els més joves els encarregats de preparar les anomenades «coques». Grans acumulacions de mobles vells, palets, rames, draps, cartrons i papers, i en definitiva tot allò que no serveix i serà past de les flames en un tite purificador. Les fogueres comencen a encendre’s cap a les huit de la vesprada.

La Festa dels Nanos és un antiquíssim costum del barri del Raval de Cocentaina que amb els anys ha esdevingut tradicional. Estan fets amb roba i altres materials, i construïts pels propis veïns del poble amb la intenció d’airejar els problemes que hagen aparegut durant l’hivern que acaba. Els ninots exhibeixen cartells a través dels quals es poden resseguir diferents aspectes de la vida social i política de la vila, així com de la resta del món. L’origen de la festa és incert, però sembla F de festa, flama, fum, foc, falles

que està relacionada amb les festes de Mitjans Quaresma, molt esteses per tot Europa i que consisteixen en la crema de ninots representatius d’aquest període festiu i que ha adoptat peculiaritats pròpies segons la població. A Cocentaina, el costum de fer ninots s’ha mantingut invariable amb el temps i encara avui, aquests ninots no es cremen. L’ALCOIÀ Alcoi Efectivament, en 1933, van haver-hi falles a Alcoi. Del 29 de juny al 3 de juliol, encara que els seus promotors el que van pretendre era crear «Les fogueres Alcoianes», però es va clavar pel mig el «Centre Valencianista d’Alcoi» i es van crear com a falles. Es van plantar sis falles, totes obra de dos artistes alcoians, J. Arqes Planes i J. Campió, i un fuster valencià León Lleó, excepte una que estava signada per la Comissió. Aquest mateix any es va constituir el Comité Central Fallero. El 1934 es van plantejar les falles com a festa d’estiu fent-les durant aquesta època per llevar-li rivalitat als moros i cristians durant la primavera. El 1935 es van plantar catorze monuments sent tot un èxit. El 1936 esclatava la guerra detenint tot tipus de festivitats. Les falles d’aquest any a la capital de l’alcoià foren dramàtiques interrompudes. Els tallers dels artistes fallers foren arrasats i tots els monuments foren arrossegats al carrer i amuntonats botant-li foc fent una espontània falla. Actualment, les úniques referències les trobem a nivell escolar, fet rellevant d’acord que Alcoi és de la província d’Alacant. El darrer any, els alumnes de la Salle van realitzar quatre falles amb la finalitat de recaptar fons per a una campanya solidària. La curiositat radica que la falla que més donatius recaptara seria indultada, sent la que duia com a lema «enllaç real». LA MARINA ALTA Dénia La ciutat de Dénia va veure plantar els seu 68

F de festa, flama, fum, foc, falles

primer monument faller el 1927 al carrer Olivera encara que no van arribar a consolidarse. És a partir de 1947 quan Dénia reviu amb força la festa de les falles. Va ser possible gràcies al fet de què una comissió fallera de València, la dels carrers Sueca – Alcoi – Dénia decidira nombrar presidents d’honor als Ajuntaments de les tres ciutats en la persona dels seus alcaldes. L’ajuntament de Dénia va col·laborar els anys 1944, 1945 i 1946. Aquest contacte amb la ciutat de València va fer que una colla d’amics, en la que tots es deien Pep, va prendre la decisió de plantar una falla al centre de l’antiga plaça del Mercat. Aquesta penya del tio Pep, constituïda en comissió, va organitzar els actes propis de la festa incloent la proclamació de la Reina Fallera. Aquesta comissió, arrel l’èxit aconseguit, va proposar i convocar una reunió per a tractar la possibilitat de fundar noves comissions falleres repartides pels barris de la ciutat. Va ser positiva aquesta reunió resultant la creació de quatre districtes fallers: Roques, Centre, Marítim i Oest. Amb aquesta reunió, la majoria dels integrants de la penya del Tio Pep es van constituir en Junta Central Fallera. Així el 1948, es va proclamar fallera major de Dénia. Havia agafat vol aquesta festa però va sorgir un desànim el 1956, degut a la forta lluita entre les falles i la regidoria de festes que no les recolzava econòmicament. Serà el 1967 quan es rellancen de forma definitiva impulsades pel Centro de Iniciativas Turísticas, i recolzades per l’Ajuntament. A partir d’aquest any les falles de Dénia han seguit plantant fins ara, afegint-se noves comissions, sent un total de deu falles les que es planten actualment. A Dénia, el programa de festeigs es compon de diversos actes com ara despertades, passacarrers, Ofrena de Flors i tenint de manera oficial dos dies de planta, el 15 i 16 de març. A destacar les carrosses de Dénia, on hi ha una gran competició realitzantse una cavalcada durant el mes de juliol amb motiu de les festes patronals. Les carrosses estan realitzades per cadascuna de les comissions. A Dénia s’instauren les seccions el 2007 arran la gran competitivitat entre falles per aconseguir el

Dénia. Falla Oeste. G. Colomina (2004). 4t premi

Dénia. Falla Oeste. A. Báez (2005). 1r premi

Calp. Falla Calp Vell (2007)

guardó del monument, fet que al haver-hi una considerable diferència de pressupost entre unes i altres comissions creant-se dues seccions. Les falles de secció especial se solen gastar més de 50.000 € el que demostra el gran nivell d’aquestes falles.

de multiculturalitat a la ciutat sobre la que s’alça el Penyal d’Ifac.

Calp La tradició fallera a Calp data de l’any 1983, on naix l’única associació fallera de la població. Però la Falla Calp Vell no va poder plantar el seu primer monument fins el 1986. Planta el seu monument a la vila del Penyal d’Ifac, convidant a tots els calpins i visitants a què gaudeixen dels actes populars com ara passacarrers o balls. Destaquen del programa de festeigs, una barbacoa popular, una paella gegant, una ofrena i una missa solemne en honor a St. Josep. El dia 19 se celebra la cremà del monument a la plaça de l’Ajuntament. la falla del Calp Vell està integrada por un nombrós grup de residents europeus que han trobat en les falles tot un nexe d’unió amb la cultura valenciana. Tot un exemple

Pego Els primers monuments fallers de Pego daten de l’any 1947 plantant-se al carrer de Sant Josep els primers ninots. A l’any 1951 aparegueren les primeres falles als carrers Sant Josep i el Regueró. A l’any 1954, naix la primera falla com a tal, al barri de Sant Josep, és la falla «La Font». La cosa continua i llevant d’algun que altre any que no es va fer falla, la tradició s’ha mantes fins al dia de hui. Cal dir que a l’any 1955 va nàixer la falla «La Plaça» i al 1957 aparegué el monument de la falla «Del Natzarè». Estes dues falles acabaren unint-se i creant l’actual falla “La Plaça i Natzarè” i, curiosament, d’aquesta es crearia un altra, però molts anys després a l’any 1997, que s’anomena falla «Del Convent». El 1999 es crea la Junta Local Fallera de Pego mentre que l’any 2003 es crea la figura de fallera major de la ciutat. A pesar de només plantar-se tres monuments fallers, si hi ha premis de falles. F de festa, flama, fum, foc, falles

Dins del programa de festeigs s’inclouen passacarrers, balls, menjars de germanor, mascletades, la missa de Sant Josep i la cremà. Destacar la primera desfilada, realitzada per la falla Convent, anomenada dels «brials», atès que es desfila amb la roba interior que es du sota el vestit de fallera com a única vestimenta. Xàbia A Xàbia, la tradició del foc la trobem a les Fogueres en honor a Sant Joan durant el mes de juny. Les festes estan organitzades per la regidoria de Festes i els encarregats de realitzar la festa són els «quintos» que compleixen dihuit anys. Aquesta agrupació s’anomena «Quintà» i se solen posar un nom prou peculiar. Es planta una foguera gran a la placeta del Convent i una infantil a l’Esglèsia. Dins del programa de festejos, apart de despertades i passacarrers, destacar que també hi ha solta de vaquetes i bou embolat , dins de la setmana de Bous al Carrer, i concerts amb l’actuació de grups de pop i rock. A més està l’ofrena de flors a Jesús Natzaré així com una ofrena de rams i bacores a St. Joan. Destacar la cremà d’una foguera de trastos vells el dia 23 de juny amb un espectacular correfocs. El dia de St. Joan es crema la foguera després d’haver realitzat durant el dia la cavalcada de carrosses. LA SAFOR Gandia La proximitat i la comunicació amb València mitjançant el ferrocarril farà que Gandia siga una de les primeres ciutats a seguir el model satíric de les falles plantant-se el 1876 una falla a la plaça Major. Ja serà el 1884 quan tenim notícies d’una altra falla plantada a la capital de la Safor, a la plaça les Escoles Pies. El 1898 hi ha referències d’una falla a la plaça Major la qual iniciarà una etapa fallera que duraria fins el 1904. El 1928 la festa del foc reviu a Gandia promoguda per un grup d’amics amb el propòsit d’involucrar en la iniciativa tant 70

F de festa, flama, fum, foc, falles

a l’entusiasme popular i ciutadà com l’Ajuntament. La falla fou construïda per Regino Mas fent una crítica a l’exportació de la taronja editant a més un llibret explicatiu. Aquesta iniciativa va impulsar a altres barris a constituir vertaderes comissions. El Comité Faller de Gandia es constitueix a finals de 1934 dictant-se normes de funcionament, confeccionant un programa de festeigs i editant la revista Pregó de Festa. Amés van haver-hi falleres majors. Després de la guerra continuà l’activitat fallera, constituint-se noves comissions falleres, arribant als dies actuals on existeixen vint-i-dos comissions. Ressenyar que les falles de Gandia tenen un complet programa de festeigs amb els habituals actes fallers. Les falles estan gestionades actualment per la Federació de Falles de Gandia, un òrgan completament independent de la Junta Central Fallera, tenint la seua pròpia recompensa, El Gesmil i en aquestos moments està construint-se el museu faller de Gandia. Xeraco La festa de les falles se celebra des de 1997, amb la creació de la primera Falla a Xeraco. En l’actualitat hi hi ha dues falles: La Foguerà i Segon Mil·lenni. Amb celebracions i actes típics de les Falles: cercaviles, plantà i cremà de la Falla, revetles, activitats pirotècniques... Tavernes de Valldigna Gandia convertida ja en claríssim centre administratiu, comercial i turístic de la Safor, les falles començaran a escampar-se fora del seu àmbit local per alguns pobles de la comarca. A Tavernes de Valldigna, si be el 1926 i 1927 es plantaren les primeres falles, és el 1977 quan s’inicia la trajectòria fallera de la població fundant-se la comissió de Portal de Valldigna, impulsant la festa fallera en aquesta població. L’any següent es constituiren la falla Cambro i el 1979 la de la Via. Actualment es planten sis falles. Encara que té Junta Local Fallera, que s’encarrega d’organitzar els actes comuns, no té Fallera Major.

Gandia. F. S. Familia - Corea, A. Bernat (2007).

Oliva. F. Institut, Antoni Grau (1996).

Tavernes planta els seus monuments el dia 15 de març, tenint com a actes destacats el lliurament de premis, l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i la cremà a més de berenars, festivals, concursos de paelles i d’arròs al forn.

que l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Rebollet, patrona de la ciutat, es fa el dia 17. La fallera Major visita les comissions el dia 18 i el dia de St. Josep es realitza una missa, i la tradicional cremà de les falles tant infantils com grans.

Oliva A Oliva les falles es planten des de 1982 quan la comissió de la Falla Pensat i Fet va recupera aquesta tradició que s’havia iniciat entre els anys 1956 i 1959 a la barriada de Sant Francesc on es van plantar monuments durant quatre anys seguits.

Bibliografia consultada

A l’actualitat són cinc falles les que planten als distints barris de la ciutat. La Junta Local Fallera és la que coordina les activitats. Quan a la fallera major de la ciutat, aquesta és elegida en torns rotatoris entre les comissions. Entre els actes més peculiars de les falles olivines destaca la celebració del Festival de Focs d’Artifici amb una duració de quatre dies disparantse mascletades de 50 Kg de pólvora. La plantà es realitza el dia 15 de març mentre

Coll Fornes, JJ, «La falla como soporte festero», Historia de las fallas, Levante-EMV, València, 1990, pp 409-425. Coll Fornes, JJ, «Les falles a les comarques», La festa de les Falles. Associació d’Estudis fallers (ADEF), Generalitat Valenciana, València, 1996. Garzó, A, «Xàtiva i Alcoi, una esplendor fallera comuna», Llibret explicatiu Falla Molina – Claret 1999, Falla Molina - Claret, Xàtiva, 1999. Sánchez i Pérez, J, «Quadern de falles, Xàtiva, 1865-2005», Matéu Editors, Xàtiva, 2006. Sanchis Martínez, J, Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996. www.clubfogueres.com www.juniorssantjosep.es www.falles.org www.fallesdenia.com www.festes.org www.festesoliva.iespana.es www.olivadigital.com F de festa, flama, fum, foc, falles

Falla de la Plaรงa del Mercat, any 1954, de Ramon Morell, sota el lema de Raies Goloses, i va obtindre el Primer Premi.

F de festa, flama, fum, foc, falles

Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50 Verònica Llopis i Viñes · Rafa Tortosa i Garcia

ots coneguem, o hem sentit parlar dels artistes fallers de la nostra ciutat. Els més coneguts són els que actualment segueixen plantant falles com ara Paco Roca, Xavier Herrero o Alfredo Bernat, o d’altres que s’han jubilat els darrers anys com són els casos de Manolo Blanco, Josep Martínez Mollà o Antoni Grau Cros. Més enrere dels anys setanta els artistes que plantaren falles són uns autèntics desconeguts per a la majoria de les persones de la nostra ciutat. Només gent més major recorda algun que altre nom d’algú que fera un monument faller. Amb aquest escrit, volem anar cap enrere en el temps i recordar a un artista faller que va plantar unes quaranta falles a les places i carrers de la nostra ciutat i que ha estat completament oblidat. Ramon Morell Navarro és el protagonista d’aquestos fulls, un artesà de les falles molt peculiar, atès que la seua principal professió va ser la de guàrdia urbà. L’artista faller, Ramon Morell i Navarro, va nàixer l’1 de juny de 1912 a una casa enfront de l’església de la Mercè. Allí va viure mentre era menut junt els seus pares i els seus tres germans i una germana. Són pare era pintor de professió i va morir amb tant sols quaranta anys així que sa mare es va haver d’encarregar dels fills rentant roba a la bassa. Després, es va traslladar a una casa del carrer de Bellver. Es va casar amb la dona d’un germà que va morir durant la guerra, tenint dos fills d’aquest matrimoni: una xica anomenada Josefina, que viu a Boston, i Víctor, que va faltar. A més, la seua dona aportava una filla del matrimoni anterior amb el germà de Ramon. En un temps de la seua vida, a principis dels anys seixanta, va estar vivint al carrer de Noguera, a un primer pis on anaven els seus col·laboradors de falles a cobrar el jornal els dissabtes. El seu darrer habitatge va estar al barri de Sant Feliu al carrer Blasco Acebo on va adquirir un pis, fet que va incloure’l a la falla de Sant Feliu de 1965 sota el lema «Ja tenim piset». Dels que l’han conegut conten que, apart de l’afecció de la construcció de falles, era un apassionat de la pintura, encara que tota la seua producció de quadres va ser molt personal, estant repartida per la seua família. A més, li agradava fer llargues caminades a peu, prova d’això era que va fer promesa d’anar a la Pilarica de Saragossa. Anà dues vegades, i per a poder–ho justificar, portava una llibreta on li la segellaven en els ajuntaments de tots els pobles per on passava. Com a persona, era un home prou tranquil però molt bromista i no parava de xerrar i contar anècdotes que li ocorregueren sobretot en temps de la guerra, amés de ser prou meticulós i tindre-ho tot molt ordenat, sobretot els afers econòmics de les falles amb els F de festa, flama, fum, foc, falles

ANY LEMA

PREMI

1944 Dos asunts molt xativens 1948 Coses del país de Napiñolàndia 1954 En mi país no hay luz 1955 Chocs infantils en les diferents estacions del any 1955 Desespero de la comisión y paso de poderes a los infantiles 1956 Coses de la placeta 1957 Un pet, un tro, un lío 1958 Cuet de lluna 1959 ¿? 1962 Hui en dia la construcció, un negoci redó 1963 Pronósticos, augurios para el barrio del arrabal en el año 2000

2n Benlloch Accèsit Forn de Na Pinyola 1r Benlloch 2n Tetuán-St. Francesc

Historial de Ramon Morell (39 falles)

1r La Bassa 1r Tetuán-St. Francesc - Tetuán-St. Francesc - Espanyoleto 3r La Bassa - Espanyoleto 2n Espanyoleto 3r Verge del Carme - St. Agustí 2n Verge del Carme 3r R. Argentina 4t St. Feliu 5é Espanyoleto 3r P. Enríquez 4t P. Enríquez

F de festa, flama, fum, foc, falles

PREMI

FALLA

GRANS

ANY LEMA 1936 10.000 volaren 1943 Abundància 1944 Les delísies de Bixquert Fe, grandea y valor 1953 Les delícies de Bixquert 1954 Raies goloses El calvario fallero 1955 Quiniela fallera A la sombra del campanar El poder dels caragols 1956 La chunta del biberón Auguris i vaticinis futurístics 1958 La nostra falla es l’espill d’aspectes tots relatius a la plaça del cabdill 1959 Foc i Flama 1960 Tot mos falla para la falla Sueños del Espanyoleto Señals de circulació 1961 ¿? 1962 ¿? 1963 Tirant al blanc Ayer, hoy y mañana 1965 La fira més gran del món Critiques de nostre barrio 1965 Ja tinguem piset 1966 “?” 1968 Tot a miches 1969 Tot s’acaba

- Ardiaca-Bonaire 2n P. Enríquez 3r P. Enríquez - Mossén Urios 3r Raval 1r Mercat 3r Portal de València 2n Mercat - Cid-Trinitat - St. Jaume - Mercat 2n La Bassa

FALLA

INFANTILS

- Portal de València 2n Tetuán –St. Francesc 2n Espanyoleto 1r Espanyoleto 1r i 2n Espanyoleto 1r R. Argentina 1r

Raval

Ramon Morell vestit amb l’uniforme de Polícia.

Contracte amb la Falla Espanyoleto, 1957.

jornals dels treballadors i les despeses de materials. El fet de ser una persona oberta i graciosa va aconseguir que les seues falles tingueren gran dosi d’enginy i gràcia.

de Policia crea un cas únic de fer falles a temps parcial. Aquesta aficció de fer falles li ve de son pare que li va ensenyar a fer els motlles per a fer caretes.

La seua professió era la de Policia Local, i al fer torns, tenia temps lliure per a dedicarse a fer falles. És un cas peculiar el món de les falles atès que durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta els autors dels monuments de la ciutat realment no eren artistes fallers sinó que eren persones que a temps parcial feien les falles de la ciutat. Però aquestes persones solien ser pintors de parets de cases i que a l’arribar l’hivern havien de deixar de treballar com a pintors pel tema de la cal i la gelor. Així, que durant els mesos d’hivern, calia buscar altres activitats i una d’elles era la de fer falles, que amb les nocions de pintura que tenien era un avanç. D’aquell moment podem recordar a Antoni Grau (pare), el «Bolincho» o José Camarasa. La temporada de la construcció fallera començava passats els Nadals. Ramon Morell, amb la professió

El seu «taller» s’hi trobava a un dels baixos de les grades de la plaça de bous, que tenia arrendat. Durant l’any, junt a la seua dona, feia les mans i caps dels ninots a unes plantes baixes del carrer de Teresa Jornet, prop d’on va viure en la seua darrera època. Va morir l’any 1972 als seixanta anys d’edat després de patir un greu malaltia. Parlar del Ramon Morell artista és parlar de la seua producció artística datant-se trenta nou falles, sent vint-i-set grans i dotze infantils. D’aquestes aconsegueix tres primers premis de falles grans (Mercat, 1954; La Bassa, 1958 i Tetuan, 1959) i cinc infantils (Benlloch, 1954; Espanyoleto, 1958 i 1959; R. Argentina, 1962 i Raval, 1963), aconseguint els anys 1954, 1958 i 1959 doblet de primers premis. Es pot dir que després dels artistes que s’han dedicat F de festa, flama, fum, foc, falles

«10.000 volaren», Ardiaca - Bonaire, 1936.

«Abundància», P. d’Enríquez, 1943.

professionalment a fer falles és l’artista faller no professional més prolífer.

els ninots eren vestits de tela i contempla l’evolució del ninot cap a la utilització del cartró modelat directament. El cas és que aquestos ninots de cartró eren venuts com si estigueren nuets i després es feien amb cartró la roba, amb les solapes de les jaquetes o les arrugues dels pantalons. Pot ser en un mateixa falla es repetirà el ninot vestit de diferents maneres.

L’època artística de Morell va des de l’any 1943, on planta «Abundància» a la plaça d’Enríquez, signant la falla junt Pastor i finalitzant l’any 1969 per a la mateixa comissió amb una falla que ho diu tot «Tot s’acaba». A aquesta època conviu el món artístic de les falles junt a «El Bolincho», León Romero o J. Castelló però principalment ho farà amb J. Camarasa, Antoni Grau Tomàs i Josep Martínez Mollà. A aquesta època Morell era un artista complet que començava fent l’esbós de la falla i construint la falla fidelment encarregant-se de la temàtica de les falles així com dels propis versets, mostra d’açò, reproduïm més avant quartets signats per ell. Possiblement els ninots eren adquirits a un taller de fabricació de joguets de cartró situat a la plaça de Sant Jordi encara que ens consta que feia prou modelatge de mans i caps de ninot. Aquest artista viu l’època on 76

F de festa, flama, fum, foc, falles

A la temàtica de les seues falles, pensem que estem en època de franquisme, es parla d’una crítica local com ara «Les delicies de Bixquert» de la plaça d’Enríquez el 1944 o a la falla del barri del Carme el 1965 amb «La fira més gran del món». També va fer falles que criticava aspectes del barri com per exemple la falla que va aconseguir el primer premi el 1958, la de la plaça de la Bassa, sota el lema «La nostra falla és l’espill d’aspectes tots relatius a la plaça del cabdill» o la falla «Crítiques de nostre barri» de República Argentina el 1965. També les seues falles parlaren, a vegades, de la temàtica fallera

«Les delícies de Bixquert», P. d’Enríquez, 1944.

amb les seues comissions i el que costava arribar a plantar una falla. Exemplars clars són «El calvari faller» del 1954 al Portal de València o «Tot mos falla para la falla» a la falla Tetuan el 1960. L’inici de Ramon Morell comença el 1936 amb una falla que es va plantar a la comissió d’Ardiaca – Bonaire la qual estava signada per ell. Aquesta comissió, segons comenta Joaquim Sánchez al seu llibre «Quadern de falles», es va constituir el 1934 sota la presidència de Joaquim Zorraquino i Benito, i amb Rafaela Serra Cabanes com a Fallera Major, però la comissió va haver de dissoldre’s quan dimití la fallera major, i afegeix, que en cap moment va arribar a plantar-se monument. Però a la «Història de les falles de Xàtiva» de Josep Sanchis apareixen referències dels periòdics on diuen que es va plantar. Duia per lema «10.000 volaren» en referència a les pessetes que van desaparèixer en 1934 quan es pretenia plantar la primera falla del barri. D’aquesta falla hem trobat un

«Fe, grandea i valor», Mossén Urios, 1944.

verset que deia: «El vehinat es tranquil però a lo que es veu en la falla per el barrio hi ha perill de que li fasen la mortalla». Després de la guerra, les falles de Xàtiva retornen el 1943 on Ramon Morell plantarà una falla per a la plaça d’Enríquez. Aquesta la realitza junt a Rafael Pastor qui ja va plantar en solitari a aquesta mateixa demarcació els anys 1935 i 1936. Aquesta falla, composada per quatre quadres i un final, representava un obrer que busca el seu descans quan arriba a casa cansat de tant de treballar. També hi havia una escena de dos llauradors on un treballa i l’altre mira al que treballa estant un gros i l’altre prim: «Chustícia es lo qu’es demana qu’aixi ESPAÑA es fa gran acabant en tots els bampiros qu’estant chuplanmos la sanc». F de festa, flama, fum, foc, falles

«Dos asunts molt xativencs», infantil Benlloch, 1944.

«Coses del país de Napiñolandia», infantil Forn de Na Pinyola, 1948.

«En mi país no hay luz», infantil Benlloch, 1954.

«Raies goloses», Mercat, 1954.

F de festa, flama, fum, foc, falles

«El Calvari faller», Portal de València, 1954.

Un any després Ramon Morell signarà dues falles grans, Enríquez i Mossén Urios, i una infantil, la de Benlloch. La falla de la plaça d’Enríquez es titulava «Les delícies de Bixquert» on tractava aspectes d’aquest paratge on muntaven carregats amb tot damunt del burro, les molèsties dels mosquits o les mans llargues del veí amb la collita:

La següent falla documentada de Ramon Morell és una infantil de l’any 1948 per a la comissió del carrer Forn de Na Pinyola amb el lema «Coses del país de Napiñolandia» parlant d’aspectes del barri.

«¿Qui no sap que i ha un Bixquert qu’es un parache encantat aon van tots els de Xàtiva olvidant penes i treballs?» La de la falla Mossén Urios duia per lema «Fe, grandea y valor» estant en llibret signat per Lorenzo Martí Talens. Respecte a la falla infantil de Benlloch «Dos assunts molt xativens» al llibre de la Junta Local Fallera es deia: «Un embut i el portal fosc dos asunts molt xativencs compren el llibre de la falla i de segur es riurén».

El 1953 planta una falla per a la Plaça de Sant Joan (Raval) retornant amb un lema ja conegut «Les delícies de Bixquert». L’any següent, el 1954, aconseguirà el seu primer premi de falles a la plaça del Mercat amb «Raies goloses» amés del primer premi de les falles infantils amb la falla de Benlloch que duia per lema «En mi país no hay luz», plantant aquest mateix any la falla gran de Portal de València. El 1955 serà un any prolífer per a l’artista local plantant tres falles grans Cid – Trinitat, Sant Jaume i Mercat i les infantils de Tetuan i del Portal de València. La falla del Mercat duia per lema «Quiniela fallera» i a la coberta del llibre, junt l’esbós, hem trobat: F de festa, flama, fum, foc, falles

«Desespero de la comisión y paso de poderes a los infantiles», Infantil P. València, 1955.

«Ací te la falla que tots esperaben la falla valenta de gracia i humor lo qu’es un compéndi de sal, pebre i risa, aón el palo arrea i el art té color...» Curiosament a aquesta falla, a una de les escenes, Ramon Morell es va posar amb el vestit de policia sent indultat aquest ninot. Hi ha una anècdota que el seu fill va modelar un bust del seu pare i aquest el va pintar. Una vegada conclòs el va col·locar en un ninot de falla, podria tractar-se d’aquest però pensem que seria anys després. A la falla plantada a la plaça de la Trinitat, «A la sombra del campanar» la seua crítica versava: «Asó es una gran idea que el món fará cambiar, a es póbres compañies el agobio aliviará». 80

F de festa, flama, fum, foc, falles

«Chocs infantils...», infantil Tetuan, 1955.

De la falla infantil de Tetuan, que duia per lema «Chocs infantils en les diferents estacions del any», un dels versets explicava el que volia dir la falla: «Les cuatre estacions del any els xiquets les aprofiten pues en elles, tots chunts van a vorer on chuarán per a saber distinguirse». La curiositat d’aquell any va estar a la falla de Portal de València atès que aquesta comissió va començar com a comissió major però per problemes econòmics va sol·licitar a l’ajuntament el gener de 1955 que passara a tindre consideració infantil. Tot açò es veu reflectit al monument faller titulat «Desespero de la comisión y paso de poderes a los infantiles» on deia: «En la caixa de dines sols s’han encontrat rates, —així conmón al chiquets — els conters no ixen nets

«Quiniela fallera», P. Mercat, 1955.

«A la sombra del campanar», Cid-Trinitat, 1955.

i tot resulta un empastre».

l’espill d’aspectes tots relatius a la plaça del cabdill» plantada a la plaça de la Bassa així com el primer premi infantil amb la plaça de l’Espanyoleto sota el lema de «Cuet de lluna». Estem en l’època d’esplendor de Ramon Morell ja que el 1959 tornarà a aconseguir el primer premi a la plaça de Tetuan amb «Foc i Flama», i el primer i segon premi infantil a la plaça de l’Espanyoleto, única falla que competí aquell any.

El 1956 realitzarà dues falles grans, Mercat i La Bassa, i la falla infantil de Tetuan. El monument de la plaça de la Bassa, Del Caudillo en aquell moment, duia per lema «Auguris i vaticinis futuristes», l’explicació, signada per PVL deia: «El caramull de la falla resulta orichinal una bruixa chunt a un mago que ven ben acompanyants per un grupo molt artístic formant tots un pedestal». Un any més tard, el 1957, signa només la falla infantil de Espanyoleto, en la qual plantarà durant tres anys seguits. D’aquesta falla hem trobat el contracte entre l’artista i la comissió, costant aquesta falla 1.500 pessetes, on posava que el premi econòmic seria per a l’artista en el cas de ser premiada. El 1958 tornarà a fer falles grans aconseguint el primer premi amb «La nostra falla és

El 1960 planta tres falles grans Tetuan, La Bassa i la primera falla gran d’Espanyoleto plantant les seues primeres quatre falles. Aquest any, la guanyadora del primer premi de les falles infantils va ser la falleta del Mercat signada per Fina Morell amb el lema «Els castells en el aire de esta comissió», pot ser la falla estiguera signada per la seua filla encara que Morell li ajudaria a realitzar-la. El 1961 plantarà només la falla d’Espanyoleto mentre que el 1962 farà aquesta falla així com una falla infantil a l’Avinguda de la República Argentina. Aquesta falla estava plantada F de festa, flama, fum, foc, falles

«El poder dels caragols», Sant Jaume, 1955.

«La chunta del biberon», P. Mercat, 1956.

«Auguris i vaticinis...», P. Bassa, 1956.

«Foc i Flama», Tetuán, 1959.

F de festa, flama, fum, foc, falles

«Senyals de circulació», P. La Bassa, 1960.

«Tot mos falla para la falla», Tetuán, 1960.

junt la finca «dels toldets», a l’encreuat amb el carrer del Pare Claret i va costar 3.500 pessetes duent per lema «Hui en dia la construcció, un negoci redó» aconseguint el primer premi. Aquesta comissió estava composada, entre d’altres, per Enrique Vidal, Bruno Vidal, Vicente Silvestre, Chimo Roca, Ricardo Roca, Palop Ortega o M. Rosa Vidal.

lema «Crítiques de nostre barrio», estant contractat per l’amistat dels fallers amb el seu fill Víctor. La crítica, realitzada pel mateix artista, mostrava les necessitats d’un barri nou amb la mancança de llum, les molèsties de la Fira d’Agost per la nit, el “forat” de la glorieta, els problemes de l’aigua quan plou o la poca ajuda del barri per a fer la falla. Un dels versos de la falla deia:

El 1963 plantava per al Raval la darrera falla infantil i debutava al barri del Carme amb una falla gran. Aquest any també va plantar la falla de St. Agustí, davant de l’Ajuntament, en aquell moment. Morell sempre comptava amb col·laboradors per a ajudar-lo a fer les falles, sent aquestos professionals de la pintura. Aquest any van col·laborar amb Morell, Esteve Arnau i Tono Sáez, pintors que anys després plantarien falles a la nostra ciutat.

«Plóra nóstre cór faller, pues voliem plantar una gran falla... Pero no la puguem fer... Mos h’ajudat póc el carrer i nóstre cór plóra... i calla».

Després què el 1964 no plantara falles, el 1965 plantarà la primera falla de la República Argentina costant 18.000 pessetes i duia per

Amés de la falla de R. Argentina, el 1963, Morell va realitzar les falles dels barri del Carme i de Sant Feliu, sent el primer any que es plantava falla a aquesta barriada. La falla duia per lema «Ja tenim piset» i parlava sobre els nous blocs de cases realitzats al barri i on el mateix artista va adquirir un habitatge. Es va traure a la falla pintant un quadre a sa casa. Aquest any trobem una falla infantil F de festa, flama, fum, foc, falles

«Tirant al blanc», Verge del Carme, 1963.

«Crítiques de nostre barrio», R. Argentina, 1965.

«La fira més gran del món», V. del Carme, 1965.

«?», Espanyoleto, 1966.

F de festa, flama, fum, foc, falles

«Tot a miches», P. d’Enríquez, 1968.

signada per V. Morell per a la comissió de Tetuan – St. Francesc. Suposem que l’autor seria el fill de Morell, Víctor, assessorat pel seu pare. Aquesta falleta, que duia per lema «Paso a la juventud... paso a la nueva ola», tenia com a president a Alfonso Rus Terol, l’alcalde de la ciutat en l’actualitat. El 1966 realitzarà una única falla, la de la plaça de l’Espanyoleto que duia per «?» sent contractada el 20 de febrer d’aquell any. La figura central de la falla era una dona nueta tapant-se els pits en les mans, obligant els censors a tapar-li les «vergonyes» amb una tela de sac d’arpillera que van procurar per a aquell menester. Va costar 25.000 pessetes obtenint el cinqué premi. Les darreres falles de Ramon Morell seran per a la plaça d’Enríquez els anys 1968 i 1969, tornant a la plaça que el va veure nàixer artísticament. El lema de la falla de 1969 «tot s’acaba» va posar fi a les falles de Ramon Morell i Navarro, un artista amb un humor i gràcia.

«Tot s’acaba», P. d’Enríquez, 1969.

Bibliografia consultada DD. AA., Llibre Explicatiu Falla Espanyoleto, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1996. Martínez Canet, R, «Artistes fallers a temps parcial (1945-1955)», Llibre Explicatiu Falla R. Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1996, pp. 56-58. Quilis Ródenas, J, «El primers premis de les falles de Xàtiva (I), 1934-1963», Llibre Explicatiu Falla Benlloch- Alexandre VI, Falla Benlloch Alexandre VI, Xàtiva, 2007, pp. 82-99. Quilis J, Pérez, C, «Falles al barri de Sant Pere», Llibre Explicatiu Falla Benlloch- Alexandre VI, Falla Benlloch - Alexandre VI, Xàtiva, 2004, pp. 90-102. Sánchez i Pérez, J, «Quadern de falles, Xàtiva, 1865-2005», Matéu Editors, Xàtiva, 2006. Sanchis Martínez, J, «Història de les falles de Xàtiva», Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996.

F de festa, flama, fum, foc, falles

Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II)

El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989) Rafa Tortosa i Garcia

l període a tractar els primers premis infantils de la ciutat de Xàtiva (1972 – 1989) compren els anys on s’instauren de manera oficial les comissions infantils depenent d’una comissió fallera adulta. Des d’aquesta època, no trobàrem monuments infantils independents i sempre aniran agafats de la mà d’una falla gran. Conseqüència d’aquest esdeveniment, trobaren unes falles infantils realitzades per artistes professionals especialitzats en aquest tipus de construcció arribant a una consolidació de les falles infantils tant en l’aspecte associatiu com en la vessant artística i tècnica. A aquest període, encetat a començament dels anys 70, veurem una constant evolució quant al nombre de comissions i monuments així com en la millora de la qualitat artística, arribant a l’any 90, a una complida consolidació. De la festa dels xiquets als xiquets de la festa Després que a la plaça del Mercat i al barri de Sant Feliu es planten falles infantils l’any 1966, a Xàtiva no es tornen a veure falles infantils, de manera oficial, fins l’any 1972 on la comissió fallera de República Argentina planta una falla per a la seua comissió infantil. Aquestos anys de «sequia» de falles infantils és degut principalment a una regulació i control de les falles infantils per part de la Junta Local Fallera. Josep Sanchis i Martínez, a un article publicat per a la Falla de l’Espanyoleto, el 1990, parla sobre aquest assumpte i afirma que «als anys 50 la Junta Local Fallera obligava a les comissions que començaren com a xiquets anys enrere, com per exemple els de Benlloch, a inscriure’s com a falla gran, la qual cosa no estava massa clara, perquè no podien competir amb les grans. Eixe període, va veure com finalitzaria el costum de plantar aquestes falletes a Tetuan, hui porta de Sant Francesc, en el barri de Sant Feliu, on se’n planten en 1965 i en la plaça de la Unificación, hui del Mercat, quan apareix l’única infantil de 1966. Es des d’eixe moment que ja no es tornen a plantar-se falletes per als menuts a Xàtiva fins arribar als anys 701». Aquest fet queda constatat amb motiu de la celebració del Primer Congrés Faller de la Junta Central Fallera —òrgan on pertany la Junta Local Fallera de Xàtiva—, celebrat el 1952, on es va acordar que les comissions infantils haurien d’integrar-se obligatòriament dins de les adultes. Aquest acord fou sancionat pels congressos següents i va estar posat en pràctica de forma progressiva2. Amb aquesta decisió es donava un cop de gràcia a 1 2

Sanchis Martínez, J, «1973: Les falles infantils a Xàtiva», Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990, pp 64-65. Alcañiz, J, «Les falles infantils», La festa de les Falles, ADEF, València, 1996, pp 180-181. F de festa, flama, fum, foc, falles

les tradicionals falles infantils i el que es va voler va ser promocionar allò de «gran família fallera». D’aquesta forma s’explica la crisi de les falles infantils durant aquestos anys a la ciutat de València així com a la resta de poblacions, baixant el nombre de comissions alarmantment arribant a recuperar-se a finals dels seixanta3. Així, la comissió infantil, es vertebrava dins de la comissió fallera amb una estructura similar (junta directiva, president, fallera major, etc.) amb la creació de la figura del Delegat Infantil. Per tant, les falles infantils van acabant ser un afegit extern, ornamental, reglamentat i sense personalitat, a mode de secció d’enquadrament dels xiquets fallers, i amb l’obsessió de desenvolupar la festa, la competència que succeeix amb l’establiment dels premis i els canvis en les costums, va fer que aquells treballs manuals dels més menuts, amb una crítica espontània, sana i original que li era pròpia, fóra substituint-se pel preciosisme de l’obra en miniatura dels artesans professionals. Aquest canvi radical es podria resumir a una frase escrita per José Alarte Querol,per a la Història de les Falles, on diu que «la festa dels xiquets» d’acord al reglamentarisme, la formalització i el paternalisme es va convertir en «els xiquets de la festa»4. Aspectes artístics i estètics Parlant de la part artística, hem de destacar la constant evolució qualitativa dels monuments fallers infantils. Amb aquest període vegem com es passa d’una falla pensada com si fora una gran, amb una estructura rectangular i encaixonada a una forma definida més pròpia de falla infantil motiu d’estar més treballada i creativa. D’aquesta època també hem de parlar, en la majoria de les ocasions, del barroquisme assolit per les falles infantils

1972 «Els Picapedra» J. Beruete República Argentina creant una sensació d’ofec, a causa de les limitacions d’altura i volum estimades, que contrasta en les inicials falletes de l’època gens homogènies en aquest sentit. El barroquisme és importat de València durant els primers anys dels 80 i anirà perdent força conforme passen els anys arribant als noranta on conviu amb una nova tendència de fer falles infantils. Aquesta convivència fa que apareixen falles d’autor, recercant cadascú d’aquests la seua tendència artística i estructural. Durant alguns anys, hi hauran falles poc definides que faran una mescla poc artística degut bàsicament al «refregit», que consisteix en la tirada de cartró moltes vegades a partir d’un mateix motlle. S’importarà cartró, bàsicament des de València, per tal de confeccionar les falles infantils. La utilització d’aquesta tècnica no suposa, en cap moment, un retrocés en la qualitat dels monuments sinó, i sobretot en aquesta època, un aspecte que ajudarà

Hernández Martí, G. M, «Las fallas de postguerra 1939-1959», Historia de las Fallas, Levante-EMV, València, 1990, pp 185-203. 4 Alarte Querol, J, «Actividad Fallera», Historia de las Fallas, Levante-EMV, València, 1990, pp 369-387. 3

F de festa, flama, fum, foc, falles

1973 «Homentage infantil» Joaquin Dolz Selgas - Tovar

1974 «La rateta presumida» La Comissió República Argentina

a l’enaltiment i progressió de les falles infantils xativines.

de les falles infantils amb la comissió de Tetuan – St. Francesc aconsegueix canviar completament el concepte de falla infantil i ho fa gràcies a l’entusiasme que té cap a les falles i no deixant passar en cap moment el que s’està fent en aquells anys a València per tal d’actualitzar-se i importar el millor de les falles infantils. Açò derivarà, per una part, que la competència entre comissions vaja en augment, el que possibilita una competició de falles infantils de qualitat i quantitat. Per una altra part, i com a resultat de la primera, farà que apareguen joves artistes disposats a triomfar en la faceta de realitzar falles infantils especialment, com ara Xavier Herrero, Miguel A. Gozálbez Moracho, Manuel J. Blanco o Pepe Castells.

Quan a la pintura, predomina bàsicament l’ús de l’oli sobre el treballat cartró que serà el material més utilitzat per a la confecció de falles infantils. Altres materials utilitzats estaran el tauler de fusta per a la confecció de bases i estructures rectangulars així com el polièster, material que poc a poc s’anirà utilitzant com alternativa al cartró utilitzant-se en peces grans o substituint l’escaiola en l’elaboració de motlles. L’ara conegut i popular suro blanc —porespan rígid blanc –s’utilitzarà únicament com un element de recurs per a fer motlures i xicotets detalls. Dins de l’evolució artística de les falles infantils hem de destacar la figura de Paco Roca i Chorques. L’artista xativí es d’uns dels principals culpables de l’evolució i consolidació de les falles infantils de la nostra ciutat. En els cinc anys que hi ha entre l’any 1973, que realitza la seua primera falla a la demarcació de l’Espanyoleto, i el 1978, que aconsegueix el primer premi

La creació de les comissions falleres Atenent el que s’ha comentat abans, de la creació de la secció infantil dins de la comissió fallera, la creació de les noves comissions de menuts anirà lligada a la creació de les comissions falleres. Tal i com F de festa, flama, fum, foc, falles

comentàvem a l’article de «Els Primers premis de les falles de Xàtiva»5, com a conseqüència de l’expansió urbanística de la ciutat amb la creació de nous barris repercutirà en l’aparició de noves comissions falleres. La primera comissió infantil depenent d’una comissió gran és la de República Argentina l’any 1972, encara que la comissió està creada el 1965. D’aquesta comissió infantil hi ha un antecedent històric l’any 1962 on es va plantar una falla infantil, de l’artista Ramon Morell, situada a l’encreuat entre l’Avinguda de República Argentina i el carrer de Pare Claret.

iniciarà l’etapa infantil el 1975, Tetuan – St. Francesc, que planta falles grans ininterrompudament des de 1963, crearà la comissió infantil l’any 1973, així com la comissió del Mercat crearà la secció dels menuts el 1979. També, a l’any 1975, la comissió del Raval planta falla infantil així com la falla infantil de Sant Jordi que plantarà falla infantil els anys 75 i 76, tornant ja l’any 1988. Benlloch, qui replega les demarcacions del voltant on s’havien plantat falles infantils els anys quaranta i cinquanta, constitueix la seua el 1980, sis anys després de crear la comissió fallera.

A aquesta comissió li seguiran altres establertes en els nous carrers de l’eixample o en altres característics barris de la ciutat com el cas de la comissió de Selgas – Tovar, que naix com a tal el 1972 i crea la comissió infantil el 1975 o la falla de Verge del Carme (1972) que crea la comissió infantil el 1976. El 1977, naix la comissió dels menuts de la falla de Sant Feliu, a un barri que celebra falles ininterrompudament des de 1974. La falla de Ferroviària naix el 1974 amb la comissió major i la infantil mentre que la comissió de Joan Ramon Jiménez ho fa el 1974 plantant falla infantil el 1976 i retornant fins hui el 1979. La falla Molina – Claret ho farà el 1977, i les darrers d’aquesta època seran Abú Massaïfa, trobant el seu naixement l’any 1986, i Murta – Acadèmic Maravall el 1989.

Un cas a destacar és el de la comissió de la falla de l’Espanyoleto creant la seua comissió infantil el 1973. Després que el 1972 la comissió infantil de República Argentina plantara falla va suposar que altres comissions de la ciutat els entrara un cert «pique». El cas d’Espanyoleto ve lligat amb el de l’artista Paco Roca i Chorques. Estant Paco al nou casal de la falla de l’Espanyoleto – al carrer de Taquígraf Martí -, va escoltar una sèrie de comentaris de si feien una falla infantil per a l’any següent. Ell, a l’escortar-los, es va oferir a realitzar-la i la gent de la comissió li va contestar afirmativament, i així és com es va promoure realitzar la falleta de l’any 1973 a la plaça de l’Espanyoleto. Paco Roca va agafar un dia el tren i se n’anà a València, a la ciutat de l’artista faller, encomanà unes figuretes i tornà un altre dia a recollirles. Amb l’ajuda de quatre llistons i cartró que hi havia pel casal va formar la seua primera falla6.

Hi ha comissions falleres que han estat plantant falles grans i que arran de la moda de crear comissions infantils ho fan durant els anys setanta. La falla de Cid – Trinitat tornarà a fer falles l’any 1974 i ho farà plantat falla gran i infantil, Sant Jaume, qui retorna l’any 1972,

En xifres, en aquesta època es veu la gran evolució sofrida amb el nombre de comissions falleres que planten falla. Si el 1972, només trobem el cas de la falla infantil de República Argentina, el 1973

Tortosa Garcia, R, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (II): El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985)», El Verí del Foc (núm. 1), Falla Joan Ramon Jiménez, Xàtiva, 2007, p. 62-77. 6

Roca Chorques, F, «Els orígens de la falla infantil de l’Espanyoleto», Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990, p. 63-66. 90

F de festa, flama, fum, foc, falles

1975 «Blancaneus» Antoni Grau República Argentina

1976 «Contes» Antoni Grau República Argentina

ja trobem quatre falles plantades a la nostra ciutat (Tetuan – St. Francesc, R. Argentina, Espanyoleto i Selgas - Tovar). Un any després s’afegeix Ferroviària i Cid – Trinitat, causant baixa Selgas – Tovar, quedant en cinc comissions falleres infantils. El 1975 ja seran nou les falles infantils plantades per tot arreu de Xàtiva. Els següents tres anys ja en seran onze comissions mentre que el 1979 ja passaran a ser tretze. Amb el retorn de la comissió del Carme el 1981 el nombre de falles infantils de Xàtiva serà de catorze. Una falla més tindrem el següents tres anys, i serà la ja desapareguda falla de Jaume I qui durarà fins el 1986, any de creació de la comissió d’Abú Massaïfa, plantant-se un total de setze falles infantils. El 1987, tornaran a ser una menys per la desaparició de la falla de Jaume I. El 1988, és Sant Jordi qui decideix plantar falla, sent aquest any setze les falles al carrer, mentre que el 1989 naix la comissió de Murta – Maravall establint-se durant un llarg període la xifra de les disset comissions falleres de la ciutat.

La bonança dels monuments infantils El monuments infantils d’acord a la ràpida i constant evolució estètica i qualitat artística així com l’aparició de joves artistes, farà repercutir en una competició on cadascun dels anys tindrà molts candidats al títol a la Millor Falla de Xàtiva. Per tal motiu, i imitant el model de les falles grans, es crearan nous premis per a les falles dels xiquets. El ninot indultat infantil es crea l’any 1980 sent guanyador d’aquest guardó Paco Roca durant els primers quatre anys. Els primers anys l’exposició d’aquestos ninots es va realitzar als locals de T.A.S.A. fins que el 1988 van ser exposats a la Casa de la Cultura a l’edifici de l’Albereda, lloc on actualment s’hi troba la Biblioteca Municipal. Del premi del ninot indultat infantil cal destacar que dels deu premis donats (1980-1989), huit han sigut per a l’artista Paco Roca, un per a Antonio Grau i un altre per a Pepe Castells. Per comissions han estat més repartits sent tres per a Espanyoleto, dos per a Tetuan F de festa, flama, fum, foc, falles

– St. Francesc, Joan Ramon Jiménez i República Argentina i un per a Raval7. L’altre premi introduït a les falles infantils va ser el d’Enginy i Gràcia creat per la Junta Local Fallera el 1986. D’aquesta època només tenim quatre premis sent el primer per a la falla de l’Espanyoleto de Paco Roca. El 1987 era la comissió fallera de Tetuan amb Manuel J. Blanco qui va aconseguir el primer premi. Raval i Mercat compartien premi d’enginy i gràcia el 1987, obtenint el primer i segon premi respectivament. El 1989 el premi era per a Manuel J. Blanco amb el monument plantat per a la falla de República Argentina. Crítiques de contes i valencianes El fet d’ocupar aquest període l’etapa de transició amb els darrers anys de Franquisme, i l’aparició i consolidació de la democràcia a l’Estat Espanyol, en un primer moment no va suposar cap mal de cap a l’hora de confeccionar i elaborar la temàtica i crítica als monuments fallers degut al fet d’utilitzar una exposició artística amb un argument de connotacions infantils. Dins de les falles dels més menuts podem trobar temes com ara l’exposició de contes infantils, l’aparició de personatges del còmic o de personatges creats a la factoria Disney. Exemples d’aquesta temàtica són «La rateta presumida» o «Blancanieves» a la falla República Argentina plantades en els anys 70. Són temes d’aspecte infantil que no passen de moda al llarg del temps. Altres, més inquietes amb els problemes del món, ens mostren una lliçó de medi ambient o inclús altres que enalteixen els xiquets com ara «Música i amor dels xiquets» de Paco Roca per a la falla de Tetuan o la falla plantada a Joan Ramon Jiménez, «El món dels xiquets» per Paco Roca. 7

1977 «L’escola» J. Rubio Sant Feliu Però el que cal destacar és el fet de què la majoria de les falles realitzades, i sobretot, les falles guanyadores del primer premi tenen referència directa a les falles, les festes, la ciutat o les costums i tradicions valencianes. De les dihuit falles infantils analitzades en aquesta època, deu es corresponen amb aquesta temàtica lloant la nostra terra i les nostres festes. Clars exemples són «Falles» de Manuel J. Blanco (R. Argentina) o «La gran despertà» de Paco Roca (Tetuan – St. Francesc) on es parla directament de falles, «Visca les nostres festes» de Paco Roca (J. R. Jiménez), i altres que parlen de la nostra estimada ciutat, com ara Paco Roca en «Homenatge a Xàtiva en la fantasia» a la falla de Tetuan – St. Francesc i «En una ciutat crida Xàtiva» de Josep Castells per a la falla de R. Argentina. L’elecció d’aquesta temàtica va agafada de la mà amb el barroquisme que s’apodera de les falles infantils d’aquesta època, com hem

Tortosa Garcia, R, «Història, evolució i indult del ninot», Falles a Xàtiva 2000, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000, p. 167-173.

F de festa, flama, fum, foc, falles

1978 «Homentage a Xàtiva en la fantasia» Paco Roca Tetuán - St. Francesc

1979 «Entre rises i jocs» Antoni Sáez Selgas - Tovar

esmentat abans. L’aparició de falleretes i fallerets amb cortines, arcs o flors dóna molt de joc per a aconseguir una falla amb aquest aspecte carregat i preciosista, i donant la sensació d’estar molt treballat i ple. Cal afegir que les falles sempre han estat un punt d’enaltiment de la tradició i cultura dels valencians, i la majoria de les vegades s’ha escollit l’aspecte més tradicional i «barraquista».

comboiant-los en el tema, Rafael Francés. En els treballs manuals del col·legi anaven fent-se les distintes parts de la falleta amb la col·laboració dels escolars. Els ninots, fets xapa de fusta, els va fer un faller anomenat Lledó. La falla era una enorme pedra rematada amb el «tronc-mòbil», per sota, els personatges del còmic.

Recorregut falles de primer premi8 Iniciem el recorregut amb la falla plantada a la demarcació de la República Argentina, sota el lema de «Els Picapedra», sent l’única falla infantil l’any 1972. Aquesta va estar signada i realizada pel pare J. Beruete amb l’ajuda dels seminaristes. Es va fer gràcies a l’ajut dels Pares Claretians, sobretot pels mestres Bandrés i J. Beruete, amb el que es van fer les gestions,

El 1973 es planten ja quatre falles, afegintse a R. Argentina les falletes de Selgas – Tovar, Tetuan i Espanyoleto. El premi és per a la comissió de Selgas – Tovar amb una falla plantada per Joaquin Dolz que duia per lema «Homenatge Infantil». Aquest any Martínez Mollà feia una incursió a Xàtiva i plantava la falla de Tetuan com a regal a la seua fillola, Empar Blanco aleshores Fallera Major infantil. Els següents tres anys el premi recaurà en la comissió de R. Argentina. El 1974 la falla estarà signada per la comissió

Les dades de l’article ha estat obtingudes gràcies al gran treball d’investigació amb la recopilació de les dades de les falles de Xàtiva realitzat per Ximo Sánchez a la referència: Sánchez i Pérez, J, «Quadern de falles, Xàtiva, 1865-2005», Matéu Editors, Xàtiva, 2006. F de festa, flama, fum, foc, falles

comprant els ninots a València, a la mare de Carrero, que es dedicava a construir carrosses. Duia com a lema «La rateta presumida» amb els personatges d’aquest clàssic conte. Els següents anys, 1975 i 1976, Antoni Grau sumarà dos primers premis més per a la falla R. Argentina que diuen per lema «Blancaneus» i «Contes». Son falletes que mantenen una estructura bàsica, amb una peça central sobre un gran base que conté ninots molt xicotets. El 1977 el primer premi de falles infantils es va decidir per sorteig, guanyant la comissió de St. Feliu amb «L’escola» obra de J. Rubio. Va haver-hi triple empat entre les falles d’Espanyoleto, Sant Feliu i Raval. El president de la JLF decidí fer un sorteig traient la fallera major infantil la boleta amb el nom de falla St. Feliu. Aquesta tractava sobre l’escola representada per una llauna de sardines. El 1978 es produeix el primer premi de Paco Roca a les falles infantils de Xàtiva amb la falla de Tetuan. «Homenatge a Xàtiva en la fantasia» era el lema d’aquesta falleta. Comptava amb monuments de Xàtiva com ara Sant Josep o la Seu, que estava humanitzada, modelada per l’artista xativí. Versava sobre la festivitat i jolgori de la ciutat durant les falles. Els ninots de les bases eren xicotets, típics dels que estaven fent-se a València. Aquesta falla va costar 70.000 pessetes. Selgas – Tovar guanya el seu segon premi, el 1979, de la mà de l’artista local Antoni Sáez amb la falleta «Entre rialles i jocs». Amb l’ajuda de la seua dona, Sáez va presentar una falleta típica de l’època amb tota mena d’animalets. Aquest any, P. Roca estava fent el Servei Militar, per aquest motiu no va plantar monument propi encara que va ajudar a pintar les primeres falles de Manuel J. Blanco per al Raval, aconseguint el segon premi. Entrem en una època on Paco Roca 94

F de festa, flama, fum, foc, falles

aconsegueix quatre primers premis de forma consecutiva. El 1980 planta per a la falla de Tetuan «Música i amor dels xiquets» costant 200.000 pessetes, sent un molt bon pressupost per a l’època. La tipologia de la falla es correspon al que es feia a València aquells anys. Roca s’influencià de la tasca de Canet i amb la inquietud d’importar-ho al seu poble, modelant coses noves. A partir d’aquesta falla li se dóna una nova visió de fer falles, establint un «pique» per a fer bones falles i competir pel primer premi. Aquest any s’implanta l’exposició del ninot on els ninots presentats han de ser d’un únic motlle. «La gran despertà» és el lema de la falla Tetuan de 1981, mereixedora del primer premi. Per segon any consecutiu Roca i Tetuan triomfen amb una falla que segueix la línia de l’anterior versant sobre els xiquets i les seues activitats a les falles. El 1982, P. Roca torna a guanyar però en aquest cas per a la comissió de Joan R. Jiménez amb una falleta que duia per lema «Visca les nostres festes». Va costar 275.000 pessetes i es va modelar el noranta per cent de la falla. Tenia un estil molt barroc i carregat però amb un bon resultat. Parlava sobre les festes valencianes com a ara les falles, els nans i gegants del Corpus o els moros i cristians. El 1983 es repeteixen protagonistes. La comissió de Joan R. Jiménez i P. Roca guanyen amb «El món dels xiquets». En aquesta falla es trenca un poc la temàtica valenciana i es va introduint el món del còmic amb la il·lusió dels xiquets, representant les cinc races del món que aguanten un món de fantasia. Aquesta falla és millor que l’anterior amb una estructura més complicada buscant equilibris entre les peces costant 325.000 pessetes. Aquest any va haver-hi polèmica al lliurament de premis al donarli inicialment el premi a R. Argentina amb una falla inacabada i pintada la mateixa nit de la plantà. Repartits els premis, la fallera

1980 «Música i amor dels xiquets» Paco Roca Tetuán - St. Francesc

1981 «La gran despertà» Paco Roca Tetuán - St. Francesc

Major infantil, Isabel Gosálbez, va tornar el segon premi. Es van revisar les actes donant-li justament el premi a la falla Joan Ramon Jiménez.

personatges de renom com Sorolla. L’any anterior ja va plantar a aquesta demarcació i es va quedar amb ganes del premi. Durant aquestos anys la consolidació de les falles és patent amb una lluita entre falles i artistes per aconseguir el primer premi.

Pepe Castells guanya el seu únic primer premi el 1984, plantant una gran falla a la demarcació de R. Argentina, aconseguint també el premi de ninot indultat. Sota el lema «En una ciutat crida Xàtiva», Castells presenta una falla amb cert risc on hi ha un remat molt gran sobre un pedestal prou estret afegint un contraremat per a donar més amplitud en la zona alta. Amb aquesta falla s’introdueixen miniatures a les falles infantils per a detallar més les escenes així com comencen a col·locar ninots fóra de les bases. Tractava sobre Xàtiva i les seues fonts, la cremà de la ciutat, la fira... Hi ha fallers que pensaren en indultar-la. El 1985 serà l’any que Manuel J. Blanco Climent aconsegueix el seu primer premi, sent la primera falla que faça al seu taller. Ho farà de la mà de Molina - Claret amb «Coses nostres» presentant coses de les terres valencianes com ara les festes o

S’estrena Espanyoleto en la competició de falles infantils aconseguint el primer premi amb l’artista de casa, P. Roca, i amb una falleta que portava per lema «El nostre barri», l’any 1986. En aquesta falla s’aprecia un canvi en la concepció de falla infantil representant una escena més quotidiana amb el quiosc, el carrer, l’entorn... És una altra visió de les falles infantils amb una temàtica més del dia a dia i reduint les típiques escenes a una sola. En aquesta època comença a col·laborar amb Armando Serra amb la falla de la Plaça de l’Ajuntament de València, fet que li fa enfocar d’un altra manera les falles infantils. La competitivitat a les falles infantils fa que cada any hi haja més candidats al F de festa, flama, fum, foc, falles

títol i més diversitat de guanyadors. El 1987 és el torn per a Tetuan i Manuel J. Blanco Climent. «Mesclant una llavor» és la falla guanyadora que va costar 400.000 pessetes encara que a l’artista li va costar 25.0000 pessetes més. Durant aquesta època Manolo jugava a l’Olímpic i açò de les falles era secundari, pensant més en guanyar un premi que en l’aspecte econòmic. La falla versava sobre la festa de les falles. Aquest any s’introdueix el premi d’enginy i gràcia on va ser mereixedor la falla de Blanco Climent. El 1988 Raval entra en la història del primers premis de falles infantils i ho fa amb P. Roca qui ja no torna a guanyar aquest premi fins el 2006. La falla duia com a lema «Empastres festers» amb la banda de «l’empastre» parlant de festes valencianes i les tradicions. Utilitza material que va modelar per a Armando Serra a la falla de l’Ajuntament del cap-i-casal. El premi d’enginy i gràcia és compartit per les comissions del Raval i Mercat, on començava a despuntar Xavier Herrero. «Falles» és la falla que signa M. Blanco Climent per a la falla de R. Argentina el 1989 sent mereixedora del primer premi. La falla tractava sobre les falles amb un escena principal d’una exaltació fallera. L’anècdota d’aquesta falla és que inicialment anava a ser plantada a Silla, on la fallera major infantil de la comissió era la filla de Benito Floro entrenador de l’Olímpic durant aquella època. Com que Manolo jugava a l’Olímpic, Benito Floro li va encomanar la realització de la falla. Tot es va vindre a baix ja que els membres de la comissió de Silla ja havien buscat artista i Manolo ja tenia la falla molt avançada. Per una altra part, la comissió de R. Argentina inicialment havia contactat amb Antoni Grau, però aquestes conversacions no van quallar. Pepe Barberà va contactar amb Manolo per a què els fera la falla 9

infantil oferint-los aquesta falla que tenia mig feta. Després d’uns regatejos es va arribar a un acord, iniciant una relació que va durar fins el 1993. L’aparició de joves artistes Amb la creació de les comissions infantils dins de les comissions falleres farà plantejar una nova qüestió per a aquestes comissions: l’artista de la falla infantil. L’escassesa d’artistes especialitzats en aquesta comesa i el dubte existencial de la destinació d’aquestes creacions farà que la majoria dels monuments infantils siguen realitzats per la pròpia comissió o que des de dins d’aquesta isquen atrevits fallers amb nocions artístiques que es disposen a realitzar la falla com ara J. Vicent Tortosa a la falla Joan Ramon Jiménez o Juan Rubio a la falla de Sant Feliu. Destacar el col·lectiu VACLIVE, que naix de la comissió Molina – Claret realitzant falles infantils i aconseguint els màxims guardons a les falles de Xàtiva9. A altres comissions, el fet de realitzar una falla infantil, és plantejat com un simple tràmit i acudixen al mateix obrador que els fa la falla gran per a què realitze la falla infantil. Casos de Benlloch amb els artistes Navarro i Olcina, i després amb els Germans Navarro, A. Grau a R. Argentina i el cas d’Andrés Martorell a Ferroviària, realitzant unes discretes falles infantils. Altres casos són els de joves artistes, que a patir de l’aparició de les falles infantils com a vehicle de futur professional en el món de l’art faller, apareixen per a trencar la mà com artista faller. Casos com M. A. Gozalbes i Moracho (1982) o Xavier Herrero (1985). D’aquestos hi ha que han estat vertaders especialistes de falles infantils que s’inicien en aquesta època com ara Josep Angulo (1980),

D’aquest col·lectiu, que es crea durant aquesta època, el 1988, podeu trobar la seua trajectòria artística a la tercera part d’aquest treball «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (III)» al llibret explicatiu Falla República Argentina 2008 signat per Jesús Fèlix Soler. 96

F de festa, flama, fum, foc, falles

1982 «Visca les nostres festes» Paco Roca Joan Ramon Jiménez

1983 «El món dels xiquets» Paco Roca Joan Ramon Jiménez

Josep Castells (1979), Paco Roca (1973) o Manuel J. Blanco (1984). D’aquestos dos últims parlarem més extensament ja que han estat els més guardonats de les falles infantils amb nou i set primers premis respectivament.

repartides en dèsset per a la que va ser la seua comissió, Espanyoleto, destacant el període comprés entre 1981 i 1993 on va realitzar durant tretze exercicis seguits el monument infantil, obtenint l’any 1986 el primer premi. Sis falletes ha plantat per a la demarcació de Joan Ramon Jiménez obtenint dos primers premis els anys 1982 i 1983. Per a la comissió de Tetuan – St. Francesc va plantar cinc falles infantils obtenint el 1978 el seu primer premi, repetint els anys 1980 i 1981. Els dos darrers primers premis, 2006 i 2007, els obté per a la falla de Benlloch – Alexandre VI plantant tres falles per a aquesta comissió. També planta tres falles per a la falla de Selgas – Tovar. De les dues falletes que planta per al Raval, el 1988, guanya el primer premi. També hem pogut gaudir de falles infantils de Roca a Sant Jaume en dues ocasions, i ja en una ocasió a les demarcacions de Ferroviària, Cid – Trinitat, Sant Feliu, Verge del Carme i la desapareguda Jaume I.

Parlant dels artistes guanyadors del primer premi, dins d’aquesta època de ressorgiment i esplendor, Paco Roca és l’artista que més primers premis aconsegueix amb set banderins. Els segueix Manuel J. Blanco amb tres premis i Antoni Grau i Cros amb dos. J. Beruete, J. Dolz, A. Sáez, J. Rubio, J. Castells guanyaran en un únic exercici. Francesc Roca i Chorques (Xàtiva, 1957) és l’artista més important en la història de les falles infantils de la nostra ciutat. Ho és per la quantitat de premis que hi ha obtingut, tant en la competició de falles infantils com del ninot indultat infantil, però sobretot per la seua important aparició i consolidació com artista de falles infantils tal i com hem comentat abans. Per a la nostra ciutat ha plantat un total de quaranta tres falles infantils

La seua activitat fallera la inicia com a membre de la comissió de l’Espanyoleto F de festa, flama, fum, foc, falles

l’exercici 1970/71. Un any després col·labora en la decoració i pintura de la remodelació del casal realitzant tot tipus de pintures. Calia fer una falla infantil i ell es va oferir a realitzar-la. I així va ser, amb catorze anys realitza la primera falla infantil obtenint el quart premi amb una falla feta amb quatre ninots que va comprar i unes quantes caixes de cartró. El 1974 torna a plantar la falla de l’Espanyoleto aconseguint el segon premi. Aquest èxit va fer que altres falles, com Sant Jaume, el buscaren per a fer-los la falla l’any següent. El 1978, amb la comissió de Tetuan – St. Francesc aconsegueix el seu primer premi de les falles infantils. Aquestos primers anys de contacte amb la faceta artística de fer falles infantils ho compagina amb l’aprenentatge de l’ofici col·laborant amb diversos artistes fallers, sobretot amb Manolo Blanco. L’any 1981 decideix crear el seu propi taller i dedicar-se professionalment com artista faller, plantant la falla gran de Tetuan – Sant Francesc i on cada any ja realitzarà més d’un monument faller. La creació de falles infantils de Paco Roca, durant aquesta època, marca un estil determinat més prop del que s’està fent a València amb un estil més actual donant a les falles dinamisme i lleugeresa, en contraposició a l’estil més clàssic i barroc que és el més utilitzat en la construcció de les falles infantils. Fóra de Xàtiva, realitza la seua primera falla a Alzira per a la comissió de Pintor Andreu el 1978, fent els sis següents anys falles a Torrent amb la falla Ramon i Cajal. Després ha plantat falles a Algemesí i Silla. El 1987 dona el salt a les falles de València, signant la falla infantil de la comissió de M. Arnau – Creu Coberta, i aconseguint el primer premi de la setena categoria i el ninot indultat pel Gremi, tornant a construir-la l’any següent. Amés, col·labora amb Armando Serra modelant la falla infantil de Na Jordana i la falla infantil de l’Ajuntament. 98

F de festa, flama, fum, foc, falles

Després confiaren amb aquest artista les comissions d’Enginyer Sirera – Piu IX i la carismàtica Plaça del Dr. Collado el 1989. El seu primer gran èxit a les falles de València serà l’any 1994, on aconseguirà el primer premi de la secció primera, ninot indultat pel Gremi i el primer premi d’Enginy i Gràcia amb la falla de Sant Marcel·lí. Aquest fet farà que el següent any debute a la secció especial amb un tercer premi de la mà d’aquesta comissió. El 1996 realitzarà la falla de Na Jordana per a la secció especial obtenint el setè premi. Durant la dècada dels noranta Roca és un clàssic a les falles infantils del capi-casal realitzant-ne diverses cada any aconseguint nombrosos primers premis en categories inferiors per a comissions com ara Arxiduc Carlos - Xiva, Quart – Palomar, Sant Vicent – Periodista Azzatti, San Vicent – Marvà o Gravador Esteve– Cirilo Amorós. Destacar la quantitat de primers premis aconseguits per a les comissions de Mercat de Monteolivet, Pérez Galdós - Calixte III o Cuba – Literat Azorin. El 2006 torna a la secció especial de la mà de la falla de Ciscar – Borriana. Aquest any passat torna a realitzar falla d’especial a la demarcació de Cuba – Literat Azorín. El 1993, l’artista xativí deixa de fer falles infantils a la nostra ciutat centrant-se en el cap-i-casal i a les falles grans. Serà el 1998 quan realitze la falla infantil de Benlloch – Alexandre VI obtenint el segon premi. L’any següent és quan deixa de fer falles, tant grans com infantils a Xàtiva, tornant a plantar-ne infantils per a la falla de Benlloch – Alexandre VI els anys 2006 i 2007 aconseguint el primer premi i el premi de ninot indultat. A la llista de primers premis infantils cal afegir nombrosos premis i reconeixements, com ara ninots indultats infantils a Xàtiva amb un total de dotze indults del foc, diversos ninots indultats pel Gremi d’Artistes Fallers així com nombrosos premis d’enginy i gràcia. Cal destacar la seua producció a les fogueres

1984 «En una ciutat crida Xàtiva» Josep Castells República Argentina infantils d’Alacant on és un habitual de la secció especial amb la falla de Sèneca – Autobusos aconseguint l’any 2002 i 2004 el primer premi. Paco Roca, al llarg de la seua trajectòria artística, ha sabut crear un estil propi i característic. És un artista complet que domina totes les fases de la producció fallera: idea, dibuixa, modela i pinta. Al llarg del temps hem vist una evolució artística en la seua obra, creant, el 1994, un punt d’inflexió en la seua concepció artística aconseguint l’estil que buscava: una pintura més solta i lleugera, i un modelatge més fresc i directe amb una caricatura pròpia. Amés, és un artista que ha sabut trobar una relació directa amb els xiquets d’acord a la forma d’entendre la crítica de les falles infantils pensant temes que interessen a tothom presentant composicions amb

personatges del còmic, del món de la màgia, temes de natura amb enginy i sàtira. Ens em limitat a exposar la trajectòria de Paco Roca com a artista de falles infantils. Per al lector interessat en la trajectòria professional de l’artista pot consultar les referències anotades al peu de pàgina10 i 11 . Cal advertir que sobre la trajectòria artística d’Antoni Grau i Cros, guanyador del primer premi de les falles infantils els anys 1975 i 1976, ja es parla en la primera part d’aquest treball, trobantse aquesta informació en un article de Joan Quilis publicat al llibre explicatiu de la falla Benlloch de 2008, raó per la qual no s’afegiran més comentaris que el de remetre al lector interessat a la consulta d’aquesta publicació.

Soler Valls, J. F., « Els primers premis de les falles de Xàtiva (III): Les falles contemporànies (19862006», Llibret explicatiu Falla República Argentina 2007, Falla R. Argentina , Xàtiva, 2007, p. 85-103. 11

Tortosa Garcia, R, «Les falles grans de Paco Roca a Xàtiva», Llibret explicatiu Falla Joan Ramon Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2006, p. 60-88. F de festa, flama, fum, foc, falles

Manuel José Blanco i Climent (Xàtiva, 1968) ha estat guanyador de set primers premis de falles infantils a Xàtiva. És fill del prestigiós artista local Manolo Blanco i Sancho, i actualment és un referent de les falles infantils tant a la nostra ciutat com al cap-i-casal on ha aconseguit tres primers premis de la secció especial infantil amb la comissió de la falla Sueca – Literat Azorin. Als quinze anys realitza la seua primera falla al seu propi taller per a la comissió de Molina – Claret l’any 1984, encara que els anys 1978 i 1979 ja signa falles infantils per a la falla del Raval però realitzades al taller de son pare. Un any més tard, el 1985, aconsegueix el seu primer premi de falla infantil amb Molina – Claret. Després repetiria amb la falla Tetuan – St. Francesc l’any 1987 i amb la falla de República Argentina els anys 1989, 1990 i 1993, tornant a guanyar, a una segona etapa, els anys 2001 i 2002, a la mateixa demarcació. De les quinze falles que ha realitzat a la seua ciutat la comissió més fidel ha estat la falla de República Argentina realitzant un total de set monuments, signant també falles amb les comissions de Tetuan – St. Francesc i Molina – Claret en tres ocasions i amb Raval en dues ocasions. El seu treball ha estat centrat exclusivament amb les falles infantils, especialitzant-se en aquest tipus de monuments i creant un estil propi que la catapultat al reconeixement i respecte del món faller aconseguint els màxims guardons per tot arreu de les terres valencianes. Apart de plantar als carrers de Xàtiva ho ha fet a Alzira (Plaça Major, Pintor Andreu i Camí Nou), Carcaixent (Creu - Julia Ribera), Dénia (Centre, Port Rotes i Paris – Pedrera), Gandia (Lluís Belda i Sant Josep), Énguera (El Trampot), Aldaia (La Saleta), Torrent (Ramon i Cajal) i València (Sueca – Literat Azorin, El Pilar, Duc de Gaeta – Pobla de Farnals o Ramiro de Maeztú – Lleons entre d’altres comissions) compaginant l’art faller amb la pràctica del futbol. 100

F de festa, flama, fum, foc, falles

1985 «Coses nostres» Manuel J. Blanco Molina - Claret A partir dels anys noranta la seua producció es centra a la ciutat de València signant falles per a distintes comissions de la capital i evolucionant la tècnica artística i pujant progressivament dins de les categories de les falles infantils arribant l’any 1994, on és contractat per la falla del Pilar per a la secció especial. Un any més tard, el contracta la comissió de Sueca – Literat Azorin on realitza els monuments fins l’any 2000 aconseguint tres primers premis, un cinquè i una desqualificació. Encetat el nou segle, trobem incursions a la secció especial amb la falla del barri de Russafa però es centrarà en la secció primera amb la falla de Duc de Gaeta – Pobla de Farnals i la realització de falles grans. La seua vitrina està carregada d’èxits destacant els seus vint-i-cinc primers premis de falles infantils per tot arreu del País Valencià: Xàtiva (Molina – Claret: 1985 i 2002); Tetuan – St. Francesc: 1987; República Argentina: 1989, 1990, 1993, 2001 i 2002), Alzira (Pintor Andreu: 1992), Carcaixent (Creu

1986 «El nostre barri» Paco Roca Espanyoleto

1987 «Mesclant una llavor» Manuel J. Blanco Tetuán - St. Francesc

– Julia Ribera: 1993), Gandia (St. Josep: 1994), Dénia (París – Pedrera: 2001), Silla (Poble de Silla: 2002 i 2004), Aldaia (La Saletta: 2007) i València (Sueca – L. Azorín, secció especial: 1995, 1998, 1999; Peu de la Creu, secció 10a: 1998; Grup A. Rueda, secció 1a: 2001; Conserva, secció 1a: 2002; Duc de Gaeta – Pobla de Farnals, secció 1a: 2004, 2005 i 2006 i Ramiro de Maeztu – Lleons, secció 5a: 2004). El seu èxit també arriba a la ciutat d’Alacant amb la realització de fogueres infantils arribant a aconseguir el primer premi de la secció especial amb la foguera Foguerer Carolines, l’any 2006, sota el lema de «La primera foguera».

li és indultada la figura «Manolete» pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers l’any 1989. Parlant de ninots, l’any passat, amb el ninot presentat a l’exposició per a la secció especial, de la comissió de Sueca – Literat Azorín, feia un homenatge al seu pare amb motiu de la retirada com artista faller, realitzant una figura del seu pare amb les mans en la feina artesanal.

Apart dels premis de falla, hem de destacar els ninots indultats aconseguits per Manolo Blanco i Climent. A Xàtiva és mereixedor de l’indult del foc els anys 2001 i 2002, per a la comissió de la falla de República Argentina. A València obté el premi de millor ninot de categoria especial per a la falla de Duc de Gaeta – Pobla de Farnals l’any 2003 així com

Després d’estar durant molts anys realitzant falles per als més menuts, l’any 2006 decideix fer un pas més en la seua professió artística signant falles grans, fet que farà abandonar el seu taller de sempre, situat davant les portes del Museu de l’Almodí. Amb la falla «A qui cal domar» debuta com artista de falles grans per a la comissió de Benlloch – Alexandre VI sent mereixedor del primer premi de la segona secció. Aquest any també debuta a les falles de València signant un projecte de la secció primera per a la falla de Joaquin Costa - Comte Altea obtenint un setè premi. L’any passat repetiria amb la falla de Benlloch – Alexandre VI aconseguint el F de festa, flama, fum, foc, falles

101

segon premi i deixant un molt bon sabor de boca. De Manolo Blanco Climent hem de destacar la pintura i la composició estètica que realitza en els seus monuments fallers, és un meticulós de la composició artística. Quan comença a fer falles compra el cartró a Luis Boix en un establiment situat al carrer Convent de Jerusalem de València on anava en tren i l’encomanava, i després anava amb son pare a replegarlo. Apart de son pare, ha deprés la tasca de fer falles amb Abel Monteagudo i Andrés Martorell col·laboradors habituals als tallers del seu pare. Joaquin Dolz i Hueso guanya el primer premi l’any 1973 per a la falla de Selgas – Tovar. Aquest artista era de València i la seua producció a la capital de La Costera es completa amb les plantes per a la falla Ferroviària, l’any 1979, gran i infantil i per a la falla de Selgas – Tovar els anys 1973 i 1976 plantant la falla gran. Antoni Sáez i Merino guanya el primer premi l’any 1979 per a Selgas – Tovar on també va plantar les falletes l’any 1978, aconseguint el cinqué premi, i l’any 1980 corresponent-li el tercer premi sent aquesta la producció de falles infantils. Pel que respecta a les falles grans va realitzar un total de 10 falles destacant les realitzades per a la comissió de Selgas – Tovar els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1982 aconseguint el tercer premi els anys 1979 i 1982 sent aquest l’última falla que realitzà. Amés planta l’any 1976 al Mercat i Sant Jordi, el 1977 planta la primera falla de Molina – Claret i el 1981 la falla de Sant Jaume. Tono Sáez ha estat un artista faller dedicat a temps parcial atès que la seua professió ha estat la de pintor de cases així com l’afició a la pintura. Les falles les feia en unes plantes baixes situades front la plaça de bous i les començava a fer quatre mesos abans de la plantà, a l’hivern, ajudant-li la seua dona. El 1982 va deixar de fer falles 102

F de festa, flama, fum, foc, falles

atès que havia d’adquirir un local per poder realitzar-les i amés perdia durant l’hivern clients en la professió de pintor, encara que li seguix agradant l’art de les falles. Juan Rubio aconsegueix el premi de falla infantil l’any 1997 per a la seua comissió. De fet no ha estat mai considerat un artista faller. Durant aquella època era faller de la comissió de Sant Feliu, ostentant diversos càrrecs com ara el de secretari. Al tindre nocions artístiques de dibuix, és professor de dibuix, era l’encarregat de realitzar els esbossos i projectes de falla, atès que els monuments fallers eren realitzats per la comissió. Signa les falles grans el 1975 i 1985, sent aquesta última la famosa falla «dels palos» i que duia per lema «Estructures». Amés signa les falletes del barri de St. Feliu els anys 77, 78, 79 i 85. Altres anys com ara els 80, 81, 82 i 83 han estat signades per la comissió però de ben segur que ha col·laborat en la idea i realització d’aquestos monuments casolans. Josep Castells i Pérez (Xàtiva, 1962) és l’artista guanyador de les falles infantils l’any 1984 a la demarcació de la falla de República Argentina amb una falla molt recordada. Amés d’aquest any realitza la falla de R. Argentina el 1980 aconseguint el segon premi. La seua producció a Xàtiva es completa amb una falla per al barri del Carme el 1979 i una altra per a la seua falla del Raval el 1981, totes elles infantils. Fóra de Xàtiva realitza l’any 1981 la falla infantil de Plaça Major de Carcaixent aconseguint el Primer Premi així com el 1986 realitza la falla de Plaça Major d’Alzira. Pepe Castells ha sigut un faller important dins de les falles de la ciutat sent uns dels fallers més actius de la seua falla i sent membre de la Junta Local Fallera en època d’Antoni Úbeda. Ha col·laborat en la creació de carrosses i decorats de presentació dins de l’entramat faller. Aprèn l’ofici d’artista faller al taller de Manolo Blanco i encara que no s’ha dedicat en cap moment a la realització de falles de manera professional,

1988 «Empastres festeros» Paco Roca Raval

1989 «Falles» Manuel J. Blanco República Argentina

si ha col·laborat en la majoria dels tallers fallers de la ciutat com ara Manolo Blanco, Paco Roca o Alfred Bernat inclús amb Pepe Martínez Mollà. Cal destacar la seua aficció a la pintura on ha realitzat un muntó d’exposicions per tot arreu, sent membre de distintes associacions de pintors i guanyant en nombrosos concursos i certàmens de pintura.

No hem d’oblidar la tasca realitzada per altres artistes que van estar plantant falles durant aquest període i que no van estar guanyadors del primer premi. Com a artistes forasters destacar a A. Martorell, Navarro i Olcina, V. Arastey, Sarabia, Paco i LLuís, Germans Navarro, Alfred Villalba o Francesc Ribes.

La realització de «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva» és un treball que ha estat realitzat per Jesús Fèlix Soler, Joan Quilis i Rafa Tortosa. Degut a la seua extensió, ha estat dividit en tres articles. El període entre 1933 i 1966 el podeu trobar al llibre de la falla Benlloch – Alexandre VI 2008, signat per Joan Quilis, i el període entre 1990 i 2007 s’hi troba al llibre de la falla República Argentina 2008, realitzat per Jesús Fèlix Soler. F de festa, flama, fum, foc, falles

103

104

Miscel·lània 2007

Miscel·lània 2007 Miscel·lània 2007

105

Dades Premis falles 2007

MONUMENTS FALLERS 1r Premi 2n Premi 3r Premi 4t premi 5é premi 6é premi 7é premi 8é premi 9é Premi 10é premi 11é premi 12é premi 13é premi 14é premi 15é premi 16é premi 17é premi 18é premi

106

R. Argentina (172 p) Benlloch-A. VIé (157,5 p) Joan R. Jiménez (110 p) Sant Jordi (96 p) Murta—Maravall (70 p) Raval (69 p) Verge del Carme (65 p) Abú Massaifa (63 p) Selgas—Tovar (62 p) Sant Feliu (61,5 p) Tetuán—St. F. (61 p) Cid—Trinitat (59 p) Ferroviària (58,50 p) Espanyoleto (57 p) Passeig—C. Serra (56 p) Sant Jaume (55 p) Molina—Claret (54,5 p) Mercat (52 p)

Miscel·lània 2007

MONUMENTS FALLERS INFANTILS 1r Premi 2n Premi 3r Premi 4t premi 5é premi 6é premi 7é premi 8é premi 9é Premi 10é premi 11é premi 12é premi 13é premi 14é premi 15é premi 16é premi 17é premi

Benlloch-A. VIé (143,5 p) R. Argentina (139 p) Raval (133,5 p) Tetuán—St. F. (129,5 p) Murta—Maravall (129 p) Abú Massaifa (128 p) Espanyoleto (126 p) Sant Feliu (125 p) Molina—Claret (119 p) Sant Jaume (118 p) Ferroviària (117 p) Sant Jordi (116 p) Mercat (113 p) Selgas—Tovar (112 p) V. del Carme (109,5 p) Joan R. Jiménez (105 p) Cid—Trinitat (92,5 p)

Miscel·lània 2007

107

PREMI MILLOR NINOT DE FALLES

PREMI MILLOR NINOT F. INFANTILS

Primer premi i ninot indultat República Argentina Segon premi Passeig—Cardenal Serra Tercer premi Mercat

Primer premi i ninot indultat Benlloch - Alexandre VIé Segon premi República Argentina Tercer premi Raval

MILLOR CRÍTICA FALLERA

MILLOR CRÍTICA LOCAL

Falla Pt. Falla Pt. República Argentina 51 Premi Benlloch— Alexandre VIé 30 Premi Joan Ramon Jiménez 47 Joan Ramon Jiménez 27,5 Benlloch— Alexandre VIé 46 República Argentina 27 Murta— A. Maravall 41 Molina—Claret 21,5 Abú Massaifa 40 Sant Feliu 21,2 Raval 36 Murta— A. Maravall 16 Ferroviària 32 Ferroviària 14,3 Selgas—Tovar 30 Sant Jordi 12 Sant Jordi 26 Sant Jaume 11,3 Passeig – Cardenal Serra 25 Raval 11,2 Sant Jaume 20 Verge del Carme 10,5 Tetuán—St. Francesc 19 Espanyoleto 10,3 Espanyoleto 14 Abú Massaifa 9,6 Verge del Carme 13 Tetuán—St. Francesc 9,5 Molina—Claret 8 Selgas—Tovar 7,5 Sant Feliu 7 Passeig – Cardenal Serra 7 Cid—Trinitat 2 Cid—Trinitat 5,5 Mercat 1 Mercat 2,5 108

Miscel·lània 2007

ENGINY I GRÀCIA FALLES

ENGINY I GRÀCIA FALLES INFANTILS

Falla Pt. Falla Pt. República Argentina 51 1r Premi Murta— A. Maravall 46 1r Premi Joan Ramon Jiménez 47 2n Premi República Argentina 45 2n Premi Benlloch— Alexandre VIé 46 3r Premi Selgas—Tovar 42 3r Premi Murta— A. Maravall 41 Benlloch— Alexandre VIé 41 Abú Massaifa 40 Abú Massaifa 35 Raval 36 Joan Ramon Jiménez 34 Ferroviària 32 Raval 29 Selgas—Tovar 30 Sant Jordi 28 Sant Jordi 26 Ferroviària 24 Passeig – Cardenal Serra 25 Espanyoleto 21 Sant Jaume 20 Tetuán—St. Francesc 17 Tetuán—St. Francesc 19 Sant Feliu 16 Espanyoleto 14 Verge del Carme 11 Verge del Carme 13 Sant Jaume 10 Molina—Claret 8 Molina—Claret 5 Sant Feliu 7 Mercat 4 Cid—Trinitat 2 Cid—Trinitat 0 Mercat 1 NETEJA VIÀRIA Benlloch - Alexandre VI MILLOR MAQUETA Molina - Claret amb Va de contes

RAL·LI HUMORÍSTIC FALLER Millor Millor Millor Millor

disfressa vehicle puntuació comparsa

Ferroviària Ferroviària Espanyoleto Ferroviària

Miscel·lània 2007

109

COMPARSA CAVALCADA DEL NINOT

CARROSA PRÒPIA C. DEL NINOT

Falla pt. Falla pt. Ferroviària 26 1r Premi Raval 24,5 1r Premi Molina—Claret 25,4 2n Premi Molina—Claret 23,8 2n Premi Espanyoleto 20,5 3r Premi Sant Jordi 19,4 3r Premi Selgas—Tovar 19,1 Cid—Trinitat 17,1 Sant Jordi 18,5 Passeig – C. Serra 16,6 Joan Ramon Jiménez 18,4 Mercat 14,3 Sant Jaume 18,3 Benlloch— Alexandre VIé 11,7 Passeig – C. Serra 17,8 Raval 16,8 Murta— A. Maravall 16,6 CARROSA LLOGADA C. DEL NINOT Sant Feliu 16,2 Mercat 15,9 Falla pt. Abú Massaifa 15,1 Sant Jaume 27 1r Premi Tetuán—St. Francesc 14,7 Espanyoleto 24,3 2n Premi Cid—Trinitat 12,2 República Argentina 23,1 3r Premi Verge del Carme 11,6 Murta— A. Maravall 21,2 República Argentina 10,9 Sant Feliu 18,9 Benlloch— Alexandre VIé 10,5 Ferroviària 18,8 Tetuán—St. Francesc 18,4 MILLOR GRUP ESCENIC Joan Ramon Jiménez 18,2 Abú Massaifa 16,8 Molina - Claret amb El Zaragozano Selgas—Tovar 15,7 COMPARSA C. DEL NINOT INFANTIL

CARROSA PRÒPIA C. NINOT INFANTIL

Falla pt. Falla pt. Ferroviària 29 1r Premi Sant Jordi 25.5 1r Premi Molina—Claret 28 2n Premi Mercat 24.5 2n Premi República Argentina 27 3r Premi Raval 22.5 3r Premi Espanyoleto 26 Molina—Claret 22 Abú Massaifa 21 Benlloch— Alexandre VIé 20 Sant Jaume 20,5 Cid—Trinitat 13 Selgas—Tovar 20 Raval 19 Murta— A. Maravall 18,1 CARROSA LLOGADA C. NINOT INF. Joan Ramon Jiménez 18 Mercat 15,5 Falla pt. Sant Jordi 15 República Argentina 27 1r Premi Tetuán—St. Francesc 14,5 Ferroviària 26,5 2n Premi Sant Feliu 10,7 Joan Ramon Jiménez 25 3r Premi Verge del Carme 9,7 Sant Jaume 23,2 Benlloch— Alexandre VIé 8,9 Tetuán—St. Francesc 22,5 Cid—Trinitat 8,5 Espanyoleto 22 Murta— A. Maravall 21,5 MILLOR GRUP ESCENIC Selgas—Tovar 19,5 Sant Feliu 17 Espanyaleto amb Plat típc de fira Abú Massaifa 15

110

Miscel·lània 2007

MILLOR LLIBRE DE FALLES

SEGONA PART PRESENTACIÓ

Falla pt. Falla pt. República Argentina 259 1r Premi Raval 33,21 1r Premi Molina—Claret 234 2n Premi Sant Jaume 29,19 2n Premi Joan Ramon Jiménez 229 3r Premi Sant Jordi 25,50 3r Premi Benlloch— Alexandre VIé 208 Ferroviària 205 Selgas—Tovar 180 DECORACIÓ DE MONUMENT Verge del Carme 143 Espanyoleto 113 Falla pt. Passeig – C. Serra 103 Cid—Trinitat 30 1r Premi Sant Jordi 94 Ferroviària 27 2n Premi Sant Jaume 93 Espanyoleto 24 3r Premi Abú Massaifa 21 Benlloch— Alexandre VIé 18 MILLOR COBERTA LLIBRE DE FALLES Passeig – C. Serra 15 Sant Jaume 14 Falla pt. Raval 13 Selgas—Tovar 12 República Argentina 13 Millor Coberta Selgas—Tovar 12 Benlloch— Alexandre VIé 8 Joan Ramon Jiménez 12 Molina—Claret 8 Verge del Carme 11 Passeig – C. Serra 8 Tetuán—St. Francesc 9 Joan Ramon Jiménez 7 Sant Jordi 7 República Argentina 6 Sant Feliu 6 Ferroviària 5 Molina—Claret 4 Sant Jaume 4 Murta— A. Maravall 4 Espanyoleto 3 Mercat 3 Verge del Carme 3 Sant Jordi 3 DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL PRIMERA PART PRESENTACIÓ

Falla pt. Cid—Trinitat 30 1r Premi Falla pt. Ferroviària 27 2n Premi Espanyoleto 22,85 1r Premi Sant Feliu 24 3r Premi Molina—Claret 21,11 2n Premi Verge del Carme 21 Abú Massaifa 19,41 3r Premi Espanyoleto 19 Sant Jaume 19,34 Abú Massaifa 18 Selgas—Tovar 16,02 República Argentina 17 Sant Jordi 15,98 Selgas—Tovar 16 República Argentina 15,97 Sant Jaume 15 Raval 14,76 Joan Ramon Jiménez 13 Tetuán—St. Francesc 13,89 Raval 12 Murta— A. Maravall 13,82 Sant Jordi 11 Ferroviària 13,30 Benlloch— Alexandre VIé 10 Cid—Trinitat 10,33 Murta— A. Maravall 9 Benlloch— Alexandre VIé 8,71 Tetuán—St. Francesc 8 Sant Feliu 7,79 Molina—Claret 7 Joan Ramon Jiménez 6,10 Mercat 3

Miscel·lània 2007

111