El Verí del Foc núm. 13 - CATALOGACIÓ I DOCUMENTACIÓ DELS NINOTS INDULTATS A LES FALLES DE XÀTIVA by Falla Joan Ramon Jiménez - Xàtiva

El Verí del Foc 1

Pobre ninot! Mireu el pobre ninot com està d’esbalaït, no se com aguantar pot estar ahi dia i nit; deu d’estar ja refregit. Perquè el seu martiri és gran: aguantar a eixos mirons que li passen per davant i en tot ell se van fixant donant després opinions. En lloc de fer-li homenatges per la seua gran paciència, en sa mateixa presència van tots a «tallar-li trages» i ell pensa: seran salvatges! Uns se fixen en la roba i altres li miren els peus; aquells diuen: posa es nova, i estos pensen en els preus en comentaris no breus, Pobre ninot! si parlara quantes coses no els diria a eixa gent que allí es para i el més llig detall repara per a dir la «dotoreria». I tot eixe gran martiri després se li ve a augmentar quant, com si ell fora un ciri, venen la falla a cremar; i el pobre s’ha d’aguantar! Més en lloc del deshonor després de tant insult, no passarà eixa calor si encerta a ser el millor, doncs es lliura per l’indult. Pepe Serra Nager Xàtiva i març de 1944

EL VERÍ 2 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

fanzine de falles, Xàtiva i Cultura número 5 / març 2011

editorial © Rafael Tortosa i Garcia, 2011

© D’aquesta edició: A. C. Falla Joan Ramon Jiménez, 2011 Fanzine editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) www.fallajrj.com Equip de redacció | Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Almu Pastor, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Patri Viñes. Fotografies | Foto Estudio - Federico, Estudio Fotográfico Cuenca, Arxiu Rafa Tortosa, Arxiu Manolo Blanco, Arxiu Antonio Grau, Arxiu Paco Roca, Juan M. Carmona, Jorge Sánchez. Coberta i maquetació | covanegradisseny Impressió |Matéu impressors, s. l. Dipòsit legal | V-392-2011 Tirada | 500 exemplars Col·labora| Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació Aquest fanzine és el suplement cultural del llibre de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva de 2009, per tan es distribueïx conjuntament amb aquest. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

DEL FOC El Verí del Foc 3

Un monogràfic per celebrar cinc anys de fanzine Amb l’edició d’enguany complim cinc anys del Verí del Foc, un fanzine que ha fet de contenidor de l’apartat cultural del nostre llibre faller. Un fanzine que ha intentat en tot moment apropar-nos a la història de les falles de la nostra ciutat amb interessants articles on hem conegut de més prop a artistes, cadafals, comissions falleres i anècdotes de la nostra festa. Ho hem fet sense deixar de costat articles d’opinió així com estudis interessants de l’actualitat fallera. Amb els apartats de La Falla de Paper i Una imatge i vint línies, hem jugat amb la imatge i l’aportació dels fallers que ens han contat la seua història. Per tant, hem d’agrair la desinteressada col·laboració de tots els autors dels articles. Per commemorar aquest cinquè aniversari, ens hem proposat fer un especial amb el monogràfic «Catalogació i documentació dels ninots indultats a les falles de Xàtiva» seguint amb la línia encetada el primer dia, de voler clavar cullerada en la història fallera de la ciutat. Un encertat estudi que serveix com un autèntic museu faller, recollint tots els indults del foc de les falles grans. Ací teniu aquest magnífic regal. Només queda que gaudiu d’ell, i per suposat, de les falles.

4 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

MONOGRÀFIC: Catalogació i Doc

El Verí del Foc 5

umentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva Rafa Tortosa i Garcia

6 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Agraïments |

Agustí Garzó Almu Pastor i Hernandis Antoni Colomina i Subiela Antoni Grau i Cros Antoni Sáez Mancebo Arxiu Municipal de Xàtiva Begonya Martínez i Casanova Biblioteca Municipal de Xàtiva Encarna Aliaga i Aznar Falla Verge del Carme Guillem Alborch i Mallol Guillem Pérez i Badenes Hemeroteca Municipal de València Isabel Gosálbez i Baraza Javi Lara i Egea Javier Garcia i Paños Joan Quilis i Ródenas Jorge Sánchez i Tàpia José Ferrero José Lluch i Samit José Manuel Benet i Vicedo José Manuel Gómez i Pla

Portadelles | 10 12 20 24 32 36 40 54 60 70 79 98

Il·lustració Coberta Pensat i Fet 1918 Cremà de la Falla J. R. Jiménez 2010 Detall ninot de Massiel, any 1969 Home major, indultat l’any 1962 Pirata, guardonat l’any 1968 Tabaleter i dolçainer, indultat el 1978 Boxejador Urtain, millor ninot de 1972 Reis d’Orient, guardonada el 1992 L’auquer al taller, indultat el 2009 Germans Marx, millors figures 1997 Quixot i Sanxo Panza, indultats el 1994 Detall de la fallera indultada el 2010

Abreviatures | AMX Arxiu Municipal de Xàtiva BPX Biblioteca Pública de Xàtiva HMV Hemeroteca Municipal de València AJLF Arxiu Junta Local Fallera PR Arxiu Paco Roca i Chorques MB Arxiu Manolo Blanco AG Arxiu Antonio Grau RT Arxiu Rafa Tortosa LEV Levante - El Mercantil Valenciano LPR Las Provincias NO7 Noticias 7 LVX La Veu de Xàtiva

Josep R. Gosalbez Moracho Juanjo Armengol Juan M. Carmona Júlia Baldrés Lluís Colomina i Escrivà Manolo Blanco i Sancho Manuel Blanco i Climent Mari Nieves Esparza Mariano González i Baldoví Maruja Ortolà Matéu impresores Museu de l’Almodí Paco Roca i Chorques Pepe Barberà i Gosálbez Rafa Vidal Rafael Tortosa i Baldoví Ramon Guinart Venancio Cimas Vicent Martínez i Segrelles Vicent Palop Vicenta Garcia i Jordà Ximo Sánchez i Pérez

El Verí del Foc 7

índex

Introducció | 8

13 21 25 33 37 41 55 61 71 79

100 102 106 109 110 112 114 116 118 120 122 126 130 134 136 138 140 142 146

148 150 152 154 156 158 160 162 164 168 170 172 174 176 178 180 182 184 186 188 190 192 194 196 198 200 204 206 212 216 218 222 228 232

Bibliografia | 236

8 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

introducció Farà més de dos anys quan començarem aquest estudi sobre els ninots indultats a les falles de Xàtiva. Amb un full resum del llistat dels anys on mancaven bastant dades, començarem la recerca de documentació escrita i gràfica que ens ajudar a completar els espais buits, inclús la important documentació obtinguda a través dels testimonis de les persones que han estat protagonistes al món faller durant un determinat moment. Una de les fonts més importants han estat els artistes fallers autors dels ninots guardonats, sobretot Antoni Grau, Paco Roca i Manolo Blanco que ens han proporcionat material gràfic així com totes les dades referent a un determinat ninot. La premsa també ha estat un gran punt d’informació, a pesar de la mancança de periòdics d’àmbit local o comarcal, sobretot a l’època de la dictadura. També hem de dir que el premi del ninot ha estat una competició secundària i com a la majoria de les vegades el premi era donat junt la resta d’activitats el primer dia de falles, els guardons dels cadafals fallers acaparaven tot el protagonisme de la premsa. Els darrers vint anys, amb l’aparició de les edicions comarcals dels diaris Levante i Las Provincias, o l’edició puntual dels diaris locals com La Veu de Xàtiva, Noticia 7 o L’informador de la Costera, és on han s’han donat complides informacions de la inauguració de la mostra de figures així com de la resolució dels premis del ninot. La Biblioteca Municipal de Xàtiva, La Hemeroteca Municipal de València o arxius privats, han estat llocs de visita obligada per trobar informació a les planes dels periòdics i revistes sobre les falles en general i dels ninots en particular. Altres punt d’investigació ha estat l’Arxiu Municipal de Xàtiva on hem trobat documents, llibres i fotografies, principalment als Fons de Carlos Sarthou i de José López Sellés, així com a l’arxiu personal de Ximo Sánchez on s’ha extret valuosa documentació.

El Verí del Foc 9

S’adonareu compte que la bibliografia ha estat un factor important, on es poden extraure moltes dades com ara comparar figures en fotografies o descripcions per obtindre l’origen de qualsevol ninot. Amés a més, del llibre explicatiu hem obtingut la veu dels ninots, és adir, allò que volen dir i allò que volen criticar, una informació important per establir la figura dins d’un context. No hem volgut crear una simple catalogació del ninot amb l’any, autor, falla acompanyant la seua fotografia sinó que hem intentat anar un poc més enllà, afegint-li la seua història particular, dins d’un moment, amb un entorn concret i una societat preocupada per certs temes així com posar-nos en el moment que l’artista va confeccionar el ninot, tenint unes tècniques i materials existents dins d’una determinada època. Tot aquest treball pretén ser un conjunt de documents més, que ajuden a la realització de la Història de les falles de la ciutat, un tema pendent en el col·lectiu faller. Bàsicament, l’obra es divideix en dos apartats. El primer l’hem reservat per exposar el tema amb uns apartats capaços de contestar-nos a qüestions referents a l’origen del ninot de falla, a l’origen de les seues qualitats artístiques, rituals i satíriques, a l’origen de l’indult del foc i l’aparició dels premis del ninot. Cloent aquest apartat, hem cregut convenient realitzar unes estadístiques partint dels artistes i comissions guardonades. La segona part es correspon a la catalogació dels ninots, on cadascun d’ells conté la butlleta de dades així com les dades escrites i gràfiques pròpies. I per últim, cal agrair a totes les persones que han pogut fer realitat aquest projecte amb la seua magnífica col·laboració en un estudi que comença parlant del foc, destí del ninot faller i que curiosament acaba parlant dels ninots que es salven d’ell.

10 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

exposició del tema

El Verí del Foc 11

12 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 13

1 | El ninot i les falles. Els orígens Les falles actuals, amb cadafals d’artístiques i satíriques figures i la corresponent cremà, provenen d’una llarga evolució a partir d’un origen molt llunyà. Diverses són les teories establertes sobre l’incert punt zero de les falles amb la teoria gremial — el gremi de fusters fa la falla en honor a Sant Josep—, la teoria solar — on focs, fogueres o falles subjectes al ritme dels equinoccis i els solsticis, i que el cristianisme les va fer seues dedicant-les als sants— i la teoria del Parot o ninot de mitjan quaresma — on el ninot que pot representar a Lutero, Mahoma, el Judes o Pablo acaba tirant-se a una foguera preexistent—1. Hi ha molts autors que al llarg del passat segle han estudiat i defensat la seua teoria de l’origen de la nostra festa recolzant-se amb valuosos documents. De tot el que hem llegit volem establir un origen de la falla actual, la d’un cadafal amb el seu ritual del foc i format per figures amb dosi d’art i literatura satírica, i que coincideix amb l’origen del NINOT DE FALLA. Si hom pensa en la definició del ninot de falla actual li venen al cap quatre característiques fonamentals per poder determinar-lo: - El seu destí és EL FOC. - La seua forma és similar a la FIGURA HUMANA. - La seua representació conté una QUALITAT ARTÍSTICA. - La seua interpretació conté una QUALITAT SATÍRICA. El moment que una figura d’una falla o foguera reuneix aquestes quatre característiques estem en condicions d’afirmar que és l’origen de la falla actual. Aquest moment potser siga a mitjan del segle xviii, on tenim documents que ja defineixen falles que contenen figures. Sanchis Guarner ens diu que Carles Ros parla que a l’any 1751 hi hagué sis falles amb «figuras de bulto muy bien hechas» encara que no hi ha cap 1 Soler i Godes, E: «Teoría sobre el origen de las fallas», Historia de las Fallas, LevanteEMV, Valencia, 1990, pp. 61-70.

14 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

La pràctica de farcir de palla robes velles es antiquíssima. El poble es divertia mantejant ninots i quan aquests eren llançats a l’aire, reien de l’estrafolària traça i de les inversemblants posicions dels mateixos. Goya va inmortalitar, per primera vegada, aquestes pràctiques al seu quadre «El pelele» entre 1791-92.

El Verí del Foc 15

document per confirmar-lo2. El cas, és que des de 1740, hi ha documents, encara que escassos, que documenten l’existència de les falles com una festa de la vespra de Sant Josep. Establir el segle xviii com a origen del ninot de falla —i en conseqüència de les falles modernes actuals—, és perquè en aquesta època intervenen diversos factors que influiran directament en la seua aparició. Per una banda, a les poblacions valencianes hi havia costum d’encendre fogueres la vespra d’una festivitat important. En aquest cas en honor a Sant Josep, però també trobem molts exemples al llarg de les terres valencianes com ara Agullent (sant Vicent Ferrer), Biar (Mare de Déu de Gràcia), Canals (Sant Antoni Abat) o Iesa (Mare de Déu del Carme) entre d’altres3. Aquestes fogueres cristianitzades provenen de festes paganes anomenades saturnals en les què es commemorava el canvi d’estació tenint que veure també amb el cicle agrari, provinent el ritus faller d’un moment estacional concret, emmarcat en el període en què acaba l’hivern i comença la primavera. Aquest ritual d’encendre fogueres certs dies a l’any és una pràctica antiga molt estesa per tota Europa, havent dies assenyalats a la primavera on s’encén el foc com ara el primer diumenge de quaresma, la vespra de pasqua florida o l’1 de maig. Altres autors van més enllà i distingeixen els rituals depenent del tipus de foc, les falles comprendrien un foc màgic on es crema allò que representa el mal, en contraposició a un foc de commemoració, com el de Sant Joan4. Amés estableixen que aquest foc correspon a un ritus d’any nou atès que abans l’any començava el 25 de març, dia de l’Encarnació5.

Altre factor que influeix directament amb l’origen de les falles actuals en el segle xviii i molt relacionat amb l’anterior és l’existència dels «peleles» o ninots. Moltes vegades, les fogueres referides en els anteriors paràgrafs eren coronades per ninots de palla com el de les fogueres germanes europees i hivernals com ara les bruixes, els perots, les velles, les iaies de l’hivern, els pablos, el Mahoma, el Luter, o el Judes6, figures vinculades al rei efímer, que són destruïdes quan finalitza la seua «presidència». Estem davant d’una tradició indoeuropea de representació de figures mitjançant elements efímers com ara la cera, l’alabastre o el paper, que es va estendre per tot l’occident mediterrani. Aquestes representacions també estigueren fortament vinculades a les màscares de carnaval. En el seu origen, el Carnestoltes —que ve de l’expressió llatina carnes tollitas és a dir «carns llevades, tretes, prohibides»—, tenia un sentit que feia referència a uns ninots de palla que durant els dies que hi corresponen al carnaval, es penjaven al balcons i eren cremats el darrer dia. Aquest ninot, vestit de roba, desimbolitzava la ridiculesa de les persones. Com ve diu l’antropòleg Julio Caro Baroja, aquests ninots de palla els situa en les festes Compitalia romanes, que tenien lloc de desembre a començaments de gener. En aquestes Compitalies, els esclaus jugaven a penjar uns ninots vestits de vermell que anomenaven pilae, del qual nom en derivà «pelele». Representen la ridiculesa humana, l’efimeritat de la vida, la subversió dels costums i dels rols a la societat7.

2 Sanchis Guarner, M: «Les Falles, la festa major de València», Falles 1974, Els Quaderns, núm. 5, Gorg, València, 1974, pp. 7-9. 3 Ariño Villarroya, A: «Los ritos del fuego», Historia de las Fallas, Levante-EMV, Valencia, 1990, pp. 4-9. 4 Tota aquesta teoria la podem trobar al blog EL TIRABOU de Manel Carrera i Escudé en el seu article «Llegint les falles. Apunts sobre la festa fallera (I)» a http://cat.bloctum.com/botarga/2009/03/17/llegint-les-falles-apunts-sobre-la-festa-fallera-ii/ [Última consulta: 10 d’octubre de 2010]. 5 L’any que comença el 25 de març és el que s’anomena de l’Encarnació, atès que en aquesta data se celebrava l’Anunciació a Maria o l’Encarnació. Dins d’aquest tipus d’any tenim l’estil florentí que és el que va ser utilitzat al Regne de València, des de la conquesta de Jaume I fins el 1358. 6 Llorenç, A: «Focs, falles i sàtires», http://www.festes.org/arxius/Focs_falles_satires-Alfons_Lloren%E7.pdf [Última consulta: 10 d’octubre de 2010].

16 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

en moltes poblacions de les terres valencianes com ara «els nanos» de Cocentaina, «la vella» d’Agost, «perots de mitjan quaresma» d’Alcoi o Castalla, «el vell i la vella» de Mutxamel, Llíria o Picassent, o «les velles» de Serra. Pérez Contel, al seu llibre Ninot de Falla ens descriu perfectament aquest «ninot de tiro»:

Cartell de les falles de 1932 obra de A. Viquer, on es mostren dibuixats uns «ninots de l’Horta».

«Este muñeco, vestido con traje masculino o femenino, estaba relleno de paja. Guantes llenos de serrín formaban sus manos, mientras unos zapatos viejos completaban la alusión humana. En circunstancias especiales, el interior del muñeco podía contener chucherías para satisfacción y sorpresa de la grey infantil que saltaba para intentar coger este ninot, suspendido de una maroma cuyos extremos sujetaban dos oficiales carpinteros encaramados, cada uno de ellos, en balcones fronterizos, que imprimían al muñeco un tentador sube y baja. Finalizado el juego, se prendía fuego al ninot, mientras la fiesta tocaba su fin.»9

A les nostres terres, el «ninot de l’Horta», el farcit de palla i que es col·loca en l’encreuat dels camins nugat amb cordes, tal vegada siga un dels orígens del ninot de falla així com el «ninot de terra o de tiro» que es penjava enmig dels carrers de la ciutat amb l’ajuda de cordes que anaven de balcó a balcó fins la seua cremà8. Aquestos ninots són els mateixos que encara podem contemplar

Com veiem, penjar figures grotesques en finestres i balcons, durant el Carnaval o alguns dijous de quaresma, era costum en moltes poblacions. Al cap-i-casal, podem trobar documents de 1596, on es descriuen les figures anomenades «bultos de Sant Esteve» adquirint un gran ambient festiu, tenint el seu màxim esplendor al segle xviii10.

7 Serra, J: «Carnestoltes», http://www.telefonica.net/web2/fundaciojoanamades/pdf/carnestoltes.pdf [Última consulta: 1 de novembre de 2010]. 8 Sanchis Ambrós, M: «El ninot, apuntes para la historia», http://www.ciberfallas.com/articuloninot.htm [Última consulta: 10 d’octubre de 2010]. 9 Pérez Contel, R: Ninot de falla. Escultura folklórica valenciana, Albatros, València, 1995, p. 47. 10 Segons Soler Carnicer, aquestes figures representen a dèneu assistents al bateig, el 23 de gener de 1350, d’un xiquet que, anys després passaria a la història sota el nom de Sant Vicent Ferrer. El seu naixement havia estat precedit per alguns fets extraordinaris i davant aquestes circumstàncies, els Jurats de la ciutat van acordar fer-se càrrec de la cerimònia del bateig, que va tindre lloc a l’església de Sant Esteve. L’origen d’aquestes figures es remunta a finals del segle xvi, quan el notari Joseph Benet Medina manà «fer un carafalet ab lo batisme de dit gloriós sant, ab personats fets de bulto, del réctor, lo jurat, la comare i demés personats». Els «bultos» — del llatí vultus que vol dir rostre— que es feren i s’exposaren per primera vegada en 1597, són propietat del Col·legi Notarial de València. Les actuals foren modelades en 1788 per José Esteve Bonet. Soler Carnicer, J: «Los bultos de San Esteban», Levante-EMV, Editorial Prensa Ibérica, València, 22/01/2009.

El Verí del Foc 17

Una vegada hem establert l’origen del ninot de falla com a figura representativa així com a combustible del foc, hem de fer referència a dues qualitats de la nostra apreciada figura: la artística y la satírica. Els orígens estètics i artístics del ninot els podem trobar a l’arquitectura efímera davant l’època del barroc. Entenem per arquitectures efímeres a totes aquelles estructures decoratives realitzades exclusivament per a l’ornat d’una festa concreta. En aquesta definició entrarien tant els altars, els arcs de triomf i perspectives que guarden la carrera de la processó com els carros de triomf, les roques o altres enginys mòbils que la recorren11. De totes les manifestacions d’art efímer produïdes durant aquesta època les que guarden major similitud en els cadafals falles són els altars i els carros triomfals. Els primers són sufragats i erigits per parròquies i comunitats religioses majoritàriament. Solien correspondre amb estructures rectangulars o piramidals que contenien imatges de sants i distints tipus d’adornament, completant-se amb elements literaris. Respecte els carros triomfals que eixien a les processons, hem de dir que cada gremi de la ciutat en duia un per tal de contribuir al lluïment de la processó, combinant-se motius de la festa amb al·lusions a la tasca de cada gremi. En aquestes desfilades també hi era costum que participaren les Roques de la ciutat, considerades com a carros triomfals. Cal afegir que els festejos més destacats del segle xviii a la ciutat de València varen ser tres grans festes centenàries: la cinquena centúria de la conquesta de la ciutat pel rei En Jaume I (1738), la tercera canonització de Sant Vicent Ferrer (1755) i la primera del trasllat

Esbós de l’Altar dels Carmelites Calçats, realitzat el 1738, amb motiu de la cinquena centúria de la conquesta de la ciutat pel rei En Jaume I.

a la nova capella de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats (1767). Però no només es produïen aquestos festejos al cap-i-casal, a la ciutat de Xàtiva també hi era habitual la realització d’esdeveniments commemoratius. Clar exemple pot ser el programa de les festes que la ciutat va disposar per solemnitzar la proclamació i jura de Isabel II com a Reina Constitucional (1843) on trobem també exemples d’art efímer12: «Por la tarde, varios Carros Triunfales, Carrozas y Barcas, con marineros haciendo

11 Mínguez, V: Art i Arquitectura efímera a la València del S. xvi, Edicions Alfons El Magnànim - IVEI, València, 1990, p. 75. 12 Martínez Canet, R: Identitats Nacionals en temps d’Isabel II a partir de quatre documents de l’arxiu municipal de Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2008, pp. 51-63. Aquest llibre recull el document esmentat el qual s’hi troba a l’Arxiu Municipal de Xàtiva a FS-286.

18 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

fuego, y una enorme tortuga de madera, recorrerán la Ciudad arrojando al Pueblo poesías alusivas y manufacturas de los gremios á que pertenecen:, y en cuatro tablados construidos en la plaza de la Constitución, san Pedro, san Jaime y la Seo...» A l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat podem trobar molta documentació d’aquest tipus d’esdeveniments. Joan Quilis reprodueix unes notes extretes de la proclamació de Carles IV com a rei del 1789, on en la desfilada commemorativa van participar els gremis de la ciutat —Curtidors, Tintorers i Barreters, Espardenyers, Moliners, Soguers, Obrers i Fusters entre d’altres— amb carros triomfals13. Com podem veure, la tradició festiva dels valencians es molt antiga. Durant els segles xvii, xviii i xix, es produeix aquest fenomen d’art efímer emmarcat dins de les festivitats per commemorar algun esdeveniment important. Aquest ambient festiu que s’adquireix, farà que proliferen tallers dedicats a la construcció de cadafals, arcs, carrosses triomfals i imatgeria tant laica com religiosa, sobretot els dels fusters, que amb el seu enginy eren capaços de confeccionar qualsevol element adornant-lo amb figures humanes, als que mitjançant enginyosos mecanismes, se’ls imprimia moviment. Amés s’aniran incorporant noves tècniques com el paper i el cartró desplaçant a la fusta i la pedra, aconseguint elements més mal·leables i lleugers14. Tot aquest fenomen de tradició plàstica valenciana influirà directament en el punt de partida d’unes falles més artístiques amb

la incorporació d’artesans en la elaboració d’aquestos primers cadafals fallers que agafaran una tipologia estètica similar als altars, com a mode d’escenari teatral amb una forma prismàtica quadrangular. A Xàtiva tenim l’exemple del fuster Jaume Garí, qui al seu obrador es va confeccionar la nomenada falla de «La Creu del Matrimoni» de la Plaça de la Trinitat de 1866 promoguda per Blai Bellver15. El darrer factor que conviu al segle xviii i que influirà amb la formació del nostre ninot de falla és l’existència de la anomenada literatura de cordell —de canya i cordeta, de canya o cordill o romanços de cec—, molt comunes en les festes de carrer i que enllaçaran en l’aparició dels primers diaris satírics valencians. Estem dins de la renaixença de la nostra llengua, la qual aportarà al ninot ritual una dosí d’humorisme i sàtira. Aquesta literatura de cordell va tindre gran importància a València duran els segles xviii i xix, inclús part del xx, devent-se en certa mesura pel floriment i desenvolupament de les impremtes valencianes. Solen ser fulles soltes el que es veu a la llum: col·loquis, romanços, relacions, raonaments, etc., on es relata en vers quelcom d’actualitat, cosa festiva, guerres, conquistes, inundacions, aparicions de cometes, arribada de relíquies de sants, crítica de costums, beatificacions de valencians, festes religioses de tota mena, expulsió de moros, inauguració d’esglésies, naixements, casaments, i morts de la família regnant, lluites a Berberia i Portugal, festes reials, etc., però tot amb un punt d’ironia i mala intenció només per a fer riure16.

13 Quilis Ródenas, J: «Les carroses falleres i els seus precedents», Falles a Xàtiva 2001, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2001, pp. 157-160. 14 Sanchis Ambrós, M: Op. cit. 15 Sanchis Martínez, J: Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996, p. 27. J. Sanchis indica que el llibret de la falla també es venia a aquesta fusteria, i es de suposar que va ser construïda en aquell lloc. Amés, per part de la Junta Local Fallera s’ha sol·licitat a l’Ajuntament que les restes de Jaime Garí s’incloguen al Panteó dels Il·lustres de la Ciutat al Cementeri Municipal argumentant que va ser la primera persona en construir un cadafal faller a Xàtiva, desconeixent les fonts i dades consultades. 16 Soler i Godes, E: «Col·loquis i romanç. La renaixença a València », Setmanari Mirador, núm. 293, Mirador, Barcelona, 1936, p. 6.

El Verí del Foc 19

Aquestes manifestacions de caràcter humorístic i de burla de la cultura tradicional valenciana, amés de la satírica festa del Carnestoltes, influiran en la formació del nostre ninot de falla, que estarà paral·lelament lligat a la tradició indoeuropea d’exposar a la vergonya pública monyigots i peleles, com hem comentat abans. La literatura popular de cordell i canya, a banda d’influir en la mateixa figura del ninot, tindrà continuïtat dins del món de la festa fallera. Abans de l’aparició del llibret de falla, existeixen uns pasquins fixats a les cantonades dels carrers o als paraments del cadafal, com «els col·loquis» o «les auques», que eren els que expliquen a la gent el significat de la falla. Enric Soler i Godes ens defineix perfectament l’aparició de la literatura fallera: «Al redós de les falles neix una mena de literatura popular i satírica que és una destroça. Enganxats als entaulats de la falla i a les parets dels cantons de la plaça on aquesta està plantada, posen al principi uns papers on hi ha els versos al·lusius al significat del que representa la falla; allí la musa popular es desfoga en corrandes, cançons, quintilles, dècimes, epigrames a vessar de malícia sorruda i xiroia que eren com una fiblada a les escenes o successos del veïnat, de la política i de l’administració local o del país.»17 Per tal de suportar l’enllaç entre la literatura popular i l’origen del ninot de falla hem de dir que van en una mateixa direcció: el consum efímer i lleuger. El costumisme, el realisme, la sàtira i l’humor grotesc i hiperbòlic, són alguns

Primer número del periòdic satíric «La Donsayna».

dels elements compartits per les falles i la literatura popular18. Clourem aquest apartat sobre l’origen del ninot de falla amb unes línies de Antoni Ariño, on es defineix un tipus de falla que es plantava en aquesta època, i es justifica tot allò reflexionat: «Algunas de las fallas que se plantaban por aquellas fechas eran simple hogueras de trastos viejos, anunciadoras de la festividad de san José; pero aquellas que suscitaban mayor interés y convulsionaban a la ciudad tenían un contenido satírico y unas formas teatrales. Sobre una pira en forma de tablado aparecían “figurones ridículamente vestidos”, monigotes y matronas que representaban en efigie o aludían a personas conocidas...»19

17 Soler i Godes, E: «Literatura Fallera. La renaixença a València », Setmanari Mirador, núm. 370, Mirador, Barcelona, 1936, p. 7. 18 Marín, J. L: «El suport literari de les falles», La festa de les falles. Associació d’Estudis Fallers (ADEF), Sèrie Minor, Consell Valencià de Cultura, València, 1996, pp. 125-144. 19 Ariño, A: «La Asociación de Artistas Falleros», Los Escultores del Fuego. Aproximación a la Historia del Gremio de Artesano de Artsitas Falleros de Valencia, Diputació de València, València, 1993, p. 20.

20 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 21

2 | La sàtira, símbol del ninot Molt s’ha parlat de les falles, del seu caràcter satíric, de l’enginy de l’artista i la gràcia que té en plasmar un fet censurable, o inclús, el to d’humor que pot arribar a tindre determinada escena del cadafal faller. Però mai hem tingut clar tot allò que abasten aquestos vocables. Ja escrivíem en altra ocasió de l’aspecte de l’enginy i gràcia a les falles actuals, i de com ha derivat al llarg de la història de les falles, la concepció de la crítica fallera, deixant a un costat la nostra antiga sàtira i obrint el pas a un humorisme de rialla fàcil20. És el moment de recordar tot allò que és la sàtira, símbol principal del ninot de falla, i quin són els seus orígens dins de les nostres terres valencianes. Per sàtira s’entén l’expressió de «paraules amb què es censuren o ridiculitzen severament els defectes d’algú». És a dir, la sàtira és el judici sobre les qualitats o defectes d’algú o d’alguna cosa, l’acte de fer notar els seus defectes. El principal objectiu de la sàtira és la millora del subjecte satiritzat, a diferència de l’humor, que té per únic objectiu fer riure. L’enginy, juntament amb recursos com la ironia, els dobles sentits, la comparació i la paròdia, són les principals armes de la sàtira. La sàtira però, sovint inclou la burla, el riure’s d’algú o d’alguna cosa, i també l’escarni, la riota i la befa. La sàtira és per naturalesa insolent, provocadora, corrosiva i transgressora, afrontosa amb els que s’ho mereixen. Però la sàtira, a diferència de la crítica, quasi sempre és divertida, tot i que no sempre és així. És precisament aquest component lúdic, de joc, el que a vegades fa difícil saber si amb la sàtira s’està parlant en broma o si s’estan dient veritats com a temples. Per tal d’entendre la gran càrrega satírica de les falles ens hem de remuntar a l’origen del foc que les envolta. La foguera, com a foc, té un caràcter espiritual, però en el moment que es llancen ninots al foc i crema gent en 20 Tortosa Garcia, R: «L’humorisme dels cadafals, entre l’enginy, la sàtira i la gràcia», El verí del Foc, núm. 3, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 87-103.

22 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

efígie, la falla passa a tindre la missió purificadora, depuradora i moralista arran la gran càrrega satírica amb què són confeccionats els ninots i disposades les escenes falleres. Cal tenir en compte les diverses manifestacions satíriques que els valencians han mostrat al llarg de la seua història, bé siga amb moixigangues, pantomimes o comparses inserides en festivitats assenyalades, bé amb la literatura popular o bé amb els «ninots de tiro», els perots o peleles, els qual porten emparellats versets que proclamen els motius de la seua burlesca exhibició. I és que, tal i com comenta Ricard Blasco, que tractant-se de ciutadans mediterranis, els valencians han acudit a la sàtira des de l’alba de la seua història21. Blasco, en l’especial de les falles de 1974, als Quaderns de Gorg, relata que «abunden les notícies documentades de l’afecció del veïnat valencià a posar per les parets de placetes i carrers versos satírics comentant esdeveniments notoris o blasmant governants antipàtics...» El llibret de falla, té com a predecessor aquestos versos col·locats als bastidors del cadafal faller i a les cantonades i parets pròximes que serviren per desenvolupar l’argument a tractar. Serà l’any 1855, quan Josep Bernat i Baldoví crea el primer llibret que plasma la relació i explicació de tot el que conté la falla de la plaça de l’Almodí del capi-casal. Li seguiren, el xativí Blai Bellver i Tomàs, l’any 1865, a la plaça de la Trinitat de la capital de La Costera així com Pasqual Pérez, Eduard Escalante o Constantí Llompart. Els llibrets assumiren i concentraren tota una cabdalosa corrent de literatura sarcàstica, eròtica i satírica, nascuda amb el poble valencià i sent, evidentment, una ramificació més de la literatura popular. Hem d’afirmar que els pasquins i llibrets que contenen el versos explicatius són la part literària de les falles, i cal insistir en la seua importància ja que tenen com

a funció facilitar la crítica plasmada visualment al cadafal faller i que la sàtira arribe a l’espectador sense cap dificultat. Amés hem de fer ressò, que tota aquesta literatura sorgida al voltant del cadafal faller, en certa mesura, és la continuació de l’escola satírica valenciana, iniciada cap 1460 pel metge Jaume Roig al escriure Espill, també anomenat Llibre de consell o Llibre de les dones. Els autors que la conformen eren la major part d’extracció burgesa —canonges, notaris, metges o menestrals—, destacant Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Baltasar Portell, Narcís Vinyoles o Joan Moreno. Bona part de la seua producció és de tema religiós, moralitzant, i sobretot d’índole eròtica, alternant poesia seriosa amb poemes que contenien agosarades escenes, que expressades amb una llengua directa i popular, feien al·lusió a esdeveniments de l’actualitat de l’època. La característica d’aquesta escola, com podem apreciar, és l’agudesa mordaç, el vers punxant, el lèxic desvergonyit i una certa desconsideració en l’elecció dels temes. Aquesta escola tindria continuïtat als segles xvi i xvii, destacant Andreu Martí Pineda, Valeri Fuster, Joan Baptista Anyes, Jaume Sirana, Lluís Joan Valentí, Francesc Mulet o Pere Jacint Morlà entre d’altres. Ja al segle xviii, apareix una multitud d’escriptors populars, coma ara Manuel Civera El Fideuero o Vicent Clèrigues El Bolònio, que escriuran centenars de col·loquis, cobles, romanços, raonaments... i que acompanyaran l’aparició d’escriptors que comencen a publicar llibres en la nostra llengua com ara el notari Carles Ros qui va posar voluntàriament sobre les seues espatlles la càrrega gloriosa de conrear el valencià literari i ho aconseguí, i el seu deixeble d’aquest Fra Lluís Galiana22. Una cosa significativa és que els personatges que intervenien, que a la llarga es fan populars, era

21 Blasco, R: «No és tot foc de borumballa. La literatura de falla», Falles 1974, núm. 5, Col·lecció “Els Quaderns”, Editorial Gorg, València, 1974, pp. 19-22. 22 Soler i Godes, E: «Col·loquis i romanç. La renaixença a València », Setmanari Mirador, núm. 293, Mirador, Barcelona, 1936, p. 6. Amb aquesta referència, Enric Soler i Godes comença una sèrie d’escrits sobre la Renaixença a València publicats al setmanari Mirador els anys 1934, 1935 i 1936. Els articles pertanyen als números 297, 305, 310, 315, 332, 353, 361 i 370.

El Verí del Foc 23

gent del poble com ara Sento d’Albalat, Quelo el Roig, el Doctor Cudol o Polseretes que parlen amb la manera popular i senzilla, i no gasten galindaines en dir les coses. La crítica que fan en les seus converses es dura i aspra, però va coberta per aquesta ignorància de la gent del camp, carregada de sorruderia, d’acudits, de bona fe, d’humor, de paraules de dubtós gust que fan riure. Per últim, dins de la literatura valenciana, hem de nomenar l’aparició dels periòdics satírics escrits en valencià. Des de l’any 1837 fins el 1870, es publicà El Mole, empresa feta per Josep Maria Bonilla ajudat per Pascual Pérez i Josep Bernat i Baldoví. Era de caràcter polític i liberal. L’altre periòdic fou La Donsayna que publicà tant sols tretze números (entre desembre de 1844 i febrer de 1845). El seu subtítol era: col·lecció de música, alegre i divertida en solfa valenciana per El Sueco i Nap-y-col, és a dir, Josep Bernat i Baldoví, director i fundador, i Josep Maria Bonilla, ajudats per Pasqual Pérez. Aquest era eminentment literari, fugint de ficar-se en política... i la política el va matar. Les pàgines de La Donsayna estaven plenes d’aquells acudits frescos i d’aquell humor sa dels seus autors, fent-se molt popular aquest grapat de treballs humorístics en prosa i en vers, utilitzant un valencià que és pot considerar com d’autèntic desastre. Pel que respecta a la relació entra el cadafal faller i la sàtira, podem dir que té el seu enllaç quan es va figurar un fet social censurable, tenint un tema concret i responen a una intenció. Ens trobem a finals del segle xviii i començaments del xix, moment que es produeix la lenta transició entre el fet d’abandonar la simple foguera i de l’establiment d’escenes que al·ludeixen a persones, fets i comportaments, és a dir, de la falla satírica23. Aquesta relació que fem ressò no va ser fàcil, ja que les autoritats adoptaren una actitud recelosa i vigilant,

de fet, les falles van ser rigorosament sotmeses a la censura durant mol de temps. El repertori temàtic ens mostra els efectes de la censura condicionant els continguts dels cadafals. A meitat del dinou (1850-1870), els cadafals van mostrar principalment crítiques de la sàtira moral: vicis socials, crítica eròtica i de caràcter veïnal, mentre que a finals de segle (1890-1900) predominarà la sàtira política en la temàtica dels cadafals. Al·ludeixen a esdeveniments polítics i persones públiques, censurant i satiritzant els seus comportaments sent molt explícita la càrrega de violència simbòlica. Les falles considerades apologètiques i humorístiques es redueixen considerablement. D’aquesta època, destacar dos fets importants que tindran repercussió en la utilització de la sàtira a les falles: els premis de monument i la conseqüent aparició d’un cadafal més escultòric i artístic, el qual anirà deixant la crítica en un segon pla. Per cloure aquest apartat, hem de dir que el ninot de falla és la representació palpable de la sàtira, és l’encarregat de posar al descobert un fet social censurable, bé siga d’un sol individu o col·lectiu, convertint-se en la posició de transmetre el missatge, i que a l’igual que ocorre amb el seus complements — els versos i el llibret— cal que siga el més expressiu possible.

23 Ariño, A: «Del naixement a la consolidació (1849-1936)», La festa de les falles. Associació d’Estudis Fallers (ADEF), Sèrie Minor, Consell Valencià de Cultura, València, 1996, p. 19. Els sàtirs són criatures masculines —les sàtires són una invenció posterior dels poetes— que a la mitologia grega acompanyaven a Pan i Donis, vaguejant pels boscos i muntanyes. A la mitologia estan molt relacionats amb l’apetit sexual.

24 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 25

3 |El foc i el ninot. Altres festes Al primer apartat hem parlat sobre l’origen del ninot de falla tenint el seu precedent amb el «ninot de tiro», que, des de temps antics, es col·locava penjat d’una corda, de balcó a balcó, en ple carrer, i amb el qual els veïns solien representar alguna persona mereixedora de burla. Com hem comentat, tots aquestos esdeveniments, així com qualsevol manifestació ígnia que propicia i saluda l’arribada de la primavera, són focs que arriben a terres valencianes sobre el segle xiii. Aquesta costum d’encendre focs així com l’ús de figures satíriques per tal d’escenificar un escarní encara perdura per moltes parts del món. A Europa hi ha diverses festes que commemoren el foc primaveral. A la regió d’Ardenes (Bèlgica), els xiquets fan grans fogates així com a Gran Halleux (Bèlgica), enmig d’una pila de llenya es col·loca un ninot conegut com la bruixa, que encén el casat més recent del poble. A la xampanya francesa, el dimecres de cendra era conduït un «perot» carnestolenc a l’església on els capellans, amb hàbits al revés cantaven de forma ridícula i dissonat una oració fúnebre acabant cremant-lo. També a les Ardenes franceses així com al Franc-Comtat, es recullen llenya per confeccionar fogueres. A la Prússia renana, els xics recollien palla i brosta per a apilar-la al voltant d’un arbre, formant una barraca, on afegien un ninot. A Luxemburg, aquesta tradició rep el nom de cremar la bruixa. Al Tirol es lligava la bruixa al tronc de l’arbre central. A Suàbia la mateixa figura se li deia la vella o la iaia de l’hivern. A Suïssa també es cremava una figura de palla damunt d’una muntada de llenya, o a Silessia (Austria) on es cremaven ninots el dimarts de Carnestoltes i els seus fragments eren lligats als arbres o soterrats al camp a fi de produir més fruits. A Oldenburg (Alemanya) corrien, cridant, els sembrats amb manolls de palla mentre que a Dülsseldorf (Alemanya), el ninot portava una garba de cereal. A l’equinocci de primavera, a Zurich (Suïssa) els xiquets carrejaven palla, mentre les xiquetes arrossegaven un tronc de maig, fins arribar a la pira24. 24 Llorenç, A, Op. cit.

26 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

roba o embotits que, el dissabte de Glòria, entre ruïnoses manifestacions, estallen i tronen. A La Plata (Argentina), es produeix la «quema de muñecos». Aquestes elaborades fogueres, anomenades «momos» , són cremades la nit de cap d’any arribant a les dues-centes fogueres26.

Dibuix que representa la «festa de Guy» d’Anglaterra.

I és que el costum d’encendre foc anava molt lligada al cicle agrícola, escampant les cendres de les fogueres per totes les terres així com es donaven a beure, mesclades amb aigua, als animals. Exemples d’aquestes pràctiques les podem trobar a Escòcia, País de Gales, Irlanda o Suècia. Altres focs, de caràcter espiritual es produïen a Itàlia, on la vespra de Sant Josep es cremaven grans muntons de brosta, coronats amb el ninot dels mals esperits i de l’hivern. Una de les costums on es realitza la representació d’un auto de fe és l’anomenada «festa de Guy» a Anglaterra, on es recorda l’execució de Guy Frawkes que, en 1605 i amb l’ajuda dels seus amics, havia intentat volar el parlament anglès. Els xiquets anglesos tenen costum de confeccionar un ninot ple de borrumballes que representa a Guy Frawkes i, entre algaravia i focs d’artifici, li prenen foc25. També hem de fer ressò a festes que es produeixen al continent sud-americà i que tenen certa aparença amb les falles. A Mèxic, tenim «el Judas», un ridícul ninot farcit de coets, dolços,

A l’Estat espanyol trobem moltes manifestacions per tota la geografia, destacant la «Quema del Judas». Un exemple és el de la localitat d’Alfaro (La Rioja), on a diversos carrers del poble es suspenen diversos judes i al migdia del Diumenge de resurrecció es prenen foc, fent referència a la traïció de l’apòstol Judes a Jesucrist per trenta monedes d’argent, segons la tradició cristiana. A Robledo de Chavela (Madrid) són els quintos els que s’encarreguen d’apedregar a un ninot, clavat a la part alta d’un llarg tronc, acompanyat de cartells satírics que fan referència a la situació política i social del moment. Altres poblacions són Talayuelas (Conca), Cabezuela del Valle (Cáceres), Bocígamo (Guadalajara), Cenicero (La Rioja), Hinojos (Huelva) o Paterna del Río (Almeria) entre d’altres. Resenyar que el ninot que simbolitza el Judas rep altres noms com ara «El Marijaia» a Bilbao (Biscaia), «El Pero Palo» a Villanueva de la Vera (Cáceres), «Don Carnaval» a Águilas (Múrcia), «Mecos» a Buxán (Ourense) o «Don Cierzo» a Tudela (Navarra). A Euskadi és bastant freqüent l’aparició de ninots, peleles i figures representatives de persones o animals a les diverses manifestacions festives, sobretot en Àlaba on podem trobar més d’un centenar de figures. Destacar que la majoria d’aquestos ninots apareixen a les festes d’estiu o patronals. Durant els Nadals podem trobar la presència de «Olentzero», «Erre Puierre» i «Judas», i a l’arribada del carnaval —«ihauteri»— a «Marquitos» a Zalduondo, «Porrero» a Salzedo, «Toribio» a Kanpezu, «Kakarro Judas» a Amurrio o «La Sardina» a Lagraitz i a Vitoria-

25 Pérez Contel, R, Op. cit., p. 41. 26 Torre, Alfredo J et alt.: Patrimonio cultural inmaterial, Dirección Provincial de Patrimonio Cultural CePEI, La Plata (Argentina), 2009, p. 22-34.

El Verí del Foc 27

Festa de la Mare de Déu Blanca a Vitoria-Gazteiz. El dia 4 d’agost milers de persones es donen cita a la plaça, l’alcalde llança el txupinazo i la ciutat explota en festes, i davant la sorollosa cridòria, comença el descens del «Celedón».

Gasateiz, entre d’altres. Junt a aquestos peleles, s’uneix «el Judas» que es crema al finalitzar la Quaresma en diverses localitats. En festes patronals, sobretot a l’estiu, nomenem a «Celedón» a Berantevilla, «el Burro» a Samaniego, «Macario» a Margarita o «Peku» a Viñaspre. A la vespra de Sant Joan també hi ha costum de cremar en fogueres a figures com la «Sorgiña» de Amurrio i Llanteno o al barri de gasteiztarra de las Conchas on cremen a «Katukatarra». De totes les festivitats cal incidir en la diferència de les festes d’hivern — Carnestoltes o inclús les de la crema del Judes del diumenge de resurrecció — on el simbolisme del ninot està carregat d’aspectes negatius, amb un final d’escarment, mentre que a la majoria de les festes patronals el que es pretén significar és la crema de totes les maldats que es puguen haver comés en festes o, simplement, la finalització de les festes27. En molts pobles del Pirineu lleidetà, la sentència i mort del pelele tenia lloc a poca nit del dilluns o dimarts del Carnaval, o inclús el dimecres de

cendra, amés de la costum de què els novençans encara baixen corrent les faldes de les muntanyes amb troncs encesos, denominats falles. També a les Illes Balears, concretament a Ciutadella, està la tradició de penjar pels carrers diversos ninots —anomenats «bujots»— de personatges coneguts, del cor, polítics o del mateix poble, que es converteixen, a les dotze del migdia, en el blanc de dispars que no acaben fins que els ninots cauen en flames a terra. Es tracta d’un ninot de palla, i porta un cartell que explica amb enginy el motiu d’escarni.28 Ja en terres valencianes tenim diverses festes al voltant de ninots o figures. A l’Alcora (L’Alcalatén) tenim la festa dels Ninots de Sant Cristòfol, on durant la primera meitat dels segle xx, es penjaven a molts carrers del poble la vespra de Sant Cristòfol, confeccionantse amb palla i roba vella, i soelnt-se penjar en parella, un home i una dona d’un costat a l’altre del carrer amb l’ajuda d’una corda i de vegades els ninots imitaven personatges típics. El dia de Sant Cristòfol després dels so-

27 Pérez Sáenz, J: «Muñecos en el calendario festivo alavés», http://www.euskonews.com/0071zbk/gaia7105es.html, [Última consulta: 4 de desembre de 2010]. 28 Peña, J: «Ninots d’escarni», http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/22418-ninots-descarni.html, [Última consulta: 4 de desembre de 2010].

28 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

tothom les visita i després agafa la berena i se’n va a les casetes de camp a dinar en família. A Alacant, a les fogueres de Sant Joan, des de fa uns quinze anys s’ha recuperat la tradició dels Ninots de Carrer, que ja van estar presents en els primers anys de la festa (1928-1936). La Federació de Fogueres convoca un Certamen amb premis on poden participar Fogueres, Barraques i associacions alacantines, plantantse el 19 de juny i cremant-se junt el cadafal de la Foguera del districte més pròxim. Cada quart dimecres de Quaresma, com a símbol de l’arribada a la meitat d’aquesta època, dos ninots que representen un ancià i una anciana es deixen veure al passeig de la Constitució de Mutxamel (L’Alacantí). A llarg del matí, el Vell i la Vella reben diverses visites de xiquets i veïns interessats a conèixer de prop aquest esdeveniment. Fa pocs anys es va recuperar aquesta tradició col·locant davant d’una casa dues cadires sobre les quals s’asseuen dos ninots vestits per a l’ocasió, i estant davant una taula amb un esmorzar d’ous fregits, sardina i vi. «Festa dels Nanos» al barri del Ravalet de Cocentaina.

(Sergi Gómez i Soler)

pars de germandat es cremaven els ninots, si la roba era bona no es cremava, crematnt-se només la palla. Tot i que aquesta costum es va perdre, es va recuperar l’any 2004 a través d’associacions culturals29. Tres setmanes després de Dimecres de Cendra se celebra el dia de la Vella al poble d’Agost (l’Alacantí), tradició que consisteix en instal·lar a la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen escenes i costums del poble, incloent-se cartells que fan parlar a les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric. Aquest dia és festa local, on després de traure les velles als carrers,

A la comarca del Baix Segura, a Callosa, trobem la festa de Partir la Vieja, nom que ve donat per la mateixa denominació popular de la Quaresma «La Vella», la qual es representa mitjançant una vella amb set cames, una per cada setmana de la Quaresma, i cada setmana que passa, se li talla un peu, en senyal que cada vegada queda menys temps de Quaresma. Aquesta tradició es segueix a Ontinyent (La Vall d’Albaida) on la Confraria de la Soledat edita cada any un tradicional calendari quaresmal conegut com la Vella Quaresma. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia del Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra a una finestra de la casa que done a l’exterior. Els dissabtes de Quaresma li se talla un peuet. Així, sempre se sabrà quantes setmanes falten perquè arribe la Pasqua… I quan li se tall l’últim peu, ja s’estarà en la Nit de Glòria, la de Pasqua Florida. En trencar l’últim

29 Salvador Sancho, E: « Els Ninots de Sant Cristòfol», http://www.lalcora.es/node/630, [Última consulta: 4 de desembre de 2010].

El Verí del Foc 29

peu cal esgarrar-la o cremar-la, perquè diuen que això porta sort. Un altra manifestació és la Festa dels Nanos de Cocentaina (El Comtat), que se celebra a meitat de la Quaresma, vint-i-un dies després del Dimecres de Cendra. No es tracta d’una festa eminentment d’alegria i de fruïció, almenys en el seu origen. És més aviat una crítica davant de la impotència que proporciona la situació social i també física del lloc on s’ubica (l’antic raval moro de Cocentaina). Els nanos són ninots de poca altura i fets amb draps, que van acompanyats d’uns cartells a través dels quals expressen la seua crítica, bé positiva o bé negativa. La festa consisteix a criticar la persona que representa el perot. En un primer moment apareixien col·locats a la vora d’algun camí proper al poble, sense que ningú no sabera qui els havia fet ni qui els hi havia penjat. Actualment, els nanos s’exposen al mig del carrer o arrimats a les parets de les cases sota la vigilància de les persones que els han fet. Així mateix, abans tan sols podien estar exposats des de l’alba fins a les dotze del migdia, perquè l’autoritat municipal els feia retirar. Hui en dia, estan fins més enllà de les dotze de la nit i depèn de la voluntat dels autors la retirada dels ninots30.

(sehaescritounblog.blogspot.com)

A Elx (El Baix Vinalopó) el respir de mitja Quaresma era aprofitat pels seus habitants per construir uns ninots de palla vestits amb roba vella que eren suspesos en una corda travessada de part a part del carrer. Els anomenaven Les Velles de la Serra i estaven penjats fins al capvespre. D’aquests estranys ninots elaborats de forma rudimentària també se’n col·locaven a les portes i balcons de les cases amb l’objectiu de fer broma, crítica social o senzillament, perquè els xiquets jugaren. La tradició es va perdre l’any 1940 i es va tornar a recuperar l’any 1981. En l’actualitat la tradició es manté ben viva i compta amb la participació de molts particulars i dels col·legis d’Elx.

Aquest dia, de bon matí, es construeixen amb robes velles uns ninots satírics que es col· loquen en balcons i portes, i que critiquen, mitjançant cartells al·lusius, diferents aspectes de la vida política en clau local. Els ninots participen a un concurs que premia l’originalitat. Els ninots, uns trentacinc en total, es mantenen fins la vesprada perquè tothom puga veure l’abast de les crítiques i no es cremen. Antigament, els xiquets apedregaven els ninots amb l’objectiu de destruir-los. El nom té a veure amb la serra de la Vella, on es parteix en dos la Quaresma, assenyalant així que s’ha arribat a la seua meitat.

Ninot de la festa de «les velles de la Serra» a Elx.

30 Santamaría, V: «la Festa dels Nanos a Cocentaina», http://www.festes.org/media.php?id_media=6, [Última consulta: 4 de desembre de 2010].

30 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Altres festes valencianes amb figures FESTA Dia de la Vella Ninots de carrer Perots Els Pablos Partir la Vieja Perots Festa dels nanos Velles de la serra Ninots de St. Cristòfol Els Vells El Vell i la Vella La vella Quaresma El Vell i la Vella Els Pallassos Perots

LOCALITAT Agost (L’Alacantí) Alacant (L’Alacantí) Alcoi (L’Alcoià) Aldaia (L’Horta Oest) Callosa de Segura (Baix Segura) Castalla (L’Alcoià) Cocentaina (El Comtat) Elx (Baix Vinalopó) L’Alcora (Alcalatén) Llíria (Camp de Túria) Mutxamel (L’Alacantí) Ontinyent (La Vall d’Albaida) Picassent (L’Horta Sud) Torrent (L’Horta Oest ) Xixona (L’Alacantí)

*Elaboració pròpia

Representació de la Vella Quaresma, amb les seues set cames, una per cada setmana de les que dura la Quaresma.

UBICACIÓ TEMPORAL Mitjan Quaresma 19 de juny Mitjan Quaresma Mitjan Quaresma Quaresma Mitjan Quaresma Mitjan Quaresma Mitjan Quaresma Vespra de St. Cristòfol Dimecres de Quaresma Mitjan Quaresma Quaresma Mitjan Quaresma Vespra de St. Antoni Mitjan Quaresma

El Verí del Foc 31

Un altre lloc on s’ha recuperat la tradició del vell i la vella és a Picassent (L’Horta Sud). Aquestes figures les fabricaven els veïns de palla i les vestien per a col·locar-les a les portes de les cases. Se’ls posava un cartell amb una crítica veïnal, política, familiar o local. Aquesta festa se celebrava a mitjan quaresma per a descansar del dejuni i que els veïns pogueren gaudir d’una activitat lúdica, en aquestos dies on predominava la serietat en els carrers. A Picassent, tan sols quedaven dues entitats que realitzaven aquesta festa, el Musical i l’associació d’Amics de San Cristòfol Aguado, però el consistori va voler recuperar aquestes dues figures, i va encarrer un vell i una vella de grans dimensions, i les va posar en la plaça de l’Ajuntament perquè els més menuts pogueren conèixer està tradició tan arrelada en la localitat.

me i dona, plens de palla –d’on probablement lo ve el nom— i amb coets tant al seu interior com a les puntes dels peus i les mans, i que es penjaven nugats per les monyiques a una corda grossa, enganxada a un balcó, finestra o arbre, quedant a l’aire enmig del carrer. Les cares dels personatges eren unes carassetes fetes de cartó, similars a les utilitzades en carnestoltes. Aquestos ninots semblava que es corresponien a persones del poble31. Aquesta tradició s’ha recuperat per part de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, iniciada l’any 2006, a través d’un concurs adreçat a les comissions falleres torrentines.

A l’Alcoià trobem també els Perots de mitjan Quaresma a poblacions com ara Alcoi o Castalla. També a Xixona (L’Alcalatén) s’exposaven aquestos ninots, que amb ells es pretenien cremar els vicis i comportaments de la societat.

Després de fer un recorregut per la nostra geografia i enumerar les diverses manifestacions al voltant de ninots satírics, hem de nomenar la «la crema de Mahoma» en poblacions del sud de les Comarques Centrals Valencianes on es celebren les tradicionals festes de moros i cristians. Beneixama o Bocairent exposen un Mahoma, una enorme figura vestida amb robes d’inspiració àrab i cap de cartó. Quan els cristians prenen el castell, es fa nu a l’efígie i es col·loquen petards al seu cap, que esclata poc després. Al contrari que passa a Biar o Villena on senten vertadera passió pel Mahoma. Abans, aquesta destrucció, era comuna en altres pobles fins el Concili Vaticà II, deixant moltes localitats d’utilitzar la figura i altres deixaren de volar-la en trossos. Els darrers anys, per temor a represàlies, Bocairent i Beneixama van decidir no destruir el tradicional ninot que al·ludeix al profeta de l’islam.

Una altra tradició antiga és la dels Pallassos de Torrent (l’Horta Oest), que es posaven al carrer P. Méndez amb motiu de les festa de Sant Antoni. També es tenen notícies de què fins els anys trenta del segle passat també se’n posaven a la festa de Sant Gaietà al seu carrer i a la festa de Sant Josep en diversos llocs de la localitat. Els «Pallassos» són una parella d’ho-

Com hem pogut veure, hi ha molta relació entre el nostre ninot de falla i totes les manifestacions enumerades en aquest apartat, ressaltant del nostre ninot de falla una profunda evolució fins els nostres temps, encara que en el fons té la mateixa missió, la de criticar i denunciar una pràctica ciutadana, actuació municipal o realitat social.

Festa pareguda és la dels Vells de Llíria (El Camp de Túria), costum que va desaparèixer al voltant de 1920, celebrant-se el dimecres de Quaresma. Eren unes figures grotesques farcides de palla o draps col·locades enmig del carrer, suspesos entre dos balcons mitjançant l’ús de cordes. Eren col·locats durant la nit i retirats moments abans de la missa conventual. A Aldaia (L’Horta Oest) també trobem Els Pablos, que es penjaven a principis del segle xx.

31 Sanchis Alfonso, J. R: «Els Pallassos, un precedent de les falles torrentines», El Granerer. Revista de la JLF de Torrent, Junta Local Fallera, Torrent,1992. p. 54-55.

32 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 33

4 | El cadafal faller. Els premis. L’artista. Amb l’arribada del segle xx els cadafals fallers sofriran una important transformació artística passant de la representació d’una escena de sainet a una forma escultòrica que es consolidaria al llarg de les primeres dècades del segle. Estem davant de la falla artística que conté més monumentalitat, major caràcter escultòric, millor proporcionalitat i acabat, així com un major atreviment constructiu. L’única escena que hom estava acostumat a presenciar, amb l’entaulat teatral, es descompondrà en vàries i disposantse en diversos nivells, comportant un considerable augment de volum i altura. Tot açò suposarà una preocupació per l’acabat i el perfeccionisme, provocant que el cadafal s’oriente principalment al caràcter estètic i artístic. Aquest canvi comportarà diverses conseqüències en la forma d’enfocament de la crítica fallera, augmentant els continguts de caràcter bròfec i apologètic. També hi haurà un canvi en l’autor dels cadafals fallers. La preocupació per tindre una falla artística farà que la tasca de construcció els vinga gran als voluntariosos veïns i hagen de recercar personal especialitzat. Tots els canvis enumerats necessitaran professionals que puguen assumir l’encomanda com ara la nova estètica vertical que exigirà tindre grans nocions de fusteria així como el perfeccionisme del modelatge amb l’intent d’imitar icones i formes esculturals i artístiques presents en la vida quotidiana, necessitarà la mà de bons escultors, pintors, escenògrafs, tallistes i altres persones al voltant de les belles arts. Amés, implicarà la participació en la realització de la falla de sastres i modistes per tal d’elaborar vestits a mida dels ninots presents en els cadafals fallers. Tot aquest canvi en la concepció del cadafal faller és degut a un aspecte que succeeixen a finals del segle xix: la creació dels premis dels cadafals fallers. Estem en un punt on la popularitat de les falles és prou patent, passant de ser un festeig secundari i marginal a tindre certa importància. Les autoritats li dona-

34 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

en la política repressiva municipal exercida a través dels impostos. L’Ajuntament cobrava pel permís de plantar una falla pujant cada any el valor d’aquest permís, fet que va suposar que cada any es plantaren menys cadafals 32. L’opinió pública i el desig de les classes populars, van aconseguir doblegar l’actitud de l’autoritat municipal, minvant bastant l’import de l’impost de plantar falles però incloent altres com la obligatorietat de presentar un projecte del disseny de la falla i dels llibrets per part dels fallers. Aquestes mesures no convertien a l’Ajuntament en impulsor de la festa sinó que exercia un control sobre les falles mitjançant la censura i els impostos. Aquest fet va fer que l’any 1887 es plantaren una trentena de falles, i per a modernitzar les falles i transformar-les en aspectes «menys populars», com a estratègia, començaren aquest any a crear-se els premis de falles. En aquest cas fou la revista La Traca, la que va impulsar dos premis sent les falles d’aquell any tot un èxit. Cadafal de la Falla de Na Jordana - Alt- Llíria de València de l’any1903 que duia per lema «El Bombo». (Forum Faller Independent, Usuari Potajillo)

ven poca importància, i la política liberal i il·lustrada tractava d’erradicar per la força les tradicions, els costums i les maneres de viure populars. Aquesta persecució va fer que el 1886 no es plantara cap falla al capi-casal. El fet de no haver-hi falles no es deu per la poca afició per part de la gent sinó per la pressió dels arbitris municipals. Las Provincias del dia 17 de març de 1886 escrivia: «Todas las tradiciones populares se van desvaneciendo a medida que el Ayuntamiento va estableciendo arbitrios. ¡Son muy valencianos nuestros ediles!». En definitiva, la crisi i decadència de les falles tenia el seu origen

Després va ser la societat de Lo Rat Penat la que va crear premis l’any 1895 i, curiosament, a pesar que al dictamen del premi s’afirmava que les falles haurien de reunir caràcter satíric, enginy i gust, es va premiar una falla apologètica, que destacava per l’execució dels detalls. Aquest fet va fer que es potenciaren falles amb bona estètica tenint com a conseqüència que les falles es reformen estèticament per a mostrar modernitat, com hem esmentat abans. Serà en 1900, i ajudat per la pressió exercida per la premsa, quan l’Ajuntament decideix crear premis per «als autors de aquelles falles que revelen amb la seua execució i instal·lació el mèrit artístic que exigeix la cultura de la nostra societat». En aquest període de la falla artística, els cadafals, apart de transformar-se estètica i formalment, també ho fan en la temàtica i

32 Ariño Villarroya, A: «La represión de la fiesta popular», Historia de las Fallas, Levante-EMV, Valencia, 1990, pp. 102-103.

El Verí del Foc 35

el contingut. Les falles crítiques segueixen centrant-se en la crítica política antimonàrquica, anticlerical y antirestauracionista, i s’incrementa la política social així com la crítica local com ara reformes i serveis urbans. Les novetats es centren en l’aparició de l’ús del bròfec i l’obscè, amb la utilització de metàfores i al·lusions sexuals amb generositat, i sobretot, la falla apologètica —política, cultural, social i publicitària—, afavorida principalment per la creació dels premis. La constitució d’aquesta falla artística tindrà conseqüències en el ninot. Recordem que es ve d’un tipus de falla teatral, amb l’escenificació per part dels ninots i un entaulat que els sustenta. Ara el ninot, per una part, passarà a ser més important atès que augmentarà en dimensions, sent part principal i central de la falla, amés, es passa d’una única escena a diverses dins del mateix monument faller, i per tant, hi haurà major nombre de figures. Per un altra part, començarà a conviure amb altres elements artístics com ara columnes clàssiques o objectes del món reial que entraran a formar part de l’escenografia. Ni cal dir que els ninots de falla començaran a ser més elaborats artísticament recercant en tot moment nous mètodes de construcció, sustentació i acabat. Reprenent el que hem comentat al principi, aquest tipus de falles passa a ser obra de gent especialitzada, de persones dotades de determinades competències tècniques. Encara no són artistes fallers ja que no viuen només d’aquesta tasca sinó que és una encàrrec més del seu obrador. Però lògicament hem de dir que estem davant l’època de la creació d’aquest artesà, atès que hi ha gent que no només construeix el cadafal sinó que en molts casos el comencen a idear i dissenyar. Podem afegir que ja hi ha comissions que trauen a concurs la construcció dels seus cadafals. Ja serà

Cadafal de la Falla de Quart - Murillo de València de l’any1912 on veiem una estructura de falla artística. (Forum Faller Independent, Usuari Potajillo)

cap als anys vint quan ja apareix la professionalització de l’artista faller. Escultors o pintors ja no participen esporàdicament en la construcció de cadafals sinó que ja comencen a construir vàries falles a la vegada necessitant d’operaris amés de planificar el treball al llarg de l’any33. Serà l’any 1932 quan es constituisca la Asociación de Artistas Falleros per iniciativa d’un grup d’artistes del Cercle de Belles Arts. Després de titubejar per vàries subseccions o emparant-se en altres societats, el 18 de desembre de 1945 es creà el Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València.

33 Ariño Villarroya, A: «La falla artística», Historia de las Fallas, Levante-EMV, Valencia, 1990, pp. 145-160.

36 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 37

5 | L’indult del foc al cap-i-casal Estem als anys vint del passat segle, i la falla artística ja s’ha implantat com a model de cadafal faller. El col·lectiu veïnal, l’encarregat de promocionar la falla, deixa pas a una forma més organitzada, creant-se les comissions falleres i és quan aquestos veïns ja han deixat de construir-se els cadafals i recerquen la contractació de professionals per a què els facen la falla, com hem puntualitzat en l’anterior apartat. La festa de les falles i el seu art va en augment, i naix la necessitat de crear una bateria d’actes i celebracions que puguen atraure al turisme. El 1926 es va constituir l’Assemblea Pro-Festes de Sant Josep per fomentar la festa i potenciar l’atracció turística, creant-se el tren faller per part de Sociedad Valenciana de Fomento Turístico llançant a l’exterior la festa. Aquest tren consistia en portar a la gent des de Madrid i des d’altres poblacions de l’Estat Espanyol per a que visitaren la ciutat i les falles, sent rebuts a l’estació del Nord per les Falleres Majors, les comissions falleres, la música i la pólvora. Calia crear una oferta de celebracions atractives per al turista i així es va crear la setmana fallera per tal d’albergar tots els actes, avançant uns dies el dia de la plantà. En aquest punt d’inflexió en la història de les falles de València és el moment on deixen de ser una festivitat popular i de barri a ser una festivitat oberta i de caire turístic, consolidant-se les tendències rituals i l’organització de la que ja s’havia convertit en la festa grossa del cap-i-casal34. La recent creada setmana fallera albergava diferents actes com ara la Crida, la Nit del Foc, les cavalcades, l’elecció i presentació de Falleres Majors, l’avançament un dia la plantà o la creació de l’Exposició del ninot. Tal i com comenta Antoni Ariño «des què els especialistes foren imprimint una dimensió artística a les falles, començaren a fer-se freqüents laments per a la destrucció de l’obra creada. Com era possible, es preguntaven alguns, que tot allò tinguera que acabar en cendres, past de 34 Tortosa Garcia, R: «El tren faller i altres referències sobre el turisme», Falla Joan Ramon Jiménez, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 18-21.

38 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

les flames?»350 .Clar, en una falla satírica cap persona haguera lamentat la destrucció de la falla però amb la creació d’una falla eminentment artística naix la idea de que alguna cosa es puga salvar del foc. I així fou com al dictamen de la Comissió de Fira i Festes de 1924 ja es va suggerir indultar un ninot. En un dels acords es diu: «4.º: Que para evitar la total destrucción y pérdida consiguiente de la obra artística que en las Fallas suele encontrar-se y que por su reconocido mérito estima ser digna de conservación se autorice al Jurado para que solicite de los propietarios de las mismas la cesión al Ayuntamiento de aquellos detalles que, a su juicio pudieran destinar-se al Museo Municipal cuya creación tiene acordada la Corporación». Aquesta aspiració va acabar frustrant-se però la idea de l’indult seguia entre mans arribant a cristal·litzar-se el 1934, quan la Comissió de Festes va demanar, mitjançant un concurs públic, suggeriments per a millorar la festa. El reconegut artista Regino Más va realitzar una proposta, sota el títol de «L’indult del foc», que va agradar a tothom. La proposta deia: «Els artistes falleros trien un ninot cada u de la seua falla i el porten a la Llonja uns dies enans de que s’encomense la Semana Fallera, per a que esta s’escomense en una exposició dels millors ninots que han de figurar en les falles. En esta exposició se premia o se tria el que per estar mes ben fet, per ser més grasiós o per lo que siga, mereixca que, a juí de un jurat, se’l indulte de la crema. El dia de la plantá cada artiste s’emporta el seu ninot, inclus el indultat y el posa en la seua falla. Y el ultim dia, avans de cremar les falles, a poqueta nit, ixen del Museo Municipal del Folk-lore

les dansetes, la Moma, el misteris i tots aquells tipos valencians que’el temps ha arrinconat en lo Museu, els cuals formant cabalgata, entre musiques i llums, van a endurse el indultat del foc i se’l enduen en ell al Museu par a que es conserve allí com una cosa que en un moment formá part del esperit popular y de l’anima de València. La repeticio anyal d’esta festa crearía una colecció de figures artístiques molt interesant a el Folk-lore valenciá (Valencia a 15-II-1934), Fdo. Regino Mas»36. Aquest text, amb lleugers retocs, va provocar que aquell mateix any s’indultara per primera vegada un ninot de manera deliberada i per mitjà de votació popular. El ninot que va tindre l’honor de salvar-se del foc va ser el grup «Iaia i neta» signat per Vicente Benedito per a la Falla del Mercat Central. Una nota sobre el ninot dèia «Grupo representativo del Ayer y Del Mañana. Unión del recuerdo con la esperanza». Aleshores, el dia 13 de març, s’inaugurava als soterranis del Mercat Central l’Exposició de ninots de falla, celebrant-se al dia següent la votació popular per indultar una de les figures presentades. L’exposició, que va ser un vertader èxit —més de 30.000 persones van exercir el dret del vot—, va continuar fins el dia 15 quan cada comissió retirava la figura presentada per realitzar la plantà. Finalment, el dia 19, una comitiva de folklore humorístic recollia el ninot indultat per acompanyar-lo al Museu Municipal de Folklore. Cada any li s’anaven afegit algunes novetats significatives a aquest programa. El1935 es va introduir un Concurs de Comparses Còmiques per portar el ninot a l’Exposició. Arran aquest fet, el 1936, es crea per part del Comité Central Fallero, amb bases reglamentàries, la Cavalcada del Ninot que consisteix en una desfilada de ninots de

35 Ariño, A: «La Asociación de Artistas Falleros», Los Escultores del Fuego. Aproximación a la Historia del Gremio de Artesano de Artsitas Falleros de Valencia, Diputació de València, València, 1993, p. 47-48. 36 Text original conservat a l’Arxiu Històric Municipal recollit a: Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. I, Ajuntament de València, València, 2002, p. 54.

El Verí del Foc 39

falla pels carrers de la ciutat, abans de conduirlos al local on haurien de ser exposats al públic. Passada la guerra, el 1940 tornarà a realitzar-se aquest festeig el 13 de març desfilant 34 comissions. Durant aquestos anys la valentia dels fallers en el tractament de la sàtira i burla temàtica desenvolupada a les seues comparses, farà preocupar a les autoritats que intentaran a través de la censura evitar escenes «de mal gust». Aquest fet farà que la cavalcada entre en crisi el 1946 desfilant només 17 comissions. De fet va estar a punt de ser eliminada per considerar-se massa pareguda al suprimit Carnestoltes. La solució va estar en la domesticació i control per part de les autoritats. Es feia la desfilada des del carrer Xàtiva fins la Llotja on s’exposaven els ninots. Degut a l’afluència de públic a la mostra de ninots, s’amplia el període de permanència, i és l’any 1954, quan l’exposició és inaugurada uns dies abans i per tant els ninots es porten directament i es trenca amb la tradició que dóna nom a la cavalcada. A partir d’aquest any el nom de la desfilada ja només serà honorífic, mantenint-se fins l’actualitat amb aires carnavalescos, amb comparses i carrosses.

El Grup «Iaia i neta» de Vicente Benedito va ser el primer indult oficial de les falles de València. (Biblioteca Valenciana)

Amés cal dir, que amb l’acte del dia 19 de març, els ninots enriquien el repertori de figures del Museu de Folklore junt altres elements representatius de les festes valencianes, i que inicialment va estar situat al Palau de l’Exposició. Aquesta cavalcada folklòrica va perdurar durant la postguerra però anà simplificant-se fins convertir-se en un testimoni residual. Actualment, unes setmanes després de falles, es realitza un acte on les comissions falleres guardonades amb el ninot indultat, junt els artistes, Falleres Majors de València i autoritats, lliuren les figures al Museu.

Cal dir que la realitat d’aquest Museu Faller no va estar fàcil. Des què el 1934 ocuparen les dependències del Palau de l’Exposició fins la riuada de 1957, els ninots han pegat molts tombs, sent allotgats al Palau de Parcent, als soterranis del Mercat de Russafa, a l’edifici del Teatre Rialto o a l’antiga Escola d’Arts i Oficis. Els ninots, autèntics protagonistes del Museu, han estats restaurats o reproduïts en diverses ocasions per a què la col·lecció estiguera completa i poder-se apreciar l’evolució artística, estètica i satírica dels ninots.

El lloc on s’ubica el Museu, és el vell Convent i antiga presó de Montolivet, que també alberga les dependències de la Junta Central Fallera. Va estar inaugurat el 4 de març de 1995, després d’una profunda rehabilitació, encara que els ninots van estar visitables als seus corredors des de 1971.

L’esdeveniment d’indultar ninots correrà com la pólvora, i altres poblacions imiten la idea del cap-icasal, ràpidament. A Gandia, l’indult del foc s’oficialitza el 1935, amb la figura de l’Algutzir Bohigues de Carmel Roda, per votació popular. A Borriana i Xàtiva el 1936, i a les fogueres d’Alacant el 1940.

40 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 41

6 | L’indult del foc a Xàtiva NOTES HISTÒRIQUES DE LES FALLES DE XÀTIVA Com hem comentat en diverses ocasions, gràcies a la proliferació de la premsa i sobretot, la presència del ferrocarril a la ciutat, facilitarà a la gent de Xàtiva aproximar-se a les festes falleres de València. Tot açò ocorre durant els anys vint i trenta, ja que les notícies sobre la gran expansió de la festa de les falles amés de la conversió d’aquestes en festa major, són reproduïdes en els periòdics i revistes ocupant portades i grans reportatges. Per un altra banda, la facilitat d’acudir i viure-les en primera persona amb els trens especials programats per a l’ocasió37, farà que els ciutadans de la capital de la Costera importen definitivament la festa fallera a la ciutat, sent l’any 1932, la falla de la Música Vella, la que va impulsar el ressorgiment definitiu de les falles de Xàtiva38. Després que l’any 1865, Blai Bellver va impulsar i construir la falla ubicada a la Plaça de la Trinitat sota el lema de «La Peixca del Aladroch», així com els dos següents anys es promogueren, al mateix lloc, les falles amb el lemes «La Creu del Matrimoni» i «Eclipses del Matrimonio», ja no es van plantar falles a Xàtiva, sent l’any 1922 quan es va plantar la falla de «la Tortuga» pel gremi de fusters —peça que participava a la Processó del Corpus— la qual va ser cremada al Bellveret. L’actual etapa va començar l’any 1932, com hem esmentat abans, amb la falla que es va plantar a la plaça Emilio Castelar —plaça de la Bassa—, da-

37 A la premsa de l’any 1929 es destaca «Quien en la estación haya presenciado la partida de los numerosos trenes que salen para nuestra capital, comprenderá el gran contingente que Játiva presta a las típicas FALLAS de San José. Durante tres días no cesan los trenes de salir abarrotados de gente, que unida a la que por vía automóvil se traslada, hace un número respetable de viajeros que a dar vida a Valencia acuden estos días». Aquesta notícia es recollida en: Coll J J: «Fa 60 anys: Les dos falles del 33», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1993, pp. 67-70. 38 Tortosa Garcia, R: «La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals», El verí del Foc, núm. 1, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007, pp. 58-61.

42 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

vant els locals socials de la Música Vella —ara Tele Xàtiva— on es va ubicar el monument, com diu el setmanari El Progreso, el dissabte 19 de març de 193239: «Plantà i cremà d’una falla. La Sociedad Musical La Primitiva Setabense ha querido dar este año una nota de casticismo valencianista levantando una falla en la Plaza de Emilio Castelar, que será quemada la noche de San José. Antes de que las llamas la consuman habrá música y otros festejos». L’esperit pel qual es va fer aquesta falla que no era altre que impulsar les falles a la ciutat socarrada, i així consta a l’acta d’una reunió de la directiva de la Primitiva Setabense: «En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, «plantà y cremà» de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta…»40 Com dèiem, aquesta va ser la precursora de les falles de Xàtiva al segle xx, perquè l’any següent ja van ser instal·lades quatre falles. A la plaça Méndez Núñez —Sant Jaume— es constituïa una comissió presidida per Rafael Maset Fuster així com la primera Bellesa Fallera que va recaure en Mercedes Cuenca Climent, sent elegida en un concurs realitzat per la mateixa comissió i qui també va ser la primera Fallera Major de Xàtiva. L’altra part de la ciutat també s’animava i es formava altra comissió a la plaça Blasco Ibáñez —Trinitat—. El cronista de Xàtiva, Carlos Sarthou va fer ressò de les festes falleres a la ciutat a la revista Albúm Fallero

«Tres coses de Xàtiva», F. Climent, Falla Plaça de la Trinitat, 1933. (Arxiu Família Climent Almendros)

dedicant-li sis pàgines. També es publicava la revista Festividad de las fallas, Játiva, marzo de 1933 editada per la impremta Marbau on s’incloïen les fotografies de les Falleres Majors i els esbossos de les falles que s’anaven a plantar amés de la crítica en forma de vers. El 16 de març es plantaren les falles «Ciutat de les mil fonts» de l’artista de València José M. Pastor a la plaça de Sant Jaume i «Tres coses de Xàtiva» de Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat. Amés es plantaren dues falles infantils les pertanyents als carrers de José Espejo —Corretgeria— amb el lema «Pensat i fet» i la de la plaça de la Humanitària —de l’Om—. A la plantà s’uniren durant tres dies diversos actes organitzats principalment per les dues comissions adultes amb concerts, traques, cercaviles, actes solidaris, festivals esportius i finalitzant

39 BMX. El Progreso, 19 de març de 1932. 40 Llibre d’actes de la Primitiva Setabense, Acta número 7 del 23 de març de 1932.

El Verí del Foc 43

«Ciutat de les mil fonts», J. M. Pastor, Falla de St. Jaume, 1933. (Arxiu Francisco Gironés Gironés)

amb la cremà de les falles el dia 19. L’Ajuntament va subvencionar amb 200 pessetes a les falles grans i amb 50 pessetes les infantils. Al següent exercici, 1933/1934, es quan constitueix el Comité Central Fallero, presidit pel regidor Siro Diez Company, ens que s’encarregaria d’organitzar la festa de les falles de la nostra ciutat els anys 1934 i 1936. Aquest 1934 serà l’any de l’expansió de la festa fallera a la ciutat ja que es van plantar onze falles grans i quatre falles infantils. A les de la Plaça de Sant Jaume i la de la Trinitat s’uniren les demarcacions de Tetuan, Mercat, Enriquez, La Bassa, José Espejo, Sant Agustí, Sant Pere, Mossèn Urios, Vernissa-Llibertat-Blanc. Les infantils foren les del carrer de l’Argenteria, el de Cebrian,

la de l’avinguda Canalejas i la de la placeta l’Om. Va ser el primer any que es van concedir premis de falla així com de llibret. I no només fou l’Ajuntament qui els convocà, també donaren premis l’Ateneu Cultural, el Centre Valencianista així com Radio Játiva. A banda de la revista oficial Xàtiva Fallera dues publicacions de la capital feren ressò de la festa a la nostra ciutat. Art i Foc va publicar les fotografies de l’Alcalde, de la Fallera Major i la seua cort d’honor amés dels esbossos de les falles mentre que El Fallero incloïa esbossos de tres falles 41. Va ser elegida fallera Major de Xàtiva Lolita Sanz Quilis entre les falleres majors de les distintes comissions i es va fer un complet programa de festejos: revetlles, cercaviles, dinars, dansades, desfilades... sent un autèntic èxit acu-

41 Fitó Rosselló, J L: «1934: L’eclosió de les falles a Xàtiva», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1994, pp. 100-103.

44 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Saetabis», Rabasa, Falla de la Plaça de la Bassa, 1934, mereixedora del primer premi atorgat per l’Ajuntament. (AMX)

dint milers de visitants. La plaça de la Bassa va ser la falla guanyadora del premi atorgat per l’Ajuntament i la de l’Avinguda Canalejas va guanyar el primer premi infantil. L’any 1935 va ser l’Ajuntament junt el Centre Valencianista de Xàtiva qui es va encarregar d’organitzar les falles de la població42. És considerat l’any de consolidació de les falles a pesar de no tenir Fallera Major de Xàtiva. Es planten un total de huit falles grans — Sant Jaume, Tetuan, Enriques, La Bassa, José Espejo, Sant Pere, Mossèn Urios i Vernissa-Llibertat-Blanc — i sis falles infantils — Argenteria, Dr. Simarro (Sant Francesc), Pablo Iglesias (Reina), Mercat, Roca i Sant

Josep—. El Centre Valencianista publicava la revista Xàtiva Fallera on es van recollir tots els esbossos de les falles plantades així com el programa de festejos de tres dies on s’incloïen despertades amb la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja, disparà de masclets, cavalcada i visita a la casa de la Beneficència i l’Asil d’ancians, així com la plantà i cremà de les falles. Igual que l’any anterior, a banda de l’Ajuntament, altres entitats com el mateix Centre Valencianista, l’Ateneu Popular o l’emissora de Radio Játiva donaven diversos premis com el del millor llibret, millor façana i balcó decorat així com el premi de la falla. Un any més la falla de la plaça de la Bassa guanyava el premi

42 Tortosa Garcia, R: «Sobre l’estament faller xativí», Abú Masaifa Xàtiva Falles 2008, A. C. Falla Abú Masaifa, Xàtiva, 2008, pp. 51-53.

El Verí del Foc 45

de la millor falla i la del carrer de l’Argenteria la millor falla infantil. Diversos actes van conformar el programa de festejos, uns actes que van comptar amb poca animació degut, potser, a les fortes gelades d’aquell any i la no elecció de belleses falleres, tal i com compten les cròniques d’aquell any43.

amb gran quantitat d’actes programats, el qual comptava amb tres jornades començant amb la plantà de les falles el dia 17 de març, incloent ja la Visita Oficial i lliurament de premis amés de despertades, cercaviles, desfilades i una carrera pedestre acabant amb la tradicional cremà.

Tots aquestos esdeveniments faran que l’any 1936 es constituisca una altra vegada el Comité Central Fallero, sent president Ramon Alonso i Reig. El Centre Valencianista ajudà, una vegada més, a impulsar les falles a la ciutat socarrada. Es va convocar el concurs del Cartell anunciador de les falles de Xàtiva, guanyat per Vèrnia i s’elegí per votació popular a la fallera major de Xàtiva de 1936, Hermínia Moltó i Pons. Es publicava per tercer any Xàtiva Fallera incloent-se fotografies de les falleres majors, els esbossos dels cadafals fallers i el programa d’actes. Es plantaren tretze falles grans —Tetuan, Sant Jaume, Vernissa-Llibertat-Blanc, Mercat, José Espejo, Enriquez, Atriaca, Sant Pere, Raval, La Bassa, Sant Agustí, Trinitat i Cebrian— i tres falles infantils —Argenteria, Menor i Sant Josep. La falla mereixedora del primer premi per part de l’Ajuntament fou la de la plaça de Méndez Núñez sota el títol de «La platja de moda» d’Antonio Royo mentre que la falleta del Carrer Argenteria guanyava el premi infantil. Afegir que dues comissions —Plaça de la Bassa i plaça de la Trinitat— no van voler pertànyer al Comité Central Fallero i no van participar en els premis d’aquell any44. Res tenen a veure les falles del 1936 a les de l’any anterior ja que, segons la crònica periodística, les falles van ser esplendoroses45,

La novetat del programa de festejos, i que ens interessa en aquest estudi, va ser el transport del ninot indultat del foc a la Casa Consistorial per a formar el Museu Faller programat per al dènou de març. El programa de festeigs editat a la revista Xàtiva Fallera ens deia46: «... A las nueve de la noche, el «ninot» indultado del fuego será transportado por el Comité Central Fallero y el Centre Valencianista, acompañados de numerosas bandas, a las Casas Consistoriales para formar el Museo Fallero...» Estem davant el primer ninot indultat de les falles de Xàtiva del qual parlarem a la corresponent butlleta del catàleg de ninots. Hem cregut convenient recordar, sense massa detalls, l’origen de les falles actuals a la nostra ciutat, per tal de veure l’evolució de la festa, que en cinc anys va arribar a consolidar-se tenint un bon programa de festejos, i així poder entendre i comparar l’evolució festiva entre les falles de València i les de Xàtiva. Després d’aquest incís i per no trencar el fil de l’estudi, ara és moment de parlar de la primera referència d’indult d’un motiu faller i que considerem origen de l’indult del foc a les falles xativines.

43 Coll, J J: «1935: Un any de gelades i sense falleres», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1995, pp. 74-77. 44 Martínez Canet, R: «Les falles de 1936: entre la burocràcia i el valencianisme», Falla Ferroviària, A. C. Falla Ferroviària, Xàtiva, 1998, pp. 86-89. 45 Rosselló, LL: «Les falles de pre-guerra», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1996, pp. 64-73. 46 DD AA: Fiesta de las fallas en Játiva. 1936. del 17 al 19 de marzo, Comité Central Fallero de Xàtiva, Xàtiva, 1936.

46 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

ORIGEN. LA FALLETA DE RAMONCITO ALONSO Estem a l’any 1935 i conten les narracions de l’època que la falla infantil de la plaça del Doctor Simarro — Sant Francesc— no es va cremar el 19 de març atès que va ser el premi d’una rifa solidària feta per la comissió a instàncies del Sr. Eduardo Tejada. El diari El Radical ens deia47: «La obra de unos grandes «peques». El jueves de la pasada semana se llevó a cabo en la Casa de la Beneficiencia de Játiva, la donación integra de los ingresos de la rifa de la falla infantil de la plaza del Dr. Simarro, titulada «Un partido amistoso en el año 1940» que por el arte que en si llevaba fue indultada del fuego para ser sorteada a beneficio de los asilados en el mencionado establecimiento de caridad...» Com hem pogut llegir, la comissió d’aquesta falla infantil, va tancar l’exercici faller, a principis del mes d’abril, amb un emotiu acte de solidaritat fent la donació integra de la recaptació obtinguda a la Casa de la Beneficència, amb la presència de la junta directiva, D. Siro Díez en representació de l’Ajuntament, l’entusiasta organitzador de l’acte el Sr. Tejada, l’artista de la falla així com distingides senyoretes. Després de lliurar-li a la Mare Superiora la quantitat de diners es va obsequiar als presents amb un berenar. La falleta, obra de Ramon Alonso Balaguer va obtindre el segon premi de 50 pessetes. El lema de la falla va ser «Partit amistós en el any 1940» estant ben reflectida en la premsa. Un article signat per Luis Jorques,

en El Radical del 18 de març ens explica aquesta falleta 48: «El lema de esta falla infantil y el deseo que tenía de admirar la magnífica obra realizada por el joven Ramoncito Alonso, es lo que me ha servido de atracción para cerciorarme de cerca todos los detalles de que está compuesta, y más sabiendo que tenía de protagonistas esta falla los notables equipos F. C. AMISTAT (blancos) y el U. D. CONFIANZA (azules). Estoy ojeando vivamente los admirables trabajos que ha realizado el autor, su constante eficacia durante todos los días le ha valido y le valdrá grandes elogios por parte de aquel que admire la encantadora falla, que es idéntica en todos sus detalles a nuestro Campo de Murta; las blanquizas casetas de los jugadores, ha sido un trabajo dificilísimo por las complicaciones de las maderitas y de los diminutos depósitos que están en el tejado, allá más adentro formando línea recta a los anteriores se halla la caseta del árbitro, al lado de ésta se encuentra la sabrosísima caseta que es una de las delicias del público al poder refrescar las frescas limonadas, junto a la puerta de entrada se halla un brillantísimo kiosco de estilo moderno; en los ángulos de la falla hay cuatro hermosas columnas con sus correspondientes brazos de luz con brillantísimos faroles venecianos y rematando a este buen gusto del autor, hay unos gallardetes con las insignias regionales y nacionales.

47 BMX. El Radical, 13 d’abril de 1935, citat en Sanchis Martínez, J: Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996, pp. 141. 48 BMX. El Radical, 18 de març de 1935.

El Verí del Foc 47

Esbós de la Falla infantil de Tetuán, sota el lema «Partit amistós en el any 1940», obra de Ramon Alonso. (AMX)

En el campo se encuentran los jugadores; los blancos llevan cabezas negras, los azules llevan un hermoso cabello rubio y el árbitro ataviado con su reglamentario trajecito y las gafas negras, va pitando en medio de los jugadores; en la parte de los azules vemos al portero que se encuentra junto a la puerta, junto a la ralla tenemos a un jugador derramando sangre por la nariz, detrás de éste llevan a un jugador azul en la camilla sostenido por dos bizarros elementos de la Cruz Roja, en la mitad del terreno de juego vemos a un jugador del CONFIANZA que se está vengando de su compañero que le llevan a la enfermería, con una grandísima faca de estilo Jaime el Barbudo, mientras en la portería de los jugadores blancos se ha chutado un dificilísimo córner, siendo para que se forme un enorme barullo por parte de

todos y que el árbitro reciba un cariñoso puntapié en el trasero. Todo cuanto encierra la encantadora falla, son bellos fragmentos del football que con acierto han sabido galardonar con el lema: «Partit amistós en el any 1940». Doy mi más efusiva enhorabuena a los niños que componen la junta de la falla, que con su gusto han sabido desbordar sus eficaces conocimientos y principalmente Ramoncito Alonso que ha sabido componer una obra maestra sin principios de este arte.» Podem afirmar que aquesta falla, plantada entre el carrer de Montcada i la plaça de Sant Francesc, obra de Ramon Alonso, va ser el primer element en ser indultat a les falles de la nostra ciutat, almenys que tinguem constància.

48 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

ELS PRIMERS INDULTS DE NINOTS Com hem comentat abans, l’oficialitat de l’indult del foc d’un ninot de falla es produeix l’any 1936, sent la figura d’un llaurador jugant al truc. Així ens ho confirma la premsa local del dia 20 de març on fent una crònica de les falles de preguerra ens diu: «El indulto del «ninot» va tomando arraigo en nuestra fiesta fallera. Este año también ha sido indultado un «ninot» habiéndole tocado suerte al labriego del grupo truquero de la Falla de la Plaza de Hernán Cortés.» Aquesta cita ens pot arribar a plantejar que no és el primer ninot que s’haja indultat, semblant que ens diga que en anys anteriors s’indultara alguna figura, amés la idea es reforça amb la primera frase. Però en tot cas, degut a la gran documentació de premsa que ens ha arribat d’aquesta època de la Segona República ens fa pensar que no existeix cap indult anterior, llevat de la falleta citada amb anterioritat i ens sembla que reforça la idea de què s’han programat molts actes entre ells el d’indultar un ninot. Aquest ninot, obra de l’artista Antonio Royo, pertanyia a la falla del carrer José Espejo —actual carrer Corretgeria—, duia per lema «Partida de truc en l’Horta» i va aconseguir el tercer premi. L’altra referència que tenim del primer any d’indult de ninot es la que hem nomenat abans, on es va programar el transport d’aquest a la Casa Consistorial per formar un Museu Faller. Després de la guerra civil espanyola, les falles tornen a aparèixer a la nostra ciutat. Hi ha referències als periòdics de plantar-se falla durant els anys 1941 i 194249, concretament a la plaça de Sant Jaume. Però no serà fins el 1943, on l’activitat fallera a la nostra ciutat es fa notar de

Cadafal de la comissió de la Falla José Espejo, plantat a l’actual plaça de Santa Tecla, amb el lema «Partida de truc a l’horta», obra de Antonio Royo. Un dels ninots del cadafal va ser el primer ninot indultat a les falles a Xàtiva per votació popular. (Arxiu Antoni Marzal)

manera considerable plantant-se tretze falles de categoria gran a les principals places de la ciutat. Als següents exercicis, les falles mantindran la seua estructura festiva amb els tradicionals programes de festeigs i complint amb la tradició de plantar cadafals en llocs característics de l’entramat urbà, de forma continuada, fins els nostres dies. A l’any 1943 es produeix la primera exposició del ninot a la nostra ciutat, desconeixent el lloc on es va produir. Al diari de Las Províncias, del 10 de març, ens comenta que ja s’ha acordat el programa de festejos: «Del 7 al 14, exposición de «ninots» y votación popular para indultar el mejor...» 50

49 Sanchis Martínez, J: «Les primeres falles després de la guerra civil», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999, pp. 155-160. 50 LPR, 10 de març de 1943, p. 4.

El Verí del Foc 49

El ninot indultat va ser un home major vestit amb roba de llaurador perteneixent a la falla de la plaça de Sant Jaume — en aquell moment Martirs de la Revolució — i obra de l’artista local José Garcia Tortosa «Vernia». El dia 19, el ninot fou indultat, tal i com ens ho diu la crònica del 21 de març: «... Se ha indultado, antes de la «cremà», al artístico «ninot» de la Junta Central: un viejo admirablemente hecho por el artista Sanchis-Vernia, que pasa a la sección folklorica del Museo Municipal de Bellas Artes (muy visitado estos dias)...» 51 Pensem que eva crear gran expectació aquesta primera exposició del ninot on formaven part tretze ninots, un de cadascuna de les falles que van plantar cadafal. L’indult del foc es va repetir a l’any següent, encara que desconeguem com es va fer, si en forma d’exposició o l’escrutini es produí una vegada les falles foren plantades. Com a gran anècdota hem de dir que els ninots indultats de l’any 1944 foren els mateixos ninots de l’any anterior. A «El Abuelo» li se va unir el seu net, composant el grup indultat de 1944. Aquestos ninots, pertanyien al cadafal «Lo pasat» de la falla de Sant Jaume, obra de Pepico Castelló, sent transportats al Museu Municipal en cavalcada: «... Esto reza el programa oficial; pero fuera de él, han surgido, otros números de importancia, como el del traslado al Museo Municipal folklórico, del «ninot» indultado de la plaza de los Mártires (antes San Jaime), que tendrá lugar el domingo por la tarde en otra cabalgata, con asistencia de las falleras, comisiones y músicas.» 52 Aquestos ninots portaven com a crítica l’ estància dels ninots indultats durant l’any que no fou del tot afortunada, criticant l’indult de les figures amb el destí al Museu, i apostant per una futura deserció del ninot. 51 LPR, 21 de març de 1943, p. 6. 52 LPR, 19 de març de 1944, p. 5.

Per tercer any, la falla de Sant Jaume guanyava l’indult del ninot. La falla duia per lema «Hui els artistes bufen alt» i estava signada per la comissió. No hem trobat dades de la figura mereixedora de l’indult del foc d’aquest any de 1945. Després d’aquestos tres anys d’indult, aquest fet deixarà de produir-se en les falles de la nostra població i ja serà setze anys després, l’any 1961, quan trobem notícies sobre l’indult d’un altre ninot faller, sent l’afortunat, el representatiu d’una «dona troglodita» de la falla de Tetuán sent obra de J. Martínez Mollà.

«El Abuelo», obra de José Garcia Tortosa, conegut per Vernia, va ser el ninot indultat de les falles de 1943. Pertenyia al cadafal plantat en l’actual plaça de Sant Jaume. (Arxiu RT)

50 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

LA CAVALCADA DEL NINOT La Junta Local Fallera, sota la presidència de Constantino Alonso, crearà per a les falles de 1961 un trofeu per al ninot més artístic que desfile a la cavalcada del ninot. Així ens ho diu el programa de festejos, on per al dimecres 15 de març estava prevista, a les huit hores, la cavalcada del ninot: «Cabalgata del «Ninot» en la que tomaran parte todas las Comisiones de Fallas, la Junta Central Fallera, con sus Reinas Falleras y sus Cortes de Honor galardonará a la comisión que presente el más fino hu-

«La troglodita», ninot mereixedor del premi TROFEO JUNTA CENTRAL FALLERA de l’any 1961, obra de J. Martínez Mollà. Com veiem, anava arrossegat amb l’ajuda d’un carro. (Arxiu MB)

morismo y gracia. Un jurado competente otorgará el «Trofeo Junta Central Fallera año 1961» al Ninot más artístico».53 Com hem pogut comprovar, l’indult del ninot torna a Xàtiva d’un altra forma, abandonant el format d’exposició i reinterpretant la forma original de l’indult del cap-i-casal amb la cavalcada del Foc, i no serà per acompanyar el ninot a l’exposició sinó per a aparèixer en la pròpia cavalcada. Hem de recordar —tal i com hem publicat en altre moment54—, que l’origen de la cavalcada a Xàtiva es remunta a les falles de 1935, quan es va organitzar una cavalcada que finalitzaria a les cases de la Beneficència i a l’Asil d’ancians. La cavalcada es tractava d’una desfilada de caire solemne. Ja serà després de la guerra civil, a l’any 1943, quan es programa una Gran Cavalcada Al·legòrica on figuren carrosses de les diferents comissions i la del Gremi de Fusters que va recórrer la ciutat lliurant els premis adjudicats. Es repetiria els anys 1944, 1945 i 1946. Aquest tipus de cavalcada derivaria en l’actual Visita Oficial a les falles per una part, i en la Cavalcada satírica per un altra. Ja en 1947 es programa la Gran Cavalcada Fallera recorrent tota la ciutat. Durant el següents anys, la desfilada anirà en augment i repercutirà en la longitud del recorregut acotant-se cada vegada menys. I ja serà el referit 1961 on trobem la primera edició on s’introdueix a la cavalcada el cognom «del ninot» i amb certa lògica, perquè junt la comparsa de la comissió es desfilarà

53 DD AA: Játiva Fallas 1961, Junta Central Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 1961. 54 El 2008 es va fer un profund estudi de les cavalcades del ninot a Xàtiva, amb les dates i hora de celebració així com els guardons i l’explicació de les comparses guanyadores. El lector interessat ho pot trobar a la referència: Tortosa Garcia, R: «Les cavalcades del ninot», Falles a Xàtiva 2008, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2008, pp. 132-141.

El Verí del Foc 51

El nom de la Cavalcada del Ninot, a Xàtiva, ve de què a la desfilada cada comissió anava acompanyada d’un ninot pertanyent al cadafal a plantar durant els dies de falles. En aquest cas veiem el ninot indulat de 1963 «La núvia», obra de J. Martínez Mollà, rodejat pels membres de la comissió de la falla Tetuan - St. Francesc, amb la seua fallera Major Immaculada Tormo de Lalama. (Arxiu MB)

amb un ninot característic del monument que es plantarà a la seua demarcació. El ninot es transportat pels components de la comissió amb l’ajuda d’un carro, d’un remolc, d’un vehicle motoritzat o inclús en andes, que és com va ser transportat el ninot que representava al boxejador Urtain, el darrer ninot indultat en aquesta modalitat de desfilada el 1972. Ja en 1973, la cavalcada passa a denominar-se Gran Cavalcada de Comparses on el fallo del jurat es va fer al finalitzar la cavalcada. Anys després, el nom de la desfilada va tornar a dir-se «del ninot» però amb un sentit tradicional. Afegir que els ninots desfilaven junt la com-

55 LPR, 19 de març de 1964, p. 23.

parsa i al passar per la Tribuna d’Autoritats eren jutjats per les persones designades. A la fi de la cavalcada es lliuraven els premis al millor ninot així com el de la millor comparsa. Van estar un total d’onze els ninots indultats que desfilaren per l’Albereda. L’únic any on no va haver-hi cavalcada del ninot, i per tant no van haver premis de comparsa ni de ninot, va ser el de1964 on només dues falles es van plantar a Xàtiva: «Por su arte y sus festejos han descollado, este año en la ciudad del Espanyoleto, las fallas de la plaza de Tetuán y la de la calles del Portal de Valencia. Y han llamado la atención algunas otras fallas infantiles por lo artísticas y graciosas...» 55

52 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

L’EXPOSICIÓ DEL NINOT Degut a l’auge que van adquirint les falles de Xàtiva en quant a la participació i el nombre de falles56, la Junta Local Fallera decideix crear nous actes al programa de festejos. Sota la presidència de Salvador Albero, la Junta Local Fallera reprèn la idea d’organitzar l’exposició de ninots de falles i atorgar premis per als millors així com el mereixedor de ser l’indultat del foc, fet que no ocorria des de mitjans dels anys quaranta. Com hem comentat abans, la cavalcada continuarà la seua línia habitual amb la desfilada de les comparses falleres passant per tribuna, i el ninots passaran a ser exposats a una sala, forma que s’anirà repetint fins l’actualitat. Aquest fet es produirà l’any 1973 sent el lloc elegit els soterranis de les antigues galeries de Perelló Junior al carrer de Moncada, sent el guanyador d’aquesta primera edició el ninot presentat per la Falla de sant Jordi obra de l’artista Antoni Sáez. El lloc d’aquesta exposició anirà variant al llarg dels anys: Salons del Circulo Setabense(1974), locals de l’exposició de vehicles de T. A. S. A. (de 1975 a 1983), Edifici Albereda de la Casa de Cultura (de 1984 a 1990) i sala de columnes de la Casa de Cultura (de 1991 fins l’actualitat). També la data d’inauguració ha anat variant inaugurant-se durant els anys setanta i huitanta al començament del mes de març i tenint una durada d’una setmana. A partir de 1985, la Junta Local Fallera farà coincidir el tall de cinta de l’exposició amb la tradicional «Crida» fallera per part de les Falleres Majors de la ciutat, avançant-se cap el 20 de febrer i tenint una durada de dues setmanes. El 1994, la inauguració de l’exposició de figures falleres esdevindrà en un acte únic sent programat per al primer diumenge de març repetint-se aquesta formula durant els següents anys.

Des de 1991, la Sala de Columnes de la Casa de Cultura alberga l’exposició del ninot. A la imatge, l’edició de 2000. (Arxiu RT)

Amb l’arribada de Joaquin Sánchez a la presidència de la Junta Local Fallera, als festejos es programa la inauguració de la mostra de ninots per al dia de la crida, el dissabte 21 de febrer de 1998, donant-se el fallo del jurat abans de la inauguració. A partir del següent any, les falles socarrades ja repetiran el mateix patró, establint la inauguració per al primer diumenge de març, tenint una durada de dues setmanes i retirantse els ninots el mateix dia 15, per a ser plantats en el corresponent sacabutx del cadafal faller. Fins hui han estat trenta huit els ninots premiats amb l’indult del foc que han eixit d’una exposició. Afegir, que al voltant d’aquesta apareixen altres exposicions paral·leles establides en el mateix lloc o a les mateixes

56 Durant els darrers anys dels seixanta i començament dels setanta el nombre de falles grans plantades és de cinc o sis, mentre que a partir de 1972, les falles augmentaran fins nou evolucionant en nombre fins l’actualitat. Any 1966: 5 falles, 1967: 6, 1968: 5, 1969: 5, 1970: 5, 1971: 6, 1972: 9, 1973: 9; 1974:14; 1975: 14.

El Verí del Foc 53

Inauguració de l’exposició de 1984, per part de les falleres Majors de Xàtiva, Encarna Aliaga Aznar i Sonia Martí Barberà, junt el president de la Junta Local Fallera, Joaquin Esplugues Pastor. (Arxiu Encarna Aliaga)

dates fent de complement a una exposició que estadísticament és la més visitada de les exposicions que es programen anualment a la Casa de la Cultura. Cal destacar algunes dades importants en la història de l’exposició. A l’edició de 1980, junt els ninots de les falles grans esdevindran les figures de les falles infantils organitzant-se el premi i l’indult del ninot de forma similar que als ninots grans. Un ninot del cadafal infantil de la falla Tetuan – St. Francesc, signat per Paco Roca, va ser l’afortunat del primer indult del foc. El 1982, es realitzava la primera Exposició de Motius fallers al Centre Social de St. Ramon Bonhivern —actual Casa de la Joventut—, que recollia ninots indultats d’anys anteriors així com curiosos objectes i fotografies de les falles xativines. Aquesta mostra va ser habitual durant els anys huitanta. A l’exposició del ninot li s’unia el 1990 la del concurs de maquetes per als fallers

infantils de la ciutat, certamen que perdura a l’actualitat. També recordar que al novembre de 1997, esdevenia la I Setmana Cultural de Falles, organitzada per la Junta Local Fallera. Durant aquestes primeres edicions, es van programar diverses exposicions amb motius fallers destacant la realitzada l’any 1998 on es van exposar distints ninots indultats acompanyats per fotografies de monuments i altres valuosos documents de la història fallera dels socarrats. També nomenar les exposicions monogràfiques als artistes fallers xativins: Antoni Grau i Cros (1999), Josep Martínez Mollà (2000) i Manuel Blanco Sancho (2006), mostrant-se esbossos, fotografies, maquetes, projectes i ninots signats per aquestos guardonats artesans.

54 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 55

7| El museu faller «Esta Xàtiva té cóses, que son dignes de admirar, de chiquetes i de gróses, i para tot paladar...Tinguém en ésta un Museo, qu’está de replet qu’estalla, platerets, gotets, solfeo,i han hasta ninots de falla... Allí en la mateixa pórta del Museo, ya indicat, veig un vellet que s’en pórta a un chiquet molt indignat. Yo els reconec en seguida, I allí me quede parat, eren dos ninots en vida, que indultaren l’any pasat. L’agüelo li día al net: tira cap avant i calla, mos han plantat un bolet i yo men torne a la falla. Tot un any así tancants, sense fer cás de nosatros. ¿Pa qué siguem indultats? Yo me tire al fóc de nasos... Si el art no té recompensa, después del indult del fóc, vindrá cuant ningú seu pensa, la desersió del ninot.» Aquest original i descriptiu text és part de l’explicació de l’escena «El Museo» de la falla plantada a la plaça de Sant Jaume per Josep Castelló, l’any 1944 i que duia per lema «Lo passat». Enrique Gil, l’autor de la crítica fallera, ens descriu perfectament l’escena que s’hi trobava al capdavant del cadafal i que contenia, davant de la porta del Museu de l’Almodí, una representació del ninot indultat de les falles de 1943, «El Abuelo», junt un altre ninot que representava el seu net, obra de l’artista xativí Vèrnia. Si hem llegit detingudament el text, podem extraure diversos aspectes de la realitzat al voltant del ninot indultat. Podem veure com el text criticava el cert abandonament que havien tingut els ninots de falla i el poc sentit que tenia indultar figures, amés de previndre la deserció del ninot. Amb un tot irònic, i finalment és el que ocorregué realment, ens plasmava en lletra com els ninots deixaven el museu atès que durant tot l’any no els havien fet cas i se’n tornaven una altra vegada a la falla per a ser cremats. Pensem que estem a l’any 1944, punt de la història de les falles on només hi havia dues figures salvades del foc i ja les figures passen desapercebudes per tothom. Segons les cròniques de la premsa dels anys 1936 i 1943 ens consta que els ninots van ser dipositats al Museu per a passar «a la sección folklorica del Museo Municipal de

56 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Bellas Artes». També tenim constància que el ninot indultat de 1944 també va estar dipositat al Museu Municipal ja que a l’acta de premis ens ho confirma57. Del que ens queda d’aquesta època, recordem que ja no es va indultar oficialment cap ninot fins el 1961, és el ninot de «El Abuelo», que va estar exposat fins als anys vuitanta a l’Almodí. Prova d’açò a un article de la fira de 1974, José López Sellés, parlant de l’Almodí, dins d’una recopilació dels monuments nacionals de la ciutat, i enumerant tot el que s’hi trobava al museu diu «y como dato de simpatia: un ninot indultado: El Abuelo»58. Les obres de remodelació i el redreçament del museu van fer que el ninot acabara al magatzem del museu. Gràcies a aquest acte —encara que semble tot el contrari—, el ninot ha arribat a estar present i ser un dels objectes més importants del patrimoni faller de la ciutat. A partir d’aquest moment, el Museu Faller de Xàtiva ha estat una utopia i un projecte constant d’un inquiet col·lectiu faller que ha reivindicat aquest tipus de sala però que contra tot pronòstic no ha actuat de la manera deguda, atès que en la majoria dels casos no ha sabut emmagatzemar, guardar i cuidar els ninots, be siga per falta d’espai o fer falta de sensibilitat cap a les falles, acabant les figures premiades sent past de les llames. Altres casos on han estat conservats als casals fallers, els ninots guardonats han esdevingut durant bastant anys com a decoració del cau faller esperant un futur museu faller però que a la fi, la paciència del faller a tocat el seu límit i finalment el ninot ha desaparegut. No tots els ninots han sofert aquest fet i els podem tindre entre nosaltres gràcies a algunes comissions falleres, artistes fallers o particulars que han reservat un xicotet espai del seu casal, obrador o habitatge per fer respirar els ninots. De fet, només tenim constància de

l’existència de dèsset dels cinquanta tres ninots indultats, és a dir del 32%, i que actualment es troben al Museu Municipal (1943), en habitatges particulars (1981, 1990 i 1997), al taller de Paco Roca (1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 2006, 2007 i 2009), al taller d’Armengol i Cimas (2008), al casal de la Falla Tetuán (2001) i al casal de la Falla R. Argentina (1991). Respecte als ninots infantils indultats del foc ens consta que la col·lecció pot estar quasi completa. Com hem comentat, el Museu Faller de les falles de Xàtiva sempre ha sigut una revindicació del fallers de la ciutat, i totes les juntes executives que ha tingut la Junta Local Fallera ho han fet. A l’especial «Xàtiva en Falles 1995» del periòdic Noticia 7, apareix una entrevista a Tomàs Vinaches, aleshores president de la Junta Local Fallera, i que amb unes paraules seues es composava el títol del reportatge, «Es una lástima que Xàtiva no tenga un museo fallero». Al text, i respecte a la qüestió del museu faller, el senyor Vinaches ens deia: «Cuando el ayuntamiento nos cedió las salas de la Casa de la Ferroviària pensábamos que todo el edificio seria para la Junta Local Fallera i allí podríamos albergar el museo fallero. Después se fue llenando de colectivos y nos quedamos con lo que tenemos. Es una lástima ya que viene mucha gente preguntando por el museo fallero, y si verdaderamente se quiere potenciar la ciudad turísticamente ésta seria una atracción más. Existen ninots indultats que se están perdiendo, recuerdos de antaño y elementos de la historia de las fallas que podían estar en el museo. Creo sinceramente que el Ayuntamiento debe plantearse seriamente el tema, e incluso el de ampliar los locales de la Junta Local Fallera que se están quedando pequeños, dado el volumen de importancia que están teniendo las fallas»59.

57 AMX, llibre d’actes de l’Ajuntament de Xàtiva, núm. 1534 de 21 de març de 1944. 58 López Sellés, J: «Museo Municipal», Játiva en Agosto, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 1974. 59 NO7, 11 de març de 1995.

El Verí del Foc 57

Dues de les possibles ubicacions pensades per al Museu Faller. A l’esquerra Casa de Santandreu, junt l’església del St. Domènech i a la dreta, la Casa de L’ensenyança, que sembla que siga el lloc elegit. (Arxiu RT)

Sempre que es parla d’aquest tema, siga com a proposta electoral per part dels partits polítics de la ciutat o per part de qualsevol faller, des del president de la Junta Local Fallera fins el faller de quatre dies de l’any, no es té mai la concepció que es vol del recinte. Plantejar un museu faller no és només pensar en el lloc on es va a ubicar —el continent— considere que caldrà pensar primerament en el que es vol mostrar —el contingut—. Faig les següents qüestions: que és el que es vol mostrar? Els ninots indultats? Quins i quants ninots indultats queden? Que més es pot mostrar? Hi hauria un arxiu i biblioteca sobre falles? Es vol que siga un museu didàctic o un magatzem de ninots i alguna cosa més? Cas de no existir els ninots indultats, es té la consciència per recuperar-los?

60 LPR, 22 de juliol de 2007.

I enllaçant en aquest darrer paràgraf, sembla que ja s’ha elegit el lloc definitiu per a la ubicació del Museu Faller. El proppassat novembre el president de la Junta Local Fallera, Javier Garcia Paños, comentava a l’Assemblea General que havia tingut conversacions amb la Regidora de Cultura i li havia confirmat que el lloc serà finalment La Casa de l’Ensenyança. Ja fa uns anys, l’any 2007, a una notícia apareguda al diari de Las Províncias, l’Alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, deia que «quiere que la ciudad cuente lo antes posible con un museo fallero en el que se puedan exponer piezas de los monumentos que han levantado los artistas en la ciudad con motivo de las fiestas de San José»60 i afirmava que aquest recinte cultural estiguera incluit a un circuit turístic dins del nucli antic de la ciutat valorant-se en què es poguera instal·lar a la Casa de Santandreu o a la Casa de l’Ensenyan-

58 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Ninots Indultats emmagatzemats a l’entresolat del taller de l’artista Paco Roca i Chorques. (Arxiu RT)

ça. Sembla que aquesta darrera opció és l’elegida. Aplaudim la notícia però considerem que cal pensar en el contingut abans que el continent. Reflexionem sobre el tema. Considere que cal fer un museu faller del segle xxi, que estiga en consonància en els anys que vivim, fent ús de les actuals i noves tecnologies com a base de tota la informació gràfica mitjançant l’ús de pantalles tàctils, pannells il·luminats i electrònics i l’ús de la multimèdia. Lluny queden agafar i penjar les fotografies de falleres majors, presidents, artistes i primers premis. Considerem que un dels models a seguir és el del Museu Faller de Gandia, ja que està a l’avantguarda en aquest tipus de recintes. També pensem que hauria de tindre cabuda una sèrie de complements al museu faller com ara una biblioteca on existiria un extens fons documental amb les publicacions falleres de la ciutat i l’arxiu de la Junta Local Fallera, disponible —si encara existeix— per a qualsevol historiador o estudiós de la festa del foc. I cal tindre en compte un aspecte important: l’elaboració de la Història de

les Falles. No pretenguem mostrar la història de la festa en la nostra ciutat sense documentar-la o conèixer-la, així podríem donar-li un fil i sentit documental a les coses i exposar els objectes amb l’ajuda d’un bon i actual atrezzo. I si pensem que els ninots indultats han de tindre una part important d’aquest museu, l’oportú, abans d’exposarlos, seria restaurar-los i documentar-los, i intentar recuperar alguns dels desapareguts atès que encara queden en tallers motlles o reproduccions en cartó d’aquelles premiades figures per a què la col·lecció fóra el més completa possible, amés del suport fotogràfic i gràfic que s’ha recopilat. Ja hem vist que al cadafal faller de la plaça de Sant Jaume de 1944, criticava la poca importància que li se donava als ninots indultats a Xàtiva. Durant les darreres dècades els monuments fallers també han fet ressò de la necessitat de tindre un museu faller que allotge el seu interior els ninots indultats que persisteixen al llarg del temps. El 1998, el cadafal «Xàtiva fallera», plantat a la demarcació de la falla de Sant Jordi i signat per Paco Roca, treia a col·lació aquest tema. A

El Verí del Foc 59

l’escena titulada «Una cosa cal fer? Sense dubte, el museu faller», trobaven uns ninots, emmarcats a un pedestal realitzat amb trencadís anaven, que acompanyats d’uns versos de Ferran Belda: «No tenim museu faller ací en la nostra ciutat. Alguna cosa hem de fer si els qui ocupen el poder eixe tema han oblidat. Clar que les falles també moltes coses poden dir. Solució, segur que en té; i si el tema es tracta bé... D’ara en avant, a insistir!» Altre cadafal que de forma clara feia critica sobre les promeses electorals incomplides sobre el museu faller era el de la Falla República Argentina de l’any 2000. J. R. Gozalbes i J. Bellescusa signaven aquell «Xàtiva, nou mil·lenni» i ens deien: «Els casals vessen ninots que esperen ser exposats. Hi ha comissió que ja no pot albergar-ne més d’indultats. Amb voluntat bona i diners, la solució no era gens rara: construïm el museu faller i la qüestió ja queda clara. Tots van al museu del ninot: pallassos, folls i futbolistes, pirates, borratxos i artistes i un, calent com un rabossot. La mamelluda i el Quixot, polítics, moros i cristians, gossos, gats, ratolins gegants... tots van al museu del ninot.»

Il·lustració d’E. Garcia Lledó per a una de les escenes de l’explicació de la falla dins del Llibret Explicatiu de la falla R. Argentina de l’any 2000. (Arxiu Falla R. Argentina)

60 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 61

8| Materials i estètica dels ninots. Al llarg de la història de les falles hem pogut comprovar una continua evolució en la confecció dels ninots de falla. L’interés per aconseguir millor qualitat estètica i artística provocarà la recerca constant de materials més mal·leables per a la construcció dels cadafals així com l’ús de tècniques pictòriques i escultòriques que complisquen amb l’objectiu d’aconseguir una major definició i un millor acabat. Dins del catàleg del ninots indultats de les falles de Xàtiva trobem diverses tècniques escultòriques usades per a la realització del ninot que ens serveixen per a estudiar la constant evolució de les figures. Aquestes tècniques de modelatge sempre estaran condicionades pels materials utilitzats tant si es realitza de manera directa com indirecta. El cartó ha estat la matèria prima per excel·lència en la confecció del ninot al llarg dels anys, degut a la seua mal·leabilitat i facilitat de modelatge amés de ser econòmic. La cera i les teles, emprats abans que el cartó, i el polièster i el poliestiré, usats més recentment, hi són altres. I és que cal dir, que els materials sempre han anat units a l’evolució industrial i l’aparició de materials per a la confecció de productes quotidians — la persistent aparició de productes derivats del petroli, és un clar exemple—, així com altres productes utilitzats a les belles arts. Per tal d’entendre l’aspecte estètic dels ninots, cal tindre coneixement de les tècniques i materials usats a la confecció d’aquestos atès que així ens podem posar en el moment en què foren confeccionats i comprendre les limitacions que l’artista faller va tindre. LA CERA Dos dels ninots catalogats «Jugador de truc» (1936) i «El Abuelo i net» (1943 i 1944) van utilitzar aquest material per a la confecció de la cara i les mans. La resta del ninot era abellit amb peces de

62 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

roba, estant farcit d’una estructura amb palla o arpillera. Per als peus s’utilitzava calçat en desús. El modelatge de la cera consistia en primer lloc realitzar la figura en fang del bust i després obtindre un buidatge d’escaiola tallat en dues o més peces. La cera es calfava al bany de maria i li s’afegia una xicoteta porció de carmí per adonar-li una lleugera tonalitat roja. Quan estava completament fluida, s’introduïa en el motle fentlo rodar per a què es repartira de manera homogènia sobre tota la superfície interna fins que es solidificara. Després es creaven noves capes reforçant la cera amb fines capes de gasa o amb escaiola per a dotar-la de major consistència. Finalment es retirava el motle, retocant les imperfeccions, llevant-li les rebaves i acabant-lo amb colors a l’oli. A aquestos caps de cera li s’afeixen determinats guarniments com ulls de vidre, dentadures postisses, monyos i tot tipus d’adreços per a fer una representació més real. Importada d’Itàlia a partir del segle xv , la cera en un primer moment va ser utilitzada per a la realització de màscares de difunts que es col·locaven com a remembrança a les cases. Als següents segles, els artesans valencians, empraven la cera per a confeccionar peces amb motius religiosos. Serà l’any 1863, quan Antonio Cortina es convertirà en el precursor de l’ús d’aquest material per a la confecció de cares i mans dels ninots de falla, aportant noves expressions que fins el moment eren inèdites. La utilització de la cera a les falles reemplaçarà a les caretes de cartó61.

«VESTIR» AMB CARTÓ Molt probablement aquestos ninots amb cames i mans de cera sofriren una evolució en el seu cos, passant d’un farcit de palla o arpillera a una armadura realitzada amb cartó, semblant a la dels joguets de cartó de l’època62. Arriba un moment on tot el ninot estarà confeccionat amb cartó, incluides les mans i els caps. Però no pensem que hi eren d’una mateixa peça sinó que aquestos maniquins es podien conformar depenent de la figura humana que es volia plasmar. Al mercat existien diversos tipus de peces, a un cos de cartó —que podia ser d’un home gros, d’un home prim, d’una dona grossa, d’una dona prima...— li s’afegien unes cames i mans de distintes posicions així com el cap que més encaixara al personatge de l’escena a simular. Cas de representar a una persona coneguda l’artista faller o algun escultor col·laborador moldejava expressament un rostre per al ninot. Cal dir que molts artistes adquirien aquestos maniquins fraccionats a través de persones especialitzades que es dedicaven exclusivament a subministrar peces de cartó. A Xàtiva era coneguda la senyora Pepa, qui vivia prop de la plaça de Sant Jordi, que amb una dotzena de motles, feia peces per a tots els artistes fallers de la ciutat.63 Com hem vist, hi havia multitud de combinacions a realitzar amb aquestes peces de cartó «prefabricat», però aquest cos confeccionat era com una persona nua, calia «vestir-lo» d’acord

61 Colomina, A: La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració, CEIC Alfons el Vell – JLF de Gandia – A. C. Premi Iaraní, Gandia, 2006, pp. 38-42. 62 Des dels darrers anys del segle xix fins els anys quaranta del xx, la fabricació de nines i joguets es solia fer amb cartó a partir de diferents motles, usant en un primer moment un molí per a pastar el cartó mogut per la força animal. Després, la tècnica de la pasta de paper donaria pas al cartó premsat, sen una aplicació més còmoda i ràpida, anomenant-se «Gacha». Després de la Guerra Civil, el cartó aniria donant pas al plàstic, que va permetre moltes formes de variats colors prèviament creats en motles. 63 Quilis Ródenas, J: «José Camarasa, artista faller dels anys quaranta», El verí del Foc, núm. 3, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, p. 77.

El Verí del Foc 63

J. Martínez Mollà retocant ninots, realitzats amb la tècnica de vestir el cartó, de la falla del Raval de 1960 que duia per lema «Quin pato de fira» . (Arxiu Martínez Mollà)

amb la critica o temàtica a realitzar. Amb cartó mullat amb aigua i cola es començava a vestir el maniquí afegint-li una jaqueta, amb les seues solapes i arrugues, o una simple samarreta, amb el coll i les mànegues, per exemple. La facilitat per adquirir el cos contrarestava amb la laboriositat i dificultat per «vestir-los». Finalment es feia una passada de massilla, s’escatava i es pintava. Aquesta tècnica va estar utilitzada durant els anys cinquanta i començaments dels seixanta, tenint clars exemples en els primers ninots indultats a la cavalcada fallera. «La dona troglodita» (1961) de J. Martínez Mollà o «l’Home major» (1962) de Antoni Grau i Tomàs són clars exemples de l’ús d’aquesta tècnica de manipulació del cartó. Al primer li va estar afegit el vestit de primitiu tenint com a base el cos d’una dona grossa. Seguint la trajectòria de Martínez Mollà, hem pogut comprovar que durant aquestos anys va utilitzar aquest ma-

niquí en diversos cadafals plantats a Xàtiva i a València sent aquesta dona una banyista o una mestressa de casa en altres monuments64. Del ninot que representa un vell amb garrot podem presenciar les arrugues de la jaqueta que en un primer moment semblen de tela, veient la gran mal·leabilitat del cartó. I és que el cartó sempre ha suposat un dels materials més importants en la fabricació de qualsevol tipus de representació efímera. Com a suport en la producció directa de qualsevol tipus de màscares o figures funciona perfectament. Des dels seus inicis, la construcció de falles ha sabut explotar les qualitats del cartó, amb l’ajuda de pastetes o l’engrut —pasta elaborada amb la mescla equilibrada d’aigua i farina— com a mitjà adhesiu. Durant el barroc valencià, amb l’arquitectura efímera, es realitzen enginyoses construccions en tot tipus de manifestacions festives,

64 D. D. A. A: Martínez Mollà, escultor de falles, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000.

64 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

fent-ne ús del cartó. Exemple clar d’aquestes manifestacions és la construcció del Colós de Rodes que, amb les seues cames obertes i recolzat sobre dos penyals, es presentava con un arc triomfal per on transcorria la Gran Processó. Tenia una alçària de setze metres i va estar realitzat amb l’ajuda de cartó i fusta. Açò ocorria el 1797, amb motiu de les festes celebrades per a la beatificació del Patriarca Ribera.65 LA REPRODUCCIÓ UNIFICADA DE CARTÓ Degut a les extraordinàries peculiaritats del cartó amb la seua ductilitat durant el seu maneig i la seua relativa tenacitat i duresa una vegada sec, fa que els artistes fallers facen ús d’ell durant els anys quaranta i cinquanta, i estiguen contínuament recercant noves formes i tècniques en la manipulació d’aquest material. La tècnica que revoluciona els obradors dels artesans és la reproducció integra de la figura fallera, sense distincions de cap tipus en els seus components. Açò comportarà una producció més homogènia i simplificarà enormement el treball. L’artífex d’aquest modelatge complet del ninot serà l’artista Juan Huerta Gasset l’any 195366, fet que fa que les falles canvien radicalment en el procés constructiu de les falles així com una nova etapa estilística en el món de l’art faller. Huerta va reproduir íntegrament en cartó el ninot d’un bomber per a la falla dels carrers Arxiuduc Carles – Xiva, reiterant l’experiència l’any 1955 en diversos ninots de la falla José Antonio – Duc de Calàbria i amb el ninot indultat de 1956 «Família de turistes indis» per a la falla de José José Antonio – Duc de Calàbria.

Aquesta nova tècnica tindrà una lenta consolidació i expansió en tots els tallers d’artistes fallers, convivint amb el «vestir» directament el cartó. A l’actualitat, té un ús molt freqüent. Respecte al catàleg de ninots indultats de Xàtiva, hem de dir que ha estat usada en la majoria de les figures i grups premiades. Les primeres apareixen a finals dels anys seixanta, sent el primer el ninot de la plaça d’Enríquez «el corb» (1966) que va ser el remat del cadafal. Després, des de l’any 1971 fins el 2007, trenta set han estat els ninots premiats realitzats amb aquesta tècnica, tal i com poguem veure a les butlletes individuals del catàleg. I és que hem de fer ressò, a què el fet de tindre uns motles d’escaiola, fa que una determinada figura poguera ser repetida tantes vegades com el motle aguante, sent la còpia fidel a la primera reproducció. Aquesta tècnica repercuteix a l’apartat econòmic d’un taller de falles atès que els costos de cada fase de construcció es veuen afectats, augmentant els cost en el modelatge i buidatge, i disminuint en el muntatge final. Amés es pot reutilitzar un ninot en diverses falles i en distints exercicis. Amb el temps, aquest fenomen va més enllà i els artistes fallers començaven a comercialitzar les seues peces de cartó, venent remats de falla, figures de base o elements ornamentals, inclús es té en compte l’opció d’intercanviar-los. Amb tot açò, a un taller li produeix una reducció de temps i costos en la construcció d’un monument faller, llevat del primer any que es produeix la inversió modelant la figura en fang o poliestiré.67 Tot aquest fenomen ha rebut el malnom de «refregit». Antoni Colomina, defineix aquesta realitat com «la utilització una vegada i altra de ninots

65 Colomina, A: op. cit, pp. 42-43. 66 D.D. A.A, L’indult del foc. Catàleg raonat de la Col·lecció de Ninots Indultats del Museu Faller. Volum I (1934 – 1962), Ajuntament de València, València, 2002, pp. 220 – 225. 67 Baldoví A: «El refregit a les falles de Xàtiva», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 106.

El Verí del Foc 65

Figures llestes per a ser donades de panet a l’obrador dels artistes fallers Venancio Cimas i Juanjo Armengol. Estan realitzades mitjançant la reproducció de cartó a partir d’un motle d’escaiola. (Arxiu RT)

aparentment idèntics a causa de la impossibilitat artística de fer monuments completament originals conforme al pressupost acordat entre l’artista faller i la gran majoria de comissions».68 A Xàtiva, gràcies a l’aparició de la tècnica del «refregit» hem pogut veure grans obres efímeres. Els artistes locals l’han utilitzat durant molts anys aconseguint obres espectaculars i grans premis. Han importat des del cap-i-casal remats de falla de la secció especial —alguns guanyadors del primer premi—, plantant-los a les places i carrers de la nostra ciutat, amb altres composicions i acoblant-se als pressupostos signats amb les comissions. Només hem de repassar el llistat de primers premis dels cadafals fallers de Xàtiva i veurem que des de l’any 1978 cap ací, el 95% han estat reproduccions parcials de falles fetes amb anterioritat. Com hem comentat, amb els ninots guardonats amb el premi ocorre el mateix, indultant-se composicions que ho han estat també en altres po68 Colomina Subiela, A: op. cit., p 68.

blacions demostrant la qualitat de les peces. Un dels casos més clars és la figura de «El violinista i els seus gossos» que ha estat indultat a València pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers (1982), a Gandia (1983), a Cullera (1984) i a Xàtiva (1984). Inclús peces indultades al cap-i-casal, han sigut després premiades a Xàtiva com el cas del «Tabaleter i Dolçainer» (1977), «El palleter» (1980) o «la Fallera Major» (2004). A les bases del concurs, en algun moment es va tindre que afegir que un ninot indultat a València no podia ser indultat a Xàtiva, i mostra d’açò, el 1987, la figura que anava a ser indultada no va poder ser i es va declarar desert el concurs. Del cartó, només queda afegir el procés de realització. A partir del motle d’escaiola, una vegada tenim el motle d’escaiola o polièster, comença el procés de «tirar de cartó», que consisteix en omplir amb fines capes el motle amb l’ajuda de l’engrut, que mullarà el cartó fent d’adhesiu, premsant-lo en tot moment. Les distintes capes

66 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Dolçainer i Tabeleter» , primera figura realitzada amb poliéster, signada per Martínez Mollà per a la falla del Pilar de València, indultada del foc l’any 1977. A la dreta, reproducció de cartó, guardonada amb l’indult del foc l’any 1978 i pertanyent al cadafal plantat a la falla del Raval per Manolo Blanco . (Arxiu Martínez Mollà / Arxiu MB)

—dues, tres o quatre segons grandària i dificultat del motle i de la duresa que li es vol donar a la peça— es deixaran assecar i s’extraurà la peça del motle amb molta cura. Després es construirà una xicoteta estructura interna de fusta passant a ajuntar les distintes peces del ninot. Cal repassar la superfície i corregir les possibles irregularitats adherint fragments que han quedat solts i empaperant les juntes amb fines tires de paper o cartó fi. Ara és el torn de massillar zones que han perdut volum o afegint nous volums i detalls per a donar-li un altre aspecte al ninot. Caldrà donar-li una emprimació per a fer més llisa i menys porosa la superfície amés de proporcionar un fons adequat per a estendre les capes de pintura, utilitzant-se en aquesta tasca l’anomenat «panet» solent-se donar tres capes d’aquest producte. Abans de la pintura vindrà la laboriosa escatada de la peça.

EL POLIÉSTER A la dècada dels anys setanta comença a introduir-se en la confecció de peces de falla un nou material. Es tracta de la fibra de vidre i resina de polièster. Els primers ninots reproduïts amb polièster, seguint un procés constructiu semblant al del cartó, van ser els del grup «Dolçainer i Tabeleter» realitzat pel xativí Josep Martínez Mollà per a la falla del Pilar de València l’any 1977 i que va ser mereixedor de l’indult. Tot i que aquest material té un major cost, la seua resistència i el seu poc pes fa que siga ideal per a determinats treballs realitzats per l’artista faller. Carrosses, decorats i altres construccions duradores en el temps hi són construïdes amb polièster. També ninots i remats

El Verí del Foc 67

Respecte a l’ús del polièster als ninots indultats de les falles de Xàtiva, comentar que no tenim notícies d’aquest fet però puga ser que en alguna composició s’usara en algun ninot o determinats detalls i motlures. EL POLIESTIRÉ El darrer material introduït als tallers dels nostres artistes fallers ha estat el poliestirè expandit, l’anomenat popularment com suro blanc. Aquest material, subministrat amb blocs o làmines de distints grossors i densitats, va estar introduït durant els anys huitanta usant-lo per a la confecció de motlures o xicotets detalls escenogràfics del cadafal. Però és l’any 1984 quan Miguel Santaeulàlia confecciona per a la falla Bailén – Xàtiva del cap-i-casal el ninot «el fantasma de hisenda» que va estar modelat directament sobre làmines de poliestiré69.

Figura de «l’Auquer» en preocés, indultada del foc l’any 2009. Signada per Paco Roca, està completament realitzada amb poliestiré. (Arxiu Javi Lara)

de falles hi són confeccionats encara que no ha transcendit molt, sent el seu ús en casos excepcionals com ara per a exposicions o parts de la figura, com mans i caps, on li es vol donar major definició. El polièster també s’ha utilitzat en la confecció de motles substituint l’escaiola, aprofitant les qualitats de lleugeresa que fa més fàcil la seua manipulació. Només cal tindre en compte que les reproduccions produïdes a partir d’aquestos motles, han de ser també de fibra de vidre i resina de polièster o utilitzar una tècnica mixta — unes capes de cartó i altres de polièster— atès que aquest material no té la qualitat de ser transpirable i fa que el cartó no s’asseque.

Aquest material ens permet realitzar figures originals amb un cost econòmic i temporal de menor cost que les reproduccions indirectes. Es tracta de producció directa sobre el material mitjançant l’ús d’eines tèrmiques —taula talladora, buidadors o arcs— o d’eines tallants —cúters, raspalls, paper de vidre o serres—. Per obtindre un ninot amb el poliestiré, existeixen dues formes de elaboració segons la grandària i format de la figura. Si es tracta d’un ninot de base o xicotetes figures, l’execució es fa directament sobre el bloc de suro, tallantlo i donant-li la forma desitjada a partir d’un dibuix o esbós. Si el ninot es una figura de remat, de considerables dimensions, es realitzarà en primer lloc de forma indirecta. Sobre una maqueta modelada amb fang, suro o plastilina se realitza un seccionament equidistant de plànols horitzontals. A questa obtenció de seccions —perímetres de la figura— s’ha anat realitzant de forma física, agafant la maqueta

69 Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. II, Ajuntament de València, València, 2003, p. 63-64.

68 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

i tallant-la. Aquestes seccions es calquen a un paper de material transparent i, amb l’ús d’un projector, materialitzem aquestos contorns sobre la placa de poliestiré, posant-los a l’escala que es vol realitzar la figura. Només quedarà calcar les línies amb retolador, posant la placa de forma que ens faça estalviar material i numerant en tot moment les diverses peces. Hui en dia, amb les noves tecnologies, tot aquest procés varia considerablement. L’obtenció dels contorns es fa mitjançant l’ús d’un escàner tridimensional que capta massivament punts pertanyents a la superfície de la figura i amb l’ús d’un programa informàtic s’elabora un model digital del ninot, és adir, una maqueta digital. Aquesta maqueta pot ser seccionada de forma instantània amb uns paràmetres establerts per l’usuari. Una vegada obtenim els contorns, aquestos són enviats a una màquina termo – talladora bidimensional, que s’encarrega de donar-li forma a la peça de manera precisa i neta. De les dues formes, arribem al moment de muntar la figura, amuntonant cadascuna de les peces numerades, ajuntant-les amb l’ajuda d’espuma de poliuretà. Ara és el moment de donar-li forma a una superfície escalonada amb l’ajuda de distints talladors i escatadors. Finalment la peça rep una base de cartó fi, seguint amb el procediment tradicional en la confecció de ninots. Cal afegir, que amb l’ús del suro blanc, s’ha produït una certa reproducció en sèrie de figures, fenomen semblant al «refregit» de cartó, atès que amb els avanços tecnològics, es pot reproduir il·limitadament donant-nos la possibilitat d’un canvi de dimensions en la reproducció. Aquest tècnica, establerta totalment en la producció fallera, ha sigut motiu d’ús en els darrers ninots indultats de la nostra ciutat. El ninot «Tricki Lucke» dels artistes Juan José Armengol i Venancio Cimas, indultat l’any 2008 de la falla J. R. Jiménez, ha estat modelat integrament

amb cartó. Li han seguit «L’auquer» de Paco Roca per a la falla R. Argentina i «Tot fira» de Manuel J. Blanco per a la falla Benlloch – Alexandre vi. Aquesta darrera composició porta la figura d’una fallera, exemple clar de les reproduccions de suro amb l’ús de la informàtica, ja que hem pogut veure aquesta figura en diversos remats de falla amb mides superiors. ESTUDI ESTÈTIC El resultat global del Catàleg de ninots indultats ens presenta una gran diversitat estètica. Veiem com la forma escultòrica, pictòrica, compositiva i social de les figures sofreix una evolució en el temps condicionada principalment pels materials emprats en la seua elaboració i principalment per l’estructura del premi del ninot i de les seues bases i regles del concurs. Altres factors han estat l’entorn polític i social amb les conseqüències derivades de cada època. Dependent dels materials usats, la figura tindrà un determinat acabat i aspecte estètic. Ho podem comprovar amb els primers indults, que amb l’ús de la cera i roba, l’aspecte estètic va condicionat amb la qualitat dels rostres i l’encertada indumentària tractant de mostrar similituds de la vida real escenificant aspectes quotidians i tradicionals. La forma del concurs ha estat molt influent en l’aspecte estètic dels ninots. El format de la cavalcada ha condicionat que els ninots atengueren una única figura sense conformar cap escenificació, valorant la qualitat escultòrica i pictòrica. Ja en el format d’exposició, l’estètica dels ninots ha estat principalment condicionada per les bases del concurs al millor ninot. En un primer moment, con veurem al següent apartat, la figura havia d’estar confeccionada en un mateix motle mentre que a partir dels anys noranta ja es podien utilitzar diversos motles

El Verí del Foc 69

L’aparició de nous materials i el canvi als estatuts en poder participar amb composicions extretes de distints motles ha fet que l’exposició guanye en qaulitat. A la imatgem detall del ninot indultat l’any 2008. (Arxiu Jorge Sánchez)

i figures, que amb l’ajuda d’escenografia, es conformen grups estèticament millors. Dins de l’estètica dels ninots i dels materials emprats, hem cregut extraure diverses estadístiques de tot allò que hem comentat. Respecte als materials usats hem de dir que prop del 78% dels ninots han usat la reproducció directa del cartó mentre que el 10% han estat vestits directament de cartó. L’ús de la cera es redueix al 6%, al estar en una època on comença el desús d’aquesta amés de no haver-hi

indult del foc durant l’època on s’utilitza habitualment70. Només, el 6% dels ninots han estat confeccionats amb poliestiré, tècnica que va en augment. Les directrius marcades en les bases dels ninots van condicionar l’ús d’un sol motle, sent premiat trenta tres vegades mentre que la composició de figures ho ha estat en divuit ocasions. L’ús d’un sols motle no vol dir que hi haguera només una figura sinó que del mateix aparegueren diverses.

70 Recordem que a Xàtiva no hi ha indult del foc oficial des de l’any 1946 fins 1960.

70 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 71

9| El premi del ninot La designació del ninot indultat, indubtablement, va lligada a un concurs faller per tal de dignar les millors figures d’una determinada mostra. Al llarg de la història fallera de la nostra ciutat han esdevingut els estatuts fallers de l’ens que aglutina a les falles socarrades, com és la Junta Local Fallera. En aquestos estatuts i junt la publicació anual d’unes bases de concursos, són el lloc on s’han marcat les pautes del concurs del millor ninot de falles i del ninot indultat. Set congressos fallers s’han constituït per tal de modificar els articles de la carta magna dels fallers xativins i que han produït canvis significatius en el concurs per l’indult del foc. De l’època dels primers indults així com de la cavalcada del ninot no hem trobat dades de les bases del concurs ni de les reglamentacions eixides del 1r i 2n congrés faller. Però entenem que la participació per part de les comissions era de caràcter obligatori i que calia presentar un únic ninot sense restriccions de cap tipus com ara de dimensions. Al 3r congrés del 23 de novembre de 1981, es van constituir uns nous estatuts. Sobre l’exposició del ninot, l’article 16, ens diu: «Se establece con carácter obligatorio, la presentación de UN NINOT por parte de las Comisiones Falleras, para la formación de la citada exposición. En ésta no podrán presentarse grupos que no formen parte de un mismo molde, así como los premiados en años anteriores en la Exposición de Valencia. La elección del NINOT INDULTAT, será efectuada por el Jurado elegido, por el Presidente de la Junta Local Fallera. En las mismas condiciones, serán presentados NINOTS, por las fallas infantiles. Con los NINOTS INDULTATS, cada año, se procederá a la creación de un museo fallero».

72 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Destacar arran aquest article dos aspectes importants en l’esdevindre del concurs. Per una part, les figures han de pertànyer a un mateix motle i per una altra que no tenia que estar premiat a València. Respecte a aquesta darrera directriu hem de fer referència a una anècdota i a una incidència durant aquest període. L’any 1980, era indultada la figura del «Palleter», signada per Antoni Grau per a la falla del Mercat. Aquesta figura era una reproducció de la ja indultada a València anys anteriors. D’acord amb aquesta normativa, iniciada per a les falles de 1981, aquest ninot no podia haver estat premiat. El cas és que a l’apartat de Bunyolades Falleres de la Veu de Xàtiva, abans d’inaugurarse l’exposició de 1982 es recalcava: «Com que el divendres s’obri l’exposició del ninot —els posaran a tots?—, alguns fallers ens han demanat que recordem al jurat allò de que ninot premiat a València no ho pot ser ací, no vaja a ser que torne algun «palleter». Dit queda.»71 Amb aquesta puntualització es començava una sèrie d’escrits entre l’artista faller Antoni Grau, qui va escriure sota el pseudònim de Altre Faller Socarrat i un lector. A l’apartat Parlem tots, escrivia Grau: «...Havent llegit en la secció anomenada «Bunyolades falleres» del nombre 12 de LA VEU DE XÀTIVA, un paràgraf que m’ha cridat l’atenció per quan veig en ell una desinformació total sobre la qüestió, passe a comentar-ho: Es parla (entre altra molta borumballa que el faller socarrat ens arrea per a omplir la quota de línies) de l’exposició del ninot i, més concretament, ens recorda una norma que regula que qualsevol ninot premiat a l’exposició de València no 71 LVX, 2 de març de 1982, p. 14. 72 LVX, 9 de març de 1982, p. 2.

ho pot ser ací. I de final posa: «...no vaja a ser que torne algun “palleter”». I jo me pregunte:¿És que alguna vegada un ninot palleter (sense cometes) premiat a València, ha segur després presentat a Xàtiva? Si el faller socarrat creu que si, l’aconselle que vaga a l’oculista o menge cervellets de canari. A l’any 1980, si es per ahí per on van els tirs, es presentà un ninot palleter a l’exposició local, més ningú pot dir, perquè no ho pot provar, que aquesta mateixa imatge haguera estat a una exposició a la capital, i molt menys, premiada. On realment vull profunditzar és en el fet que s’escriguen coses basades en suposances molt personals o en remors via mala llet, que ens obliguen a pensar en una mala fe d’autor més que en una tasca amena i informativa. Crec que aquest no és el camí, perquè si no intencionadament, si de retruc, el faller socarrat dona a entendre una mala imatge de les persones a les que fa al· lusió, persones que diàriament treballen lo seu per mantenir-la. No crec que al faller socarrat li agradara amollaren ací els supòsits sobre ell que no podem provar per no trobar el seu reflex en la realitat. Si no hi ha què parlar, el millor és callar. Avant i a superar-se».72 Al següent dimarts, un lector contestava aquesta carta, duent per títol «Algo sobre el palleter»: «Después de haber leído la carta «No a les bunyolades», aparecida en esta sección, que hacía referencia a un muñeco de fallas

El Verí del Foc 73

Figura del «Palleter», ninot indultat l’any 1980, signat per Antoni Grau per a la falla del Mercat i que va ser motiu de polèmica al setmanari La Veu de Xàtiva durant març de l’any 1980. (Arxiu Júlia Baldrés)

titulado «el palleter» y que por casualidad pude ver en una exposición de motivos falleros inaugurada en el centro cultural de San Ramón Bonhivern de esta ciudad, puedo afirmar que el citado muñeco, salido del mismo molde aunque con otro color se encuentra también expuesto en una vitrina del mueso fallero de Valencia, provisionalmente situado en el edificio de la antigua prisión de Monteolivete. Si bien no puedo precisar el año en que fue premiado, sí creo recordar que fue realizado por el artista Angel Azpeitia...»73 Aquesta anècdota ens dóna a entendre la importància que li se va donar a aquesta normativa. Pel que respecta a la incidència, es l’ocorreguda el 1987 que va desencadenar en deixar desert el premi i indult del ninot en aquell exercici. La comissió fallera del Raval va presentar un ninot, signat per Paco Roca, que 73 LVX, 16 de març de 1982, p. 2.

representava a un home i una dona sobre un cavall, sent una reproducció del ninot indultat a València l’any 1981 «No canvies senda vella per novella» de Julian Puche per a la falla de Espartero – Ramón y Cajal. Dues comissions van presentar cartes adreçades a la Junta Local Fallera per a denunciar aquest fet. La falla de Sant Feliu deia: «La present és per a comunicar-los que aquesta comissió es veu amb l’obligació de sol·licitar aclaracions a la presentació d’un ninot en la exposició del ninot el qual segons el reglament per el que ens regim no havia d’haver estat presentat a dita exposició. El citat ninot estava format per un cavall i un home i una dona damunt d’ell. Aquest ninot en qüestió està exposat a València al Museu Faller, per tant vol dir que ha guanyat un premi en anys anteriors i ha sigut indultat.

74 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Per dit motiu i segons l’article 16 dels nostres estatuts dit ninot no es pot presentar a la citada exposició.»74 Igualment, la falla República Argentina remetia la següent carta: «Adjunto a la presente le remitimos fotocopia del NINOT, premiado en la Exposición de Valencia del año 1981, cuyo ninot ha sido presentado este año, en la Exposición de esta JUNTA LOCAL FALLERA, con el Nº 12.- y que según los Estatutos Internos de la Junta Local Fallera que Vd. Preside, y en Articulo 16º que trata sobre EXPOSICIÓN DEL NINOT, determina que ningún ninot que haya sido premiado en la Exposición de Valencia, podrá presentarse en la exposición de esta Junta Local Fallera. En la confianza de que sabrá tomar la decisión más conveniente, sobre lo anteriormente expuesto, aprovechamos la presente para saludarle atentamente.»75 Degut a aquestes cartes y en compliment dels estatuts, la Junta Local Fallera es va veure forçada a prendre una determinació al present. El més lògic haguera sigut desqualificar el ninot i premiar a un dels restants, però sembla que el jurat qualificador del premi del ninot va prendre la decisió de premiar aquest ninot de la falla del Raval, i el dia dels premis el president nat de la Junta Local Fallera es va veure obligat a declarar desert el premi del Ninot. Aquesta decisió està contemplada a l’acta de constitució i fallo del jurat qualificador de l’exercici de 1986/1987, datat el 16 de març: «...Antes de proceder a la apertura de los sobres del Fallo de los diferentes jurados

el Sr. secretario da apertura de tres cartas recibidas de distintas Comisiones Falleras procediendo a la primera de la Comisión Falla R. Argentina, Falla Sant Feliu, Falla del Raval, IMPUGNANDO, los NINOTS, presentados en la Exposición de ésta Junta Local Fallera, Ninot premiado en la Exposición de Valencia del año 1981 y que según los Estatutos Internos de la Junta Local Fallera, y en el Artículo 16º que trata sobre Exposición del Ninot. El Sr. Presidente Nato de esta Junta Local Fallera tomó la decisión de que quede desierto los premios del Ninot de las Fallas Mayores...»76 Aquestes normes van estar vigents fins les falles de 1989, ja que al 4t congrés, finalitzat el 25 d’abril de 1990, l’article de l’exposició del ninot, el 18é, presentava canvis importants respecte a la normativa anterior: «S’estableix, amb caràcter obligatori, la presentació d’un Ninot per part de les comissions falleres per a la formació de l’esmentada exposició. A aquesta exposició, podran presentar-se ninots o grups, d’un o varis motles, que formen part d’una mateixa escena i com a tal aparega en el monument faller. Aquest ninot o grup no haurà d’haver estat premiat en anys anteriors. En les mateixes condicions seran presentats els ninots o grups per les falles infantils. El jurat qualificador serà designat únicament i exclusivament pel president de la Junta Local Fallera.

74 Datada el 14 de març de 1987 i signada pel president Lluís A. Pardo Simón. AJLF, Caixa 18, Apartat 7.12. 75 Datada el 9 de març de 1987 i signada pel president José Barberà Gozalbez. AJLF, Caixa 18, Apartat 7.12. 76 AJLF, Caixa 18, Apartat 7.12.

El Verí del Foc 75

Figura de la falla del Raval, signada per Paco Roca, teòricament guanyadora de l’edició de l’any 1987, però que al ser una reproducció d’un ninot indultat a València i davant unes al·legacions, es va impugnar el concurs declrant desert el premi del ninot. (Arxiu PR)

S’atorgaran tres premis a aquestos ninots o grups que aconseguisquen major puntuació, donant-se la categoria de ninot indultat al primer premi. Les mateixes condicions regiran la concessió de premis a les falles infantils. Els conceptes de puntuació que caldrà tenir en compte pel jurat qualificador seran els següents: - Expressivitat del ninot o grup - Modelat i acabat - Pintura El jurat qualificador haurà d’emetre el seu criteri amb vint-i-quatre hores d’antelació a l’obertura al públic d’aquesta exposició, havent firmat en aquest termini les actes corresponents, entenent que els premis no es faran públics fins el dia de

l’entrega d’aquestos, amb la finalitat de què en cada ninot figure el rètol de la falla corresponent. La Junta Local Fallera proposarà davant l’excel·lentíssim Ajuntament la creació d’un museu faller. Aquest museu es nodrirà amb els ninots indultats que fins la data hagueren, a més a més, d’aquells que des de l’aprovació del present estatut aconseguiren els esmentats guardons, essent de caràcter obligatori la cessió d’aquestos ninots indultats, per part de les comissions, a aquest museu». En definitiva, des d’aquell any ja es podien presentar distintes figures formant un grup i que no es penalitzava el haver estar premiat al capi-casal. També hi havia un canvi important a l’exposició atès que els ninots portaven el nom de la comissió que l’havia presentat. Aquesta normativa durarà fins l’any 1997, atès que al

76 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Fins l’any 1990 el visitant de l’exposició del ninot desconeixia el nom de la falla de cada figura. Després es va posar el nom de la comissió però serà l’any 1996 on el fallo del jurat es fa abans de la inauguració de l’exposició. (Arxiu Jorge Sánchez)

congrés de 1991, on apareixen les seccions a les falles de Xàtiva, no hi ha canvis al concurs de ninots.

guració de l’exposició del ninot, amb la finalitat que en cada ninot o grup figure el rètol de la falla corresponent.

El congrés de 1997serà el que introduisca més canvis en la normativa de l’exposició del ninot. Els canvis són:

Aquest darrer canvi ja es va realitzar dos anys abans d’aquesta aprovació atès que als anys 1996 i 1997 el fallo del jurat es va fer públic el dia de la inauguració.

- S’atorguen quatre premis, un per al millor de cada secció. El jurat triarà entre els quatre ninots premiats el que considere el millor, i se li atorgarà el Premi al Millor Ninot de Xàtiva i Ninot Indultat. - Els conceptes de puntuació que caldrà tenir en compte el jurat passa de tres a quatre, separant-se el modelatge i l’acabament, quedant els quatre apartats a puntuar en EXPRESSIVITAT ARTÍSTICA DEL NINOT O GRUP, MODELATGE, ACABAMENT i PINTURA. - Els premis es faran públics el dia de la inau-

A l’any 2000, una modificació puntual va ser introduïda a l’article referent als estatuts per la Comissió Permanent de Modificació dels Estatuts. Es va afegir un punt on s’estableixen unes mides obligatòries per als ninots presentats a aquesta exposició. Aquestes s’han de complir per part dels artistes en la realització dels ninots i en cas contrari estaran desqualificats per a optar als premis, i seran exposats amb un rètol identificatiu de desqualificació. Les mides, consensuades amb els artistes fallers de Xàtiva, poden ser modificades a les bases del concurs. Actualment són per als ninots grans d’alçària 240 cm, ample 150 cm i fons125 cm. Per als infantils són altu-

El Verí del Foc 77

ra 100 cm, ample i fons 70 cm. Aquesta mesura va estar presa principalment per motius d’espai de la sala de la Casa de la Cultura77. A l’edició de l’any 2000, aplicant la normativa, dos ninots de les falles grans va estar apercebuts de què incomplien les mides normatives i que tenien dotze hores per modificar o canviar el grup presentat. Les comissions de la falla J. R. Jiménez i de la falla Ferroviària van retallar la base i van poder participar en el concurs. No va córrer major sort el ninot infantil de la falla J. R. Jiménez qui va estar desqualificat per excedir en set centímetres l’altura màxima. A l’edició de 2008, aquesta normativa no va estar aplicada per part de la Junta Local Fallera. El jurat, coneixedor de què hi havia ninots que podrien sobrepassar les mides màximes, no va tindre en compte aquest punt de les bases i puntualitzant que era la Junta Local Fallera l’encarregada de penar les possibles irregularitats en les mides dels ninots. Al següent exercici la Junta Local Fallera va realitzar una sèrie de marcs amb les mides màximes reglamentàries on els ninots haurien de tindre cabuda dins d’aquestos, no deixant passar a les figures que ho incompleixen.

77 Tortosa Garcia, R: «Enguany els ninots de l’exposició hauran de complir unes mides», L’Aladroc. Revista d’Actualitat Fallera. Setembre 2000. núm. 10, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000, p. 35-37.

Gràcies al canvi a la normativa del concurs de ninots, passant de figures d’un sols motle a composició de diverses, es guanya en qualitat en la mostra. (Arxiu Paco Roca)

78 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

El Verí del Foc 79

10| Estadístiques Com a preàmbul al Catàleg dels ninots indultats, hem cregut convenient realitzar una sèrie d’estadístiques que podem extraure a partir dels ninots indultats de cada exercici. El primer estudi es respecte a la seua natura on hem extret diversos percentatges. La figura representativa d’un home ha estat la preferida ( 70 %), en contraposició de la dona exclusivament (10 %). Conformant un conjunt de distints gèneres ha conformat el 16 % del total mentre que l’ús d’animals, com a figura principal, ha sigut del 4%. Com a representació d’un personatge —del còmic, de la televisió, del cinema o literari— ha estat guardonat en cinc ocasions, representant el 10% de la mostra. El 65 % de les vegades s’ha utilitzat el ninot com a una persona anònima i prop del 22% com a personatge famós, tenint només quatre de les onze persones famoses mostrades vincles amb Xàtiva. Hem de fer ressò a l’estadística condicionada per la temàtica emprada en els ninots. Malauradament, en el moment de ser jutjat el ninot pel jurat del concurs, la majoria de les vegades l’apartat de la crítica ha estat despreocupat pels artistes i comissions, atès que s’ha presentat la figura sense cap indici al que es vol representar. També és cert que han hagut figures que no calia afegir-li cap explicació ni escenografia ja que per la forma i plasmació del moment s’aprecia allò que es vol criticar. Aquesta estadística, extreta de l’explicació de la falla plasmada al llibret corresponent, ens mostra que en vint-i-dues ocasions s’ha preocupat per una crítica de caràcter local (42 %) —tràfic, patrimoni, falles, fira, polítics...— . El 8 % ha representat situacions de caràcter autonòmic — el camp valencià i les seues dificultats principalment— i el mateix índex de percentatge s’ha mostrat una crítica de caràcter nacional — la crisi familiar o conflicte amb el penyal de Gibraltar entre d’altres—. La crisi del petroli representa la única crítica de caràcter mundial (2%). Crítiques d’aspecte genèric les que afecten a situacions i costums de les persones representen el 13% dels ninots indultats. Del 13% de les figures guardonades no disposem de dades relatives a la crítica. Seguidament parlarem dels guanyadors d’aquestos indults del foc. En un primer moment ho farem de les comissions falleres i finalment dels creadors de les figures com són els artistes fallers.

80 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Comissions falleres

Joan R. Jiménez | 9

República Argentina | 7

A pesar de ser fundada l’any 1974, aquesta comissió planta ininterrompudament falles des de 1979 a l’encreuat entre els carrers de l’Hort de l’Almúnia i el del Camí dels dos molins, abans de Juan Ramón Jiménez. Sempre ha estat preocupada pel cadafal faller i tot allò que l’envolta. A partir de 1988, any on celebra el desè aniversari, són innumerables els premis que ha obtingut a les posicions davanteres dels monuments fallers, destacant els primers premis els anys 1997, 2003 i 2004 a la secció especial i el 2002 a la secció segona.

La falla de l’Avinguda República Argentina (1965) és la falla referent a les falles de Xàtiva pels seu gran nombre de fallers així com per el èxits aconseguits en les distintes competicions falleres, destacant els seus vint-i-dos primers premis de la secció especial. Cal dir que aquestos primers premis sempre han estat obtinguts amb artistes locals: Antoni Grau, Manolo Blanco, Miguel A. G. Moracho, X. Herrero i Paco Roca.

Quant al premi del ninot, tres són els artistes que han conquerit el guardó amb aquesta comissió en tres èpoques diferents. Paco Roca n’obté quatre: «La Família» (1986), «Felip V» (1989), «El Quixot i Sanxo Panza» (1994) i «Els Pallassos» (1995). La relació amb l’artista xativí ha estat molt extensa plantant un total de huit falles, encara que mai ha pogut obtindre el primer premi del cadafal en falla gran. Els Germans Colomina debuten el 2002 a Xàtiva plantant en aquesta demarcació durant quatre anys seguits, aconseguint tres primers premis —dos a l’especial i un a la segona secció— amés del quatre indults del foc: «Siamesos a separar» (2002), «Els músics» (2003), «La fallera i els xiquets» (2004) i «El futur de la festa» (2005). El darrer indult és per al duet Armengol i Cimas l’any 2008 amb «Trickie Lucke», any que van obtindre el segon premi d’especial.

Els set indults del foc es mostren de manera repartida al llarg de la història de la falla. Antoni Grau n’aconsegueix dos: «El bomber» (1976) i «Margaret Tacher» (1985). Destacar la relació entre la comissió i aquest artista qui ha plantat durant dènou vegades en la demarcació. Moracho obté el seu únic indult del foc amb aquesta comissió. «El Quixot» (1991) és la figura eixida del taller de l’artista que signa durant cinc anys amb la comissió obtenint quatre primers premis. Una relació que fa anys pareixia impossible, Paco Roca i la falla República Argentina, s’ha convertit actualment en tot un èxit aconseguint cinc primers premis de la secció especial (2006-2010) i tres indults del foc: «Experiments» (2006), «Enganxat a internet» (2007) i «L’auquer» (2009).

El Verí del Foc 81

Tetuán - St. Francesc | 6

Espanyoleto | 5

Aquesta històrica falla del centre de la ciutat planta la seua primera falla el 1934, fent-ho de forma continuada des de1963. Quant als monuments fallers, la seua època d’esplendor es produeix durant la dècada dels anys seixanta amb els monuments signats per J. Martínez Mollà i Manolo Blanco, aconseguint sis primers premis.

Ubicada a la plaça que li dóna nom, es constitueix el 1960, tot i que ho fa de forma continuada des de 1966. És una falla activa en tot el que envolta a l’espectacle i la representació com ho demostren els innumerables premis de teatre, presentació i cavalcades.

El primer indult del foc l’aconsegueix J. Martínez Mollà l’any 1961 amb «La dona picapedra», any on es reprèn el concurs del millor ninot amb la cavalcada, repetint dos anys més tard amb «La núvia». El 1965, aquesta comissió veurà el debut de Manolo Blanco, que signarà el cadafal amb Esteve Arnau, fent-ho per la porta gran, atès que aconsegueixen el primer premi amb «Força o debilitat» amés del seu primer indult del foc amb «El pintor». No serà fins el 1974 quan torne a obtindre el màxim guardó del ninot amb «Home edat de pedra». Hauran de passar vint-i-tres anys, per a què la Falla Tetuan indulte una figura del foc de les mans de Manolo Blanco, tenint la sort la figura «Els germans Marx» (1997). L’artista socarrat signarà «Troglodites fallers» (2001), darrer indult d’aquesta comissió. Cal dir que la relació de Manolo Blanco i aquesta comissió és molt extensa, formant part de la mateixa com a faller i signant dèsset cadafals fallers destacant l’època 19641974 on planta durant onze anys seguits aconseguint tres primers premis i cinc segons premis.

També ha estat una comissió molt preocupada pels monuments fallers, sobretot a la segona part de la dècada dels anys huitanta i principis dels noranta amb l’artista faller Paco Roca, aleshores membre actiu d’aquesta comissió. Va realitzar nou falles seguides aconseguint dos primers premis i cinc segons premis. D’aquesta època s’obtenen dos indults del foc, sent «Reigs Mags» (1992) i «Tarzan» (1993). Però els primers indults del foc es produeixen a finals dels anys seixanta, una època que cal no desmerèixer on els cadafals fallers són signats pels artistes Antoni Grau, pare i fill, coincidint amb el final i principi de la tasca com a artista faller, respectivament. El primer indult serà «Pirata pata de palo» (1968), i li seguiran les figures de «Massiel» (1969) i «l’Agent Pardo» (1970). Durant aquesta època els cadafals són plantats al racó on s’hi troben ara els jocs infantils i que coincideixen amb una extensa relació entre els Grau i la comissió de la Falla de l’Espanyoleto sent de tretze anys, dividits en dues èpoques principalment.

82 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Verge del Carme | 4

Sant Jaume | 3

Aquesta falla ubicada al peculiar barri del Carme planta falla el 1962 amés del 1963 i 1965. Després, des de 1972 ho fa de forma continuada. Respecte als monuments fallers, cal dir que la comissió lluita pels màxims guardons d’una forma puntual, aconseguint diversos triomfs amb diversos artistes.

Junt la falla del Cid – Trinitat, és una de les falles fundacionals de la festa a la nostra ciutat, fet que es produeix l’any 1933. Aquesta comissió ha estat capaç de plantar falles durant els anys de la República, els anys de postguerra, alguns anys de la dècada dels cinquanta i fent-ho de manera continuada des de l’any 1972.

El seu primer any, amb Antoni Grau i Tomàs, aconseguirà el primer premi amés del seu primer ninot indultat «L’home vell». Quan el 1972 reprèn de forma continuada la seua activitat, aconseguirà un altre indult. En aquest cas J. Martínez Mollà signarà la figura del famós «boxejador Urtain», obtenint un segon premi en el cadafal, atès que va estar desmerescuda per tindre un carro de nadó autèntic. El 1973 amb Manolo Blanco aconseguirà el primer premi en el monument faller repetint triomf un any més tard amb Mario Lleonart. Però el tercer indult del foc per a aquesta comissió vindrà de les mans de l’artista de La Ribera, Eduard Guillem qui realitzarà la composició «Don Juan i Doña Inés» el 1977, durant el segon any que signa la falla. Ens tenim que remuntar ja a l’any 1990 quan s’indulte el motle «Grup de troglodites» realitzat per J. Lluis Terol sent l’artista que més anys seguits ha plantat en aquesta demarcació. Dels quatre anys plantats, tres van estar signats com el tàndem Paco i Lluís.

La plaça on s’instal·la el cadafal ha rebut diversos noms segons l’època sent nomenada com a Méndez Nuñez als anys de la II República, Mártires de la Revolución a l’etapa dictatorial i l’actual Sant Jaume. Els seus tres premis de l’indult del foc es produeixen de forma continuada corresponent-se als anys 1943, 1944 i 1945. El primer es correspon amb la figura de «El Abuelo» obra de José Garcia Tortosa «Vèrnia» repetint-se la figura l’any següent dins d’un cadafal signat per Pepico Castelló. El 1945, repetirà triomf amb una figura pertanyent al monument faller «Hui els artistes bufen alt» signat per la comissió. Aquest ninot, del què no tenim dades, és l’únic indult que no ha estat signat per un artista faller sent realitzat per la comissió, després d’haver intentat signar a un duet d’artistes i sent rebutjats per les seues altes prestacions econòmiques.

El Verí del Foc 83

Sant Jordi | 3

Raval | 3

Ubicada a la part alta de la ciutat, en aquesta plaça s’han plantat falles durant els anys quaranta, cinquanta i setanta de forma puntual, tenint datada com a primera falla la que duia per lema «Força Atòmica» de l’any 1946, plantada en tres llocs distints del barri, sent l’autor José Camarasa. El 1988, la comissió torna a veure la llum de forma continuada.

Ubicada a la plaça del pintor Tudela aquesta falla té els orígens amb la falla de la plaça de Sant Joan, qui ha plantat en diverses ubicacions del barri del Raval. La primer falla data de 1936, plantant esporàdicament a les diverses dècades de l’època de la dictadura, mantenint la seua temporalitat fins els nostres dies des de 1973.

A pesar de tindre el seu màxim esplendor durant els anys noranta i el començament del nou segle, hem de nomenar l’època dels anys cinquanta amb l’artista local Antoni Grau i Tomàs, aconseguint tres primers premis els anys 1951, 1955 i 1956, destacant per la seua monumentalitat «Tod per dinés» la famosa falla de les tallades de meló i el seu moviment. Amb Antoni Sáez obtenen el primer indult del foc amb la figura d’un «hippy» el 1973. No serà fins els 1998 quan s’obtinga el segon indult «La moto de la JLF», obra de Paco Roca, composició que pertany al cadafal «Xàtiva fallera» qui aconsegueix el premi de la millor falla de Xàtiva sent guanyadora del primer premi de la primera secció, posant la guinda a una relació entre aquesta artista i la comissió que aconsegueix en set anys sis primers premis de secció primera. El darrer indult es produeix el 1999, amb la figura «Família a la safa» obra de Manolo Blanco, qui aconseguirà en tres anys tres primers premis, dos de la màxima categoria (1999 i 2000) i un de la primera secció (2001).

Ha estat una falla que al llarg de la seua història ha estat constantment preocupada pel monument faller destacant tres èpoques amb tres artistes socarrats. La primera d’elles es produirà l’any 1960, on J. Martínez Mollà iniciarà la seua carrera com artista faller plantant «Quin pato de fira» en aquesta demarcació, aconseguint el primer premi. La segona època, serà la de Manolo Blanco i els seus èxits amb la falla del Raval. En sis anys, des de 1976 fins 1981, aconseguiran cinc primers premis i dos ninots indultats del foc: «Tabaleter i Dolçainer» (1978) i «Família de Porcs» (1979). És el resultat d’uns magnífics cadafals recordats per tothom amb un duel, any rere any, amb Antoni Grau i la falla República Argentina. La tercera de les èpoques correspondrà amb les falles fetes per Paco Roca a mitjans dels huitanta, on la comissió gaudirà de dos grans primers premis els anys 1986 i1987, amb la recordada falla del moro i la de les Tulipes. Un any més tard, Paco Roca aconseguirà l’indult del foc per a la comissió amb la figura de «Jaume I».

84 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Ferroviària | 3

Enríquez | 2

La falla de la Ferroviària, ubicada inicialment al pati de carruatges de l’estació de tren, inicia la seua trajectòria el 1974.

Aquesta desapareguda falla, va plantar la seua primera falla el 1934 continuant durant els següents dos anys. Durant els anys quaranta plantarà alguns anys sent la seua època de major continuïtat des de l’any 1966 fins el 1972, on finarà la seua activitat obrint les portes de la falla de Benlloch – Alexandre VI, dins del barri de Sant Pere, antigament nomenat com del mercat.

Tres han estat els indults del foc obtinguts per a aquesta comissió, estan signats per tres reconeguts artistes. El primer indult es produeix el 1975, amb la figura «El pastoret amb llauna» obra de Antoni Grau i Cros, qui només signarà aquesta falla i la de l’any 1992, darrera falla plantada a Xàtiva en la vida professional d’aquest artista. La figura «amb mocador roig i fava a la mà» serà la premiada en l’edició de 1977. Aquesta que pertanyia a la única falla realitzada per Manolo Blanco per a aquesta demarcació.

Tot i que només s’han plantat catorze falles en aquesta peculiar plaça, els veïns han vist com s’ha aconseguit un primer premi de falla l’any 1948, amb el monument «les coles» així com dos figures guanyadores del premi del millor ninot.

Però si hem de parlar d’un artista en aquesta plaça, aquest es Andrés Martorell, qui signa de forma continuada huit falles, aconseguint l’indult del foc amb «Home sentat amb gos» de 1981. No tindrà molta sort amb els premis del monument aconseguint un segon premi el 1979, mereixedor del primer premi atès que va empatar amb la falla del Raval, però per antiguitat va guanyar aquesta última. Va ser una època de grans falles d’aquest reconegut artista suecà.

El primer premi es produeix amb la figura del «corb», que era el pardalot que coronava la falla, és a dir, era el remat de la falla, peça que no va fer valdre la seua condició de l’indult del foc. La falla duia per lema «El que no corre, vola» de Martínez Mollà sent plantada el 1966.

En el darrers anys, gràcies al seu potencial faller, ha estat lluitant pel màxim guardó de la secció especial amb falles signades per Toni Fornés i Xavier Herrero.

En aquesta estreta plaça desfilaren recordats artistes locals com Ramon Morell o José Camarasa, o el destacat artista de València, Antonio Fontelles.

El segon indult pertany a la figura de «l’Explorador» (1971) pertanyent a una de les dues falles que Blanco va plantar per a aquesta comissió.

El Verí del Foc 85

Molina - Claret | 2

Benlloch - Alexandre VI | 2

La comissió del barri de la Cardinxa ve desenvolupant la festa fallera des de 1977. És una falla preocupada per la competició de qualsevol concurs faller, destacant a les cavalcades i la presentació fallera. Mostra d’açò va estar la creació d’un grup de teatre, que ha realitzat importants representacions i aconseguint bons premis.

Aquesta falla es constitueix com a comissió el 1974, replegant altres manifestacions falleres sorgides durant èpoques passades en distintes ubicacions del barri de sant Pere. Ha estat un falla modesta durant els seus primers vint anys d’existència confiant la confecció del monument en les mans de Navarro i Olcina, i després amb els Germans Navarro, signant un total de dèsset cadafals.

A més a més, Molina – Claret sempre ha volgut potenciar el cadafal faller. A pesar de no competir per un premi de secció especial a la majoria de casos, ha optat per la vessant de l’enginy i gràcia, plantant monuments amb gran càrrega satírica, ideats des de dins del casal faller, gràcies a la contribució de Guillem Alborch i Ximo Roca amb falles signades principalment per Ramon Espuig, artista que ha plantat deu falles en aquesta demarcació. L’època d’èxits en premis de falla es produeix amb l’arribada de Manolo Blanco l’any 1982 on s’aconsegueix el primer premi de secció especial amb la famosa falla de la col. Un any més tard repeteix triomf amb la falla del xino, aconseguint també el primer indult del foc d’aquesta comissió amb la figura de «Parella de llauradors». El 1984, Manolo Blanco li donarà el segon indult amb «el violinista». Els darrers anys s’ha apostat per falles anomenades d’autor amb artistes com ara Ignacio Ferrando o les Germanes Luna.

Però l’activitat per excel·lència d’aquesta comissió és la confecció del llibre de falla, on des de començaments dels anys noranta, la gent de la comissió s’ha preocupat per mantenir un nivell extraordinari en cadascuna de les edicions aconseguint important premis a Xàtiva i a València, destacant el primer premi per a la promoció i ús del valencià de 1996, atorgat per la Conselleria d’Educació. Amb la contractació de Paco Roca, com artista faller, arriben els èxits en els premis de falla. El 1996, s’aconseguirà el primer premi de la secció tercera amés del primer indult d’aquesta comissió amb la figura «Tot a cent». Repetiran triomf del cadafals els dos següents anys. La preocupació pel monument faller durant els darrers cincs anys els reporta premis amb bons cadafals signats per P. Roca i, actualment, per Manuel Blanco Climent, destacant el segon indult del foc l’any 2010, amb la figura de la fallera que duu per lema «Tot Fira».

86 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

José Espejo | 1

Sant Feliu | 1

La falla nascuda pels veïns del carrer de la Corretgeria inicia la seua activitat l’any 1934, arribant a plantar tretze falles de manera puntual: 1934, 1935, 1936, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1951, 1952, 1956, 1957 i 1962.

A partir de 1974, aquesta comissió del barri que li dona nom, desenvolupa contínuament l’activitat fallera, però hem de recordar tres anys de la dècada dels seixanta on planta falles.

Els triomfs dels cadafals fallers li arriben els 1944 i 1945 de la mà de l’artista José Camarasa, artista local que més falles plante en aquesta demarcació. Aquest comissió és la que té l’honor d’aconseguir el primer indult de les falles de Xàtiva amb la figura del «Jugador de truc», obra de Antonio Royo, que pertanyia al cadafal «Partida de truc en l’horta», plantada a la plaça actual de Santa Tecla el 1936. Cal dir que amb la mateixa denominació existeix una comissió infantil que va plantar falla per primera vegada l’any 1933, plantant-ne altres de forma esporàdica durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta, destacant els primers premis infantils de 1947 i 1961 obra d’Antoni Grau. La primera duia per lema «El secret del molinet» i va ser guardonada amb el primer i segon premi, atès que va ser l’única falla infantil plantada aquell any.

Tres falles de Ramon Morell seran plantades en aquest barri, tenint com a recompensa el ninot indultat de l’any 1967, on el mateix artista es representa en forma de figura. La falla Sant Feliu sempre ha estat una comissió inquieta i interessada en el canvi amb la recerca de noves idees. Mostrà d’açò són els recordats monuments, signats per la comissió, plantats a finals dels setanta i començaments dels huitanta destacant «Un cert flaire» (1979) i «Estructures» (1985). A partir de la implantació de les seccions l’any 1992, aquesta comissió ha tingut clar que la seua secció era la segona, fet demostrat amb els primers premis obtinguts els anys 1994, 1995, 1997 i 1999 de la ma de Xavier Herrero, i el 2001, signat per Alfredo Bernat. També Armengol i Cimas guanyen el 2005, però a la secció tercera. Destacar de la falla de Sant Feliu, la seua preocupació pel llibret faller, realitzant acurades edicions, aconseguint el primer premi els 1999, 2000, 2001 i 2003.

El Verí del Foc 87

Mercat | 1

Jaume I | 1

Junt la comissió fallera de Tetuán – Sant Francesc, és la comissió que més falles ha plantat a la nostra ciutat amb un total de seixanta. Té els seus inicis l’any 1934 i planta falla de manera continua des de l’any 1967.

Aquesta desapareguda comissió, mostra la seua activitat fallera durant cinc anys, des de 1982 fins el 1986, tenint forta polèmica des del primer moment, atès que moltes comissions no van voler la seua creació, sobretot les falles limítrofes ja que els llevaven barri, encara que el rebuig també semblara tenir aspectes polítics i socials. Durant la curta duració va deixar mostres d’intent de renovació de la festa — com la normalització lingüística o la culturització de la festa—, enfrontantse en tot moment amb la Junta Local Fallera de l’època que gaudia d’una estabilitat estamental.

Durant molts anys ha estat un dels referents artístics de Xàtiva plantant molt bons monuments de les mans d’artistes locals principalment com ara Vèrnia, J. Castelló, F. Climent, A. Grau i Tomàs, J. Camarasa o R. Morell. Duran aquestes primeres dècades aconsegueix primers premis de falla els anys 1943, 1946, 1949, 1954 i 1957. Però l’època més recordada, on s’aconsegueix èxits importants, és la dècada dels anys huitanta amb l’artista Antoni Grau i Cros qui aconseguirà dos segons premis i un primer premi de secció especial. Aquest màxim guardó es produirà l’any 1985, amb el cadafal «On mengen dos mengen quatre» amb Sanxo Panza i el seu burro com a remat. D’aquesta època és l’únic ninot indultat de la falla del Mercat. «El palleter» és indultat l’any 1980, obra d’Antoni Grau, qui va signar les onze falles que van des de 1978 fins 1987. Els darrers anys, de la mà del duet Armengol i Cimas competeixen en la tercera categoria aconseguint bons premis.

El 1982 la comissió va estar autoritzada però sense una ubicació definida. El lloc era l’Albereda de Jaume I, però aquest primer any va estar plantat el cadafal a la plaça de Santa Tecla. I serà de la falla d’aquest any, «Lagarto, lagarto» de Roberto Andrés, d’on eixirà el ninot indultat «Moros», única figura guardonada per aquesta comissió. Ja a l’encreuat entre l’Albereda Jaume I i el carrer de la Baixada de l’Estació, es planten les següents quatre falles, destacant les dues últimes «Tat•lin» i «Troya», signades per la comissió, amb una estètica fallera distinta a la convencional. Fer referència als llibrets fallers editats per aquesta comissió, per la seua innovació per la preocupació constant de la llengua, fet que es va veure recompensat el 1985, amb el primer premi del llibret.

88 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Artistes Fallers

Paco Roca i Chorques | 12 L’artista Paco Roca i Chorques (Xàtiva, 1957) és l’artista que més ninots indultats ha signat representant el 22%. Els seus inicis artístics es remunten quan en quinze anys planta la falla infantil de la Plaça de l’Espanyoleto, estant durant una època confeccionant aquesta falla infantil i aprenent l’ofici amb diversos artistes fallers. Serà el 1981 quan signe la seua primera falla gran per a la comissió de Tetuán. Prompte comença a obtindre bons resultats, i el 1984 amb la Falla Selgas – Tovar , aconsegueix un tercer premi de secció especial. Guanya el seu primer premi dos anys després amb la falla del Raval. Aquest 1986, és on aconsegueix el seu primer indult del foc amb «La Família» per a la falla J. R. Jiménez. Torna a guanyar el premi d’especial amb «Renaiximent» per al Raval així com el 1988, que ho farà de la ma de la falla de l’Espanyoleto amb «Genis casolans». Estem davant del millor moment de Paco Roca qui també signarà els indults del foc de 1988, amb la figura de «Jaume I» de la falla del Raval, i el 1989 amb el ninot de «Felip V» plantat a J. R. Jiménez.

A pesar de no obtindre el desitjat premi de la secció especial, si ho farà en altres seccions amb les falles de Benlloch i Sant Jordi, destacant el 1998, on aconsegueix el primer premi de la secció primera i millor falla de Xàtiva, així com l’indult del foc amb la composició «La moto de la Junta Local Fallera». Aquest any s’acomiada temporalment de les falles de Xàtiva dedicantse als cadafals grans i infantils del cap-i-casal.

La falla Espanyoleto confia amb Roca per a la consecució del primer premi iniciada la dècada dels noranta, aconseguint-ho amb «Bruixeries» el 1991. Als següents anys no aconseguirà el màxim guardó però si entrarà en una ratxa de cinc premis de ninot: «Reis Mags» (Espanyoleto, 1992), «Tarzan» (Espanyoleto, 1993), «El Quixot i Sanxo Panza» (J. R. Jiménez, 1994), «Els Pallassos» (J. R. Jiménez, 1995) i «Tot a cent» (Benlloch, 1996).

És l’any 2006, quan decideix tornar a Xàtiva aconseguint cinc primers premis seguits de secció especial amb la falla República Argentina, així com tres indults del foc: «Experiments» (2006), «Enganxat a internet» (2007) i «L’auquer» (2009). Fins l’Actualitat ha plantat prop d’un centenar de falles grans, cinquanta una d’elles a Xàtiva així com més de cent vint falles infantils, amés de nombroses fogueres i barraques a Alacant.

De València, hem de dir que la seua primera falla data de 1987 com a artista infantil destacant a les produccions infantils per a la màxima categoria a San Marcel·lí, Na Jordana, Ciscar – Borriana i Cuba – Literat Azorin. Quan a les falles grans, realitza monuments per a les comissions de Dr. Collado, Montolivet, St. Vicent - P. Azzatti o P. Galdós - Calixte III entre d’altres. Quant a premis de ninot, també destacar que aconsegueix diversos guardons de millor ninot de secció així com figures indultades pel Gremi d’Artistes Fallers o el Premi Raga al millor ninot satíric, que l’obté l’any 1994.

El Verí del Foc 89

Manolo Blanco i Sancho | 11 Els guardons de Manolo Blanco (Xàtiva, 1939) amb els seus primers premis junt els ninots indultats i altres premis són la major carta de presentació d’aquest artista que ha arribat a plantar falles de secció especial a València en la darrera època de professional. Dels seus 133 monuments plantats per tot arreu, cinquanta tres falles han estat per a la seua ciutat. Els seus dèsset premis se’ls reparteixen les comissions de Tetuán – St. Francesc amb tres guardons, Raval amb cinc, República Argentina amb quatre, Verge del Carme en una ocasió, Molina – Claret amb dos i els dos guardons per a Sant Jordi. Blanco inicia la seua carrera l’any 1965 junt Esteve Arnau amb cinc falles per a la comissió de Tetuan, falla on Blanco ha estat component, aconseguint dos primers premis. I és l’any del seu debut quan obté el seu primer ninot indultat amb la figura del «Pintor» (1965). Després, ja en solitari, aconseguiria els premis de l’indult amb els ninots de «l’Explorador» (Enríquez, 1971), «Home edat de pedra» (Tetuan, 1974) i «L’home amb fava a la ma» (Ferroviària, 1977). Estem davant l’època de màxims guardons de Blanco a Xàtiva, amb els cincs triomfs en sis anys per a la falla del Raval, on també aconseguirà els premis del ninot en dues ocasions amb «Tabaleter i dolçainer» (1978) i «Família de porcs» (1979). El 1982, canvia de demarcació però no d’èxits atès que aconseguirà durant dos anys el primer premi amb la falla de Molina –Claret, obtenint els ninots indultats de les edicions de 1983 i 1984 amb «Pare-

lla de Llauradors» i «El Violinista» respectivament. Els triomfs no només venen de la seua ciutat sinó d’altres com ara a Alzira, Gandia o Dénia, places on Blanco ha estat molt ben considerat. L’any 1985 deixa de fer falles a Xàtiva, durant aquest buit fins el 1992, on torna fent unes falles de primer nivell per a la falla de R. Argentina. Durant aquesta tornada, guanya el premi del ninot l’any 1997 amb «Els germans Marx». L’any 1998 debuta a València a la secció especial amb la falla de Sueca – Literat Azorin aconseguint el cinqué premi, repetint l’experiència un any més tard amb un merescut tercer premi amb la falla del carro. El 1999 torna a plantar a Xàtiva guanyant el primer premi de secció especial per a la falla de Sant Jordi així com el millor ninot amb «Família a la safa». Els propers anys plantaria falles per a República Argentina aconseguint els màxims guardons d’especial en dues ocasions, triomfant a la secció primera amb Molina Claret i aconseguint el seu darrer ninot indultat per a la falla de Tetuan amb «Troglodites fallers» (2001). Les darreres falles han estat les dues incursions a la secció especial de València amb la falla de Malva-rosa i una altra vegada amb Sueca – Literat Azorin, que junt la plantada a la seua comissió van posar el fi a una trajectòria immillorable. De València, i en quant a l’exposició del ninot, destacar el premi Raga, al ninot més satíric de l’exposició de l’any 1998 així com el premi al Ninot en més tro al presentat en l’edició de 2006 per la falla de Sueca – Literat Azorin.

90 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Antoni Grau i Cros | 7

José Martínez Mollà | 4

Antoni Grau (Xàtiva, 1934) comença fent falles l’any 1955 quan planta la falla infantil de Sant Pere, continuant fent falles infantils i ajudant a son pare en les grans. El 1966 signa la seua primera falla per a la comissió de R. Argentina on aconsegueix el triomf així com en els tres següents anys. També aconsegueix indultar del foc, per a la falla de l’Espanyoleto, tres figures: «Pirata pata de palo» (1968), «Massiel» (1969) i «l’Agent Pardo» (1970). L’autoria d’aquestos triomfs li l’hem atribuït a Antoni Grau i Cros, però no deixa de ser cert que a l’obrador hi treballava conjuntament amb son pare, Antoni Grau i Tomàs.

José Martínez Mollà (Xàtiva, 1939) possiblement siga l’artista més reconegut dins del món de les falles. Els seus orígens com a artista faller es remunten a l’any 1953 quan va realitzar la falla de la Plaça d’Alexandre VI, repetint durant els anys 1954 i 1955. Es trasllada a València on es forma professionalment amb Modesto González i Juan Huerta. La primera falla gran que realitza és per a la comissió del Raval l’any 1960 amb «Quin pato de fira» obtenint el primer premi i introduint a Xàtiva una estètica fallera desconeguda. A l’any següent repetirà triomf però amb la falla de Tetuán així com aconseguirà el seu primer indult del foc amb la figura de la «Dona troglodita». El 1963 torna plantar a la plaça de Tetuan guanyant una altra vegada amb el cadafal i amb el ninot, corresponent-se amb «La núvia». El tercer indult l’obtindrà el 1966 amb «El corb», figura pertanyent a la falla plantada a la plaça d’Enríquez. El darrer indult l’obtindrà el 1972, amb el famós boxejador «Urtain» per a la falla del Carme, darrera falla gran plantada a la seua ciutat on ha plantat un total de deu cadafals.

Durant la dècada dels setanta aconseguirà l’indult a les edicions de 1975 i 1976, amb «El pastoret» (Ferroviària) i «El Bomber» (R. Argentina) respectivament. Ja en 1980, guanyarà el premi amb «El Palleter» mentre que el darrer indult el signarà el 1985 amb la «Margaret Tacher» (R. Argentina). A Aquestos triomfs cal afegir els deu primers premis, set per a la falla de R. Argentina i un per a Espanyoleto, Cid i Mercat. Després de 1985 va continuar fent falles més modestes per a la nostra ciutat fins que el 1995 va deixar de plantar-ne. El seu èxit ha estat exportat a altres poblacions com Alzira, Dénia, Oliva, Gandia o Pego aconseguint màxims guardons en la majoria de les poblacions. A Xàtiva, ha plantat un total de 89 monuments fallers grans per a quasi totes les comissions actuals.

Respecte al cap-i-casal hem de comentar que va debutar el 1963 al carrer del Mar iniciant una carrera carregada d’èxits, destacant els tres primers premis de la secció especial: Ferroviària (1973) i El Pilar (1978 i 1979) així com les sis recordades falles de la Plaça de l’Ajuntament (1990-1994 i 1998). Afegir els dos ninots indultats «Família de transeünts» (Mercat, 1974) i «Tabaleter i Dolçainer» (Pilar, 1977).

El Verí del Foc 91

Germans Colomina | 4

Antoni Grau i Tomàs | 1

Antoni Colomina Escrivà (Gandia, 1951-2006) i Lluís Colomina Escrivà (Gandia, 1956) són els artistes que han fet famós aquest cognom dins del món faller. Durant més de vint anys no han parat de produir falles al seu taller fins que el 2005. Formen part de la història de les falles socarrades pels seu gran nombre de guardons aconseguits: quatre ninots indultats i dos primers premis de secció especial en quatre anys amb deu falles.

Antoni Grau i Tomàs, el primer d’una saga de creadors de falles, era pintor professional d’habitatges, professió que desenvolupava junt el seu germà Enrique, i que a l’època de l’hivern es dedicava a fer falles, tenint el taller al porxi de sa casa. La primera falla signada es produeix l’any 1943 per al carrer Vernisa que duia per lema «Art i deport».

L’any 2002 debuten amb la comissió de J. R. Jiménez aconseguint el primer premi de la secció segona i el premi del ninot indultat amb «Siamesos a separar». El 2003, amb «Far West Xàtiva», plantat per al 25 aniversari de la falla J. R. Jiménez, van aconseguir el primer premi de la secció especial i el premi del ninot indultat amb el grup «La música i els tocadors». El 2004 també aconsegueixen el primer premi de la secció especial per a la falla J. R. Jiménez i per tercer any consecutiu aconsegueixen l’indult del foc amb la figura «La fallera Major». Durant 2003 i 2004 també planten a la demarcació de St. Jaume. El 2005 planten tres falles a la ciutat de Xàtiva: Ferroviària, Sant Jaume i J. R. Jiménez. Una de les curiositats d’aquell any es produeix a l’exposició del ninot, on els Colomina signen tres primers premis de ninot en les seccions especial, segona i tercera, aconseguint el ninot indultat el grup «El futur de la festa» presentat per la falla J. R. Jiménez. L’èxit de Xàtiva, no és nou ja que a Gandia, Dénia, Oliva, Tavernes, Cullera i Alzira han deixat palès la seua qualitat artística i humana.

Sabem d’aquest artista xativí que va plantar vint-i-una falles grans aconseguint sis primers premis: «La taronchà» (Mercat,1946), «Problema resolt» (Sant Jordi, 1951), la falla ambulant «Tot fem... y fum» (Foc i Flama, 1952), «L’espill de la Veritat» (Sant Jordi, 1955), «Tod per dinés» (Sant Jordi, 1956) i «L’hora fatal» (Verge del Carme, 1962). D’aquesta darrera falla obté el seu únic ninot indultat «L’home vell», encara que com hem comentat, els èxits obtinguts durant el final dels anys seixanta amb els primers premis de la falla R. Argentina i els indults del foc de la falla de l’Espanyoleto, mereixen ser compartits amb el pare, tot i que els contractes eren signats indistintament, la feina era realitzada pels dos. Com podem apreciar als seus primers premis, la falla on més va plantar, va ser a la plaça de Sant Jordi, fent-ho en sis ocasions.

92 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Antonio Royo | 1

José Castelló | 1

Artista faller que va tindre l’honor de signar el primer ninot indultat de les falles de Xàtiva, sent la figura d’un «llaurador jugant al Truc» pertanyent a la falla de José Espejo de 1936, que duia per lema «Partida de truc en l’horta». La producció de cadafals fallers d’aquest artista a la ciutat de Xàtiva es redueix a tres falles més. Dues signades el 1935: «Coses del dia!...» ubicada a la plaça de sant Jaume i «Una boda valenciana» plantada a la plaça de Tetuan. Apart de l’indult, el 1936, amb una falla plantada a la plaça de Sant Jaume aconsegueix el primer premi sota el lema «Cova negra».

Artista local que plantà tretze falles, aconseguint tan sols un primer premi amb la falla «Posible mercat al mateix puesto» l’any 1943. Va plantar des de 1934 fins el 1936 al carrer Vernissa, fent també la falla de Tetuán del 1936. Ja el 1943 planta l’esmentada falla del Mercat mentre que el 1944 planta quatre falles Mercat, Raval, Tetuán i Sant Jaume. D’aquesta última, que duia per lema «Lo passat», pertanyia el ninot indultat, a pesar d’estar realitzat per Vèrnia atès que ja va ser indultat l’any anterior. El 1948 va plantar a la demarcació de Tetuán i la darrera falla datada és la de Cid – Trinitat de 1951.

José Garcia Tortosa| 1

Ramon Morell i Navarro | 1

La principal producció artística al món de les falles de José García Tortosa «Vèrnia» (Xàtiva, 1915-1966) ha sigut en la realització de cartells i cobertes de llibrets, atès que només va signar tres cadafals fallers: «Cova negra» de la plaça de la Bassa i «Ni en closes pot anar» de la plaça del Mercat ambdós de 1936. El 1943 plantarà «Coses que pasen» ubicada a la plaça de Sant Jaume el 1943. D’aquest últim cadafal pertanyia l’únic ninot indultat signat per Vèrnia, que responia a la figura del «Abuelo» conservat als magatzems del Museu Municipal.

L’artista xativí va plantar més de quaranta falles des de 1943 fins el 1969, plantant el primer cadafal l’any 1936. Per a Morell la construcció de cadafals fallers era una gran aficció, atès que la vertadera professió era Guàrdia Urbà. Va aconseguir tres primers premis de falles grans (Mercat, 1954; La Bassa, 1958 i Tetuan, 1959) i cinc infantils (Benlloch, 1954; Espanyoleto, 1958 i 1959; R. Argentina, 1962 i Raval, 1963). Planta les tres primeres falles del barri de Sant Feliu els anys 1965, 1966 i 1967 on aconsegueix el ninot indultat que representa el mateix artista pintant un quadre.

El Verí del Foc 93

Antoni Sáez i Mancebo| 1

Eduard Guillem Alcover | 1

El pintor xativí Tono Sáez ha realitzat un total de dotze falles grans entre 1973 i 1982, principalment per a la comissió de Selgas – Tovar, plantant també per al Mercat, Molina – Claret i Sant Jordi. En aquesta última demarcació realitza la seua primera falla l’any 1973, on obté el premi del ninot indultat amb el«hippy». En infantils guanya el primer premi l’any 1979 per a Selgas – Tovar on també planta les falletes l’any 1978 i 1980. Ha estat un artista faller dedicat a temps parcial atès que la seua professió ha estat la de pintor de cases així com l’afició a la pintura.

L’artista de Castelló de la Ribera Eduard Guillem aconsegueix el premi del ninot indultat l’any 1977 amb la composició de «Don Juan i Doña Inés», peça pertanyent al monument «D’il·lusió també se ve viu». Un any abans ja planta en aquesta barri amb la falla «Progrés que no és progrés», sent les úniques incursions d’aquest artista a Xàtiva. Ha plantat falles en moltes poblacions com ara Cullera, on obté el primer premi i ninot indultat l’any 1995 amb el Raval; a la plaça Major i el Mercat d’Alzira o el primer premi de 1991 amb la comissió del districte oest de Dénia.

Andrés Martorell i Segovia| 1

Roberto Andrés Palop | 1

Hem pogut veure l’obra d’aquest artista de Sueca en nou falles grans, principalment a la demarcació de Ferroviària (huit anys seguits) i una vegada a la de Selgas – Tovar. Els seues èxits en forma de premis es transformen en dos segons premis de secció especial, un tercer i el ninot indultat de l’any 1981 amb la figura de «L’home sentat». Ha plantat per tot arreu falles amb èxit fins que el 1989 deixa la professió per entrar a Canal 9 com a decorador. Els darrers vint anys actua de col·laborador al taller de Pere Baenas conformant-se com la ma dreta en les produccions de secció especial de València.

Poques són les incursions de l’artista carcaixentí a les falles de Xàtiva, amb un bagatge de sis falles per a les comissions de R. Argentina (1981), Jaume I (1982 i 1983), Tetuan (1983), Ferroviària (1991 i Sant Jaume (1991). Respecte a la competició del millor ninot, l’obté el 1982 amb la parella de «Moros» de la falla plantada a la plaça de Santa Tecla que duia per lema «Lagarto, lagarto». Cal dir d’Andrés que ha plantat falles a llocs com ara Cullera, Alzira o Carcaixent entre d’altres on ha aconseguit importants guardons. Actualment s’hi troba retirat de la professió.

94 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Josep Lluís Terol| 1

Miguel A. G. Moracho | 1

Començà en el món de les falles als 14 anys al taller d’Antoni Grau i Cros fins el 1986, quan comença junt a Paco Almiñana, signant conjuntament, durant tres anys, modestes falles per a les comissions de Benlloch (1987), Selgas (1987 i 1988), V. del Carme (1987, 1988 i 1989) i St. Jordi (1988). Serà el 1990 quan signe en solitari la falla de Verge del Carme «El món en proves» de la qual obtindrà el premi del ninot amb el motle «Grup de Troglodites». La darrera falla es correspon amb «Bellesa i través» plantada el 1991 per a la comissió del Raval.

Miguel Ángel Gozalbes Moracho (Xàtiva, 1963), malgrat que la seua carrera com a artista faller ha sigut més bé efímera ha plantant trenta una falles grans. L’any 1977, amb només 14 anys, ingressa en el taller d’Antonio Grau romanent durant tres anys. Després passa a treballar al taller de Manolo Blanco i posteriorment s’està un any al taller de Paco Roca. L’any 1984 munta el seu primer taller d’artista faller, plantant la seua primera falla gran a la plaça de Sant Jaume. L’any 1988 li arriba el moment de la consagració, ja que obté un segon premi de la secció especial amb la falla Ferroviària. L’èxit aconseguit el condueix a acceptar majors reptes i és contractat el 1989 per República Argentina per a construir la falla del XXVé aniversari. Des de 1989 fins 1995, Moracho aconsegueix quatre primers premis d’especial amb Argentina i destacats guardons tant a Xàtiva com a Alzira, Dénia o València, així com l’únic indult del foc que signa el 1991 amb la composició del «Quixot». Però en 1995, l’artista comença una activitat política que el conduiria més tard al consistori. Aleshores, pren la decissió de no plantar més falles d’especial per a disposar de més temps per dedicar a la vida pública. Aquestos darrers anys de la carrera de Moracho es caracteritzen per una recerca, de la mà de la comissió del Raval, de línies innovadores, trencant amb la tradició barroquista. I així continua plantant falles a comissions de Xàtiva, com ara Selgas-Tovar o Abú Masaifa, i altres poblacions, fins que en 1998 decideix posar punt i final al seu periple artístic.

J. R. Gosalbes i J. Bellescusa | 1 Aquest duet són els autors de la falla «Xàtiva, nou mil·leni» plantada a l’avinguda de la República Argentina i on s’hi trobava el grup «El poder americà» mereixedor de l’indult del foc de l’any 2000. No coneguem altra producció fallera d’aquest duet eixit del taller del carcaixentí Pascual Calleja. Jesús ha treballat molts anys al taller de Calleja, i Josep Ramon ho ha fet per a Grau (1 any), Roca (5 anys), Moracho (5 anys), Calleja (3 anys) i Palacio i Serra (2 anys).

El Verí del Foc 95

J. Armengol i V. Cimas| 1

Manuel Blanco i Climent| 1

El tàndem del carcaixentí Juan José Armengol i del xativí Venancio Cimas comença a principis del nou segle quan s’ajunten per formar la societat cooperativa que tants bons resultats ha donat en menys de deu anys. El primer amb la pintura i el segon amb la fusteria, i junt la gent del taller, han conformat un equip que ha arribat a plantar quatre falles d’especial al cap-i-casal a les demarcacions de l’Arxiduc Carles – Xiva (2006 i 2007) i l’Antiga de Campanar (2008 i 2009) obtenint premi en cadascuna de les ocasions. Amés a més han realitzat falles a Gandia, Dénia, Alzira, Mislata o les poblacions on han aconseguit el primer premi com Carcaixent i Silla, així com el premi de millor ninot en diverses ocasions. El 2007 obtenen a l’exposició de València el premi al millor ninot de portada, atorgat per la revista Actualidad Fallera.

Manuel José Blanco i Climent (Xàtiva, 1968) és fill del prestigiós artista local Manolo Blanco i Sancho, i actualment és un referent de les falles infantils tant a la nostra ciutat com al cap-i-casal on ha aconseguit tres primers premis de la secció especial infantil amb la comissió de la falla Sueca – Literat Azorin. La seua vida professional, lligada a les falles infantils, comença als quinze anys quan realitza la seua primera per a la comissió de Molina – Claret l’any 1984, encara que els anys 1978 i 1979 ja signa falles infantils per a la falla del Raval però realitzades al taller de son pare. Un any més tard, el 1985, aconsegueix el seu primer premi de falla infantil amb Molina – Claret, repetint amb la falla Tetuan (1987) i amb la falla de R. Argentina (1989, 1990, 1993, 2001 i 2002). Amb la falla Selgas – Tovar guanya a les edicions de 2008 i 2009. Apart de plantar als carrers de Xàtiva ho ha fet a Alzira, Carcaixent, Dénia, Gandia, Énguera, Aldaia, Torrent, Alacant i València.

A Xàtiva la seua producció ha sigut de dotze falles a les demarcacions del Mercat (2004, 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010), Sant Feliu (2004 i 2005), Sant Jaume (2006), Raval (2007 i 2008) i J. R. Jiménez (2008). D’aquestos cadafals s’han obtingut tres primers premis de secció tercera amb el Mercat i un segon premi absolut amb la falla J. R. Jiménez on també s’ha obtingut l’indult del foc de l’any 2008 amb la composició «Tricki Lucke». Destacar també premis de millor ninot de secció així com segons i tercers millor ninot els darrers anys a l’exposició del ninot.

L’any 2006 decideix fer falles grans. Amb el cadafal «A qui cal domar» debuta com artista de falles grans per a la comissió de Benlloch – Alexandre VI sent mereixedor del primer premi de la segona secció. Aquest any també debuta a les falles de València signant un projecte de la secció primera per a la falla de Joaquin Costa - Comte Altea obtenint un setè premi. A Xàtiva porta plantades sis falles grans a Benlloch (2006, 2007 i 2010), Sant Jordi (2009) i Selgas (2009 i 2010) aconseguint l’indult del foc de 2010 amb la composició «Tot Fira».

96 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Quadre de ninots indultats

ANY NINOT ARTISTA FALLA 1936 Llaurador jugant al truc A. Royo José Espejo         1943 El iaio J. Garcia Tortosa St. Jaume 1944 El iaio i el net J. Castelló St. Jaume 1945  ¿? La Comissió St. Jaume         1961  La dona Picapedra J. Martínez Mollà Tetuán - St. Francesc 1962 L’home vell A. Grau Tomàs Verge del Carme 1963  La núvia J. Martínez Mollà Tetuán - St. Francesc     1965 El Pintor M. Blanco - E. Arnau Tetuán - St. Francesc 1966 El corb J. Martínez Mollà Enríquez 1967  Ramon Morell R. Morell Navarro St. Feliu 1968 Pirata de pata de palo A. Grau Cros Espanyoleto 1969 La cantant Massiel A. Grau Cros Espanyoleto 1970 l’Agent Pardo A. Grau Cros Espanyoleto 1971 L’explorador M. Blanco Sancho Enríquez 1972 El Boxejador Urtain J. Martínez Mollà Verge del Carme 1973 El hippy A. Sáez Mancebo St. Jordi 1974 Home edat de pedra M. Blanco Sancho Tetuán - St. Francesc 1975 El pastoret amb llauna A. Grau Cros Ferroviària 1976 El Bomber A. Grau Cros R. Argentina 1977 Don Juan i Doña Inés E. Guillem Alcover Verge del Carme Home amb fava a la mà M. Blanco Sancho Ferroviària 1978 Tabaleter i dolçainer M. Blanco Sancho Raval 1979 La família de porcs M. Blanco Sancho Raval 1980 El Palleter A. Grau Cros Mercat 1981 Home sentat A. Martorell Segovia Ferroviària 1982 Moros R. Andrés Palop Jaume I

El Verí del Foc 97

ANY NINOT 1983 Família de Llauradors 1984 El Violinista 1985  La dama de Ferro 1986 La família 1987 —desert— 1988 Jaume I 1989 Felip Vé 1990 Grup de Troglodites 1991 El Quixot 1992 Reis Mags 1993 Tarzán 1994 El Quixot i Sanxo Panza 1995 Els pallasos 1996 Moros: tot a cent 1997 Els germans Marx 1998 La moto de la JLF 1999 Família a la safa 2000 El poder americà 2001 Troglodites fallers 2002 Siamesos a separar (G. Civil) 2003 La música i els tocadors 2004 La fallera Major 2005 El futur de la festa (bressol) 2006 Experiments 2007 Enganxa’t a Internet 2008 Trickie Lucke 2009 L’Auquer 2010 Tot fira

ARTISTA M. Blanco Sancho M. Blanco Sancho Antoni Grau Cros P. Roca Chorques

FALLA Molina - Claret Molina - Claret R. Argentina Joan R. Jiménez

P. Roca Chorques Raval P. Roca Chorques Joan R. Jiménez J. L. Terol Verge del Carme M. A. G. Moracho R. Argentina P. Roca Chorques Espanyoleto P. Roca Chorques Espanyoleto P. Roca Chorques Joan R. Jiménez P. Roca Chorques Joan R. Jiménez P. Roca Chorques Benlloch - Alexandre VI M. Blanco Sancho Tetuán - St. Francesc P. Roca Chorques St. Jordi M. Blanco Sancho St. Jordi J. R. Gosalbes - J. Bellescusa R. Argentina M. Blanco Sancho Tetuán - St. Francesc Germans Colomina Joan R. Jiménez Germans Colomina Joan R. Jiménez Germans Colomina Joan R. Jiménez Germans Colomina Joan R. Jiménez P. Roca Chorques R. Argentina P. Roca Chorques R. Argentina J. Armengol i V. Cimas Joan R. Jiménez P. Roca Chorques R. Argentina M. Blanco Climent Benlloch - Alexandre VI

98 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

catĂ leg de ninots indultats

El VerĂ del Foc 99

100 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1936

Llaurador jugant al truc Una de les figures sentades jugant una partida de cartes

Arxiu Antoni Marzal

El Verí del Foc 101

El primer indult de les falles és la figura d’un llaurador jugant al truc pertanyent a l’única escena del cadafal plantat a la plaça d’Hernan Cortés — placeta de la Zona o de Santa Tecla— per la comissió fallera del carrer José Espejo. La premsa deia: «El indulto del «ninot» va tomando arraigo en nuestra fiesta fallera. Este año también ha sido indultado un «ninot» habiéndole tocado suerte al labriego del grupo truquero de la Falla de la Plaza de Hernán Cortés.»76 La figura premiada va ser elegida entre els ninots que conformaven els tretze cadafals plantats aquell any de preguerra. No sabem exactament quin dels ninots que conformen l’escena va ser l’agraciat amb l’indult atès, que apart dels quatre que s’hi troben jugant hi havia una altre plantat. L’escena contenia els ninots al voltant d’una taula davant d’una barraca conformant una situació típica en el camp valencià. El cadafal, que va aconseguir el tercer premi, duia per lema «Partida de truc en l’horta» sent signada per Antonio Royo, qui el mateix any aconsegueix el primer premi de monuments fallers amb la falla de Méndez Núñez —actualment sant Jaume— cadafal que duia per lema «Cova Negra» que tractava sobre la platja de moda conformada a l’estret de les aigües del Riu Albaida. El ninot estava fet d’acord amb els materials utilitzats a l’època amb cara i mans de cera i la resta del cos vestits amb tela sobre un suport de cartó i fusta. La fotografia ens mostra la vestimenta de llaurador amb tot el tipus de detalls amb les espardenyes de careta, el mocador, xupetí, camisa i saragüells.

73 LVX, 16 de març de 1982, p. 2.

El llibret editat pel Comité Central Fallero conté l’esbós del cadafal, i ve acompanyat amb un verset que defineix l’escena: «Ans que rés, molt valencians. Mentre se guisa d’anguiles un suc juguen tres o quatre mans, sense «interès» al truc». Segons el programa de festejos, el ninot va ser transportat pel Comité Centra Fallero y el Centre Valencianista a la Casa Consistorial per formar el Museu Faller, estant programat per a les nou de la nit del dia 19 de març. Cas de què fora transportat al museu es de suposar que durant la guerra desapareguera atès que no hi ha cap notícia de la seua existència anys després.

Esbós de «Partida de Truc en l’horta» A. Royo, Falla José Espejo, 1936. (Amx)

102 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1943 El iaio

Figura d’un llaurador valencià

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 103

Després de la guerra, les falles tornen a la nostra ciutat, i és l’any 1943 quan es rellancen de manera definitiva, plantantse tretze falles i conformant un bon programa de festeigs. Dins d’aquest programa es va realitzar l’exposició del ninot entre els dies 7 i 14 de març, fent-se l’elecció del millor ninot per votació popular. El ninot guanyador va estar la figura d’un iaio vestit de llaurador. Aquest pertanyia a la falla de la plaça dels Màrtirs de la Revolució —actualment de Sant Jaume— i va estar confeccionat per l’artista xativí, José Garcia Tortosa, més conegut com Vèrnia. Una vegada plantat el cadafal «Coses que pasen» a la plaça, hem de dir que aquesta figura s’hi trobava junt la figura del seu net però no formava part d’una escena dins de la falla sinó que hi eren dos espectadors més del monument faller d’aquell any. Al llibret hi ha un escrit anònim, sota el lema El Nieto va a las fallas, sobre una conversació entre aquestos dos familiars, explicant-li de què anaven les escenes de la falla: «—Abuelito, abuelito, y ¿esos muñecos son los que se queman? —Preguntaba Luisin a su abuelo frente a la falla. —Mira, hijito, así es; todos esos muñecos se queman y la gente, tú y yo también los veremos quemarse y sentimos emoción y nos produce impresión el ver cómo tan bonitos van siendo pasto de las llamas y las pinturas tan preciosas hacen fosforescencias tan extrañas que nos llevan a sentirnos en un momento de ilusión haciéndonos recordar la infantil edad a los mayores, y a ti, te producirá unas imágenes propias tus años. — ¿Y para qué ponen esos muñecos? —dice Luisin a su abuelo. —Pues para presentar cosas alusivas a la vida del pueblo. Mira ese hombre y esa mujer. Los dos estan asombrados porque

sale la JOTA. —¿Y la JOTA, qué es, abuelito? —La JOTA es una letra. Y quiere decir que significa la letra correspondiente a la palabra «Játiva» y también quiere decir que cuando toca la JOTA, todo el mundo tiene pan. —¿Y la JOTA no es una cosa de música, abuelito? —Sí, hijo; también es música; esa música de Aragón tan sentimental y tan popular en nuestra Patria. —Bueno, abuelito, ¿sabes que me gusta esto de las fallas? Yo nunca lo había visto y tengo deseos de ver cómo las llamas van quemando todos esos muñecos. —(¿…?) —Oye, abuelito, y ¿por qué lo construyen para quemarlo? —Pues lo hacen para hacer de la quema una fiesta. La gente acude, se produce una animación muy grande y cuando empiezan a arder y se oyen las tracas, anima y agrada el tiempo que dura. Pero se construyen a expensas de todos. Cada vecino entrega cada mes o semana una cantidad y se va juntando el dinero hasta completar lo que vale la obra. Es una cosa artística y satírica y cada año aquí en Játiva se harán mejores. El nieto escucha entusiasmado y el abuelo se entusiasma de ver cómo agrada a su nieto la falla y particularmente la parte de la JOTA. —Vamos, hijo mío, vámonos y después vendremos a la hora de la «cremá». —Abuelito, abuelito, ¿verdad que no dejarás que me duerma esta noche? —No hijito; vendrás conmigo; vendrás, vendrás.»77 Seguint amb el llibret de la falla, a l’apartat de la crítica fallera, ens explica aquest quadre sota el títol «El Agüelo i el net», on comenten que els ha agradat molt aquell cadafal que estan veient:

77 D. D. A. A: Llibret de la Falla de la Plasa Martins de la Revolusió i carrers adyacéns, Falla M. Revolució, Xàtiva, 1943.

104 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Encara faltava un més pa que vingueren les falles ya estaba el agüelo al net contantliu entre rialles lo que faíen els díes de tant de tragín traques lo qu’els dos chunts se riuríen veguent i corrent les falles. Así als dos tením, mirant la falla el netet i el agüelo presumin que pa ell no ya secret.

Ya el vellet ha adivinat de lo que la falla trata i al net liu ha esplicat. Anirá a vorer atra? Así se volen quedar ell molt clar ho ha proclamat pues ésta els va agradar per l’asunt tan ben buscat. El netet tot es preguntarli: ¿aixó qué es? ¿ahí qué fán? I ell contesta que contesta sinse vores enfadat. No es creguen que está así perqu’el háchem convidat a ferse un gotet de ví. No señor, ell está así per sa propia voluntad. Ells han vist totes les falles i en elles molt san fijat i esperem qu’el primer premit esta falla el obtendrá. I si no el obté esta falla — ell eu diu molt enfadat — pegueli foc en seguida… peguéume foc… per pietat.» Parlant del cadafal faller, podem descriure que el cos central estava format per un gran llaurador girant la crítica sobre ell. En la primera cara la falla parlava de com el llaurador s’havia convertit en nou ric atès la situació socioeconòmica de l’època i fins i tot les xiques ara buscaven a llauradors per a casar-se. A una de les escenes es parlava del clavegue-

El Verí del Foc 105

ram que s’estava instal·lant a la ciutat i dels problemes que ocasionava. Sobre els aliments també es parlava en aquesta falla dient que el llaurador, esperant a que pujaren els preus, li s’ha fet malbé la collita. La falla era tancada per una escena on es representava el ball de la jota junt un sac de farina, al· ludint a temes de racionalització d’aliments. Respecte al ninot indultat de l’any 1943, sabem que va ser dipositat al Museu Municipal. A pesar de què totes les notícies que ens han arribat parlen que la figura indultada va ser només el iaio, segons una correspondència de 1944 (veure l’apartat de l’any 1945), ens diu que aquest any van tornar a ser els mateixos ninots que l’any anterior, cosa que ens fa dubtar si van ser un o dos els ninots indultats oficialment. El cas que els dos ninots si van estar llevats del monument, oficiosa o oficialment. El ninot, a través de descripcions de gent i del Director del Museu Mariano González, va estar exposat fins els anys vuitanta a l’Almodí. Les obres de remodelació i el redreçament del museu van fer que el ninot acabara al magatzem del museu. Gràcies a aquest acte —encara que semble tot el contrari—, el ninot ha arribat a estar present i ser un dels objectes més importants del patrimoni faller de la ciutat. El ninot, de 130 cm d’alçada, representa a un llaurador vestit amb brusa o casaca de color negre, amb el corresponent nus, i pantalons a ratlles portant espardenyes de careta i calces als peus. Al cap porta un mocador i sobre aquest una gorra negra. Es sustenta sobre una estructura de fusta formant a la base un graella de llistons en la qual se sosté. La cara —amb les tretes i arrugues carac-

Esbós de «Coses que pasen» J. Garcia Tortosa, Falla Sant Jaume, 1943. (Amx)

terístiques d’un home major— i les mans són de cera colorada, tenint pintat part del cabell i les celles. El ulls són de vidre. Degut a que té trencats els dits, s’observa una secció de les mans tenint la capa de cera i una interior d’escaiola, fet que ens fa veure la tècnica de realització de ninots a partir de motles farcint en una primera capa de cera i una altra d’escaiola per tal de donar-li consistència a la figura. A grans tretes, el ninot presenta una brutícia general, una inestabilitat en l’estructura de fusta i diversos forats en la roba. Faltaria fer un exhaustiu anàlisi inicial de l’estat actual del ninot i valorar les actuacions posteriors per a una completa restauració.

106 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1944 El iaio i el net

Grup familiar Artista | José Castelló Comissió | Sant Jaume Lema Cadafal | «Lo pasat» Premi Cadafal | Tècnica | Reproducció de cera colorada del cap i les mans acabada a l’oli, ulls de vidre Materials | Cera (cares i mans), tela (peces de roba i calçat) i fusta (carcassa) Estat Actual | Emmagatzemat al Museu Municipal per restaurar. Desaparegut el xiquet

El Verí del Foc 107

En aquest any ocorre un fet anecdòtic atès que són indultats del foc els mateixos ninots que l’any anterior. A través de la crítica realitzada per Enrique Gil al llibret de la comissió, on es parlava de l’indult de l’any anterior i on a l’esbós apareixien a l’escena de davant el famós grup de iaio i net, ens feia pensar de la repetició de l’indult encara que un darrer moment la vam rebutjar 78, però finalment trobàrem un document que ens demostra el doble indult. Una carta enviada el 18 de març de 1944 per part de l’Ajuntament, mitjançant el Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes, al President de la Comissió Fallera de la Plaça de Màrtirs de la Revolució, En José Vidal Calatayud, ens deixa clar aquest sorpressiu esdeveniment: «La Corporación Municipal en su sesión de fecha siete de los corrientes, acordó conceder un premio de CINCUENTA PESETAS y a la vez indultar de la “cremà” a los dos ninots que figuran en su Falla, titulados “El aguelo y el net” que ya fueron indultados el año pasado. Esta Comisión de Fiestas que me honro en Presidir, juntamente con la Junta Local Fallera, quiere con dicho motivo organizar un pequeño festejo que consistirá en trasladar en Cabalgata los mencionados “ninots” al Museo Municipal, donde se instalarán en la Sección fallera habilitada en dicho Museo. El festejo tendrá lugar, Dios mediante el mismo día de San José a las seis de la tarde; los detalles de organización los recibirán directamente de la Junta Local Fallera».79 Per tant els ninots foren reubicats al cadafal faller «Lo pasat» plantat per J. Castelló, el

1944, a la mateixa plaça dels Màrtirs de la Revolució. Si ens fixem a l’esbós del cadafal, podem contemplar que a l’escena de davant s’hi troben dibuixats els dos ninots indultats l’any anterior davant la porta de l’Almodí xativí. Es criticava el cert abandonament que havien tingut els ninots de falla i el poc sentit que tenia indultar figures, amés de previndre la deserció del ninot. Enrique Gil, l’autor de la crítica fallera, ens plasmava en lletra com els ninots deixaven el Museu atès que durant tot l’any no els havien fet cas i se’n tornaven una altra vegada a la falla per a ser cremats: «Esta Xàtiva té cóses que son dignes de admirar, de chiquetes i de gróses i para tot paladar. ¿Qué vols, antic?, pos antic; ¿que vols modern?, pos modern. Tant el póbre com el ric, te de tot estiu e ivérn. Hara que de antic parlém deixem lo modern apart, q’entre el pasat i el presen, lo més antic te més art. Tinguém en ésta un Museo, qu’está de replet qu’estalla, platerets, gotets, solfeo, i han hasta ninots de falla. Tant es veritat lo dit, que vaig pasar l’atre día, i de pensaro me ric, vaig tindre gran alegría. Allí en la mateixa pórta del Museo, ya indicat, veig un vellet que s’en pórta a un chiquet molt indignat.

78 Tortosa Garcia, R: «El ninot de Vèrnia: El Abuelo i el museu... faller?», Falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 94-99. 79 AMX, Correspondència de l’Ajuntament de Xàtiva, 18 de Març de 1944.

108 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Yo els reconec en seguida, i allí me quede parat, eren dos ninots en vida, que indultaren l’any pasat. L’agüelo li día al net: tira cap avant i calla, mos han plantat un bolet i yo men torne a la falla. Tot un any así tancants, sense fer cás de nosatros. ¿Pa qué siguem indultats?, yo me tire al fóc de nasos. Yo al vore qu’el agüelet s’encontraba tan furiós, vaig i li dic al chiquet: ves en t’agüelo mocós. Asó es un cás de consensia, pues com no ha sigut premiat, se li ha acabat la pasensia i s’en a anat escamat.

80 Gil, E: «Explicasió i relació de la Falla Mártirs de la Revoluçió», Llibret Falla Plaça Mártirs Revolució. Xàtiva i març 1944, Falla M. revolució, Xàtiva, 1944.

Esbós de «Lo pasat» de Pepico Castelló, Falla Sant Jaume, 1944. (Amx)

Si el art no té recompensa, después del indult del fóc, vindrá cuant ningú seu pensa, la desersió del ninot.»80 Apart del tema del museu, el cadafal criticava altres coses com les rifes que no es realitzen, l’oblit que tenia la Fallera Major per part de la Junta Local Fallera i la foscor existent a la plaça de bous quan es feia de nit. Segons l’acta de premis de 1945 el ninot havia sigut dipositat al Museu Municipal de la ciutat i guardonat amb cinquanta pessetes.

El Verí del Foc 109

Arxiu Ximo Sánchez

Malauradament no tenim cap notícia ni referència del ninot indultat de l’any 1945, només coneixem que va pertànyer al cadafal plantat a la plaça de Sant Jaume, per tercera vegada consecutiva. Sabem que va haver-hi indult del foc i va ser la guardonada aquesta comissió, pel treball «Quadern de Falles» de Joaquim Sánchez i Pérez. El cadafal signat per la comissió duia per lema «L’art per la lluna», a conseqüència de què van anar a contractar una parella d’artistes, possiblement Bolincho i Femenia, demanant aquestos molts diners per a realitzar la falla. Altres temes foren la mancança d’electricitat, l’avançament de les ciències en els aparells d’astronomia o l’actitud dels homes que no volen casar-se.

110 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1961 La dona Picapedra

Figura d’una dona grossa amb vestit prehistòric

Arxiu Manolo Blanco i Saancho

El Verí del Foc 111

Com hem comentat en altres apartats de l’estudi, aquest any es reprenia la competició del millor ninot a les falles de Xàtiva sent puntuat a la cavalcada del ninot on la figura anava acompanyada per la comissió fallera. La sort d’aquesta primera edició va recaure en aquest ninot presentat per la Falla Tetuan de l’artista José Martínez Mollà, qui va competir amb les figures del Raval de Martínez Mollà, Espanyoleto de Ramon Morell i de Selgas - Tovar, obra d’Enrique Grau. La cavalcada es va realitzar el dimecres 15 de març, a les 20 hores, estant el jurat qualificador a la tribuna que s’hi trobava a l’Albereda, on li se va atorgar el premi Trofeo Junta Local Fallera al Ninot más satírico. Aquesta dona troglodita, que va ser arrossegat per Manolo Blanco i Sancho amb l’ajuda d’un carro, responia a l’estètica habitual dels ninots de l’època, amb l’ús del cartó principalment per a la seua confecció, utilitzant la tècnica de vestir de cartó. Un dia després va estar plantat al cadafal «Quin aigua cau» desconeixent tot allò que criticava.

Cadafal «Quin aúia cau» de Martínez Mollà. (Arxiu MB)

Escenes del cadafal de la Falla Tetuán de 1961 on veiem el ninot de «La dona Picapedra» a l’esquerra. (Arxiu MB)

112 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1962 L’home vell

Figura d’un home major amb garrot

Arxiu Antoni Grau i Cros

Artista | Antoni Grau i Tomàs Comissió | Verge del Carme Lema Cadafal | «L’hora fatal» Premi Cadafal | 1r Tècnica | Pintura plàstica acabada a l’oli a pinzell sobre preparació de panet del cartó (vestit directe) amb base de maniquí fraccionat de cartó, excepte el cap (reproducció de cartó) Materials | Cartó i carcassa de fusta Estat Actual | Desaparegut

El Verí del Foc 113

Aquesta figura va ser la guanyadora de les tres comissions —Verge del Carme, Espanyoleto i José Espejo— que hi hagueren el 1962. Després de desfilar a la cavalcada, el ninot va pertànyer al cadafal sota el lema de «L’hora fatal» plantat al barri del Carme. La falla girava entorn a la pesadesa del temps sobre l’home, i així ho explicava Vicent Vidal Escorcia al llibret de la comissió: «Cóm li pesa a l’home el temps si sufrix les consequencies d’un ensems de contratemps sinse casi bones sequencies! En aquesta falla els motíus no és que son pesimistes, millor son aspectes festius de coses sabudes i vistes. Ací tot es clar com la llum i no cal el mal pensament que pot donar lloc al bum-bum que tant agrada a la gent. si lligen tot seguit vorán com al fí de l’explicació vostés per sí mateix dirán que tením tota la raó.»81 El ninot s’hi trobava a l’esquerra del cadafal formant ell sol una petita escena. A l’explicació del llibret no hem trobat unes versades concretes a la seua posició, amés de no aparèixer a l’esbós de la falla. Al carrer estava acompanyat de un verset titulat «L’hora verde», no tenint cap relació amb la figura. El text deia: «Si es puguera cambiar, l’edat, la de air a hui, podria piropechar Les chiquetes de hui» El cadafal es completava amb escenes que parlaven de temes socials com ara que només treballava l’home, el que costava cobrar al realitzar una feina, la problemàtica de la sèquia

El ninot davant del cadafal «L’hora fatal» d’Antoni Grau i Tomàs al barri del Carme el 1962. (Arxiu AG)

amb l’aigua bruta que circulava per ella o la proliferació de naixements de bessonades en aquells temps. Aquest va ser l’únic ninot indultat signat per Antoni Grau i Tomàs. El ninot estava elaborat segons com es feien en aquella època, vestit de cartó directament, fent-li les arrugues de la roba, menys la cara i les mans que són una reproducció de cartró. Es modelava sobre fang i es treia un motlle d’escaiola i a partir d’aquest es feia una reproducció de cartró. Grau tenia com a col·laborador, en la tasca del modelatge, al marbrista Mompó, qui possiblement va modelar la cara d’aquest ninot. Es muntava sobre una estructura de fusta i uns maniquins de cartó i després es feia el procés de vestir el ninot.

81Vidal Escorcia, V, «Relació i Explicació de la falla. Lema: L’hora fatal», Llibret Explicatiu Falla Verge del Carme i Salas Pombo, Falla Verge del Carme, Xàtiva, 1962.

114 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1963 La núvia

Figura representant a una xica amb vestit de noces

Arxiu Manolo Blanco i Saancho

Artista | José Martínez Mollà Comissió | Tetuán - Sant Francesc Lema Cadafal | «El ball de la vida» Premi Cadafal | 1r Tècnica | Pintura plàstica acabada a l’oli a pinzell sobre preparació de panet del cartó (vestit directe) amb base de maniquí fraccionat de cartó, excepte el cap (reproducció de cartó) Materials | Cartó i carcassa de fusta Estat Actual | Desaparegut

El Verí del Foc 115

Després d’un any d’absència Martínez Mollà torna a plantar a Xàtiva aconseguint el primer premi de monument faller amb «El ball de la vida» i guanyant el premi del millor ninot amb la figura de la núvia sent arrossegada pels membres de la comissió de Tetuan a la Cavalcada del ninot. En aquesta ocasió va tindre com a adversaris a Ramon Morell qui va signar el tercer premi del cadafal «Tirant al blanch» del barri del Carme així com la del carrer de Sant Agustí amb el lema «Ayer, hoy i mañana» i a Antoni Grau Tomàs que va plantar a la plaça de la Bassa «Maneres de fer el indio», obtenint el segon premi. El ninot va estar un altre exemple de la tècnica de vestir amb cartó modelant directament la indumentària de la xica afegint-li un vel de tela. En el cas de Martínez Mollà, qui ja assimila els processos constructius usats als tallers fallers de València, utilitza la tècnica del cartó en totes les figures que realitza atès que altres artistes de Xàtiva, com ara Grau o Morell, segueixen realitzant ninots vestits amb roba a excepció del que es presentava a la cavalcada del ninot, el qual si que es modelava tot amb cartró per a una major definició artística atès que amb el de tela el treball artístic només es veia a les mans i el cap.

«El ball de la vida» de J. Martínez Mollà. (Arxiu M. Mollà)

No tenim cap dada de la seua crítica però estem davant de l’aparició als cadafals fallers de temes socials relatius al matrimoni, els embarassos no desitjats i les relacions extramatrimonials que seran exposats als monuments d’una manera irònica i amb doble intenció per tal d’esquivar la censura, la qual disminueix considerablement amb l’aparició de la nova Llei de premsa de 1966 on hi ha una major marge d’expressió.

El ninot de «La núvia» sent transportat amb un carro a la Cavalcada del ninot. (Arxiu MB)

116 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1965 El pintor

Figura representativa d’un artista pictòric

Arxiu Manolo Blanco i Saancho

El Verí del Foc 117

Després d’un any sense haver-hi cavalcada del ninot, el 1965 es realitza la desfilada amb la participació de quatre comissions falleres: Tetuán, Verge del Carme, R. Argentina i Sant Feliu. La crònica del diari Las Províncias ens diu: «Anoche se celebró la Gran Cabalgata del Ninot que desfiló a lo largo del paseo de la Alameda. Inició su recorrido desde el Rincón Fallero y entrando por la plaza de Tetuán, siguió a lo largo de la calle de Moncada para desembocar por Poeta Chocomeli en la avenida de Primo de Rivera donde se hallaban instaladas las tribunas, frente a los casinos. El desfile resultó muy lucido y en él participaron las Falleras Mayores de cada falla acompañadas de sus Cortes de Honor, siendo presididas por la Reina Fallera, señorita Gloria Tudela Iglesias y Reina Fallera Infantil, señorita María de los Llanos Fitó Roselló. Asimismo la Junta Local Fallera y las respectivas comisiones de cada falla, estuvieron presentes en el desfile a la terminación del cual y en la tribuna, se procedió al reparto de premios que se estableció de la siguiente forma: Premio al mejor ninot de falla, a la de la plaza de Tetuán, al mejor ninot de falla infantil a la del Grupo San Félix, a la mejor comparsa a la falla de la avenida República Argentina, a la mejor comparsa infantil de la falla infantil del Grupo San Félix. EL cortejo fue precedido de la Organización Juvenil de la Llosa de Ranes.»82 La figura guardonada va ser la d’un pintor vestit amb un mono de color clar i pintant un quadre. Va ser el primer indult a les falles xativines per l’artista Manolo Blanco, qui va fer el cadafal junt Esteve Arnau. Aquesta parella va signar el monument «Cria fama i...» que va obtindre el 1r premi per davant de Ramon Morell amb la falles del barri del Carme, de l’Avinguda República Argentina i de Sant Feliu. 82 LPR, 17 de març de 1965, p. 32.

«Cria fama i...» de Blanco - Arnau. A l’escena de davant el ninot del pintor. (Arxiu MB)

Amb aquesta figura ja comença a veure’s la reproducció integra de cartó, sent la peça modelada per Martínez Mollà i pintada per Manolo Blanco, estant només presentada a Xàtiva. A pesar d’obtindre el premi la figura fou cremada a la falla. El ninot tenia la missió de criticar l’aparició dels pintors moderns i artistes actuals, que com diu l’explicació de la falla «que hay que ver cómo se nos han puesto. Pues con una modelo (que Cristian Dior quisiera) en vez de hacer su auto-retrato está pintando un higo o un buñuelo, no sabemos cierto qué es». Al cadafal es desenvolupaven els temes del «enchufismo» en la recerca de treball, la nova música sorgida en aquell temps, el poc recolzament que tenien els fallers per part d’alguna gent del barri i que algunes persones tenen poques ganes de treballar.

118 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1966 El corb

Figura d’una au rapinyada , remat de la falla

Arxiu Vicent Palop

El Verí del Foc 119

A la cavalcada d’aquesta edició va ocórrer una situació insòlita atès que la comissió de la falla de la plaça d’Enríquez va presentar sobre un carro moto la figura d’un corb, aleshores remat del monument faller a plantar al dia següent, atès que la desfilada es va realitzar a les huit de la nit del dimarts 15 de març, sent la plantà de les falles durant aquells anys el 16 de març. Tot i que els diaris no fan referència a aquesta anècdota si ens diuen que els premis no es van donar al finalitzar la cavalcada sinó el dia 17: «El martes, por la tarde, se celebró la cabalgata del Ninot, tomando parte en el desfile todas las comisiones, con disfraces más o menos originales, acompañando a la figura que a su juicio estaba mejor conseguida, seguidos de toda la corte de honor y presidida por su fallera mayor, que saliendo de los locales de la Falange, recorrieron distintas calles de la ciudad, deteniéndose ante la tribuna del centro de la Alameda, donde un jurado, presidido por el pintor setabense Juan Francés, tomaron notas para dar a conocer el fallo el jueves, por la noche, al tiempo que los premios de las fallas, que esta noche serán levantadas en cada barrio, aunque, desde la mañana, figuras y bastidores daban fe de la proximidad de la plantà.»83 La figura del pardalot va ser obra de J. Martínez Mollà sent una reproducció de cartó, aprofitant que va estar modelada l’any 1964 per a formar part del remat de la falla de l’Avinguda de l’Oest, que duia per lema «La maja...deria» i que va suposar el debut a la secció especial de València, encara que amb poca sort atès que el cadafal caigué. El cadafal faller duia per lema «El que no corre, vola» i al·ludia a temes socials actuals com la moda de fer viatges de novençans amb moto i el perill que envolta, el tema dels secans a Bixquert on a més d’un els costa la salut, el carnet del cotxe i el que costa de traure, les xiques 83 LEV, 16 de març de 1966.

La fallera Major de la Falla Enríquez, Guadalupe Vidal Reig i el president, Agustín - Francisco Morant, davant del ninot a la cavalcada del ninot. (Arxiu V. Palop)

presumides que ja no saben que fer així com el que costa anar de viatge a Benidorm. Del caramull de la falla, l’explicació ens diu: «En el remat d’esta falla la veritat es representa de lo que passa avui en dia: el que no corre vola i el que molt corre rebenta acabant en l’hospital o en les mans d’alguna fera». Aquest monument obtingué el segon premi de falla, sent el guanyador Antoni Grau amb la falla de República Argentina, quedant en tercer lloc la falla Tetuan de Manolo Blanco mentre que els darrers premis foren per a les falles Sant Feliu i Espanyoleto de Ramon Morell.

120 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1967

El Verí del Foc 121

L’activitat fallera als carrers de Xàtiva anava animant-se conforme passaven el anys, augmentant el nombre de fallers i creant-se noves comissions així com s’anava conformant un extens programa de festeigs. Mostra d’açò és l’acte de la Cavalcada del ninot, on hi ha un gran èxit de participació. En aquesta edició les comissions van anar precedides per la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja. El diari Levante conta la crònica de la següent manera: «El pasado lunes, por la tarde, se efectuó la cabalgata del ninot, ante un jurado instalado en la tribuna del centro de la Alameda e integrado por los artistas, don Francisco Bolinches, concejal ponente de Bellas Artes y escultor; don Vicente Giner, pintor, y don Rafael Pastor Vinat, bajo la presidencia del teniente alcalde presidente de Feria y Fiestas, don Rafael Perales Capuz, resultando muy animada y llena de colorido ya que junto a las 150 falleras aproximadamente que acompañaban a cada comisión, éstas lucían el traje de gala valenciano y otros disfraces de buen gusto y lucimiento.»84 A la mateixa crònica nomena els premis de l’exercici, on es confirma que el «premio al mejor ninot al grupo de San Félix y a la mejor comparsa presentada a la de la plaza Espanyoleto». Respecte a aquesta comparsa hem de comentar que duien una desfilada sota el lema «La programació de TVE» on es parodiaven programes i series com un milió per al millor, els intocables o missió impossible.

plantada el 1955 a la falla del Mercat on aparegué en efígie vestit de policia, la seua vertadera professió. Amés, ens han comentat que en alguna de les tres falles plantades al barri de sant Feliu per Ramon Morell, en la primera època d’aquesta comissió — produïda durant els anys 1965, 1966 i 1967— va aparèixer l’artista pintant un quadre i justament a l’esbós aparegut al diari Las Províncias del dia 17 de març de 1967 s’hi troba una escena a la part dreta on s’aprecia un pintor assegut a una cadira front un quadre. Aquestes tres falles coincideixen amb l’època on l’artista adquireix un pis de les noves finques construïdes al barri i on a unes plantes baixes del carrer Teresa Jornet, junt a la seua dona, elaborava els ninots de base i les peces petites, atès que les coses grans les realitzava a un dels baixos de les grades de la plaça de bous que tenia arrendat85. De fet el lema de l’any 1965 va ser «Ja tinguem piset» tenim com a remat una dona amb unes claus a la mà. De la falla de 1967, de la qual tan sols disposem de l’esbós, només podem apreciar el seu remat amb un home vestit de valencià sobre un rellotge i un tambor, i que va obtindre el darrer premi d’aquell any.

Del ninot indultat podem afirmar que va estar signat per Ramon Morell i ens inclinem que era una figura que representava al mateix artista faller pintant un quadre. Diverses fonts orals ens indiquen aquest fet encara que no podem confirmar-ho. Sabem que era prou prolífer a posar-se dins de les seues creacions com ara a la falla «Quiniela fallera»

84 LEV, 19 de març de 1967, p. 33. 85 Llopis, V., Tortosa, R, «Ramon Morell, l’artista faller dels 50», El Verí del Foc (núm. 2), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 72-85.

Esbós del cadafal de la Falla Sant Feliu de 1967.(HMV)

122 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1968 Pirata pata de palo

Figura d’un pirata venen productes espanyols

Arxiu Antoni Grau i Cros

El Verí del Foc 123

És l’edició on Antoni Grau i Cros aconsegueix el seu primer indult del foc amb la figura del pirata presentada per la falla de l’Espanyoleto. En diversos llibrets i documents hi ha certa indefinició de qui va ser l’autor dels cadafals fallers realitzats durant els anys1968, 1969 i 1970 a les demarcacions de l’Espanyoleto i República Argentina, si l’autor fou el pare, Antoni Grau i Tomàs, o el fill, Antoni Grau i Cros. Nosaltres ens decantem pel segon perquè el propi Grau ens afirma que va ser ell l’autor d’aquestes falles argumentant que des què es va casar es va dedicar professionalment a fer falles. El cas, és que pare i fill compartien taller i tasques, i caldria merèixer ambdues persones per igual. Una interessant entrevista a Antoni Grau i Tomàs a Las Províncias datada el 13 de març de 1968, davant la pregunta de quines falles fa aquell any, afirma que «yo, la de República Argentina y mi hijo la de la plaza del Espanyoleto». A diferència d’anys anteriors, aquest any les falles de Xàtiva apareixent bastant als periòdics, amb entrevistes a artistes, falleres majors i cròniques com la dels premis on apareixen les fotografies dels cadafals dels primer premis i veiem per primera vegada la imatge del ninot indultat 86. De la cavalcada, el corresponsal Salgator ens comenta: «Con extraordinaria brillantez se celebró la tradicional cabalgata del Ninot, que tras recorrer las principales calles y avenidas de nuestra ciudad, desfiló por la amplia Alameda, ante cuya tribuna instalada en el centro del paseo, exhibieron su arte las comparsa de cada una de las calles y sus cinco mejores muñecos, a fin de que el jurado, compuesto por el pintor Juan Francés; el premio Olimpiada del Humor 1968, don José López Sellés y el industrial 86 LPR, 17 de març de 1968, p. 32. 87 LPR, 19 de març de 1968, p. 36.

«Farça» d’Antoni Grau. (Arxiu AG)

don Rafael Guinart, pudiese calificar y otorgar los premios establecidos para la más graciosa comparsa y el mejor «ninot». Previa la deliberación del jurado se dio a conocer el siguiente veredicto: Premio, al «ninot» titulado «Pirata pata de palo», perteneciente a la falla de la plaza del Españoleto. Premio a la mejor comparsa, a la presentada por la falla República Argentina. Se concedió un accésit a la de la plaza del Mercado...» 87 La figura va ser una reproducció de cartó que Antoni Grau va adquirir a València a l’artista Juan Huerta, qui ja va presentar aquest ninot a l’exposició de ninots del cap-i-casal en l’edició de l’any 1967, portant

124 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

el pirata un lloro a la mà esquerra i Grau ho va substituir per una tovalla i afegint-li una caixa de cartó amb diversos pots i objectes i amb un cartell que posava «compre productos españoles». Al cadafal, el pirata formava part d’una escena junt dues dones en biquini amb una d’elles untant-se de crema solar. Es criticava la mentida dels cosmètics i potingues que es venien a les platges de moda. Hem de recordar que durant els anys seixanta es comencem a comercialitzar a l’Estat Espanyol tota mena de bronzejadors i cremes solars degut a la posada de moda del bikini i tota la cultura de prendre el sol amb l’aparició del turisme de costa. Aquestes cremes solars provenen de la segona guerra mundial on els americans experimenten productes per a què la pell dels soldats no estiga afectada per les llargues exposicions al sol. Al cadafal faller, dos versets acompanyaven l’escena: «Ací tin una criá per frotar-me l’esquena i que en la pasta del pirata em fasa la pell morena. El pirata fa la pasta de la pancha dels elefants i està omplint el cofre de les dones ignorants.» El ninot va pertànyer al cadafal «Farça» que tenia com a peça un gos sobre una gossera de l’epoca, representant a les figures crítiques sobre la junta entrant i eixint de l’Olímpic, la guerra freda entre Rússia i Amèrica, La construcció sense diners i l’entrada de la taronja en el Mercat Comú. Media dotze metres, arribant a costar noranta mil pessetes obtenint el 4t premi. Amb la falla República Argentina, Grau si que va guanyar el primer premi quedant per davant del duet Blanco i Arnau (Tetuan) i de Morell (Enríquez). Escena on pertanyia «El Pirata», venent productes a la platja. (Arxiu AG)

El VerĂ del Foc 125

126 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1969 La Massiel

Figura de la cantant recollint el premi del Festival d’Eurovisió de 1968

Arxiu Antoni Grau i Cros

El Verí del Foc 127

Segon indult del foc consecutiu del mestre Antoni Grau i Cros i també de la comissió de l’Espanyoleto. Aquest any es presentaren a la Cavalcada del ninot les cinc comissions que plantaren falla aquell 1969. El jurat qualificador d’aquella cavalcada va estar format pels senyors Perales, Ventura, Enguer y Mompó. La figura va desfilar en un carret junt la comissió fallera sota el títol de «La màgia d’Orient». Conformaven la desfilada japonesos, mores, indis i un drac xinés, fet amb un Seat 600 disfressat88. El ninot representava fidelment a la cantant Massiel amb el característic vestit reproduint l’actuació realitzada al festival d’Eurovisió on va ser guardonada amb el triomf de l’edició de 1968. A les mans duia una rama de llorer, símbol del triomf del concurs. El ninot va estar realitzat integrament amb cartó utilitzant però dues tècniques de treballar el cartó. Per a la cara i les mans s’obtingué una còpia en cartó d’un model original mentre que per al vestit es va realitzar treballant directament el cartó amb el volant i arrugues del vestit fetes per la madrassa de l’artista. Després es va tractar amb una base en pols i cola de conill per a poder ser pintat. Per a l’acabament s’utilitzà clara d’ou per a donar-li un aspecte brillant. La crítica d’aquest ninot versava sobre l’avorrit que era la televisió en aquell moment incidint en la caçó del «La, la, la» que s’escoltava a totes hores i en tots els llocs. Finalment, s’incidia en la discussió de qui era l’autor de la cançó, si la pròpia Massiel o els membres del Duo Dinámico. Apart d’aquesta escena, al monument també es criticava la font del Lleó transformada en llavador, la qual no feia molt bona olor, i que van ser tallats dos arbres per a tal tasca. Amés parlava sobre la pena que donava la glorieta ja que l’havien deixada «pelà», sobre la Junta Local Fallera on havia d’haver gent honrada i que li agradara la festa, i finalitzava amb la injustícia dels premis de falles de l’any anterior on els van donar un quart premi.

El cadafal «Injustícies» d’Antoni Grau. (Arxiu AG)

Sobre la crítica referida en l’escena de Massiel, l’explicació de la falla89, signada per Enrich-C.-Andreu, ens diu: «Caballers i quin tostó, quíns rollo i quins moniatos, dona la Televisió fenmos passar un mal rato: també s’ven carn de PATO, que no la vol un cristiá, puix s’queden adormits com Sènto, el sacristá. ¿I la rama de llorer? Tiessa com la torre Eiffel ¿s’la emportá la Massiel en Londres el fredolench? i la, la, la, per açí,

88 D. D. A. A: «Les nostres cavalcades», Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 1965-1990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990. 89 Enrich-C.-Adebu: «Relació i Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Espanyoleto, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1969.

128 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

i la, la, la, per allá, pareixia un esperit per el día i per la nit. Fon popular la gran llanda, qu’es cantá per lo carrer, correguent lo mon sançer, i cantanla hasta en Bata; la radió i la televisió, a tot hóra l’anunçiava i la gent ja la cantaba en el més humil racó.

Massiel, Dúo Dinámico i Cliff Richard a Eurovisió de 1968.

Despuix sens un apremit, vingué la gran discussió: ¿Quí s’havía emportat el premit? Masiel, Manolo o Ramón; i com aquell qu’nou pensa, soltá tota famolenca, ¡quin dels tres te la raó? ¡feu comentari la “prensa”! La cóssa portá gran rastre, esfumanse com el fum, quedanmos en el bórum que fa tot lo que òl a empastre; la ditjosacançoneta, rodá més que un gran bolo no se sap quí te’raó: ¡Ramón, Masiel o Manolo!» Aquesta crítica sobre la famosa cançó del «La, la, la» i la gran discussió que es va produir comença el 6 d’abril de 196890, on la incombustible Massiel apareix a la televisió de blanc i negre cantant el «La, la, la» des del Royal Albert Hall de Londres, i després de l’actuació de dèsset cançons i amb el sistema de puntuació característic d’Eurovisió, Espanya guanya el festival lluitant fins l’últim moment amb el Regne Unit. Massiel va eixir a escena, amb el seu vestit de Courrèges, sabates baixes i calces blanques. El cor a un costat i ella en el centre de la tarima es van proposar arrasar amb el «La, la, la» de Ramón Arcusa i Manuel de la Calba i ho va aconseguir. Per al Duo Dinámico, compositors del «La, la, la», era la millor cançó de

El ninot, a l’escena de la falla, junt les figures representatives del Dúo Dinámico. (Arxiu AG)

90 Del Amor, R: «Massiel, poderosa y desconcertante», 2007, www.eurovision-spain.com/iphp/biografias/25.pdf

El Verí del Foc 129

la nit. Aquestes declaracions les van fer després de l’esdeveniment, quan van arribar a Espanya —segons l’article de Lolita Sánchez per a Tele-Exprés del 10 d’abril de 1968—. Estaven quelcom enfadats amb l’exitàs de Massiel, que els va llevar tot el protagonisme. Ramón Arcusa i Manuel de la Calba preferien Serrat per al tema i no a Massiel, afegint en el titular de l’article mencionat que «ni la falta de Serrat és tan gran, ni el triomf en el Festival tan important», considerant que «La, la, la» no és la seua millor obra, ells hagueren votat a «Congratulations». Aquestes desavinences entre Massiel i el Duo Dinámico venien per una entrevista feta per ells per a la cadena SER en el programa «El Gran Musical» on deien «que Massiel estava tapant la trista situació en què vivia Serrat en l’exili per la seua insubordinació al Règim». Aquesta cançó no va tindre només aquesta polèmica, sinó abans del festival també hi hagué un altra. En un primer moment es va proposar a Raphael tornar a eixir però va dir que no. La casa de discs Zafiro-Novola va presentar el «La, la, la» del Duo Dinàmic i TVE la triar però volia que la cantara Serrat i no el Duo Dinámico. A Serrat li arriba una dura pressió per part d’un grup de nacionalistes que el criden traïdor si no canta en català. Quan faltaven dues setmanes per al Festival, Serrat diu que no canta. TVE i Manuel Fraga van prohibir rotundament la decisió de Serrat. Només quedaven dues setmanes per al Festival, Serrat ja havia fet la promoció i a Londres tenien els cartells amb el seu nom imprés. Els directius de TVE tenien que triar un altre intèrpret quant més prompte millor, sinó perillava la continuació al Certamen. Algú va pensar en Massiel, qui estava de gira a Mèxic, va dir sí a l’instant i viatjant de pressa a Madrid per a aprendre’s la cançó i promocionar-la per Europa, perquè no quedava molt de temps. El 7 d’abril, i molts dies després, els titulars a Espanya publiquen l’èxit i va haver-hi de tot. Des dels que lloaven la gesta, la majoria, més be addictes al règim franquista i enorgullits per haver derrotat

L’artista, Antoni Grau pintant el ninot (Arxiu AG)

Anglaterra, fins als que tiraven per terra a Massiel posant-la verda, pel vestit, pel cabell, pel ball, pels dents... La veritat és que va ser tema de conversació acalorada durant molt de temps. El fenomen de la cançó del La, la, la i el premi d’Eurovisó amb l’actuació de la Massiel, com hem vist va estar tema d’actualitat i les falles ho van reflectir als seus monuments fallers. De fet, apart d’aquest ninot d’Antoni Grau presentat per a la falla de l’Espanyoleto, a l’exposició del ninot de València de 1969, l’artista Joan Roig Arnal elaborà un ninot de la cantant Massiel pertanyent al cadafal de la comissió de la falla Na Rovellla-Àngels Maldonado. La figura amb el vestit de minifalda s’hi trobava amb una posició que recordava els passos coreogràfics del tema interpretat i incidint amb els trets fisonòmics de la cantant91.

91 D. D. A. A: L’indult del foc. Catàleg Raonat de la Col·lecció de Ninots Indultats del Museu Faller. Volum II (1963-1981), Ajuntament de València, València, 2003, p. 135.

130 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1970 L’Agent Pardo

Figura d’aquest peculiar personatge vestit de militar

Arxiu Antoni Grau i Cros

El Verí del Foc 131

Antoni Grau i la comissió de la Falla de l’Espanyoleto repeteixen per tercer any el premi al ninot indultat amb una figura sobre el personatge local de «Pardet», El Detectiu, donant-se el fallo del jurat el dia 17 de març junt els premis dels cadafals, resultant guanyadora en aquest concurs la falla de Tetuán de Manolo Blanco per davant d’Antoni Grau amb Espanyoleto i R. Argentina quedant en les darreres posicions M. Blanco a la plaça Enríquez i Carrasquer al Mercat. El ninot participa a la cavalcada celebrada la vesprada del diumenge 13 de març, arrossegat amb l’ajuda d’un carret, tractant la desfilada de l’Espanyoleto sobre el soterrar d’un bandoler molt conegut, en que els seus més fidels col·laboradors duen al difunt als muscles92. El diari Levante ens narrava la crònica: «El domingo, por la tarde, y dentro del programa fallero setabense, se celebró la cabalgata del Ninot, rivalizando las distintas comisiones por presentar no solamente la figura más representativa de la futura falla, sino unas comparsas muy completas, con temas tratados humorísticamente, con tanta sátira como puedan tener las fallas, así como carrozas y vehículos donde iban las falleras mayores, desfilando casi doscientas muchachas ataviadas con el traje regional al son de la música representada por bandas, por cornetas y tambores y hasta por la tuna estudiantil, resultando el desfile de una vistosidad extraordinaria, mientras los setabenses lo contemplaban comentando la gracia y agudeza de sus críticas, así como la fallera mayor, señorita Mari Filo Estrela Sanchis, y sus damas

La falla «Carabassaes» d’Antoni Grau. (Arxiu AG)

de honor, autoridades y jurado que lo hicieron desde la tribuna, situada en el centro de la Alameda.» 93 Una vegada forma part del cadafal, el ninot s’hi trobava dins d’ una completa escena figurant el despatx d’un capità general. La crítica va ser, tal com relata, Josep Sanchis, «la falla Espanyoleto va posar a l’escena conegut com l’Agent Pardet amb uniforme militar de gala que per cert va guanyar el premi al ninot aquell any. Es feia al·lusió al fet ocorregut a València durant la Pasqua Militar on es va presentar en Capitania vestit d’eixa guisa i causant la confusió en els sentinelles i oficials, degut a l’uniforme

92 D. D. A. A: Les nostres cavalcades, Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 1965-1990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990. 93 LEV, 14 de març de 1970, p. 31.

132 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

identificable que duia: gorra de plat d’un exèrcit, pantalons d’un altre, jaqueta de la Marina, sable...»94 El cadafal, amb un pressupost de 75.000 pessetes, va obtindre el segon premi amb el lema «Carabasses». La crítica versava sobre les carabasses que donaven als espanyols a Europa amb el Mercat Comú, amés el Penyal de Gibraltar i els anglesos i les crítiques escenificades al voltant del cadafal, parlant-nos sobre les carabasses als estudiants, el cas Matesa, les resolucions de la ONU respecte Espanya o els somnis de grandesa d’alguna gent. Justament aquest darrer tema era el que representava l’escena de l’Agent Pardet, que duia per lema «Somnis de grandea» amb els següents versets d’Enric Camányez i Úbeda: «Aquest tipus elegant, home de grans pensaments, es un xicót molt formal i de clar entendiment. I molt agust sommia, en aplegar pronte al çel, i fense passar per tonto, está preninmos el pèl. Hóme llest, de gran estudi, pensa en tanta grandea, que si no li paren els péus, fará pronte gran carrera.

siga gran aquest Siphòl. Els casos quèll ha segit tots son casoo de conçència, c’a sabut portarlos bè, en moltísima deçènçia. Es digne d’admiraçió, el vorelo com treballa, i reconegut son mérits, li han donat una medalla. Medalla para el valor i espirit de treball, puix es gran treballador, ademés, es molt formal.» 95 El qui coneixia a aquest peculiar personatge, deia que era una persona entre la bogeria i la cara dura. Després de veure’s a la falla, «Pardet» va acompanyar a la comissió fallera a tots els llocs orgullosament.96 El ninot, que va costar 900 pessetes d’aquella època, va tindre un tècnica mixta en la seua elaboració, vestint-lo directament amb cartó la part del cos, i usant la reproducció de cartró per al cap, en aquest cas, sobre el cartró s’afegiria l’anomenada pasteta (panet, cola blanca o de moc) per a definir millor els trets del personatge com ara les arrugues. Davant la proliferació d’aquestos productes, els caps solien pesar molt.

Els seus somnis especials els ha deprés en gran ból, qu’el dia manco pensat,

94 BMX. Sanchis Martínez, J: »La crítica local en les falles de Xàtiva (1966-1974)», Notícia 7. Especial Falles de Xàtiva 1994, Notícia 7 s. l., Xàtiva, 12/03/1994. 95 Camányez Úbeda, E: «Relació i Explicació de la Falla», Falla Plaça Espanyoleto i Adyacents, Xàtiva, 1970. 96 D. D. A. A: «Historial Faller Plaça Espanyoleto», Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 1965-1990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990.

El ninot del Pardet al cadafal conformant l’escena «Somnis de grandea». (Arxiu AG)

El VerĂ del Foc 133

134 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1971 L’explorador

Figura d’un caçador ferit amb una pressa al coll

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 135

La figura del «Explorador», de la falla de la plaça Enríquez va estar la guanyadora del premi al millor ninot tal i com ens ho comenta la crònica de Las Provincias del 19 de març. Manolo Blanco aconseguia el guardó sis anys després. La cavalcada va ser a les huit de la vesprada del diumenge 7 de març que «con arrolladora simpatía recorrió las calles haciendo las delicias de grandes y chicos»97. Va comptar amb les sis comissions que existien aquell any guanyant el premi de comparsa l’Espanyoleto duent de lema «Les xiques ye ye». La figura pertanyia al cadafal «Classes d’amor» que no va tindre igual sort que el ninot atès que va obtindre el darrer premi. L’explicació de la falla és una conversa entre Pepe el del Mercat, Ricardo el carreter i Remigio el rajoler, que s’hi troben veient el monument que tracta sobre els tipus d’amor existents com l’amor a les «flors», l’amor pels fills o l’amor per diners. A l’escena «amor a la caça» l’explorador, tot accidentat, es disposa a entrar a casa on l’espera la dona assentada al sofà junt la figura d’un tigre i un pollastre pelat. La conversa deia:

Remigio se creía que los cuernos sólo los llevaban los toros. REMIGIO : Me he dado cuenta, Ricardo, que eres un hombre experto en críticas de Falla. PEPE: A ver Remigio si te creías que tú eras el único entendido en críticas Falleras también nosotros entendemos de estas cosas. RICARDO: Pues; veréis mientras el marido va de caza y vuelve con la cabeza llena de cuernos la mujer, ha cazado en casa más que él en el monte. Por de pronto ha cazado un león y muchas «Pollas» (hembras de los Pollos) esto quiere decir que el Amor a la Caza también es falso para el hombre.»98 Aquesta peça guardonada respon a una reproducció de cartó, possiblement modelada per J. Martínez Mollà i acabada a l’oli pel propi Manolo Blanco, que aquell 1971 va plantar tres falles: Tetuan, Sant Jordi i la de la plaça d’Enríquez.

«PEPE: Os habéis fijado en este hombre que viene de cazar y lleva una cabeza llena de cuernos debajo del brazo haciéndolo cara de maltrecho y cansado y su mujer está esperándole con este cachorro de león delante de elle y colgando unas «Pollas» (hembra del Pollo» con cara de alegría como queriéndole decir yo he cazado más que tú. REMIGIO: Esto si que no comprendo yo por no guardar esta escena relación con el tema de nuestra falla «Clases de amor». RICARDO: Parece mentira, Remigio, que no sepas que también los cuernos están relacionados con el amor falso que tenemos a veces con las mujeres. PEPE: Qué claras ves las cosas Ricardo, es que

«L’explorador» a l’escena del cadafal «Classes d’amor»de M. Blanco. (Arxiu MB)

97 LPR, 19 de març de 1971, p. 31. 98 Murillo, B: «Relación y Explicación de la Falla», Llibret explicatiu Falla plaza Enríquez, Falla Enríquez, Xàtiva, 1971.

136 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1972 El boxejador Urtain

Figura del mític esportista basc amb txapela al cap

AMX- FJLS 60/1

El Verí del Foc 137

Darrer any que se celebra el premi del ninot a la cavalcada on van participar les nou comissions. La figura del boxejador Urtain va estar conduïda per l’Albereda en andes portades pels membres de la comissió de Verge del Carme. El ninot pertanyia al cadafal «Els qui fan la col» darrera falla feta a Xàtiva per Martínez Mollà qui va obtindre el segon premi. Tractava temes com ara la contaminació de l’aigua, els alts emoluments de la urbanització de la plaça de la Seu, la poca informació del turisme a la ciutat , els problemes dels instituts de batxillerat de Xàtiva i Canals, l’escampada del fem per les nits per part de gats i gossos, els problemes que dóna el pas a nivell o sobre la bonança de practicar esport. D’aquest darrer tema era el que representava el ninot. Vicent Vidal Escorcia li dedica dos versets al llibret explicatiu:

El ninot a la part de davant del cadafal «Els qui ens fan la col» de J. Martínez Mollà. (Arxiu Falla Verge del Carme)

«Que practiquém de dèport es la consigna del día, i si ú es tròba fort en uns i altres es confía. I no resulta rés estrany aplagar a campeó per mig d’lagún apany amb raó o sinse raó.»99 EL ninot premiat representava al famós boxejador carregat de la típica txapela, botes i guants de boxeig. El guipuscoà José Manuel Ibar va debutar el 1968 amb vint-i-set victòries consecutives, sent campió d’Europa l’any 1970 i 1972, gaudint de gran fama i popularitat de dedicant-li els mitjans de comunicació grans espais i fent els famosos anuncis de brandy Soberano. Mals negocis, problemes familiars i deutes acabaren portant-lo al suïcidi el 1992. Tècnicament pertany a una reproducció de cartó, sent realitzat el modelatge del ninot un any anterior, apareixent per primera vegada a la falla titulada

Urtain quan es va proclamar campió el 1972.

«Espectacles», de J. Martínez Mollà, a la demarcació de Ferran el Catòlic – Àngel Guimerà de València, participant a la secció Especial. Amés, aquest any 1972, també apareix un altra reproducció a la falla Na Robella – Ángeles Maldonado , signada per l’artista xativí, que duia per lema «Épocas» i que va obtindre el 3r premi de la secció 1a B.

99 Vidal Escorcia, V: «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Verge del Carme 1972, Falla V. del Carme, Xàtiva, 1972.

138 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1973 El hippy

El Verí del Foc 139

En aquesta edició els ninots passaran a ser qualificats dins d’una exposició que se celebrarà en els soterranis de l’Antiga galeria comercial de Perelló Junior situada al carrer de Montcada front l’església de Sant Francesc. La cavalcada de comparses va continuant celebrant-se amb la participació de totes les comissions falleres. La figura afortunada va ser la presentada per la falla de Sant Jordi, única peça guardonada d’Antoni Sáez. Es corresponia a un hippy amb barba i melena duent uns pantalons tallats, pertanyent al cadafal «I quins pardals» que tractava sobre la destrucció de la ciutat com a conseqüència del boom de la construcció, centrant-se en la demolició de l’antic convent de sant Francesc. També feia referència la mancança de llum a la plaça, la manifasseria existent a l’esport del boxeig, la compra per part dels turistes d’obres arts emportant-se-les al seu país, el nou «festeig» dels joves així com la seua nova indumentària o l’espera en el canvi de paviment a la plaça de la Galera on cada vegada que plovia passava un riu de runa provenint pel carrer de les ànimes. Al costat d’aquesta escena s’hi trobava el hippy al costat d’una pedra, mirantse la jaqueta amb una botella a la mà, veient la «riuà» que li baixava. L’explicació de la falla deia: «Puix se fa una llacuna en qüant pluen quatre gotes, que tens que ficar-te botes com per anar a la Lluna.» 100 El ninot té una curiosa història. La comissió estava dividida en dos bàndols i al mes de setembre encara no havien signat l’artista faller i es va contactar amb el pintor José Pellicer Pérez «Manolete» per què els pintara la falla si ells la muntaven, però finalment a través d’unes amistats la va fer Antoni Sáez, qui va debutar com artista faller. Al no tindre lloc on fer-la, el president de la comissió José Ferrero «el vaquer» els va oferir sa casa per a fer els ninots i objectes menuts mentre que les peces grans i el remat es van realitzar al cine d’estiu de l’Albereda gràcies a unes gestions del

Cadafal «I quins pardals» de Tono Sáez. (Arxiu Ramon Guinart)

sr. Benet. Inicialment la figura que anaven a presentar era un guarda rural amb mosquetó sent l’elegit per part de la comissió. Però el president i l’artista, tot i que el hippy no cridava l’atenció quan estava en dues peces, quan es va muntar van veure que amb la fisonomia de la peça podria quedar millor que l’altra. Sáez el va massillar i preparar per a l’exposició. L’altre bàndol de la comissió es va entossudir amb el guarda, però el president i l’artista tenien clar quin ninot anaven a exposar, així que agafaren al hippy i l’amagaren a casa per a que ningú el vera acabat per portar-lo més tard a l’exposició, en la qual ve ser tota una sorpresa l’obtenció del primer premi. El fallo del premi del ninot es va produir el divendres 16 de març sent guanyador el ninot de la falla Sant Jordi, quedant la resta dels ninots en el següent ordre: Verge del Carme, Selgas – Tovar, Tetuan, Sant Jaume, República Argentina, Mercat, Raval i Espanyoleto. La figura obeïa a una reproducció de cartó, desconeixent l’autor del modelatge. Aquest ninot va ser retirat el dia de la cremà i sent guardat al niu faller situat al carrer de les Ànimes. Anys més tard, quan es va desfer la comissió, possiblement se’l quedaria el senyor Gironés «el sordet» atès que va ser qui va replegar totes les propietats d’aquella època pertanyents a la comissió.

100 Camànyez Úbeda, E: «Relació i explicació de la falla», Falla Plaça Sant Jordi i carrers adjacents 1973, Falla Sant Jordi, Xàtiva, 1973.

140 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1974 L’home Neardhental

Figura d’un home de l’edat de pedra

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 141

Segona edició de l’exposició que es realitza als Salons del Círculo Setabense, sent inaugurada el diumenge 10 de març amb la presentació de catorze figures. Amb trenta nou punts va ser guardonada la figura de l’home de l’edat de pedra presentada per la falla de Tetuan i signada per Manolo Blanco. La figura pertanyia a l’escena on es criticava que les dones estaven començant a desobeir els seus marits comparant-ho en altres èpoques on no passava com l’època prehistòrica que representa el ninot. Paradoxalment, hui en dia aquest crítica no tindria cabuda i seria motiu de molta polèmica, però pensem que estem en els darrers anys del franquisme on les dones comencen a reivindicar les seues llibertats com a persones humanes davant el masclisme existent i que com pareix ser a certes persones no els pareixia bé. Llegint la crítica del llibret ens donem compte de certes barbaritats: «En els temps que hui estem, lo que passava no passa. Era el temps que encara l’home sobre les dones manava. Quan li dia a una, enfadat, vine ací, ella anava. I les dia que trotaren i cada una trotava. Era que hi hava més amor? Era que més garrot hi hava? no he ho sé. Peró l’assupte ja no te volta de tapa. Cada dona fa lo que vol i el marit, calla que calla, esperant que passe el temps i no’s trenque la baralla. Quin temps més preciós seia aquell que la història contava en que l’home, arrogant, les manteni a ratlla. I la dona, obedient i callaeta, otorgava, i li oferia l’amor

que dintre d’ella guardava. Hui d’açó no queda res i si alguna no s’enfada és perque és santa o tonta, ja que si pot, te’ls clava.»101 «La nit» era el lema del cadafal que va obtindre el tercer premi, i apart d’aquesta crítica, podíem trobar també el tema de què estava mal vista la gent homosexual, l’ús de cosmètics per mantindre’s jove per part de la gent major, la vàlua dels diners a l’hora de lligar, el perill de certes «ballarines» o algun vell que va a la recerca de xiques joves. Aquest ninot és una reproducció més de l’aparegut a la falla de la Ferroviària de València l’any 1973 de Martínez Mollà i titulada «La publicitat» i que es va emportar el primer premi de la secció especial. Manolo Blanco la va adquirir preparant-la amb oli de llinosa i aiguarràs i pintat en pols, sent acabat a l’oli. El ninot, a pesar d’obtindre l’oportunitat de ser indultat, va ser cremat en la falla.

Esbós del cadafal «La nit», de Manolo Blanco

101 Gimais: «Explicació i Relació de la Falla», LLibret Explicatiu Falla Tetuán 1974, Falla Tetuán – st. Francesc, Xàtiva, 1974.

142 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1975 El pastoret

Figura d’un pastor amb llauna de petroli

Arxiu Antoni Grau i Cros

El Verí del Foc 143

Amb el ninot d’un pastor, Antoni Grau li donava el primer ninot indultat a la Falla de Ferroviària. Amb un total de 32 punts, tres punts sobre el segon, aquesta figura era la millor de les catorze presentades. Destacar que hi havia cert nivell en els ninots presentats aquest any. Manolo Blanco, presentava per part de la falla J. R. Jiménez el grup d’una família, la qual era una reproducció del ninot indultat de l’any anterior a València, sota el títol de «Transeünts de poble», de l’artista Martínez Mollà per a la comissió de la plaça de la Mercè així com el mateix Antoni Grau presentava la figura del futbolista Johan Cruyff damunt d’un burro pertanyent a la falla de R. Argentina, ninot que es va poder veure el 1974 a la falla de la plaça del Caudillo del cap-i-casal, obra de Vicent Luna. Curiosament també va aparèixer una altre ninot representant al famós futbolista, però en aquest cas amb la seua família. Per la seua part, la falla Espanyoleto presentava un hippy, atrotinat en el vestir, signat per La Comissió. L’exposició canviava de lloc, i com deia Las Provincias, «en los grandes espaparates de T. A. S. A., en la confluencia del Coronel Lozas con Acadèmico Maravall, está la Exposición del Ninot, para ver cual de ellos merece ser indultado»102. La tècnica utilitzada va estar la reproducció en cartó a partir d’un motlle d’escaiola. Aquesta còpia va estar adquirida per l’artista a València a Vicent Luna, que com hem vist era pràctica habitual per part de la majoria dels artistes. Antoni Grau li va canviar el cap, afegint-li una llauna en lloc de la bossa i li canvià la vara per un garrot. Afegir que el pastoret anava acompanyat d’un borreguet, però per a no incomplir les bases amb allò de la figura única, es va tindre que llevar de l’escena per a poder participar al concurs del millor ninot. Cal dir que la pri102 LPR, 15 de marzo de 1975, p. 24.

L’escena del pastor al cadafal «La roda de la vida» d’Antoni Grau. (Arxiu AG)

mera reproducció d’aquest ninot de Luna fou indultat del foc l’any 1973 al cap-i-casal i duia per lema «Pastoret amb borreguets». Quant a la vessant crítica del ninot, l’escena tractava la temàtica del petroli i el poder econòmic que té al món amés de la seua dependència en qualsevol activitat. La figura del pastoret estava junt una llauna de petroli, i al cadafal es completava amb un nombrós grup de borregos i més llaunes de petroli. Al llibret trobem l’explicació d’aquesta escena signada per Llorenç Martí i Talens: «Baixem, pues, del carafal i peguem una volteta, que hi ha córda pera rato en esta ronda, que apreta.

144 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

¡Aguardad! ¡ací hi ha trampa! ¡Molts borregos i barrils! ¡Cuánta intenció, mare meua! ¡¡Cuidado, que trenca el fil!! Endevina, endevinalla, Jo done un flamant billet al que descifre l’enigma que pórta en sí este cuadret. ¿Qué vol dir tant de borrego que sumisos i callats van raere del pastor sinse parar de balar? ¡No volem la téndra herba para sa fam aplacar; busquen el filó d’or negre que a tots els fa anar de cap! El pastor ensenya el grifo que contróla en magnitut, i óbri l’espita a gotetes, en mesura i sinse embut. I molt si senyor, pregona el dret de poder cantar. ¡ja era hóra que puguera parlar, parlar... i apretar!» 103

me que fixava el preu mundial del petroli per a quadruplicar el seu preu. L’augment del preu unit a la gran dependència que tenia el món industrialitzat del petroli de la l’OPEP, va provocar un fort efecte inflacionista i una reducció de l’activitat econòmica dels països afectats. Abans d’aquesta mesura, l’Occident industrialitzat, sobretot els Estats Units, disposava habitualment de petroli abundant i barat. Els efectes d’aquest embargament van estar clars: es va duplicar el preu real del cru a la entrada de la refineria i es van produir talls al subministrament. Tot açò va accelerar una etapa econòmica negativa als Estats Units, i que va portar una recessió global durant el 1974. El ninot pertanyia al cadafal «La roda de la vida», coronat per dos caragols sobre una roda significant que arrosseguen molts litigis, inquietuds i preocupacions com ara el llunyà i gran Orient que controla a tota Europa. Les escenes, a banda de l’esmentada del petroli, tractaven sobre la baixada del turisme, la falta de qualitat en orquestres i grups de música amés dels embolics que es produïen en la venda de mobles usats.

Aquesta crítica, té com a origen la crisi del petroli de l’any 1973 i les conseqüències que va portar. A l’octubre de 1973 l’Organització dels Països Exportadors de Petroli Àrabs va anunciar que no exportarien més petroli als països que havien recolzat a Israel durant la guerra de Yom Kippur, la qual enfrontava a Israel amb Síria i Egipte. Aquesta mesura incloïa als Estats Units i l’Europa Occidental. Tanmateix, els membres de l’OPEP van estimar utilitzar la influència sobre el mecanis-

103 Martí i Talens, LL: «Explicació de la falla. Lema: La roda de la vida», Llibret Explicatiu Falla Ferroviària i adjacents, Falla Ferroviària, Xàtiva, 1975.

L’escena del pastor criticava les conseqüències de la crisi del petroli de 1974. (Arxiu AG)

El VerĂ del Foc 145

146 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1976 El bomber

Figura d’un bomber amb la mànega d’aigua trencada Artista | Antoni Grau i Cros Comissió | República Argentina Lema Cadafal | «Mirant la pesseta» Premi Cadafal | 2n secció especial Tècnica | Pintura plàstica acabada a l’oli sobre reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó, massilla i fusta (carcassa). Ús de pasteta per als detalls Estat Actual | Desaparegut

El Verí del Foc 147

Aquest any el premi del ninot va recaure, per primera vegada en la seua història, per a la falla de R. Argentina, el qual va estar signat per Antoni Grau. Responia a una reproducció de cartó d’un bomber, usant pasteta per a fer els detalls de la jaqueta. Per segon any es feia la mostra als locals de T. A. S. A.: «En la gran sala de exposición de automóviles de T. A. S. A. en la parte recayente a la calle Académico Maravall, está la simpàtica exposición del «ninot»; en ella cada falla ha presentado el muñeco que estima es el mejor para buscar el premio primero y el indulto.»104 El ninot es trobava a la part posterior del cadafal, junt una reproducció de la Font del Lleó de la qual brollava aigua. Sobre la crítica trobem al llibre de l’Aniversari de la comissió una curta explicació que ens parla sobre aquesta figura, «bomber, que figurava en una escena de la falla criticant l’actuació que van tindre aquestos en un incendi ocorregut al carrer Pouets, quan en anar a apagar-lo, les mànegues no van funcionar, fent un espantós ridícul».105 Pel que respecta a l’explicació al llibret de la Comissió de l’any 1976, trobem una explicació en prosa, signada per Loret, on exposava una taula amb cadascuna de les escenes i certes característiques, tot relacionat amb el lema de la falla «Mirant la pesseta». Sobre l’escena d’estudi, posa: «Quadre: Quart Tema: Sucursals Protagoniste: L’aigua Personatges: les preses d’incendis 1ª intenció: A casa del ferrer, ganivet de fusta 2ª intenció: Negosi popular: Tots Bombers Conclusió: Pesseta banyada.»106

Cadafal amb el lema «Mirant la peseta» d’Antoni Grau a l’Avgda. R. Argentina. (Arxiu RT)

Altres crítiques que contenia aquest cadafal, el qual va costar nou-centes mil pessetes, eren el grans negocis que feien els bancs aplicant alts interessos als crèdits que es sol·licitaven, els altíssims preus que tenien alguns productes de consum diari com ara l’oli, l’encariment dels productes de primera necessitat que duien a les mestresses de cap en el mercat, la devaluació de la pesseta que estava fent més pobres que abans, el tema dels oriünds del futbol en un moment que n’eixien per tots els costats i el negoci que es feia en el pa, al no correspondre’s el preu amb el pes que donaven.

104 LPR, 14 de març de 1976, p. 36. 105 Sánchez i Pérez, J: «Tres voltes deu», Argentina. Llibret Explicatiu Falla República Argentina. 30 Aniversari 1964-1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1994. 106 Loret: «Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla República Argentina i adjacents, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1976.

148 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1977 Don Juan i Doña Inés

Figures d’aquestos personatges literaris asseguts a un sofà

Arxiu Falla Verge del Carme

El Verí del Foc 149

Aquest any es produeix un empat a vint-i-tres punts entre els ninots presentats per part de la Falla Ferroviària i el de Verge del Carme, sent mereixedors ambdós de l’indult del foc. Respecte al presentat per la comissió del barri del Carme, responia al conjunt de «Don Juan i Doña Inés» asseguts a un banquet, obra de l’artista de Castelló de la Ribera, Eduard Guillem. Aquesta reproducció de cartó, va ser modelat per Miguel Santaeulàlia per a la falla de Na Jordana de l’any 1976, sent presentada a l’exposició del ninot obtenint el millor ninot de la secció especial. D’aquesta figura, al Catàleg raonat de ninots indultats en diu: «Erotisme implícit, una esglaïda i pudorosa Inés, davant de les proposicions de Tenorio, tractava de protegir-se el sexe per damunt de l’hàbit de novícia. Un don juan de trets eixuts a l’estil dels personatges del Greco, la contemplava amb picardiosa avidesa i llançava la mà a una fàl·lica espasa d’enrojolat i ardent mànec.»107 Les figures dels personatges principals de l’obra de José Zorrilla, pertanyien al cadafal «D’il·lusió també se viu», on estaven ubicats a la part de davant, criticant la pujada dels impostos, sobretot el de la llum. De l’explicació de la falla al llibret, obra de Bertomeu Murillo, realitzada en forma de conversació entre el president, un xiquet i el del bigot, hem extret la part relacionada a aquesta escena: «El president.— Al peu del volcà, que, per lo qu’es veu, es un volcà tropical, per la gran varietat de plantes ahí naixcudes, se veu un’altra parella, “Don Juan Tenorio i donya Inés”, i això ho encontre més confús.

Veiem el grup a la part de davant del cadafal «D’il·lussió també se viu» d’Eduard Guillem. (Arxiu Falla V. del Carme)

El del bigot.— Puix jo aclararé el cas. La parella “Don Juan i donya Inés”, sentats en eixe sofà tan còmic, per la cara que posen i la mirà que tenen, no pensen més qu’en el comptador de la llum, per a no passar-se de la ratlla, puix els impostos son molt grans, i en com pasen un poc de la ratlla se la carreguen.» 108 Amés d’aquesta crítica sobre els impostos, la falla feia referència a altres temes actuals com ara els lladres que furten al pobres per enriquir-se, la gent que es dedica a manifassejar, el pobre llaurador que li pugen els impostos i el preu de la collita no augmenta o sobre les agències matrimonials.

107 Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. II, Ajuntament de València, València, 2003, pp. 244-245. 108 Murillo, B: «Explicació i Relació de la falla. Lema: D’il·lusió també se viu», Llibret Explicatiu Falla Verge del Carme, Salas Pombo i els seus derivats, Falla Verge del Carme, Xàtiva, 1977.

150 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1977 Un home eixit

Figura amb mocador roig i una gran fava a la mà

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 151

L’altre ninot indultat, com hem esmentat, va ser el signat per Manolo Blanco de la falla Ferroviària. En aquest cas va ser la figura d’un home que portava un mocador roig amb una gran fava a la mà. La figura va ser una reproducció de cartó realitzada expressament per a aquesta falla, dissenyat i pintat per Manolo Blanco. Al cartó li se van afegir arranjaments directes. Quant a la pintura, va ser acabat a l’oli, tècnica habitual en aquells anys. El ninot pertanyia a l’ escena que tractava la proliferació, per aquella època, de revistes eròtiques als quioscos. Junt aquest ninot, s’hi trobava una dona major amb xiquets davant d’un quiosc ple de revistes. Llorenç Martí i Talens, a l’explicació de la falla al llibre de la falla Ferroviària ens versava aquesta escena titulada Llibertat de censura: «Aguardat!... això te gràcia, picardia i intenció! xiquets, grandets i fins agüeles fan cola amb “sana intenció”. Peguen un pet els quioscos de les coles que se fan: xavals, grandets, fins agüeles i també municipals. Tots busquen “sana” cultura de pornogràfic ardor amb “fotos” que alcen... orelles i fan ensomniar... de por. Hi ha llibertat de censura i per lo tant tot arreu. així, quan els pregunten, els majors se faran creus. Deprenen “asignatures” d’una “escala superior” i encara ignoren la “solfa” volen saber la “lliçó”. Per aixó aquesta agüeleta els contempla “horroritzà” i pensa, quan era jove! era misteri i encant

El ninot de l’home a l’escena del quiosc dins del cadafal «Coses Nostres» de Manolo Blanco. (Arxiu MB)

buscar, les mans, amagades, entre faldes i brials. Ara, els xiquets, neixen mestres, i apenes arranquen vol donen lliçons d’erotisme més frescs que un caragol. No busquen lliteratura que els eduque els sentiments, busquen les revistes “fresquetes” que calfen fins les dents. I com predicar és “tonto” quan no se vol escoltar, deixem circular la bola i anem a l’altre costat.» 109 Altres temes tractats a la falla «Coses Nostres» foren la crítica a una revista catalana que va desprestigiar les falles, el rebuig a instal·lar el repetidor de televisió al cim de Santa Anna, la prohibició d’entrar els xiquets a la sessió de cinema de «destape», la discòrdia en l’elecció de la senyera valenciana, la fugida de capitals a altres països, el descaro que es produeix en les parelles i finalitza amb una reflexió sobre l’amnistia i la llibertat.

109 Martí i Talens, LL: «Relació i Explicació de la falla. Lema: Coses nostres», Llibret Explicatiu Falla Ferroviària, Falla Ferroviària, Xàtiva, 1977.

152 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1978

El tabaleter i el dolçainer

Peculiar parella de músics valencians amb vestits tradicionals

Arxiu Falla Benlloch

El Verí del Foc 153

Manolo Blanco i Raval estan a la millor època, aconseguint cinc primers premis d’especial en sis anys, així com dos indults del foc seguits. Serà aquesta parella de músics el primer indult per a la falla del Raval així com el cinquè per a l’artista xativí. Tècnicament el ninot respon a una reproducció de cartó, sent l’escultor l’artista José Martínez Mollà qui amb aquesta figura introdueix el poliester en la confecció de peces falleres. La primera reproducció es va realitzar per a la falla del Pilar de València el 1977, aconseguint el ninot indultat. La qualitat de la figura farà que un any després Manolo Blanco adquirisca una còpia en cartó i la presente a l’exposició Xàtiva. Va estar pintada pel propi artista. «Ja som Europa», lema del cadafal plantat per Manolo Blanco i d’on pertanyia aquest ninot, tractava sobre la instauració de la democràcia a l’Estat Espanyol fet que feia acostar-se més a Europa. Aquesta oberta de portes feia més fàcil l’arribada de turisme amb els icones dels bous, el sol i el vi. El cadafal feia tota una exaltació del producte que es podia trobar qualsevol turista estranger com ara el flamenc i els productes de l’horta i de la indústria. També feia referència a les tanques posades als camps de futbol, idea importada del vell continent amés de la llibertat que començava a tindre la dona o el tema del «destape» tant de moda en els anys setanta. A l’explicació de la falla, obra de Pepe Santamaria, el ninot formava part de la primera escena i anava acompanyat dels següents versos: «La música, les traques, les paelles, la ensalà, les falles, la dansà, la literatura “incomparà” tot el fruit i la tradició que té tot el bon valencià.

«Ja som... Europa» de Manolo Blanco. (Arxiu MB)

Així són els d’este regne gent de dolçaina i tabal gent de traca i de pau que no es deixa per ningú xafar aixina són el bons valencians».110 Com hem dit, en aquesta falla és plasma el fenomen del turisme que començava a funcionar als anys setanta, aquell denominat de Typical Spanish. Ja parlarem del turisme als monuments fallers111 i posarem aquest cadafal com un gran exemple. Aquesta parella d’un home dolçainer i un xiquet tabaleter és una icona al poble valencià, i ha estat usat com a recurs de qualsevol edició de promoció turística de les falles com ara cartells, programes o en diverses cobertes de llibres fallers com ara el de la falla Molina – Claret de l’any 1984 on Manuel J. Blanco Climent s’inspira en aquest ninot per realitzar la coberta.I no cal oblidar el refrany «Pare dolçainer, fill tabaleter», que és el corresponent en valencià de «tal palo, tal astilla».

110 Santamaria, J: «Explicació i Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Raval, Falla Raval, Xàtiva, 1978. 111 Tortosa, R: «El turisme als monuments fallers», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva 2008, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 14-17.

154 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1979 Família de porcs

Grup d’aquestos animals humanitzats

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 155

Segon indult consecutiu per part de la falla del Raval i l’artista. El conjunt «Família de porcs», que junt el corb de 1966 són les dues úniques figures on el ninot principal és un animal, guanya a l’edició de 1979 que continua fent-se als locals de T. A. S. A. Una vegada més, Blanco recurreix al seu amic Martínez Mollà per adquirir-li una altra peça de cartó, en aquest cas, una família de porcs que Martínez Mollà ja havia aconseguit que li l’indultaren a València per part del Gremi d’Artistes Fallers, corresponent a la falla del Pilar de l’any 1978. D’aquell ninot, el Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València descriu la composició «Per la figura de la gruixuda porca, proveïda de para-sol rallada amb vestit de bany, s’enfilaen cinc cries, entre mascles i femelles, el sexe de les quals es dissipava per la tipologia del barret que duien. Totes anaven a buscar la mamella de la mare a fi d’alimentar-se’n. Una altra cria, de pell més fosca, estava situada a la dreta i aïllada del grup principal. El pare de la prole, més estilitzat i vestit a l’estil d’un ric amb jaqueta, mocador de coll, pantalons i un barret de bolet, duia al coll un altre component de la família nombrosa. El conjunt s’ajustava a una composició triangular i introduïa un escorç per destacar la frontalitat.»112 El ninot pertanyia a la falla que duia per lema «Qui no corre, vola», girant tot en què el món és tota una mentida. Arran açò es criticava les noves parelles on les xiques només s’arrimaven als famosos i als rics representat amb el rapte de les filles de «Leupocito» de Rubens, la vida malgastadora dels famosos com ara Kempes, les eleccions municipals amb dos polítics coneguts on volen manar mentre la vida de la gent és un calvari, l’autorització del nudisme a les platges o el mal ús per part de la gent de la Casa de la joventut, ubicada a l’Antic Banc d’Espanya. En aquesta escena s’hi trobava el grup de porcs, on Pepe Santamaria comparava el comportament dels joves amb animals com ara els burros o els porcs. Ens deia:

«Qui no corre, vola» de Manolo Blanco. (Arxiu MB)

«Esta ciutat té la fama de ser poble molt cult per això l’antic Banc d’Espanya té per a casa de la voventut. Casa per a la joventut i cultura. Un palau gran els donaren i en tants fums allí pujaren trencant-ho tot sense partitura. Allò avui pareix un corral per a burros i fer burraes puix donant color i drapaes justifiquen a la joventut. Dels ruidos d’allí dins se queixa el veinat puix ja són prou fadrins per a fer tanta animalà. Però com no tenen base i també de cultura poc trenquen fins el retrete sense deixar de fer el porc.» 113 El ninot no fou en aquell moment conservat cremant-se junt la resta del cadafal.

112 Hernández i Martí, G M (Coor.): Op. Cit., p. 281. 113 Santamaria, J: «Explicació i Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Raval, Falla Raval, Xàtiva, 1979.

156 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1980 El Palleter

Figura d’aquest personatge recolzada sobre un caixó de taronges

Arxiu Júlia Baldrés

El Verí del Foc 157

Quatre anys més tard Antoni Grau torna a guanyar el premi del millor ninot i ho fa de la mà de la comissió de la plaça del Mercat, aconseguint-li l’únic indult a la història de la comissió. L’exposició segueix realitzantse als locals de T. A. S. A. A pesar de què l’artista segueix negant-ho, el ninot del Palleter sembla ser una reproducció del ninot indultat de les falles de València de l’any 1973, obra de José Azpeitia per a la falla Marqués de Montortal – J. Esteve. Grau canvia la cadira sobre la que es recolza el personatge per un caixó de taronges, així com el seu acabat pictòric que el pinta d’un color blanc de manera uniforme per a semblar una estàtua. A la peça es reprodueix a Vicent Domènech, conegut com el Palleter, i que es va fer famós a la guerra de la Independència, ja que segons la tradició, va ser el primer en alçar el crit contra Napoleó l’any1808. La posició del ninot representa el dia on a la placeta de les panses va agafar una canya i posà un tros de la seua faixa roja en forma de bandera, i enarborant-la, marxà al mercat i damunt d’una cadira digué «un pobre palleter li declara la guerra a Napoleó. Visca Ferran VII i mort als traïdors». A l’endemà, el poble es rebel·là, va assaltar i va prendre per les armes la ciutadella. El Palleter és una figura que s’ha utilitzat reiteradament com a símbol d’insubmissió del poble pla, especialment en front dels poderosos i de les injustícies. En aquest cas, Grau el posa a una escena on es defensen les identitats valencianes en plena Batalla de València iniciada durant aquestos anys de la Transició Espanyola i quan s’estava gestant l’Estatut d’Autonomia on els punts crítics foren la bandera oficial, la denominació de l’autonomia i el nom de la llengua. Al llibret editat per la falla de Mercat, podem llegir a la relació i explicació de la falla, el que es volia explicar amb a aquest ninot indultat:

«L’admiració amb devosió en esta bonica terra, puis li declará la guerra al intrús napoleó. Huí en defensa formal, alça el crit com a bandera, defensant nostra senyera i el himne regional. Abans roig, hara feixiste? es un himne i un gran cant, qu’el poble porta en la sang, deixem ja el confusionisme. Thous d’Esquerra Valenciana i apolític Serrano; que no fasen el «marrano», que al poble ningú enganya. Deixen ja el confusinisme els de la esquerra i la dreta, que no fases la punyeta, puix volem valencianisme.» 114 A aquest cadafal, apart del quadre del palleter, podíem trobar altres quadres on s’exposaven aspectes com ara que la vertadera plaga del llaurador era l’intermediari xuclant-li la sang i sudor, o com només la quarta part de la gent treballa dedicant-se els altres a mirar i criticar. També es completava amb el tema de l’estatut d’Autonomia, en aquells temps en procés d’aprovació o la taxa del fem arribant-se a fer una manifestació. El dia de la cremà el ninot va ser apartat del cadafal i sent conservat, atès que dos anys més tard va formar part de la primera Exposició de Motius Fallers, organitzada per la Junta Local Fallera, realitzada a l’actual Casa de la Joventut. Afegir que aquest any es va produir l’indult d’un cap de manera espontània. Va ser la falla Ferroviària que va indultar pel seu compte el cap d’un ninot en la que es representava a l’alcalde de la ciutat En Manuel Casesnoves. El president de la comissió li va prometre a l’alcalde que minuts abans de la cremà decapitaria el ninot i li lliuraria el cap com a record, indultant-lo del foc.115

114 La Comissió, «Relació i Explicació i de la falla», Llibret Explicatiu Falla Plaça del Mercat, Falla del Mercat, Xàtiva, 1980. 115 LPR, 18 de març de 1980, p. 23.

158 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1981 El llaurador

Figura d’un home sentat a una cadira preocupat per la radiació nuclear

Arxiu Rafa Tortosa

El Verí del Foc 159

Andrés Martorell deixa palès de la seua qualitat amb l’obtenció del ninot del llaurador assentat a una cadira. Serà el tercer indult per a la comissió de la Ferroviària. La inauguració de l’exposició esdevingué el divendres 6 de març, als locals de T. A. S. A. sent inaugurada per la fallera Major de Xàtiva, Teresa Garcia Martínez i la fallera Major infantil, Maria Teresa Baldrés Pérez, assistint a la mateixa el president de la Junta, Joaquin Esplugues, y les falleres majors de totes les comissions, acompanyades pels presidents de les mateixes, tal i com es ho comentà el corresponsal del Levante, Emilio Sala Cuenca116.

i a la menor ocasió, potser que se semarà... Eixa central nuclear, el Xuquer la refrigera; i quan rege la Ribera, els horts també pot cremar... Puix poden tindre “despistes”, al manejar la central. I no quedarà un pardal... segons els ecologistes. I a costes del poble suren, les grans multinacionals. No estiren els remals... pero els “verts” ells s’eis mesuren... »118

La descripció del ninot ens la mostra la premsa qui diu que «el premio al mejor ninot es para el labrador ante la cosecha, de la falla Ferroviaria...»117. I és que el ninot posava el crit al cel per les conseqüències que podia tindre la collita valenciana amb la construcció de la Central Nuclear a Cofrents. Durant aquesta època és fa ver famós el lema de «Nuclears, no gràcies» retolat en un fum de murs i parets per tot arreu del País així com a milers d’enganxines. Tot aquest esforç contra la construcció de la central nuclear no serví per a res, ja que el 14 d’octubre de 1984 va ser inaugurada.

La falla «Coses Nostres» es completava amb les crítiques sobre la intenció d’alguns en acabar amb les tradicions, el crit sobre el catalanisme i el tema de la llengua o la poca importància que se’ls dóna als personatges xativins. Andrés Martorell aconseguí amb aquesta falla el tercer premi, a una època on va realitzar grans monuments per a aquesta demarcació encara que mai aconseguí el desitjat primer premi. Cal esmentar el desgraciat fet que es produí un any més tard, concretament el 18 de febrer de 1982, on es va cremar el taller de l’artista, cremant-se part del monument a plantar a Xàtiva així com d’altres.

Antonio Ginés ens deia a l’explicació de la falla, i referent a aquest ninot, com la radicació nuclear podria afectar al camp: «Una central nuclear, en Cofrents estan muntant; i la radació volant, aci podia aplegar. Les cols, faves, pimentons, no es volen contaminar; i es solen manifestar, també apoyats pels melons... La taronja també està, en perill de radiació;

El ninot fou modelat i pintat per l’artista suecà, pertanyent a la reproducció a partir d’un motle atès que la figura també aparegué als cadafals d’altres pobles com ara Cullera. El ninot fou indultat del foc abans de la cremà i es va mantindre diversos anys a la Casa de la Joventut, a l’espera de fer-se un museu faller o després d’una exposició de motius fallers. La directora del recinte va parlar amb un membre de la comissió, dient-li que se’ls emportaren els ninots perquè no es tenia en ment fer-se cap museu. Se l’emportaren a casa i allí es manté viu, com un membre més de la família.

116 LEV, 12 de març de 1981, p. 15. 117 LPR, 18 de març de 1981, p. 24. 118 Ginés Martínez, A: «Explicació i Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Ferroviària, Falla Ferroviària, Xàtiva, 1981.

160 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1982 Els moros

El Verí del Foc 161

La desapareguda falla de Jaume I i Roberto Andrés, s’uneixen aquest 1982 a la llista de guardonats amb el premi del millor ninot. Va ser el primer any que aquesta comissió plantava falla i aconseguia l’indult amb una parella de moros. La inauguració de la mostra de ninots d’aquell any es va produir el 5 de març. El nou diari local La Veu de Xàtiva, feia ressò de la notícia:

recolzava sobre un baixet i gros conformant la peça d’un sols motle. Anaven quillats amb les tradicionals gel·labes blanques i els turbants al cap. Aquestos dos grotescos moros van estar preparats i pintats a l’obrador de Roberto Andrés sent adquirida la reproducció de cartó a Salvador Debón, qui ja la va presentar a l’exposició del ninot de València el 1973, per la falla de la Mercè.

«El pasado viernes se inauguró en los locales de TASA la ya tradicional exposición de ninots falleros, que reunió gran cantidad de público. Asimismo, durante los días que han pasado desde su inauguración hasta la fecha han sido muchas las personas que han desfilado frente a esta exposición, sobretodo los pasados sábado y domingo, aprovechando el paseo por la Alameda, y que han podido recorrer entre los ninots diversos personajes de nuestra ciudad y también de fuera de ella. Era de destacar por su realismo el ninot que representaba a un borracho apoyado en una farola y que hacía exclamar con gritos de admiración el nombre de la persona que, sin duda alguna, representaba. En esta exposición estaba reflejada toda la carga satírica de la que son portadoras las fallas. Allí estaban representados desde el típico explotador a quien no le faltaban las carnes, sentado sobre una persona delgada que aparecía con un gesto de impotencia, hasta el hippy, pasando por el borracho que llevaba una mona encima y por la viejecita de gran realismo que aparecía sentada en una silla.»119

Estem davant d’una època de revindicació del producte valencià amenaçat per diversos casos. L’any anterior es va criticar la influència que podria tindre la instal·lació de la Central Nuclear, i aquest any es vol posar de manifest el negoci del camp on el llaurador ix mal parat. Josep Alberola i Picot, ens ho narra en forma de vers al llibret explicatiu:

Després de la inauguració, es va inaugurar la I Mostra de Motius Fallers situada al Centre Social sant Ramon Bonhivern, on s’exposaren ninots indultats d’anys anteriors així com altres elements i records significatius de les falles xativines. La composició guardonada responia a una reproducció de cartó de dos moros, un alt i flac que es

«Ací tenim a Be-Calent i Be-Xelat, dos morus de molt poc trellat; i altres que no són morus ens volen passar el forrellat. El llaurador gemís de vore lo mal que ho està passant pues tot és doblegar el llom i no pot omplir el cabàs. Les verdures es queixen de vore que lis fan poc de cas tot són negociacions però no les deixen passar. L’ambetxa i els cels són molt mals consellers el sol surt per a tots i no sol per als demés.»120 El ninot va formar part del cadafal «Lagarto, Lagarto», plantat a la plaça de santa Tecla, va obtindre el sisé premi. A banda de la crítica sobre el camp valencià a la falla es parlava també de la problemàtica que va tindre la constitució d’aquesta comissió amb la Junta Local Fallera així com la poca germanor fallera existent atès que hi havia falles en contra de la constitució d’aquesta comissió. La censura que encara perdura per part d’alguns també va ser un tema abordat.

119 LVX, 9 de març de 1982, p. 6. 120 Alberola, J: «Explicació de la falla», Falla Albereda Jaume I. Xàtiva 1982, Falla Jaume I, Xàtiva, 1982.

162 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1983 Família de llauradors

Grup format per home, dona i xiquet de llauradors d’un sols motlle

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 163

El 1983 Manolo Blanco recuperava el premi del ninot aconseguint-lo per a la falla Molina – Claret, repetint ambdós l’any següent. L’artista xativí presentava a la mostra aquesta família de llauradors amb aspecte trist i carregats de resignació. El divendres 5 de març esdevenia la inauguració de l’exposició del ninot: «En los locales habituales de Selgas, S. A., se encuentra instalada la Exposició del Ninot Indultat, que fue inaugurada por nuestras falleras mayores y a la que siguió el vino de honor ofrecido por las mismas. La elección del ninot indultat entre los ninots presentados por cada una de las fallas no se ha realizado todavía, pero difícil lo tendrá el jurado a la vista de los ejemplares expuestos. Siguiendo la tradición, uno de todos ellos se librará del fuego; lo lamentable es que una ciudad con la tradición fallera de Xàtiva no posea todavía un museo fallero, donde tengan cabida todos los elementos significativos de la fallas, si bien els ninots indultats deberían se los máximos protagonistas, tampoco deberían faltar las fotografías de la falleras mayores a lo largo de los años, un archivo con los llibrets, etcétera.»121 Curiosament aquesta notícia estava il·lustrada amb una fotografia del ninot que finalment va ser indultat. La figura va ser modelada per Martínez Mollà, apareixent per primera vegada a l’exposició de València, presentada per la falla de la Mercè l’any 1982, sota el títol «Èxode». Aquesta primera reproducció es completava amb dos animals: un porquet a la dreta de l’home i un ànec a l’esquerra de la dona. Blanco va adquirir una reproducció, pintant-la a l’oli sobre una base de pintura plàstica. L’artista xativí també presentà altres reproduccions d’aquest motle en diverses poblacions, com ara a la falla de la plaça Major d’ Alzira l’any 1984. «Il·lusions» va estar el lema escollit per Manolo Blanco per a aquest magnífic monument que

El ninot al cadafal «Il·lusions» de M. Blanco (Arxiu MB)

va obtindre el primer premi de la secció especial. Ximo Roca, respecte aquesta parella, feia referència a la il·lusió del llaurador: «Moltes són les il·lusións que es fan el pobres llauradors per vorer que’l sacrifici converteix el treball en or. Mes no compensa treballar ja que pujen tots els preus del cultiu i la llavor i la ma d’obra del camp. I així quan van al mercat i volen diners guanyar es troben en la sorpresa dels impostos a pagar decidint molt apenats que no cal viure “de pena” i es lo millor emigrar.» 122 El poc amor que hi ha a les parelles del moment, la guerra existent als plenaris municipals, la proliferació de l’ús de les drogues en els joves o la il·lusió de tindre una depuradora d’aigües residuals a la població, foren altres temes tractats al cadafal signat per l’artista xativí.

121 LVX, 9 de març de 1983, p. 4. 122 Roca, X, «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Molina-Claret, Falla Molina-Claret, Xàtiva, 1983.

164 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1984 El violinista

Figura d’un músic acompanyat d’un gos amb platet

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 165

Per segona any consecutiu la falla Molina – Claret i Manolo Blanco, repetien triomf amb el premi del millor ninot, amb la figura del«Violinista». El dissabte 4 de març s’inaugurava l’exposició del ninot que tenia com a novetat el lloc de l’exposició, passant a realitzar-se a la Casa de la Cultura. Abans de la inauguració d’aquesta exposició, es va procedir a tallar la cinta de la mostra de motius fallers al Centre Social Ramon Bonhivern. Així ho contava La Veu de Xàtiva: «Tras la primera inauguración, toda la comitiva se trasladó hasta la planta baja de la nueva casa de la cultura, donde, con el mismo protocolo y las mismas protagonistas, se cortó la cinta de acceso a los locales, para inaugurar la exposición del Ninot, que reúne a las quince figuras o grupos correspondientes a cada una de las comisiones, sirviendo al mismo tiempo para que el jurado seleccione aquel que más méritos reúna para la concesión del primer premio»123. La història d’aquest ninot va estar rodejat de premis, apareixent per primera vegada l’any 1982 a l’exposició del ninot de València presentat per la falla del Dr. Collado, sent realitzat per Ángel Gómez i duent per lema «Mendicitat». Va estar indultat per Gremi d’Artistes Fallers. Apart del premi obtingut per la reproducció de cartó adquirida per M. Blanco de Xàtiva i pintada per Abel Monteagudo, el ninot també fou indultat a les poblacions de Cullera (Passeig, 1984) i Gandia (Mercat, 1983) ambdues signades pels Germans Colomina. Quant a la vessant crítica del ninot, s’escenificava el diferent tractament que es feia per part de l’Ajuntament a les entitats musicals i els concerts de rock. Al llibret, trobem l’explicació d’aquesta escena: 123 LVX, 6 de març de 1984, p. 3.

«Quijotades» de M. Blanco. (Arxiu MB)

«També hem de parlar, també, del amic de les pedretes del que diuen les veuetes (les de la “vox” popular) que el nostre amic Marianet està més amunt del gorro de la autèntica cultura. Que no acerta ni una, i quan arregla un concert es cultura de Rock i porro pagan-los preus elevats als que utilitzen “el morro” i diuen que aixó es cantar. En canvi les Entitats musicalment culturals

166 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

estàn morin-se de fam i cobren de tard en tard. Això representa al moment el cas del violiniste que per a poder sobreviure ha de passar “el platet” en boca del seu gosset». 124 El ninot pertanyia al cadafal «Quijotades», coronat pel personatge literari amb el seu cavall sobre un gran llibre, i explica que s’han de fer vertaderes quixotades per sobreviure a la vida. Les escenes, a banda de l’esmentada de la música i la cultura, tractaven sobre els llocs de la ciutat on fer «coses del dimoni», el despropòsit d’espectacle de cloenda de la darrera edició de la fira amés de la pujada d’impostos que ha de fer front el ciutadà. Com anècdota d’aquest grup del violinista i els gossos, hem de dir que al setmanari La Veu de Xàtiva (21/3/84) va aparèixer la fotografia del ninot com la guanyadora, però posant que pertanyia a la comissió de la falla República Argentina. Una carta apareguda el 3 d’abril de 1984 al mateix periòdic, per part de la comissió de la falla Molina – Claret, on manifestaven la seua estupefacció per l’error i entaulaven al director de la Veu de Xàtiva a rectificar125. La figura del violinista amb els gossos va estar retirada del cadafal abans de la cremà, sent guardada al casal. Uns anys més tard el ninot va formar part d’una carrossa de la cavalcada del ninot. Al finalitzar la desfilada la carrossa fou desmuntada i llençats al fem els elements de decoració així com el ninot. 124 La Comissió, «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Molina-Claret, Falla Molina-Claret, Xàtiva, 1984. 125 LVX, 4 d’abril de 1984, p. 6.

«El violinista» a l’escena del cadafal faller de Molina - Claret. (Arxiu MB)

El VerĂ del Foc 167

168 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1985 La dama de ferro

Figura de Margaret Tacher amb armadura d’acer

Arxiu Antoni Grau i Cros

El Verí del Foc 169

Cinc anys més tard, Antoni Grau aconseguia el seu darrer indult amb la falla de República Argentina. La inauguració de l’exposició esdevingué el dissabte 2 de març a la Casa de la Cultura, després que les Falleres Majors de la ciutat realitzaren la Crida. També hi hagué una edició més de la mostra de Motius Fallers. A l’exposició, la falla de l’Espanyoleto presentà una peça on Paco Roca va confeccionar a les famoses «conguitos» que donaven la tabarra a l’Alcalde de Xàtiva per aquell temps. Des d’aleshores van canviar el look i en conseqüència d’aquest ninot aquestes persones van deixar en pau a l’Alcalde. L’aparició de la figura d’aquest personatge al cadafal de la falla, és degut a la situació de poder que va generar la Primera Ministra Anglesa (1979-1991), sent anomenada sota el malnom de «La dama de Ferro». En aquesta època va sorgir el conflicte pel penyal de Gibraltar, on Fernando Moran, Ministre d’Exterior d’aquella època, va encapçalar la idea de la sobirania del penyal, però va xocar amb Thatcher. Josep Sanchis va satiritzar en els versos l’escena que duia per títol de «La Tacher va marcant el que Moran va ballant»: «La primera ministre d’Anglaterra anomenada Dama de Ferro ens dona molta guerra perque va dalt del carro. Ens porta per on vol a Moran, nostre ministre, clavant-li un gol en cada despiste. Si li canta un tango se fa un nuc en les cames; si l’entona un fandango se posa a tocar palmes; així que balla sense parar al ritme que li mana perquè aquella el sol portar per on li dona la gana. A tot allò que ells volen bona eixida solen donar però el problema és de nosaltres i això és un altre cantar.»126

Veiem el ninot al cadafal «Cada ú agrana per a ell».(Arxiu AG)

Amés d’aquesta premiada escena el cadafal «Cadascú agrana per a ell» contenia altres assumptes d’actualitat com ara les poques ganes de treballar dels polítics, el problema de l’atur amb la reconversió industrial que portava a les fàbriques maquinària, la proliferació de delinqüents o les poques ajudes que rep el llaurador. També es tractava l’ús abusiu de míssils per part dels grans països, la «neteja de butxaques» per part del Ministre d’economia Boyer o l’existència de paradisos fiscals. La figura va respondre a una reproducció de cartó, amb el cap de la ministra i quillada amb una cuirassa al cos i duent a les mans una gran pedra —representant el penyal— i uns papers. Aquesta figura apareix per primera vegada a una escena de la falla de Na Jordana de 1983, obra de Manolo Martín així com aquest 1985, va aparèixer a la demarcació de l’Almirall Cadarso – Altea, signada per Esteban i Villanueva, amb el mateix cos però amb una altra cara de dona més major i que es pareixia més a la real. Curiosament, la crítica responia també que el Ministre Moran ballava al ritme de Thatcher.

126 Sanchis i Martínez, J: «Relació i Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1985.

170 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1986 La família

Grup d’uns sols motle amb pare, mare, fills i iaia envoltats per un cinturó

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 171

Aquest 1986 es produeix la incursió de la falla Joan Ramon Jiménez i de l’artista Paco Roca en la llista de guardonats amb l’indult del foc, sent fins l’actualaitat els més guardonat. Una figura d’un sols motle on s’hi trobava tota la unitat familiar: pare, mare, xiquets, sogra inclús el gos, tots ells apressats per un cinturó va aconseguir el premi a pesar de no ser la favorita a una exposició que es va inaugurar el dissabte 22 de febrer a la Casa de la Cultura. La figura respon a una reproducció de cartó que Paco Roca li va adquirir a Andrés Martorell, i que el propi artista xativí va pintar amb un acabat a l’oli. Ha estat una figura habitual a les exposicions i que encara és visible a l’actualitat. De fet l’artista de Carcaixent J. Benavent la va presentar a Xàtiva l’any 1999 per la falla del Mercat. Només veure el ninot, la gent és conscient del què representa tota una unitat familiar i un cinturó envoltant-la. Aquesta situació d’«apretar el cinturó» va estar literada per Josep Sanchis127: A la PRIMERA ESCENA vegem representada a una família dins d’un cinturó, i fins el més ximple pot imaginar el que se vol dir amb açò: Que hui tota família pels impostos i pagaments tenen que fer vigília quasi constantment. Perquè la carestia de la vida i la quantitat de diners que se du l’Hisenda i els Ajuntaments fan insuportable la situació de la majoria de les famílies que viuen d’un sol sou, i el que més gràcia ens fa és que, Comprimint-nos el cinturó van a ofegar-nos, molt parlaven de col·laboració però no fan res per ajudar-nos.

«La Família» al davant del cadafal «Sorpreses». (Arxiu RT)

Es el cas que a l’arribar les campanyes electorals, tots els partits venen cara a nosaltres a pels vots, i també com sempre, perquè no escarmenten mai, Quan a la família d’ací poc la busquen per les eleccions li tornarà a caure el moc oint-los prometre solucions. La figura pertanyia al cadafal «Sorpreses», que introduïa crítiques locals com la comentada escena de la circulació rodada a la nostra ciutat i l’ús abusiu de la grua municipal. També es parlava de les «farolades» que es pega la gent quedant-se finalment endeutada o la introducció al Mercat Comú Europeu amb les qüestions que es planteja el llaurador.

127 Sanchis i Martínez, J: «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Juan Ramón Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1986.

172 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1988 En Jaume I

Figura del rei amb el seu característic casc

Arxiu Paco Roca

El Verí del Foc 173

El personatge del famós rei conqueridor del Regne de València aconseguia el guardó d’aquesta edició que va ser inaugurada el 27 de febrer als salons de la Casa de Cultura. Va obtindre el premi al ser ninot d’un sols motle, ja que es desqualificaven els grups que foren de diversoss motles o composicions de diverses figures. La figura del Jaume I, del qual desconeguem el seu escultor, va ser pintat per Paco Roca. Només hem trobat una reproducció posterior pertanyent al cadafal de Pascual Calleja plantat a la falla de Convent de Jerusalem – Matemàtic Marçal l’any 1994. En poques ocasions trobem la figura del Conqueridor solament, atès que el més habitual és veure-la damunt del seu cavall, com l’estàtua ubicada a la Plaça d’Alfons el Magnànim de València, obra de Agapit Vallmitjana. A les falles, l’aparició del nostre Rei sempre ha estat un recurs per tal de promocionar, criticar o defendre qualsevol aspecte referent a les nostres terres valencianes128. Altres vegades ha aparegut per tal de commemorar l’aniversari de la Conquesta. En aquest cas, apareix junt la figura de Joan Lerma, president de la Generalitat durant aquella època, qui va amb un vestit de «gitana» i es critica la llengua utilitzada a la televisió. J. Santamaria, autor de l’explicació de la falla, va plantejar aquesta escena com una crítica cap a l’abusiu ús del castellà a la televisió valenciana AITANA, sucursal a la Comunitat de TVE: «T. V. Valenciana, Valenciana valencianíssima en la lengua castellana, porque así mejor se explica. Aitana impersonal, mos raciona el valencià, tal volta siga convencional o de interés per la Comunitat. Mos dona a entendre AITANA, que Madrid es gran orquestra,

«En Jaume I» al cadafal, a l’escena junt un a Lerma. (Arxiu PR)

i algún polític vestit de jitana, balla al só que l’interesa. Locutors i locutores, son castellanos parlantes, unos echaos «palante», para los telespectadores. I es que no sabemos hablar, sols peguen que sabalaes, així no el parlaren mai, no eudixeu tot per a les escoles. Jaime I el gran rei, a València mira emfadat, pos si ni abera segut per ell, encá parlariem en arab.»129 Recordem que la Televisió Valenciana, amb Canal 9, va ser creada el 9 d’octubre de 1989, i en aquella època només existia aquesta desconnexió regional. A banda d’aquesta crítica la falla es completava amb la proposta de realitzar un nou congrés a les falles atès que l’estatut faller s’ha quedat antiquat, la intenció de voler acaparar-ho tot per part d’Alfonso Rus o el desficaci de torres que es plantaren al Reial durant l’edició de la Fira, amés de la balança representant la desfasada existent entre el pressupost de la Fira i el de la festa de les Falles, o el tema de l’elecció de la fallera major amb el seu nomenament de forma directa.

128 Tortosa i Garcia, R: «La figura Jaume I en les Falles de Xàtiva», Falla Benlloch. Xàtiva 2008, A. C. F. Benlloch, Xàtiva, 2008, pp. 48-51. 129 Santamaria, J: «Explicació i Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Raval, Falla Raval, Xàtiva, 1988.

174 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1989 Felip Vé

Figura del rei amb un fòsfor a la mà sobre un caixa de mistos

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 175

Paco Roca aconseguia el seu tercer indult del foc amb el maleït primer rei Borbó, presentat a la mostra per part de la Falla Joan Ramon Jiménez. L’exposició s’inaugurava el dissabte 25 de febrer a la Casa de la Cultura, donant-se els premis el dia 15 de març junt la resta de competicions falleres. El segon premi era per a la falla del Raval obra de J. Copoví mentre que el tercer premi era per al ninot signat per J. Marzó per a la Falla de la Murta. Tècnicament obeeix a una reproducció de cartó, que va veure la llum a la falla de Na Jordana, que obtingué el primer premi de la secció especial l’any 1988, sent modelat al taller d’Agustín Villanueva. Al cartó, Paco Roca li afegí a la ma un fòsfor i el posà sobre una caixa de fòsfors on pintà una magnífica vista de Xàtiva. Miguel A. Gosálbez Moracho el va reproduir a la falla de R. Argentina de l’any 1994. La falla va pertànyer al cadafal «Després de 750 anys» que commemorava la conquesta de la ciutat per part del Rei Jaume I. La crítica feia referència a la moció de censura realitzada cap a l’Alcalde J. M. Calabuig a proposta d’Alfonso Rus, en aquell temps al partit CDS, representada a una paròdia del programa «El precio justo». També tenien cabuda la crisi del comerç davant l’aparició de grans supermercats, la roïna programació de la ràdio local i l’abús de publicitat així com l’escassesa de notícies al setmanari Noticia 7. Una altra escena ens informava del retall del partit judicial de Xàtiva en benefici d’Alzira i Ontinyent o els ninots que representaven la polèmica de la darrera edició de la Fira amb l’enfrontament dels comerciants locals i els firers. Felip V, s’hi trobava a l’escena titulada «Cultura i/o incultura?» on exposava les distintes batalles culturals com ara la dels fallers, l’abandonament del patrimoni o del turisme. Francesc Belda ho relatava de la següent forma:

«Després de 750 anys» de Paco Roca. (Arxiu RT)

«Tenen mala solució les batalles culturals. Per falta d’informació no eixim mai del carreró en temes que són vitals. El mal que ve des d’Almansa encara no s’ha acabat, i a tot el poble li alcança llevant-li la confiança en la seua identitat.»130 Malauradament, va ploure durant tots els dies de falles i va fer malbé els cadafals fallers i els seus ninots. La figura de Felip V no va ser excepció, tot i que va ser apartada el dia de la cremà i guardat al casal faller, el cartó no va resistir i es va podrir, sent irrecuperable.

130 Belda, F: «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla J. R. Jiménez 1989, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1989.

176 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1990 Els primer inventors

Composició de tres troglodites

Arxiu José Lluch Samit

El Verí del Foc 177

Van tindre que passar tretze anys per a què la comissió Fallera de Verge del Carme aconseguira un altre indult del foc. Josep Lluís Terol guanyava el seu únic premi del ninot amb aquest conjunt de tres homes prehistòrics d’un sols motle. En segona posició quedava la figura d’un antic serè junt una farola, ninot presentat per la falla Joan Ramon Jiménez i signat per Paco Roca. Roberto Andrés presentava la figura de Sant Jaume obtenint el tercer premi. Per última vegada la sala de la part de l’Albereda de la Casa de la Cultura albergava l’exposició del Ninot iniciada el dissabte 24 de febrer de 1990, després de la realització de l’acte de la crida. La reproducció de cartó va ser adquirida a Miguel Delegido per l’artista xativí.

«El món en proves» de J. LL. Terol (Arxiu Falla Verge del Carme)

«El món en proves» era el lema del cadafal plantat per Terol, girant en torn als invents que havia fet l’home en tota la seua història, incidint en què el món s’ha convertit en un banc de proves: «En proveta el món s’ha convertit i sinó posem alguna solució el planeta serà destruït i serà la nostra perdició».131 De l’escena del ninot indultat, comenta sobre els primers invents: «Els invents d’avui en dia no són coses d’ahir el món prehistòric ja els tenia però a la llum no van eixir». Apart d’aquesta escena es descriu que hi ha gent que no pensa en l’ús de l’invent sinó en els diners que pot guanyar o de què açò d’inventar fa que tot es mecanitze i cada vegada fa l’home menys coses i acaba amb què l’home pot estar tranquil que els grans sabis de moment encara no han experimentat amb les persones.

Els fallers salvant del foc el «Grup de troglodites». (CD-Rom Xàtiva en falles)

131 Elena: « Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Verge del Carme 1990, A. C. Falla Verge del Carme, Xàtiva, 1990.

178 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1991 El Quixot

Figura del personatge vestit amb camisa de dormir i espassa a la mà rodejada de sacs

Arxiu RT

El Verí del Foc 179

Miguel Ángel Gosalbez Moracho aconseguia amb el «Quixot» el seu únic indult, fent-ho amb la falla República Argentina. A partir d’aquest any el concurs del ninot va autoritzar la presentació de figures de distints motles, la qual cosa va guanyar en qualitat compositiva. Aquesta mesura era replegada pel periòdic Notícia 7: «Se procedió a la inauguración de la exposición del ninot en la Casa de Cultura, que esta año tiene la novedad de que ya se pueden presentar cuadros enteros y no un solo ninot como antes.»132 També era novetat el lloc de l’Exposició, que passaria definitivament a la Sala de Columnes de l’edifici del carrer de Montcada de la Casa de la Cultura, estant programada la inauguració el 23 de febrer. Els premis van ser públics el dia 16 de març, obtenint el ninot de la falla República Argentina 10 punts, mentre que el presentat per Molina – Claret obra de J. R. Espuig obtingué 9,5 punts i el de Paco Roca amb Espanyoleto obtenia 9,1 punts i sent tercer classificat. A l’explicació del llibret editat per la comissió no apareix cap referència a aquest ninot del Quixot. El cadafal «Campanades de Campanya» feia referència a la campanya electoral i tot el que l’envolta. Parlava sobre el golós que és el poder, sobre un grup de gent que vol formar un nou partit per accedir a l’Alcaldia, el passotisme d’alguna gent que no vol saber-se res de les eleccions així com la proliferació de propaganda electoral. El ninot va ser realitzat per la tècnica de reproducció de cartó a partir d’un motle, sent modelat per Joaquin Gómez apareixent per primera vegada a l’exposició de València, presentat per la falla Illes Balears – Dama d’Elx l’any 1989 i signat per Pasqual Calleja. Va obtindre el premi al millor ninot de la secció Primera A. La composició del Quixot, amb espassa a la mà,

«Campanades de Campanya» de M. A. G. Moracho (Arxiu RT)

lluitant contra sacs d’arpillera amb cares d’animals, va ser pintat a l’oli pel mateix Moracho. Al Catàleg Raonat de Ninots Indultats, es descriu perfectament aquest ninot: «Es tractava d’una proposta acurada composició que il·lustrava literalment un passatge de la novel·la de Cervantes. El Quixot, caracteritzat amb bonet i camisola de dormir, brandava una espasa amb la qual atacava un porc i un cabrit, entre sacs de vi amuntegats. Tota una sèrie de menuts donyets d’aparença humana protegits amb cascos d’obrer introduïen la comicitat i la nota grotesca en l’escena, que excel·lia tant pel seu classicisme com per l’acurat estudi del moviment i de l’anatonomia del personatge protagonista.»133 Hem de dir que aquesta ninot va estar exposat al cadafal de la falla R. Argentina de l’any 2000, dins d’una escena on es criticava la mancança d’un Museu Faller. El ninot, que va estar molts anys al casal, va ser llançat al foc pel seu lamentable estat.

132 NO7, 27 de febrer de 1991. 133 Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. III, Ajuntament de València, València, 2004, p. 143.

180 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1992 Els Reigs Mags

Composició dels tres Reis de l’Orient amb els típcs regals a les mans

Arxiu Paco Roca

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | Espanyoleto Lema Cadafal | «Xàtiva, festes i tradicions» Premi Cadafal | 2n secció especial Tècnica | Pintura a l’oli a pinzell sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó amb esquelet de fusta i xapa per a la base Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 181

Amb la figura dels Reigs Mags Paco Roca inicia una prolifera etapa al Concurs de ninots aconseguint cinc premis de forma continuada. Aquest any 1992 signarà les figures dels Reigs Mags presentades per part de la falla de l’Espanyoleto. La inauguració de l’exposició del ninot fou el dissabte 22 de febrer a la Casa de la Cultura i romangué oberta fins el 7 de març. Els premis foren oficials el 16 de març, quedant en segon lloc la figura de Molina – Claret realitzada per J. R. Espuig mentre que la presentada per la falla de Sant Jordi, signada per V. Blasco, obtenia el tercer premi. Aquesta composició dels tres reis mags carregats de regals, en forma piramidal, i amb gran caricatura i trets exagerats, va ser modelada per l’artista de Borriana, José Luis Ferrer «Regino». El mateix Paco Roca s’encarregà de pintar-lo. El grup estava present al cadafal «Xàtiva, festes i tradicions» on es jugava entre les diverses festes que es produeixen al llarg de l’any amb una satírica crítica local. A l’escena «Després de Nadal i Reis, empitjoren els serveis», representada pels Mags d’Orient,es versava: «El “regal” més important ha vingut de l’Olleria. El seu port és el causant del trànsit al·lucinant que ací patim tot el dia. A un polític, el carbó els Reis Mags li van dur; i ell trobà la solució presentant la dimissió. Va vore negre el futur.» La falla presentava les festes del Corpus, on apareixia el cap de l’oposició Alfonso Rus de nan i l’Alcalde Calabuig de Gegant que sempre estaven barallant-se. També s’hi

La composició dels reis d’Orient al cadafal «Xàtiva, Festes i Tradicions» de Paco Roca. (Arxiu PR)

trobava la Pasqua o la Fira, on es criticava la mala gestió en la ubicació de les paradetes o l’olor que provocaven els urinaris. A l’escena de les Festes de Carrer la critica girava entorn al pregó que fan els partits polítics quan venen eleccions. El Carnaval era comparat amb el trànsit de cotxes existent a la ciutat i l’escena de les Falles on sempre es critica les decisions de la Junta Local.

182 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1993 Tarzan

Figura del personatge de cinema

Arxiu Paco Roca

El Verí del Foc 183

La figura del famós personatge literari portat al cinema en diverses ocasions, va ser la figura guardonada a l’exposició d’aquest any. Espanyoleto i Paco Roca guanyaven el primer premi mentre que Molina – Claret i José Ramon Espuig aconseguien el segon premi. Paco Roca, amb el ninot de la falla Sant Jordi, aconseguia el tercer premi. El dissabte 20 de febrer esdevenia la inauguració de l’Exposició del ninot a la Casa de Cultura. Lluis Cucarella, amb la crònica del cap de setmana faller, escrivia sobre l’exposició: «Alrededor de las nueve y media de la noche se celebró la inauguración de la exposición de los ninots de falla de 1993, que se disputaran el premio al mejor ninot. Centenares de personas se dieron cita en la Casa de la Cultura para contemplar la exposición de ninots, después de que las dos falleras mayores cortaran la cinta e inauguraran oficialmente la exposición, en el que apenas se ha hecho hincapié en la crítica local, como ocurrió en otros años.»134

A la part de davant del cadafal «Teatre, artistes i estrelles» de P. Roca veiem el ninot. (Arxiu PR)

La figura del Tarzan es completava amb un tronc on apareixia un lloro i un ximpanzé. Al cadafal es completava amb uns senyals de tràfic per enllaçar la jungla del personatge i la congestió de trànsit dels carrers de la ciutat. Dins de l’explicació , al capítol on apareixen els principals personatges del cinema, a Tarzan li corresponia aquest verset:

cipals càrrecs per part de la gent que es deixa la seua feina, els trellats que es diuen a un setmanari local, la nova disposició de les falles en seccions i les trampes que es fan, la remodelació de la plaça del Mercat sense demanar opinió als comerciants o la mancança de cines a la ciutat.

«Per dur a l’escola el fill algunes agafen el cotxe i es posen dins del perill. No resulta gens senzill deixar-les sense un “reprotxe”.»135 Altres escenes del cadafal «Teatre, artistes i estrelles» criticaven la recerca abusiva de prin-

Aquest Tarzan proveït de tapall i ganivet respon a un ninot de tall clàssic, i que va estar modelat per Miguel Santaeulàlia per a la falla de Na Jordana de 1991, que duia per lema «El melic del món» obtenint el segon premi de la secció especial de València. L’artista xativí va adquirir una reproducció afegint-li la pedra, l’arbre i el lloro, sent pintat a l’oli pel mateix Roca.

134 LEV, Edició de La Costera, 23 de febrer de 1993, p. 45. 135 Belda, F: «Teatre, artistas i espectacles», Falla Espanyoleto. Xàtiva. 1993, A. C. Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1993.

184 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1994

El Quixot i Sanxo Panza

Composició d’aquestos personatges, amb espasa i botifarres a les mans

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | Joan Ramon Jiménez Lema Cadafal | «Menú per a tots» Premi Cadafal | 2n Secció Cadafal | Especial Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó amb esquelet de fusta, xapa per a la base i poliestiré per als detalls Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 185

Paco Roca canvia de Falla però no de guardó a l’exposició del ninot. Els dos pròxims anys ho fa de la mà de la falla Joan Ramon Jiménez. En segon lloc quedaria el mateix Roca amb un ninot presentat per a la falla Sant Jordi, quedant el tercer lloc per al ninot presentat per Xavier Herrero de la falla de Verge del Carme. La inauguració de l’exposició del ninot es trasllada aquest any més prop de falles, establint-se la inauguració el 6 de març. Amb el cadafal «Menú per a tots» Paco Roca presenta una renovada línea d’acabat destacant un modelatge més actual així com una pintura més solta i amb línies on es canvia d’un acabat a la tècnica de l’oli per una pintura plàstica. Tot açò també es veurà amb l’escena guanyadora d’un allargat Quixot i un Sanxo Panza assegut a un tamboret rodejat de formatge, embotit i vi, conformant una composició piramidal. Tècnicament es tracta d’una reproducció ideada, modelada i pintada pel propi Paco Roca, qui el presenta per primera vegada a l’exposició del cap-i-casal un any abans, per a la comissió de Sant Marcelí, obtenint el premi del millor ninot de la secció Primera B. Al voltant de les «quixotades» es presenta el grup al monument faller, amb les preocupacions o felicitats de la gent. Francesc Belda ens descriu l’escena amb aquestes escenes: «El Sanxo, que viu feliç, no té en la vida problemes;

quan es topa un embolic, amb un rascó de melic li passa al Quixot les penes. Ningú no vol ser Quixot i lluitar amb impossibles. Som, com Sanxo, tararots, dels diners uns grans devots i amb qui pateix, insensibles. No volem preocupacions; no sabem patir per res; defugim obligacions i en nombroses ocasions, sols busquem nostre interés. És que açò no té remei? Ningú atén cap de raó? Per a fer bona una llei, haurem d’anar cara al Rei perquè ens done solució?»136 D’aquesta falla amb temàtica culinària cabien altres crítiques com ara la clavada de pota d’un directiu de la Junta Local Fallera, la por que té el treballador de què el tiren al carrer, l’aparició de la planta Conseur i la contaminació que podria provocar, el canvi de partit d’algun polític de la ciutat o la llarga llista d’espera a la Seguretat Social.

Imatge superior «El Quixot i Sanxo Panza» al cadafal. (Arxiu RT)

136 Belda, F: «Explicació de la Falla», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 1994, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1994.

186 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1995 El Pallassos

Composició de tres còmics tenint com a base una maleta

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | Joan Ramon Jiménez Lema Cadafal | «Els bufons» Premi Cadafal | 2n Secció Cadafal | Especial Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó amb esquelet de fusta, xapa per a la base i poliestiré per als detalls Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 187

El grup de tres pallassos presentats per la Falla Joan Ramon Jiménez li donaran a Paco Roca el seu setè indult del foc, quedant per davant del Cronista de la falla República Argentina, presentat per M. A. Gozalbez Moracho. En tercer lloc quedava el ninot de la falla de Sant Jordi de Paco Roca. Com a novetat de l’exposició, a partir d’aquesta edició, els premis del ninot foren anunciats abans de la inauguració, la qual es va realitzar a la Casa de la Cultura, sent oberta al públic la vesprada del diumenge 5 de març. La composició d’aquestos pallassos obeïa a una estructura de forma triangular jugant amb l’alçaria de cadascun dels còmics, tenint enmig al més alt i estirat, situant-se als costats els dos més baixets sent més grossos conforme perden en alçària. Tots tres es recolzen sobre una gran maleta. A un segon pla, entre dos d’ells, apareix la figura d’un gos amb línies definides. Contenen un modelatge més pla, acoblant-se a les noves tendències aparegudes a la començaments de la dècada dels anys noranta. Aquest grup va ser modelat per Manolo Rubio al taller de Roberto Andrés de Carcaixent. La pintura i composició va estar realitzada per Roca. A la crítica, les tres figures representaven els polítics locals. Pertanyien a l’escena «A canviar de disfressa, que manar en corre pressa», tractant que el polítics ja no pensen a l’hora de canviar de partit. Els ideals ja no tenen cap importància per a ells i allò que desitgen és arribar a manar com siga, canviant de partit i en pau. Els versets ens deien: «Són les millors atraccions els pallassos que en el circ quan perden les eleccions es busquen noves opcions apuntant-se a un nou partit. Alguns ja són veterants en canviar el paper. Tots sabem, des de fa anys,

Cadafal«Els bufons» de Paco Roca. (Arxiu RT)

qui ha buscat, sense descans fer-se l’amo del poder. Per si els falla el seu negoci de compra-venda al detall s’han buscat ara un nou soci i així ompliran el seu oci i no els faltarà... treball.137 El cadafal d’on pertanyia el ninot duia per lema «Els Bufons» i contenia altres crítiques com la gran quantitat de mentides que es diuen a les eleccions, les promeses electorals d’algun partit polític que han estat incomplides, la màquina piconadora que en aquells temps amenaçava ser el Partit Popular amb Alfonso Rus al capdavant, la cavalcada de reis on van aparèixer les danses del corpus o el perill de l’aparició de «xoriços» a la nostra ciutat.

137 Belda, F: «Els Bufons», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 1995, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1995.

188 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1996 Fira Selectiva

Composició de dos venedors magrebins típics de «tot a cent»

Arxiu Paco Roca

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | Benlloch - Alexandre VIé Lema Cadafal | «Desperta, socarrat» Premi Cadafal | 1r Secció Cadafal | Tercera Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó amb esquelet de fusta, xapa per a la base i poliestiré per als detalls Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 189

Amb la composició d’una parella de magrebins representant el comerç de «tot a tres-centes», apareix al llistat de ninots indultats la comissió de la Falla Benlloch, aconseguint Paco Roca el cinqué premi consecutiu. El diumenge 10 de març s’inaugurava l’exposició del ninot, mostrant-se el fallo en aquell acte, obtenint el segon premi el ninot presentat per la Falla del Cid realitzat per l’artista de Carcaixent, Josep Benavent. El tercer premi era per al ninot signat per Paco Roca per a la falla de sant Jordi. Entre tots els ninots presentats destacava, per la seua estètica, el ninot realitzat amb taulers de forma bidimensional on estaven representats el president de l’Associació d’Amics de la Costera, el de Afsa, Quique Gandia i el fotògraf Nacho Albertos, presentat per la Falla del Raval. El grup guardonat, de caricatura simple, va estar dissenyat, modelat i pintat per Paco Roca per a aquesta ocasió. Degut a la neciesa del modelatge guanya en importància l’excel·lent pintura plàstica.

Cadafal «Desperta, socarrat» de Paco Roca. (Arxiu PR)

La figura pertanyia al cadafal «Desperta, socarrat» parla de temes d’actualitat de la població com la desfeta de l’orquestra Barroca, l’augment de les contribucions, el recolzament a Alfonso Rus per part d’Adolfo Garcia del Bloc Nacionalista Valencià a canvi de determinats interessos o la fluixa Fira de la darrera edició amb el canvi de Festera Major per Reina. Dins de la crítica sobre la Fira s’englobava aquest ninot on es criticava la política de distribució de les paradetes de Fira d’acord amb el producte de venda, fet que posava a les tendetes famoses de «tot a tres-centes» en carrers secundaris. El verset que acompanyava el ninot deia: «Hi hagué discriminació amb negres i magrebins deixant-los ells llocs roïns per a vendre: els carrerons.»138 Aquest ninot junt els quatre anteriors s’hi troben emmagatzemats al taller de l’artista faller.

«Fira selectiva» al cadafal faller. (Arxiu PR)

138 Belda, F: «Explicació de la falla», Falla Benlloch. Xàtiva. 1996, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 1996.

190 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1997 Els germans Marx

Grup dels peculiars personatges del cinema de blanc i negre

Arxiu Manolo Blanco i Sancho

El Verí del Foc 191

Vint-i-tres anys després, la comissió de la Falla Tetuan aconseguia un altre guardó a la competició de figures, fent-ho de la mà del seu artista franquícia Manolo Blanco. En segona posició quedava el grup de dos turistes amb vespa signat per Paco Roca per a la falla Benlloch, quedant en tercer lloc el grup de iaio i net sobre un cavallet de fusta, obra de Bernat Roman per a la falla Joan Ramon Jiménez. La inauguració va quedar fixada per al diumenge 2 de març, repetint-se el format d’anys anteriors. El ninot dels Germans Marx sobre un carret de cinta de cinema va estar una reproducció de cartó que Manolo Blanco va adquirir als Germans Miñana, sent pintat per Gema Roselló donant-li una gamma cromàtica de colors blavosos, grisos, blancs i negres per contextualitzar-los dins d’una època concreta de la història del cinema, la dels films sonors en blanc i negre. Curiosament, el 1996, va estar la figura indultada del foc a Gandia per la comissió del Prado, signada pels Miñana. Altra reproducció a destacar va ser la realitzada per Pere Baenas per a la demarcació de la plaça Dr. Collado de València, sent presentada a la mostra de ninots. El ninot pertanyia al cadafal «Jungla humana» plasmant-se temes com el rodet que aplica el Govern de l’Estat Espanyol afonant a la petita i mitjana empresa, els pros i les contres que s’hi troben les falles a l’hora de constituir-se en associacions culturals o la criticable actitud i comportament del regidor de Fira i Festes, M. A. Gozalbez Moracho i del regidor de Cultura, Vicent Tudela. Aquesta darrera crítica era el fil d’aquesta composició que es presentava a la falla junt a un ninot representatiu de Moracho. La reprimenda de Gimais cap a aquestos regidors en forma de vers és la següent: «També existeix un poder que encara que siga local no per això deixa ser un poder municipal.

Els ninots a l’escena de davant del cadafal. (Arxiu MB)

Gent que va ser elegida per a regir-nos el poble sembla que és pesticida i està fumigant el rotgle. Entre el que porta cultura i el que conrea les falles hem aplegat a una altura on tot són cants i rialles. Tot concejal elegit ens conta igual història; llança la veu en un crit i pega voltes la nòria. Un concejal que no sàpiga portar-se com és degut senyal que no té prosàpia i deu rebre un bon ajut. El concejal que es sent lliure i respecta el seu càrrec de segur que no ens fa riure ni quant està fregint l’espàrrec. Per què per a riure’s a gust als Germans Marx ja els tenim, que ens deixen el regust del bon humor i del tarquim.»139 El ninot va ser retirat del cadafal abans de ser consumit per les flames i actualment està en propietat d’un particular molt vinculat a la comissió fallera.

139 Gimais: «Relació i explicació de la falla», Falla Tetuán. Xàtiva. 1997, A. C. Falla Tetuan, Xàtiva, 1997, pp. 12-14.

192 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1998

La moto de la Junta Local Fallera Figures de X. Sánchez i J. LL. Fitó sobre una moto

Arxiu Matéu Impressors (Foto Estudio Federico)

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | Sant Jordi Lema Cadafal | «Xàtiva Fallera» Premi Cadafal | 1r i Millor Falla de Xàtiva Secció Cadafal | Primera Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet del cartó i poliestiré Materials | Cartó per als cosos, poliestiré per als caps, i fusta i poliestiré per a la moto Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 193

Paco Roca li dóna a la Falla de Sant Jordi un nou indult del ninot, fet que no es produïa des què el 1973 fora indultat la figura d’un hippy. En aquest cas, una moto amb la figura del president de la Junta Local Fallera, Joaquim Sánchez i del seu vicepresident, Josep Lluís Fitó, aconseguia el guardó del primer premi així com el premi al millor ninot de la secció primera. La novetat en aquesta edició — inaugurada el dissabte 21 de febrer després de l’acte de la crida— va estar la forma dels premis passant a guardonar el millor de cada secció i d’aquestos quatre elegir el que s’indulte del foc. Per tant, a la secció especial, el ninot guardonat va ser la figura del cantant Loquillo presentat per Bernat Roman per a la falla Ferroviària, mentre que a la secció segona el guardonat era la figura d’època dels Germans Navarro presentat per la falla Sant Jaume, i Paco Roca, amb la parella de llauradors, li donava el premi del millor ninot de la tercera secció a la falla de Benlloch. El ninot va estar realitzat expressament per a aquesta falla, sent modelat i pintat per l’artista local. La construcció de la motocicleta va estar realitzada amb fusta i suro per José A. Roca. Per a la realització dels ninots, es van utilitzar per modelar-los dos materials, usant el suro blanc per als caps i el cartó per als cossos. La peça representava perfectament el què havia sigut l’exercici, amb una Junta Local Fallera que

en pocs mesos va revolucionar les falles xativines amb la realització de nous actes i prenent iniciatives i decisions per impulsar la festa fallera. Com què Ximo Sánchez es manegava amb moto, l’artista va plasmar aquest fet, substituint la roda de davant per un rodet, plasmant allò que estaven fent amb les falles. La crítica ens deia: «La nova Junta Local als insectes tira flit; i això ja pot ser senyal del canvi que el personal demana en els escrits. Ja era hora —diu la gent— de veure un nou espectacle. Es nota un millor ambient i el canvi de reglament sembla que ha estat un miracle.»140 Com ve indica el lema «Xàtiva fallera», el cadafal girava entorn el món faller de la ciutat criticant aspectes com la mort de la secció especial per la baixa qualitat dels monuments, els voluminosos llibrets de falla, la necessitat de tindre un museu faller, les borratxeres que agafen algunes persones durant les festes falleres, l’aparició del premi socarrat o la liberalització de la indumentària fallera. Imatge superior Ximo Sánchez i Josep Lluis Fitó, damunt de la moto de l’ex-president, junt els ninots. (Arxiu Ximo Sánchez)

140 Belda, F: «Explicació de la falla», Falla Sant Jordi. Xàtiva. 1998, A. C. Falla Sant Jordi, Xàtiva, 1998.

194 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

1999 Família a la safa

Conjunt de figures d’una família rentant-se

L’Alaladroc (Foto Estudio Federico)

El Verí del Foc 195

El titular del diari Levante definia perfectament allò que va passar, «Sant Jordi revalida el primer premio de Ninots con una obra de Manolo Blanco». La composició d’una figura dins d’una safa va estar la guardonada amb l’indult del foc així com del premi del millor ninot de secció especial amb un total de 103 punts. A la resta de seccions els guardonats foren Ferroviària amb J. Cortell a la secció primera, Selgas Tovar amb Antonio Gil a la segona i Verge del Carme amb un ninot signat per la Comissió a la secció tercera. La inauguració de l’exposició del ninot es va realitzar el diumenge 28 de febrer a les 19 hores al pati interior de la Casa de la Cultura, encara que estava previst que fora al pati exterior però les inclemències meteorològiques van provocar el canvi de lloc. El grup de figures en equilibri on s’hi troben el pare, la mare, els fills i la sogra dins de la safa, respon a una reproducció que Manolo Blanco va adquirir a Artur Musoles, qui presenta aquesta mateixa figura a l’exposició de València l’any 1996 per a la comissió de A. Olaechea – Sant Marcel·lí, aconseguint el premi Raga, al ninot més satíric. El ninot de Blanco va estar pintat per Gema Roselló. El ninot criticava la poca pressió d’aigua que arriba al barri de Sant Jordi. Gimais ens ho explica de la següent forma: «En la primera escena vegem que s’estan banyant una família sencera en un cossí no molt gran. No tindran dutxa a sa casa? Per què junts prenent el bany? La solució està clara: l’aigua no aplega ací dalt. En esta barriada nostra la tallen de quan en quan per culpa de la pressió

Els ninots a la dreta del cadafal. (l’Aladroc: Foto Estudio Federico)

o perquè ja s’ha acabat. I la família sencera, juntets i molt apretats disfruten quan tenen aigua per a poder-se rentar. Si és precís posar pressió i l’aigua puga pujar que la posen, que els impostos bé que els saben augmentar.»141 El ninot pertanyia al cadafal «La culpa la té el dimoni» i tractava temes d’actualitat. Les excessives inspeccions d’Hisenda ales xicotetes empreses o la pèrdua de consciència de la festa dels Mags d’orients eren temes abordats, així com la proliferació d’estrangers a la lliga de futbol o la quantitat de famílies que se’n van de la població durant els dies de festa com ara les falles. El ninot, a pesar d’haver rebut el títol de l’indult, va ser cremat a la falla per decisió de la comissió fallera.

141 Gimais: «Explicació de la falla», Falla Sant Jordi. Xàtiva. 1999, A. C. Falla Sant Jordi, Xàtiva, 1999, pp. 8-11.

196 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2000 El poder americà

La lluita entre Pare Noel i els Reigs d’Orient sobre un ring

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 197

Les figures del Pare Noel i els Reis d’Orient dins d’un ring de boxa, barallant-se per veure qui té més protagonisme les fetes nadalenques van estar les guardonades amb l’indult del foc. Foren signades pels artistes José Ramon Gozalbes i Josep Bellescusa per a la falla República Argentina. La mostra fou inaugurada el diumenge 27 de febrer a la casa de la Cultura albergant a molta gent del col·lectiu faller esperant ansiosament la resolució dels premis del ninot així com els de la competició de maquetes o del concurs de fotografia de contingut faller. Agustín Garzó escrivia la crònica de la inauguració de l’exposició així com el fallo del concurs: «La falla República Argentina tendrá en su monumento de la sección primera el mejor Ninot de estas fallas. A pesar de que la comisión que preside Juli García, no compite en la sección especial, el grupo de ninots firmados por la comisión en la exposición inaugurada el domingo en Xàtiva superó en la puntuación final a los de dicho apartado. De esta manera, el ganador de la sección especial — Sant Jordi, con una falla obra de Manuel Blanco— no se llevó el galardón global al millor ninot, que es de esta forma para República Argentina. A pesar de que la falla está firmada por la comisión, se ha encargado de confeccionarla el artista José Gozalbes, fallero de este colectivo que ha asumido la tarea. El grupo escultórico ganador representa un combate entre los reyes magos de Oriente y Santa Claus, pertrechados con guantes de boxeo y con enorme expresividad. El resto de galardones librados el domingo fue a parar de manos de Molina – Claret , que se llevó el primer premio de la sección segunda, y a Verge del Carme, ganadora de la sección tercera...»142 El modelatge en argila de la composició va ser costejat per Manolo Blanco qui el va

plantar a la demarcació de Sueca – Literat Azorin de València per a la secció especial l’any 1998. Posteriorment li va vendre una reproducció a l’artista Pascual Calleja, on el va plantar a la plaça Major de Carcaixent obtenint l’indult del foc de l’any 1999. Després de falles, el ninot va tornar al taller de Calleja, i és quan Gozalbes i Bellaescusa li demanen a l’artista si el poden presentar a l’exposició de Xàtiva. La composició torna a ser indultat, però aquest any 2000 ho fa a Xàtiva, tornantlo una vegada finalitza la setmana fallera. Arran aquesta jugada, Manolo Blanco va manifestar en el número 11 de la revista l’Aladroc la seua disconformitat i que proposava que a les bases del concurs del ninot hauria de posar un punt on diguera que un ninot que ha estat indultat en un altra població no ho pot fer a Xàtiva, sent sabedor que el ninot premiat havia sigut també guardonat un any abans a Carcaixent. A més a més, Blanco es va enfadar amb Calleja per haver deixat el ninot i no tindre opció de poder-lo presentar a l’edició de Xàtiva en algun altre any. On si el va presentar va ser a Silla l’any 2004 amb la falla de Poble Nou. El ninot guardonat no es correspon en cap de les escenes que conformen la crítica de la falla, encara que és evident el que volia representar, on el Pare Noel li està guanyant el pols als Reis d’Orient introduint-se en la cultura festiva de la societat gràcies a la influència de la tradició en altres països així com les constants operacions de màrqueting de les grans superfícies comercials. El cadafal «Xàtiva, nou mil•lenni» si que comptava amb els temes de l’abús de contribució per pagar la reparació de carrers, la promesa incomplida de les boques de regar per a la cremà de les falles, l’acumulació de trastos davant de l’església de St. Francesc, el continu canvi de paviment al nucli antic de la ciutat o la reivindicació del museu faller. En aquesta darrera escena apareix el ninot indultat de l’any 1991.

142 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 29 de febrer de 2000, p. 37.

198 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2001 Modes

Grup d’un home i d’una dona troglodita amb banda de fallera i monyos

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 199

S’acudeix a la cita d’aquest any amb la novetat de què els ninots tenien que complir unes mesures màximes per poder ser qualificats. Com hem comentat abans, els ninots de la falla Ferroviària de Juanjo Copoví i de la falla Joan Ramon Jiménez de Josep Benavent, no van complir les mides però es va donar vint-i-quatre hores per a què ho resolgueren disminuint les dimensions o portant un altre ninot. Finalment, aquestes dues composicions foren adaptades a les mides exigides i van poder participar en el concurs al millor ninot, que va ser guanyat per la figura presentada per la falla Tetuan, corresponent-se en el darrer indult de Manolo Blanco. Sota el títol «La família Blanco se lleva los dos galardones al millor ninot», el diari Levante feia ressò dels premis a la inauguració de l’exposició del ninot: «Los artistas falleros Manuel Blanco Sancho y Manuel Blanco Climent, padre e hijo, han obtenido los galardones con el mejor conjunto escultórico de la sección segunda (para la falla Tetuán – Sant Francesc); mientras que el segundo se ha adjudicado el premio con el ninot infantil de la sección especial confeccionado para República Argentina. El premi al mejor ninot de la sección especial se lo ha llevado MolinaClaret, con la obra Amics per sempre, del artista José Ramon Espuig. En la sección primera ha ganado el ninot Qué profunda emoción, obra del artista local Xavier Herrero. En la sección segunda, el grupo escultórico Modes, del referido Manuel Blanco, se llevó el premio de la sección y ganó finalmente por puntos el galardón absoluto al Millor Ninot de les Falles de Xàtiva. En la tercera sección se impuso el ninot que reproduce al celebre personaje local Tomatito, obra de José Gramaje para la falla Verge del Carme...»143 Destacar també el ninot de Xavier Herrero per a Abú Masaifa, a la secció especial, amb un romà

que tenia a la ma un aladroc que portava un cadenat a la boca criticant la censura que es va fer per part de la revista l’Aladroc a la falla Sant Feliu. Tècnicament el ninot es correspon amb una reproducció de cartó treta d’un motle d’escaiola on el modelatge va estar realitzat per Josep Puche. En aquest cas va estar pintada, amb un preparat al plàstic i acabat a l’oli, per Gema Roselló. Hem de dir que és una figura premiada a moltes exposicions on ha rebut diversos premis. Aquesta composició pertanyia al cadafal «Bufonades» que parlava en clau d’humor de temes com les desproporcionades que eren les vacances així com certs matrimonis deixaven en casa els fills per anar-se’n sols de vacances. També tenia cabuda la desmesurada quantitat d’alcohol que veu la gent jove durant el cap de setmana o els curiosos o estranys «lligues» que té la gent. El grup representava la crítica sobre la nova indumentària fallera, que amb el canvi d’estatuts de 1997, es recuperaren els vestits d’home valencians com el Torrentí o el Saragüell. Al pas dels anys anava notant-se l’augment en l’ús d’aquestos vestits així com la diversificació de teles i models. En referència a açò els versets plantegen que als homes també els agrada presumir. L’explicació de la falla, signada per Maribel, ens diu: «Als fallers quan van a desfilar també els agrada destacar. El traje negre han enterrat I els antics i regionals han estrenat. Tots, molts guapos i presumits no s’adonen que hi ha un de més antic, el que portaven en la “edat de pedra” veient-los amb eixe a més d’un li agarraria un tic.» El ninot va complir amb la directriu del seu premi i va ser llevat del cadafal abans de la cremà. Actualment es conserva al casal faller de la comissió de Tetuan.

143 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 6 de març de 2001, p. 36.

200 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2002 Siamesos a separar

Grup d’una parella de Guàrdia Civils, un baixet i gros, i l’altre alt i prim

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 201

Amb l’any 2002 comença l’hegemonia dels Germans Colomina a l’exposició del Ninot de Xàtiva, aconseguint el premi de millor ninot de secció les huit figures presentades, sent quatre d’elles les mereixedores de l’indult del foc. La figura dels Guàrdia Civils presentada per la Falla Joan Ramon Jiménez serà indiscutiblement la guanyadora d’aquesta edició, figura que va pertànyer a la secció segona, tal com relata la crònica d’Agustí Garzó, duent per titular «Un ninot de sección segunda se impone al de especial y obtiene el máximo premio»: «El grupo escultórico Siamesos sense parar, de la falla Juan Ramón Jiménez, obtuvo el domingo el Premi al Millor Ninot de la fallas de Xàtiva. La obra competía en la sección segunda pero superó a la ganadora de la sección especial, firmada por Manuel Blanco para República Argentina... Los premios quedaron de la siguiente manera: La obra Esperant la cremà, de Manuel Blanco para Argentina, primera de especial con 114 puntos; Endevina, endevinalla, de Ramón Espuig para Molina – Claret, primera de la primera con 112; Siamesos sense parar de los Colomina para Juan Ramón Jiménez, primera de la segunda con 114, y Pare Noel, de Copoví para Ferroviària, 95 puntos. En la segunda votación de los cuatro primeros puestos, el ninot de Juan Ramón Jiménez se llevó el galardón con 120 puntos.»144 En aquest mateix text trobem una interessant valoració de la mostra: «... La muestra de ninots de falla estrenada el domingo en la Casa de la Cultura de Xàtiva no destacó por la presencia de obras de especial aportación creativa. En una línea correcta pero sumamente convencional, los grupos escultóricos presentados a concurso son de nivel medio o in-

Cadafal «Fent Aigua» dels G. Colomina. (Arxiu RT)

cluso medio bajo en el que ni la innovación ni la espectacularidad brillan. El ninot vencedor, a pesar de militar en segunda, no fue discutible al menos por los primeros visitantes de la muestra.» El diumenge 3 de març va ser inaugurada las mostra per la fallera mayor de Xàtiva, Ángeles Pallás, y la infantil, Maria García, presidint la lectura d’actes a càrrec de la secretària de la Junta i tallant la cinta de la sala de columnes. El ninot duia per lema «Siamesos a separar» fent referència al canvi de model en els agents destinats a les labors de vigilància i regulació de tràfic on a partir d’aquella època passarien a fer el seu treball en solitari per primera vegada en la seua història, trencant aquesta peculiar parella

144 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 5 de març de 2002, p. 45.

202 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

de la Guàrdia Civil. L’explicació de la falla, obra de José Manuel Gómez i Pla, no deixa dubtes: «Siamesos a separar, podríem titular, aquesta parella tant famosa, que està a punt d’acabar.» Al cadafal faller «Fent aigua» la famosa parella s’hi trobava junt un quadre que representava el quarter de la Guàrdia Civil, en un estat lamentable i amb molta vegetació, a conseqüència d’estar parades les obres de la seua remodelació per culpa del cas Roldán: «Quan entrà el Roldán, es quedaren sense res, tots sabem que va passar per la falta dels diners. Un edifici inacabat és el nostre quarter. No volem fer-nos pesats, Però aquest no té bon cartell..» A banda d’aquesta crítica, el monument tractava temes com la gran quantitat d’obres al nucli antic amb els problemes que ocasiona, la tardança em la cremà de les falles i la incomplida promesa de posar boques de regar, la discussió al pavelló entre el regidor d’esports Tono Vidal i l’entrenador de bàsquet Ricard Prats així com la modificació del PGOU i els beneficis que pot donar als coneguts de l’Alcalde representat pel joc del Monopoly. La peça original fou creada i presentada per Pepe Puche l’any 1998 per a la falla Malva-rosa de València, monument que portava per títol «Amor en parella». El motle, i amb ell els drets de reproducció del posteriors múltiples, van ser adquirits amb posterioritat pel taller dels Germans Colomina. La reproducció presentada a Xàtiva va estar pintada per Carlos Tornador. «Siamesos a separar» a l’escena del cadafal, junt un quadre del quarter de la Guàrdia Civil de Xàtiva. (Arxiu RT)

El VerĂ del Foc 203

204 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2003

La música i els tocadors

Grup d’un dolçainer, vestit de valencià, i un violinista, amb vestit d’època

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 205

La Falla Joan Ramon Jiménez celebrà el vint-i-cinc aniversari aquest any 2003, i guanyà tots els premis relacionats amb el cadafal faller, començant pel premi del ninot indultat amb la parella de músics. El jurat conformat per Julio Sergio Monterrubio, Paco Belmar i Antoni Pérez atorgava 23 punts al ninot presentat a la secció especial pels Germans Colomina que duia per títol «La música i els tocadors». A la secció primera «Llaurador o pastor», també dels Colomina, guanyava el premi mentre que a la secció segona el guardonat, amb 17 punts, era «La mora i el cristià» de Juan José Copoví presentat per la Falla Ferroviària. «Fallers marcians» va ser l’elegit amb 11 punts com el millor de la secció tercera, una figura signada per Xavier Herrero per a la Falla Murta – Maravall. Cal destacar el ninot presentat per la Falla Benlloch, obra de Xavier Herrero, qui va plasmar al fotògraf Antoni Marzal. La inauguració de la mostra va estar el 3 de març amb gran assistència de públic, sobretot de la falla guardonada on van acudir amb la samarreta i mocador característics de la comissió fent-se la foto amb la composició junt la Fallera Major, Esther Espinosa. Els periòdics Levante i L’informador recollien la notícia de la inauguració de l’exposició així com la resolució dels premis. El setmanari xativí va il·lustrar la coberta del número 67 amb la fotografia dels ninots. La composició guardonada es composava de un valencià, amb saragüells, camisa, jupetí i mocador al cap que estava tocant la dolçaina, acompanyant-lo un violinista assegut a una cadira amb vestimenta del segle XVIII. Aquesta harmoniosa escena pretenia fer un homenatge a les Bandes de música de la ciutat que l’any 2002 van celebrar el seu centenari. Nombrosos actes van realitzar la Música Vella i la Música Nova per

Ninot representant al fotògraf Antoni Marzal, realitzat per Xavier Herrero per a la Falla Benlloch. (Arxiu RT)

commemorar aquest important fet, que va quedar plasmat a la crítica de la falla: «Estan donant la nota un francès i un valencià amb el violí i la xirimita volen conquerir l’oest llunyà. Cent anys compliren les nostres bandes i una gran enhorabona els donem que continuen tocant com saben fer des d’ací, i fins i tot al cel.»145 Arran el primer quartet, hem de dir que la peça formava part del cadafal «Far West Xàtiva», ambientat en l’oest on la figura

145 Gómez i Pla, J. M: «Relació i explicació de la falla», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 2003, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2003, p. 33.

206 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«La música i els tocadors» al cadafal faller junt una crítica sobre les eleccions a president de la JLF. (Arxiu RT)

encaixava a l’escena de «Wanted President JLF» on es plasmava la dificultat de trobar un nou sheriff de les falles de la ciutat dins d’un any electoral: «Quan acaben les falles a la Junta Local hi haurà eleccions que no passe com fa dos anys que no hi havia cap amb collons. Que el sheriff de les falles tinga idees i il·lusió, ja que això d’imposar un president no ha estat una bona solució».

Altres crítiques presents van estar la forma de com el director de Ràdio Xàtiva li fa la pilota a l’Alcalde, de com la construcció del Centre d’Oci afonarà el petit Comerç de la ciutat o de si finalment l’AVE pararà. També es criticava la construcció d’un dipòsit d’aigua dalt d’un col·legi, el duel existent entre les principals constructores i promotores a la població o la caravana electoral i la baralla en la recerca de vots. El ninot va estar pintat per Carlos Tornador, i responia a una reproducció de la peça original que fou realitzada per Paco López l’any 2001 per a la falla Convent de

El Verí del Foc 207

El cadafal «Far West Xàtiva» dels Germans Colomina, va obtindre el primer premi de secció especial. (Arxiu RT)

Jerusalem – Matemàtic Marzal de València a partir d’un esbós de l’il·lustrador Francesc Santana, acaparant l’atenció del públic a l’exposició del cap-i-casal, tenint la següent descripció: «...Les figues, disposades de perfil a l’espectador, ajuntaven les esquenes ajustant-se a una composició piramidal i a una plàstica caricaturesca. L’humorisme s’aconseguia a partir de la contraposició de l’anatomia, la caracterització i els trets fisonòmics 146 Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc…vol. III, p. 389.

dels dos músics: el dolçainer, alt, ert, de faccions anguloses i rudes, i vestit amb austera roba tradicional; el violinista, assegut, baixet, de complexió gruixuda, trets arredonits i candorosos, i abillat amb la sumptuositat pròpia de la moda cortesana del segle xviii...»146

208 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2004 La fallera Major

La figura d’una fallera portant un carro amb dos xiquets

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 209

Amb el títol «Juan R. Jiménez, premio al Millor Ninot de Xàtiva», junt la fotografia a color de la composició guardonada, es confeccionava part de la portada de l’edició de La Costera de Levante del dia 2 de març de 2004. Per tercer any consecutiu, la falla junts els artistes Antoni i Lluis Colomina aconseguien el premi del ninot indultat. A les pàgines interiors del diari, la crònica deia: «Juan Ramón Jiménez consolidó anteayer su hegemonía en el concurso de ninots de falla de Xàtiva al sumar su tercer triunfo consecutivo. La comisión que preside José Luis Sánchez ganó el primer premio de la sección especial y el Premi al Millor Ninot general. El triunfo de Juan Ramón Jiménez lleva la firma de los gandienses Hermanos Colomina, artífices de los dos premios al ninot cosechados en 2002 y 2003 y del primer premio absoluto de la fallas de Xàtiva del año pasado. La pieza con la que ha ganado el certamen de este año lleva por título la fallera major y es un grupo escultórico de corte clásico...»147 La resta de premis de la mostra foren per a la figura «Poli de barri» d’Armengol i Cimas per part de la falla de Sant Feliu amb el millor ninot de secció primera mentre que el millor de la segona fou «L’ofrena de flors» de la falla Sant Jaume, signada pels Colomina. El millor ninot de la tercera fou «El viatger desolat» del duet Armengol i Cimas presentat per la falla del Mercat. Un any més, Xavier Herrero presentava la figura d’un personatge xativí, representant el ninot de Benlloch al cantant Mike Cannon en plena actuació junt dues vedettes. Un any més, els Germans Colomina es rodejaven de grans col·laboradors. En aquest cas l’artista de Picassent, Paco López pintava les figures guardonades d’aquesta reproducció de cartó on la peça original fou creada i presentada a l’exposició de València de 1994 per Pepe

«La fallera Major» a l’exposició del ninot. (Arxiu RT)

Puche per a la falla Arxiduc Carles – Xiva, sent la composició indultada d’aquell any. El motle, i amb ell els drets de reproducció de posteriors múltiples, van ser adquirits amb posterioritat pel taller dels Germans Colomina. Durant aquestos anys va sorgir certa polèmica sobre la hipòtesi que diversos ninots presentats a l’exposició, inclús alguns dels premiats, eren peces llogades per les comissions als artistes o que els artistes rodaven les composicions per distintes poblacions, cada any en un lloc, arribant a posar-li el malnom de ninots «prostituïts». En el cas dels Germans Colomina, en cap moment van llogar ninots atès que tots eren realitzats al seu obrador, i eren els mateixos artistes els interessats en posar un determinat ninot. També es cert que van rodar algun ninot per diverses exposici-

147 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 2 de març de 2004, p. 44.

210 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Aneu-se’n a fer la mà...r!» va ser el lema del cadafal mereixedor del primer premi, obra dels Colomina.

ons del ninot, però en qualsevol cas complint amb les normes establertes en cadascuna de les competicions. A més a més, Agustí Garzó, publicava el 3 de març al diari Levante el següent titular «El Millor Ninot de Xàtiva es una réplica del Ninot Indultat de Valencia del año 1994», titllant la notícia com «Polémica». Al text incidia en que era una rèplica exacta del de José Puche, i tot i que assumia que era freqüent veure reproduccions de remats i figures, posava de manifest la repercussió que suposa que un ninot indultat a València guanye també a Xàtiva. El que està clar que aquesta polèmica no tenia sentit atès que aquesta norma, com hem raonat al preludi d’aquest Catàleg, va estar llevada dels articles que regulen el premi del ninot indultat. Tot açò era recordat pel mateix periodista dos dies després — 5 de març de 2004— amb el titular «Las bases anteriores impedían presentar ninots premiados», afegint declaracions de l’artista Paco Roca on afirmava que «no sería nada del otro

mundo no permitir que se presentar ninots premiados: los de Xàtiva, porque se recuerdan, y los de Valencia porque es imposible que cualquier artista profesional no sepa que un ninot ya fue indultado...»148. Cal recalcar que aquest fet declarat com a polèmica, no va ser com a tal, sinó una reflexió del que havia passat, assumint tots que en cap moment es van incomplir les bases per part de la comissió ni de l’artista. En tot cas, tota la gent que va protestar per aquestos fets, sobretot els fallers, ha tingut diversos exercicis, inclús un congrés faller, per presentar esmenes per a afegir allò de què ninot indultat en un altre lloc que no ho puga ser a Xàtiva, i en cap moment s’ha anat avant. El grup indultat plasmava una escena de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu, una dona abillada de valenciana i caracteritzada amb banda i mantellina, espenta un carro en el qual van dos xiquets, també vestits de valencians, adormits pel cansament. La xiqueta porta a les seues mans un ram de flors i

148 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 5 de març de 2004, p. 60.

El Verí del Foc 211

«La Fallera Major» al cadafal faller a l’escena de la Mar de Confusions: mitjans de comunicació.

el xiquet, vestit de saragüell, agafa un osset de peluix. Apart del magnífic modelatge, cal destacar la pintura d’uns dels màxims exponents de la pintura preciocista i detallista com Paco López, sobretot els detalls del vestit de la fallera. Quant a la crítica, una vegada dins del cadafal faller «Aneu-se’n a fer la ma...r!», el ninot s’hi trobava a una escena que duia per lema «Mar de confucions: Falles i mitjans de comunicació» on eren exposades les relacions d’amor-odi entre la premsa i el col·lectiu faller. D’aquesta crítica podem ressaltar: «A un mar de confusions es troben els fallers i les falles no tenen culpa els mitjans de comunicació però a vegades diuen les coses al revés. I com l’escena relata, estem en un fum de confusions, perquè de falles ja no es parla només en algunes ocasions.

Gràcies a la premsa d’aquesta festa es parla sovint però caldrà no tindre pressa i revisar el que s’està escrivint. Sense dubte, no és cap delit el criticar a les falles, però caldrà documentar-se per tal de no fer errades. Les seccions sense signatura són el seu sistema preferit, critiquen amb gran soltura on tot el món ix desfavorit.»149 Altres crítiques abordades al monument foren el nou treball del gendre de l’Alcalde com assessor, l’intent de conquerir València per part d’Alfonso Rus volent un millor càrrec, el traçat de l’AVE per Xàtiva, l’espectacle d’aus rapinyades al Castell, la proliferació del castellà a la Fira de Xàtiva així com la polèmica de la fossa comuna del cementiri i el color recomanat de les làpides.

149 Gómez i Pla, J. M: «Relació i explicació de la falla», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 2004, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2004, p. 28.

212 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2005 El futur de la festa

Un bressol amb dosser plede xiquets

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 213

El quart indult consecutiu dels Germans Colomina es produeix aquest 2005 amb la figura d’un bressol amb dosser repleta de xiquets pertanyent a la falla Joan Ramon Jiménez, aconseguint també el premi al millor ninot de la secció especial. Amés a més, els Colomina també aconseguien els premis de la millor figura de la segona i tercera secció amb les comissions de Ferroviària i Sant Jaume, respectivament. Francis Guerrero aconseguia el premi del millor ninot de la secció primera per a la falla Verge del Carme, sent l’única comissió participant en aquesta secció. La figura guardona va aconseguir 101 punts a la secció especial i 27 en la segona ronda per a l’indult, entre els millors ninots de les quatre seccions. La premsa descrivia l’èxit dels afamats germans de Gandia així com de la peça guardonada: «... Los Colomina, autores tanto de los cuatro años de ninots indultats de JR Jiménez como de las dos fallas con la que esta comisión ha ganado la especial de Xàtiva, han optado por un grupo escultórico muy cuidado en el acabado que representa a varios bebés en la cuna...»150 La mostra, un any més, era acollida a la sala de les columnes de la Casa de Cultura, sent inaugurada el diumenge 27 febrer, romanent oberta fins el dia de la plantà. El cadafal a la qual pertanyia aquesta figura duia per lema «Burreria, burreria... són les falles de hui en dia» presentant-se com una forta autocrítica cap a la nostra festa de les falles. A les distintes escenes es mostraven un sèrie de burrades realitzades pels fallers, sent una petita mostra, ja que com en tots els llocs, es fan una munt de barbaritats. Al monument podíem trobar el tema del campionat de futbol sala on la germanor fallera brillava per

L’escena al cadafal faller. (Arxiu RT)

absència, o el lloc de realització de les presentacions al Gran Teatre amb la burrada de diners que tenies que pagar. També veiem la tendència dels monuments cap a la decoració o el canvi de l’escut de la Junta Local Fallera, significant un retrocés conceptual a l’estament faller. La coincidència de dates entre Setmana Santa i Falles també hi era abordat. L’escena «el futur de les falles», on ens plantejava que el futur de la festa passa pels xiquets, i que cal inculcar als nostres menuts les ganes de fer les coses ben fetes per a que s’adonen que les falles són més que una festa. Els versets deien el següent: «El futur de les falles molt negra està, si no cuidem els xiquets aquesta festa s’acabarà.

150 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 22 de març de 2005, p. 22.

214 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Burreria, burreria, són les falles de hui en dia...» dels Germans Colomina. (Arxiu RT)

A les comissions infantils no hi ha xiquets, l’empesa és difícil si no fem res per ells. Un homenatge als xiquets volem fer des d’ací. Ja no somnien com abans en ser futbolistes o toreros, a només volen ser falleros. Un xiquet vol ser el president, i una xiqueta la fallera major, fins i tot hi algú que vol ser tresorer un altre, el càrrec de comptador.

Per això estan barallant-se de veure qui és el primer, en arribar a canviar-se i eixir al carrer.»151 L’escena guardonada responia a una reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola resècte als distints ninots presents al bressol. La peça original fou creada per Josep Puche per a la falla Malva-rosa de València l’any 1996, sent presentada a la mostra de ninots. El grup portava per títol «Malva-rosa nigth» i a pesar de no emportar-se l’indult, va ser un dels favorits: «...Amb un modelatge acurat, les maleses que duien a terme set nadons caracterit-

151 Gómez i Pla, J. M: «Relació i explicació de la falla», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 2005, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2005, p. 28.

El Verí del Foc 215

Detalls del ninot indultat 2005, «El futur de la festa». (Arxiu Jorge Sánchez)

zats amb pijames d’una sola peça, servien d’excusa a l’artista per a exposar un ampli mostrari de gestos i simpàtiques accions (des del somnambulisme fins a gatejar). La combinació d’uns protagonistes infantils i de trets blans feien de la peça unes de les favorites per a l’indult, fet al qual també contribuïa l’ús d’un registre caricaturesc ple de candor i tendresa. Un alt grau de contenció caracteritzava el conjunt, de major serenitat expressiva que el grup indultat el 1969 (Carabassada de nadons), fet pel pare de l’artista i en el qual Josep Puche també col·laborà. La comicitat del grup residia en el fet que els menuts tractaven d’escapar-se del llit comú...»152

El motle dels xiquets, i amb ell els drets de reproducció del posteriors múltiples, van ser adquirits amb posterioritat pel taller dels Germans Colomina, composant una escena similar a l’original, construint un nou bressol de fusta sent pintada al plàstic per l’artista de Gandia, José Gallego. Aquestes falles de 2005 foren les darreres construccions realitzades als tallers dels Colomina, posant fi a una activitat iniciada l’any 1982. Tot el material que contenia el taller — cartó, motles i ninots acabats —, van ser adquirits per altres artistes fallers, incloent-se amb ell els ninots indultats, perdent el rastre i el seus destí.

152 Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc…vol. III, p. 279.

216 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2006 Astròlegs

Conjunt d’astròlegs d’un sols motle

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | República Argentina Lema Cadafal | «Xàtiva, present i futur» Premi Cadafal | 1r i Millor Falla de Xàtiva Secció Cadafal | Especial Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola Materials | Cartó amb esquelet de fusta, xapa per a la base i poliestiré per als detalls Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 217

Huit anys després, Paco Roca tornava a plantar falles a Xàtiva i ho feia per la porta gran, aconseguint els primer premi de la secció especial, tant en falles grans com en falles infantils. I no podia ser menys a l’exposició del ninot, on feia també doblet en les figures indultades d’aquell any. Las Provincias feia ressò d’aquest guardó: «El artista Paco Roca consiguió el doblete de los premios a los mejores Ninots de la sección especial de las fallas de Xàtiva, concretamente en el mayor con República Argentina y el infantil con la falla Benlloch. Por otro lado, el premio de la primera sección se lo llevó la comitiva de Sant Jaume, el de la segunda Verge del Carme y el de la tercera sección la falla del Mercat. La entrega de galardones tuvo lugar en la Casa de la Cultura de Xàtiva, a la que acudieron alrededor de 250 personas.»153 La mostra va ser inaugurada la vesprada del 26 de febrer davant d’una gran aglomeració de persones. Per un altra part, hem de dir que el jurat qualificador dels ninots indultats va estar composat per Fernando Morales, Moisés Alarcón i Sergio Amar, els quals van considerar la peça presentada per Roca com la millor de la secció especial. El duet Armengol i Cimas, no va eixir amb les mans buides atès que aconseguí el premi de millor ninot a les seccions primera i tercera per a les comissions de Sant Jaume i Mercat, respectivament. Xavier Herrero signava el premi del millor ninot de la segona categoria per a la falla de Verge del Carme. La composició d’aquest conjunt de tres astròlegs d’un sols motle responia a un modelatge de línies planes, seguint un prototip modern. La composició de l’escena, així com la pintura i modelatge van estar realitzats pel mateix Paco Roca. El cadafal «Xàtiva, present i futur» era represen-

«Xàtiva, present i futur» de P. Roca. (Arxiu RT)

tat per un mag sobre un inodor estan escenificant-se amb una temàtica de mags, mussol i altres elements representatius de la nit que Roca la té controlada perfectament, així com el tema de la bruixeria. Tot el cadafal estava ple de crítica local com ara la brutícia existent a la sèquia Murta, la presumpta censura d’exposicions a la Casa de Cultura o el trànsit de la ciutat amb embussos per tot arreu. També plasmava la pujada del valor cadastral a la zona dels xalets o la remodelació de la plaça de Bous i l’adjudicació de les obres a l’empresa Llanera. El grup d’astròlegs representava als polítics de l’oposició, buscant el seu futur i veuen com les seues propostes mai no són tingudes en compte. Francesc Belda ens plasmava aquesta situació en forma de verset: «Mentrestant, uns quants astròlegs, disfressats d’oposició busquen trencar el monòleg del Rus i els seus regidors.».154

153 LPR, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 28 de febrer de 2006. 154 Belda, F: «Explicació de la falla», Argentina. Falla R. Argentina. Xàtiva. 2006, Falla República Argentina, Xàtiva, 2006, p. 27.

218 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2007 Enganxa’t a la red

Figura d’un jove assegut davant de l’ordinador

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

Artista | Paco Roca i Chorques Comissió | República Argentina Lema Cadafal | «Aterrant... Xàtiva 2007» Premi Cadafal | 1r i Millor Falla de Xàtiva Secció Cadafal | Especial Tècnica | Pintura plàstica a pinzell i aerògraf sobre preparació de panet i reproducció de cartó a partir de motle d’escaiola i modelatge directe en poliestiré Materials | Cartó amb esquelet de fusta per al ninot principal, poliestiré per als demés ninots i detalls i xapa per a la base Estat Actual | Conservat al taller de l’artista faller

El Verí del Foc 219

Segons triomf consecutiu de l’artista xativí i de la comissió de República Argentina amb un ninot que presentava a un xicot «penjat» a Internet completant-se amb una sèrie de virus informàtics en forma de bitxos que eixien de la pantalla de l’ordinador. Respecte a l’exposició del ninot, el diari Las Provincias ens deia: «Quien repite doblete en esta ocasión es Paco Roca, ya que en la actual edición ha vuelto a ganar el premio al ninot indultat en las dos modalidades de falla grande e infantil. En el primer caso, el tema es Enganxat a la red y forma parte del monumento de República Argentina. El tema gira entorno a un fórum fallero en internet. Los participantes, alrededor de un personaje, inciden “en una serie de verdades sobre el mundo fallero”, manifestó el artista.»155 La mostra fou inaugurada la vesprada del diumenge 25 de febrer per part de les falleres majors de la ciutat. Respecte a la competició, cal dir que al llevar-se les seccions dels monuments fallers, aquesta decisió també va repercutir en els premis dels ninots passant a ser de tres premis: primer i ninot indultat, segon i tercer. El segon premi va recaure en la figura d’una fallera pertanyent a la Falla Passeig – Cardenal Serra signada per Juan Carlos Molés mentre que el tercer premi era per a la figura d’una dona amb pamela signada per Juanjo Armengol i Venancio Cimas. Va estar una mostra prou interessant on diversos ninots van mostrar bastant sàtira. Xavier Herrero va mostrar les tertúlies de ràdio en forma de pardals i Manolo Blanco Climent, presentava a l’alcalde de Xàtiva tocant la bateria en un ninot confeccionat per a la falla Benlloch. També destacar el ninot d’Alfred Bernat per a Sant Jordi on va mostrar a la família dels

«Aterrant... Xàtiva, 2007» de P. Roca. (Arxiu RT)

«Increibles». Felip V també tingué cabuda en la mostra, atès que aquell any es commemorava el 300 aniversari de la cremà de Xàtiva. Joan Ramon Jiménez, amb Jordi Fresquet, el mostrava com el primer faller de la ciutat, i Xavier Herrero, el plasmava cap per avall, en representació del cadafal de la Junta Local Fallera. Respecte al ninot guardonat, aquest fanàtic de la informàtica exposava el boom que s’havia produït a internet amb el foro faller de Xàtiva —dins del Fòrum Faller Independent—, amb els comentaris i afirmacions dels internautes que estaven en boca dels fallers xativins. Era un interessant medi d’intercanvi d’informació, recopilació de fotografíes així com un lloc de xerrada entre els usuaris, apareixent els més importants, en forma d’etiqueta, al voltant de l’ordinador. Trapatoles, Sapo Liborio, Moltninot, Blaibellver, Xarlipeare, De panet o Suro Blanc eren els nicks de coneguts fallers xativins, sent els més habituals del Foro. També

155 LPR, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 14 de març de 2007.

220 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Ninots guardonats amb el primer, segon i tercer premi en l’edició de l’exposició de 2007. (Arxiu Javi Lara)

hi havia el Xafaxarcos, sent un dels que més divergien de les opinions de la resta, armant contínuament una certa polèmica. El cas és que després d’uns anys ningú ha pogut esbrinar la seua identitat. Però el que destacava per damunt de tot era Tamany i color, que respon al nick creat per l’artista faller de Carcaixent Juane Cortell. Paco Roca el va plasmar en aquesta escena, eixint el seu cap d’un pot de pintura, situant-lo a la dreta del ninot principal. Amb l’aparició d’altres usuaris el fòrum va començar a estar carregat de polèmica, degut sobretot a l’enfrontament entre la gent més crítica de les falles — anomenat amb el malnom de El lado oscuro— i els defensors de la Junta Local Fallera, actuant molta gent com advocat del diable. Va haver-hi una temporada on pel carrer i als casals eren comentats diàriament allò que allí es llançava. Al llibret no apareixen els versos d’aquesta escena, però al cadafal, una vegada el ninot va estar al carrer, els cartells explicatius versaven: «De cara a l’ordinador alguns practiquen el “chat” buscant “Tamany i color” la “web” que els ha enganxat.

Totes les barbaritats que a la pàgina apareixen piquen la curiositat dels addictes que la veuen.» El ninot formava part del cadafal «Aterrant... Xàtiva 2007», el qual estava tot en clau electoral. La reforma del carrers com el de la Corretgeria i la roina obra que s’havia fet o la polèmica del congrés faller amés del dolent 75 aniversari fet per la Junta Local Fallera eren temes abordats. També tenien cabuda la tancada de la guarderia del Palau per part del senyor Abad o els projectes inacabats per part de l’Ajuntament com la Plaça de bous, els col·legis o el nou institut. Aquesta composició va estar modelada i pintada per Paco Roca col·laborant Miroslav Grozev. La figura de l’internauta ja va estar mostrada anys abans en algun cadafal de l’artista xativí a València.

El VerĂ del Foc 221

Dos detalls del ninot guardonat, amb el cap de tamanyicolor, i els noms dels usuaris. A la imatge de baix, el ninot al cadafal faller (Arxiu Javi Lara)

222 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2008 Tricki Lucke

Figura del personatge del còmic Luckie Lucke sobre el seu cavall

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 223

El duet format pels artistes Juanjo Armengol i Venancio Cimas portava uns anys aconseguint premis de ninot de millor secció, sent uns dels favorits, any rere any, a aconseguir l’indult del foc. Fou aquest 2008, amb el ninot del vaquer per a la Falla Joan Ramon Jiménez, on signen el seu primer ninot indultat en una competició on van quedar per davant d’Enrique Fuster, que portava un carro amb xinesos presentat per la Falla Benlloch, i de Paco Roca amb les figures d’unes dones de processó de la Falla República Argentina. Amb el titular «Cimas y Blanco terminan con la hegemonía de Roca y logran los premios al Millor Ninot», Agustí Garzó iniciava la crònica dels premis de l’exposició: «El dúo Armengol i Cimas y Manuel Blanco hijo acabaron anteayer con el dominio ejercido por el artista Paco Roca en el consurso al Millor Ninot de Xàtiva de 2006 y 2007. Los primeros, con el grupo escultórico titulado Tricki Lucke, han logrado el premio absoluto en la categoría de fallas grandes para la comisión de Juan Ramón Jiménez (113 puntos). Con Taxi made in Japan, Quique Fuster (con taller en Senyera) ha sumado 104 puntos y logra para Benlloch el segundo premio. Roca se ha conformado con el tercero. Competía con una pieza, titulada Dimecres Sant, obtuvo 96,5 puntos. Con el premio al Millor Ninot, Armengol i Cimas (Juanjo Armengol y Venancio Cimas, con taller en Carcaixent), logran que Juan Ramón Jiménez regrese al primer puesto de este certamen, un lugar que ocupó de manera muy consistente con otro dúo, los Colomina de Gandia, hoy desaparecido por la muerte de uno de sus dos integrantes

El ninot a la Sala de les Columnes. (Arxiu Juanma Carmona)

y por haber dejado el negocio el otro. En concreto, la falla y dichos artistas obtuvieron el premio al Millor Ninot en 2002, 2003, 2004 y 2005.»156 Aquest any, la mostra va ser inaugurada el 2 de març a les sis de la vesprada, esdevenint el ral·li pel matí d’aquell diumenge. Aquest any, la notícia va estar en la mida dels ninots on van haver alguns ninots que sobrepassaven les mides reglamentàries, motiu de queixa per part d’algunes comissions falleres. Els membres de la Junta Local Fallera no van prendre mesures dels ninots al acollir-los, indicant al jurat de la mostra que ho feren ells. Aquestos van declinar la proposta incidint que el compliment d’aquest punt era feina dels membres executius i

156 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 4 de març de 2008, p. 22.

224 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Juan Manuel Carmona «Tricki», president de la comissió, junt el ninot. (Arxiu Juanma Carmona)

que ells anaven a jutjar les composicions presents. Els ninots presentats per la Falla sant Jordi d’Alfredo Bernat, que representava un cuiner, i la composició de xinesos, d’Enrique Fuster i guardonat amb el segon premi, incomplien les mides però a pesar de la queixa per part d’algunes comissions, la competició no es va alterar. El ninot duia per títol «Tricki Lucke», on es mostrava el famós Luckie Lucke, personatge del còmic realitzat pel belga Morris. El vaquer anava sobre el seu cavall Jolly Jumper, que amb una postura bastant acrobàtica, representava el moment de pegar una frenada. Aquesta escena eqüestre es completava a la seua dreta amb un cactus humanitzat amb una cara, que contenia dos pardals, un d’ells

amb un barret i una estrella de sheriff. Davall del cavall s’hi trobaven dos conills conformant una situació bastant picant. Junt el cactus es va plasmar un petit ratolí humanitzat, representant un altre vaquer. Respecte a la crítica, hem de dir que es va jugar amb el nom del vaquer i el malnom de Juan Manuel Carmona Trujillo, qui es va estrenar aquell any com a president de la comissió de la falla Joan Ramon Jiménez, sent conegut per tots com «Tricki». Amés a més, al ser el personatge de còmic que s’enfrenta al crim i la injustícia, enllaçava molt bé amb la professió de Juanma, com a Policia Local. A l’escena s’intentava plasmar el que havien sigut els primers mesos com a màxim mandatari de la comissió, on

El Verí del Foc 225

«A la caça i captura» d’Armengol i Cimas. (Arxiu RT)

primerament va donar el pas de ser el president després d’uns anys estant com a vicepresident. Amés es mostrava els episodis ocorreguts en el transport de falla on havia acudit amb un camió a carregar peces de la falla, tornant-se de buit per no cabre en aquell vehicle. Tot açò era plasmat per José Manuel Gómez en forma de vers: «Tricki Lucke ja és president i intenta posar moltes ganes, i aquest any és el primer: «que d’aquesta jo mane!» El transport de falla enguany no és el seu fort.

No volem donar-te canya però t’has passat amb el camió. Ell no es dona compte, i ho fa de tot cor. Vol que a la falla ni li coste molts diners els transport.» 157 Apart d’aquesta escena, el cadafal «A la caça i captura» contenia altres que mostraven satíricament situacions ocorregudes a la nostra ciutat com ara les ambicions esportives del president de l’Olímpic, els projectes poc consolidats de la Junta Local Fallera, El fluix projecte de recuperació del patrimoni de la nostra ciutat com el camí de les muralles o la venda del Convent de San-

157 Gómez i Pla, J. M: «Relació i explicació de la falla», Falla J. R. Jiménez. Xàtiva. 2008, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008.

226 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Ninots premiats en l’edició de l’exposició del ninot 2008. (Arxiu RT)

ta Clara o de com el centre comercial devora al tradicional comerç de la ciutat. Altres temes van ser l’alt cost en l’adquisició d’un arbre de Nadal o la calor que fa a la plaça de Bous. El ninot va ser modelat directament sobre suro blanc l’obrador dels artistes. Va ser composat per Venancio Cimas i pintat per Juanjo Armengol. Aquest ninot va estar presentat en exposi-

cions d’altres poblacions, com ara Carcaixent o Silla, aconseguint el primer premi per a la falla Poble de Silla l’any 2007. Amb aquesta figura, la falla Joan Ramon Jiménez aconseguia el novè indult del foc, sent la comissió més guardonada, mostrant en tot moment la implicació i sensibilitat cap el monument i tots els premis que l’envolten.

La Comissió de la falla, junt el ninot, celebrant el premi el dia de la inauguració de l’exposició. (Arxiu Juanma Carmona)

El VerĂ del Foc 227

228 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2009 L’Auquer

Figura d’un vell cec contant una auca medieval

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 229

Amb la figura de l’auquer, Paco Roca aconsegueix la dotzena d’indults a les falles grans de Xàtiva, fent-ho per a la falla de República Argentina. En segon lloc quedava la figura d’un moro rodejat de lletres, obra del duet Armengol i Cimas, quedant en tercer lloc un altra figura de Paco Roca, sent en aquest lloc el personatge Panoramix, del còmic Astèrix i Obèlix, presentat per la falla Benlloch. A destacar el ninot que va quedar quart classificat que va presentar Josep Almiñana i Carlos Orts, per a la Falla J. Ramon Jiménez, on es va mostrar un ninot que entropessa amb la crisi, i que va merèixer més. Dins dels membres del jurat s’hi trobaven Donis Martín i el fill de l’artista Paco Mesado. Dues novetats hi havia en l’exposició d’aquest exercici. Per una part l’horari de la inauguració, passant a ser a les 12 del matí, produint-se el diumenge 1 de març. Per una altra part, després de la polèmica amb les mides d’alguns ninots, la Junta Local Fallera va confeccionar uns marcs metàl·lics amb la mida màxima dels ninots. El dia de la recepció, tots els ninots van passar per aquestos marcs i així complir escrupolosament el reglament de l’exposició. A alguna comissió els va sorprendre i van haver-hi diversos ninots amb problemes, tenint que canviar la base dels ninots per poder participar en el concurs, fins i tot els ninots de la falla del Carme van estar desqualificats. La premsa feia ressò de la victòria de Roca, així com la desqualificació de ninots: «Paco Roca recuperó anteayer el premio al Millor Ninot de las fallas de Xàtiva, después de dos años inmensos —2006 y 2007— en los que hizo doblete y tras el sinsabor del pasado ejercicio, cuando quedó relegado al tercer puesto. Nuevamente con República Argentina obtuvo

«La Xàtiva medieval del senyor feudal» de P. Roca. (Arxiu RT)

la mayor puntuación en el apartado de fallas grandes con Auquer y sus 27,9 puntos, una ventaja de 1,7 puntos sobre el Mercat, de Armengol y Cimas, que quedó segundo con 26,9 y sus Les lletres, amb sang… Otro ninot por Paco Roca, el de la falla Benlloch (Panoramix), quedó tercero con 25,7 puntos… Mención aparte en el concurso de este año merece la descalificación de dos ninots, curiosamente de la misma falla, por exceder el volumen reglamentario. El año pasado hubo voces muy criticadas con la laxitud de la Junta Local Fallera a la hora de revisar los volúmenes y este año se han aplicado con inusitada dureza. El resultado es que los grupos escultóricos del El Carme han quedado fuera de concurso.»158

158 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 3 de març de 2009, p. 22.

230 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

La figura principal del grup era la d’un vell cec de l’època medieval que duia una túnica recolzant-se sobre una branca, com si fos un peregrí del Camí de Santiago. L’acompanyava un xiquet que s’hi trobava amagat a la seua esquerra i un gos que li estava mossegant la vestimenta. La figura d’un corb sobre la branca completava les quatre figures de l’escena. A un cantó de la base es mostraven en miniatura dos ratolinets amb la vestimenta de peregrins. L’Auquer s’hi trobava assenyalant amb la mà cap algun element. Ja al cadafal, aquest element era una auca que contava la història d’un xicotet alcalde: «Tenia un munt d’il·lusions quan guanyà les eleccions. Fer obres de faraó era la seua ambició. Riure’s de l’oposició no fou difícil missió. Organitzà grans events per a tindre a tots contents. Contribuí que Llanera carta blanca ací tinguera. Quasi tot el pressupost per pagar el sobrecost. Patrimoni de la Humanitat amb un casc antic abandonat. Desitjava amb vehemència ser president del València. Amb tants càrrecs, ser feliç manifesta el seu somrís.» Al cadafal «La Xàtiva medieval del senyor feudal», l’escena s’hi trobava a la part de davant. A altres escenes de caràcter medieval podíem trobar temes locals d’actualitat com la mancança de subvencions a col·lectius socials, el sobrecost de la plaça de Bous, la falta de diners per a les falles o el nou treball de la Regidora de Fira i Festes. El ninot va estar modelat expressament per a aquesta ocasió, utilitzant el poliestiré expandit com a material per a modelar directament, sent Paco Roca, amb la col·laboració de Miroslav Grozev, els encarregats d’esculpir-lo. La pintura va córrer a càrrec de l’artista xativí, amb la gama i tonalitat de colors característica.

Els ninots guardonats amb el primer, segon i tercer premi a l’edició de l’any 2009. (Arxiu RT)

El Verí del Foc 231

Auca apareguda al llibret explicatiu de la Falla República Argentina de l’any 2009, on l’auquer explicava la vida d’un xicotet alcalde. (Arxiu Falla República Argentina)

232 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

2010 Tot Fira

Figura d’una fallera amb el seu gos sobre el llibre de la Fira

Arxiu Rafa Tortosa i Garcia

El Verí del Foc 233

Manuel J. Blanco i Climent entrava en la història dels ninots indultats de falles grans amb la figura de la xiqueta fallera presentada per la falla Benlloch, guardó que també ho aconseguia en la categoria infantil, on ja és tot un expert en la matèria portant ja un total de cinc indults. La premsa feia ressò d’aquest doblet:

La mostra es va inaugurar el matí del diumenge 28 de febrer de 2010 per part de les falleres majors de la ciutat. El divendres, dia de la recepció de les figures, es va muntar per segon any el dispositiu de control de mides per part de la Junta Local Fallera. Aquest any les comissions ja coneixien la metodologia i no hagué cap problema amb els ninots presentats.

«Hace cuatro días que se dedica a las fallas grandes. Pero ya se ha colocado en la cima. Que el hijo del legendario Manuel Blanco coleccione galardones infantiles es algo que ocurre desde hace más de 20 años. Pero desde anteayer, a esa lista de condecoraciones ha sumado el premio al Millor Ninot de fallas grandes de Xàtiva. La consecución es doble porque también se impuso en el apartado al Millor Ninot infantil por tercer año consecutivo. En definitiva, un doblete que en Xàtiva sólo estaba en manos de Paco Roca, que lo ha logrado en siete ocasiones entre 1986 y 2007, y Antonio Grau (en 1985).

El projecte del ninot va estar adquirit a Paco Domínguez, qui regenta una empresa de souvenirs amb figures en miniatura de ninots de falla. Va estar confeccionat amb la utilització de poliexpan, sent esculpit per un robot Kuka160, després Manolo Blanco el va acabar de modelar per a ser massillat. Finalment fou pintat pel mateix artista amb la tècnica de l’oli, llevat del vestit de la fallera que fou pintat i acabat al plàstic. Per als detalls i cartelleria es va fer ús de vinil adhesiu.

El triunfo de Blanco es, además, el triunfo de la falla Benlloch, que compite este año en la sección especial y que corrobora de este modo sus aspiraciones monumentalistas: precisamente esta comisión fue de las primeras en confiar a Blanco Climent una falla grande. En segundo lugar quedó República Argentina, con un ninot de Paco Roca. Cerró el podio en la máxima sección Ferroviària, en tercer lugar, con la pieza firmada por Xavier Herrero. En fallas grandes —repuestas ya las secciones— el resto de premios fue para Raval en la sección primera (Paco Roca); Sant Jaume en la sección segunda (Alfred Bernat) y Sant Feliu en la tercera, con un ninot de la artista Juane Cortell.»159

La fallera entonava una forta crítica sobre la importància que li dóna l’Ajuntament a la Fira front la festa de les falles. Ja a l’exposició, amb l’ajuda de cartells i rètols, es mostrava allò que volia criticar amb el gran esforç que es feia amb la Fira i amb les falles es suprimia la carpa fallera, els cadafals fallers o l’hipotètic museu fallers que any rere any seguia sent un projecte. Els versos explicatius no deixaven dubte: «La Regidoria de Fira i Festes, esborrarem de festes perquè només fomenten la Fira i deixen de banda la resta de festes. L’Ajuntament té un gran repte fer la millor Fira del món això ho tenen fàcil si es gasten tot el pressupost.

159 LEV, Edició La Costera – La Canal – La Vall d’Albaida, 2 de març de 2010, p. 22 160 Última de les innovacions tecnològiques aplicades per a la confecció de monuments fallers. Aquest robot és un braç articulat que pot tallar en tres dimensions una gran peça de «suro» i convertir-la en un ninot de falla fins un detall inconcebible fa uns anys. Es fa el mateix pas de l’escanejat però amb el gran avantatge és que no talla el «Suro» en làmines en dues dimensions per a muntar-les després una sobre l’altra si no que ja li dóna la forma, volum i la precisió del tall en tres dimensions a la figura.

234 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

«Tornant a l’estoreta» de Manolo Blanco. (Arxiu RT)

Amb els diners que s’ha gastat en els Panxos i en Osborne donarien als artistes treball i plantar el monument municipal. No trobem molt de trellat declarar les falles d’interès general si l’Ajuntament no té gens d’interès per la festa dels valencians.» L’escena s’hi trobava al carrer dins del cadafal «Tornant a l’estoreta» on explicava que en els temps que corren, els fallers tornaran a replegar les sobres del veïnat i agafar els trastos vells per a poder cremar alguna cosa a la plaça. La recerca de nous ingressos per a la falla, la problemàtica d’aquesta comissió en el canvi d’ubicació del monument, la mala imatge dels

fallers el dia de la Visita Oficial a les Falles, el bou de l’artista que durant aquesta època està més present i els embolics constants de la Junta Local Fallera eren els temes plasmats en clau d’humor dins del monument faller. A pesar de conservar-se actualment al taller de l’artista faller, la composició s’hi troba incompleta existint tant sols la fallera. La resta d’elements com les aus i el gos foren furtats i trencats la darrera nit de falles per uns vàndals.

La composició «Tot Fira» al cadafal faller. (Arxiu RT)

El VerĂ del Foc 235

236 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Bibliografia Alborch Mallol, G: —«Evolució estètica en els monuments fallers. Una alternativa a la tradició», Qüestió d’estètica. Molina – Claret. 2005, A. C. Falla Molina – Claret, Xàtiva, 2005, pp. 34-37. —«La pintura en les falles: història i evolució», Molina – Claret. 1609-2009. Quart centenari de l’expulsió dels moriscos, A. C. Falla Molina – Claret, Xàtiva, 2009, pp. 82-93. Ariño, A: — Festes, rituals, i creences, Temes d’etnografia valenciana. Vol. IV., Edicions Alfons El Magnànim - IVEI, València, 1988. —La ciudad Ritual. La fiesta de las fallas, Anthropos – Ministerio de Cultura, Barcelona Madrid, 1992. —El Calendari festiu a la València contemporània (1750-1936), Edicions Alfons El Magnànim - IVEI, València, 1993. —(dir.) Los escultores del fuego. Introducción a la Historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Diputació de València, València, 1993. Associació d’Estudis Fallers —La festa de les falles, Consell Valencià de Cultura, València, 1996. Baldoví, A: —«El refregit a les falles de Xàtiva», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 106-113. Bayarri —Foto Fallas. Album Bayarri, Bayarri Comunica-

ción s. l., Valencia, edicions de 1955 a 2010. —Ninots indultats. Álbum de fotos. Museu Faller, Bayarri Comunicación s. l., Valencia, 1981. Boix, V: —Manual del Viajero y Guía de Forasteros en Valencia, Imp. de José Rius, València, 1848. Coll Fornés, J J: —«Fa 60 anys: Les dos falles del 33», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1993, pp. 67-70. —«1935: Un any de gelades i sense falleres», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1995, pp. 74-77. —«Monogràfic. Els ninots indultats a Gandia», Llibret Falla Corea 2005, A. C. Falla Sagrada Família «Corea», Gandia, 2005, pp. 124-160. Colomina, A: —La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració, CEIC Alfons el Vell – JLF de Gandia – A. C. Premi Iaraní, Gandia, 2006. Costa, X: —Sociabilidad y esfera pública en la fiestas de las fallas de Valencia , Biblioteca Valenciana, València, 2003. DD AA —Revista Gorg, núm. 5, número especial «Falles 1974», Gorg, València, 1974. — Falla del Raval 1989, Falla del Raval, Xàtiva, 1989.

El Verí del Foc 237

— Historia de las fallas, Levante – El Mercantil Valenciano, València, 1990. — falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 1990, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1990. — Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 19651990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990. —CD-ROM falles de Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999. — 75 anys fent camí, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2006. — «Manolo Blanco i les falles plantades al barri», El Verí del Foc, núm. 1, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007, pp. 51-57. — «Artista: La Comissió», Falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 100-113.

Hernández i Martí, G M: —Falles i Franquisme a València, Afers, Catarroja, 1996. — (Coor.) L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col· lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. I, Ajuntament de València, València, 2002. — (Coor.) L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. II, Ajuntament de València, València, 2003. — (Coor.) L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. III, Ajuntament de València, València, 2005. Lara, J:

Fitó, J. L: — «1934: L’eclosió de les falles a Xàtiva», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1994, pp. 100-103. — «Grau: és un verí ser artista faller», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla R. Argentina 2006, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2006, pp. 69-81. Fuster, J: —Combustible per a falles, Bromera, Alzira, 1992.

—«L’era del suro», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 114-117. Lladró, V - Puche, F P : —Fallas en su tinta. 1939-1975, E. Prometeo s. l., Valencia, 1978. Marin i Garcia, J LL - Martínez Canet, R: —Blai Bellver. Trilogia fallera i altres escrits, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 1998.

Garzó, A: Martínez Canet, R: — «Antoni Grau i Cros en l’any de l’adéu a les falles», Xàtiva en Falles, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 1995, pp. 76-78. Gil Blesa, P et al.: —Manolo Blanco Sancho. Una vida entre falles. Imatges per al record. 1964-2006, Xàtiva, 2006.

—«Les falles de 1936: entre la burocràcia i el valencianisme», Falla Ferroviària, A. C. Falla Ferroviària, Xàtiva, 1998, pp. 86-89 —«Proclamació i Jura de Dª Isabel II com a Reina Constitucional», Identitats Nacionals en temps d’Isabel II, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2008.

238 Catalogació i Documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva

Marzal i Bolinches, A: — «Les memòries d’en Tòfol Raspa», Falles a Xàtiva 2008, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2008, pp. 158-160. Mínguez, V: —Art i Arquitectura efímera a la València del S. xvi, Edicions Alfons El Magnànim - IVEI, València, 1990. Mir, H: — «Trencant motles? Noves tècniques per nous temps», Cendra. Suc de falles. núm. 0. Primavera 2005, A. C. Malalt de falles, València, 2005, pp. 42-46.

— «Els primers premis de les falles de Xàtiva (I). Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del Franquisme (19341963)», Llibre explicatiu 2007. Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2007, pp. 82-99. — «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (I). Els anys de 1934 a 1966», Llibre explicatiu 2008. Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2008, pp. 75-95. — «Els Reis Jaumes indultats del foc», Llibre explicatiu 2008. Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2008, pp. 45-47. — «José Camarasa, artista faller dels anys quaranta», El Verí del Foc, núm. 3, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 73-85. — «Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 72-79.

Navalón, e – Barberà, J: —«Un gran artista jubilat. Manolo Blanco Sancho», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2009, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2009, pp. 132-137.

Rosselló, LL: —«Les falles de pre-guerra», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1996, pp. 64-73.

Pérez Contel, R: Sánchez i Pérez, J: —Ninot de Falla, Albatros, València, 1995. Pérez Giménez, J I: —«Art i foc. De foguera a falla», Abu Masaifa. Xàtiva. Falles 2008, Falla Abu Masaifa, Xàtiva, 2008, pp. 45-50. — «Un artista en progressiva recuperació. José Garcia Tortosa, Vernia», El Verí del Foc, núm. 3, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 62-71. Quilis i Ródenas, J: —(Dir.) Martínez Mollà. Escultor de falles, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2000. —«Les carroses falleres i els seus precedents», Falles a Xàtiva 2001, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2001, pp. 157-160.

—«Tres voltes deu», Argentina. Llibret explicatiu Falla República Argentina. 30 aniversari 1964-1944, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1994, pp. 35-66. — Quadern de falles. Xàtiva 1865-2005 , Matéu Editors, Xàtiva, 2006. —«Del blanc i negre al color», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2008, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2008, pp. 90-97. — «Falla Albereda Jaume I», El Verí del Foc, núm. 3, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 47-49. — 50 anys. Cobertes de falles , Joaquim Sánchez, Xàtiva, 2009. Sanchis i Martínez, J: . —«Les primeres 111 falles de Xàtiva (1865 – 1948)», Falla Ferroviària 1993, Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 48-62.

El Verí del Foc 239

— «La crítica local en les falles de Xàtiva (19661974)», Notícia 7, Notícia 7 s. l., Xàtiva, 12/3/1994. — Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva s. l., Xàtiva, 1996. —«Les primeres falles després de la guerra civil», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999, pp. 155-160. Soler i Valls, J. F: —«Els primers premis de les falles de Xàtiva (III). Les falles contemporànies (1986-2006)», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2007, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2007, pp. 85-103. — «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (III). La renovació estètica (19902007)», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2008, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2008, pp. 104-113. Tortosa Garcia, R: —«Historia, evolució i indult del ninot», Falles a Xàtiva 2000, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2000, pp. 181-187. — Historia de la Falla Joan Ramon Jiménez, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2003. — «Combustible per al foc de les falles», Atenció. Benlloch en falles. Llibre explicatiu 2006, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2006, pp. 100-112. — «Les falles grans de Paco Roca a Xàtiva», Falla Joan Ramon Jiménez Xàtiva 2006, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2006, pp. 62-88. — «Els primers premis de les falles de Xàtiva (II). El duel artístic entre Grau i Blanco(1964-1985)», El Verí del Foc. Núm. 1, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007, pp. 87-103. —«La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals», El verí del Foc, núm. 1, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007, pp. 58-61. — «La figura d’En Jaume I a les falles de Xàtiva», Llibre explicatiu 2008. Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2008, pp. 48-51.

— junt Viñes, V: «Ramon Morell Navarro, l’artista faller dels 50», El Verí del Foc. Núm. 2, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 73-85. — «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II). El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989)», El Verí del Foc. Núm. 2, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 87-103. —«Les cavalcades del ninot», Falles a Xàtiva 2008, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 2008, pp. 132-141. —«Sobre l’estament faller xativí», Abú Masaifa Xàtiva Falles 2008, A. C. Falla Abú Masaifa, Xàtiva, 2008, pp. 51-53. —«El tren faller i altres referències sobre el turisme», Falla Joan Ramon Jiménez, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 18-21. — «Fa deu anys les falles anaven amb moto», Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2008, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2008, pp. 63-57. — «Autocrítica, motor de reviscolament faller», Falla Benlloch 2009, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2009, pp. 87-97. — «El setmanari català Mirador i les falles de la II República», El Verí del Foc, núm. 3, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 51-61. — «L’humorisme dels cadafals, entre l’enginy, la sàtira i la gràcia», El Verí del Foc, núm. 3, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 87-103. — «L’espill dels cadafals fallers sobre els anys de la fam (1940-1955)», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 80-89. — «El ninot de Vèrnia: El Abuelo i el museu... faller?», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 94-99. — «Crítiques de barri als cadafals fallers», Llibre explicatiu Falla Benlloch 2010, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, 2010, pp. 86-93.