LLibre Falla Joan Ramon Jiménez 2010

10jrj | 1

Falla sense Fallera “ Una aquest any s’ha presentat i visca la borratxera i que pague el veïnat.

ATÒMIQUES (anònim) Llibret Explicatiu Falla Infantil José Espejo Xàtiva, 1948

”

2 | preliminars

10jrj | 3

falla j o a n xĂ tiva 2010 ramon jimĂŠnez

4 | preliminars

CRÈDITS Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) www.fallajrj.com Equip de redacció Sergio Antolí, Juan M. Carmona, Isabel Gosálbez, Verònica Llopis, Almu Pastor, Jorge Sánchez, Manolo Roca, Rafa Tortosa, Patri Viñes.

Coberta i maquetació covanegradisseny Col·laboradors literaris Helena Roselló, Judith Vila, Àngela Gil, Érika Gramaje, Lluís Torres, Abril Baldoví, Sergio Bono, Joan Quilis, Javi Lara, Fabian Navarro, Pepe Cerdà, José M. Benet, Josep Sanchis, Jorge Sánchez, Josep Almiñana, Javi Tormo, Sergio Antolí, Verònica Llopis, Anna I. Calvo, Isabel Gosálbez, Rafa Tortosa.

Esbossos i dibuixos cadafals fallers Josep Almiñana, Carles Orts, José Gallego Col·laboradors gràfics Laura Gil, Giorgio Lereu, Ana Sánchez, Marta Sánchez, Emili Arnau Bataller Fotografies Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Arxiu Climent Almendros, Arxiu Daroca, Arxiu Família Patiño, Arxiu Comissió, Arte Fotográfico Cuenca.

Impressió Matéu impressors, s. l.

L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors.

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

10jrj | 5

índex 6

Pròleg

8

Salutació del president

10

Programa de festes

12 la falla nostra 14 La comissió 21 Abonats del barri 22 Entrevista Recompensa 24 Memòria 2009 28 Guardonats 29 Premis 2009

30 monuments, crítica i artistes 32 Entrevista artistes 34 Cadafal infantil 2010 36 Reflexions sobre el cadafal infantil 40 Cadafal 2010 42 Explicació de la falla 55 Reflexions sobre el cadafal faller

60 el verí del foc fanzine de falles, Xàtiva i Cultura

6 | preliminars

10jrj | 7

Prò l eg

falles

i

festa

Hola que tal, ja estem ací una altre any. Una vegada més, arribat el més de març, uns saludem des d’aquesta edició anual. Una edició, que com he pogut observar, ha anat a més. Els objectius que ens proposarem fa uns anys s’han complit, i hui per hui, el nostre llibre, junt el fanzine «El verí del Foc», és un dels referents de la literatura de les falles. És un orgull per a la nostra comissió i, al mateix temps, és un compromís.

Som conscients que nosaltres ens hem posat el llistó alt, i any rere any, no podem defraudar a la gent, que cada març, espera el nostre llibret faller. Afegir que, indubtablement som fallers, i açò comporta la vessant competitiva de la festa i sempre volem aconseguir una recompensa en forma de premi. Però, després de l’atac cultural sofert a la competició de l’any passat de llibres de falla de la nostra ciutat, només ens queda oblidar aquest tema dels premis i presentar, una vegada més, un llibre que parle de falles amb criteri, que siga crític i satíric, que ens faça dependre una mica més amés de què ens faça recordar esdeveniments viscuts, o simplement ens convide a fer-nos passar una bona estona.

L’edició d’enguany, agafant una vegada més el lema del cadafal «Anem de festa», parlarem sobre les activitats que més festa i diversió provoquen, i al mateix temps, més polèmica creen. La figura de la Fallera Major, cavalcades, recorreguda, festa al casal... són temes abordats en la present publicació.

Gaudiu del llibre, però sobretot, gaudiu de les falles!

8 | preliminars

10jrj | 9

salutació

Juan Manuel Carmona i Trujillo president de la comissió

Arriben els dies més esperats per tots els fallers, començar a un no parar fins la cremà dels nostres monuments, en un entorn salpicat per la crisi, i que enguany més s’ha agreujat, i patim a l’interior de la nostra comissió, molts amics i fallers ens han deixat, cadascú la seua circumstància ha donat, però els que quedem, la festa l’hem de dur endavant, i ho fem de la millor manera possible, intentant que tot isca si no perfecte, quasi perfecte, intentant dur una continuïtat a l’engrandiment de la festa i que enguany, per la Conselleria de Turisme, s’ha atorgat la declaració a les Falles de Xàtiva, com a Festa d’Interès turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

Un any més represente tot el col·lectiu de la nostra comissió, repte que comporta moltes hores de dedicació, que van més enllà de la simplement representació, estem per la part bona i per la roïna, per saber i involucrar-se en el que és cou dintre d’una comissió, tasques que si be es desenvolupen perquè ens agrada, volem la festa i amb el suport familiar i d’amics, trobem el recolzament necessari per donar el pas i tirar endavant la mateixa.

Voldria fer extensiu l’agraïment a tots els que ens ajudem i col·laboren a dur endavant els reptes que ens proposem a principis de l’exercici: amics, fallers, veïns i col·laboradors, que fan possible que any rere any, plantem uns monuments que considerem que són fruit d’un esforç més enllà del què molts pensem, no siguem una comissió nombrosa, però apostem per l’essència de les falles, els monuments i la pròpia festa, sense desmerèixer els altres actes que l’envolten.

Des d’ací us convide a gaudir al màxim de la nostra festa, involucrem-nos en els actes, en les activitats, el temps que passem junts es per «fer falla», afrontar els reptes, aporteu el millor de cadascú, creem un ambient que servisca de punt de partida per a què els joves gaudisquen de la festa, ells ens han de fer el relleu generacional, fent partícips a amics, veïns, i al barri, de la que pensem que és la millor de totes les festes que tenim els valencians, LES FALLES.

10 | preliminars

ProGrama de Festes

Dissabte, 30 de gener

Diumenge, 21 de febrer

Dilluns, 15 de març

20:30 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major de Xàtiva i llur cort d’honor

10 hores, Casal Esmorzar i visita al taller dels artsistes fallers a Carcaixent

8 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles

Diumenge, 31 de gener

Diumenge, 28 de febrer

18 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtiva i llur cort d’honor

12 hores, Casa de Cultura Inauguració i lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes

Dissabte, 6 de febrer

14 hores, Casal Dinar

21 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva

Dissabte, 6 de març 22 hores, Salons Palasiet Sopar de Germanor Fallera

Diumenge, 14 de febrer

Diumenge, 7 de març

11 hores, Pel nucli urbà Ral·li humorístic faller

“Després de la plantà feta i les gorres no admitir-se uns s’empinen la boteta

”

i altres van a divertir-se.

14 hores, Casal Dinar 18 hores, Casal Xocolatada i festa de disfresses per als infantils

Diumenge, 14 de març 14 hores, Casal Dinar

14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar tradicional de la nit de la plantà

Dimarts, 16 de març 8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca

10jrj | 11

Dimecres, 17 de març

Dijous, 18 de març

Divendres, 19 de març

9 hores, Casal Esmorzar

9 hores, Casal Esmorzar

8 hores, Barri Despertà

13:30 hores, Barri Cercavil·la

13:30 hores, Barri Cercavil·la

9 hores, Casal Esmorzar

14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà

14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà

14:30 hores, Casal Dinar

14:30 hores, Casal Dinar

12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat

17 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles

18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu

23 hores, Casal Sopar i després festa de l’amic impossible amb discoteca

23 hores, Casal Sopar guai i després discoteca

14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla

12 | la falla nostra

la falla nostra

10jrj | 13

14 | la falla nostra

junta directiva President Juan M. Carmona i Trujillo Vicepresident 1r · Protocol Fabian Navarro i Pérez Vicepresident 2n · Cultura Rafael Tortosa i Garcia Vicepresident 3r · Econòmic Jorge Sánchez i Tàpia Vicepresident 4t · Festejos José Manuel Gómez i Pla Secretària Yolanda Pérez i Ferri Sotssecretària Àngela Borreguero i Hervás Tresorera Amparo Samit i Gràcia Comptador F. Manuel Roca i Sanchis Delegades Festejos Verónica Llopis i Vinyes Anna I. Calvo i Pastor Del. d’Activitats Diverses Àngel Borredà i Gutiérrez José Luis Sánchez i Tàpia Delegat de Loteries Manoli Ibáñez i Casanova Patricia Lereu i Barberà M. Carmen Gramaje i Garcia Delegada Secció Infantil Patricia Viñes i Martínez Alexa Gramaje i Victoria Bibliotecari i Arxiver Sergio Antoli i Jordà Del. Relacions Públiques Ruben Viñes i Martínez Delegada de Publicitat Barri Núria Pérez i Ferri Delegada del Barri Elena Lereu i Barberà Cristina Gramaje i Garcia Delegat Casal Luis Llopis i Llopis Del. Sec. Fem. i Cadete Isabel Gosálbez i Baraza Delegat de Foc Gustavo Juanes i Esplugues Delegat pagina Web Quique Cerdà i Samit Ruben Garcia i Morales

la comissió

10jrj | 15

Juan Manuel Carmona i Trujill

o

Rafa Tortosa i Garci

Laura, Alberto i Vi ctor Mari Carmen Carmona i Lluch Lluch i Samit

Almu a Pastor i Her na

Jorge Sánchez i Tàpia

ndis

Óscar Sánchez i Gosálb

Pablo Navarro I Pére

Pilar z Navarro I Pérez

ez

Isabel Gosálbez i Baraza

Maite Ortega i Marto

Jordi Sara rell Navarro i Ortega Nav arro i Ortega

Noemí Tomàs i Cuquerel

Nadia la Sanchis i Tomàs

Marta Sánchez i Gosálb

ez

Fabian Navarro i Pére

Giorgio Lereu i Padilla

z

16 | la falla nostra

Maria José Moreno I Moreno

Adrian Bono i Moreno

Casimiro Bono i La Higuera

Ivan Ferrús i Pastor

Nuria Pérez i Ferri

Rocio Bono i Moreno

Sergio Verònica Llopis i Vinyes Antolí i Jordà

Natàlia Barrios i Reguillo

Sara Esplugues i Rubio

Sheila Pérez i Garcia

Mari Carmen Gramaje i Garcia

Eva Samit i Quiles

Sergi Antolí i Vinyes

Natàlia Jiménez i Garcia

David Badenes i Rubio

Maria Riquelme i Sanz

Cristina Gramaje i Garcia

Sara Giner i Guarner

Isabel M. Sanz i Cháfer

Carla Giner i Guarner

Eric Pablo Riquelme i Caro Riquelme i Sanz

José V. Joan Oltra i González Badenes i Gramaje

Tamara González i Ortega

10jrj | 17

Borja Ferrús i Pérez

Yolanda Pérez i Ferri

Magdalena Laura Canet i Borreguero Gil i Borreguero

Claudia Fuster i Victoria

Dafne Lucia Roca i Bixquert Roca i Bixquert

Adrià Llopis i Pérez

Cristian Luis Llopis i Pérez Llopis i Llopis

Àngela Gil i Borreguero

Àngela Borreguero i Hervás

Maria Jesús Ibañez i Rangel

Aroa Roca i Bixquert

Estefania Bixquert i Tarin

Paula Castillo i Estarlich

Erica Gramaje i Victoria

Arancha Bixquert i Tarin

Alexa Gramaje i Victoria

Patri Viñes i Martínez

18 | la falla nostra

Juani Martínez i Patón

Ximo Vila i Martí

Marc Vila i Lereu

Carolina Castelló i Gosalves

Manolo Roca i Sanchis

Manoli Ibañez i Casanova

Ruben Viñes i Martínez

Elena Lereu i Barberà

Judith Vila i Lereu

Gabriel Matéu i Biosca

Manuel Roca i Ibañez

Esther Espinosa i Gila

David Giner i Carmona

Julio L. Cuesta i Beltrán

Juan José Correas i Díaz

José Luis Sánchez i Tàpia

Sole Carmona i Trujillo

Carmen Capuz i Zamorano

10jrj | 19

Patri Viñes i Martínez

Ana Sánchez i Espinosa

Tamara Gil i Sánchez

Juan Luzon i Guarner

Anna I. Calvo i Pastor

Marc Vicent Juanes i Gil

Juanmi Cuquerella i Català

Gustavo Juanes i Esplugues

Paula Caballer i Suarez

Aroha Borredà i Rico

Andrea i Carlota Helena Cuquerella i Tortosa Tortosa i Garcia

Fàtima Rico i Tortosa

Cristina Ibañez i Pont

Alfonso D. Sanz i Garcia

Fàtima Borredà i Rico

Pablo Sanz i Rodriguez

Laura Borredà i Gutiérrez

Encarna Rodriguez i López

Àngel Borredà i Gutiérrez

20 | la falla nostra

Ruben Garcia i Morales

Paco Roselló i Benet

Enrique Cerdà i Martínez

Amparo Samit i Gràcia

Pablo Tortosa i Martínez

Maria Angeles Guarner i Chuliá

Esther Giner i Alacot

Rafael Giner i Amorós

Quique Cerdà i Samit

Helena Àngela Roselló i Guarner Roselló i Guarner

Desi Roca i Sanchis

Laura Penadés i Roca

Inma Moran i Montell Mari Carmen Bonete i Gaya

Victor Navarro i Tortosa

Lourdes Ayllón i Benavent

Cesar Climent i Estrela

Anna Maria Padilla i Martínez

Sergio Ayllón i Benavent

M. José Guerrero i Cerro

Isabel Pérez i Vidal

Marta Borredà i Mateu

Alicia Garcia i Chinesta

Edgar Reig i Lluch

Rafael Capuz i Zamorano

Raquel Garcia i Pérez

Juan Antonio Tàpia i González

Maria Climent i Bonete

Pedro Gil i Valero

Miriam Tàpia i Pérez

Salvador Climent i Bonete

Carlos Gomez i Borredà

Cristina Tàpia i Pérez

Julio Cesar Ibáñez i Rengel

José Manuel Gomez i Pla

Alex Ventura i Montesinos

10jrj | 21

abonats del barri

Ignacio Claudia Rosa M. Borredà i Gutiérrez Hernández i Borredà Gomez i Borredà

José Ciscar i Pla

Carolina Penadés i Roca

Gemma Climent i Estrela

Carmina Tapia i Cantero

Patricia Lereu i Barberà

Idoia Ribot i Lereu

José Sánchez i Garcia

Vicente Agustí Joaquin Anaya Boluda Dolores Benavent Pérez Andrea Benet Mollà Amparo Cabanes Bernabe Cañadas Matilde Cardona Lolita Castells Gandia Vanessa Cerdà Nieves Cerdà Ferrer Maria Feliu Sifres Fina Ferri Mateu M. Carmen Garcia Navarro Carmen Garcia Requena Fini Garcia Serrano Antonio Gonsálbez Garcia José Lereu Roca Jose Mari Garcia Maruja Martínez Encargos Yolanda Martínez Garcia Teresa Martorell Salvador Matoses Nieves Montaner Garcia Victor Morata M. Carmen Moscardó Ubeda Valentina Moya Ana Naguera M. Adela Ortiz Sanz Sonia Pacio Sansano Graci Padilla Bermúdez Jose Palomares Ripoll Josefa Pelegero Maset Luisa Pellicer Ferrer Amadeo Perales Adela Pérez Maite Pérez Benítez Mònica Pons Puri Quiles M. Carmen Richart Rafael Richart Garrigós Lolita Rosa Rafael Salazar Jerónimo Sánchez Olivar Isabel Sanchis Grau Lolita Seguí Chulià Edelmira Sendra Mahiques Rosa Soler Garcia Emília Soler Martinez Antonio Solves Antonio Tàpia Antonio Torres Jacinta Torresano Pilar Tortosa Tomàs Maria Trujillo Quebedo Oscar Vela Joaquín Vila Ballester M. Angeles Vila Martí Purificación Perales

22 | la falla nostra

impacient i contant els dies per a què “ Estic arriben les falles, amb moltes ganes de

veure el resultat de tot un any de treball.

�

10jrj | 23

entrevista Quique Cerdà i Samit Recompensa JLF 2010

La recompensa d’enguany ha recaigut en la persona de Quique Cerdà i Samit.

Un jove vinculat a la nostra falla des que va nàixer. És un dels artífex de promoure la festa al casal. Els seus amics de la falla han volgut fer-li una entretinguda entrevista i posar-lo un poc a prova. Enhorabona.

Què sentiment tens al ser la persona més jove de la comissió a la que li es lliura la recompensa?

Per a mi és un orgull que la comissió pensara en mi per a donarme-la, i així reconèixer la meua trajectòria en la comissió.

Esperaves que aquest any et donaren la distinció?

Sempre tens certa inquietud en saber que te la poden donar, però no ho pensava perquè crec que el que fas, ho fas perquè t’agraden les falles i les vius d’aquesta manera intentant fer gran aquesta festa i a la comissió.

Esperàveu que els tres membres de la família tinguéreu la recompensa algun dia?

Era una possibilitat, perquè els meus pares ja la tenen i algun dia me la podrien donar a mi, i crec que és un orgull que desprès de tants anys de tradició fallera ens hagen reconegut la nostra llavor per les falles.

seguint fent-les més grans a cada dia que passe.

Et veus algun dia seguint els passos del teu pare a la Junta Local Fallera?

Com he dit abans, no m’havia plantejat encara res, però es una possibilitat que no em desagrada perquè així podria veure la nostra festa des d’un punt de vista diferent, i crec que podria fer una bona tasca ja que tindria un bon mestre a casa.

Què és el que sents per les falles?

Jo el que sent es passió i amor, gràcies als meus pares que em van ensenyar a voler les falles i a treballar per elles per a intentar engrandir-les.

Esperes amb emoció l’arribada de falles ?

Clar que sí, estic impacient i contant els dies per a què arriben, amb moltes ganes de veure el resultat de tot un any de treball i somnis, per a gaudir d’elles.

Quant t’assabentares de la noticia com et vas sentir?

Em vaig assabentar al sopar que férem el 16 de gener, que era el dia que havíem d’haver fet la presentació, i em vaig sentir molt feliç perquè que la teua comissió et reconega la llavor en favor de la festa i de la mateixa comissió. És molt gratificant.

Quina activitat de la falla on participes t’agrada més ?

A mi m’agrada tot el que haja de veure amb les falles, però en concret crec que em quedaria en el dia de la plantà, perquè és el dia en el que comences a gaudir del resultat de tot un any de treball i tens la satisfacció de veure el monument prenent forma.

Quin és el proper objectiu que t’has marcat en el món de les falles?

No sé, és una cosa que no m’havia plantejat encara però crec que ara per ara l’objectiu immediat és el seguir treballant per aquesta festa i per la meua comissió

Per que t’agraden les falles ?

Jo diria que és una cosa que duc a la sang perquè sóc faller des que vaig nàixer, i vinc d’una família amb tradició fallera. Crec que no podria viure sense aquesta festa, per a mi la millor festa del món.

24 | la falla nostra

10jrj | 25

memòria 09 Isabel Gosálbez i Baraza

Amb la cremà de la falla de l’any 2008 , s’acabaren les il·lusions posades en aquest exercici però calia posar-se a treballar per a preparar el pròxim any.

Pel mes d’abril el nostre president ens feia la relació de comptes de l’exercici 2007/2008 i s’obria el termini per poder presentar la candidatura per a president i falleres Majors, mentre que calia buscar artistes fallers. Ens vam decantar pel duet format per Josep Almiñana i Carles Orts, per a què ens feren els dos monuments, ja que l’exercici passat ens mostraren el seu art en el monument infantil i per a ells també suposava un gran repte, perquè començaven a fer falles grans amés de realitzar una de les falles infantils de València amb més nom, la Falla de la plaça del Pilar. Diverses reunions s’establien al casal i sense haver-hi cap nova candidatura presentada a banda del nostre actual president, es nomenava per segon any consecutiu a Juan Manuel Carmona i Trujillo com a president per a l’exercici 2008/2009.

Es deixaven uns mesos més per a la candidatura de la Fallera Major. I a la fi també repetia regnat Àngela Borreguero i Hervás, com a la nostra Fallera Major per segon any consecutiu. Però si que comptàvem amb una xiqueta per a representar la nostra comissió infantil, Isabel Talens i Vidal, que estaria acompanyada en tots els actes per la vicepresidenta Anna Isabel Calvo i Pastor.

Començaven els actes falleres realitzant unes paelles —per cert boníssimes— al poliesportiu i amb una presència notable de gent de la nostra comissió.

Arribarem al mes de setembre, realitzant-se el mig any faller infantil on tots els xiquets de la nostra comissió passaren una vesprada d’allò més divertida. Una setmana més tard, el mig any faller, on la nostra comissió feia presencia una vegada més.

Arribava l’hora dels més menuts, celebrant la cavalcada del ninot infantil, el dia 19 d’octubre, on les festes més tradicionals dels nostres pobles, com són els moros i cristians o la «tomatina», es veien representades pels nostres menuts de la comissió. El 25 d’octubre ens tocava el torn als majors en la cavalcada, on feien referència a la crisis en diversos sectors, entre d’altres, als nuvis que hui en dia no es decideixen a donar el pas del matrimoni conforme esta la situació.

Arribat l’any 2009, començava gener amb un acte important per a la comissió, la presentació, celebrada dissabte 17, on Àngela i Isabel eren proclamades Falleres Majors de la nostra comissió, i seguidament, ho celebrarem amb un sopar als Salons Palasiet.

El dissabte 31 de gener, tenia lloc la proclamació de la Fallera Major de Xàtiva, Mayra Martí i Barberà i de la seua cort d’honor, amb la presència de la nostra fallera major Àngela i el nostre president, Juanma. En aquest acte es va donar la recompensa al nostre faller i amic Luis Llopis i Llopis. Afegir, que aquest mateix dia, de matí, diversos fallers visitaren els artistes per veure el procés de construcció de les nostres falles.

Al dia següent, proclamaren a la Fallera Major Infantil, Rebeca Marras i Segura i a la seua cort d’honor, on també varen comptar amb la presencia d’Isabel, la nostra fallera major infantil acompanyada en tot moment per Anna I.

26 | la falla nostra

Arribat el mes de febrer, concretament el dia 7, tenia lloc la Crida de les falleres majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de L’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva, i en finalitzar l’acte, es disparà un Castell de focs d’artifici. El 15 de febrer esdevenia el Ralli humorístic faller, amb el qual, la nostra comissió participava amb tres cotxes, després dinàvem tots junts al casal. El següent diumenge, es feia un esmorzar i es visitava de nou als artistes fallers a Carcaixent.

Comença el mes de les falles, i el dia 1 es celebrava la inauguració de l’exposició del ninot i el vintè concurs de maquetes de falla, fent-se aquest any de matí i al lloc habitual, la Sala d’exposicions de la Casa de la Cultura. Després tenia lloc el dinar d’intercanvi d’insígnies, fotografies i regals entre falleres majors i presidents, en el qual Juanma, Àngela, Isabel i Anna, feien acte de presència. La resta de la comissió es reunia al casal per dinar i acabar de preparar els actes per a falles.

La Junta Local Fallera organitzava la visita del Club Babalà per al dia 7

de març amb activitats per als més menuts, on la nostra comissió infantil feia presència. En aquest mateix moment, el casal ja començava a viure les falles. Calia netejar a fons el nostre casal i preparar-lo per als dies de falles. Arribada la nit, celebrarem tots junts als Salons Palasiet, el sopar de germanor on les fotos típiques d’aquest dia, recorden una agradable estona.

Comencen els actes fallers al nostre casal amb el berenar oferit, el dia 8 de març, per la Fallera Major infantil, Isabel Talens i Vidal comptant amb la presència de la Junta Local Fallera i els seus representants infantils, on es repartiren els Distintius i Socarradets als nostres fallers més menuts.

Sols faltava una setmana per a falles, calia preparar-se.

El dissabte 14 de març, els nostres fallers es dedicaven a portar falla des del taller fins a l’encreuat del nostre carrer, i els més menuts, gaudien d’un dia complet de jocs i diversió amb un parc infantil i amb activitats realitzades per les delegades infantils. La Junta Local Fallera ens visità

i es quedaren a dinar amb nosaltres al nostre casal. Després a continuar, uns jugant i botant, i altres portant falla. I els que quedaven, acabant de rematar les tanques que farien la decoració del nostre monument, decoració que més tard es veuria recompensada amb un tercer premi.

Per fi, el dia 15 de març, comencen les falles i aprofitant que era diumenge, millor encara, ja que es contava amb la presència de molts més fallers que altres anys per al muntatge de la nostra falla. Calia decorar la falla i esmenar-se prou i junts ho aconseguirem —encara que com sempre s’ha d’acabar a altes hores de la matinada—. Més tard, tenia lloc al casal el tradicional sopar de la nit de la plantà. Després del descans calia a centrar-se amb el monument infantil. I per fi tot acabat, sent l’hora d’anar-se’n a dormir que en unes hores començava la despertà.

Com hem dit, començava la setmana fallera amb despertà, i seguidament l’esmorzar, i junt a la cercavila pel barri i les paelles al casal començaven els nervis. A les set de la vesprada, el lliurament de premis,

10jrj | 27

on ens donarem el quart premi al monument, un tercer a la millor decoració, un segon d’Enginy i Gracia i el premi a la millor critica fallera.

El nostre monument infantil aconseguí el tretzè premi. Cal destacar també un premi donat per la Generalitat Valenciana al nostre llibre, a la Promoció de l’ús del Valencià, el novè, un bon premi, sense cap dubte. Per la nit festa al casal.

reportatges. Per la nit, al casat, festa, repartint-se els bunyols i socarrats als guardonats realitzant-se el tradicional repartiment de regals de l’amic impossible.

Al dia següent, el 17 de març, tenia lloc la visita Oficial a les falles amb una nombrosa quantitat de fallers de la nostra comissió, destacant les fotos, on any rere any fem fabulosos

Arribava l’últim dia de falles, el dia de Sant Josep, amb la despertà — cal anar molt en compte amb els petards… eh! Maria José—. A les 12, a l’Ermita de Sant Josep esde-

El 18 de març, tenia lloc l’ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu, i per la nit sopar i festa al casal, amb la visita d’alguns antics fallers que novament s’apuntaven a la nostra comissió.

venia la missa en honor al Patró i el seu posterior trasllat. Una vegada acabada la processó, teníem dinar al casal, els tradicionals pollastres.

A la vesprada calia replegar i canviar de casal. A les sis de la vesprada, fèiem un paronet, era l’hora de la traca quilomètrica, on la Junta Local Fallera també ens visità. Arribava l’hora de dir adéu al monument infantil, on les llàgrimes d’Isabel i Anna, i dels més menuts de la comissió feien aparició. Després de sopar depresa cremaven el monument donant per tancat un any de falles, un any, com tots, inoblidable.

28 | la falla nostra

guardonats Socarrats d’Or Yolanda Pérez Ferri Jorge Sánchez Tàpia Carmina Tapia Cantero Rafael Tortosa i Garcia Helena Tortosa i Garcia

1

2

Socarrat d’Argent M. Carmen Lluch Samit Socarrats de Coure Paula Benavent Perucho Casimiro Bono la Huerta Carlos Gómez Borredà Tamara Gónzalez Ortega M. José Moreno Moreno Jose Vicente Oltra del Valle Bunyol d’Or amb fulles de Llorer Ana Isabel Calvo Pastor Luis Llopis Llopis Mª Teresa Ortega Martorell Bunyol d’Or Raquel Garcia Pérez Verónica Llopis Vinyes Bunyol d’Argent Laura Borredà Gutiérrez Ivan Ferrús Pastor

3

4

Socarradet d’Or Ignacio Gómez Borredà Socarradet d’Argent Natalia Barrios Reguillo Alberto Carmona Lluch Sara Navarro Ortega Carla Rico Herrero Manuel Roca Ibáñez Marta Sánchez Gosálbez Socarradet de Coure Lourdes Ayllon Benavent Sergio Ayllon Benavent Aitor Barberà Ramon Jose Luis Cuesta Beltran Sara Giner Guarner Maria Riquelme Sanz Distintiu d’Or Fàtima Borredà Rico Jordi Navarro Ortega Angela Roselló Guarner Ana Sánchez Espinosa Distintiu d’Argent Christian Llopis Pérez

5

6

10jrj | 29

1. Cadafal Faller «Blanc o negre, Michael» de C. Orts i J. Almiñana.

2. Decoració Monument.

3. Cadafal Faller Infantil «Noctàmbuls» de C. Orts i J. Almiñana.

4. Llibre de falles.

5. Escena «I ara que em carregue?». Premi millor crítica fallera.

6. Escena Escena «I ara on envie a estudiar al meu fill?». 2n Premi enginy i gràcia.

7. Fallera Major i President amb el banderí del premi del llibret.

7

premis 2009 13é

Premi falles infantils

4t

Premi falles

3r

Premi Decoració Monument

2n

Premi enginy i gràcia

millor

critica fallera de falles

9é

Premi llibre de falles per a la promoció de l’ús del valencià (Generalitat Valenciana)

8é classificat ninot falles infantils 4t classificat ninot falles 6é classificat carrossa de lloguer Cavalcada infantil 7é classificat enginy i gràcia falles infantils 5é classificat decoració falles infantils 12é classificat comparsa cavalcada infantil 3r classificat critica fallera de falles 4t classificat llibre de falles 3r classificat millor coberta llibre de falles 4t classificat crítica local 6é classificat carrossa de lloguer Cavalcada del ninot 12é classificat comparsa cavalcada del ninot 15é classificat primera part presentació

30 | monuments, crĂ­tica i artistes

monuments, crĂ­tica i artistes

10jrj | 31

32 | monuments, crítica i artistes

de millorar algunes coses, com tot en “Hem aquesta vida, que sempre s’ha d’anar a millor.

”

10jrj | 33

entrevista

Carlos Orts i Josep Almiñana Artistes dels cadafals 2010

Un any més, Josep Almiñana i Carlos Orts ens fan les falles. Visitarem el taller de la població de Carcaixent per conèixer de primera mà les falles que ens planten enguany i també conèixer un poc més els nostres artistes fallers.

Com es presenta l’any 2010?

Amb molta il·lusió, ganes i sobretot amb molta energia per poder gaudir del treball.

Què cadafals esteu fent?

Fem els dos vostres, gran i infantil, les dues falles de la falla Colmenar de la Pobla Llarga, la falla infantil de la Major de Carcaixent i la falla gran de la plaça del Forn d’Alzira. Amés hem fet la falla de la nit de cap d’any a la demarcació de Mossèn Sorell – Corona de València i farem la foguera infantil de la Gran Via Garbinet d’Alacant.

Quines expectatives tingueu?

Que totes les comissions falleres per a les que treballem estiguen contentes del treball ben fet i ho valoren. Per a nosaltres això és el més important.

En quin grau vos afectat la crisi?

En un grau prou elevat degut els retalls pressupostaris de les comissions.

Com ha estat l’experiència de plantar la falla de la nit de cap d’any de Mossèn Sorell – Corona?

Molt positiva ja que plantar aquesta falla sempre crea molta expectació, ja que és un referent artístic a la Comunitat Valenciana i a la ciutat de València sobretot.

Els matins els dediqueu en altres treballs, encara que relacionats amb les falles. Carlos, com està açò de ser mestre a l’escola taller?

Positiu ja que ensenyar l’ofici d’artista faller és un treball molt bonic, si realment t’agrada aquest ofici.

Josep, treballar al taller de Paco López, modelant falla d’especial és un luxe, no?

La veritat es que sí, és un luxe que Paco Lopez haja comptat amb mi

per al seu projecte.

Sembla que amb la tornada de les seccions no hem tingut sort, com valoreu el mecanisme per a elaborar les seccions?

Millor que no diguem res...

Supose que l’experiència de l’any passat amb el debut a la secció especial infantil i el debut en falles grans us haurà fet pensar. Quines coses heu valorat tant positiva com negativament?

Positivament ho valorem com que ha sigut una experiència molt bona, i negativament que deguem millorar algunes coses, com tot en aquesta vida, que sempre s’ha d’anar a millor.

Després d’aquest inici empresarial, què és el més fotut per a un artista faller davant el seu negoci?

Que deguem treballar molt en el present per tal de tindre un bon futur.

Igual que vosaltres, hi ha gent jove que comença a destacar i estar considerats, penseu que hi ha un canvi estètic i conceptual de les falles, o és més un fenomen esporàdic i que, al cap i a la fi, triomfarà la falla clàssica, que sol agradar a la majoria de la gent?

El canvi és lent però estem en un moment molt propici al canvi. Respecte a la falla clàssica pot triomfar sempre i quant continue agradant a la gent.

Com valoreu al vostre soci?

CARLOS. Jo molt positivament, ja que amb ell em sent molt segur i amés, per a mi és un gran company i sobre tot un gran soci i amic.

JOSEP. Valore molt la seua serietat a l’hora de treballar, ja que gràcies a ell segueix il·lusionat amb ganes d’anar a més.

34 | monuments, crítica i artistes

«Fallera per un any» artistes Josep Almiñana i Carles Orts · explicació blaibellver

cí, tan a s e s t s e e s. xiqu onat s fall i e e s L u d l · l rup ls i xava ran g sta. s g e l el fi f e t s a e e és str ts, s e o l r Aqu n i c ts. t s a Diver grapa s ma ren l l e a a p s s e t c pr ami n to i fer nta. traue e s m i n U Amb la cara d’an vest , gelet es la r t fecta l a vegem esta xiqu i a per g i t eta, s uè e lluint el vestidet xit t er a q a P t an ei n h e s s l s de manera perfec a nge ueta ta. hem uns à la xiq o e r t d , i s mn plit. reta reció at, del so falle a com n h o ’ Al p i a s r s i er f il·lu nost que p ’ha sta. Els àngels celestials s e l’agulla f a la ó b i a m s l a s t i t, e e m El xiqu inos està fen na d i , la co xiqueta la a g ajuden e s te la r de Mon la s’ajuda, amb sca amb el monyo i les pintes amb l’e s valent! é i el llaç de la manteleta. ira que m a bat la sa lla. i l El món faller és divertit, r nt pare a a a n s t o o d es P u n q e a l t a l o i es fa molta activitat. fa ta. em am v llere trob en fa r a f r a Un r t o l a r an Hui pots jugar un partit la. n fa nost Germ sevol fal pode a la o n . i demà vindre disfressat. ual flors ià, en q festa c a Les l l n e b ó, ale sta e v l·lusi filà» en e d i rs tits des lta els falle im Ves b mo a la « ssió. n e t í c A i m nt. i a icipen a com let ben juga o r a t s b e e r t qu t er i ta ta. par nos n el carr li e p ats l m a o p l p r puix nt om . o, de ora mb i encant e tr eme l ia r d g e m le s Bo ’a o d un na eret r ns . s e e a l a é l r t l a ig fes an fal nçar ts. nf sica u v a , ú l t e s m e s m e to ome iqu l en teni l casal La rer s r s a í i a c t x e c c c l a A o aqu an sa en ren M està el pas ess v e e . u l t m t q re ba co asa cara dina aca nt, c a l v e a d en ha al ca ’ací d o n c s t t o e j a u a q n i r u x u , q ia reta Els no és t l’esto ts. n e vora a l u g ó q e , i p s t La can , arros om x el foc un vell uan s b n q e m r s a o é im remem mpte . a. en co ta fest sclets r s a a ’e n d m a els cal origen cenem n e n qua

10jrj | 35

CadaFal inFantil 2010

36 | monuments, crítica i artistes

Diferents actes de la setmana de falles per Helena Roselló i Guarner

La plantà. Tots els fallers de cada comissió per la nit van traient tots el monuments, tant la falla infantil com la gran, aquesta nit és la que més fallers es posen a fer feina, mentre que uns es posen en la falla infantil els altres van traient totes les coses necessàries per a decorar els monuments. Els monuments han d’estar molt ben decorats per poder quedar en una bona posició. Quan passa el jurat tot ha de quedar acabat.

L’ofrena. És un dels actes més bonics de les falles, perquè van a donar-li flors a la Mare de Déu, però sempre o quasi sempre acabes cansada però mereix la pena.

L’entrega de premis. A mi és un dels actes que més m’agraden per què t’ho passes d’allò més bé, baix del balcó de l’Ajuntament esperant que et diguen els premis que ha guanyat la teua falla. Tots els fallers de cada comissió, amb les seues bandes de música, es posen a cantar i a ballar. La fallera major ix amb tots els banderins que la seua falla ha guanyat i després els posen davant de la falla i es fa la foto oficial de la falla.

La cremà. És quan tota la il·lusió que hem posat en aquell monument, i totes les alegries i les penes que hem posat en aquella falla s’han de cremar. A qui més mal li sap cremar la falla és a la Fallera Major de la comissió de l’any. I quan la cremen, la Fallera Major es posa a plorar. Jo me’n recorde quan vaig ser Fallera Major infantil de la meua comissió, que deia que no anava a plorar, primer hem vaig posar a riure però desprès si que vaig plorar, i com una magdalena.

Dibuix de Giorgio Lereu i Padilla

La recorreguda. És l’acte on tots els fallers de cada comissió van per totes les falles veient els monuments de cada falla. Jo les falles passades m’ho vaig a passar d’allò més bé corrent, ballant i cantant. Desprès de la correguda, acabes súpercansada però mereix la pena, perquè qui vol ser faller ha de ser faller per a tot.

Sant Josep. És l’últim dia de falles. És el dia on tots el fallers pugen a l’Ermita de sant Josep i van baixant. Hi ha molts fallers que aquell dia estan molt cansats per a eixir, per això no hi ha tant de faller a la desfilada.

Les falles són per a disfrutar-les i per a passar-s’ho bé.

Vos ho diu una xiqueta fallera de tota la vida. I una de les coses que més en van agradar en tots els actes, va ser conèixer a totes aquelles xiquetes que compartien el mateix somni que jo.

10jrj | 37

Reflexions sobre el Cadafal infantil

Falles tot l’any per Judith Vila Lereu

Les falles són un monument que fan els fallers durant tot l’any sent una festa típica a València. Són en març, però hi ha molts més actes durant l’any: exaltació, cavalcades, ral·li, sopar de germanor, mig any…

Dibuix de Ana Sánchez i Espinosa

La setmana de falles és tot festa i diversió. Els dies 14 i 15 muntem el monument amb molta il·lusió i el 16 passen els jurats puntuant a totes les falles. A la nit ens reunim tots a l’Albereda i amb molta festa, il·lusió i esperança escoltem les classificacions.

El 17 és el dia de la Recorreguda. És un recorregut que fan tots els fallers vestits i van per tota Xàtiva mirant totes les falles. El dia 18 està l’ofrena de flors, falleres i fallers de tota Xàtiva fan un recorregut que els porta a la Seu, i allí les falleres lliuren un ramell de flors a la Mare de Déu.

I el dia 19 està la Baixada de sant Josep on tots els fallers i falleres baixen des de l’Ermita gaudint del paisatge de les muntanyes i de la gent que els veu. I ja a la nit, cremem els monuments, i amb plors i tristesa, ens acomiadem de les falles.

38 | monuments, crítica i artistes

Activitats falleres per Àngela Gil i Borreguero

Les falles són una festa que tenen lloc des del dia 15 fins el dia 20 de març. És la setmana forta però durant tot el any gaudim de diverses activitats com són els berenars on els xiquets gaudixen d’una vesprada divertida amb els amics de la falla i també tenen la sort de participar en excursions organitzades per la Junta Local Fallera de Xàtiva o bé per la seua pròpia comissió en les que poden participar tots ja siguen menuts o grans.

Dibuix de Laura Gil i Borreguero

Durant la setmana gran de les falles gaudim de molts actes però tot comença el dia 15 en la plantà, que com bé diu el seu nom, és quan els membres de la comissió planten i decoren el monument que gaudirem durant els cincs dies de falles. Desprès d’un dia tant cansat però divertit ve un dia ple d’il·lusions i d’alegria a vegades. És el dia del lliurament de premis, on totes les falles ens reunim a l’Ajuntament per esperar a què baixen les falleres majors i els presidents amb les puntuacions i els banderins que li s’han atorgat a cada comissió. Ambientats per la banda de música, ens dirigim a la falla per col·locar els banderins i desprès sopar tots al

casal i passar una nit ballant a la disco- mòbil que fan. El dia següent és la recorreguda de falles, on la gent més adolescent ix més i s’ho passen molt bé així com els majors. En aquest acte, també contem amb la música que fan sonar els músics mentres visitem les falles.

Els dies que queden són més relaxats, el primer és l’ofrena, un dels actes més bonics en la que els falleres ofereixen les seus flors a la Mare de Déu de la Seu. I al dia següent és la Baixada de sant Josep i la cremà de les falles.

Aquest últim, és un dels actes que menys ens agrada als fallers ja que dona fi a un any de festa, el vestir-se de fallera, el alçar-se súper prompte per a fer-te el pentinat de fallera, i anar a dormir molt tard perquè estàs en el casal passant-t’ho d’allò més bé amb els teus amics.

Aquestos són els dies de falles i els actes que tinguem, allò de bé que ens ho passem, i l’alegria que tinguem per a què apleguen però no que acaben.

10jrj | 39

Reflexions sobre el Cadafal infantil

La setmana de falles per Érika Gramaje Victoria

A la setmana de falles ens alcem amb la despertà i al mig dia fem la cercavila. A les falles hi ha molts actes, començant per l’exaltació on van tots els fallers i falleres a presentar a les Falleres Majors de la seua comissió.

També tinguem el ral·li on van els majors disfressats recorrent totes les falles per a superar unes proves.

Dibuix de Marta Sánchez i Gosálbez

A principi de març, està el sopar de germanor sent un acte on van tots els fallers de Xàtiva a sopar. Quant arriba el dia 15, el fallers i falleres de la Joan Ramon Jiménez realitzen la planta fent la decoració i a continuació passen els de la Junta que van recorrent totes les falles per a veure-les. El dia 16, al lliurament de premis, tots estem baix impacients per a saber els resultats dels premis. El

dia 17, a la Recorreguda, van tots els fallers veient totes les falles, i el dia 18, a l’ofrena de flors a la Mare de Déu, anem tots els fallers en un ram de flors en les mans fins que apleguem a la Seu, i allí li oferim tots els rams de flors.

A l’endemà, dia 19, és sant Josep on s’ofereix la missa al nostre patró, i per la nit, a les 9 hores, és la cremà de la falla infantil i després de sopar cremem la gran. En aquest moment s ‘acaba la setmana de falles però durant tot l’any fem molts actes. Tenim el mig any, tant per als majors com els infantils o també en la nostra comissió fan xocolatades o excursions com l’última que vam anar a les Corts Valencianes, un teatre i l’entrenament del València.

40 | monuments, crítica i artistes

«Anem de festa» artistes Josep Almiñana i Carles Orts · dibuixos ninots José Gallego versets José Manuel Gómez i Pla · Text blaibellver

a. b músic m a a t s e f , la ncien la lla senyoreta r u n a s be o pe llasso Tres pa ada per una l moment es b , la t n vo ana Represe rribat. Qualse e setm evol d p a c a el als festa ha festa, durant ent, qu im n ns e v a e n esd í que e ix n A u a fer u . .. lg r ’a opula ció d celebra tradicional o p ? t oc festivita esta. I a quin ll em ef ns qued t. e anem d ò r e p , de to s llocs tre molt tra casa tenim it, fer n e r ia r t la nos e la n Podem erquè a oder gaudir d n tots els p , a iv t a Xà on p aris e m, urin li antic ircuits Un nuc ll que desitge mb testos, c lló» a te oro tot el s carrers-bolera ontecarlo, «bo ir a , M s sist s estil canton rem as una é d m o l p a s é ., er de carr vol racó... Am al: DISC O G. T trar, e ip ls e a ic r u e n un en q pagar p teca m o e c d is n d a tots h la gran alent on v li o ots. p sala s, som t t o t TRE m ie FÉ TREIA b quan d A C IT U a CIRC es am assistir gramad stera». m o r e p d o p s uacion També e la Co es act de «Xiquito d n al CAFÈ n u b am lar sera icipal ió estel· s actuacions rn Mun s i l’actuac e le v e o d G l ria de creïble La majo TAT, on l’Staff òctels in posició c s IU n u C r a l’o endre DE LA taran v m troba igual s’han n e r e t d o in P s o en afó. de festa de garr eures beguda mbla que està de fer molts d se an perquè casa, ja que h ccions. a ny d’ele t a a , t d n e e u q in a l’any v un pla de cada ci, tenim tat i ’o d a t r e la ciu esta ofe ada aqu ASAL FALLER d mes amb r g a n e I si no lgun C proble da cudir a a fallers els seus a s t impulsa o P .

— B ls e a n b tir am astella ns clara compar amb la llei C està ge o n e u , sona. q ls al que llano— els loca s e t t s n a e t C a fin re per Sera SGArE, semp la e i els d

10jrj | 41

CadaFal 2010

42 | monuments, crítica i artistes

Explicació de la falla «Anem de festa» és el nostre lema.

Tal i com ell resa sabem molt del tema.

la dona sempre ha sigut l’essència de la festa.

Guapa i amb virtut ací se’ns presenta.

I d’açò va la falla, de les maneres de la festa pensem donar molta tralla, i perdone!, si li molesta.

Com a totes les festes, sempre hi ha «pallassos», fent les seues brometes a la majoria dels casos.

Anar de festa per la nit és de les millors empremtes tots alguna volta hem eixit muntant-nos grans festes.

Dependre com és la nit, i també com no, el dia.

I és que la festa produeix, marejols al ple migdia.

Plens com el nostre Ajuntament, també estan de festa plena, i no troben cap impediment, amb allò que es ve a la pera.

10jrj | 43

1 Disc o G. T. Era un dissabte per la nit quan arribarem a la porta de la sala.

Era una de les discoteques més famoses de la contornà i ens havien parlat molt bé de les seues prestacions a pesar de què ens havien dit que els reservats eren una mica estrets i hi havia llocs de la sala on que quedaven un poc massa apartats, o siga, que no es veia «una merda». També ens havien avisat que hi havia una escala d’accés a la pista principal que era molt empinada i que calia anar en compte atès que molta gent havia tingut algun que altre entropessó.

Era una disco enorme, per a unes vuit-centes persones, i la nostra colla es disposava a entrar per gaudir de la nit. La gran façana envidrada i amb les lames, que semblaven un aparell d’aire condicionat, la feien molt moderna. Hem recordava a un edifici de la nostra ciutat.Tots els meus amics es quedaren sorpresos de la magnitud del recinte mentres se’ls passava el cabreig que havíem agafat quan buscaven lloc per aparcar.

L’entrada era prou cara. Ens havien dit que si residies a la ciutat, encara que pertanyeres a una associació o col·lectiu el preu de l’entrada era prou elevat i per contra, si venies de fóra de la ciutat amb els teus amics, l’entrada podia eixir-te inclús de bades. Ens resultava estranya aquesta situació, ja que el més normal i el que passa en altres discoteques, és que si eres del «terreny» pugues accedir a millor preu o almenys donar-te més facilitats.

A la porta un guàrdia jurat, qui amb el seu cos tapava completament la porta, es mantenia tot dret sense moure’s cap muscle. Ens jactàvem un poc d’ell i comentant que pareixia un «ninot de falla». Qualsevol li deia res a aquest fenomen del gimnàs. Però calia intentar-ho...

Ens acostarem fins la porta. I llevant-se tots la responsabilitat de preguntar-li alguna cosa, hem tocà parlar amb ell. Li comentarem si ens podia fer una rebaixa en el preu de l’entrada, tenint com a contestació un no profund amb cara de pocs amics. Li vaig insistir en el fet que nosaltres sabíem ballar molt be i que donarien un poc d’espectacle a la pista central animant a la gent. I vam rebre un altre NO. Després d’insistir-li prou, veiem que la vena del coll li s’inflava més del normal. Descobrint que també sabia més paraules, ens va dir: — A la DISC-O G. T. paguen tots, absolutament tots. Queda clar.

Així que cap un altre lloc. Escampeu el poll!.

I ens anàrem a un altre lloc a muntar-nos la festa.

Un regidor ben famós fa de guàrdia jurat, fent de l’entrada el seu lloc, per on tots han de passar.

Aleshores tots paguen siga qualsevol banda o associació, i els millors contractes guarden per als que són d’altra nació.

El cànon elevat i excessiu, podria ser rebaixat.

El guàrdia ser més permissiu, i el teatre deixar-lo regalat.

L’entrada al teatre té un preu elevat, és el que fica al contracte, amb preu desmesurat.

En altres localitats «l’impost» no es sol pagar, sent altres les realitats en este poble peculiar.

«El que no paga, no passa» ens diu amb educació i no és per agarra-s’ho amb guasa que el regidor ens done la lliçó.

44 | monuments, crítica i artistes

Episodis com el que veuen ens transformen en normals.

Açò és el que fan les «persones» quan veuen algun portal.

No es solia beure al carrer, i avui està a l’ordre del dia, el veïnat ja no sap que fer: pixarrades, botelles... porqueria.

El sorollós cotxe accelera per un carrer molt estret, i és que va de mala manera aquest consentit «xiquet».

El «botelló» s’apodera de qualsevol carrer donant molta caguera al veí del primer.

A la Local telefona el nostre veí indignat a veure si es soluciona la situació que s’ha creat.

També les nostres falles festa al carrer en fan, quatre dies de batalles i sorolls per on estan.

A vegades, el que més parla és el que hauria de callar, el que no s’aguanta una puça i és el que a casa acaba d’arribar.

2 La festa al carrer Era una nit de falles. Al casal s’havia fet un ball de disfresses i el nostre amic havia elegit una disfressa de superheroi espacial, amb una tela farcida d’espuma i un casc atòmic pel qual guaitava la seua cara descol•locada degut a la ingesta d’alcohol.

A l’hora de tancar el casal, el nostre amic romandria encara amb un got de gin tònic a la ma ballant els darrers compassos de la cançó que donava per tancada la sessió de discoteca. Vivia a l’altra part de la ciutat però com s’havia que la nit anava ser mogudeta, havia deixat el cotxe al carrer de baix d’on tenia la casa, aleshores, havia de tornar a casa com havia vingut, caminant.

S’acomiadava de la poca gent que quedava i encaminà l’avinguda on es plantava la falla. L’acompanyava el seu millor amic, qui no s’havia disfressat però que anava amb el vestit de saragüell. El fets és que no havia tingut temps de canviar-se i posar-se la disfressa, i decidí anar com anava vestit. El cas és que els dos anaven pel carrer cantant allò de «alcohol, alcohol, hemos venido...» sense contemplacions.

Se’ls havia acabat el gin tònic que s’estaven bevent, llançant el got

que contenia restes de gel sobre un cotxe aparcat. Com que no tenien res a beure, decidiren passar per un casal per a fer-se l’enèsima copa de la nit. A la porta, tots dos valents, cantaven agafats pels muscles «Campeones, campeones, oe, oe, oe» per tal de clavar més llenya pel mig en aquell any on hi havia hagut molta polèmica amb els premis del cadafal. Com que van veure que es va guaitar al balcó del primer pis una veïna, decidiren homenatjar-la amb un altre càntic, cantant-li «salid barrio al balcón...», causant l’estupor de la veïna.

Finalment entraven al casal faller i es demanaven un altra copa. En aquest cas es feren una burreta. El seu amic es quedà al casal però ell no podia més i se n’anà a casa. A mitjan viatge li entrà una enorme pixera, i decidí baixar-se la bragueta i començar a pixar, alçant el xorret cap amunt i entonant la frase «visca Xàtiva, visquen les falles i visca la meua pitxa», rient-se ell sols del trellat que havia soltat.

Finalment arribava a casa amb la disfressa, encara que parega mentida, intacta. Li havia costat arribar, a més, s’hi trobava cansat, fet que li va provocar gitar-se sense canviar-se i posar-se el pijama.

10jrj | 45

Explicació de la falla

Quan es disposava a xafigar-se l’orella, un gran soroll venia del carrer. Un compendi de brunzits li es clavaven per les finestres provocant-li un fort shock degut al seu estat ebri. Un so de trompeta malsonant, una bombà darrere un altra, quatre petards d’aquells que fan història i els crits d’uns exaltats fallers li provocaven que saltara del llit immediatament i s’aguaitara per la finestra cagant-se en tothom i amenaçant, telèfon en la mà, de cridar a la policia.

Aquest grup va eixir corrent girant el cantó i anant-se’n a un altre lloc. El seu millor amic i uns quants més havien agafat els instruments de la xaranga de música d’aquell darrer casal visitat i amb l’ajuda d’uns petards es divertien quasi de matinada molestant a un intranquil veïnat.

46 | monuments, crítica i artistes

3 Circuit Café Treiatre Ens fa molt de mal, aquest polític singular, qui al moment menys indicat, trau la llengua a «passejar».

Un nou monologuista hi ha en aquesta ciutat.

I és que és un gran artista, no tenint cap rivalitat.

No fa bon ensenyament amb les seues reflexions.

Cal ser més educadet i no perdre’s amb les emocions.

Cal pensar sempre el que hom ha de dir, i no fer gràcia a quatre, i dir, això jo no ho he dit!

Fa furor als circuits teatre, per tot arreu de la ciutat, amb paraules enrevessades que a tothom li ha dedicat.

Ací el trobem en plena acció, ja sabíem que era un artista, i en tots produeix preocupació, prompte pot canviar de pista.

Va ser dels millors monòlegs, els que l’home va fer i dir. amb coratge i entusiasme, els posà a tots a parir.

Ho digué a última hora de la nit, allò de «gairebé i aleshores», senyalant als mestres amb el dit els digué que «són uns gilipolles».

Eren les dotze del matí. A l’ajuntament esdevenia la roda de premsa per tal d’anunciar la nova edició del «Circuit Cafè Treiatre» de la ciutat d’Aixàtiva.

Es congregaven milers de periodistes per tal recollir de primera ma la notícia del dia. Per part de l’Ajuntament s’havia filtrat que l’edició d’enguany anava a ser molt millor que les anteriors.

S’havia fet un gran esforç i s’havia contractat artistes de gran nivell.

Com hem dit, hi havia molts mitjans de comunicació. Moltes cadenes de ràdio havien fet el seu programa matinal des de les portes de la Casa de la Ciutat. Carles Franxino de la Cadena Res estava fent el «Hui per hui» des de la terrassa del «Canela i te la clavo» amb l’ajuda del Quique Noselló i de Fèlix Puch. Cadenes de televisió, com Tela Inco o Antena Pies, havien dut els seus enviats especials, i els diaris Liante-EMV, amb Agustí Cartó al capdavant, i Les Propícies (a equivocar-se) ocupaven els primers llocs de la sala. El Caminen Junys també havia portat el seu especialista en espectacles, per si de cas.

Amb vint-i-cinc minuts i tres segons de retard, començava la roda de premsa. El regidor de Joventut i primera edat, Marcos Sant aXís! (Salut!) ocupava el lloc central de la taula. A l’esquerra estava asseguda la Consellera de Cultura Trini Miró i Nolovió, i el Director de Nits al Castell Juan Antonio Ramigues, que no sabem que collons feia allí. Pillín...

Marcos Sant aXís! (Salut!), amb un constipat que et cagues, donava en primer lloc les gràcies per l’assistència a tothom i passava a explicar la nova edició del «Circuit Cafè Treiatre». Reproduint les paraules del regidor que deia «a l’edició d’enguany l’Ajuntament ha fet un gran esforç econòmic per tal de millorar el certamen i posar-se a l’altura del Club de la Comèdia.

Pensen que és una bona inversió cultural per a la ciutat. El circuit comptarà amb set actuacions de gran renom. Ha sigut difícil fer-se amb els serveis d’aquestes estrelles del món mundial, han estat molt dures les negociacions, però per collons —perdoneu, però ho tenia a “huevo”—, ho hem aconseguit.

Hem de donar gràcies als locals que acudiran el circuit per deixarnos el local». D’aquestes paraules es confirmava el que s’havia comentat i l’edició havia augmentat en qualitat.

Tot seguit Marcos Sant aXís! (Salut!), començava a enumerar els espectacles i artistes programats dins de l’edició d’enguany. Així comentava el regidor la programació «l’obertura serà el dia 4 de març amb el màxim exponent de l’humor en aquest moment: CHIQUITO DE LA COSTERA». Un gran rebombori es produïa a la sala, que feia interrompre les paraules del regidor.

Continuant, afirmava que «les negociacions havien estat dures però l’espectacle TRAC LA LLENGUA A PASSEJAR, I TAL I TAL, valia la pena portar-lo. L’espectacle serà a la discoteca DISC-O G. T. que és l’única sala on l’Ajuntament ha hagut de pagar 1.400 euros per a poder realitzar l’espectacle».

10jrj | 47

Explicació de la falla

Continuant amb la programació espectacular, està programat a la Sala ROMPE O LASPANYOLETO, el dia 11 de març, l’actuació de JAVI APANYOS amb l’espectacle L’EMISARI REAL, ÉS EL PRESIDENT DE LA LOCAL. El dia 18 de març, actuarà a la sala CALDERERIA CLUB, el jove RUCHER CERDÀ que presentarà l’espectacle CALABUIG ESTIGUES QUETET, QUE ARA VA EL XIQUET. La mostra de monòlegs continuarà el 25 de març, a la sala DISTRICTE 6 amb l’actuació del famós VICENT ESTIC EN LA PARRA amb l’espectacle que ha triomfat en altres certàmens A LLANERA LI TOCÀ LA LOTERIA...

DE LA PORQUERIA. I altre fenomen dels escenaris és el polifacètic TONO VISDAL on ens representarà JO TINC EL CADENAT DEL NUCLI ANTIC DE LA CIUTAT. El podrem veure l’1 d’abril a la Sala MOCO CLUB. El 8 d’abril, a la discoteca SALUT CENTER, tenim la cita amb les actrius MARIAJO MA-SIP I YOLI SIPAN que ens presentaran un gran espectacle d’infart sota el títol de AMB LA TARGETA SIP, ME’N VAIG A MADRID. I el dia 15 d’abril, veurem a CRISTI SOMMIER. L’actriu, amb l’espectacle que ha donat la volta al País, ens farà molt a riure.

EN VALENCIÀ ACÍ I ALLÀ el veurem a la sala CAP I COLL.

48 | monuments, crítica i artistes

Explicació de la falla

4 Café de la Ciutat Un nou local d’oci obrí les portes, aquesta setmana passada, al cor de la ciutat. Qui durant anys va ser la Casa de la Ciutat i abans el banc d’Espanya, es convertia en un nou restaurant temàtic amb zona d’oci on poder gaudir del menjar i de la beguda.

EL CAFÈ DE LA CIUTAT s’inaugurava amb la presència de moltes personalitats comptant amb la presència de l’alcalde de la ciutat, del president de la Diputació, del president de l’Olímpic i del president regional del Partit Popular. Amb una tallada de cinta i la presència de nombroses persones s’accedia al local per tal de veure com havia quedat la reforma, la qual havia estat executada durant quatre mesos.

A la inauguració, que hauran pogut veure —no sé les vegades— pel canal de la Costera, es va realitzar un sopar patrocinat per la gerència del recinte.

Parlem del local.

Després d’accedir a una sala central, el recinte es divideix en diverses zones temàtiques on hi ha diversos acollidors llocs per a

assentar-se i gaudir consumint el que hom es proposa. A la primera planta s’hi troben més recintes però destaca un allargat on està la sala de concerts preparada per

10jrj | 49

albergar qualsevol espectacle, i especialment preparada per a la realització de monòlegs i obres de teatre de les anomenades «de butxaca».

L’Staff també va vestit amb peces de roba segons la zona tematitzada. Podem contemplar un apartat ambientat en la fira d’agost d’abril, on la gent va d’andalusos i sona música flamenca. Hi ha una barra on se serveix vinet però que ja diuen les males llengües que és de garrafó. Podem beure vins, com ara, «La fira 2009» o «Falles sense falla», que tenen denominació d’origen.

Tots els dijous hi ha una solta de vaquetes que patrocina la Junta Local Fallera.

Altre apartat és una zona ambientada en el turisme, on les zones de seure’s són la representació d’un trenet turístic. Indicar que aquesta zona sembla que no estiga acabada. Tot indica que una subvenció no va arribar a temps.

Una de les zones curioses és la de la Sanitat. Ambientada en un hospital, amb la sala d’espera, la consulta i el quiròfan. Està pensada per als frickis de les sèries de televisió d’hospitals. Les cambreres van vestides d’infermeres

inclús apareix un doble de House donant la llauna. S’emet, pel matí el programa de Canal 9, Hora de salut.

A les nostres regidores no els fa molta gràcia, fer moltes voltes de cambreres fins per damunt la barra.

Ressaltar, que aquest recinte albergarà l’edició d’enguany del Circuit Cafè Treiatre organitzat per l’Ajuntament de la ciutat.

El que el «jefe» els diga és el que hauran de fer, no siga s’enfade un dia i les envie al carrer.

Amb tanta dedicació i sembla que no s’enterà, es perguè la subvenció, Marian, que cagà!

Amb el pla turístic es lluí una altra volta, i ja haguera sigut fàstic que posara el nom amb jota.

La regidora de fira i festes ens posa beguda de garrafó, una fira que dóna «cagaletes» i unes falles del muntó.

No falla a la televisió la regidora més famosa però els clavà un bon «plantó» a una associació seriosa.

Doncs pareix mentida i així ho fem saber, que la vida en la política és curta si no ho saps fer, i no et preocupes ni mica feina tindràs sense voler.

50 | monuments, crítica i artistes

5 L’oposició, de festa Feina extra els ha eixit, als membres de l’oposició: agafar el boli BIC i fer la gran transcripció.

Li clama a l’alcalde l’oposició indignada.

Fer una feina en «balde», tot acò és una «putada».

Sembla s’ha indignat Cristina, la regidora.

Pareix s’ha «trencat» la fotocopiadora.

Veiem el cap de l’oposició denunciant alguna cosa, amb el «plan E» i l’ocupació, Parra l’ha fet grossa.

Açò és el que diu el PSOE al seu butlletí local qui prepara el seu jove com a basa electoral.

Com es feien abans: l’acta és deu fer a mà, són coses que solen passar amb un alcalde com el que hi ha.

Una trucada de telèfon alterava la tranquil•litat que ocupava les oficines de la fiscal en cap Rosa Ballester. Certes anomalies s’havien produït al nou local d’oci Cafè de la Ciutat i uns dels investigadors alertava d’aquest fet. Rosa Ballester cridava els seus col•laboradors per tal de què esbrinaren tot el que havia ocorregut i es personaren al lloc dels fets per a agafar qualsevol document en el cas que s’acabava d’obrir.

Amb l’ajuda de la llum d’un flexo —única llum existent al ruïnós despatx—, la fiscal signava l’ordre que permetia actuar. Al seu despatx es personaven els dos caps dels departaments adscrits a la fiscalia. Per

una par acudia Catherine Sunyer, cap de la unitat B. L. O. C. (Brigada per a la localització d’objectes corruptes) i Roger Grissom,qui estava al capdavant de la unitat policial P. S. P. V. (Policia secreta de processos de vigilància).

Rosa Ballester els donava l’ordre i es deia que volia veure a la seua taula tots els documents que podrien implicar la mala gestió en la reforma i el funcionament del Cafè

10jrj | 51

Explicació de la falla

de la Ciutat, volia qualsevol paper que si trobara al recinte, fins el del water,. Catherine Sunyer i Roger Grissom li contestaven que estaven amb ella i que anaven a aconseguir el màxim de documents.

Sunyer isqué del recinte i acudí a la papereria Vinyes del Genovés a comprar uns quants bolígrafs i paquets de folis de 80 grams. Havien decidit copiar-les a mà i complir amb la missió encarregada.

Isqueren ràpidament per les portes dels jutjats agafant el cotxe policial i dirigint-se immediatament al lloc dels fets. A l’arribar al lloc van preguntar per un dels responsables de la sala, i li van dir que aclariren i buidaren el recinte perquè estava precintat. Com que eren prop de les 15 hores, hora del tancament del recinte, la decisió fou poc dolorosa per a les arques del negoci, quedant-se només les cambreres i cambrers del local amés dels responsables. Catherine Sunyer demanava els comptes de la reforma com ara factures, documents privats i tickets de compra mentre que Roger Grissom demanava actes de formació del negoci. Els empleats accedien a deixar-los els documents però no a endur-se’ls. Amb l’estranyesa d’ambdós i després d’insistir varies vegades al•legant que ells eren de la fiscalia, no van poder eixirse’n amb la seua.

Davant l’estupor, les cambreres posaren cara de pocs amics i no per aquesta batuda sinó que s’havien de quedar tota la vesprada per què la policia no s’enduguera cap document. Roger Grissom deixava de copiar per tal de traure’s de la bossa el bocata per tal de pal•liar la fam.

Com que Rosa Ballester era prou recta en la seua feina, no li podien dir que no havien pogut traure els papers. Després de pensar una mica, li digueren als empleats que els deixaren usar la fotocopiadora, però, per a acabar-ho d’arreglar, aquesta no funcionava. Catherine

Un dia després eixien per la porta amb els cinc mil folis copiats per a ser lliurats a la fiscalia.

52 | monuments, crítica i artistes

6 la festa al casal faller Amb aquesta llei nova toca insonoritzar posar els casals a prova i al veïnat no molestar.

I el veí explota, no aguanta una puça, a la policia truca, ara ja no val excusa! li diu el faller al veïnat I per què no et calles! que són quatre dies la festa de les falles.

I és que alguns fallers abusen de la festes al casal i als carrers fent soroll a totes hores.

I ara per a embolicar-la més, apareix la SGAE famosa, volent cobrar-nos diners, de la música que sona.

Era la nit del 16 de març, nit de disfresses al nostre casal. La música començava a sonar, els nostres disc-jockey residents punxaven els primers temes actuals i la gent començava a arribar amb la seua vestimenta. Com tots els anys, hi havia disfresses que destacaven més que altres però el més important és que tots els components de la nostra comissió anaven amb la seua disfressa.

Superherois, homes vestits de dona, princeses, dimonis, animals... una gran varietat de temes donaven color al cau faller. La llum dels focus: roig, blau, verd, taronja... i la bola de cristalls prenien acte de presència a la pista de ball i la màquina de bombolles donava aspecte festiu a la nit.

La gent s’arrimava a la barra a demanar-li a «Matxupitxu» i l’altre, els gin-tònics i whiskys pertinents i comentaven les disfresses dels presents.

Que si l’altre, que si aquest, que feina s’han pegat les xiques aquestes... Hi havia, que per la seua indumentària, era bastant complicat identificar la identitat de la persona, però que pel seu aspecte i tipus podia ser endevinat. El cas, és que, una xica situada al costat de l’escenari, es mantenia a l’anonimat. La gent deia: — Qui serà?

— És aquest xic nou que s’ha caracteritzat molt bé?

— No, no és perquè està allí recolzat sobre el pilar.

— Aleshores, qui collons serà?

Amb un quadern a la mà, apuntava de tant en tant alguna cosa.

Tota seriosa i posà, es mantenia al costat de la taula de mescles. La curiositat ens podia, i vam estar observant els seus moviments.

Començava la cançó de «Viaje con nosotros» i apuntava a la llibreta. Es mesclava amb «Buleria,

10jrj | 53

Explicació de la falla

buleria» i tornava a apuntar. De sobte, van entrar un grupet de xavals cantant «Alcohol, alcohol» i es va girar cap a ells apuntant alguna cosa.

Era molt curiós i decidirem acostar-nos cap a ella per esbrinar alguna cosa més. Quan estaven prop, algú de nosaltres cantà «Mercado ona, mercadona» i es girà cap a nosaltres i de seguida agafà el bolígraf i ho apuntà a la llibreta. En aquell moment li sonà el mòbil a un amic meu amb el politó de l’Alqueria Blanca, i també ho apuntà. La quadrilla de Lluís cantava allò de «Campeones, campeones» i la xica, amb mala bava tornava a fer una anotació. Nosaltres ja estaven flipant.

Estant a la barra, agafaren uns gots i les ampolles de la beguda i amb l’ajuda d’una cullereta de cafè colpejaven sobre el vidre fent un ritme. La xica s’acostà cap a la barra i observà el que fèiem apuntant-se alguna cosa a la misteriosa llibreta. Un de nosaltres es tirà un eructe, d’aquestos de més de tres segons, i el so que desprengué es va parèixer a una famosa tonadeta. La xica, una vegada més, ho apuntava. Pareixia que ens seguia a tots els llocs.

Pepito estava cagant-se i decidí anar al bany. Jo, com estava pixant-me el vaig acompanyar. Com que les parets són de paper, quan s’hi trobava dins del quartet vam escoltar un llarg petorret melòdic. Espectacular, la xica estava al meu costat i apuntava alguna cosa d’aquest esdeveniment.

Quant la festa estava acabant, la xica va preguntar al disc-jockey on estava el president, indicant-li amb el dit on estava. Es dirigí cap a ell i li donà una còpia de tot el

que havia apuntat. El president, amb cara d’incredulitat, li preguntava, però vostè qui collons és? I la xica, ara, amb molta simpatia, li contestava: sóc de l’SGAE.

54 | monuments, crítica i artistes

7 Sentiment faller Sembla que estan canviant les nostres volgudes falles.

El sentiment s’està esfumant amb més festa i menys ganes.

Perquè cap persona sent, el que sent la fallera major, i és que cal viure el moment amb tot el seu esplendor.

I sentint-ho amb el cor, cada any ens costa més, buscar una fallera major, i és que tot val molts diners.

Si no fóra pels diners candidates, hi haurien? pensem que serien milers les que es presentarien.

10jrj | 55

Reflexions sobre la crítica del cadafal

La figura de la fallera Major per Fabian Navarro i Pérez

Què llàstima..., és el primer que se m’ho ocorre dir quant vaig conèixer que hi ha comissions que no tenen una Fallera Major que la represente, entre elles la nostra.

La frase tant repetida entre molts fallers dels que ens considerem «veterans» de què «hui no hi ha fallers sinó festers», pot resumir perfectament aquest canvi que s’ha produït.

La veritat és que per desgràcia no és una notícia nova, ja que des de ja fa alguns anys trobar la figura d’una Fallera Major és més difícil i complicat.

Les Falleres Majors d’abans, en general, no solien tindre més de vint o vint-i-cinc anys, igual que ara, no solien treballar, igual que ara, i per tant eren els pares els que decidien si podien fer a la seua filla Fallera Major o no. Però a diferencia d’ara, l’esforç que feien era més gran. Primer perquè pense que els temps eren, a pesar de com estem ara, més difícils en general, i segon perquè crec que durant el regnat de la xiqueta tota la família estava més involucrada en tot el que passava al voltant d’ella.

Els pares, els iaios, els germans, tots estaven, ajudaven i compartien moments amb ella i el President. Però tot açò era compensat en l’alegria i la il·lusió de veure a la seua Fallera Major representant la seua comissió.

Si dins del món de les falles i després del monument, el més important és la Fallera Major que representa cada any a la comissió, quan aquesta falta o no apareix, un anell de la cadena es trenca i no acaba de completar el que cada any persegueix una comissió.

Clarament podem dir que en aquest aspecte estem en crisi, una afirmació molt present a dia de hui entre tots nosaltres però diferent en la seua concepció. la crisi de les falleres majors jo pense, i és una opinió personal, que no és ni monetària ni financera, sinó que forma part d’una situació de canvi que ve produint-se des de fa uns anys en el món de les falles i que no és altra que la forma de concebre els fallers de hui el que representa i el que signifiquen les falles. És com si s’haguera produït un canvi generacional obligat, que no necessari, pel fet que hui en dia no se sap donar la importància que tenia abans la figura d’una Fallera major i tot el que envolta aquest càrrec.

Una fallera major, ni era més, ni millor, ni lluïa més per tindre diners o gastar-se més, sinó per les ganes que tenia de ser-ho. Açò era el més important i qualsevol membre de la comissió femenina podia tindre opcions de ser-ho sense preocupar-se de fer-ho bé.

Tota xiqueta o joveneta tenia en ment ser algun que altre any la Fallera Major de la seua comissió, inclús hi havien moltes d’aquestes comissions que tenien una llista feta per a molts anys, però hui es difícil

trobar-ne una que vullga ser Fallera Major, perquè entre que el pares s’han fet còmodes i no volen mal de caps ni despeses, i les pròpies falleres que l’únic que volen es passars’ho bé, divertir-se i estar de festa en els amics, és un problema el que cada any es troben les comissions per trobar a la seua representant.

Tal vegada, i segurament part de culpa de tot el que està passant, la tenim els fallers de tota la vida, que com jo, no hem sabut transmetre a les noves generacions el vertader significat de tot el que representava esta festa.

Però també crec que aquestes noves generacions no s’han preocupat d’aprendre, ni de continuar amb la llavor feta pels majors. És per això pel que afirme que la causa de la crisi de la Fallera Major no és altra que el canvi que s’ha produït en la concepció que la gent d’ara té del que és ser faller, o millor dit…..fester?

I és per això pel que pense que és difícil que açò canvie a curt termini en les falles d’ací de Xàtiva i com deia al principi, jo com a faller d’abans, el primer que em ve al cap al veure que no tenim Fallera Major és … què llàstima.

56 | monuments, crítica i artistes

Reflexions sobre la crítica del cadafal

Actes, festa...? per José Manuel Benet i Vicedo

Quan el dia 15 de març, dia de la plantà, un faller observa una escena d’una falla o simplement un ninot, li ve al cap la feina que queda per fer, i com no, la que ja s’ha fet.

Visita Oficial als monuments o recorreguda?

Tot faller sap que el dia 15 és un dia de dur treball, la tasca es pot allargar fins ben entrada la matinada, però tot ha de quedar acabat per a quant el jurat passe a avaluar l’esforç que hem fet.

Resulta molt interessant sentir comentaris que diuen és un acte que desvirtua la festa de les falles, quina vergonya... Algun visitant, si només veu aquest acte, podria pensar que les falles tenen més coses en comú amb un «macrobotelló» que amb una Festa d’Interès Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

El dia 16, tot és diferent, el dia ha començat amb son, però la festa comença ara, l’ambient festiu es pot oldre per tot arreu. La porta de l’Ajuntament és el lloc de reunió de les dihuit comissions esperant a rebre un bon premi. Açò ja no para, festa, festa i més festa, però, coneixem realment els fallers les cares que s’amaguen sota eixos moments? Que hi ha de la

Ara tenim l’oportunitat de recordar instantànies en què els fallers són protagonistes de les mateixes.

Però, i la nit de les paelles, desvirtua la nostra Fira d’Agost? És un altre cas amb perill de canvi per a no desvirtuar la festa o tal vegada la tradició.

Qui és el valent que es carrega un

acte així? Qui ho intente sí que tindria perill de rebre una pluja descontrolada de crítiques.

Continuant amb tot açò, la imatge que dóna el món faller en un sols dia, és dolenta? És pèssima? Evidentment jo crec que no. El faller també te dret a gaudir de les falles, que al cap i a la fi són les seues festes, respectant al no faller. Si us serveix d’alguna cosa us confessaré que fa nou anys que no faig la Visita Oficial a les falles, proveu vosaltres i compareu si és un dia de festa o no.

Afortunadament no tot és alcohol o insuportables balls al són d’una xaranga, també a les falles hi ha cultura, monument, foc, molt de treball per part de tot el col·lectiu durant tot l’any i com a moment culminant la setmana fallera, plena de significat, per tant, serà una tradició allò del dia 17?

10jrj | 57

Normativa dels casals fallers per Jorge Sánchez i Tàpia

Ja tenim ahí la normativa per als casals!!!! Segons publica el diari digital ADN.ES, en la seua edició de València, «El Consell tindrà preparada per a Febrer una regulació per als casals fallers». Aquesta regulació serà la mateixa per als Moros i Cristians, La Magdalena de Castelló, les Fogueres d’Alacant, etc.

Una primera proposta, seria la de crear tres categories les quals serien: 1. Casals festers gestors, únicament es realitzarien tarees administratives i de gestió de l’entitat social, cultural o festiva, puguent disposar d’un lloc per a reunions i juntes de comissió, sense poder realitzar cap altra activitat lúdica o d’oci.

2. Casals festers no oberts a pública concurrència; a part de poder realitzar tarees de gestió i reunions, al igual que a l’ apartat anterior, si es podrà realitzar activitats lúdiques i d’oci, però únicament dirigits a membres de la comissió.

3. Casals fallers oberts a pública concurrència; inclou els punts anteriors i que a mes, estaria obert, habitual o casualment al públic en general y per això, estaria subjecte a la Llei d’Espectacles Valenciana, deguent de respectar criteris d’aforo, mesures d’evacuació, protecció contra incendits i aislaments acústics entre d’altres.

Al primer cas, als casals festers gestors, no seria aplicable la llei 4/2003

d’espectacles Valenciana, ja que es considera una activitat inocua, per això, segons la Llei 2/2006 únicament estaria subjecte a comunicació ambiental.

I al segon cas, els casals festers no oberts a pública concurrència, en aquest cas podrà dispondre de ambientació musical, sempre i quant ho solicite i tenint en compte la Llei 7/2002 de 3 de decembre de la Generalitat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica.

¿Qué podem esperar d’aquesta normativa? Saber, nosaltres els fallers, on tenim el llimit i impedir que qualsevol veí que estiga en contra de les falles ens toque la moral, i així poder aconseguir la conciliació i l’equilibri d’ interesos entre el dret al descans i el dret a l’oci.

Moltes vegades se li han atribuit als fallers i/o casals, que molesten —que jo no dic que no molestem— que fem massa soroll —que jo no dic que estem callaets—, però sí que és veritat que es te que observar d’on ve el soroll, si és del carrer, si és de gent que ni tan sols és fallera.

Al nostre poble ja s’han donat casos de tancaments de casalets, d’advertiments, d’haver d’insonoritzar el casal, etc. Però moltes vegades crec que paguem justs per pecadors, ja que ha hagut gent, presuntament, que ha infringit normes i la resta del món faller ha de pagar per això i segons estan

hui les coses, aquest pagament pot ser molt car.

Com be he dit abans, espere que aquesta normativa ens ajude a conviure un poc millor, als veïns i als fallers, a mi en consta que per part de les comissions es prenen mesures per reduïr les molèsties amb els veïns i així poder revitalitzar la nostra festa més internacional i popular, i que el tema de casalets no siga una escusa per atacar a un colectiu que cada vegada està més mermat en tots els aspects, i que ens ajude a nosaltres a conéixer els nostres límits i així tindre més respecte pels nostres veïns, perquè, com vaig dir en una de les obretes teatrals que es feien a les presentacions:

No hi ha cap valencià que les falles no li agraden siguent la festa més desitgada i que mai més s’acaben.

58 | monuments, crítica i artistes

Reflexions sobre la crítica del cadafal

La SGAE i les falles per Jorge Sánchez i Tàpia

En aquest moment de crisi, la SGAE vol actualitzar la tarifa que ja paguem les comissions falleres per mitjà de la Junta Central Fallera, que és de 42.000€, la qual s’abona anualment des de la dècada dels noranta, per l’ús dels temes en els actes oficials. Però la intenció de la SGAE és incloure en aquest acord a totes les comissions falleres de forma individual, d’igual forma que fan a la festa de Moros i Cristians.

que les comissions falleres ja estem prou tocadetes com per a què vinguen vostès a traure’ns els diners sense trellat. Perquè jo em pregunte una coseta després de llegir un article de «El Economista» del 16/12/08.

Què fan vostès en els quasi 400 milions d’euros anuals que «recapten»?

Segons el citat article, hi ha alguns músics que han reclamat el pagament del que els correspon.

Ara paguem una part per la celebració dels actes musicals —contractació d’orquestres i similars— però podríem també pagar en concepte de compensació per les cançons que s’utilitzen en als passacarrers i desfilades, i que seria una quota similar a la que paguen els festers del s Moros i Cristians. Les quotes anuals varien segons el nombre de festers que componen l’associació, per exemple, dins 500 membres, la quota l’any 2004 estava en 125€ i ja en 2009 estava en els 430€. Apart d’aquestos preus, a les desfilades de Moros i Cristians que se celebren fóra del marc de les festes, la tarifa per esquadra participant i dia de desfilada serà de 109,93€.

On reinverteixen els diners recaptats?

No són vostès una associació sense ànim de lucre? Per desgracia a internet es poden llegir més de mil i un article sobre aquest tema, on podeu comprovar les intencions de la SGAE. Penseu que les comissions falleres treballen per la cultura d’una Comunitat com és la Valenciana i damunt sense ànim de lucre, portant el nom de la nostra Comunitat per totes les bandes del país i del món, ja que és una festa reconeguda a nivell mundial, i damunt els exponents més importats de la festa són la música, desfilades, escultura, humor, caricatures... i fent vertaderes barbaritats per poder subsistir i continuar en la història d’un poble.

Però després de les converses mantingudes entre l’alcaldessa de València i membres de la Junta Central Fallera amb el director de la SGAE, de moment no hi haurà cap canvi de conveni entre les Falles i la SGAE, almenys mentre dure la crisis en la qual estem immersos. I dic jo, ¿per què les Falles? ¿Per què els Moros i Cristians? ¿No existeixen aquestes dues festes tradicionals, i alguna més, abans que la famosa SGAE? Senyors,

De veritat cregueu que el mestre Serrano va compondre l’Himne Regional de la Comunitat Valenciana pensant en beneficiar a la SGAE o en benefici de tots els valencians que gaudeixen d’un himne?

Però després de recórrer internet, pugem pensar qualsevol cosa. Vaig a ficar-vos alguns titulars trets de diaris digitals:

La SGAE pide ahora 12 euros mensuales a una peluquería por poner la radio. (06/11/09) La SGAE supera a Hacienda como la entidad más odiada por los españoles. (13/11/09) Un juez ordena que se reabran dos webs que se cerraron tras pedirlo la SGAE. (26/11/09) La SGAE niega haber reclamado 14.000 € a Zalamea por “El alcalde de Zalamea”.

(13/08/09) La SGAE reclama 10.000 euros a Fuente Ovejuna por representar ‘Fuenteovejuna’.

(14/08/09)

També us apunte unes pàgines que parlen sobre el tema: www.vagos.fm/showthread.php?p=126540 www.fallasvalencia.es/node/1873/3023 www.ainfos.ca/07/jun/ainfos00420.html www.todoscontraelcanon.es www.elmundo.es/elmundo/2008/12/11/valencia/1229031360.html

I amés hi ha un grup de la xarxa social de Facebook, que va contra aquesta Societat i es diu BUSCO A 100.000 PERSONAS QUE DETESTEN A LA SGAE. Per finalitzar, i per què estraieu les vostres pròpies conclusions, vos deixe aquestes definicions segons el diccionari de la RAE. AUTOR és, en la tercera accepció de la paraula, una persona que ha fet alguna obra científica, literària o artística. Per DRET D’AUTOR, la RAE entén el que la llei reconeix a l’autor d’un obra per participar en els beneficis que produeix la seua publicació, execució o reproducció, i que alcança, en alguns casos, als executors i intèrprets.

10jrj | 59

Per a què les cavalcades? per Josep Cerdà Cerveró

A la nostra vida quotidiana els temps canvien, els costums, les diferents formes de pensaments, i les falles no podien ser menys, clar exemple són les cavalcades. Si ens enfonsem en l’origen d’aquest acte trobem que la seua idea original és completament diferent a la que tots els anys veiem. Pot ser no estem al millor moment d’aquest acte, però, si estic d’acord amb la idea que és un acte on es veu el treball de tota una comissió. Està clar que hui hi han certs aspectes, com la seua preparació, que correspon a un nombre de membres reduït, però que en la seua execució participa la gran majoria de la comissió.

Per altra banda observem una cavalcada que més enllà d’aquells inicis on els fallers és disfressaven per portar un ninot del seu monument, fer un acte benèfic o recollir els premis, recrea una visió satírica de la societat principalment local.

El problema està, com he dit al començament, que els temps canvien, i hem de saber vincular un nexe entre la nova societat i els costums i tradicions. La gran diferència que hi ha entre el faller costumista, rigorós, formal i la nova generació de fallers impulsius, reformistes, però que molt poques vegades trauen a relluir la formalitat.

Altre punt de discòrdia és la data escollida als últims anys, «nunca llueve al gusto de todos», després de partidaris de diumenge de vesprada, dissabte de nit, dissabte de vesprada, diumenge de matí, abans d’un pont, després, la infantil a octubre i la major a febrer, les dos a febrer, una a setembre i l’altra a l’octubre, les dues a setembre, les dues a octubre, inclús s’han escoltat opcions de juliol o a la Fira.

Hem arribat a un acord, no al gust de tots, però si amb prou de consens, al que a mi no em desagrada.

Al meu parer hem aconseguit descongestionar el més de febrer, i al mateix moment, hem allargat per a molt fallers el seu particular any faller que començava pel mes de desembre, fins a la matinada del vint de març o la primera reunió. Tan-

La cavalcada és un acte on més patent es fa l’anomenada diferència. És un constant enfrontament entre la impulsivitat d’aquelles noves generacions que promouen idees magnifiques però que al mateix moment, perden el rigor i obliden què aquest és un acte més que per a la pròpia diversió, sinó per a la l’entreteniment del públic que acudeix a veure-la.

Les comissions falleres consideren l’acte de la cavalcada com un dels importants, o de més envergadura.

Això remarca, si més cap, aquesta importància. Ningú discuteix que es deu treballar a fons en l’aspecte visual de l’acte, ja que és el més transcendent. Siga dit, que la tasca de millorar la imatge dels fallers no és ni fàcil, ni molt menys curta. És una tasca costosa, i de molta paciència.

mateix, els casals comencen a tenir més vida durant l’exercici i per tant, gaudim d’un any més complet.

Molt s’ha parlat de com dirigir les cavalcades, com millorar la imatge, buscar la data perfecta per tots, tant fallers com espectadors, però crec que el temps, l’adaptació a les noves formes i el respecte a les tradicions, i el treball incessant que a cada comissió realitzen cada any els seus fallers, i que caldria valorar un poc més. Ens ajudarà a millorar tant aquest acte, com d’altres també prou polèmics.

A mode de conclusió hauríem fernos la següent pregunta : cavalcades, per a què? Principalment per contribuir a mantindre viva la nostra festa, i segon, com ja he apuntat abans, per continuar gaudint d’un acte que fa partícip a tota una comissió, i engega la maquinària fallera plena d’originalitat, color i sàtira.

60 | la falla nostra

fanzine de falles, Xàtiva i Cultura número 4 / març 2010

EL VERÍ DEL FOC

10jrj | 61

62 | la falla nostra

Sumari

una imatge i vint línies

Moment clau Josep Almiñana

64

Ostres, la traca Javi Tormo

66

Veient-los passar Sergio Antolí 68

la falla de paper

Xàtiva, tota una pel·lícula Emili Arnau · Verònica Llopis

70

F de festa, flama, foc, fum, falles

Artistes fallers a les acadèmies de pintura... Joan Quilis

72

L’espill dels cadafals fallers sobre els anys de la fam Rafa Tortosa

80

Caritat i falles a Xàtiva Josep Sanchis

90

El ninot de Vernia: «El abuelo» i el museu... faller? Rafa Tortosa

94

Artista: La Comissió Equip de redacció

100

El «refregit» a les falles deXàtiva Abril Baldoví

106

L’era del «suro» Javi Lara

114

Reciclatge: una solució a la crisi en les falles Anna I. Calvo

118

Manual de supervivència faller Er Xexo

120

Fallera Major: quin cos té ser-ho? Verònica Llopis

124

Enric Solbes i les portades dels llibrets falla Equip de redacció

128

Un arxiu de records Lluís Torres

134

10jrj | 63

Editorial

falles «low cost» Estimat lector, ja ens ha trobat. Com es diria en altres ocasions, per qüestions del guió ens han fet canviar de format i tenir el fanzine dins de la mateixa publicació que el llibre de falles.

Pensem que amb l’augment de grandària hem guanyat en qualitat, sobretot visual i ens ha donat més joc a l’hora de la maquetació.

Un any més seguim amb els nostres apartats habituals començant per les historietes tretes d’imatges i nostra falla de paper. Els articles estan vinculats amb el tema «FALLES, LOW COST», terme anglès utilitzat molt en aquestos temps de crisi i que literalment significa Falles de baix cost.

Presentem als articles com els artistes fallers inicien la seua carrera en acadèmies o el que diuen els cadafals fallers en temps difícils de la Postguerra, així com veurem la part més caritativa de les falles. Ja en els nostres temps, enfoquen uns articles que mostren activitats o processos que estant fent reduir costos com ara el «refregit» de cartró o digital , o els materials de reciclatge.

De la crisi del càrrec de Fallera Major també parlem amés de l’esforç que fan algunes comissions falleres per aconseguir finançament per a la festa arribant inclús a fer-se la falla.

Un important article és el que descobreix el ninot indultat de 1943, encara viu. Finalitzem el llibret amb uns articles que contenen una dosi d’homentage. Visualment fem un modest homenatge a l’artista Enric Solbes, que ens va deixar el proppassat desembre, i també fem un record de l’arxiu fotogràfic dels Cuenca i la seua relació amb les falles.

64 | el verĂ­ del foc Una imatge i vint lĂ­nies

10jrj | 65

Moment clau per Josep Almiñana

Dos artistes acabant de plantar el remat que completa el cadafal: — Ara si que m’has tocat els…. — remuga Josep, un dels artistes.

— Aquest moment és per a morir-se — diu Carles seguintli la conversació.

— Un nerviosisme molt gran i, sobretot, molta responsabilitat — Afegeix Josep tallant-se-li les paraules pel moment clímax que s’estava esdevenint.

La comissió els mirava com intentaven posar una peça dins l’altra.

Amb l’esforç que suposava Carles li deia que — és el treball de tot l’any, el cor em va a 2000, i la cama de Josep ja ni te conte… què ganes de patir però… quan està planta, et preguntes, serà bonic açò?

I la peça, per fi, entrà al seu lloc

fotografia de Jorge Sánchez

66 | el verĂ­ del foc Una imatge i vint lĂ­nies

10jrj | 67

Ostres, la traca!!!! per Javier Tormo Ferraut

Si alguna cosa caracteritza les festes per aquestes zones valencianes és la pólvora.

Si ets a Xàtiva en Falles no podràs deslliurar-te d’escoltar petards i coets a qualsevol hora del dia.

Caminar sobresaltant-se a cada pas pel carrer és habitual, però és que sinó... no serien Falles.

Aquest soroll característic i ensordidor es fa notar especialment pels matins, amb les despertades, no aptes per a dormilecs... La despertà és un acte especial per a la majoria de fallers que comencem així el dia de festa, encara que a molts veïns i visitants no els faça massa gràcia... les Falles s’han de gaudir dia i nit, així que a les 8 del matí... petards, coets i banda de música passejant per cada barri de la ciutat de Xàtiva!

Finalment, ens queda aquesta olor de pólvora i el terrabastall que es produeix abans d’arribar al moment final i més gran de les festes, la cremà de les falles.

Per arribar a la culminació i que els monuments cremen i purifiquen mals esperits, és necessari una explosió de la traca que finalitza prenent el monument.

Però... encara queda temps perquè arribe el final de la Festa.

Ostres..!!! Corre que ve la traca!!!

fotografia de Jorge Sánchez

68 | el verĂ­ del foc Una imatge i vint lĂ­nies

10jrj | 69

Veient-los passar per Sergio Antolí Jordà

Falles de dos mil nou, dia dèsset de març, a les nou de la nit. Visita oficial a les divuit comissions de la ciutat de Xàtiva, i com si de quatre vells aguaitats al balcó es tractara, quatre amics comenten la recorreguda, veient-los passar: Vicent —Xé no puc més de les cames i els peus.

Pau — Jo estic esgotat, els bessons em fan mal.

Pere —Hem fa mal fins al monyo.

Josep —A mi em pesa tot el cos com si el duguera al coll.

Vicent —La veritat és que açò ja no és per nosaltres.

Pau —Hi ha de molt pitjors.

Pere —No ens afecta sols la crisi de la «rajola» no...

Josep —Està tot molt malament!— interrompent a Pere.

Passen una estona sense parlar i tornen a conversar entre ells: Vicent —Jo no sé com les xicones suporten tot eixe pes.

Pau —Nosaltres anem lleugers al seu costat.

Pere —Si em tire un pet rebente els pantalons.

Josep —Ànim va que ja queda menys per a acabar, xicons!

Es queden els quatre callats, somriuen, es miren i no diuen res entre ells, mentre cadascun pensa en les seues coses, un pensa en el sopar, l’altre en llevar-se els espardenyots, l’altre en els pantalons, i l’últim en acabar prompte, però una cosa és comuna per atots i es que l’any que ve estaran al casal de la falla assentats , veient-los passar.

fotografia de Jorge Sánchez

70 | el verĂ­ del foc la falla de paper

10jrj | 71

Xàtiva, tota una pel·lícula per Verònica Llopis i Vinyes

La crisi de la rajola l’any passat ens va arribar, enguany ens a tocar els «collons» i ens ha acabat de rematar.

Abans podies triar si volies treballar o estudiar, ara no ho pots fer i a la cua de l’atur has d’anar.

Aquest pescador espera davant d’un riu sec, i nosaltres esperem tancant el cul i el bec.

A pastar grava en BMW la gent jove va, l’ensenyament i la cultura, quina falta els fa ja?

La tasca a l’escola d’adults ha augmentat, per a traure’s el «graduat» quines cues s’han muntat.

Feu el favor i apliqueu-se, i no bufeu en caldo gelat.

Les carabasses ens eixen per les orelles, així ens dominen com a titelles.

«El Rus, l´Esteban i companyia» , així es titula la pel·lícula de la nostra regidoria.

Els xiquets amb l’ordinador, juguen amb el navegador, —Xiquet ves a jugar al parc!

—Si dona, i que em perda la millor part!

La porta d’entrada a Xàtiva em du a cap lloc?

—Sí a veure la Fira , la ruta dels Borja i la plaça de bous .

—I els monuments típics del foc ?

—Les falles l’únic que fan és tocar-los els ous.

Com un vaixell sense direcció, les falles van, I com la cosa continue, pitjor van a quedar.

Si no s’espavila la Junta local, a la merda aniran a parar.

Esbós d’Emili Arnau Bataller

72 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

L’autor ens apropa al lloc on molts artistes van rebre nocions artístiques

Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva per Joan Quilis i Ródenas

L’interès per la pintura ha segut molt tradicional a Xàtiva, des d’una vessant professional o amateur, els pintors a Xàtiva han segut sempre abundants.

Fruit d’aquest interès per la pintura, o millor dit, per les Belles Arts en general, ha estat la causa de l’aparició d’acadèmies privades, on s’impartien els conceptes bàsics, tant de pintura com de dibuix. Per les diferents acadèmies ubicades a la nostra ciutat, han passat els millors artistes plàstics de l’art contemporani que Xàtiva ha donat cadascú, desenvolupant un estil, una tècnica i una tendència particular. Fruit de l’amor a l’art i de l’interès per reflectir en la pintura, els carrers i paratges de Xàtiva, ha segut el desenvolupament de diverses associacions de pintors. En les associacions es produeix un aprenentatge i un desenvolupament constant, on els propis membres aprenen tots de tots. A l’igual que a les acadèmies, d’aquestes associacions han format part els millors pintors que el segle passat ha donat la nostra ciutat. D’ací la importància tant de les acadèmies com de les associacions.

Però des del punt de vista que ens interessa en aquest article, que no és altre que el de les falles, cal dir

foren també artistes fallers o gent vinculada a les falles, que d’una manera o altra també cal tindre’ls en compte, i que acudien per aprendre a dibuixar i a combinar colors, o simplement, a perfeccionar i ampliar coneixements.

Francisco Climent Mata

que aquestes no foren alienes ni al món de les acadèmies, ni a la de les associacions de pintors. Personatges tan coneguts, com Francisco Climent Mata, figura importantíssima dins de les nostres falles, va rebre lliçons en una d’aquestes acadèmies i més tard, seria ell qui impartiria les lliçons en un altra acadèmia regentada per ell mateix. Cas similar és el de Francisco Bolinches, encara que la seua docència la va impartir a l’Institut Josep de Ribera.

En altres casos, molts dels alumnes que acudiren a aquestes acadèmies

Les acadèmies privades de pintura han segut molt característiques en la nostra ciutat, tenim referències d’elles des de principi del segle XX, encara que és possible que al segle XIX i coincidint amb l’auge de la burgesia i el gust per la pintura, i en particular pels retrats, ja existiren aquest tipus d’acadèmies, on la gent de tot tipus acudia a ensenyar-se a dibuixar i a pintar. Coneguem alguns anuncis publicats, el 19 d’agost de 1888, en el periòdic local «El Clamor Setabense» on apareixen pintors com José Calabuig, Francisco Prats o Juan Furió oferint les seues prestacions com a pintors, però no ens parla d’impartir classes de dibuix o pintura.

El que sí que ens dóna ja referències sobre acadèmies on s’imparteixen classes de dibuix i pintura, és el també periòdic local «El Obrero Setabense». La primera referència

10jrj | 73

Acadèmia de Francisco Climent Mata. A la imatge l’artista ensenyant els seus alumnes. Arxiu Climent Almedros

74 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

que trobem és del 8 de setembre de 1906. És un anunci de Rafael Giner i en ell es presenta com a pintor i decorador. Les classes són de dibuix i de pintura, i les lliçons poden ser a domicili. El taller i estudi es trobava en el número 12 del carrer d’Engai.

Un altre anunci que trobem en aquest periòdic local, amb data de l’11 de setembre de 1915, fa referència a l’acadèmia de N’Emilio Sanchis Pérez, que estava situada en el número 38 del carrer de Sant Francesc. Aquest altre anunci és un poc més ampli i ens dona més informació. També oferia la possibilitat d’impartir ensenyances a domicili. Presentava un horari de deu a dotze del matí i a la vesprada de sis a huit. El curs s’iniciava, segons ens informa la publicitat, l’1 d’octubre i s’impartien ensenyances d’estudi del natural, de figures, de pla lineal, paisatge, adorn artístic, colorit a l’oli, aquarel·la i pastís.

Sabem d’Emilio Sanchis que va ser llicenciat en Belles Arts per l’Acadèmia de Sant Carles. Assidu a les exposicions de pintura de la Fira, destacant la de 1926, en la que va presentar ell sols 24 obres.

Obres d’ell se’n coneixen poques, sols dos quadres al Museu de l’Almodí i un tapís pintat, realitzat per al Cercle Setabense.

També sabem que va fer la seua aportació a les falles de Xàtiva, però mes endavant parlarem açò.

Una d’aquestes acadèmies que ha segut considerada com a bressol de grans pintors va ser la que dirigí En José Carchano. No sabem quant començaria a impartir classes d’art, però el que sabem amb tota certesa és que seria anterior a 1926, doncs es coneix un quadre del pintor, Rafel Perales, datat en aquest any, en el que es representa una classe de dibuix. Possiblement Emilio Sanchis ja assistira a les seues classes, el que fa pensar que si aquest ja anuncia la seua acadèmia en 1915 i ha conclòs els estudis de Belles Arts, l’acadèmia de José Carchano, estaria funcionant ja a primeries del segle XX. El primer lloc on tenia ubicada l’acadèmia era al carrer de l’Almodí, hui en dia aquest carrer porta el nom d’aquest amant d’art, en homenatge a l’insigne personatge. Temps més tard l’acadèmia passaria a la plaça de sant Francesc.

Per aquesta acadèmia sabem que passaren personalitats com Joaquin Tudela, Jaime Lajara, Francisco Climent, Francisco Bolinches o l’anomenat anteriorment, Rafael Perales. Però, també passaren algunes persones relacionades amb les falles, que són els que ens interessen ací, així sabem els ja citats, Francisco Climent i Francisco Bolinches amés d’altres com José Camarasa Gosálbez i Antonio Grau Tomàs acudiren a rebre lliçons de José Carchano. Els dos primers passaren de l’acadèmia de Xàtiva a l’escola de Belles Arts de Sant Carles, dedicant les seues vides al món de l’art. Encara que també tingueren la seua aportació al món de les falles. Sobre tot hem de destacar la figura de Francisco Climent, a qui se li pot atorgar l’honor d’haverhi tornat a introduir les falles a Xàtiva en 1932, realitzant una falla per a la Música Vella. Després d’aquest falla, la festa es va consolidar poc a poc en la nostra ciutat, després de què Blai Bellver ho intentara en la dèca-

10jrj | 75

da dels anys seixanta del segle XIX, sense tindre continuïtat.

Possiblement tant Francisco Climent com Francisco Bolinches, feren incursions dins del món de les falles, per dos motius, un per obtindre uns ingressos econòmics extres, i un altre, per experimentar en els suports que presentaven les falles els seus coneixements d’art. De Francisco Climent se sap que plantà deu falles des de 1932 fins 1945. Però les aportacions que fa Climent al món de les falles, no es limità simplement als monuments. Una altra faceta seua va ser la d’il·lustrar portades per als llibres de falla, alguns exemples poden ser la portada de «Xàtiva Fallera» de 1935 i que la comissió de Joan Ramon Jiménez utilitza en 1978.

També podem nomenar la portada del llibre de la Junta Local Fallera de 1947 o també, en aquest any, la portada del llibret per a la comissió del Cid. En el primer cas, l’artista realitza una creació combinant elements de la festa, foc i fum amb elements de la ciutat, donant un aspecte acurat i característic de les portades falleres.

En els dos casos restants nomenats, sol emprar un element característic de la ciutat, l’escut de Xàtiva i la font de la plaça de la Trinitat, mancant elements fallers, semblant obres no creades per a ser portades.

Passant ja a l’aportació de Francisco Bolinches, qui sols farà falles i no s’introduirà al món de les portades; la seua aportació no va ser a soles sinó amb la col·laboració d’Emilio Sanchis Pérez, és a dir, el propietari de l’acadèmia que s’anunciava en 1915. Del tàndem Bolinches-Sanchis sabem que va plantar 5 falles en dos anys, des de 1934 fins a 1935.

D’aquestes falles Bolinches feia la construcció i Sanchis les pintava.

Un altre alumne destacat de Carchano fou José Camarasa. Cal dir

que encara que estudià Belles Arts, no va viure de les seues creacions i encara que la seua faceta com a pintor és coneguda i es coneix part de la seua obra, és més conegut com artista faller.

Tant José Camarasa com Antonio Grau, eren pintors professionals de parets. En ells s’endevina una intenció de dependre conceptes nous per a aprofitar-los en la realització de les falles, inclús en la seua tasca diària com a pintors i decoradors de parets. Cal tindre en compte que pràcticament fins finals dels anys seixanta la figura de l’artista faller no es professionalitza. Anteriorment, l’artista faller era ocasional, i sols es treballava amb les falles una part de l’any. La majoria d’aquesta gent que es dedicava a fer falles, eren pintors de cases, i en passar l’estiu, la feina dequeia i aleshores es passaven a fer falles. Molts no tenien uns conceptes bàsics de com mesclar colors, modelar o crear proporcions.

Per això destaca la intencionalitat tant d’Antonio Grau com de José Camarasa per dependre conceptes que desprès podrien exportar a la seua tasca creativa en el món de les falles. Possiblement, en les falles que aquestes dos persones realitzaven, no es plasmaria gran cosa d’aquestes ensenyances, doncs les falles que varen viure eren monuments molt toscos i poc evolucionats, però sí que podem observar en els esbossos que coneguem, un gran interès pel detall, així com una important distribució de les proporcions i de les perspectives. Tot això aconseguia que els dibuixos dels esbossos foren prou acurats.

En aquest punt i sense eixir encara de l’acadèmia de José Carchano, deguem parlar un poc d’una persona relacionada amb les falles i poc coneguda. Es tracta d’Enrique Grau Tomàs, germà d’Antonio Grau. En-

rique també assistí, junt al seu germà Antonio, a les classes de dibuix i pintura que impartia Carchano. La relació d’Enrique Grau amb les falles està vinculada al seu germà doncs en un principi Antonio i Enrique feien les falles junts, i amb el pas del temps, se separaren abandonat Enrique el món de les falles i continuant Antonio la seua tasca en solitari.

Abans d’avançar en el temps hem de fer menció d’un altra acadèmia coetània a la de Carchano, es tracta de l’acadèmia que regentava Matilde Ridocci, sent només per a dones, a l’igual que la de Carchano era sols per a homes. Encara que als anys vint i trenta la dona ja estava incorporada al món de l’art, lamentablement, encara faltaran molts anys per a què les dones facen la seua aportació en la construcció de falles.

Eixim ja de l’acadèmia Carchano i entrem en un altra. Desapareguda l’escola de José Carchano, Francisco Climent Mata serà el seu successor, intentant obrir una acadèmia més professional que la de Carchano. En un anunci arreplegat en el periòdic local «El Progreso», datat el 3 de febrer de 1926, es fa ressò d’aquesta acadèmia a la que s’impartien classes de «dibujo lineal y figura. Especiales de dibujo y pintura...». Aquesta acadèmia estava ubicada al número 10 de la plaça de l’Almodí però no tindrà continuïtat. És l’any 1931 quan ho torna a intentar estant en aquesta ocasió la seu de l’escola al carrer del Doctor Blasco Soto —carrer de l’Àngel—, per a passar en els anys quaranta a l’edifici del palau d’Alarcó. Climent Mata ensenyava dibuix usant com a models còpies en escaiola.

En aquesta acadèmia de Francisco Climent, assistiren alumnes que pel temps es farien artistes fallers. És el cas destacable de tres dels artistes

76 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

1

2

més importants de la nostra ciutat, com són Antoni Grau Cros, José Martínez Mollà i Antonio Sáez. Antoni Grau Cros, ha comentat en moltes ocasions que després de l’escola i d’ajudar-li a son pare —artista faller ocasional— en el treball de pintor acudia en horari nocturn a aquesta acadèmia a ensenyar-se a dibuixar i pintar. Les ensenyances rebudes van germinar i tragueren els seus fruits, doncs Antoni Grau va ser uns dels primers artistes fallers que es va dedicar a viure professionalment de les falles. A banda de plantar nombroses falles per tot arreu de la nostra ciutat, obtenint deu primers premis en falles grans i cinc primers premis en falles infantils, també va plantar falles en poblacions com Oliva, Dénia o Gandia entre d’altres.

José Martínez Mollà, sent un xiquet de 14 anys, assisteix a l’acadèmia de Francisco Climent rebent allí les primeres lliçons de dibuix i pintura. El mestre Climent li comentarà al xiquet Martínez Mollà, les bones aptituds que manifestava en els traços dels dibuixos. Martínez Mollà també rebria ensenyances de professors com Rafael Pérez Contel o Francisco Bolinches en la seua

etapa com estudiant a l’ Institut Josep de Ribera de Xàtiva. Aquestes primeres ensenyances serien fonamentals per a consolidar a l’artista en la seua vocació de dedicar-se a fer falles. Prova d’açò són les tres falletes infantils que plantarà per a la plaça d’Alexandre VI. Sent encara un xiquet, la primera d’elles la realitza amb sols 13 anys. A pesar que la major part de la seua carrera com a professional de les falles la realitza a València, a Xàtiva deixa algunes mostres, tres falles infantils i set grans, obtenint quatre primers premis, però sobre tot, deixa una nova estètica a l’hora de fer falles portant de València la moda de baixar les bases i de fer els ninots totalment de cartró i pintats. A València se li coneixen 49 falles sent 21 de categoria especial en la que obtingué tres primers premis. També cal destacar les 5 falles que va plantar a la plaça de l’Ajuntament.

Parlem ara de Toni Sáez, qui estudiarà en aquesta acadèmia a l’últim any de la seua existència. Les ensenyances ja no eren impartides, per motius d’edat, per Francisco Climent, sinó per un altre destacat pintor, Alfredo Mompó Roca. Respecte a l’aportació

de Toni Sáez al món de les falles hem de dir que plantà 13 falles a Xàtiva per a diferents comissions arribant a guanyar un primer premi al millor ninot en 1973 amb la falla plantada a la plaça de Sant Jordi.

També hem d’esmentar la figura d’altres persones relacionades amb les falles i que assistien a les classes de Francisco Climent. Començarem amb un altre membre de la família Grau, ens referim a Enrique Grau Martí, fill d’Enrique Grau Tomàs de qui ja havem parlat. Enrique Grau Martí, junt al seu cosí Antoni Grau Cros i Amador Cano, realitzarien la falla infantil del carrer Caputxins de l’any 1943. La falla va ser firmada per Antonio Grau pare, però els autors materials varen ser els tres artistes esmentats. És l’única aportació que coneguem d’Enrique Grau Martí al món de les falles.

També dins d’aquesta acadèmia del mestre Climent, hem de parlar d’una altra persona que fa aportacions a la festa de les falles. En aquest cas es tracta de Jaime Rullán, qui fou becat per a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, però tot es va truncar per l’esclafit

10jrj | 77

dels alumnes que acudiren a “Molts aquestes acadèmies foren també artistes fallers o gent vinculada a les falles.”

1. Francisco Climent Mata a la seua academia. Arxiu Daroca

3

2. Francisco Climent Mata també va donar classes a l’escola. Arxiu Climent Almedros 3. Grup de pintors a la porta del Cercle Setabense: Tudela, Bolinches, Manote, etc.

de la Guerra Civil. La seua aportació a les falles comença el 1953 pintant la falla infantil que en aquest any es plantà a la plaça de Benlloch. També, en aquest any, comença la seua col·laboració amb els monuments plantats a la plaça d’Alexandre VI, junt al xiquet José Martínez Mollà, qui possiblement seria l’encarregat de pintar els monuments. De Rullán és també l’esbós de la falla plantada en aquesta plaça el 1954, que tractava sobre la música. Anys més tard, col·laborarà a estonades lliures amb l’artista Antonio Grau Cros, on la seua funció era la de pintar. Un clar exemple són les falles plantades a plaça de la Trinitat els anys 1977, 1978, 1979. També ajudarà a Antonio Grau a pintar algunes falles realitzades per a la comissió de Molina - Claret i Tetuán. Rullán era l’encarregat de fer els cartells explicatius de les falles d’Antonio Grau. Però les aportacions de Rullán a les falles, no són assoles amb els monuments, també va confeccionar pergamins commemoratius que eren lliurats a les Falleres Majors. I sobre tot, la seua col·laboració gràfica en llibres realitzant portades i il·lustracions, com la portada que va fer en 1976 per al llibre de la comissió de Joan

Ramon Jiménez. Son moltes les portades que realitza, com per exemple en 1974 per a la falla Tetuan, la de 1976 per a Sant Jaume o el 1977 per a Selgas – Tovar, entre d’altres.

la presència de gent relacionada amb les falles, als ja esmentats José Camarasa, Enrique i Antonio Grau.

Ara trobem a Guillermo Sanchis i a José Garcia Tortosa «Vernia».

Passem ara a tractar els grups de pintors, que d’alguna manera és similar a les acadèmies d’art, doncs, l’art és el principal objectiu. Ací, encara que ningú és el mestre i imparteix lliçons, en aquests grups tots aprenen de tots.

Entre els tres membres fundadors, trobem a Guillermo Sanchis, qui va ser un reconegut aquarel·lista que també va fer la seua aportació al món de les falles de Xàtiva, no sent mol amplia, ja que sols se li coneix la realització d’una falla infantil el 1945, quan tan sols contava amb 17 anys, va ser la falla plantada en el carrer de Sant Agustí. A banda de fer monuments fallers, també va col·laborar fent algunes portades, a l’igual que en els monuments, també varen ser poques les portades que va realitzar coneixent tant sols dues pertanyent a les edicions del llibre de la Junta Local Fallera dels anys 1973 i 1974.

Possiblement el principal grup de pintors que s’ha format a Xàtiva, fóra el mític «Sait». Va ser creat el 1950 per Rafael Daroca, Guillermo Sanchis i Enrique Serrano. Aquest grup va renovar l’ambient pictòric de la ciutat, promovia exposicions, es feien exposicions i s’impartien classes de pintura. Prompte es varen unir altres pintors com Juan Francés, Vicente Giner, José Camarasa, José Garcia Tortosa «Vernia», Enrique i Antonio Grau, Roberto Martínez «Leña», Antonio Sáez i molts altres.

Es reunien a la part de dalt del que hui és el llar dels jubilats de la plaça Roca, que abans albergava la Creu Roja de Xàtiva. A l’igual que en les acadèmies d’art, ací també trobem

Passem ara a parlar de José Garciá Tortosa, més conegut com «Vernia». La seua aportació al món de les falles és mes amplia que la de Guillermo Sanchis, encara que en monuments fallers sols en va construir tres, dos l’any 1936 ubicades en la plaça del Mercat i en la plaça

78 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

4

5

4. Anunci publicat al periòdic EL OBRERO SETABENSE el 27 d’abril de 1918.

5. Anunci publicat al periòdic EL AGRARIO el 19 de novembre de 1934.

de la Bassa, i una l’any 1943, ubicada en la plaça de Sant Jaume.

Però la gran aportació de «Vernia» al món de les falles van ser les seues portades. Ja que si es pot considerar com un gran pintor, com a cartellista i realitzador de portades, és pot considerar un geni, ja que realitza unes composicions úniques, donant-li un format molt personalitzat i novedós. Els elements iconogràfics que utilitza a vegades no són nous, però si que és nova la forma en què es representen, o el significat que li vol donar. «Vernia» transforma el món de les portades i cartells que fins aquell moment hi havia a Xàtiva i introdueix conceptes nous que ja estaven aplicant-se en altres llocs. Les portades de José Garcia Tortosa, han segut sempre actuals, fins el punt que en els nostres dies encara a vegades són utilitzades per a il·lustrar algun llibre.

No anem a enumerar totes les portades que «Vernia» va fer per a llibres de falles, tan de comissió com de la Junta, perquè no és la finalitat d’aquest article, sols remetrem a l’article de Juan Ignacio Pérez Giménez, Un artista en progressiva recuperació.

José Garcia Tortosa, Vernia, que l’any passat és va publicar en aquest mateix llibre, on es passa revisió a tota l’obra d’aquest artista.

Hem de passar ja a meitat dels anys 70, per a trobar un altre grup de pintors, en aquest cas es tracta de «Sait 2», nom que segurament pretenia ser un homenatge al grup anterior.

Aquest grup no va tindre tanta repercussió com l’anterior, però també trobem alguns noms coneguts com Xavier Climent Almendros, net de Francisco Climent Mata, Josele Quilis i sobre tot, el que més ens interesa en aquest article Paco Roca Chorques.

De Paco Roca sabem quina ha segut la seua aportació al mon de les

falles de Xàtiva. Però crec que cal destacar el nou llenguatge plàstic que ha anat incorporant poc a poc en les seues creacions. Ha segut un artista que no ha estat estancat en una única manera de crear, sinó que esta en constant evolució, tant en la forma de modelar, com en la forma d’aplicar els colors destacant per moltes coses, una d’elles per haver tret a les falles infantils dels ostracisme i donar-li personalitat i qualitat. Les seues falles són creacions inquietes, és a dir, no estan quietes, tenen el moviment contingut d’una escultura i tenen la sàtira que ell li aplica sempre amb qualitat i bon gust. L’obra de Paco Roca es pot considerar com a molt nombrosa i a les creacions que ha fet per a Xàtiva cal unir les realitzades per a València i les fogueres que fa per a Alacant.

Però si les falles de Paco Roca son conegudes per tots, hi ha altres vessants poc conegudes i que algun dia caldrà tractar detingudament.

Ens referim al Paco Roca pintor, realitzador de portades i dibuixant.

Com hem dit, formava part d’un grup de pintors, cosa que ens indica les inquietuds per conèixer altres vessants de l’art, també cal tindre la seua aportació al món de les portades dels llibres de falla que són nombrosos. El trobem fent ja portades l’any 1976 per als llibres d’Espanyoleto, la seua comissió, i de Benlloch-Alexandre VI. L’altra vessant a destacar de Paco Roca, són els seus dibuixos a banda dels esbossos, que són vertaderes obres d’art plenes de detalls i colorit, destacant les creacions que moltes vegades ha fet per a il·lustrar els interiors del llibres de falles. Ací també podríem incloure les tires còmiques que durant algun temps va publicar en el setmanari local l’Informador i que portava per nom «Fila 13». Paco Roca presenta uns dibuixos fàcils i amb el toc característic de la seua comicitat.

10jrj | 79

Parlarem per a acabar d’un altre grup de pintors. Es tracta de l’anomenat «L’aire lliure» que portarà una existència d’uns quaranta anys.

Naix desprès de la desaparició del grup «Sait» sent format pels pintors Antonio Saez i Roberto Martínez «Leña». a l’actualitat el formen dotze membres. Els integrants d’aquest grup, que ens interessen en aquest article són Antonio Sáez i Pepe Castells. D’Antonio Sáez ja hem parlat abans de les seues aportacions a les falles. Així ho farem de l’aportació que fa Pepe Castells qui desenvolupa la seua tasca a les falles infantils plantant-ne tres: 1979 en el Verge del Carme (1979), Raval (1981) i República Argentina (1984) amés de col·laborar amb alguns artistes fallers pintant i aportant idees als monuments. Un altra vessant de Pepe Castells seran les portades de llibres. Exemples són la de 1983 per a la falla del Raval, la de la falla Joan Ramon Jiménez de1987 i de la falla

Benlloch-Alexandre VI 1998.

Bibliografia consultada

Hem intentat arreplegar els artistes fallers que han passat per les acadèmies d’art de Xàtiva i dels que han format part de les associacions de pintors de la ciutat. Segur que se’ns haurà quedat algun nom o alguna dada sense esmentar, però quant un article es conclou, no és amb un punt i final sinó que sempre es queda obert a l’aportació de noves dades i noves documentacions que ajuden a conèixer el passat i inclús el present. No hem parlat de les acadèmies de pintura que hui en dia imparteixen les seues lliçons i que possiblement gent vinculada a les falles haja passat per alguna d’elles, però això ho deixarem per d’ací uns anys. En aquest article hem volgut demostrar que el món de les falles no viu aïllat sinó que participa d’altres moviments i que les falles estan i han estat vives preocupant-se d’allò que es gestiona al seu voltant.

Català Sanchis S. - Martínez Martínez R, Pintors de Xàtiva: vida i obra, Ed. Fomento Cultural CR, Xàtiva, 2008.

Català Sanchis S, «Art i fira: l’escola Carchano i Ridocci», Fira d’agost de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 2008.

Grup Sait 2, «Grup Sait 2», Játiva en agosto, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 1977.

El Obrero Setabense, núm 722,1906.

El Obrero Setabense, núm. 1193, 1915.

Palop García, V. - Quilis Rodenas, J, «Jaime Rullán, una vida dedicada», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 1996.

Pérez Arenas, C. - Quilis Rodenas, J, «Falles al barri de Sant Pere», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2004.

Pérez Giménez, J. I, «Un artista en progressiva recuperació. José Garcia Tortosa, Vernia», El verí del foc (núm. 3), A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009.

Quilis Rodenas, J, «Els anys d’aprenentatge», Martínez Mollà. Escultor de falles, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000.

Quilis Rodenas, J, «Dels inicis a la consolidació de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Els primers premis de les falles de Xàtiva (I)», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2007.

Quilis Rodenas, J, «Primer premis de les falles infantils a Xàtiva (1). Els anys 1934-1966», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2008.

Quilis Rodenas, J, «José Camarasa, artista faller dels anys quaranta». El verí del foc (núm.

3), A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009.

Ramírez Aledón G, «Un manuscrit inèdit de José Carchano sobre Xàtiva», Papers de la Costera (núm. 6), Amics de la Costera, Xàtiva, 1989.

Sánchez Pérez, J, Quadern de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2006.

Sánchez Pérez, J, 50 anys cobertes de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2009.

Sanchis Martínez, Josep: «Paco Bolinches i Mahiques artista faller», Llibret Explicatiu falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, 1995.

Soler Valls, J. F, «Les falles contemporànies.

Els primers premis de les falles de Xàtiva (III)», Llibret Explicatiu falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, 2007.

Tortosa Garcia, R, «El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985). Els primers premis de les falles de Xàtiva (II), El verí del foc (núm.

1), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007.

80 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Estudi sobre les cítiques falleres a la postguerra

L’espill dels cadafals fallers sobre els anys de la fam (1940 - 1955) per Rafa Tortosa i Garcia

Després de la guerra civil espanyola, les falles tornen a aparèixer a la nostra ciutat. Hi ha referències als periòdics de plantar-se falla durant els anys 1941 i 1942, concretament a la plaça de Sant Jaume1. Però no serà fins el 1943, on l’activitat fallera a la nostra ciutat es fa notar de manera considerable plantant-se tretze falles de categoria gran a les principals places de la ciutat2. Als següents exercicis les falles mantindran la seua estructura festiva amb els tradicionals programes de festeigs i complint amb la tradició de plantar cadafals en llocs característics de l’entramat urbà, de forma continuada, fins els nostres dies. Són els anys on les falles inicien una etapa de reconstrucció que finalitzaria sobre els anys cinquanta, on la festa va passar a consolidar-se.

Aquests primers anys de postguerra, per a la població, foren uns anys difícils i durs degut a la mancança d’aliments i serveis bàsics, situació generada per la guerra.

Les falles, que sempre han sigut una mena de reflex de la societat, trac1

d’aquesta situació en els cadafals fallers plantats a la població de Xàtiva.

Fam, estraperlo, mercat negre, mancança d’aliments, inexistència d’aigua i llum, la cartilla del racionament... foren temes abordats en la crítica fallera.

La situació social

taren aquestos temes socioeconòmics, permesos en certa manera per la censura, i mostraren en els seus cadafals la realitat palpable de la societat valenciana d’aquells anys. Per aquesta raó hi ha referències continues dels cadafals a les pràctiques i dificultats econòmiques3.

Amb aquest escrit hem volgut recordar una etapa difícil per a la població civil i mostrarel reflex produït

En aquells anys, l’economia nacional va entrar en una fase d’estancament que es va perllongar quasi be fins el començament dels anys 50. Es van adquirir uns tints bastant dramàtics per l’escassesa i carestia d’aliments i demés productes de primera necessitat com ara sucre, arròs, te, farina, oli, pa o verdures. Per fer front a aquella situació es va realitzar una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç on es va establir un sistema de racionament d’articles essencials per assegurar l’abastament, mesura que s’inscrivia en una política d’intervenció general. Fou durant el maig de 1939 on les cartilles de racionament es varen posar en fun-

Sanchis Martínez, J, «Les primeres falles després de la guerra civil», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999, pp. 155-160.

Sánchez i Pérez, J, «Quadern de falles, Xàtiva, 1865-2005», Matéu Editors, Xàtiva, 2006.

3 Hernàndez i Martí, G. M, Falles i Franquisme a València, Afers, Catarroja, 1996.

2

10jrj | 81

«La tortà de san Chusep» de F. Climent Mata Falla Plaça de la trinitat, 1943.

82 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

«La cartilla del racionament» de Martínez Mollà i els seus amics. Falla infantil plaça d’Alexandre VIé, 1953.

Arxiu Família Patiño Aquest cadafal, sota el lema «Coles», plantat el 1948 a la plaça Enríquez criticava les coles per a aconseguir productes de primera necessitat fent un joc de paraules amb el gran pot de cola que feia de cos central del monument.

“ Coles avía en la Bassa.

En el forn, en el mercat,

i hasta crec qu’en les farmàcies

”

no faltaven “coles” may.

10jrj | 83

cionament i foren utilitzades fins el 1952. Així, es possibilitava l’accés als productes intervinguts, sobretot farina de blat, oli d’oliva i sucre, sense oblidar-ne d’altres tan importants com el cafè, tabac, combustibles o fertilitzants, encara que aquests darrers productes tenien com a destinataris els establiments públics. Amés, un decret de juny de 1939, va fixar les quantitats que serien lliurades a preu de taxa i que eren distintes si es tractava d’un home adult, una dona adulta o una persona de més de seixanta anys, o un menor de catorze anys4. Per poder adquirir articles a preus de taxa era imprescindible estar en possessió d’una cartilla de racionament, sent en primer moment familiars i després de manera individual. De fet, les mateixes cartilles de racionament es dividien en tres categories, de 1a categoria als sectors de major poder adquisitiu; cartilles de 2a categoria als sectors mitjos i cartilles de 3 a categoria als de menors recursos econòmics.

A pesar d’aquesta mesura de caràcter racional, la Comissaria General d’Abastament i Transports, mai va distribuir les quantitats establertes oficialment, i aquest racionament mai va complir la seua funció. Foren tan durs aquells anys que l’estiu del 1941 el govern anunciava quasi 2.000.000 de morts a tot l’Estat Espanyol per fam o desnutrició. Especialment dur va ser l’any 1945 conegut com «l’any de la fam». Realment la capacitat del conreu de la terra no havia quedat tant malmenada durant la guerra, però la política econòmica del General Franco i l’aïllament de la nació respecte a la resta d’Eu-

ropa, acabaren per fer malbé el poc que va quedar després de la guerra5.

Atès que aquesta racionalització no funcionà com devia, per assegurar la supervivència, l’única opció que quedava era adquirir els aliments al mercat negre, on els preus adquirien uns nivells desorbitats per a gran part de la població. Aquest mercat negre, on es produïa l’aparició del contraban d’aliments i productes bàsics, va ser conegut com «l’estraperlo».

Com a curiositat, hem de dir que l’estraperlo deu el seu nom a la unió dels llinatges de dos grans estafadors: David Strauss, que es dedicava als jocs d’atzar a la costa Francesa i el seu soci Perlowitz, ambdós inventors d’una ruleta elèctrica amb la que plomaven a tothom, mitjançant trampes i estafes.

Els preus al mercat negre duplicaven o triplicaven els preus oficials de taxa, cosa que el convertia en atractiu tant per al productor com per a l’intermediari. D’ací la gran quantitat de producció agrària desviada al mercat il·legal i els riscs que afrontaren moltes persones, encara que la majoria que desenvoluparen l’estraperlo a gran escala solien estar prou protegides pels mateixos guardians de la normalitat. Per això, s’ha de distingir l’estraperlo de llarg abast del domèstic o limitat. Encara així, el mercat negre va permetre, de manera relativa, les mesures més antieconòmiques i irracionals dels buròcrates, fins que el 1951 es va realitzar un nou enfocament de la política agrària, que va comportar una lenta però progres-

siva recuperació. No hem d’oblidar que els poderosos, en definitiva, van ser els més beneficiats per aquesta política agrària, i per tant eren els que més recolzaven el règim i els que menys interès tenien d’abandonar aquella situació6.

Aleshores, i com a conclusió de l’estat social de l’època, hem de dir que els quaranta i els cinquanta, per una part, van ser anys d’enriquiment de la classe burgesa, per mitjà de l’especulació i l’estraperlo, i per altra part es produïa un procés de misèria i repressió de la classe treballadora i d’altres capes populars.

Acabem ambunes paraules d’Antoni Marzal, on descriu molt bé aquesta situació: «El pa que menjàvem era de racionament. Recordem que portàvem una mena de cartilla en la que et posaven un segell cada vegada que en compraves un, sense passar-te’n del cupo. Sembla que hi havia massa blat o que alguns l’estraperlaven, activitat bastant comuna en aquell temps»7.

Els cadafals fallers i la seua crítica A pesar d’aquesta situació, la festa fallera va continuar amb la seua tasca de poder plantar un cadafal a la seua demarcació i aconseguir denunciar, mitjançant la crítica, aspectes d’actualitat. Ens trobem a una època on les falles, sobretot a Xàtiva i a la resta de poblacions de les distintes comarques, encara mantenen un caràcter de barri, d’allò del «pensat i fet» en contraposició al que s’està produint a València on les falles, degut a la seua condició de festa

Molinero, C, Ysàs, P, Las condiciones de vida y laborales durante el primer franquismo. La subsistencia ¿un problema político?, Mimeo, Congreso de la AEHE, Zaragoza, 2001.

5 Fernández, J. A, L’alimentació a la postguerra espanyola (1939-1950),Setmanari Sóller, Sóller, 2008.

6 Torres Fabra, R. C, Autarquia i estraperlo: l’economia en un espai rural al País Valencià durant el franquisme, Universitat de València, València, 2005.

7 Marzal i Bolinches, A, «Les memòries d’en Tòfol Raspa», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2008, pp. 158-160.

4

84 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

«La influència del caldo» d’Enguix i Alonso Falla Màrtirs de la Revolució, 1956.

«Cinelandia» Falla del Cid - Trinitat,1947

«Tases i plats» de José Camarasa Falla carrer José Espejo, 1947.

major, s’encaminen a una festa amb més tarannà turístic, i conseqüentment, la producció de cadafals més artístics i menys crítica social. Tot açò és degut a les directrius manades pel règim franquista.

Gil Manuel Hernàndez «se censurava tot allò que sobrepassés tots els marges d’una crítica genèrica i difusa per a caure en acusacions particulars, especialment si es dirigien a organismes institucionals o si es referien massa cruament a la lluita de classes, perquè això entrava en contradicció amb la negació d’aquest conflicte propugnada pel règim. Per això, les desviacions crítiques sobre la suposada harmonia social van ser corregides sistemàticament i reconduïdes ràpidament cap a rumbs més moderats»8.

«tocar» a cap estament públic. Tot a aquesta maquinària d’enginy i intel·ligència que feien els artistes i fallers es va fer eficaç a partir d’analitzar els repertoris temàtics on la censura actuava, per tant cada any que passava tenien més dades a l’hora de plantejar-se realitzar una crítica i poder valorar el seu nivell de tolerància davant de les autoritats competents9.

Amb tot açò, hem d’afegir l’actuació de la censura. Així les crítiques falleres es veien abocades, majoritàriament, a tòpics folkloristes i a l’apologia amés de temes de barri o autocrítiques sobre les mateixes falles. Encara que es van produir crítiques socioecònomiques —com les dificultats que havien de suportar les classes humils, la fam i la misèria de les classes populars, les famílies nombroses, i les mencions massa directes a l’especulació i al mercat negre— la censura també actuà contra aquestes al·lusions en els cadafals. Amés s’intentava evitar criticar els abusos econòmics de companyies estatals, la referència particularitzada al capital, les cartilles de racionament, els preus de taxa o les lleis econòmiques. Tal com comenta

Per tal de denunciar aquestes crítiques socioeconòmiques sobre l’estraperlo, la fam i en definitiva la situació social del moment, els fallers i artistes se les enginyaven per poder superar la censura. Aleshores, quan es volia parlar d’un d’aquests temes, sempre es feia de forma genèrica, sense aprofundir en cap situació concreta ni en cap persona determinada atès que els censors si que actuarien de forma immediata ja que no es podia

Per valorar aquestes crítiques de la societat d’aquell moment, reflectides en les falles, ens hem ajudat d’uns percentatges de referències aparegudes en els cadafals fallers sobre temes socioeconòmics10. Al cap-i-casal, entre 1939 i 1944, sobre el 22% de les crítiques falleres van ser de caràcter socioeconòmic, sent de gaire cultural més de la meitat de les crítiques estudiades.

Al següent període (1945-1952), aquest percentatge de protestes sobre temes socials sofreix un creixement arribant al 35 % del total, continuant criticant-se les vendes

Hernàndez i Martí, g. m, op. Cit., pp. 119.

Fitó Roselló, J. L, «La censura i les falles», Llibre Explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1992, pp. 48-50.

10 Hernàndez i Martí, g. m, op. Cit., pp. 123, 191, 234 i 288.

8 9

10jrj | 85

en temps de postguerra, anys “ Aleshores, de fam, temps de silenci i misèria les falles van voler reflectir aquesta situació...”

«El secret del molinet» d’Antoni Grau Falla infantil carrer de la Corretgeria,1947.

«Mercat de flors» de José Camarasa Falla Plaça de Mossèn Urios,1952.

«Casos i coses» d’Antoni Grau Tomàs Falla plaça de Sant Joan del Raval, 1943.

il·legals així com la mala gestió de les empreses de gas, aigua i electricitat. Finalment, al període de 1953 fins el 1959, el percentatge baixa al 21% atès que va desaparèixer el racionament de matèries primes i en conseqüència la desaparició progressiva de l’activitat de l’estraperlo i el mercat negre. En conseqüència, van augmentar les referències a les dificultats atès que no s’havia resolt el problema de les necessitats bàsiques de la població.

se escrúpols, enriquida gràcies als productes del camp. Les dificultats econòmiques, com la fam i l’escassesa de productes eren denúncies continues dels fallers així com la mancança i restriccions de gas, aigua i llum i les seues conseqüències. Seguidament posem exemples d’aquestes crítiques a les falles de la nostra ciutat.

«Els cantons no son guirlache, ni els adornos son de crema, i pot ser qu’en Alborache, la prengueren per formache, si no fora tan morena.

Aleshores, en temps de postguerra, anys de fam, temps de silenci i misèria, les falles van voler reflectir aquesta situació denunciant certes pràctiques econòmiques, juntament amb les dificultats patides per les classes treballadores així com l’adulteració de comestibles, begudes i altres productes, gràcies als quals alguns individus s’enriquien a través de l’especulació. També l’acaparament, el mercat negre, l’estraperlo, van ser denunciats. Els llauradors, com a nova gent adinerada eren envejats i van ser descrits com a gent sen-

Una de les crítiques que descriu molt bé la situació generada i a l’extrem que es podia arribar amb el tema de la fam va ser el cadafal «La tortà de San Chusep» de l’any 1943, obra de F. Climent Mata plantada a la plaça de la Trinitat. Els fallers, en compte d’una falla, el que més desitjaven era menjar-se una coca de la fam que patien degut a la política de racionament.

Paraules que s’hi troben al llibret explicatiu, «a pesar de la escasés qu’en el sucre més nota, els falleros sense més se gastaren els dinés i han plantat una tortá». Sobre el cadafal tenim els següents versos:

11

Crítiques falleres de l’època

Pero aço no te importancia ni preocupa a la chent, que recorre en gra constancia de la Cova Negra a Fransia en busca del argument».

Amb aquesta falla, com comenta Salvador Català en el seu escrit el que «es volia per tant amb aquella falla cremar el fantasma de la fam»11.

Com exemple de l’estraperlo i de com la gent denunciava els abusos de certs llauradors que estaven convertint-se en nous rics ens recolzem al cadafal que va plantar J. Garcia Tortosa «Vernia» a la plaça de Sant Jaume —Màrtirs de la Revolució — l’any 1943 sota el lema «Coses que pasen». El cadafal representava un llaurador gegant i venia a contar-nos irònicament que no tots passen fam a aquella postguerra, sinó que també hi ha gent pobra que s’ha aprofitat per enriquir-se:

Català Sanchis, S, «Crítiques falleres a 1943: fam, estraperlo i carestia», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000, pp. 141-143.

86 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

«Ha segut sempre el ofisi del llauraor, poc lluit ha fet molt de sacrifici sense vores mai vestit.

La collita no valia ni tan sols treballarla en el preu que la venia aixo ara abandonarla.

Pero com el temps no para, de ningú té compasió, el póbre que may menchara huí, está fet un señoró.

I els atres, desesperats en ofisi mes lluit, se encontren abandonats en el recó del olvit.

Estos busquen, l’alaben i li compren car el blat i poquet a poc li trauen lo de més nesesitat.

Hasta les xiques del dia que busquen en calor al chic que dines tenía, huí, sel busquen llaurador».

D’aquest darrer text, deduïm que ara les xiques veuen als llauradors com als marits ideals i segueix: «I baix voreu unes chiques que a lo alt volen puchar

«El trust de los tenorios» de José Camarasa, Falla plaça de Tetuan,1955.

pero tu, no les critiques que en élls se volen casar.

Aixina tindran farina per a mencharse bon pa i o mencharán sardina, perque tindran cansalá».

Un altre exemple on s’ataca als llauradors del barri molt durament perquè s’han enriquit gràcies a l’estraperlo i al mercat negre, d’una forma àcida i directa, és al cadafal de 1943, «Casos i coses», d’Antoni Grau Tomàs, a la plaça de Sant Joan del Raval: «En dos moniatos, dos sebes, cuatre naps i un alficós, podrà ser que no te cregues pero es fa un negoci gros.

Mira el tío llaurador com se mira la collita i diu de bon humor: pues el pobre eu necesita».

En aquesta crítica es veu cert odi cap als llauradors enriquits a costa de la fam del poble. Així diu la crítica fallera: «... Este tío te prou sacs i tots els té plens d’arròs, si els altres es crien flacs éll se criara ben gros.

Cadafal de Jose Camarasa Falla plaça de Mossèn Urios, 1953.

Fará viaches a casa en carro i animalets miranmos a tots en guassa com si diguera: Pobrets!

A persones de avarisia i de tan mala calaña deu peixcarlos la chustisi pues son indignes d’España».

Seguint la mateixa temàtica, trobem un exemple l’any 1947, al carrer José Espejo amb la falla «Tases i plats», on els versos expliquen clarament el tema socioeconòmic: «Una “tasa” valenciana, damun d’ella un violó una guapa llauradora i al costat un llaurador qui pisotecha les lleis... ¿vols mes clara explicacio?»

Referent a la monopolització del mercat, on es controlen els preus en benefici seu, trobem el cadafal de la plaça de Tetuan «El trust de los tenorios» de l’any 1955 obra de José Camarasa. Al llibre de la Junta Local Fallera d’aquell any, apareixen els següents versos: «De llum, estem “iluminats” de almidó “tiesos”: de meches “escarmentats” i de carn... “hasta los huevos”».

«En mi pais no hay luz» de Ramon Morell Falla infantil de la plaça del Mercat, 1954.

10jrj | 87

Tal i com ens diu Quilis, «la falla faria referència al preu abusiu d’alguns productes, més tenint en compte, que en 1955, any que es plantà aquesta falla, encara hi havia moltes necessitats entre la majoria de la població. Al cadafal es pot observar, a la part alta un personatge vestit a la manera del Tenorio, està assentat sobre la part ampla d’un embut, per on ix un peix que porta un cèrcol a la boca, pel qual passen un grup de gent, fent referència a què els fan passar pel cèrcol. De l’esbós d’aquesta falla cal fer un xicotet comentari, en ell trobem dues anotacions, una a la part de dalt en la que podem llegir «falta firma duplicado y letreros». A la part de baix i escrit en vermell podem llegir «A reserva de ver en la plantà». Aquestes notes són de la censura que tots els esbossos de les falles devien passar»12.

Un altre exemple és el de la falla plantada, en 1952, a la plaça Mossèn Urios sota el lema «Mercat de flors». La descripció del cadafal es correspon amb un edifici representant una bunyoleria i sobre aquest, un poal de fem i un torero amb una granera, amés a una de les escenes hi ha un carro de fem. Dins de la documentació que va presentar l’artista al censor de torn

trobem diversa informació de què tracta la falla com per exemple el tema dels comerciants que venien productes de tot tipus: «Verdures venen els sastres; gallines els confiters, y fonchs tan grans empastre que de basura fan dines».

Altra falla que situava la situació econòmica i social del moment era de la plaça de Mossèn Urios de 1953. Els següents versos es corresponen amb aquest cadafal: ¿Qué sa fet la mercancia? ¿ i d’els dinés que ha pasat? pues ¿qué ha de ser? ¡No s’asuste! ¡s’han quedat en lo mercat!

La falla de 1947 del Cid «Cinelandia», a l’explicació que presenta a l’Ajuntament diu «La falla trata títulos de películas ironizados con problemas locales, pavimento, estraperlo, alumbrado, cines., etc.» Alguns dels exemples que posa són13: «El falsari», un tabernero poniendo agua al vino.

«Lo que desea una mujer» un saco de

harina y un pellejo de aceite.

«Las cruzadas» dos mujeres en plena riña.

També, a l’any 1948, a la plaça Enríquez, un gran pot de cola feia de cos central del monument, el qual jugava amb el joc de paraules tractant el tema de les interminables «coles»: «Coles» avía en la Bassa.

En el forn, en el mercat, i hasta crec qu’en les farmàcies no faltaven “coles” may.

Un altra falla que tracta aquests temes es la de Sant Jordi d’Antoni Grau de l’any 1956. Duia per lema «Tod per dinés», recolzada sobre el set pecats capitals, feia crítiques a les pràctiques monopolitzadores, com ara un acord entre forners per a unificar el preu del pa, o la introducció de la venda a crèdit: de fet, el comerciant és una figura molt criticada, ja que en general s’identifica comerciant amb acaparador.

La crítica deia: «O la borsa o els diners figura molt important que representa al comers

Quilis Ródenas, J, «José Camarasa, artista faller dels anys quaranta», El Verí del Foc (núm. 3), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 72-85.

Quilis Ródenas, J, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (I), 1934-1963», Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI, Falla Benlloch – Alexandre VI, Xàtiva, 2007, pp. 82-99.

12 13

«L’aigua que plou» de José Camarasa Falla plaça del Trinquet,1943.

«Coses que pasen» de Vernia Falla Màrtirs de la Revolució 1943.

Cadafal infantil de León Romero, Falla del Portal de València, 1952.

88 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

«Tod per dinés» d’Antoni Grau Falla plaça de Sant Jordi,1956.

Al cadafal hi havia una escena que criticava l’acord entre forners per a unificar el preu del pa, clar exemple de pràctiques monopolitzadores.

“O la borsa o els diners

figura molt important que representa al comers i al gran negosi que es fa.

”

10jrj | 89

i al gran negosi que es fa Entre sellos i matrícula i contribució elevada viu i triunfa el comers i està en la cama en alt».

Altra crítica bastant contundent i molt clara és la titulada «Istoria de ladrones», signada per J. Pellicer per al Portal de València de l’any 1956.

Com be indica Robert Martínez sobre aquesta crítica «es tracta, per la seua claredat d’un testimoni insòlit i valuós a l’hora de valorar la situació quotidiana d’amples capes de la població xativina»14. Deia el següent:

1. «Si del estraperlo vius agarrat [...] el panaer fa el niu.»

2. «Mal de estomago. Entre pa carn y verdures, el pobre consumidor pasa les grans amargures.»

3. «Hui els caradures fan un monument [...] y del pa omplin el pot, el estraperlista és un cuc.»

4. «Rebolusió [sic] de dones miren en quina casa busquen la element treballaora per carrers y carrerons y tots els rincons, buscan per poder pastar y olvidar les molèsties de les cartilles.»

Una clara al·lusió a la crítica el creixent frau i adulteració dels productes de primera necessitat la trobem a les falles de Màrtirs de la Revolució de F. Enguix i J. Alonso, sota el lema «La influència del caldo» de l’any 1956, i la infantil del Portal de València de l’artista L. Romero de 1952 que parlava directament sobre l’estraperlo i la fam. També la falla de la

plaça de la Bassa de 1948 que ens deia «Cuans en cria la farina i ella, fina que fina». Altre clar exemple va ser la que Martínez Mollà i els seus amics plantaren a la plaça d’Alexandre VIé, l’any 1953. Aquesta falla infantil, amb el seu lema «La cartilla del racionament» deixava ben clar les seues intencions.

Antoni Grau Tomàs, va obtindre el primer premi de les falles infantils de 1947, amb «El secret del molinet» cadafal plantat al carrer de la Corretgeria. El gran molinet que tenia com a cos central pretenia denunciar els diners que guanyaven els aprofitadors a costa dels altres. Al llibret hem trobat aquest versets: «Pues actius i estraperlistes la chustisia van burlant i miren en llargavista als que pasen rebolant.

Ell fa que róde el molí un póbre treballador obligantlo dia i nit se li chupla la suor».

Hem posat exemples sobre la fam i l’estraperlo però com hem indicat abans també els cadafals fallers denunciaren el poc abastament d’energia elèctrica o l’aigua. Posarem alguns exemples d’aquestes crítiques... Ramon Morell signava la falla infantil de la plaça del Mercat de 1954 i li posava com a lema «En mi pais no hay luz» i que s’emportaria el primer premi15. Tractava sobre l’escassesa i les restriccions de llum que hi havia en aquells temps. Junt

l’esbós tenim els següents versets: «En mi pais no hay luz tot son cresols, tot son cresols que no fan llum...

Els contaors van correguent Tota la culpa , la té... l’aigua».

I precisament, el tema de l’aigua el tractarà José Camarasa a la falla que planta a la plaça del Trinquet el 1943. El lema era «L’aigua que plou» estant el cadafal rematat per un motor d’extracció d’aigua, amb una canonada que llançava el líquid a l’aire. També coneguem uns versets : «El lema és ¡Aigua que plou! hi ha va fen-mos bona falta, que ploguda en tenim prou però no de aigua Santa».

Hem de recordar, que en 1943, el subministrament de l’aigua en les cases era tot un privilegi i la majoria de les cases mancaven d’aigua corrent, sent una pràctica habitual l’haver de subministrar-se d’aigua de les fonts públiques i l’haver d’anar a rentar la roba a la bassa.

Per finalitzar, com hem pogut i tal com comenta Robert Martínez, aquests temes de tipus moral o de crítica de costums són «el més interessant des d’un punt de vista històric, ja que és l’únic susceptible d’acollir elements que reflecteixen la vida quotidiana i el malestar social. És un tema freqüentat per raons òbvies, quan és abordat ho és des d’una perspectiva moralista cristiana molt del moment i que no era susceptible d’alçar polèmiques»16.

Martínez Canet, R, «Les falles de postguerra a Xàtiva. Una recapitulació», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999, pp. 161-166.

Quilis Ródenas, J, «Els primers premis de les falles infantis a Xàtiva (I), 1934-1966», Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI, Falla Benlloch – Alexandre VI, Xàtiva, 2008, pp. 75-95.

16 Martínez Canet, R, op. Cit. 14 15

90 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Es plasma la part humana de les falles al llarg del temps

Caritat i falles a Xàtiva per Josep Sanchis Martínez estudiós de la festa

La primera referència de la caritat dels fallers vers els més necessitats va ser en 1933 quan a la plaça de Méndez Núñez, actualment San Jaume, el mateix dia de Sant Josep, 19 de març, la Bellesa Fallera, que es com s’anomenava a la Fallera Major aleshores, va lliurar mig quilo d’arròs i pastilles de xocolata als pobres del barri de les Barreres, demarcació de la comissió d’aquella falla. Els productes foren regalats generosament pels comerciants locals, Joaquin Tormo, moliner arrosser i per Dionisio Estellés que fabricava aleshores la xocolata marca Chiquilín.

Festes i caritat han estat des de ben antic lligades estretament sobretot en els temps en què la protecció als més desfavorits no estava emparada i regulada per les institucions públiques com ara, als temps actuals, mitjançant programes de protecció de la infància o assistència als més majors sense recursos que solen dur a terme els serveis de Benestar Social be municipals, autonòmics i/o estatals, tot plegat a l’evolució econòmica i social que ha permés un major nivell de vida a l’actualitat.

Però no sempre ha estat així i centrant-nos en les dècades dels anys 30 a 60 del segle XX, quan es constitueixen comissions falleres a la nostra ciutat, aquestes prenen el costum ja arrelat en la població quan arribaven festes, d’obsequiar als més necessitats amb alguna almoina be en metàl· lic be en espècie.

Així es com trobem que a Xàtiva existien diversos llocs on es recollien les persones desvalgudes o com es deia aleshores pobres de solemnitat, a saber, la Casa Beneficència situada al Portal

de Cocentaina i els anomenats Hospitalets que en foren fins a tres a la ciutat dels quals als anys de referència solament funcionaven oberts el de San Josep ubicat al carrer de Vera, prop de la plaça Sant Jordi i el de la Verge de la Seu, que estava al carrer Font Terol, perpendicular als carrers de Sant Cristòfol i de Sant Vicent.

Fins allí es desplaçaven els fallers per lliurar-los als asilats un poc d’alegria per tal que compartiren la festa que aquells dies es gaudia a la ciutat de Xàtiva.

El 1934 va ser la comissió de la falla de la plaça de l’Ajuntament, situada al carrer Sant Agustí la qual va anar el 19 de març cap al migdia fins a l’Hospitalet de Sant Josep del carrer Vera, per obsequiar a les dones vídues sense recursos, allí asilades amb un dinar, ostentant el càrrec de Bellesa Fallera la senyoreta Lola Sanz, que posteriorment va esdevindre la mare de l’artista Artur Heras.

L’any següent, 1935, el dia del Sant patró, la Comissió de feste-

10jrj | 91

La comissió de la falla del Carrer José Espejo també va ser solidària amb els més necessitas.

A la imatge, el cadafal «Qui arregla açò» de José Camarasa de l’any 1946.

92 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

1

jos i comitès de les distintes falles xativines es van desplaçar fins a la Casa Beneficència primer, i fins a l’Asil d’Ancians després, per tal de fer donació a les persones allí acollides de dolços, licors i tabac tot acompanyats de la banda de música, aconseguint fer arribar l’alegria que els fallers desbordaven als menys afortunats.

Passada la Guerra Civil i retornat el costum de plantar falles, trobem que a l’any 1944 és la Comissió de la Falla José Espejo qui du la festa fins als centres benèfics mitjançant la seua comparsa de nanos i la música per transmetre’ls-els un poc de l’alegria general que es vivia al carrer aquells dies. Per altra banda, la Comissió de la falla que

aleshores es plantava en la plaça Sant Pere també va obsequiar als interns de la Casa Beneficència amb una xocolatada, repetint-se este acte en anys successius.

El 1946, la Comissió de la falla Sant Jordi, pel matí del dia 19 de març, va fer una xocolatada per a les dones pobres que residien a l’Hospitalet de Sant Josep del carrer Vera. Al migdia en baixar de l’Ermita de Sant Josep tota la comissió es va dirigir a l’Asil d’Ancians del carrer Caputxins per obsequiar amb un dinar especial a les persones majors allí hostatjades.

A finals dels anys 40 del segle XX és la Junta Local Fallera qui pren la decisió d’anar als centres benè-

fics per fer donació de xocolatades. Anys després es munta una Tòmbola Benèfica que recapta fons per a estes persones necessitades i a 1955 se serveix un dinar especial als pobres per part de la Junta Local, la qual cosa va poc a poc institucionalitzant-se al programa d’actes com uns més de les activitats a realitzar cada any en arribar les festes de Sant Josep, cosa que es manté a l’actualitat, després que els anys que va presidir la J.L. F. Ximo Sánchez es pretenguera suprimir-lo, la qual cosa no ha estat secundada pels presidents posteriors, mantenint així, encara que més testimonial que altra cosa, la caritat que els fallers de sempre han demostrat vers els més necessitats.

10jrj | 93

i caritat han estat lligades sobretot en “ Festes temps en què la protecció als més desfavorits no estava emparada per les institucions.”

2

1. Era frequent a les falles de Xàtiva muntar-se una tómbola de solidaritat.

Fotogafia de l’Arxiu de la Família Patiño 2. La visita a l’asil és un acte habitual al programa de festejos de les falles xativines. A la imatge les falleres majors de 2007 al pati de l’asil.

94 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

S’escriu sobre el ninot que va estar exposat molts anys al Museu Municipal

el ninot de Vernia: «El abuelo» i el museu… faller? per Rafa Tortosa i Garcia

Molta gent recorda haver-lo vist a l’antic Museu de l’Almodí, a les escales de fusta d’on s’accedia al primer pis. «El Abuelo», un llaurador —amb el seu brusó, les seues espardenyes de careta i la seua gorra— va estar exposat des del 1943, quan fou indultat, fins que arribà la democràcia.

Després fou arraconat als soterranis del Museu Municipal. Han passat els anys i el ninot s’ha mantingut allí, esperant, algun dia, siga traslladat a un Museu Faller. Ara, amb aquest article, el ninot ha vist la llum. No es què tinga molt bona pinta —els anys no passen debades, encara que siga un ninot—, però el seu valor patrimonial, dins de la festa de les falles de la ciutat, fa que li rendim un estimat homenatge i retrocedim en el temps per contar coses de la seua vida, a més de parlar del futur, de l’utòpic museu faller.

La història del ninot Després de la guerra, les falles tor-

1

tanyia a la falla de la plaça dels Màrtirs de la Revolució —actualment de Sant Jaume— i va estar confeccionat per l’artista xativí, José Garcia Tortosa, més conegut com Vèrnia1.

naren a la nostra ciutat, i és l’any 1943 quan es rellancen de manera definitiva, plantant-se tretze falles i conformant un bon programa de festeigs. Dins d’aquest programa es va realitzar l’exposició del ninot entre els dies 7 i 14 de març, fent-se l’elecció del millor ninot per votació popular. El ninot guanyador va estar un grup compost per un iaio vestit de llaurador i el seu net. Aquest per-

Una vegada plantat el cadafal «Coses que pasen» a la plaça, hem de dir que aquest grup de ninots no formava part d’una escena dins de la falla sinó que hi eren dos espectadors més del monument faller d’aquell any. Al llibret, hi ha un escrit anònim sobre una conversació entre aquestos dos familiars, explicant-li de què anaven les escenes de la falla, i que per curiositat hem decidit reproduir (A).

A Seguint amb el llibret de la falla, a l’apartat de la crítica fallera, ens explica aquest quadre sota el títol «El Agüelo i el net», on comenten que els ha agradat molt aquell cadafal que estan veient (B).

B

Si voleu conèixer la relació entre aquest artista i les falles, us remetem a la següent referència: Pérez Giménez, J. I, «Un artista en progressiva recuperació. José Garcia Tortosa, Vernia», El Verí del Foc (núm. 3), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 62-71.

10jrj | 95

Estat actual del ninot indultat l’any 1943, obra JosÊ Garcia Tortosa, Vernia.

96 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Parlant del cadafal faller, podem descriure que el cos central estava format per un gran llaurador girant la crítica sobre ell. En la primera cara la falla parlava de com el llaurador s’havia convertit en nou ric atès la situació socioeconòmica de l’època i fins i tot les xiques ara buscaven a llauradors per a casar-se. A una de les escenes es parlava del clavegueram que s’estava instal·lant a la ciutat i dels problemes que ocasionava. Sobre els aliments també es parlava en aquesta falla dient que el llaurador, esperant que pujaren els preus, li s’ha fet malbé la collita.

La falla era tancada per una escena on es representava el ball de la jota junt un sac de farina, al·ludint a temes de racionalització d’aliments.

Respecte al grup indultat de l’any 1943, sabem que va ser dipositat al Museu Municipal. Era la segona vegada que a Xàtiva s’indultaven ninots, corresponent la sort del primer a un llaurador jugant al truc, de la falla de José Espejo de 1943 i signat per A. Royo, malgrat que està documentat que el ninot va ser transportat pel Comité Central Faller i el Centre Valencianista a la Casa Consistorial el dia 19 de març, es desconeix que va ser d’ell posteriorment2.

El que sí que tenim constància, és que el grup «El Agüelo i el net» va estar tot l’any al Museu de l’Almodí, i tot gràcies a la crítica que es va realitzar dins del cadafal plantat per J. Castelló, el 1944, a la mateixa plaça dels Màrtirs de la Revolució i que amés va aconseguir el premi del ninot indultat, desconeixent la peça guardonada. Si ens fixem a l’esbós del cadafal, podem contemplar que a l’escena de davant s’hi troben dibuixats els dos ninots indultats l’any

anterior davant la porta de l’Almodí xativí. Es criticava el cert abandonament que havien tingut els ninots de falla i el poc sentit que tenia indultar figures, amés de previndre la deserció del ninot. En tot irònic, Enrique Gil, l’autor de la crítica fallera, ens plasmava en lletra com els ninots deixaven el Museu atès que durant tot l’any no els havien fet cas i se’n tornaven una altra vegada a la falla per a ser

C Al no tenir documencremats (C). tació fotogràfica de la representació d’aquests ninots en el cadafal de Pepico Castelló, no podem assegurar que realment els ninots foren una altra vegada col·locats al cadafal faller i conseqüentment indultats un altre cop o almenys la figura de l’home major. Ens inclinem, com hem comentat, que l’explicació fóra totalment irònica i fóra indultat algun altre ninot del cadafal faller, a pesar que segons l’acta de premis de 1945 el ninot havia sigut dipositat al Museu Municipal de la ciutat i guardonat amb cinquanta pessetes3.

Hi havia alguna teoria que deia que la figura representava José Carchano, el primer conservador que va tenir el Museu. Però fent les investigacions pertinents, hem rebutjat aquesta teoria per diverses raons però principalment per la vestimenta. Carchano era un burgès, encara que pobre, i sempre anava ben vestit amb la seua jaqueta i llacet, i no entenem que anara vestit de llaurador d’horta. Altres raons són l’època, ja que va morir el 1937 o que no va tenir fills, aleshores, no va tindre nets.

El ninot, a través de descripcions de gent i del Director del Museu, Mariano González, va estar exposat fins als anys vuitanta a l’Almodí.

Prova d’açò a un article de la fira de 1974, José López Sellés, parlant de l’Almodí, dins d’una recopilació dels monuments nacionals de la ciutat, i enumerant tot el que s’hi trobava al museu diu «y como dato

2

Sanchis Martinez, J, Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996.

3 AMX- Llibre d’actes de l’Ajuntament de Xàtiva, núm. 1534 de 21 de març de 1944.

Estat actual del ninot indultat l’any 1943, obra de Vernia.

10jrj | 97

A

El nieto va a las fallas —Abuelito, abuelito, y ¿esos muñecos son los que se queman? —Preguntaba Luisin a su abuelo frente a la falla.

—Mira, hijito, así es; todos esos muñecos se queman y la gente, tú y yo también los veremos quemarse y sentimos emoción y nos produce impresión el ver cómo tan bonitos van siendo pasto de las llamas y las pinturas tan preciosas hacen fosforescencias tan extrañas que nos llevan a sentirnos en un momento de ilusión haciéndonos recordar la infantil edad a los mayores, y a ti, te producirá unas imágenes propias tus años.

—¿Y para qué ponen esos muñecos? —dice Luisin a su abuelo.

—Pues para presentar cosas alusivas a la vida del pueblo. Mira ese hombre y esa mujer. Los dos estan asombrados porque sale la JOTA. —¿Y la JOTA, qué es, abuelito?

—La JOTA es una letra. Y quiere decir que significa la letra correspondiente a la palabra «Játiva» y también quiere decir que cuando toca la JOTA, todo el mundo tiene pan.

—¿Y la JOTA no es una cosa de música, abuelito?

—Sí, hijo; también es música; esa música de Aragón tan sentimental y tan popular en nuestra Patria.

—Bueno, abuelito, ¿sabes que me gusta esto de las fallas? Yo nunca lo había visto y tengo deseos de ver cómo las llamas van quemando todos esos muñecos.

—(¿…?)

—Oye, abuelito, y ¿por qué lo construyen para quemarlo?

—Pues lo hacen para hacer de la quema una fiesta. La gente acude, se produce una animación muy grande y cuando empiezan a arder y se oyen las tracas, anima y agrada el tiempo que dura. Pero se construyen a expensas de todos. Cada vecino entrega cada mes o semana una cantidad y se va juntando el dinero hasta completar lo que vale la obra. Es una cosa artística y satírica y cada año aquí en Játiva se harán mejores.

El nieto escucha entusiasmado y el abuelo se entusiasma de ver cómo agrada a su nieto la falla y particularmente la parte de la JOTA. —Vamos, hijo mío, vámonos y después vendremos a la hora de la «cremá».

—Abuelito, abuelito, ¿verdad que no dejarás que me duerma esta noche?

—No hijito; vendrás conmigo; vendrás, vendrás.

B

Encara faltava un més pa que vingueren les falles ya estaba el agüelo al net contantliu entre rialles lo que faíen els díes de tant de tragín traques lo qu’els dos chunts se riuríen veguent i corrent les falles.

Así als dos tením, mirant la falla el netet i el agüelo pre sumin que pa ell no ya secret.

Ya el vellet ha adivinat de lo que la falla trata i al neet liu ha esplicat.

Anirá a vorer atra?

Así se volen quedar ell molt clar ho ha pr oclamat pues ésta els va agradar per l’asunt tan ben buscat.

El Aguelo i el net E S P L I C AC I Ó

Esbós de la falla plantada el 1943 a la plaça de Màrtirs de la Revolució, sota el lema Coses que pasen de José Garcia Tortosa, Vernia.

El netet tot es preguntarli: ¿aixó qué es? ¿ahí qué fán?

I ell contesta que contesta sinse vores enfadat.

No es creguen que está así perqu’el háchem convidat a ferse un gotet de ví.

No señor, ell está así per sa propia voluntad.

Ells han vist totes les falles i en elles molt san fijat i esperem qu’el primer premit esta falla el obtendrá.

I si no el obté esta falla — ell eu diu molt enfadat — pegueli foc en seguida… peguéume foc… per pietat.

U de la COMISIÓ.

98 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

de simpatia: un ninot indultado: El Abuelo»4. Les obres de remodelació i el redreçament del museu van fer que el ninot acabara al magatzem del museu. Gràcies a aquest acte — encara que semble tot el contrari—, el ninot ha arribat a estar present i ser un dels objectes més importants del patrimoni faller de la ciutat. De fet, és junt les plaques d’impressió dels dibuixos il·lustratius del llibret de la Creu de Matrimoni de 1866 o qualsevol banda de fallera de la II República l’objecte més antic que tenim, atès que els altres objectes són documentació escrita, gràfica o premsa, com ara els llibrets de la plaça de la Trinitat de Blai Bellver, l’acta de la Música Vella on s’explica que es va realitzar i cremar una falla l’any 1932, les actes municipals, esbossos o fotografies sobre falles en temps de la II República.

Descripció del ninot

A grans tretes, el ninot presenta una brutícia general, una inestabilitat en l’estructura de fusta i diversos forats en la roba. Caldria fer un exhaustiu anàlisi inicial de l’estat actual del ninot i valorar les actuacions posteriors per a una completa restauració.

se que sempre que es parla d’aquest tema, siga com a proposta electoral per part dels partits polítics de la ciutat o per part de qualsevol faller, des del president de la Junta Local Fallera fins el faller de quatre dies de l’any, no es té mai la concepció que es vol del recinte. M’explique. Plantejar un museu faller no és només pensar en el lloc on es va a ubicar —el continent—, pense que caldrà pensar primerament en el que es vol mostrar —el contingut—. Faig les següents qüestions: que és el que es vol mostrar? Els ninots indultats? Quins i quants ninots indultats queden? Que més es pot mostrar?

Hi hauria un arxiu i biblioteca sobre falles? On està l’arxiu de la JLF en aquests moments? Es vol que siga un museu didàctic o un magatzem de ninots i alguna cosa més? Cas de no existir els ninots indultats, es té la consciència per recuperar-los?

Amb l’aparició del «ninot de Vèrnia», com és majoritàriament conegut, sorgeix el tema del museu faller. Pen-

Un estudi sota el nom «Els ninots indultats a les falles de Xàtiva», inèdit en aquests moments, i en fase de maquetació, revela molts d’aquests dubtes atès que és un complet catàleg raonat de cadascun dels cinquanta tres ninots grans indultats fins el moment. I parlant de l’existència de ninots indultats, podem afirmar que

Tinguém en ésta un Museo, Qu’está de replet qu’estalla, Platerets, gotets, solfeo, I han hasta ninots de falla.

L’agüelo li día al net: Tira cap avant i calla, Mos han plantat un bolet I yo men torne a la falla.

Esta Xàtiva té cóses Que son dignes de admirar, De chiquetes i de gróses I para tot paladar.

Tant es veritat lo dit, Que vaig pasar l’atre día, I de pensaro me ric, Vaig tindre gran alegría.

Tot un any así tancants, Sense fer cás de nosatros. ¿Pa qué siguem indultats?, yo me tire al fóc de nasos.

¿Qué vols, antic?, os antic; ¿que vols modern?, pos modern.

Tant el póbre om el ric, Te de tot estiu e ivérn.

Allí en la mateixa pórta Del Museo, ya indicat, Veig un vellet que s’en pórta A un chiquet molt indignat.

Yo al vore qu’el agüelet S’encontraba tan furiós, Vaig i li dic al chiquet: Ves en t’agüelo mocós.

Hara que de antic parlém Deixem lo modern apart, Qq’entre el pasat i el presen, Lo més antic te més art.

Yo els reconec en seguida, I allí me quede parat, Eren dos ninots en vida, Que indultaren l’any pasat.

Asó es un cás de consensia, Pues com no ha sigut premiat, Se li ha acabat la pasensia i s’en a anat escamat.

El ninot, de 130 cm d’alçada, representa a un llaurador vestit amb brusa o casaca de color negre, amb el cor4

López Sellés, J, «Museo Municipal», Játiva en Agosto, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 1974.

C

responent nus, i pantalons a ratlles portant espardenyes de careta i calces als peus. Al cap porta un mocador i sobre aquest una gorra negra.

Es sustenta sobre una estructura de fusta formant a la base un graella de llistons. La cara —amb les tretes i arrugues característiques d’un home major— i les mans són de cera colorada, tenint pintat part del cabell i les celles. Els ulls són de vidre. Degut a que té trencats els dits, s’observa una secció de les mans tenint la capa de cera i una interior d’escaiola, fet que ens fa veure la tècnica de realització de ninots a partir de motles farcint una primera capa de cera i una altra d’escaiola per tal de donar-li consistència a la figura.

Primera Part El Museo

El museu... faller

10jrj | 99

un llaurador, va estar expo“ElsatAbuelo, al museu des què el 1943 fou indultat fins que arribà la democràcia.” només queden el 30 % dels ninots, és a dir, setze ninots amés de la quasi totalitat dels trenta un ninots infantils. Això sí, s’ha pogut aconseguir el 90% de fotografies d’aquests ninots.

Finalitzem reflexionant sobre el tema. Pense que cal fer un museu faller del segle xxi, que estiga en consonància en els anys que vivim, fent ús de les actuals i noves tecnologies com a base de tota la informació gràfica mitjançant l’ús de pantalles tàctils, pannells il·luminats i electrònics i l’ús de la multimèdia. Lluny queden agafar i penjar les fotografies de falleres majors, presidents, artistes i primers premis. Recomanem una visita al Museu Faller de Gandia

Si el art no té recompensa, Después del indult del fóc, Vindrá cuant ningú seu pensa, La desersió del ninot.

que està a l’avantguarda en aquest tipus de recintes.

També pensem que hauria de tindre cabuda una sèrie de complements al museu faller com ara una biblioteca on existiria un extens fons documental amb les publicacions falleres de la ciutat i l’arxiu de la Junta Local Fallera, disponible —si encara existeix— per a qualsev ol historiador o estudiós de la festa del foc. I cal tindre en compte un aspecte important: l’elaboració de la Història de les Falles. No pretenguem mostrar la història de la festa en la nostra ciutat sense documentar-la o conèixer-la, així podríem donar-li un fil i sentit documental a les coses i exposar els

objectes amb l’ajuda d’un bon i actual atrezzo. I si pensem que els ninots indultats han de tindre una part important d’aquest museu, l’oportú, abans d’exposar-los, seria restaurarlos i documentar-los, i intentar recuperar alguns dels desapareguts atès que encara queden en tallers motlles o reproduccions en cartró d’aquelles premiades figures per a què la col· lecció fóra més completa.

En definitiva, al llarg de molts anys, el projecte de museu faller sempre ha estat una utopia. Som conscients que costa molts diners però, com en totes les coses, també cal tindre ganes, Il·lusió, iniciativa, compromís, gust...

en un cresol “Dalti enun lachicot porta del Museo un agüelo en un chiquet ¿vosté comprén este enredro?

”

Esbós plantat per la comissió de la plaça de Màrtirs de la Revolució, el 1944, sota el lema «Lo passat» i signat per Pepico Castelló. A l’escena de davant veiem el grup del iaio amb el net davant de la porta del Museu Municipal. El text pertany a la crítica d’aquest cadafal. Enrique Gil, autor de l’explicació, va titular aquesta escena amb El Museo.

100 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Parlem sobre els cadafals naixcuts als casals

Artista: La Comissió per l’Equip de redacció

Amb l’aparició de la falla artística, a començament del segle XX, sorgida amb motiu de l’establiment de premis per als millors cadafals fallers —en un primer moment per la societat Lo Rat Penat i després per part de l’Ajuntament de València— fa que els veïns del barri busquen persones amb qualitats artístiques o artesanes per tal d’elaborar el seu monument faller. I així és com surt la figura de l’artista faller, una dedicació que molt prompte es va professionalitzar. Abans d’aquest fet, les falles eren construïdes pels propis veïns de cada barriada, improvisant un guió i repartint-se la tasca de construir el cadafal, i reforçats amb l’ajuda d’algun professional especialitzat com ara fusters o pintors de brotxa grossa.

El fet d’aparèixer l’artista faller, com hem dit, fa que les comissions falleres deixen de construir-se els seus monuments. Però, a vegades, la situació econòmica de les associacions falleres i les ganes de voler plantar cadafal fa que siga inviable la contractació d’un professional que s’encarregue d’elaborar-lo. En conseqüència, seran els propis membres de la comissió els que s’arromanguen les mans i es creen el seu propi

«Estructures» Falla Sant Feliu, 1985.

cadafal faller. Al llarg de la història de les falles de la nostra ciutat, han ocorregut bastants casos on la signatura de la falla ha sigut «La comissió».

Aproximadament han estat prop de quaranta falles grans les que han estat signades per la pròpia comissió, estant prop del 5% dels monuments plantats a la ciutat. Respecte a les falles infantils el nombre de cadafals es major, arribant a les seixanta falletes.

La majoria dels casos on es realitza la falla, és degut a problemes econòmics tal i com hem comentat, on s’intenta estalviar i reduir despeses

del pressupost anual de la comissió, encara que cal comptar amb el valor dels materials a utilitzar. Moltes vegades s’ha buscat a un artista faller qui els ha proveït de reproduccions de cartró tant de ninots de base com per a conformar un remat, i altres han tret l’enginy construint els seus ninots utilitzant tècniques i materials pocs habituals per a l’elaboració dels ninots. En molts casos, el motiu per a què la comissió es realitze el cadafal ha estat l’aparició de joves amb ganes d’iniciar-se amb açò de la construcció de falles i s’han oferit a realitzar la falla. Cal afegir, que en quasi tots els casos, sempre hi ha hagut alguna persona de dins de la comissió, que amb unes nocions artístiques, s’ha encarregat de dirigir a la resta de components elaborant l’esbós i marcant les directrius en la confecció i acabat del monument.

Les falles realitzades al propi casal, en la seua majoria, han estat realitzades per a «complir expedient» i a pesar del gran esforç realitzat, han obtingut un premi discret copant les darreres posicions en la llista de guardonats. Com veurem, trobem escassos exemples de cadafals que han obtingut un bon premi.

10jrj | 101

«Els triomfs no sols venen de Paris» Falla del Raval, 1999.

102 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

1

2

3

1. «Troia», Falla Albereda Jaume I, 1986. Falla desapareguda que es va realitzar durant tres anys el cadafal.

2. «Cants de Sirena», Falla Cid - Trinitat, 1986.

Primera falla signada per la Comissió d’aquesta plaça.

3 i 4. «Typical’s Spanisch», Falla Verge del Carme, 2004.

Remat i detall de la interactivitat de la falla i la temàtica torera escollida.

4

10jrj | 103

estat prop de quaranta falles grans “Han les que han estat signades per la pròpia comissió, prop del 5% del total.”

Recorregut per les falles grans La primera referència que tenim datada es correspon a la falla plantada, el 1936, a la plaça de Sant Agustí i que duia per lema «Història d’Espanya». Ja és en 1945 on a la plaça de Sant Jaume es planta el cadafal «Hui els artistes bufen alt», i que només amb el títol ens demostra el que s’opinava, des de dins de la comissió, sobre el preu que cobraven els artistes. Aquesta és una de les falles que si que va obtindre bon premi, un tercer en el monument i el premi al millor ninot. Dos anys més tard, la comissió de la plaça de la Trinitat aconseguia el primer premi plantant «Cinelàndia», encara que en alguna referència se li atribueix a José Garcia Tortosa «Vèrnia» la construcció del monument. D’aquesta època nomenen un darrer cas, el del cadafal «Festa de Sant Josep» plantat a la plaça de Sant Joan el 1948.

Per a trobar altra referència d’un cadafal signat per la comissió, hem de fer un salt en els anys i arribar al 1974. A la plaça de l’Espanyoleto, la comissió construïa el seu monument faller «Per on ens fan passar», la qual va estar realitzada a un baix comercial del carrer Honorat Juan, comprant el cartró dels ninots a Vicent Lluna, costant el material unes 40.000 pessetes. L’experiència de construir-se la falla es va repetir els següents cinc anys. Aquests monuments van estar dirigits per un jove Paco Roca, en aquell moment component de la comissió, el qual va començar a prendre contacte amb el món artístic faller. La primera falla va ser de les més interessants per ser una falla desintegrada, allunyada del que s’estava fent i que recordava molt a les construccions fetes pel mestre faller Ricard Rubert. Altra falla recordada va ser la de 1976, titulada «Un poble somniador», que tenia com a remat el Portal del Lleó

amb la font al costat. Arran aquesta falla va nàixer una iniciativa, encapçalada per López Sellés, de recaptar fons destinats a alçar una altra vegada el portal del Lleó. Després d’aquest període, aquesta comissió ja no es va atrevir més a realitzar-se la falla i va optar per contractar artistes fallers.

El 1978, la falla del Carme provava sort per primera vegada en la realització de monuments fallers, duent per lema «Contrarietats i esperances».

Lluny de quedar farts, l’any venint, el 1979 repetia amb «L’hora del vici». I ja és el 1998, on torna a fer-se la falla «Per obra i gràcia», però serà el 2004, sota el lema «Typical’s Spanisch», on la falla realitza la millor de les seues obres plantant com a cadafal el toro d’Osborne i completant la falla amb uns ninots bidimensionals realitzats amb tauler de fusta i la representació de les taquilles de la plaça de bous xativina. Va estar un encertat projecte que va voler competir a la secció especial.

Altra comissió que va provar sort fent-se les falles al casal va estar la comissió del barri de Sant Feliu qui va plantar durant sis exercicis — 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985 i 1986—. Dirigits per l’artista plàstic Joan Rubio «el nene», membre de la comissió, van realitzar diverses falles que en certa manera van estar recordades pel seu estil. La primera d’elles, «Un cert flaire» destaca per la seua mordaç crítica i pel canvi estètic del monument, tenint com a remat el campanar de la Seu damunt d’una gran defecació. Afegir que aquests monuments van anar acompanyats de llibrets monotemàtics reforçant el cadafal amés de realitzar activitats paral·leles. Però, de totes, la més recordada serà «Estructures» de l’any 1985, on una composició de llistons de fusta formaven el cadafal i que al llarg dels

anys es va anomenar la falla dels «palos». Cal dir que es l’única falla signada per Joan Rubio.

L’any 1984, la desapareguda comissió de Jaume I decidia fer-se la falla sota el lema «A l’ombra del castell, foc en ells». A aquesta li seguiren les conegudes i recordades «Tat·lin» i «Troia». La primera feia referència al monument mai realitzat per commemorar la Tercera internacional, idea del rus Vladimir Tatlin. Es corresponia amb una estructura espiral realitzada amb taules i llistons de fusta. A la darrera, es va reproduir el famós cavall de Troia com a peça central.

La comissió del Cid - Trinitat va començar a fer-se la falla l’any 1986 amb «Cants de Sirena», repetint els anys 1988 i 1989. Els fallers i falleres d’aquesta emblemàtica plaça són els que més falles s’han realitzat, atès que del període 1998-2009, han estat deu les vegades que s’han confeccionat els cadafals per membres de la comissió. Apart de «la Comissió», s’han utilitzat altres noms per signar els cadafals com C. I. D. (Construccions i Diligències) o ENTRE DOS. En gran mesura, la gran part de la confecció dels cadafals ha sigut gràcies a Miguel Mira i Mamen (membres del col· lectiu Ingeni i Gràcia, abans VACLIVE). Cal afegir que moltes vegades han estat proveïts de material per part de l’artista José Ramon Espuig.

Aquests cadafals fallers han tingut la peculiaritat de presentar un bon acabat en tots els ninots a pesar del poc volum que tenien.

Dels altres casos de falles signades per la comissió hem de ressaltar dues. La primera, la falla del Raval, que es va realitzar la falla sota el lema «Els triomfs no sols venen de París» l’any 1996, sent tot un gran èxit per la seua validesa innovadora

104 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

5

i que amés aconseguí el premi d’enginy i gràcia. Tenia com a cadafal la Torre Eiffel i els ninots estaven fets de tauler de fusta amb cares de gent de la ciutat. La idea i direcció del projecte va estar a càrrec de Pepe Castells, qui també va dirigir les següents dues propostes però que no van estar signades ni realitzades per la comissió.

L’altra comissió a destacar és la de la falla de Molina - Claret, que realitza dues propostes. La primera es produeix l’any 1988 i du per lema «Alcem la falla». Una modesta composició reivindicant l’ajuda per part de tothom per salvar la falla. La segona, realitzada el 1998, va ser la falla del coet espacial, que duia per lema «Salve’s qui puga», executada al taller de Miguel A. Gosálbez Moracho sobre una idea d’Enrique Climent i que va comptar amb l’ajuda dels fallers de la comissió.

Altre cadafal signat per la comissió va ser la modesta «Farolades» de l’any 1995 de la falla Murta Maravall, on cada membre de la comissió que va voler participar tenia assignat la confecció d’un ninot.

6

Les falles infantils Com hem comentat, són uns seixanta els cadafals fallers de categoria infantil, que han estat signats per la comissió. Evidentment, són més que les grans degut que les dimensions tant en conjunt com individualment són menors i fan més fàcil la seua construcció, necessitant un local més petit i menys material per a la seua confecció encara que el procés és el mateix i per a qui no està iniciat en la matèria és prou complicat.

Nombroses són les comissions de la ciutat que han decidit realitzar la seua falleta destacant, com a les falles grans, les comissions del Cid - Trinitat (deu falles en el període 19781982, i Sant Feliu (des de l’any 1977 fins el 1982). D’aquesta última hem de comentar que algunes van estar signades per Joan Rubio, secretari de la comissió en aquells anys, del qual ja hem parlat anteriorment. El primer any que es van realitzar la falla, el 1977, van aconseguir el primer premi i que curiosament va ser decidit per sorteig després de produirse un triple empat entre les falles de Sant Feliu, Espanyoleto i Raval.

Altres comissions que s’han realit-

zat esporàdicament el monument infantil han estat la comissió de Sant Jaume el 1989, el Raval els any 1952 i 1984, any on celebren el deu aniversari, la Plaça de l’Espanyoleto (1977 – 1980), Selgas - Tovar (1975, 1976, 1977, 1982 i 1991), Verge del Carme (1978, 1982, 1983 i 1994) o República Argentina (1972, 1973, 1974, 1978 i 1979). D’aquesta última hem de destacar que la falla de 1972, confeccionada i dirigida pel claretià J. Beruete amb l’ajuda d’alumnes i que significà l’origen de les falles infantils en la seua etapa moderna.

Amés d’aquestes referències, també han fet la seua falleta les comissions de Benlloch - Alexandre VI (1955 i 1984), Ferroviària (1997, 1998, 1999 i 2000) tenint com a principal artista al membre de la comissió Juanjo Vidal, Molina - Claret (1982 i 1987) amb els inicis del col·lectiu VACLIVE, Murta - Maravall (1985) i J. R. Jiménez (1976, 1979, 1980 i 1981) signada aquest darrer any per J. Vicent Tortosa, promotor i destacat artífex de les tres anteriors.

Pel que respecta a les comissions desaparegudes, nomenar els casos de la falla Jaume I (1984, 1985 i 1986)

10jrj | 105

7

que coincideixen amb la confecció de les falles grans, la del carrer José Espejo (1933 i 1948) o la comissió fallera del carrer Argenteria del 1949, amés de les falles de la placeta de l’Olm a l’època de la segona república, 1933 i 1934. Aquesta última duia un indicat lema: «Un tros de cartó». Afegir que hi ha molts casos de falles infantils dels anys

8

trenta, quaranta i cinquanta que no estan signades per la comissió però que segurament estigueren fetes per membres d’aquesta, ja que signaren amb noms propis els esbossos. També ocorre el cas contrari, falles signades per la comissió però que van estar realitzades, en major part, per algun artista pertanyent a determinada comissió».

5. «Un cert flaire», Falla Sant Feliu, 1979.

Primera falla signada per La Comissió en aquest barri.

6. «Per on ens fan passar», Falla de l’Espanyoleto, 1974, Primera falla signada per La Comissió en aquesta plaça.

7. «El follet», Falla Infantil J. R. Jiménez, 1979.

Segona falleta eixida des del casal, atès que el 1974 ja es va realitzar.

8. «La natura», Falla Infantil J. R. Jiménez, 1979. Aquestes falletes van estar dirigides per J. Vicent Tortosa.

Biblografia Consultada D. D. A. A, «Historial Faller Plaça Espanyoleto», Falla Plaça Espanyoleto. XXV Aniversari. 1965-1990, Falla Espanyoleto, Xàtiva, 1990.

D. D. A. A, Historia de las fallas, Levante-EMV, València, 1990.

D. D. A. A, «Trenta Aniversari», Molina — Claret. 30 aniversari. 1976 - 2006, A. C. Falla Molina — Claret, Xàtiva, 2006.

E. de Redacció, «Alternatives a la tradició», Molina — Claret. 2005. Qüestió d’estètica, A. C. Falla Molina — Claret, Xàtiva, 2005.

Quilis i Ródenas, J, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (I). Els anys 1934-1963», Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI, A. C. Falla Benlloch – A. VI, Xàtiva, 2007, pp.82-99.

Sanchis Martínez, J, Historia de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, s. l., Xàtiva, 1996.

Sánchez i Pérez, J, Quadern de falles. Xàtiva. 1865-2005, Matéu editors, Xàtiva, 2006.

Tortosa Garcia, R (Dir.), Historia de la falla Joan Ramon Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2003.

Tortosa Garcia, R, «Els primers premis de les falles infantils de Xàtiva (II). El ressorgiment i consolidació de les falles infantils (1972-1989)», El verí del foc (núm. 2), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp.86-103.

106 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Es vol donar importància a aquesta tècnica constructiva de falles

El «refregit» a les falles de Xàtiva per Abril Baldoví

Amb l’aparició de la tècnica de fer els ninots amb cartó a partir d’un motle d’escaiola per part de l’artista faller Joan Huerta Gasset el 19531, les falles canvien radicalment en el procés constructiu de les falles així com una nova etapa estilística en el món de l’art faller. Huerta va reproduir íntegrament en cartó el ninot d’un bomber per a la falla dels carrers Arxiuduc Carles – Xiva, reiterant l’experiència l’any 1955 en diversos ninots de la falla José Antonio – Duc de Calàbria i amb el ninot indultat de 1956 «Família de turistes indis» per a la falla de José Antonio – Duc de Calàbria. La introducció del modelatge complet de la figura i la seua reproducció íntegra en cartó, va deixar ja obsoleta la tècnica de la cera així com l’ús fraccionat del cartó en mans i caps, i el vestir el ninot directament de cartó o en peces de roba, encara que l’evolució cap l’ús d’aquesta tècnica durarà bastants anys.

amb la resina de polièster, feia que una determinada figura poguera ser repetida tantes vegades com el motle aguantara, sent la còpia fidel a la primera reproducció. Amés, el cartó ofereix les característiques de ductilitat durant el seu ús i la relativa duresa una vegada sec.

El fet de tindre uns motles d’escaiola, i amb posterioritat de materials sintètics com ara la fibra de vidre

Aquesta tècnica repercutia a l’apartat econòmic d’un taller de falles atès que els costos de cada fase de

construcció es veien afectats, augmentant els cost en el modelatge i buidatge, i disminuint en el muntatge final. Amés es podia reutilitzar un ninot en diverses falles i en distints exercicis. Amb el temps, aquest fenomen anava més enllà i els artistes fallers començaven a comercialitzar les seues peces de cartó, venent remats de falla, figures de base o elements ornamentals, inclús es tenia en compte l’opció d’intercanviar-los.

Amb tot açò, a un taller li produïa una reducció de temps i costos en la construcció d’un monument faller, llevat del primer any que es produïa la inversió modelant la figura en fang o poliexpan. La repercussió al carrer era que es veien majors volums i millors composicions artístiques de cadafals fallers.

Tot aquest fenomen ha rebut el malnom de «refregit». Antoni Colomina, al seu llibre «La conservació del ninot indultat»2 defineix aquesta realitat com «la utilització una vegada i altra de ninots aparentment idèntics a causa de la impossibilitat artística de

D.D. A.A, L’indult del foc. Catàleg raonat de la Col·lecció de Ninots Indultats del Museu Faller. Volum I (1934 – 1962), Ajuntament de València, València, 2002, pp. 220 – 225.

2 Colomina Subiela, A, La conservació del ninot indultat, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2006.

1

10jrj | 107

«Després de 750 anys» de Paco Roca, Falla J. R. Jiménez, 1989. En aquest cadafal es va reproduir el cos central de la falla plantada el 1988, a la Falla Na Jordana, per Agustín Villanueva que duia per lema «Comoditat Valenciana».

108 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

fer monuments completament originals conforme al pressupost acordat entre l’artista faller i la gran majoria de comissions».

El «refregit» , com be indica Colomina, ha sigut un art en els obradors dels artistes fallers ja que tenint com a base la reproducció de cartó, amb l’enginy, habilitat i pràctica de l’artista s’aconseguirà canviar de posició o de funció una determinada figura. Movent les cames, les mans o els braços, girant el cap o el cos, canviant-li el cabell o posant-li un barret, afegint-li algun element a cara com ara ulleres o bigot o vestint-lo d’una altra forma amb l’ajuda de massilles o peces de poliexpan o fusta, farà que la figura siga una altra. Han estat, al llarg de la història dels cadafals fallers, molts artistes els que han sigut vertaders experts en «transformar» figures.

Altres voltes s’ha encaminat per fer noves composicions diferents a l’original, conformant-se una nova a partir del ventall de ninots i figures existents en el mercat. Als tallers de Borriana (La Plana Baixa) són uns grans fenòmens en la utilització d’aquest tècnica.

A Xàtiva, gràcies a l’aparició de la tècnica del «refregit» hem pogut veure grans obres efímeres. Els artistes locals l’han utilitzat durant molts anys aconseguint obres espectaculars i grans premis. Han importat des del cap-i-casal remats de 3

falla de la secció especial —alguns guanyadors del primer premi—, plantant-los a les places i carrers de la nostra ciutat, amb altres composicions i acoblant-se als pressupostos signats amb les comissions. Només hem de repassar el llistat de primers premis dels cadafals fallers de Xàtiva i veurem que des de l’any 1978 cap ací, el 95% han estat reproduccions parcials de falles fetes amb anterioritat3. El mateix cas ocorre amb els ninots guardonats amb el premi de ninot indultat. Segons el treball de Rafa Tortosa sobre els ninots indultats, dels 52 ninots indultats4, almenys 26 han sigut reproduccions de cartó aparegudes en altres llocs, representant el 50 % de les figures guardonades.

També hem de dir que la reproducció de ninots i figures, i la conseqüent crítica per part d’alguns que han estat en contra d’aquesta tècnica per minvar la creació artística, amés del coneixement per part de la gent, ha anat en augment gràcies al considerable avanç de la tecnologia i els mitjans de comunicació.

Amb l’aparició de revistes especialitzades, l’expansió i abaratiment de les càmeres fotogràfiques, la importància de les falles com a focus de notícies, la televisió, la facilitat de desplaçament dels aficionats fallers a altres llocs de plantà, i sobretot, amb l’aparició d’internet i les càmeres digitals, han fet que la gent tinga major coneixement i documentació dels cadafals fallers. I que quan

es planta un monument a la nostra població, aficionats a les falles i no tant aficionats, ja sabem que aquell ninot és de Santaeulàlia, o que l’any passat havia estat plantat a la falla de Na Jordana i que al diari posa que també es planta enguany a Alzira, per exemple.

Aquestos avantatges també han proporcionat als artistes fallers una gran escaparata on poder adquirir peces per a pròximes creacions falleres de cartró. Durant molts anys, els artistes fallers de la ciutat i d’altres col·legues de la resta de pobles on es construeixen falles acudeixen al cap-i-casal a veure les falles i arran aquesta visita comencen a pensar i planejar les creacions del proper exercici faller d’acord amb el que més els ha agradat i que puga ser assequible. També és cert que molts artistes han sigut fidels a un company, que per simpatia o amistat, se solen adquirir peces de cartó. Manolo Blanco solia comprar-li a Pepe Martínez Mollà i Antonio Grau al mestre Vicent Luna.

A Xàtiva, com hem esmentat abans, hi ha molts casos de falles on s’han reproduït figures ja vistes. No ens pararem a analitzar ninots de base perquè seria inacabable, i ens fixarem en els remats de falla reproduïts més significatius.

No podem concretar un any com a origen d’aquesta tècnica a la nostra ciutat però hem de referenci-

Qui estiga interessat en els cadafals fallers guanyadors del primer premi a les falles de Xàtiva podeu consultar el treball realitzat per J. Quilis, J. F. Soler i R. Tortosa a les següents referències: Quilis Rodenas, J, «Dels inicis a la consolidació de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Els primers premis de les falles de Xàtiva (I)», Llibret Explicatiu Falla Benlloch, A. C. Falla Benlloch – Alexandre V, Xàtiva, 2007.

Soler Valls, J. F, «Les falles contemporànies (1965-2006). Els primers premis de les falles de Xàtiva (III)», Llibret Explicatiu falla República Argentina, Falla República Argentina, Xàtiva, 2007.

Tortosa Garcia, R, «El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985). Els primers premis de les falles de Xàtiva (II)», El verí del foc (núm. 1), A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2007.

4

Tortosa Garcia, R, Els ninots indultats a les falles de Xàtiva (Inèdit).

10jrj | 109

ar un fet que va ocórrer l’any 1955 on dos artistes fallers, R. Morell i J. Camarasa, van denunciar a l’artista A. Grau Tomàs, qui va guanyar aquell any, amb el cadafal «L’espill de la veritat» plantat a la falla de Sant Jordi5. Els artistes van denunciar que aquella falla havia utilitzat motles de falles que ja havien estat plantades a València amb la conseqüent pèrdua d’originalitat. L’Ajuntament ho solucionà amonestant els tres.

A Camarasa i Morell per haver-ho denunciat fóra de termini i a Grau Tomàs per l’acte de plagi comès per ser contrari a l’art que ha de presidir les festes falleres. El que volem ressaltar és que anys després l’aparició de falles iguals o paregudes ha estat un fet habitual i nombrós, i aquest 1955 va ser tota una polèmica.

1

2

La falla de 1963 «El ball de la vida» de J. Martínez Mollà per a la falla de Tetuan, la podem considerar com un dels inicis de la importació de remats i peces a la ciutat. Aquest remat va estar plantat l’any abans per l’artista xativí al carrer del Mar, sent la seua primera falla realitzada a València. Les falles guanyadores d’Antoni Grau a la falla República Argentina, des de 1966 fins 1969 també contenen figures plantades a la capital com ara «Avassallament» del 1969 , remat plantat a la falla Cuba – Puerto Rico per J. M. Gabarda l’any 1967 .

També són dignes de destacar les falles plantades per Manolo Blanco al barri del Raval, mereixedores del primer premi, on importa les peces centrals plantades un any abans per Martínez Mollà a la plaça del Pilar, i que en dues ocasions van ser premiades amb el màxim guardó de la Tormo, I, «La falla del plagi», Argentina 2005. Llibre explicatiu de la falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 2005, pp. 105-109.

5

1. «El ball de la vida», Falla Tetuan - St. Francesc, 1963. Contenia al remat una figura plantada l’any anterior al Carrer de la Mar de València pel mateix J. Martínez Mollà, primera falla que plantava a la capital.

2. «Sol, bou i...», Falla del Raval, 1978, de Manolo Blanco, qui reproduia una peça de J. Martínez Mollà, plantada el 1977 a la plaça del Pilar, que va obtindre el primer premi de la secció especial de València.

110 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

3

6

3. «Il·lusions», Falla Molina - Claret, 1983, Manolo Blanco. La recordada figura del xino va pertanyer a la falla plantada per Josep Pascual «Pepet» a la demarcació de Bailén - Xàtiva de la ciutat de València que duia per lema «Cuentos Xinos».

4. «La festa», Falla del Raval, 1986, Paco Roca. Aquesta falla va guanyar el primer premi i contenia de remat un moro que l’exercici anterior va estar plantat a València per Miquel Santaeulàlia als carrers Espartero i Gran via Ramon i Cajal sota el lema «Moros i cristians».

5. «Retorn a l’antic», Falla R. Argentina, 1989. M. A. Gosálbez Moracho guanyava el primer premi amb el campanar de la Seu i unes reproduccions de la falla de Na Jordana «El Barri», plantada el 1986 per Miquel Santaeulàlia.

6. «Coses nostres», Falla R. Argentina, 1993. En aquest cas, Manolo Blanco plantava unes peces aparegudes el 1982 a la plaça de la Mercè de València realitzada per J. Martínez Mollà.

7. «Coses del dimoni», Falla R. Argentina, 1992, Manolo Blanco. La figura del dimoni que va plantar F. Mesado a la demarcació d’A. Cadarso - Comte d’Altea, el 1989, era reproduida a Xàtiva.

8. «Aneu-se’n a fer la mà...r!», Falla J. R. Jiménez, 2004. Els Germans Colomna utilitzaven el motle del pirata i el lloro, realitzat l’any anterior per a la plaça del Mercat d’Alzira, reproduint el remat.

10jrj | 111

4

7

Xàtiva, gràcies a l’aparició de la tècnica del «re“Afregit» hem pogut veure grans obres efímeres. ”

5

8

112 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

9

10

9. «La culpa la té el dimoni» i «La furia de Llúcifer», Falla Sant Jordi, 1999 i 2001. Manolo Blanco aprofita les figures de la falla que va plantar a la secció especial de València, «La culpa la té el dimoni», plantada als carrers de Sueca i Literat Azorin de 1998, per confeccionar dos remats de falla.

10. Exemple de perícia i enginy de l’artista faller, on una mateixa figura pot ser modificada per representar distints personatges. El cuiner es converteix un any més tard en bufó i al pas dels anys acaba sent un autèncic mag.

10jrj | 113

categoria reina. La falla del «xino» a Molina – Claret, també és una reproducció adquirida per Blanco a Josep Pascual «Pepet», qui el va plantar per a la falla de la Ferroviària de València el març de 1982.

Paco Roca guanya el seu primer premi d’especial a la falla del Raval, el 1986, amb la falla del «moro» figura realitzada per Miguel Santaeulalia el 1985 i plantada a la falla Espartero - Ramon i Cajal de València. També el primer premi d’especial aconseguit per M. A. Gosálbez Moracho, produït el 1989, a l’emplaçament de la República Argentina sota el títol «Retorn a l’antic», és una reproducció del remat plantat per Miguel Santaeulalia a la falla de Na Jordana, el 1986, qui canvia el campanar del Carme pel de la Seu de Xàtiva.

A quasi tots els exemples que estem tractant, l’espai de temps entre l’aparició l’original i la reproducció és mínima, sol llevar-se d’un a tres anys com el cas de «Coses del dimoni» amb el qual Blanco torna el 1992 a plantar falles d’especial a Xàtiva i ho fa per a la falla de R. Argentina.

Un gran dimoni, que feia de peça central, havia estat plantat tres anys abans (1989) a la demarcació de l’Almirall Cadarso – C. Altea per Paco Mesado. I cas contrari, és un any més tard, també Manolo Blanco i la falla R. Argentina planten «Coses nostres» amb un remat extret d’un altre que es va plantar onze anys abans a la plaça de a Mercè, obra de Martínez Mollà.

També referenciar falles significatives dins de la història de les falles de Xàtiva, que no han obtingut el primer premi també han estat reproduccions de falles de la secció

especial de València. A destacar «Després de 750 anys», plantada a l’emplaçament de la falla J. R. Jiménez per Paco Roca el 1989, qui reproduïa el cap del Rei Jaume I plantat per Agustí Villanueva el 1988 a la demarcació de la falla Na Jordana aconseguint el primer premi.

També s’han donat casos on el mateix artista ha modelat una falla i després ha utilitzat els motles per a reproduir figures pertanyent a falles signades per ell. Un clar exemple és la falla de Manolo Blanco que va ser plantada per a la secció especial als carrers de Sueca i del Literat Azorin, l’any 1998, i que va significar el debut de l’artista xativí a la màxima categoria. Els diversos remats li van servir per confeccionar dos cadafals fallers per a la falla de Sant Jordi els anys 1999 i 2001, duent per lemes «La culpa la té el dimoni» i «La fúria de Llúcifer» respectivament.

Un cas paregut va ser la falla plantada pels Germans Colomina a la nostra demarcació de J. R. Jiménez el 2004, la falla del «Pirata», remat que va estar modelat per a la falla del Mercat d’Alzira l’any anterior, i que el 2004 es va confeccionar també per a la falla Oest de Dénia i el 2005 era reproduït per a les falles del Mercat de Gandia i per a la falla de Pintor Andreu d’Alzira, sent el remat d’aquesta última igual que el plantat a Xàtiva. Aquestos germans de Gandia van saber dur molt bé les reproduccions de cartró, cada dos anys tocava modelar al taller una falla nova, i amb les reproduccions de les figures, les anaven rodant per tots els pobles on plantaven falla: Alzira, Gandia, Tavernes de Valldigna, Cullera, Dénia, Xàtiva... amés de vendreles o canviar-les a altres col·legues de professió.

Al principi hem parlat també de l’enginy que tenen els artistes per canviar estèticament una peça llevant-li elements o afegint-li altres, no deixant ser la mateixa figura base però que al carrer sembla un altra. Un exemple és el «cap del cuiner» plantat per Paco Roca com a figura central del «Menjar per a tots» plantat per a la falla de J. R. Jiménez el 1994. Aquesta peça es va plantar l’any següent pel mateix artista a la mateixa demarcació «Transformant-lo» en bufó, afegint-li una peca, canviant-li les orelles, allargant-li el nas i canviant-li el barret. I curiosament apareix una altra vegada a Xàtiva. Va ser el 2006, amb la falla guanyadora del primer premi plantada a l’avinguda de la República Argentina. En aquest cas apareix en forma de mag, amb el seu barret, una llarga barba i ulleres. Amés ja havia aparegut en dues ocasions més en falles del cap-i-casal.

Amb tot açò, volem insistir que no es cap crítica cap als artistes fallers, sinó ha estat una tècnica molt utilitzada als tallers, que l’ha utilitzat tothom i que d’aquesta manera hem tingut grans monuments fallers. I no només a la capital de la Costera, seccions inferiors de la ciutat de València i pobles com Dénia, Cullera, Gandia, Carcaixent, Borriana, Silla o Alzira entre d’altres també l’han suportat i ho continuen fent. El «refregit» no ha anat en detriment de la creació artística dels cadafals fallers, sinó tot el contrari, més gent ha pogut gaudir d’aquestes figures, amés per part dels artistes s’han pogut aconseguir millors composicions, majors volums en un mateix cost.

114 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Article per posar-se al dia de les noves tecnologies als tallers de falles

L’era del «suro» per Javi Lara

Les noves tecnologies han arribat a la confecció dels monuments fallers que es planten arreu dels pobles valencians. L’evolució que es va començar a produir a partir de la dècada dels 90 amb la introducció de noves matèries primes en la construcció dels monuments, durant els últims anys s’ha vist confirmada als tallers dels artistes fallers.

Actualment podem dir que la denominació que li donàvem al material que utilitzaven per a construir els monuments de «Cartró-Pedra» ha passat a un segon terme on s’ha vist superat per la utilització del Poliestiré, que vulgarment coneguem com «Suro blanc». La seua lleugeresa i la facilitat de modelatge han fet que es convertisca en el material principal i imprescindible del monument faller.

La utilització del «Suro» ha fet que el monument faller guanye qualitat tant en formes estètiques com en majors volums que anteriorment, amb els materials que s’utilitzaven, eren impensables o molt costosos de fer.

A més, tot el contrari del que es

la forma del ninot segons la destresa de l’artista. Aquest instrument de modelatge hui en dia el trobem en tots els tallers fallers.

La ferramenta que és un poc més difícil de trobar als tallers pel seu cost és l’escàner d’imatges en 3D junt a una «Termo-talladora». Aquest instrument ho tenen artistes com Artydeco o Xavier Herrero, qui hui en dia és l’únic artista a Xàtiva que la té.

Model Digital d’un ninot.

puga pensar, el «Suro» no és un material molt més econòmic, donat que el preu de cost és molt paregut al dels motles de cartró. El benefici que troben els artistes fallers és com ja he dit abans, la seua lleugeresa, la facilitat de modelatge i sobretot la rapidesa en l’execució de les figures.

Les ferramentes que es troben als tallers per a modelar el suro poden ser varies. La més simple és el tallador manual, un simple fil de ferro que es calfa per la corrent elèctrica i al passar-ho pel «Suro» es desfà fent

Aquest aparell primer escaneja una peça en miniatura, la digitalitza i a través de l’ordinador mitjançant programes específics de software, es dóna volum a la peça en tres dimensions, es dóna la grandària que es vol, i es divideix la peça en làmines en dues dimensions que una sobre l’altra fem la figura completa.

A continuació, a la pantalla de l’ordinador es distribueixen les làmines sobre el que seria la placa de «Suro» per a què després es talle a la «Termos-talladora» aprofitant el màxim possible de la placa. El més important de tot aquest aparell són els programes de software, per aquest motiu els artistes fallers necessiten personal qualificat per rendibilitzar aquest instrument.

10jrj | 115

Peça que forma part del remat del cadafal que plantarà la falla J. R. Jiménez, tallada feta amb planxes de suro.

116 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

1

5

2

3

1. Escàner. Aparell que replega la informació 3D de la maqueta, elaborant una model digital del ninot.

Aquest model és posat a escala real i seccionat amb una equidistància igual al grosor de les planxes de suro.

2. Des de l’ordinador es llancen les seccions produides a la màquina termo-talladora, retallant el suro segons la forma de la secció. Taller de X. Herrero.

3. El suro es tallat i numerat per a què l’artista puga muntar el ninot. Segons l’índex de detall es tallarà en planxes de suro de distints grossors (5 mm. 10 mm, 20 mm, etc.).

4. Màquina termo - talladora bidimensional. Taller d’Artydeco.

5. Robot Kuka. La màquina talla el suro de forma tridimensional gràcies a l´ús de tecnologia NURBS d’anidació que guia la rotació del braç robòtic.

10jrj | 117

robot pot tallar en tres di“Aquest mensions una gran peça de suro i convertir-la en un ninot de falla.”

4

L’última de les innovacions tecnològiques aplicades per a la confecció de monuments fallers és el robot Kuka. Aquest robot és un braç articulat que pot tallar en tres dimensions una gran peça de «Suro» i convertir-la en un ninot de falla fins un detall inconcebible fa uns anys.

Es fa el mateix pas de l’escanejat anterior però el gran avantatge és que no talla el «Suro» en làmines en dues dimensions per a muntar-les després una sobre l’altra si no que ja li dóna la forma, volum i la precisió del tall en tres dimensions a la figura.

s’ha passat de la típica venda o intercanvi de motles de cartró a la venda de figures de «Suro» amb l’avantatge que les figures de «Suro» es poden demanar amb una grandària específica. En aquest intercanvi o venda de figures de «Suro», un dels artistes referents, a més de posseïdor del robot articulat, és Alejandro Santaeulàlia. Per tal de traure una major rendibilitat al robot, ha confeccionat un catàleg que ha distribuït per tots els tallers valencians amb figures que s’han plantat en les falles de Nou Campanar, el Pilar o l’Ajuntament de València entre d’altres.

Però que ningú es pense que el ninot ja ix acabat del robot, encara falta la mà de l’artista faller en acabar-lo d’escatar, massillar o pintar, entre altres passos artístics. Aquest robot té un gran cost i actualment sols un parell d’artistes fallers a tota la província de València han innovat fins a aquest punt per confeccionar els seus monuments.

En aquest punt, tornem a la mala costum i al debat de sempre, l’aparició de «Refregits» en les falles. Ací les comissions menudes que per pressupost no poden tindre monuments nous no tenen un altra eixida, però ara tenen un avantatge que en el cartró no tenien, i es que poden demanar per exemple la figura del cadafal la grandària desitjada.

Però l’evolució dels monuments al «Suro» ha portat un nou intercanvi entre els artistes fallers, a l’actualitat

Però, fins a quin punt han arribat els avanços tecnològics en el món de les falles?

Açò es va parlar el passat mes d’octubre de 2009 a la Universitat Politècnica de València, on va tindre lloc una jornada sobre «Noves tecnologies en el món de les Falles» organitzada per l’Associació d’Investigació en disseny i Fabricació (IDF) i el Gremi d’Artistes Fallers. Es va debatre sobre els canvis en l’art de la construcció de les falles que han variat la manera de treballar als tallers, els nous materials empleats o les noves ferramentes de treball.

També es van presentar les últimes tècniques robòtiques que es poden aplicar a la construcció dels monuments o inclús els investigadors de la Universitat Politècnica apostaven per introduir el disseny dels monuments fallers per ordinador, el que suposaria a l’artista tindre una planificació del monument per a evitar els problemes habituals com que les figures puguen caure per tindre mal distribuït el pes o comprovar la resistència al vent.

Per finalitzar, vistes les últimes innovacions en el món de les falles, hauríem de preguntar-nos, què serà el pròxim?

118 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

En temps dificils cal traure l’enginy, i recercar materials reciclables

Reciclatge: Una solució a la crisi en les falles per Anna I. Calvo i Pastor

«Està tot molt mal». Aquesta frase l’he sentida mil i una vegades al casal, la fèiem servir per fer broma de qualsevol cosa. Dons bé, ara ja fa temps que no la utilitzem. La crisi està present i fins a les falles ha arribat, a uns els ha afectat més, a altres menys, però tots estem implicats.

Ma mare sempre m’ha dit que «qui guarda quan té menja quan vol»... i que raó tenen les mares. Ara intentem buscar solucions per traure avant les falles. És complicat mantindre’s sempre en el més alt, per aquesta raó hem de començar a moure’ns. Tenim noves propostes per intentar estalviar: reciclar.

Ja hem començat a veure presentacions on el decorat es realitza de cartró o porexpan. També hi ha falles que encara mantenen la tradició de confeccionar la seua pròpia carrossa on els fallers ja comencen a ser com els artesans fallers. I que em digueu del dineral que es gasten les falles en flors. Pense que a la Mare de Déu no li importaria que les flors siguen d’una manera o una altra. Quan anem al casal, el ramell ja el tenim fet, tardem sobre dos minuts en elegir el que més preciós està, el que

ducció de pes del ramell, que tant es queixen els xiquets, i la seua durabilitat. D’aquesta manera, matem d’un tir dos pardals: mantindre durant més temps les flors a la plaça de la Seu i que a les donetes no els resulte tan atractiu endur-se-les a casa.

te les flors més obertes i més grans.

Del que parle és del valor que tindria portar un ramell a la Mare de Déu en el que has dedicat un temps en ferlo. Podríem aconseguir fer ramells amb flors de paper o de cartró. Cada fallera, al casal, se’l podria confeccionar. El paper de seda dona molt bon resultat, amb aquest podríem fer clavells de colors diferents, grans i menudes. Amb els cartons dels ous que ningú vol i sempre van a par al fem, es poden elaborar roses que, pintant-les, no tenen res que envejar a les naturals. Un altre avantatge de la flor de paper o de cartró és la re-

En la decoració dels monuments és un lloc on també podríem lluir alguna obra d’art de reciclatge, realitzar transformacions de qualsevol material. Fer partícips a tots els membres de la comissió, tant grans com menuts, de la realització de la decoració. Es podria plantejar com una manualitat per als més menuts, de tal forma que poden estar entretinguts una bona estona fent alguna cosa de profit per a ells mateixos i per a la comissió.

I si hi ha crisi econòmica, també hi ha crisi d’esperit faller. Les falles no sols és festa, música, pólvora, monuments... Les falles es mantenen amb el treball desinteressat dels seus membres, on la feina està repartida i no pesa. On es viu i conviu.

El que proposem és que, per intentar estalviar un poc, fomentar un clima de treball agradable i mantindre un casal unit. Amb açò podria tornar l’esperit faller que tanta falta ens fa.

10jrj | 119

120 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Al llarg dels darrers anys les falles han recercat noves formes d’aconsseguir diners

Manual de supervivència faller per Er Xexo

Estem en temps de crisi. O almenys això és el que ens repeteixen des de fa molt de temps a tots els mitjans de comunicació. I clar està, que al final ens ho hem de creure. Al final ens qüestionem si realment aquest món està en crisi.

blica Argentina, Espanyoleto, Abu Masaifa, Raval, Tetuan o Sant Jordi, sacrifiquen els seus dies de Fira per tal de servir a la falla i a tot el respectable que es digna a sopar o beure a la «Millor Fira del Món».

Jo crec que sí. Estem en crisi. I clar, vullguem o no, aquesta paraula arriba a afectar tots els estaments de la nostra societat. I com no, a les falles.

Però tal volta aquesta no siga tant desavantatjosa per les comissions falleres. No. I m’explique.

2 La loteria i les rifes

Tal volta no siga tant desavantatjosa pel simple fet que la crisi incrementa la capacitat pensativa del col·lectiu faller, i açò, en moltes ocasions, pot ser perillós.

noves fórmules, ja en tenim molts exemples a les nostres comissions.

1 El xiringuito de Fira Aguditzar l’enginy i crear unitat entre els membres d’una comissió, pot ser l’efecte positiu d’això que anomenem, CRISI FALLERA. A hores d’ara, els fallers han de cenyir-se més el cinturó i davant la poca i nula ajuda per part dels estaments locals, han d’idear noves fórmules de subvenció per a dur endavant la seua festa. I d’això, d’eixes

Ostres, mira! D’alguna cosa ens ha de servir «La Millor Fira del Món». Tal volta siga una de les fórmules més utilitzades pels fallers per tal de traure algun extra econòmic. Això sí, a costa de passar-se cinc o sis dies fent hamburgueses, xoriços, llonganisses i botifarres. Que desprès eixa olor no te la lleva ni el més eficaç dels detergents. Falles com Sant Jaume, Repú-

Tal volta, aquesta siga la tàctica més utilitzada i més antiga que els fallers duen a terme per tal de sobreviure.

Fer participacions de dècims i repartir la sort pel barri. Hui en dia, tots els col·lectius, i ja no tant sols fallers, aprofiten el tiró de Nadal per tal de fer loteria. I quan dic tots, és tots.

Perquè de Loteria de Nadal podem trobar de qualsevol associació. Des de la Penya Socarrats, fidels seguidors del nostre Olímpic de Xàtiva, fins a l’associació de pardalets coixos o de vehicles aturats.

Tal volta, aquestes dues fórmules són les més arrelades i les més «normals» entre el col·lectiu faller. Però com deia abans, els fallers quan estem apurats i ens posem a pensar, de vegades podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat. I ací us deixe uns quants exemples.

10jrj | 121

122 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

3 A Despilotar-se

4 Fem música!!!

5 Mercadets i bunyols

Sí, a despilotar-se!! Una de les modes que pareix que resulta el suficientment atractiva i efectiva és despilotar-se davant d’una càmera i desprès vendre els nostres cossos nus en forma de calendari.

Aquesta és un altra manera de poder traure un extra econòmic. Organitzar un Festival de Música o be, ser partícips de l’organització d’un concert d’un grup de música molt conegut. Tal volta, la comissió que més experiència té en aquest cas, és la falla Murta Maravall. Organitzadora d’aquell concert de El Canto del Loco, i l’any passat, del Festival 40º, nom ideal per fer-se al mes d’Agost.

Quan apreta la ganeta, què apeteix més que uns bons bunyolets amb la seua xocolata? I què millor que revendre tots els trastos vells que podem tenir per casa? Això és el que han de pensar les comissions de Tetuan i Espanyoleto, constants organitzadores d’aquests dos actes.

Cadascuna a la seua plaça i amb la seua gent.

Aquesta moda a Xàtiva l’encetà la comissió de la Falla Sant Jaume l’any 2006, on després d’una sèrie de reunions, es va decidir portar avant aquesta proposta per tal de traure un extra econòmic. Amb la inestimable ajuda del meu amic Rafa Gil, ens clavarem al seu estudi un total de deu tios, en pilotes. I amb alguns adorns fallers o no, començarem a immortalitzar aquell moment que desprès convertirem en calendari. I ho dic en primera persona, perquè junt els meus companys de batalla en Sant Jaume, vaig tenir el privilegi de poder representar el mes de Març.

L’any passat, la comissió de la Falla Abu Masaifa, també feu el mateix, però aquesta vegada amb to femení. Amb més repercussió mediàtica que nosaltres, les xiques d’Abu Masaifa s’endinsaren en aquesta aventura singular, que sense cap dubte, serà sempre recordada.

10jrj | 123

6 Viciosos

7 Teatre

8 La gran cagada!

Un altra opció que els fallers contemplen en la seua llista d’oportunitats, és l’organització de Maratons de Joc. La falla Verge del Carme organitza des de fa molts anys la seua Marató de Truc als inicis de «La Millor Fira del Món». Al darrer any, fou la comissió de Sant Jaume, la que s’uní també a aquest grup, organitzant la I Marató de Dòmino al seu casal. Un dia de diversió que a la fi, també pot deixar algun que altre euro extra al calaix de la comissió.

Bàsicament, tres falles són les que aprofiten aquest aspecte cultural per tal de treure rendiment a mesos d’assajos i d’esforç. Espanyoleto, Raval i Sant Jaume. Tres comissions que utilitzen aquestes armes per tal de poder augmentar els ingressos econòmics de les seues comissions. Representacions al Gran Teatre de Xàtiva, a Salons de Banquets de la ciutat o inclús, a pobles com Benimodo, fan d’aquest aspecte un dels més culturals i efectius a l’hora d’exportar cultura i d’importar diners.

I per últim, tenim el que mai s’havia vist fins a aquest darrer any a Xàtiva.

L’enginy i l’atreviment d’alguns membres de la falla Sant Jaume, impactaren a la gent quan al seu xiringuito de Fira observaven un gran cartell anunciador, que amb el dibuix d’una gran vaca defecant, retolava «La Gran Cagada». Dues mil parcel·les d’una superfície acotada, amb un premi suculent de dos mil euros i amb l’esperança dipositada en un rumiant. L’expectació realment fou enorme per tal de veure aquell mans defecar. I amb la mateixa energia que havia despertat, va igualar la decepció de la gent quan el mans defecà en menys d’un minut i es va acabar l’atracció.

Ja veuen, mil formes i mil idees per tal de traure diners extra, que barrejades amb l’empeny dels fallers i la falta de consciència en algunes vegades, fan que aquestos miracles siguen possibles.

Així que ja saben. Si alguna vegada algun faller li diu: «Tinc una idea...», per favor, arranqueu a córrer!!!!

124 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

La crisi arriba a aquest càrrec

Fallera Major: quin cost té ser-ho? per Verònica Llopis i Vinyes

Fallera Major per a l’any... de la comissió de la falla Joan Ramon Jiménez, senyoreta...

més, encara que també hi han de menys preu.

Estan els de teixits de seda, el tafetà —que és de seda salvatge—, i l’adomascat que pot valer sobre els 600 o 700 euros, tot depenent clar si es compra en època de rebaixes i en el tipus d’establiment on es venga.

Així comença tot, tota la il·lusió, l’emoció, les ganes de gaudir-ho i sobretot fa que augmente el sentiment i les ganes d’una valenciana de representar les dones de la seua comissió amb tot l’orgull i la satisfacció que sent.

En un principi, el més important que ve al cap en aquell moment, després de la bona notícia, és si tot estarà apunt per a la setmana de falles. Està clar que com en totes les coses hi ha molts tipus de Falleres Majors: estan les que sempre han volgut ser des de menudes, les que el seu nuvi o marit són president i volen acompanyar-los, les que ho són per tradició de família i moltes més que en alguns casos no han pogut ser per qüestions econòmiques o personals.

Però una cosa que és evident, és que cadascuna dóna tot el millor d’ella i exerceix la seua funció com millor sap, encara que, de tant en tant, hi ha excepcions.

Abans de res cal començar a pre-

parar-se i veure tot el que farà falta —sempre dins de les possibilitats de cadascuna—. Normalment tot comença per confeccionar-se el o els vestits que volem dur-se a terme i cal a anar a comprar la tela que més s’ajuste i agrade a cada fallera. Al mercat hi ha molta varietat de tot: en dibuixos, brodats, teixits i adornaments dins de la línia clàssica que permeten que el vestit ressalte la personalitat de la persona en qüestió. Les teles més cares, sense cap dubte, són els espolins, confeccionats a ma, de tall únic i que estant sobre els 24.000 euros o

Una volta estan elegides les teles, se solen adquirir les manteletes. Ací també es troba una gran varietat, en el tipus de tul i de brodat: en tul cristall —el més utilitzat—, el tul de seda, tul normal, amb els lluentors de nacre, platejats o daurats, brodats en blanc, or, plata, negre o cru, i el seu preu el marca la qualitat i la quantitat del seu brodat.

Per descomptat no poden faltar les sabates que solen anar a joc amb la tela del vestit o no, i depenent del model i forma, solen costar des de 50 euros fins uns 180 euros més o menys. Tot seguit, tenim els adreços i les pintes dels quals tenim molts mo-

10jrj | 125

126 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

dels variats o també els clàssics com són el de raïm, balconet o els tres penjolls, que depenent si són de perles cultivades, normals o fluixes i amb cristall, valen des de 250 euros fins on una vullga arribar. A l’igual que les pintes si estan cisellades a mà o no, poden costar-nos des de 100 euros fins a 500 euros o més.

Com és normal, no podem oblidar la roba de baix, com els calcetins, les sinagües, els pantalons, la camisa o l’ahuecador. Els calcetins poden oscil·lar entre uns 20 euros fins uns 80 euros més o menys si són de seda. Les sinagües, els pantalons i la camisa depenen de la feina que porten de cosir-les i el material que s’utilitze i l’ahuecador —que sense ell el vestit no lluiria ni la meitat— pot costar de 150 a

250 euros. Una part important de tot açò és el cost de la confecció dels vestits del segle XVIII o XIX, que depenent de com i sobretot qui el confeccione, pot valer d’uns 400 a 600 euros o més.

En aquest preu, no s’inclouen les cintes, passamaneries, randes, botons, etc.

El complement que dóna el toc personal de la nostra indumentària valenciana sense dubte és el pentinat dels tres monyos o d’un sol, que amés de ser costós de fer és un poc pesat de dur —per a unes més que per a d’altres— i que dins de no moltes varietats en models, pot costar entre 18 i 20 euros. Per cert, és una llàstima

que no es veja més els dies de falles perquè quasi sempre va cobert per la mantellina que de tres puntes, de mitja lluna, rectangular, quadrada o el tern amb algun color com blanc, negre o torrat, no deixa de ser bonica en totes les seues varietats i formes. Els seus preus poden arrancar des de 150 euros, una normal, fins a una quantitat il·limitada per una brodada a mà.

Una peça que no totes les falleres adquireixen és el mantó, que sol ser de seda encara que hi ha de llana. Els més coneguts són els de Camilo Miralles i poden valer des

10jrj | 127

de 350 euros més o menys.

M’oblidava també d’un vestit que no per ser tan bonic és menys important: el vestit de llauradora, que aproximadament de confeccionar-lo i amb sabates incloses pot costar uns 400 o 450 euros i que porta la seua camisa i el seu davantal amb mantellina inclosa, solent ser de tela blanca o de colors al gust del consumidor. El seu cost depèn de la feina i les passamaneries que duga. Al cap és sol dur amb aquest vestit una malla de perlé que molts

anomenen còfia ó una pinta més menuda amb un rasca-monyos amb dues boles a les vores .

Les tasques d’una fallera major no són sols fer-se els vestits i lluir-los, són també d’altres com acudir a sopars de gala, vins d’honor, presentacions d’altres Falleres Majors, etc. i tot això comporta una sèrie de despeses extres de vestits de festa, complements, sabates, reportatges fotogràfics i un llarg etcètera que no es pot evitar. També hi ha d’altres, com els regals al

del president i a la Fallera Major infantil del seu any que sempre se solen intercanviar i que solen ser «boleres tornades».

En fi, en tot açò he volgut donarvos a conèixer que ser Fallera Major és voler ser-ho com una vol o com una pot però tingueu per segur que per a una dona valenciana i fallera és una experiència única i inoblidable, i que com jo , ho recordarà mentres visca.

Animeu-se!

128 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Modest homentatge per a un gran artista valencià

Enric Solbes i les portades dels llibrets de la falla per Equip de redacció

Arribà l’any 1988, on celebrarem els deu anys seguits plantant falla, i aquesta comissió canvià en molts aspectes. Arran aquesta celebració, la comissió va pegar un bot de qualitat en el seus monuments fallers i a la majoria d’activitats com les cavalcades, presentacions, ral·lis humorístics, etc. I també ho va fer amb el seu llibret explicatiu: s’augmentà la grandària de la publicació i es va farcir de certa qualitat al contingut del llibret, tant a la part literària com en el disseny de la publicació. Amés, l’equip de redacció d’aquell llibre de 1988, va voler dignificar la publicació en el seu apartat gràfic, i pogué comptar, per a la realització de la portada del llibret, del magnífic il·lustrador alcoià Enric Solbes, qui va signar durant sis anys les cobertes de la publicació anual d’aquesta falla.

Ara, amb el pas del temps, ens adonem del privilegi que ha tingut aquesta comissió de poder tindre plasmada part de l’obra artística de Solbes. Amb aquest recordatori, volen retre-li un modest homenatge a Enric Solbes, que ens va deixar el proppassat mes de desembre, a l’edat de quaranta nou anys.

La producció a la Falla J. R. Jiménez Començava l’exercici faller de 1987/1988, i degut al l’important esdeveniment, com hem comentat, es volia donar un cop de qualitat al llibret. S’acudí a la impremta Maral de Canals —encarrega de realitzar el llibret en el període 1988-1994 — i comentant qui podria fer la coberta del llibret, Maral ens proposà l’opció d’Enric Solbes, que per a aquell temps ja despuntava com a il·lustrador. Toni Álvarez —en aquell any vicepresident de la comissió i en els següents president—, junt Vicent

Sempere «el florista» acudiren a casa d’Enric Solbes a l’Alcúdia per tal de què ens realitzara la coberta. En un primer moment, a Solbes li va sorprendre aquest encàrrec estant una mica reaci en fer-ho però, entre altres coses, degut a la seua condició d’Alcoià d’igual manera que Vicent «el florista» es van acostar les postures. Solbes ja era un excel·lent artista i per fer la coberta demanava una important quantitat econòmica que la falla no podia fer-se càrrec. Les il· lusions per tindre una bona coberta per al llibre de l’aniversari feien que no es poguera passar aquesta oportunitat. I segons Toni Álvarez, la solució la donà el mateix artista, «voleu que us realitze la portada?

Parleu amb Joan Juan, ell es quedarà l’original!».

I així va ser, es parlà amb l’empresari xativí, i accedí a quedar-se amb l’original. Amb la recerca de més publicitat i la col·laboració de Joan Juan, la comissió pogué finalment comptar, l’any 1988, amb la coberta d’Enric Solbes. Els següents anys, l’empresari també adquirí les obres originals beneficiant-se la comissió dels dibuixos en la reproducció dels exemplars editats. Els darrers anys,

10jrj | 129

130 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Cobertes de llibrets signades per Enric Solbes. 1. Edició de 1989, 2. Edició de 1988, 3. Edició de 1991, 4. Edició de 1992, 5. Edició de 1993.

1

10jrj | 131

2

3

4

5

132 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Procés d’obertura de la carpeta que conté el llibret de la falla J. R. Jiménez de 1990.

1

2

Joan Juan, proposà a la comissió que parlaren amb l’entitat bancària BANCAIXA, atès que també els interessaria adquirir els originals de les cobertes. I així ocorregué, es parlà amb els directius d’aquesta caixa d’estalvis, els quals adquiriren les darreres cobertes dels nostres llibrets de falla realitzades per aquest magnífic artista.

El 1989, amb un estil més significatiu de l’artista, representa una dona on el seu cabell és un vertader foc.

Segueix amb l’element essencial, el foc, representat per les flames i un fòsfor encés. Com a segon pla tenim una palmera, símbol del barri.

Destacar la completa definició de la cara de la dona, poc vist en els treballs de Solbes.

I gràcies a aquesta peculiar col· laboració a tres bandes, la comissió de la Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva va tindre el plaer de veure il· lustrat el seu llibret explicatiu amb obres de l’artista durant sis edicions amés d’una carpeta que envoltava el llibret de l’any 1990, i que hem cregut oportú reproduir junt aquest article.

El punt culminant de l’obra de Solbes dins dels llibrets d’aquest col· lectiu faller es produeix l’any 1990.

A banda de realitzar la portada del llibret, signa una carpeta que conté l’edició d’aquell any. Aquesta conté una finestra encunyada de forma triangular on es tracta de jugar amb la portada. També es destacable el jocs de colors entre el dos elements.

Mentre que la carpeta és obscura, amb tonalitats blaves, amb la coberta elegeix tons clars. Els motius que elegeix en aquest cas l’il·lustrador és l’entorn d’un taller d’un artista faller: caps de ninots i pots de pintura són els elements principals de la carpeta.

Però a l’obrir-la i veure el llibre, el que realment es representa és que l’artista està «preparant» la festa fallera amb elements com la dolçaina i el tabal, coets, pintes i el foc.

Una gran caixa de sorpreses és el motiu principal del llibret de 1991, on l’artista torna a plasmar icones de la festa fallera com els coets i focs d’artifici, les sabates de fallera o la pintura. El 1992, jugant amb les ombres i combinant colors blaus representa l’aspecte social i humà de les falles amb l’aparició de falleres amb rams de flors i un segon pla, representat per ombres, d’altres falleres i músics. La il·lustració, representada amb similars tonalitats, fa un èmfasi de color en les flors i traços que representen focs d’artifici.

1. Part posterior de la carpeta.

2. Part davantera de la carpeta.

3. La carpeta oberta amb la solapa i el llibret.

4. La Coberta del llibret.

La primera d’elles, la de 1988, sobre un fons roig, l’artista recreava la cremà d’un monument faller destacant la simbologia del foc, posant en primer terme a un drac, com a símbol d’aquest element remarcat amb el seu vocable. En segon pla quedava el monument representat per una estructura de fusta emulant un campanar. Es completava amb l’encesa d’una traca.

La darrera col·laboració arriba el 1993, on Solbes torna a representar el foc de les falles. En aquesta ocasió s’ajuda de la figura d’un complet dimoni sobre un fons obscur que el fa destacar.

Breu biografia d’Enric Solbes El pintor i il·lustrador alcoià, va nàixer el 1960 i ens deixà a Alzira el 2009 a conseqüència d’un vessament cerebral. Estudià a l’escola de Belles Arts de San Carles i des de 1990 treballava i residia a Alzira.

10jrj | 133

amb el pas del temps, ens adonem del pri“Ara, vilegi que ha tingut aquesta comissió de tindre plasmada part de l’obra artística de Solbes.”

3

Amb la seua tasca d’il·lustrador va publicar mig centenar de títols i més de cent cartells així com un gran nombre de calendaris, cobertes de llibres i altres impresos. Mostres de teatre, Congressos, Festivals, Campanyes de música, Fires del llibre, Festivals de Pirotècnia, Salons del llibre... han tingut la imatge nascuda d’Enric Solbes. Destacar el cartell de la Fira d’Agost de Xàtiva, realitzat per l’artista el 1986.

Com a dissenyador gràfic, a banda de realitzar imatges corporatives, catàlegs o cartells, la seua activitat ha estat vinculada a la producció editorial de Bromera. Llibres com L’últim roder, la Ciutat Submergida o Rondalles Valencianes van estar il·lustrats per l’artista. Amés hem de destacar la vinculació amb Albena Teatre, on Solbes es va fer càrrec de tota la comunicació gràfica. També va ser gravador, col· laborant, entre 1985 i 1987, amb l’artista Manuel Boix.

4

Va rebre el Premi d’Il·lustració del Ministeri de Cultura amés de rebre premis de pintura en els Certàmens nacionals de Pego, Sueca, Algemesí, Caixa de Socors de Sagunt, Josep de Ribera de Xàtiva, Teodor Andreu d’Alzira o la menció honorífica al Máximo Ramos de Ferrol.

Entre les seues mostres de pintura trobem, entre d’altres, les de la galeria Punto de València (1981, 1982 y 1984), Ynguanzo de Madrid (1982 y 1987), Nova York (1987), Palau de València (1988 y 1992), Xerea de València (1993) o Leonarte de València (1995). I després d’uns anys sense veure la seua activitat pictòrica, el març de 2009, va presentar a l’Alcúdia la sèrie «Retrats de l’invisible» present a Sagunt, Requena, Alzira, Altea, Almussafes, Dénia o Alcoi.

La seua obra, emmarcada dins de les noves tendències del realisme,

«va més enllà de les imatges quotidianes o d’idees preconcebudes. En Enric Solbes s’imposa, com en cap altre, un estil nítid i sense rodejos que s’identifica fàcilment. Recull subtilment els principis del dibuix modern creats per Adami, partint de la tradició cartellista tan vinculada a aquesta regió, i sense deixar de separar-se de la fascinació que pel cine sent l’artista». Així defenia aquest magnífic il·lustrador Felisa Martínez, a un article de l’ABC el gener de 1995, amb motiu de l’exposició a la Galeria Leonarte del cap-i-casal.

Acabem amb les paraules de Felisa Martínez, sobre els seus dibuixos «pareix com si l’artista submergira espontàniament el dibuix en l’acrílic, com si el propi artista s’haguera passat hores contemplant els seus dibuixos, com si fórem nosaltres els que hem de imaginar la història, acabar la pel·lícula aparentment real».

Bibliografia Consultada Catàleg de l’exposició «Enric Solbes / Retrats de l’invisible / pintures 2003-2008».

Martínez, F, «La línea de Enric Solbes», ABC, 10/01/1995.

Pérez, F. J. - Alcaide, J. L, Un segle de cartells. 1889-2000. Fira de Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, 2001.

Sánchez Pérez, J, 50 anys cobertes de falles, Matéu editors, Xàtiva, 2009. www.enricsolbes.com

134 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Mostren imatges de l’arxiu de «Arte Fotográfico Cuenca»

Un arxiu de records per Lluís Torrres i Dauder

dats. També com anècdota, destacar com un famós «detectiu» de Xàtiva, anomenat «Pardet», hi anava a l’estudi vestit d’almirall de la marina demanant que li feren les fotos debades posant com a excusa d’ostentar aquest càrrec.

El 20 de novembre de 1947 es fundà a Xàtiva una botiga de fotografies i que molts anys després és convertiria en un dels arxius fotogràfics més importants de la nostra ciutat.

Tonet Cuenca obri la botiga «Arte Fotográfico Cuenca» i comença una llavor professional continuada pels fills de la seua germana Carmen, els quals amb la mort d’aquest es feren càrrec de la botiga i els dugué, any rere any, a tindre aquest arxiu fotogràfic tant extens de la ciutat de Xàtiva. Milers i milers de negatius fotogràfics, que hui en dia romanen a una habitació condicionada pel bé de la seua conservació. Negatius de monuments històrics, fotos oficials, de moments inoblidables per a molts de nosaltres.

Negatius de monuments fallers, i de tantes i tantes altres coses, que un dia estigueren ací que hui només són records. i com no, fotografies que no per guardades estan oblidades i sembla estiguen esperant que un dia algú les torne a traure a la llum.

Al llarg dels anys moltes han sigut les situacions i esdeveniments que han vist passar els membres d’aquesta família de fotògrafs. Miguel Sala, un dels membres d’aquesta família i últim propietari

de «Arte Fotográfico Cuenca», ens conta que l’arxiu està dividit en varies parts.

La primera és la part comercial, fotografies dedicades a la venda. Fotografies fetes a particulars i reportatges de bodes, batejos, comunions, etc.

En aquesta part, Miguel ens comenta que és on possiblement estiguen les fotografies més curioses, doncs eren moments d’espontaneïtat i les situacions més curioses eren aprofitades pel fotògraf per immortalitzar-les. Com a curiositat, cal dir que hi ha innumerables fotografies de famílies que antigament els diumenges, quant s’eixia de missa, anaven a fer-se la foto familiar, doncs era l’únic dia que anaven mu-

Un altra part de l’arxiu fotogràfic està formada per la fotografia del món faller, trobant-se dividida per comissions falleres. Les anècdotes d’aquesta part de l’arxiu són possiblement més dels propis fallers que de la família de fotògrafs. Cadascú de nosaltres deu tindre moltes anècdotes per a contar on la majoria d’aquestes segur que duran una fotografia lligada.

El que si és segur, és que qualsevol que tinga un poc d’estima a la història, i al món de les falles en particular, li agradaria que algun dia moltes d’aquestes fotografies tornaren a veure la llum.

Per a què no es perderen records de monuments fallers, ninots indultats o actes en general que al llarg dels anys han sigut fotografiats.

Per tal motiu, com a mena d’homenatge a «Arte Fotográfico Cuenca» i la seua llavor professional, hem estimat oportú reproduir unes instantànies plenes de records. Gaudeixen.

10jrj | 135

A l’estudi fotogrà fic retocant una fotografia (1956).

136 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Concentració a l’Albereda del Moto Club i Vespa Club de Xàtiva. Aquestes associacions van participar a la cavalcada fallera de l’any 1958. A la imatge podem identificara Maset, els que regenten el Bar Bienvenidos, Barberà o a Alfonso Alcázar entre d’altres.

Nomenament d’una fallera Major. En primer terme, junt la fallera major, En Carlos Sarthou. En segon pla, la seua filla Lídia i a Juan Párraga.

10jrj | 137

El parc de la glorieta un dia de nevada a XĂ tiva.

La fabrica de Gregorio Molina en plena producciĂł.

138 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Onze de l’Olímpic a una partit al camp de futbol de la Murta. Entre els jugadors s’hi troben Juanjo Amorós i Javi Torregrosa. Al fons, les antigues grades amb la llotja presidencial.

La Música Vella desfilant al camp de futbol de la Murta.

Dirigeix La Primitiva, Melchor Peropadre.

10jrj | 139

Entrada al Círculo Setabense per l’Albereda.

Vista de la ciutat de Xàtiva.

140 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

Antiga carretera de València, a l’actual plaça del País Valencià. Al fons el barri del Carme i a la dreta el mur del Sanatori.

Vista de la ciutat de Xàtiva, des de la carretera de Bixquert.

10jrj | 141

Mecànics del taller de la SEAT al carrer de la Reina.

Identifiquem a Morell, Ramiro Martí, Paco Cabanes, Pepe Garcia o José Barberà.

Visita a l’antic Mercat per gros amb les autoritats en primer pla. Veiem al regidor Siro Díez, l’alcalde Eugeni Blasco i el Governador Civil Posadas Cacho.

142 | el verí del foc F de festa, flama, foc, fum, falles

“ Última última

nit de tocata nit d’explosió disparant-se una gran traca i la cremem a continuació.

Llibret Explicatiu Falla Plaça de sant Joan Xàtiva, 1945

”

10jrj | 143

La comissió fallera de Joan Ramon Jiménez agraix la col·laboració de les següents empreses i cases comercials per a la realització de la festa de les falles.