LLibre Falla Joan Ramon Jiménez 2013

JRJ 2012 1

Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) l’any 2012

cr èdit s

www.fallajrj.com Equip de redacció Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Isabel Gosálbez, Anna I. Calvo, Rafa Tortosa, Patri Viñes Fotografies Foto Estudio - Federico, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Juan M. Carmona, Jorge Sánchez Col·laboradors Xelo Descals, Sergio Bono, Toni Colomina, Rafa Tortosa, Javi Lara, José Manuel Gómez Publicitat La Comissió Esbossos Venancio Cimas Coberta i maquetació covanegradisseny i Vito Porcelli Impressió Matéu impressors, s. l. Dipòsit legal V-344-2012 Tirada 500 exemplars Col·labora Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

falla Joan Ramon Jiménez XÀTIVA 2012

JRJ 2012 3

Falles i medi ambient Imagineu-vos que teniu molta set i agafeu un pot de beguda refrescant. El contacte de les nostres mans amb les parets de la llauna, amb la seua gelor, ens causen la primera sensació... Però, quan agafem la i introduïm la nostra ungla per sota, arriba el moment culminant amb aquell click! tant característic. És el moment de retornar la al seu lloc i arrossegar el pot cap als nostres llavis i gaudir d’aquesta beguda.

PRÒLEG

Una vegada hem consumit els trenta-tres centilitres d’aquest líquid, com a bons habitants del planeta, ens disposem a llançar aquesta llauna d’aspecte cilíndric al contenidor de reciclatge. La llauna potser tinga més vides que nosaltres, si nosaltres som capaços de fer-ho.

Aquell contacte dels nostres dits amb la és el punt que volem posar com l’inici d’un procés de consciència mediambiental que té com a fi el reciclatge de materials i envasos que puguen reutilitzar-se. Llançarem el nostre pot amb la al lloc adequat i aconseguirem, amb el nostre petit acte, a millorar el nostre planeta.

Ara, imagineu-vos la mateixa situació d’abans, però resulta que la llauna no conté una beguda refrescant, sinó una festa refrescant anomenada Falles. Puga ser tinguem les mateixes sensacions, inclús aniran acompanyades de sentiments. Aquesta festa refrescant a base de extractes valencians conté aromes de pólvora i flors, cadafals amb edulcorants plens d’enginy i gràcia, acidulants de sorolls de les nostres xarangues i colles, estabilitzants d’il•lusió i alegria. Puga ser, un 20 de març, quan agafem els nostres dits, i ens posem en contacte amb per obrir aquesta festa refrescant, i la consumint al llarg de l’any. Arribada la nit de la cremà, un any després, posarem fi a la nostra aventura amb el pot i amb la , i reciclarem totes les nostres il•lusions amb el nostre particular foc. I un dia després, ens posarem en contacte amb la per començar a gaudir de la nostra festa refrescant.

JRJ 2012 5

índex

Salutació de la presidenta 8 Programa de festejos 10 Fallera Major Infantil 14 Carla Giner Guarner 16

Dossier: Falles i Medi Ambient 18 Les falles i el medi ambient Equip de redacció Falles ecològiques? De l’estoreta velleta... Toni Colomina Brutícia fallera, el cas de Xàtiva José Manuel Gómez Ens reciclem... Javi Lara Contaminació fallera Sergio Bono Cadafals verds: del Nuclears? No, gràcies... Rafa Tortosa

21 29 35 39 43 47

Els Cadafals 58

FALLA INFANTIL: Mai plou al gust de tots 60 FALLA GRAN: El corral en acció, davant la contaminació 64

La falla nostra 76

Entrevistes 78 La Comissió 86 Record d’un any, Laura i Àngela 92 Premis 2011 96 Memòria 2011 98

JRJ 2012 7

Salutació

bones i verdes falles

Benvolguts fallers, simpatitzants de les falles i veïns en general: Ara que ja s’acosten les festes josefines, voldria fer participe a tot aquell que així ho vullga, d’aquesta festa tan important per als valencians.

M’agradaria que s’acostaren a aquesta festa per a què coneguen l’essència de les nostres tradicions, el que representa la música per a tot faller, la pólvora quan esclata i les emocions dels fallers envers aquesta festa. Als fallers d’aquesta comissió donar-los les gràcies des d’aquestes línies, ja que sense ells aquest any no haguera sigut tant fàcil de portar, i emplaçar-los a que, una vegada la feina està feta, gaudim de la festa que ens espera a tots junts. Gràcies a tots per estar ahí. Només en queda desitjar-los a tots bones festes i que visquen les falles! i visca la falla Joan Ramon Jiménez!

Yolanda Pérez i Ferri Presidenta de la falla

JRJ 2012 9

Programa de festejos Dissabte, 14 de gener

Dissabte, 4 de febrer

Dissabte, 28 de gener

Diumenge, 12 de febrer

20 hores, Salons Palasiet Proclamació de les fallera Major infantil de la nostra comissió, Carla Giner i Guarner 20:30 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major de Xàtiva i llur cort d’honor

Diumenge, 29 de gener

18 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtiva i llur cort d’honor

21 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva

11 hores, Pel nucli urbà Ral·li humorístic faller

Diumenge, 26 de febrer

18 hores, Casa de Cultura Inauguració i lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes

Dijous, 1 de març

20 hores, Casa de Cultura Presentació del llibre 2012

Dissabte, 3 de març

22 hores, Salons Palasiet Sopar de Germanor Fallera

Dissabte, 10 de març

18 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit per la Fallera Major infantil, Carla Giner i Guarner 21 hores, Casal Sopar

Diumenge, 11 de març 14 hores, Casal Dinar

Dijous, 15 de març 8 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit

JRJ 2012 11

Divendres, 16 de març

Dissabte, 17 de març

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar de coques de cansalà 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca

9 hores, Casal Esmorzar amb pa, tomaca i pernil 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles 23 hores, Casal Sopar i després discoteca

Diumenge, 18 de març

Dilluns, 19 de març

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar i després discoteca

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar de torrada de carn 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla

JRJ 2012 13

Fallera Major infantil

JRJ 2012 15

Carla Giner i Guarner 16

JRJ 2012 17

Dossier

Falles i Medi Ambient

JRJ 2012 19

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

Equip de redacció

Les falles i el medi ambient

R eduir, reutilitzar, reciclar, recuperar... La regla de les quatre erres de l’ecologia. Allò que hem

aprés, o tal vegada els nostres germans o els nostres fills a l’escola, sembla que a les falles està arribant últimament. Durant els darrers anys, els fallers ens estem sensibilitzant amb el medi ambient, involucrant-nos en aplicar remeis per tal de mantindre la nostra estimada natura en uns nivells, diguem-ne, adequats. Però sembla, i així ens parlen multitud d’articles sobre falles i medi ambient, que als fallers no els preocupa el mal que fem al nostre entorn amb la contaminació que provoquem durant la celebració de la festa de les falles. També és cert que distintes comissions, fallers, artistes i simpatitzants de la festa intenten reduir aquell nivell de contaminació tant atmosfèrica com acústica o de l’entorn. Simplement, amb seny, s’intenta aplicar al nostre casal o al carrer allò que podem fer al nostre llar: reciclar, conviure, reutilitzar, respectar...

Les falles són una festa que utilitza l’arma satírica, l’enginy i l’humor per criticar tot allò que la societat, els polítics o altres persones i personatges han errat. Així, que hem d’admetre que en moltes situacions de la nostra festa estem errant amb el nostre medi, tant ambiental com humà. No es tracta d’erradicar per complet la contaminació existent a les falles, com ve diuen Hernan Mir i Elena Martínez referent a la combustió dels cadafals fallers cada 19 de març «per eliminar les emissions contaminants de les falles haurien de passar per la desaparició de la combustió i per tant de l’essència fonamental de la mateixa, la qual cosa i endinsant-se en la ciència-ficció generaria problemes més greus de residus sòlids que llançar als abocadors. Per això l’única “solució final” i que se’ns permet el sarcasme, seria l’exterminació de les falles, la qual cosa alguns dels que plantegen les queixes ecològiques no els semblaria gens malament»1. Hi ha un degoteig continu d’excel·lent biografia sobre falles i sostenibilitat ambiental. Amés a més, l’any 2007, tingueren lloc les iii converses Les Falles a la Nau, activitat promoguda per la UPV, la JCF, el Gremi d’Artistes Fallers i l’Associació d’Estudis Fallers, replegant-se algunes intervencions a la Revista d’Estudis Fallers dins d’un dossier sota el lema «La sostenibilitat a les falles». Amb aquest escrit introductori no pretenem fer un estudi sobre la contaminació a les falles i les seues solucions. Considerem que ja hi ha prou literatura existent ni que som experts en la matèria. Però si ens proposem deixar clares unes directrius que hauríem de cometre els interessats de la festa, partint de la determinada contaminació que produïm, és a dir, esbrinat el problema, plantegem solucions. 1 Martínez, E i Mir, H: «Medi ambient i falles», Cendra (núm. 4), AC Malalts de falles, València, 2007, pp. 50-58.

JRJ 2012 21

és sostenible, perquè no fa un ús dels recursos pensant en el futur, no té una previsió que també seran necessaris per a les properes generacions. Les falles, com a element de la societat, tampoc ho són, i a més presenten trets particulars i característics que les fan especialment impactants a nivell ambiental».2 L’ús moderat d’envasos (gots, plats, etc.), estalvi del cosum d’aigua, racionalització del consum energètic, reciclatge d’envasos de vidre, plàstic i cartó, utilització de materials reciclats (cartró provinent d’envasos, fusta de rebuig, restes de pots de pintura, papers de periòdic i revistes, etc.) per a l’elaboració d’elements mòbils i disfresses per a les cavalcades són accions que han de ser habituals a un casal faller.

LES FALLES AL CASAL Arriben les falles i el volum de residus es multiplica a les portes del casal. Hem agafat tot allò que quedava damunt de les taules i ho hem llançat a la borsa negra? Ens hem parat a separar el vidre del plàstic i el plàstic de les deixalles orgàniques? Tal vegada aquesta acció de separar per reciclar, dins d’un col·lectiu com és una comissió fallera siga més productiva i eficaç que quant la fem a casa, atès que usem més productes per reciclar i perquè està a la vista de tothom, fet que fa que els membres de l’associació, sobretot els menuts, aprenguen la importància del reciclatge, pensant una mica més en el medi ambient i en el futur. Victor Benlloch, biòleg i tècnic en educació ambiental, ja ens ho diu «la societat de consum no

I no podem deixar de parlar sobre la contaminació acústica que es produeix dins d’un casal o a una carpa. Al soroll produït per l’excessiu volum de les revetlles i discoteques, que puga afectar la molèstia a veïns que no volen o no poden participar de la festa, hem d’afegir els efectes més rellevants del soroll sobre la salut: efectes sobre l’aparell auditiu, efectes causat per la reacció d’estrès, interferència amb la comunicació oral, efecte sobre les activitats mentals i psicomotores, pertorbació del son i molèstia subjectiva3. Aquest tipus de contaminació, que a la fi ens afecta a tots, podem reduïr-la acotant, aplicant i complint horaris a les nostres revetlles així com reduint o limitant el volum de decibels conforme vaja minvant la festa. També caldria programar les revetlles, data i hora, tenint present que no tots estem festa. I quan el soroll resulta insostenible, cal insonoritzar els nostres casals. De tot açò enumerat, hi ha certs aspectes que els fallers, per si mateix, ho poden solucionar però d’altres, caldria que les administracions confeccionaren normatives amb directrius que milloraren les falles i el benestar amb els veïns.

2 Benlloch, V: «Falles i sostenibilitat ambiental», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 7-10. 3 Garcia, A: «El soroll i les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 14-16.

LES FALLES AL CARRER Hem estat parlant de les falles i els seus casals portes a dins, però hem de recordar que les falles es planten al carrer, són festes de carrer, nascudes al propi barri, des del propi veïnat. Per tant hem de respectar el seu medi natural. A qualsevol activitat que fem al carrer, autoritzada o no, hem de tenir present el respecte a la natura i a l’entorn social. Un fum d’activitats falleres que comencen amb la plantà (utilització de materials contaminants en la confecció dels cadafals), enllumenat d’aquestos, decoració de monuments (ús d’elements natutals), llançament de tot tipus de material pirotècnic (contaminació atmosfèrica i acústica), músiques i sorolls (contaminació acústica), finalitzant amb la cremà (combustió de materials), són activitats que tenen un component negatiu quant al respecte del medi ambient. Com anem

dient, no es tracta de suprimir actes o activitats del programa de festejos, és com bé diu Victor Benlloch, en «establir actuacions concretes tendents a aconseguir una determinada meta i un determinat objectiu ambiental». Aquestes actuacions a les que ens referim podrien ser les següents: Sorolls i músiques Com hem indicat abans, amb els sorolls provocats en un casal faller, a les activitats del carrer s’hauria d’escometre de forma semblant, establint horaris i llocs per desenvolupar les activitats falleres, informant a tota la ciutadania a través dels mitjans de comunicació , llibrets i pamflets. Respectar i complir pels fallers els horaris i itineraris.

JRJ 2012 23

Confecció de monuments Utilització de materials reciclats o provinents d’enderrocs (d’aquesta part ja en parlarem amb el següent punt). Decoració de monument Utilització de material provinent del reciclatge i de l’enderroc. Substitució de la gespa per altres materials com graves i arenes. Promocionar amb cartells, dibuixos i textos el respecte al medi ambient. Enllumenats dels cadafals i carrer Utilitzar bombetes de baix consum o de tipus LED per reduir el consum energètic. Establir un horari adequat en l’encesa dels llums per estalviar consum elèctric.

Activitats pirotècniques Establir un horari i duració adequada en la realització de despertades, mascletades o tirada de petards i coets. Tenir un consum de coets adequat a l’acte a realitzar per tal de minimitzar el possible la contaminació atmosfèrica provocada per la combustió dels materials que estan fets els petards (potasi, bari, coure, estronci, titani, plom, calci, magnesi, antimoni o alumini). Acotar un lloc concret per al desenvolupament d’aquestes activitats, pensant en minimitzar la molèstia a la gent que no hi participa, recercant zones on siga poc probable que la columna de fum s’estenga sobre àrees densament poblades per tal de reduir la inhalació de fums. Elegir adequadament el tipus de masclet, carcassa, petard i altre material pirotècnic

LES FALLES AL TALLER DE L’ARTISTA

segons el tipus d’activitat, sobretot en la característica de la potència acústica. La cremà dels cadafals. La combustió dels cadafals fallers, és evident que provoca una contaminació atmosfèrica. Aquesta ve influenciada per l’ús de determinats materials usat en la confecció dels monuments artístics. La responsabilitat del faller recau en l’exigència de demanar a l’artista faller l’ús de materials menys contaminants (en la mesura del possible) a l’hora de la contractació. Respecte als materials i la contaminació provocada, parlem al següent apartat.

Durant la darrera dècada s’ha establert un debat sobre la contaminació atmosfèrica que provoca la combustió dels nostres monuments fallers la nit del 19 de març. El centre de la qüestió ve provocat per l’ús del poliestiré (EPS), popularment conegut amb el nom de suro blanc. Hi ha gent que considera que la combustió d’aquest producte és altament contaminant en contrast amb l’ús del cartró, que durant dècades ha estat el principal material en la confecció dels cadafals. El químic Joan Francesc Álvarez, ens diu que «en la combustió del poliestiré s’allibera monòxid de carboni, que és extremadament verinós, acumulantse en la sang»4. També afirma que al cremar el poliestiré, es provoca un fum negre que minva l’espectacle de la cremà de la falla, amés de consumir-se en pocs minuts. També és cert, i és un aspecte en que tothom està d’acord, que «com a derivat del petroli que és, cal no oblidar l’impacte ambiental que genera l’explotació i el transport d’aquest material, així com la problemàtica constant del fet que arribarà un dia que ja no quedarà i haurem de substituir-lo per un altre tipus de materials».5 Manuel Andrés Ferreira, amb el seu article «La cremà contamina menos con corcho blanco» ens planteja que amb l’ús del poliestiré en la combustió fallera no augmenta la contaminació cap a l’atmosfera, afirmant que «la resta dels components habituals que s’usen en la realització de la falla, com el cartó, la fusta i les pintures són més contaminants».6 El que podem deixar en clar és que una qüestió si l’ús del poliestiré en la confecció dels cadafals és adequat, atès que és un derivat del petroli (i les conseqüències que implica) i si la

4 Álvarez, J. F: «Els fallers no som ninots, no tenim el cap de suro (blanc). Demostrem-ho!», Molina–Claret 2007, AC Falla Molina–Claret, Xàtiva, 2007, pp. 28-31. 5 Álvarez, J. F: «La sostenibilitat de les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 11-14. 6 Ferreira, M. A: «La cremà contamina menos con corcho blanco », Las Provincias, Dissabte 10 de març de 2007. http://www.lasprovincias.es/prensa/20070310/ediciones/crema-contamina-menos-corcho_20070310.html

JRJ 2012 25

seua producció té certs nivells de contaminació (l’ús de compostos químics contaminants o gran consum energètic). Hi ha investigacions sobre la recerca de materials provinents de matèries primes naturals que pogueren substituir al poliestiré i evitar un producte depenent del petroli. Als EUA han descobert fer un plàstic a partir de cítrics (de la pell de la taronja) i diòxid de carboni, que l’anomenen Llimoné. També s’han obtingut extraordinàriament plàstics ecològics provinents de la corfa de l’arròs coma substitut de la fibra de vidre. I una altra qüestió és la possible o no greu contaminació de la combustió del poliestiré el dia de la cremà de les falles. Sobre aquest tema, trobem un interessant article d’Elena Martínez i Hernan Mir, on es va publicar un estudi sobre la contaminació ambiental el dia 20 de març, recolzat sobre les dades (nivells de distints contaminants atmosfèrics) recollides a les estacions pertanyents a la Xarxa de Vigilància i Control de Contaminació Atmosfèrica analitzant-se les pertanyents a la ciutat de València. Els autors conclouen que «en cap cas resulta desproporcionada, ni registra un augment desmesurat en les emissions contaminants ni en cap moment s’aproxima a nivells mínimament perillosos per a la salut».7 Només ens queda enumerar diferents propostes per tal de millorar la relació entre el foc de les falles i el medi ambient. Sabem que han hagut intents de fer un estudi sobre la incidència contaminant dels materials utilitzats en la confecció dels monuments fallers però que desconeixem els resultats. Considerem que un estudi, promogut per les administracions i entitats públiques, és el punt de partida per prendre possibles solucions, ja que partir de quins materials són els causants de major contaminació i posar remeis seria la gran solució. No estaria de més que amb el nou títol d’Artista Faller de la FP, tinguera assignatures que tractaren el tema mediambiental i els materials d’ús. Als obradors, els nostres artistes falleres han d’utilitzar,en la mesura del possible, materials reciclats (papers, cartró), poliestiré reciclat, fustes amb certificació FSC que garantix una gestió responsable dels boscos d’on s’ha tret aquesta fusta així com potenciar el reciclatge del material sobrant. El poliestiré que sobra caldria portar-lo a una planta de reciclatge per a la confecció de nou EPS o bé a plantes de recuperació energètica. El nostre llibret, agafant la temàtica verda del nostre monument gran, intenta aportar aquest modest dossier, la qual cosa demostra la preocupació que tenim sobre el tema exposat, amés de realitzar activitats paral·leles amb el mateix monotema. La cavalcada infantil ha estat una desfilada on els xiquets ens han parlat d ela importància del reciclatge. La decoració dels monuments d’enguany està realitzada amb material reciclat, amb el seu atretzo de promoció de la consciència ecològica. I el nostre llibret, fet amb paper reciclat. 7 Martínez, E i Mir, H: «Medi ambient i falles (II)», Cendra (núm. 6), AC Malalts de falles, València, 2008, pp. 33-39.

B ibliografia Álvarez, J. F: «Els fallers no som ninots, no tenim el cap de suro (blanc). Demostrem-ho!», Molina–Claret 2007, AC Falla Molina–Claret, Xàtiva, 2007, pp. 28-31. Álvarez, J. F: «La sostenibilitat de les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 11-14. Benlloch, V: «Falles i sostenibilitat ambiental», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 7-10. Bono, S : «Insonoritzar o morir», El verí del foc (núm. 3), AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, pp. 34-39. Buj, D: «Sostenibilitat social de les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), -Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 19-20. Espinosa, R. P: «Fallas sostenibles, a la par luminosas», ABC, 16 de març de 2010. http://www. abc.es/20100316/canal-natural/econoticias/ vivir-verde/fallas-sostenibles-bien-iluminadas201003161506.html Ferreira, M. A: «La cremà contamina menos con corcho blanco », Las Provincias, Dissabte 10 de març de 2007. http://www.lasprovincias.es/ prensa/20070310/ediciones/crema-contamina-menos-corcho_20070310.html Fontán, J: «Combustión fallera», Actualidad Fallera (núm. 196), MPG diseño y comunicación, València, 2007, pp. 42-46. Garcia, A: «El soroll i les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 14-16. Martínez, E i Mir, H: «Medi ambient i falles», Cendra (núm. 4), AC Malalts de falles, València, 2007, pp. 50-58. —«Medi ambient i falles II», Cendra (núm. 6), AC Malalts de falles, València, 2008, pp. 33-39. Moreno, T: «Els focs artificials i la contaminació atmosfèrica: no disparem al missatger», Revista d’Estudis Fallers (núm. 16), Associació d’Estudis Fallers, València, 2011, pp. 60-67. Peris, J. F: «El concurs de falles ecològiques de Gandia; una iniciativa a seguir per la resta de les poblacions on es planten falles!», Molina–Claret 2007, AC Falla Molina–Claret, Xàtiva, 2007, pp. 32-33. Picó, M. J: «Falles en l’era del canvi climàtic», LevanteEMV, 14 de febrer de 2007. Tamarit, E: «Experiència de la comissió de Lepant– Guillem de Castro en la sostenibilitat de les falles», Revista d’Estudis Fallers (núm. 13), -Associació d’Estudis Fallers, València, 2008, pp. 17-18.

JRJ 2012 27

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

Toni Colomina Subiela

Falles ecològiques? De l’estoreta velleta al suro blanc

’ obra fallera, artística, crítica i monumental, no respon sinó a un procés evolutiu que ha estat marcat per la concurrència de diferents factors que l’han anat definint amb els anys, per les necessitats que a poc a poc anava reclamant una festa cada vegada més popular, turística i organitzada, per les demandes de la comissió ansiosa de triomfs i compensacions en forma de banderí i, entre altres factors, per l’estímul perfeccionista i competitiu de l’artista faller. De l’estai del fuster, eixa estructura lígnia amb cresol que utilitzava per a il·luminar-se durant les jornades hivernals i que cremava a la primavera, queda poc, res ja. Tampoc trobem reminiscència alguna de la correguda infantil que pels carrers del barri anava reclamant “una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”. Les primeres falles veïnals, pràcticament improvisades com a demostració palmària del nostre pensat i fet, van donar pas a altres manifestacions cada vegada més artístiques, pensades amb més escrupolositat. Així va nàixer l’artista faller i, amb ell, la falla moderna. Va començar a articular els seus ninots amb major destresa, expert com era en l’adaptament d’esquelets de fusta, cartó i tela que després vestia literalment amb robes desusades, coneixedor de la tècnica ceroplàstica a través de la qual aconseguia amb gran naturalitat els semblants dels protagonistes figurants. La pàtina que deixa el temps, escortat de modes, corrents estètics, gustos capritxosos i, fins i tot, censures repressives, va modelar esta marxa sense retorn. La modesta falla anava creixent en voluptuositat, alhora que anava minvant l’alçària dels seus proscenis i multiplicant-se el seu nombre d’escenes; va emergir la falla rodada. La seua composició va anar fent-se cada vegada més rica; la simetria, excessivament marcada durant anys, va anar donant pas a disposicions més dinàmiques i soltes. Se van anar incorporant nous materials i procediments que es van adaptar a un llenguatge expressiu específic, a un ofici, el d’artista faller, completament professionalitzat i tecnificat. Així és com es van abandonar els apèndixs de cera i cartó per a aprofitar els recursos productius del modelatge íntegre en cartó-pedra; d’esta manera, atenent a este discurs escalonat, és com les substàncies tradicionals que omplien els estants del taller faller van haver de deixar espai als nous productes sintètics, a la resina de polièster i la fibra de vidre, al poliestiré expandit. Fins hui: escàners 3D, edició informatitzada, termotalladores de control numèric.

JRJ 2012 29

Peça del remat d’una falla en procés de construcció mitjançant la superposició de perfils de suro blanc. La imatge pertany a l’antic taller dels Germans Colomina. (Arxiu Toni Colomina)

Així, materials d’origen natural com la cera, el cartó o la tela van ser substituïts, per la necessitat de trobar solucions acords amb la magnificència i que responen a plantejaments industrials de productivitat, per suports més versàtils i profitosos com el poliestiré expandit (EPS), més conegut popularment com a suro blanc o poliexpan. La talla directa del suro blanc per mitjà de ferramentes termofusibles, tallants o abrasives va relegant cap a l’oblit a la producció indirecta del ninot emmotlat en cartó-pedra. I si parlem de la creació de peces de gran volum, els enrevessats treballs de fusteria, modelatge en fang, extracció de motles i reproducció se simplifiquen amb la superposició de perfils de poliexpan. Queda provat que el nou material sintètic, lleuger i versàtil, proporciona a la indústria de la creació fallera una rendibilitat sense parangó.

Ara bé, esta nova incorporació material implica reconvencions en alguns aspectes, sobretot pel que fa a les peculiaritats demostrades durant la seua combustió, açò és, a l’hora de la cremà de la falla: el col·lectiu faller, acostumat a l’espectacle igni provocat pels materials tradicionals, contempla amb desconfiança, recelós i contrariat, la inèdita exhibició del foc que devora en pocs segons una mola de suro blanc, immensa però fugaç, volàtil com mai, vertiginosament efímera. I el més preocupant: l’afable fumarada blanca produïda per la crema de fusta i cartó ha sigut reemplaçada per una fumera negra que tot ho invadix, visiblement deletèria i verinosa. Per açò i deixant de costat les virtuts que li proporciona a l’artífex faller, el suro blanc des del seu ús massiu suscita no poques controvèrsies entorn de la seua toxicitat per combustió. No obstant això, els detractors de

Al mercat existeixen dististes peces de poliestiré de diversos formats, grossors, formes geomètriques i de diferent densitat. (Arxiu Toni Colomina)

l’EPS sovint es basen, a falta d’estudis seriosos que corroboren esta teoria, en fonaments amb poc pes argumental que simplement es limiten a discriminar-lo, en comparació amb els materials tradicionals, merament pel color que presenta el fum en el transcurs de la cremà: el negre enfront del blanc. Si parlàrem en altres termes, este perjuí discriminatori, infundat, podria comportar-nos greus problemes al quedar desaprovats per acusacions racistes. Anem amb atenció. Pareix que en este joc, al contrari del que hauria de ser, el suro blanc és culpable fins que no s’indique el contrari. Doncs bé, si així són les regles de la diversió, demostrem-ho. Comencem per l’evidència: la veritat és que la ignició de l’EPS resulta contaminant. Però no hi ha cap combustió que no ho siga. En este punt d’empat el debat hauria de desviar-se per altres camins, reflexionar segons un altre tipus

de paràmetres que contemplaren l’assumpte en termes de sostenibilitat, entesa com el manteniment ecològic a partir d’una “contaminació” equilibrada, controlada i proporcionada. Si rasquem un poc i estudiem cada tipus de material des del seu origen, açò és, considerant els recursos que han d’emprar-se per a la seua fabricació o transformació industrial, la balança comença a decantar-se a favor de l’EPS. Partint, en primer lloc, dels processos productius, ens sorprendria comprovar, especialment als més detractors, que els procediments d’obtenció de fabricats derivats del malmirat poliexpan no resulta tan perjudicial en comparació amb la dels materials emprats tradicionalment. Resulta prou aclaridor en este sentit que, exceptuant lògicament de la quantitat de petroli emprat i, en alguns casos, de la quantia de residus sòlids obtinguts, un altre tipus de variants atorguen un clar avantatge a la producció d’EPS pel que fa a la sostenibilitat

JRJ 2012 31

ENVÀS/ EMBALATGE ESTUDIAT GOTS DE MÀQUINES EXPENEDORES (1) Productes químics Electricitat Aigua de refriferació Aigua de processat Vapor Petroli

CÀRREGA MEDIAMBIENTAL GOTS D’EPS

GOTS DE PAPER

1 1 1 1 1 1

15 13 1,3 170 6 0,6

EMBALATGES I ENVASOS EPS CONFORMATS / MODELATS (2)

Consum d’Energia Contaminació de l’aire Contaminació de l’aigua Potencial de calfament global Volum de residus sòlids

1 1 1 1 1

PASTA DE CELUL·LOSA I CARTÓ 2,3-3,8 3,1-4,1 2,3-2,8 4,0-4,4 0,69-0,79

la quantitat de fusta precisa per a armar l’esquelet interior d’una peça d’EPS amb la necessària per a sustentar una altra del mateix volum convinguda amb cartó-pedra, ens adonarem de que resulta considerablement menor. Innegablement, el pes de la primera figura feta amb poliexpan és incommensurablement més xicotet. El suro blanc, si per alguna cosa es caracteritza és per la seua lleugeresa.

Però ací no acaben els balanços. Si analitzem les dades comparatives extretes MATERIALS D’EMBALATGE (3) EPS FUSTA, d’un completíssim informe PAPER, ETC. elaborat per la química BASF Cost 1 1,3 també el suro blanc ix cla Pes 1 6,4 rament victoriós. Les expe Consum d’energia 1 2,0 rimentacions de l’empresa Volum de residus sòlids 1 1,2 alemanya mesuren, entre altres paràmetres, la quantitat Fonts i referències (1) University of Victoria, British Columbia, “Polyfoam versus paper cups...” de monòxid de carboni alli(2) Info Kunststoff, Berlín, “EPS and corrugated cardboard - a life cycle study”. berat a l’atmosfera durant la (3) Study of GVM, Wiesbaden. combustió de diversos ma BASE EPS = 1 terials, entre ells la bromera TAULA 1. Assaig de l’impacte ambiental en la producció. rígida d’EPS, dades que es confronten amb productes mediambiental. Paràmetres com l’ús de pro- naturals com la fusta i els seus derivats com el ductes químics, el consum d’energia, l’aigua contraxapat i el conglomerat (vegeu TAULA 2). de processat i de refrigeració, la contaminació de l’aire i de l’aigua i el potencial de calfament Les xifres no presenten cap dubte: el suro global es decanten a favor del suro blanc en blanc és menys contaminant. Açò és possidetriment dels cel·lulòsics com fusta, paper i ble perquè el pes total del producte cremat cartó (vegeu TAULA 1). diferix enormement entre la fusta i l’EPS, ja que este últim es compon bàsicament d’aire Però d’altra banda, a més hauríem de sumar a en més d’un 90%. favor del suro sintètic, i açò ho coneixen àm- pliament els artistes fallers, excel·lències que La cosa queda clara. No obstant això, i espeel convertixen en un material extremadament rant noves investigacions aclaridores, més esversàtil i rendible en molts sentits. L’exemple pecífiques, més concretades al nostre àmbit més demostratiu l´establix la disciplina de la d’estudi, no queda més que convidar tant a fusteria constructiva. I és que, si comparem escèptics com als que creuen gràcies a dog-

TIPUS DE MOSTRA COMPONENTS DELS GASOS DE COMBUSTIÓ

COMPOSICIÓ DEL GAS DE COMBUSTIÓ PPM1) A UNA TEMPERATURA D’ASSAIG DE 300 ºC 400 ºC 500 ºC 600 ºC

Bromera rígida Monòxid de carboni de Styropor P Monoestirè Altres productes aromàtics Bromur d’hidrogen

50* 200* 400* 1000** 200 300 500 50 traces 10 30 10 0 0 0 0

Bromera rígida Monòxid de carboni de Styropor F Monoestirè Altres productes aromàtics Bromur d’hidrogen

10* 50* 500* 1000** 50 100 500 50 traces 20 20 10 10 15 13 11

Fusta d’avet roig

Monòxid de carboni 400* 6000** 12000* 15000** Productes aromàtics — — — 300

Planxes aïllants Monòxid de carboni 14000** 24000** 59000** 69000** de fibra de fusta Productes aromàtics traces 300 300 1000 Suro expandit

Monòxid de carboni Productes aromàtics

1000* traces

3000** 200

15000** 1000

29000** 1000

Indicació: Condicions d’assaig segons DIN 53436, subministrat d’aire 100 l/h, dimensions de mostres en mm: 300 x 15 x 10 ppm = parts en volum per 1 milió de parts (parts per milió) * incendi ** incendi amb flama — no es va mesurar

TAULA 2. Assaig de combustió.

mes de fe farcits de prejudicis que pareixen emanar per generació espontània a què abandonen la demagògia sense demostracions, l’oratòria sense arguments basats en assajos i investigacions. Però, per si de cas m’equivocara, que també podria ser possible, cal curar-se en salut, en el cas de pretendre rescatar els materials tradicionals, bàsicament naturals, enfront dels nous sintètics, no seria més fàcil començar a defendre el més evident? No pareix més senzill, per exemple, començar per substituir la pintura plàstica que hui s’utilitza, vinílica o acrílica, per la que s’ha emprat tota la vida,

els colors a l’oli, o recórrer als tremps de cola animal o a les emulsions d’ou? No resulta més lògic rebutjar les preparacions comercials i tornar a fer ús de la cola de conill com a aglutinant per al panet? No seria més senzill substituir els vernissos sintètics per resines naturals com el dammar o el màstic i canviar els adhesius com l’acetat de polivinil (cola blanca) per la cola forta empleada pels fusters des de fa més de cinc segles? Açò sí que està ja en les nostres mans, i ha estat sempre, i pareix una bona recomanació fins que aconseguim elaborar un suport idoni, que a tots agrade, extret, per exemple, de la pell de la taronja.

JRJ 2012 33

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

José Manuel Gómez i Pla

Mediambientalment parlant

es de fa uns anys cap ací, parlar d’un tema com la contaminació i d’altres aspectes mediambientals en les falles s’ha fet com un tema molt usat, tant és així que ha sigut tant recurrent com parlar d’altres temes de la societat com ara del sexe, de les cultures, de la vida, etc. Hui ens agrada més parlar de medi ambient, d’agressions al nostre entorn natural, de reciclatge, d’allò de les biodiversitats... i el vocable contaminació ha quedat com a segon terme. Però parlant de monuments sembla antològic el que va fer el mestre Salvador Debon allà per 1972 a la plaça de la Mercè, amb el qual va assolir el primer premi, plantant aquell gran drac i que duia per lema «La Contaminació», i també, com no, el mateix any el mestre Cotanda plantà a la plaça de la Na Jordana, i que s’endugué el segon premi. Be, totes aquestes referències dels anys setanta del segle passat, marcaren una tendència prou generalitzada de parlar de contaminació, i que hui en dia ja està pràcticament en desús, sent substituïdes per allò del canvi climàtic, encara que assoleixen en els nostres temps altres contaminacions com l’acústica o l’atmosfèrica entre d’altres. Hui és més bonic dir allò de medi ambient i els problemes que li s’ocasionen, i que en els darrers anys s’ha fet palès a tots als mitjans de comunicació, tant televisius, radiofònics o escrits. Però com diuen que el que està escrit, escrit està, recercant al bagul de notícies sobre medi ambient, ens trobem en articles de premsa que parlen de la temàtica. Sense anar molt lluny, al diari Levante-EMV, a la seua edició del 22 de març de 2006, amb un alarmant títol «Las fallas matan», trobem un article que arreplega en si, denúncies i propostes sobre el tema en qüestió. Dins d’aquest article hi havia un subtítol no menys alarmant «La cremà llena el cielo de Valencia de partículas y humos negros durante una hora». Tot aquest article venia suscitat per aquell fum negre que eixien dels monuments a l’hora de la cremà per culpa de que la majoria dels cadafals estan fets amb poliestiré expandit, conegut per tots com suro blanc. Venien també unes dades que intentaven justificar aquestos títols. Les partícules en suspensió, passada la mitjanit, van ser de 130 micrograms per metre cúbic, si bé aquesta altíssima concentració va baixar després a 40 micrograms. Aquestos resultats va ser captats per les estacions mesuradores a la nit de la cremà. Més endavant, l’article també ens deia que tot i l’altíssima concentració puntual de contaminacions per la multitud de focs i la seua distribució al llarg i ample de la geografia urbana, deien els experts que tota aquesta contaminació és tant nociva com un dia qualsevol amb el trànsit que València suporta.

JRJ 2012 35

Tot i que la ciutat de Xàtiva siga més de vint vegades més xicoteta, pensem que caldria esbrinar els problemes de contaminació que suportem durant els dies de falles, comparantlos amb les dades obtingudes en el cap-i-casal o a qualsevol població fallera . Xàtiva, en els últims anys, ha donat un pas endavant per a què les activitats que continguen algun índex de contaminació no afecten a la vida normal del vianant, posant solucions per minimitzar l’impacte contaminant cap al medi ambient. Hem parlat amb les persones que més saben d’aquest tema tant a l’Ajuntament, mitjançant la Regidoria de Medi Ambient, com per les persones de l’empresa encarregada de la recollida de fem, neteja de carrers. El biòleg municipal, José Vera Cháfer, ens ha contestat una sèrie de qüestions relacionades amb el medi ambient, departament del qual és responsable. En certs cercles es parla de què les falles són mediambientalment incorrectes, i el sr. Vera ens aclareix que «des del punt de vista mediambiental, l’aspecte que major incidència té sobre la cremà dels nostres monuments són els materials, amb la introducció de pintures plàstiques, i també del suro blanc, generant emissions a l’atmosfera que han de ser tingudes en compte. Estem parlant de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, monòxids, òxids...». També ens afegeix que amb la introducció d’elements ornamentals d’elements no combustibles com graves, gespa, metalls, etc., s’augmenta considerablement la generació de residus. I és que el volum dels residus d’una població es dispara amb la setmana fallera i més el dia de la cremà. El biòleg ens diu que «la coordinació entre Policia, Bombers, Protecció Civil i Neteja viària és fonamental perquè puga complir-se l’objectiu que l’Ajuntament es proposa per a què tot estiga ben net el dia 20 de març». I és que sense cap dubte, segons afirma Vera, la nit de la cremà és quan més brutícia s’arreplega de tot l’any, atès que es realitzen una gran sèrie de desplegaments de mitjans humans i materials amb la finalitat de què la ciutat quede total-

ment neta en un curt espai de temps. Les dades d’aquest desplegament són les següents: — De 8 a 12 camions banyera de diferents grandàries. — 3 màquines retroexcavadores per carregar els camions. — 2 màquines agranadores. — 2 camions cisterna de neteja. — 35 operaris de neteja. Tot açò sense parlar de bombers, policies i membres de protecció civil. Sempre ha estat una discussió local, entre dues festes de la ciutat com són la Fira d’Agost i les Falles. En temes de neteja, tampoc podem passar per llarg la comparació entre ambdós esdeveniments. La qüestió està en quina de les dues festes «embruta» més, responent-nos que «a nivell de generació de residus, la Fira d’Agost és l’esdeveniment que més incidència

té. A Xàtiva hi ha una producció mitjana diària de 32 tones de residus al dia, durant la Fira arriba dins les 43 tones per dia, mentre a la setmana fallera l’increment mitjà és de 3 a 4 tones addicionals per dia». També hem parlat amb els responsables de l’empresa encarregada de la recollida de residus i neteja diària, corroborant les dades que el responsable d’Ajuntament ens ha facilitat. Afegeixen que, amb la sol·licitud de la Junta Local Fallera, i parlant en termes de recollida de fem, l’empresa distribueix pels casals fallers contenidors i papereres ecològiques, facilitant-los la tasca de recollida de fem. I és que a pesar de què la Fira s’emporta el major desplegament de medis per combatre un major volum de brutícia, a la setmana fallera l’empresa concessionària amplia la programació de neteja de carrers i reforçant-la en els entorns dels monuments fallers i dels casals,

amés d’atendre actes específics com les mascletades, l’ofrena i la pujada de Sant Josep. Cal afegir, l’agraïment a aquestes persones per facilitar-nos aquestes dades. I hem de recordar el premi «Xativí» que atorga la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Xàtiva juntament amb l’empresa concessionària de la Neteja Diària, a la comissió fallera que tinga més net l’emplaçament i voltants del monument faller després de la nit de la plantà, una iniciativa a favor del medi ambient. Com veuen vostès, és cert que hui en dia els materials utilitzats en la construcció del monument faller contenen una sèrie de components amb efectes contaminants bastant alarmants, i que a més d’un el tiraria arrere, però també veuen que la cremà de les falles és una vegada a l’any, i que a molts dies al llarg de l’any es pateix més amb la contaminació habitual que tenim al nostre entorn.

JRJ 2012 37

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

Javi Lara

Ens reciclem...

egons la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua «Reciclar» té el següent significat:

1.- Sometre un material usat a un procés per a que puga tornar a ser utilitzat. 2.- Donar formació complementaria a professionals o tècnics per a que amplien i fiquen al dia els seus coneixements. 3.- Donar una nova formació a professionals o tècnics per a que actuen en un altra especialitat. 4.- Sometre repetidament una matèria a un mateix cicle, per ampliar o incrementar els efectes d’aquest. RECICLATGE ALS TALLERS FALLERS, DEL REFRITO AL SURO BLANC Açò si ho apliquem al món faller podríem estar parlant de diversos punts com podrien ser els materials que s’usen als tallers per confeccionar els monuments fallers, la utilització dels mateixos motles en distints monuments —ho coneguem com a «refrito»—, els materials que utilitzen les comissions per a confeccionar cavalcades, decorats de presentacions, decoració de monument, etc. o per la crisi que travessem, ens tinguem que replantejar (o reciclar) en l’esdevenir de la nostra festa que poc a poc està perdent efectius fallers. Als tallers, fins fa uns pocs anys, el modelatge de les figures de cartró-pedra es treballava d’una forma completament diferent a l’actual. S’utilitzava un tipus de paper totalment reciclat que es fabricava a la «Paperera Sant Jordi» de Bunyol1. Aquesta fàbrica aprovisiona a tot el gremi faller i que amb les tècniques anteriors, els artistes l’utilitzaven per a reomplir els motles d’escaiola i donar forma als ninots de falla. Una manera de treballar amb materials totalment reciclats. Actualment aquest primer pas de modelatge als tallers es treballa amb un material completament diferent, el poliestiré expandit o com vulgarment coneguem «Suro Blanc». Aquest material és molt menys ecològic que el paper reciclat ja que és un derivat del petroli, parlant en termes de producció i matèries primes. 1 www.cartonfallero.com

JRJ 2012 39

Màquina de producció de cartó utilitzat per a la realització dels cadafals fallers. Aquesta pertany a la Paperera de Sant Jordi (Bunyol) especialitzada en la fabricació de cartó esponjós de modelar conegut com Cartó-pedra.

A Internet poden veure uns vídeos on ens expliquen les dues formes de confeccionar els motles fallers. A la pàgina web www.youtube. com, escrivim al buscador «Como hacer un ninot de falla» i trobem dos vídeos de l’artista Xavier Herrero exposant-nos les varies formes de treballar. Els avantatges d’aquesta nova forma de treballar són major rapidesa, majors volums i modelatges de ninots més espectaculars que anteriorment no es donaven o eren molt difícils de produir-los. L’inconvenient és que no es treballa amb un material completament reciclat i a l’hora de la cremà el monument desapareix en pocs minuts i s’observa una gran fumera negra gens agradable.

tat de la nostra festa, ja que confeccionar nous motles i nous dissenys val diners i moltes comissions no poden permetre’s el luxe de destinar molt de pressupost. Però actualment no podem dir «refrito» als monuments quasi iguals que es planten per tot arreu, abans si, perquè es reutilitzava una i altra vegada el mateix motle per a confeccionar un ninot, però en l’actualitat, amb els nous sistemes informàtics i la manipulació del suro blanc, fan que cada figura comence a fabricarse des de cero i siga completament diferent una d’altra. I EN LES COMISSIONS, RECICLEM?

Amb aquesta nova forma de fer falles els artistes, com a professionals que són, s’han reciclat i han après noves tècniques per a confeccionar els monuments.

On més manipulem materials reciclats és a les cavalcades (escenografia, carrosses, etc.), en les exaltacions de les falleres major (decorats), al ral·li o en la decoració del monument.

Si per reciclar també entenguem els «refritos», crec que són un bé necessari per a la continuï-

S’ha convertit en una pràctica habitual reutilitzar bases, estructures, etc. per a dur a terme

Bales de cartó preparades per a ser distribuides. L’ús del cartó als tallers fallers ha canviat bastant, d’usar-se per a confeccionar completament els ninots a partir d’un motle, a cobrir el suro blanc amb una capaper millorar l’acabat de la superfície.

qualsevol acte faller i, fins i tot a les bases del concursos apareix com a punt a favor la utilització de material reciclat per a obtindre una major puntuació. RECICLATGE D’IDEES Però ara, i crec que és el més important, les comissions falleres estan reciclant-se en aquesta època de crisi? Doncs la cosa pinta prou mal per algunes comissions, inclús més d’una pot desaparèixer per la pèrdua d’efectius fallers. La falta de treball i la quota que es paga fan que avui en dia ser faller es considere com a un hobby de luxe que no tots poden assumir. Però també crec que s’ha perdut l’esperit faller, hem passat una bona època on la majoria del col·lectiu s’ha acomodat, on s’ha passat de treballar per aconseguir les coses a dir «Açò que val, que ho pague jo!». Hi ha poques persones que miren per la comissió i prefereixen gastarse una quantitat de diners abans que fer-ho ells mateixa o buscar recursos per a estalviar

diners. Molta gent abans pagava la seua quota de la loteria, avui en dia açò ho fan molts pocs. Buscar recursos per a traure diners (patrocinadors, publicitat llibre, etc.) cada vegada és més complicat i com no es treballe o es busquen solucions, no serà gens fàcil que una comissió subsistisca sols amb la quota dels fallers. Per altra banda, quan es confecciona el pressupost d’una comissió, el primer que es retalla d’ell és en el monument faller i després ja es vorà si es fan més o menys sopars, més o menys cercaviles o es comprarà més o menys beguda. Per sort o per desgràcia, el monument està en el primer punt per a retallar pressupost i no dic que no es tinga que disminuir en èpoques de crisi, però crec que és un dels motors de la nostra festa i ho tindríem que valorar molt més. Per finalitzar, està en mans de les comissions eixir d’aquesta, reciclar-nos i buscar nous ingressos o treballar més (xiringuito, rifes, loteries, etc...) per a què es note el menys possible la mancança d’efectius fallers.

JRJ 2012 41

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

Sergio Bono

Contaminació fallera

H e passat anys. Heu passat èpoques. Han passat personatges. Hem passat monuments. Han passat artistes. Han passat Juntes Locals. Hem passat presidents. Heu passat Falleres Majors. I al final, entre tots, hem passat de mantenir l’essència d’aquesta festa. L’hem contaminada!

Si ens parem a pensar una mica temps enrere, aquesta festa tant nostra, la festa de les falles ... ha canviat! Per a bé o per a mal, però ha canviat! Encara que, personalment, crec que més que canviar, s’ha vist arrossegada per la voràgine de progrés de la nostra societat ... i al final, s’ha vist contaminada. Els egos personals de cadascú de nosaltres, la falta de la tant desitjada «germanor fallera», la lluita acarnissada per ser el millor, la gelosia a aquells que ho són ... són punts que ens duen a reflexionar sobre l’estat actual de la nostra festa. Començaré per reflexionar sobre una base tant important com alhora malèfica dins d’aquest món: la contaminació econòmica. Com diu Feliu Ventura ... hi ha qui persegueix els somnis, hi ha qui persegueix els ovnis, i hi ha qui persegueix diners, només diners ... Això mateix també passa dins d’aquesta festa. Fa uns anys, l’Ajuntament de la nostra ciutat, decidí atorgar una subvenció econòmica a les comissions per tal d’incentivar la millora del monument! Primer punt negatiu: HEM CONTAMINAT ELS MONUMENTS! Sí, els hem contaminat perquè des d’aleshores, les comissions i per molt que diguen que no, també els artistes, ja no busquen un monument que els òmpliga l’ànima quan el vegen, no! Busquen un monument d’una certa qualitat, per a intentar competir amb altres monuments, de teòricament, menys qualitat i així poder arreplegar eixa subvenció. Diners, només diners ... I clar, per tal d’arribar a aquest extrem, hem tingut que passar també per un altra contaminació prèvia, la contaminació moralment seccional. Però no unes seccions qualsevol, sinó les nostres seccions. Les seccions qualificades per pressupostos! Uns pressupostos que es contaminaven per tal d’aconseguir aquells suculents premis metàl·lics! I parle en passat, perquè un dia, va arribar una empresa descontaminant que va intentar fer una neteja a la forma de veure aquest tema dins d’aquell quartet de la Junta Local, on es reunien els presidents! I voalà! Els premis en metàl·lic per als monuments vencedors de les seccions desaparegueren ... Així i tot,

JRJ 2012 43

i passat el temps ... un altra bactèria ha germinat al cervell de més d’un! I el pitjor de tot, és que ha contaminat a tota una comissió sencera ... Avui en dia ... Sí, segueixen contaminant els pressupostos dels monuments per tal de fer les seccions ... Ara ja no lluiten per diners, no! Ara lluiten per guanyar, siga com siga, encara que siga a costa de contaminar-se i incloure els monuments en places molt més econòmiques que les nostres ... Crec que eixa bactèria, acabarà amb més d’un a l’hospital!! I tornant a la contaminació econòmica, la plaga de bitllets, per acord dels presidents, s’ha redireccionat cap a un altre costat: ara, en lloc de fomentar la qualitat dels monuments ... fomentem l’enginy de les comissions! Sí, l’enginy en veure de quina manera poden fer trampes per tal del mateix ... el somni del dolar!! La junta de presidents acordà distribuir aquella subvenció en onze premis, entre els que estaven el del millor cotxe del ral·li (en aquest moment el meu amic Juanjo, es va fregar les mans...), millors presentacions, millor llibret, millor decoració de monuments (ací, el Comte de Marí també es va fregar les mans, mentre Juanjo el mirava de reüll ...), millors cavalcades i millors Carrosses de Confecció Pròpia ... i ací ve, quan la varen matar!! Mentides, acusacions, enfrontaments, males cares, incidències ... hem contaminat aquest món per culpa dels diners! Jo tinc una solució per a aquest tema: doneume a mi els diners, i ja faré el que jo vulga! Me’n aniré amb la Junta Local i els Presidents, a fernos un bon soparot!!!! Que total, si ens acusen de fer-ho, almenys, que tinguen raó! I ací és quan sorgeix, la Contaminació Política! Males frases per a tanta gent del col·lectiu ... Hi han moltes més contaminacions latents hui en dia al món de les falles, moltes! Podríem parlar de la contaminació atmosfèrica que produeix la crema del suro les nits de Sant Josep, o de la famosa contaminació acústica,

provocada per les comissions als seus benvolguts veïns! Perquè estic segur que totes les comissions estimen els seus veïns! Totes!! Amb més o menys intensitat, però totes tenen certa estima als pobres veïns dels nostres casals! I no, fiquem-nos al cap que els veïns, els nostres veïns no són uns cabrons, ni uns malparits, ni uns insensibles, ni uns antisocials, ni uns antivalencianistes ... A mi no m’agrada l’olor de la taronja, i no per això deixe de ser tant valencià com qualsevol altre! El que hem de fer es prendre consciència de la vertadera dimensió del problema que causem als nostres benvolguts veïns, quan mentre nosaltres gaudim de la festa, amb el got del cubata a la mà i la música ben alteta per a què Xàtiva sàpiga que el meu casal és el mes marxós ... dalt de nosaltres, tenim una senyora o un senyor que tenen tot el dret a descansar. Tot! I això és de veres! Que ho he llegit en la Constitució Espanyola!! I aneu en compte ... perquè un dia d’eixos, jo personalment, estaré mesurant el soroll que provoqueu a casa de la vostra veïna, i quan se’n passeu una miqueta ... vos tancaré el casal! Eh, i això també és de veres! Que ja n’he tancat més d’un!! Però tal volta, la pitjor contaminació que he detectat amb els meus aparells sensorials, és la més fotuda: la contaminació «Qui ve a sopar? ». Aquest tipus de contaminació va sorgir fa tres o quatre anys, a la seu de la Junta Local Fallera, on els presidents de les comissions de la ciutat, junt amb la executiva d’aquesta junta, es reuneixen quasi tots els dilluns per tal de tractar crucials temes per al millor desenvolupament de les falles de la ciutat. Eixe és el moment per a debatre importantíssims temes, decidir crucials actuacions, solucionar tots i cadascun dels problemes que poden sorgir... i en eixe moment, és quan el veterà i no per això el major dels presidents, alça la mà i pregunta: Xe, qui ve a sopar? Que sincerament, de vegades et donen ganes d’alçarte i dir-li: però a què collons veniu, a preocuparvos per les falles o a sopar? I el que ja et rebenta

és que sempre estan amb la pressa al cos: va, la reunió rapideta que tenim taula reservada per a sopar!. La veritat, es que mirant-ho així, es una llàstima la poca serietat i interès que mostren la majoria de personatges d’aquest món... Aquells temps de Bolinches, Barberá, Ricardet, Marí ... aquells, aquells sí que eren temps de profit. Si eixa nit no sopàvem, no sopàvem... però que fins que no s’aclaria tot, d’allà no s’alçava ningú!!.... hem conten els vells del lloc. Una llàstima, la veritat! Una llàstima que junt a la pèrdua de consciència de l’important que realment és qualsevol reunió, note com el 95% dels presidents, ha perdut també una part del respecte i l’humilitat que ens te que caracteritzar. Sí, i us explico perquè. Lliurament de premis. Saló de Juntes de l’Excel· lentíssim Ajuntament de Xàtiva. Eren vora les 20:00 h de la vesprada. Era el moment en que junt al senyor batle i al senyor president executiu, les Falleres Majors de Xàtiva, entregaren a cadascuna de les divuit comissions de Xàtiva, els banderins acreditatius dels premis aconseguits.

Per respecte i com a homenatge, a les comissions guanyadores de monuments grans i infantils, a les comissions que han guanyat el màxim guardó gran i infantil, se’ls nomenen els últims, per tal que la resta de comissions, fent honor a la seua suposada «germanor fallera» i «humilitat fallera», pugen rendir també el seu xicotet homenatge. 20:10 hores. Nomenem la comissió guanyadora per arreplegar els seus premis, entre ells, el de Millor Monument de Xàtiva. Homenatge? Germanor? Sí. El de la executiva de la Junta Local Fallera, el del batle i el de la comissió que s’emportà el segon premi. I prou. On estava la resta de comissions? Vist el que havia vist, hem vaig suposar que estarien sopant. Segur! Mal pinten les coses davant aquest contaminat panorama. O canvien el rumb cap un altre port, o la contaminació medi ambiental, moral i econòmica acabarà per passar-nos factura a tots. I si arriba eixe moment, que la factura la pague qui haja reservat la taula per a sopar!!

JRJ 2012 45

Dossier: FALLES I MEDI AMBIENT

«Les Contaminacions» de Julià Puche, plantada a la demarcació de Bisbe Amigó-Conca (València) el1981.

Rafa Tortosa i Garcia

Cadafals verds: del Nuclears? No, Gràcies al canvi climàtic

llò de «Nuclears? No, gràcies» ha estat últimament de moda amb la prolongació o no de la vida de les centrals nuclears de l’Estat Espanyol així com per la recerca del lloc d’ubicació d’un cementiri nuclear. A les nostres terres aquest lema es va fer patent amb la decisió de construir la Central Nuclear de Cofrents (La Vall d’Ayora) durant els anys setanta1. L’aprovació, construcció i posada en marxa coincideix amb el naixement de grups ecologistes a favor d’energies segures i respectuoses amb el medi ambient i en contra de les energies nuclears. No serà aquesta qüestió l’única que preocuparà a l’ecologisme valencià, altres qüestions seran motiu de defensa. L’estany de l’Albufera i la Devesa del Saler, amb l’aprovació d’un pla urbanístics a aquest paratge natural que significava la urbanització de 800 hectàrees de bosc, va provocar reaccions contràries a aquest pla, a començament dels setanta, per mà de naturalistes com Félix Rodríguez de la Fuente o biòlegs valencians com Ignacio Docavo2. Quan aquesta polèmica prengué dimensions ciutadanes i mediàtiques es quan van començar els primers moviments ecologistes en defensa d’un espai natural, en un context en què els moviments ecologistes començaven a organitzar-se a Europa. Al nostre País , la formació Acció Ecologista Agró es constitueix el 1981. Totes aquestes inquietuds en defensa del nostre medi natural i l’augment en la preocupació de temes mediambientals, principalment la contaminació de les nostres aigües així com de la nostra atmosfera, també es veuran plasmades en els cadafals fallers. Estem a una època de la recerca de les llibertats, s’ha deixat un autoritarisme polític i s’està en els primers anys de la democràcia. Als monuments fallers, sense censura que valga, començaran a aparèixer crítiques contra els polítics, contra l’església, la reacció de la societat als avanços en temes ètics i morals o la famosa «batalla de València» quant a les senyes d’identitat valenciana. Junt aquestos temes també comença a tindre cabuda la temàtica mediambiental que acapararà el tema de la Central Nuclear de Cofrents, la protecció de l’Albufera, la protecció de l’Horta davant un urbanisme descontrolat, la contaminació atmosfèrica davant el creixement d’indústries contaminants així com l’augment del parc de vehicles, o el continu abocament de brutícia a les sèquies, barrancs i rius. Els temes de reciclatge i campanyes de conscienciació apareixeran ja en els anys noranta. 1 El 1972 el Ministeri d’Indústria i Energia concedeix l’autorització prèvia per a la Construcció de la Central, començant les obres el 1976. El 14 d’octubre de 1984 es posava en marxa. 2 Mateu, A i Domínguez, M: «Quant el Saler tornà al poble», Mètode, número 70, Universitat de València, València, 2011.

JRJ 2012 47

CADAFALS VERDS A VALÈNCIA Salvador Debon exposa a la plaça de la Mercè una primera falla mediambiental l’any 1972, amb «La Contaminació» mereixedora del primer premi de la secció especial. Moltes vegades, els cadafals fallers mostren l’enginy de forma visual, i aquest és un dels casos, ja que ens mostra un gran drac i la paraula contaminació, i no cal pegar-li moltes voltes, per descobrir que la contaminació és una cosa gran i perillosa. Sobre el drac tenim l’escultura clàssica de Laconte i els seus fills, els quals van amb caretes antigàs contra la contaminació de l’atmosfera. A la Plaça de la Reina, els germans Sánchez repetiran l’any després la idea del drac per representar la contaminació que patim així com Vicente Giménez ho farà amb fantasmes en la demarcació de Salamanca–Comte d’Altea. Però si hi ha un cadafal icona d’aquestos temes mediambientals és el plantat per Julià Puche, el 1981, a la demarcació de la falla Bisbe Amigó– Conca duent per lema «Les contaminacions», i que li va valdre el primer premi de la secció primera B. Un gran sol, amb cara de tristesa, contempla la devastadora ma de l’home, completant-se el remat amb uns senyals reivindicatius rodejats de vegetació i el dolent fum eixint de les xemeneies de les indústries. Anfòs Ramon, autor del llibret, ens diu «El sol està poc cremat, per lo que ací ha contemplat». A les escenes apareixen les distintes contaminacions com les pol·lucions produïdes per les indústries, de les aigües, de les fruites que consumim i dels nostres animals. També tenien cabuda la brutícia de la nostra mar Mediterrània així com de les nostres serres i els durs incendis que s’havien patit: «Mirant els durs incendis que hem patit i fent el despropòsit més redó, ací els dos guardaboscs sense sentit, no fan més que tocar el violó. El bosc se contamina de papers,

de llandes i de plàstics i de rucs. Davall dels pins s’escampen els femers que es tornen nius de rates i de cucs...»3 La proliferació de cadafals verds es patent durant els inicis dels anys huitanta. Aquest mateix 1981, Pepet planta a la demarcació de Bailén– Xàtiva un gran Neptú que clama per la mar Mediterrània, la qual es mor per l’enorme índex de contaminació. Un any després, el1982, es va poder contemplar a la plaça del Pilar un altre monument icona de les falles com és «Natura Morta» d’Alfred Ruiz o el que és el mateix, la falla de les tulipes. El Xispa va presentar una arriscada composició lluny del barroquisme de l’època, on les tulipes florien a pesar de l’abundant porqueria industrial existent al món. La falla Arrancapins, sempre reivindicativa, agafarà com a lema «Nuclears? No, gràcies!» per al projecte de 1984, tenint com a peça principal la representació d’una enorme xemeneia de central nuclear. Ja en 1986, Julio Monterrubio plantarà per a Convent de Jerusalem–Matemàtic Marzal «El dia d’abans» on farà la crida d’una eminent catàstrofe nuclear gràcies a la lluita entre les dues grans potències mundials com són l’URSS i els EUA. Els ecologistes intenten impedir que els residus radioactius que defequen aquestes grans potències posen en perill l’equilibri ecològic del planeta. El 1988, a la demarcació de l’A. Cadarso–C. Altea, es va plantar «Ecologia» sent signada per Francisco Mesado on es basarà principalment en els animals amb el perill d’extinció d’algunes espècies i la contaminació que sofreix el seu entorn natural. Estem ja prop dels anys noranta i la gent ja és conscient del què suposa la contaminació de la Terra. Ja ha arribat al carrer la idea d’un Món més sostenible i que cal cuidar més el cada vegada menys entorn natural que tenim. Salvem el Botànic, recuperem ciutat es va crear el 1995 i Salvem l’horta començava a reivindicar les

3 Ramon, A: «Explicació de la falla», Falla Bisbe Amigó–Conca 1981, Falla Bisbe Amigó–Conca, València, 1981.

«La Contaminació» de Salvador Debón, plantada a la demarcació de la Plaça de la Mercè l’any 1972.

El 1982, Alfred Ruiz va plantar «Natura Morta» a la demarcació de la Plaça del Pilar.

La falla Arrancapins va reivindicar «Nuclears? No, gràcies!» al seu cadafal l’any 1984.

Paco Mesado plantava «Ecologia» a la demarcació l’A. Cadarso-C. Altea el 1988.

JRJ 2012 49

«El somni verd», cadafal plantat a Na Jordana per Miquel Santaeulàlia l’any 1992.

terres amenaçades. Aquestos temes i altres ja recurrents com la sempre fràgil llacuna de l’Albufera o l’entramat de l’especulació urbanística de darrere de cada incendi forestal que afecta als nostres boscos, eren motiu de ser satiritzats en els nostres monuments fallers. «El somni verd» del mestre Miquel Santaeulàlia per a la falla de Na Jordana el 1992, reflectia de forma espectacular aquestos temes. L’argument del cadafals es resumia amb la imatge gràfica del seu remat: «el cim, a partir del títol genèric d’un dels gravats de Goya de la sèrie “Caprichos”, el que duu per títol genèric “El sueño de la razón produce monstruos” representa els monstres creats per l’home que atempten contra el medi ambient. Un sàtir amb el caduceu de Mercuri representa l’especulació; Una bruixa amb els seus beuratges, la contaminació i la pol·lució i, un àngel apocalíptic, anuncia la fi del món davant la manca de respecte per la natura que mostra l’ésser humà. Tots tres s’encaramen sobre la soca d’un arbre»4. L’escena principal representava una nova arca de Noé disposta a reiniciar la vida en un altre lloc on es carreguen les espècies naturals en perill d’extinció. Amb aquest darrer argument es va presentar la «Mantis viatgera», primer premi de les falles de 1993, d’Agustín Villanueva per a la comissió de Convent de Jerusalem–Matemàtic Marzal. La mantis futurista és una nau salvadora que intenta escapar l’home cap altres mons, fugint del planeta Terra, on es contempla una situació desoladora i catastròfica, amb l’atmosfera totalment destrossada i gran part de la natura fossilitzada. Ressenyar d’aquest any dos cadafals que tractàvem temes mediambientals i que van tindre un resultat extraordinari quant al seu missatge reivindicatiu. Latorre i Sanz plantaven als carrers de Sant Vicent–Periodista Azzati un excel·lent i grandiós os panda que pretenia protegir als animals ibèrics que estan amenaçats pels incendis i per la ma de l’home. L’altre cadafal va estar el plantat per Josep Llu-

Josep Lluís Pasqual Nebot, plantava, el 1993 a l’avinguda de l’Oest, «L’Antàrtida Tirita».

4 DD AA: Na Jordana, 50 anys especials (1954-2003), AC Falla Na Jordana, València, 2003, pp. 154-155.

ís Pasqual Nebot a l’avinguda de l’Oest i que duia per lema «L’Antàrtida tirita». Sobre una gran tassa del wàter, una morsa veu com el seu paradís, la darrera terra verge del planeta, ha començat el seu compte enrere. Durant la darrera dècada s’han produït puntualment falles amb temàtica verda introduint nous vocables relacionats amb el medi ambient, com ara el reciclatge, el canvi climàtic i les seues conseqüències o el tema de l’especulació urbanística que està afectant a camps, costes i serres valencianes. El 2003, Latorre i Sanz plantaven el cadafal «Mare Natura» per a Na Jordana obtenint el primer premi. La falla criticava amb to d’humor els problemes de l’equilibri ecològic com ara el canvi climàtic, els aliments transgènics, la contaminació acústica, el reciclatge, la marea negra o la manipulació genètica. D’aquesta darrera qüestió la literatura de la falla ens deia: «Amb la manipulació genètica s’ha canviat l’aspecte dels animals. La conseqüència potser tan patètica com esta rata que ensenya els queixals».

«Mare Natura» de Latorre i Sanz, plantada a la demarcació de la Na Jornana l’any 2003.

Un exemple de denúncia de l’especulació urbanística va estar el cadafal «Salve’s qui puga» d’Emili Miralles per a l’Antiga de Campanar el 2003. Un grup d’animals s’ha pujat al darrer arbre del planeta, el qual no durarà molt atès que està apunt de ser sabotejat per una màquina excavadora. Les escenes es referien a què l’especulació urbanística i la requalificació de terrenys són el major enèmic dels espais naturals. El tema del canvi climàtic era tractat per Juan Carlos Molés en el cadafal plantat a l’emblemàtica plaça del Pilar el 2008. «Mals temps per als quatre elements» plasmava que al trastocar-se els quatre elements es produïen els canvis climàtics, sofrint els animals canvis d’hàbitat o com alguns paratges naturals són perjudicats per les agressions urbanístiques que sols beneficien a algunes butxaques. També Paco Mesado plantava el 2008, per a la falla D. de Gaeta–Pobla de

La crítica d’especulació urbanística la trobem a «Salve’s qui puga» d’Emili Miralles a L’antiga de Campanar el 2003.

JRJ 2012 51

«Energies alternatives» de Sergio Musoles, de la Falla del Mercat Central (València) el 2010.

Escena sobre les energíes renovables del cadafal «L’hora de la veritat», plantat a l’Antiga de Campanar per Juanjo Armengol i Venancio Cimas l’any 2010, que tractava sobre el canvi climàtic i les seues conseqüències.

Farnals, una acurada falla sobre el canvi climàtic tenint com a remat a un enorme esquimal. I no hem de deixar de nomenar el cadafal «L’hora de la veritat» de Juanjo Armengol i Venancio Cimas plantat el 2010 en la demarcació de l’Antiga de Campanar. Un guió i crítica que vaig tindre la sort de realitzar junt José M. Gómez, on exposàvem en clau d’humor les conseqüències del canvi climàtic com el desgel dels pols i la pujada del nivell de la mar. Amés a més, plantejàvem una escola de reciclatge i simulaven la València Nuclear, que acollia el cementiri nuclear (amb l’argument que València vol tots els esdeveniments possibles). L’argument es completava amb un crit sobre la massiva tala de boscos i el plantejament de l’ús de les energies renovables: «Segons els sabuts científics, diuen que els gasos dels animals es poden aprofitar fins límits que ens pareixen insospitats. Com ací tots vostès veuen aquestes energies són “netes”,

fins els metges es sorprenen de la capacitat de totes elles. Les flatulències de la vaca, d’una altra forma es poden aprofitar, podrem tindre energia molt neta si els mitjans es fiquen com cal». També el 2010, Sergio Musoles plantava «Energies alternatives» a la plaça del Mercat Central, un excel·lent cadafal sobre les energies renovables. CADAFALS VERDS A XÀTIVA De la mateixa forma que hem vist l’evolució de la crítica mediambiental als cadafals fallers dels capi-casal, anem a nomenar monuments plantats a la capital de la Costera, on lògicament l’aspecte ecològic criticat i denunciat en els ninots de cartó– pedra al llarg dels anys es similar a la de València. Prop de vint-i-cinc casos de falles grans han tractat el tema de la contaminació i el medi

JRJ 2012 53

«Una central nuclear, en Cofrents estan muntant; i la radiació volant, ací podia aplegar. Les cols, faves, pimentons, no es volen contaminar; i es solen manifestar, també apoyats pels melons... Eixa central nuclear, el Xúquer la refrigera; i quan rega la Ribera, els horts també pot cremar... Puix poden tindre “despistes”, al manejar la central. I no quedarà un pardal... segons els ecologistes. I a costes del poble suren, les grans multinacionals. No estiren els ramals... però els “verts” ells se’ls mesuren... »5

Aquest cadafal, «Tot Contaminat», el va plantar Paco Roca el 1985 a la plaça de l’Espanyoleto.

ambient des de l’any 1979 fins l’actualitat. La primera en criticar un tema mediambiental va estar la falla Sant Feliu amb el cadafal de 1979 «Un cert fraire» que va estar considerada com la primera falla radioactiva del País. La construcció de la Central Nuclear de Cofrents i les seues conseqüències en el camp i els seus cultiu era motiu de preocupació de la gent dels pobles valencians situats en el radi d’afecció de la Central Nuclear. Andrés Martorell, amb el cadafal «Les coses nostres» plantat per a la falla Ferroviària el 1981, representava a una de les escenes, un llaurador assentat a una cadira. El ninot, el qual va ser indultat, posava e l crit al cel per les conseqüències que podia tindre la collita valenciana amb la construcció de la Central Nuclear a Cofrents. Antonio Ginés ens deia a l’explicació de la falla, i referent a aquest ninot, com la radicació nuclear podria afectar al camp:

Aquest mateix any, la modesta obra de Pere Moragues per a la falla J. Ramon Jiménez, presentava una falla sobre la contaminació. La brutícia de les platges, el trànsit de vehicles o els mals olors dels nostres carrers eren temes tractats. «Aquestos avis recorden quan a l’anar a passejar disfrutaven dels olors de les flors i dels fruitals. Avui si eixes al carrer un boçal deuen portar per no sentir els olors de l’època actual».6 Exemples de cadafals denunciant temes mediambientals són els plantats per Navarro i Olcina a la plaça Benlloch l’any 1982 i que duia per lema «Contaminació» o el títol «Jocs contaminants» d’Antoni Grau plantat a l’encreuat dels carrers Gregorio Molina i Para Claret el 1985. Aquest mateix any, Paco Roca també plantava la falla «Tot contaminant» a la plaça de l’Espanyoleto on presentava un gran porc humanitzat

5 Ginés Martínez, A: «Explicació i Relació de la falla», Llibret Explicatiu Falla Ferroviària, Falla Ferroviària, Xàtiva, 1981. 6 Anònim: «Xicoteta explicació», Llibret Explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1981.

sobre un perol completant-se amb uns senyals reivindicatives, amb semblança a les de Julian Puche. A la plaça de la Trinitat també es pogueren contemplar cadafals «verds» els anys 1986 i 1987, igual que al barri del Carme, Paco i Lluís, presentaven el 1987 «Contaminació i xoques». Un darrer exemple de la dècada dels huitanta el trobem el 1988 a la nostra demarcació de J. Ramon Jiménez, on Paco Roca presenta «Destrucció i progrés». Una gran excavadora replegant un humanitzat mussol confeccionava el remat d’una falla que denunciava el maltractament de l’horta i les nostres serres, la contaminació de les aigües o la massiva construcció de vivendes representada amb una bresca d’abelles. Josep Sanchis i Martínez, ens deia al llibret: «La màquina representada, en l’alt de la falla nostra, simbolitza l’horta maltractada, tal com així es mostra: tota ella xafada, destruïda i menyspreada».7 El 1992, a la nostra demarcació, Xavier Herrero feia la seua òpera prima de falles grans, i ens plantava «Quina Morterada», un cadafal basat en el plantat el 1981 per Julian Puche a la demarcació de Bisbe Amigó–Conca de València. Sobre un morter ens mostrava un sol que mirava amb tristor el que estan fent la terra els humans: contaminació desmesurada, tràfic congestionat, aliments adulterats, especulacions immobiliàries... De l’explicació de la falla podem extraure el sentit ecològic del cadafal: «Després de tantes morterades, de runa al mar abocades, encara troba força hui, per eixir una flor al jardí. Puix amb aigua putrefacta reguen ara les collites, per no alçar-les acta a les empreses maldites».8

«Destrucció i progrés» de Paco Roca a la demarcació de la falla J. R. Jiménez l’any1988.

Durant la dècada dels noranta esdevenen bastants cadafals que exposen el tema mediambiental: «Contaminació» (Antoni Grau, Tetuán–St. Francesc, 1992), «La contaminació» (Manolo Blanco, Sant Feliu,1992), «Salvem nostra terra» (M. A. Gosálbez Moracho, Abú Masaifa, 1993) o «Contaminació Local» (Xavier Herrero, Espanyoleto,1995). A la majoria dels cadafals, la temàtica sobre ecologisme parla d’una forma general, d’un entorn global parant-se poc en entorns locals. Un dels pocs exemples el trobem a una de les escenes de la falla J. R. Jiménez del 1997. Bernat Roman confeccionava l’escena d’uns excursionistes amb la tenda de campanya i rodejats de soques. José M. Gómez ens explicava al guió aquesta escena titulada «Fa una xopà de suor» i que criticava la tala d’arbres a la xopà d’Alboi, un lloc de la zona de l’Estret de les Aigües freqüentat en pasqua

7 Sanchis i Martínez, J: «Ací fem l’explicació… », Llibret Explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1988. 8 Sanchis i Martínez, J: «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1992.

JRJ 2012 55

El cadafal «Aigua Bruta» plantat a J. R. Jiménez el 1998 per l’artista Bernat Román.

i en estiu per la gent de la contornada. Els versets ens deien: «Una crida ecològica nosaltres volem fer que no tallen més arbres que sense xopà ens quedarem».9 Un any després, Bernat Roman ens presentava «Aigua Bruta», on s’exposava la mar com una depredació de fi de segle. Es reflexionava que no cal pensar només en la contaminació l’atmosfera i la capa d’ozon sinó també en els nostres mars, on existeix la destrucció d’un ecosistema gràcies al desmesurat abocament de deixalles: «Des del fons de la mar submergida, amaneix un peix, símbol de la mar, dient-nos als humans que el fi de segle

Paco Roca, dins del cadafal «L’amo del corral» (R. Ar macro abocador de Llanera, que afecta medi

està apunt d’arribar. Símbol de mars i rius, ens demostra a tots nosaltres, tot el mal que s’ha fet: la mar està feta un desastre. Primer foren les fàbriques, abocant totes les deixalles, frotant-se les mans aquells, que les deixaven».10 A partir de l’any 2000, es segueix amb un degoteig de lemes de caràcter mediambiental als cadafals fallers de Xàtiva. A la majoria dels anys trobem algun cadafal que ens parla de contaminació en la seua totalitat o a alguna de les escenes. Exemples clars són «Fent fem» (F. J. Dauder, Tetuán– St. Francesc, 2000), «La mar» (J. J. Copoví, Ferroviària, 2004), «Xàtiva corrompuda» (A. Bernat, Sant Jordi, 2007), «Acció i destruc-

9 Gómez i PLa, J. M: «Explicació de la falla», Llibret Explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1997. 10 Gómez i PLa, J. M: «Explicació de la falla», XX anys a J. R. Jiménez, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 1998, pp. 31-36.

gentina, 2010), va tractar el tema del projecte del ambientalment a la comarca de La Costera.

ció» (Ingeni i Gràcia, Passeig, 2007) o aquest any passat «Canvi climàtic» (F. Llopis, Murta–Maravall, 2011). Hi ha un tema local que és denunciat en diversos cadafals durant aquesta darrera dècada com és la continua denúncia que fan els llauradors de l’horta de Xàtiva amb motiu dels abocaments incontrolats que es produeix en la xarxa de la sèquia de Murta. Cadafals com el plantat per Xavi Herrero el 2005 per a la falla de Selgas–Tovar o el de Paco Roca per a República Argentina el 2007, feien ressò d’aquest tema de forma satírica. Fins ací un recorregut en la història dels cadafals verds, un cadafals que en la mesura del possible han servit per denunciar alguna animalada feta al nostre medi ambient. I parlant d’animals i medi ambient, enguany presentem un cadafal titulat «El corral en acció, davant la contaminació» on combina aquestos dos grups febles del nostre entorn.

El cadafal «Acció i destrucció» plantat a la Falla Passeig ardenal Serra el 2007 per Ingeni i gràcia.

B ibliografia Alborch Mallol, G: «Evolució estètica en els monuments fallers. Una alternativa a la tradició», Qüestió d’estètica. Molina – Claret. 2005, A. C. Falla Molina – Claret, Xàtiva, 2005, pp. 34-37. Bayarri: Foto Fallas. Album Bayarri, Bayarri Comunicación s. l., Valencia, edicions de 1955 a 2010. DD AA: Historia de las fallas, Levante – El Mercantil Valenciano, València, 1990. Sánchez i Pérez, J: Quadern de falles. Xàtiva 18652005 , Matéu Editors, Xàtiva, 2006. Tortosa Garcia, R (Dir.): Historia de la Falla Joan Ramon Jiménez, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2003. —«Les falles grans de Paco Roca a Xàtiva», Falla Joan Ramon Jiménez Xàtiva 2006, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2006, pp. 62-88. —«Catalogació i documentació dels ninot indultats de les falles de Xàtiva», El verí del foc (núm 5), A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2011.

JRJ 2012 57

Els Cadafals

JRJ 2012 59

Falla infantil

2012 Mai plou, al gust de tots Artista Venancio Cimas Secció Tercera

Explicació de la falla (Conversa entre una mare i una filla, a primera hora del 16 de març)

aura continua aguaitada per la finestra de la seua habitació. Mentre els fallers de la comissió del seu barri participaven a la primera despertà de les falles d’aquell any, una pluja fina feia acte de presència. La xiqueta estava nerviosa i preocupada, aquell any estrenava el seu vestit de valenciana i no volia que aquella pluja li fastiguejara la desitjada estrena. Les llàgrimes iniciaven a decórrer sobre la pell de la cara mentre començava a preguntar-se aquelles qüestions que només la natura podria respondre-li. — Per què plou ara que és festa? Desitge estrenar el meu vestit! Per què no pares de ploue? Sa mare va escoltar aquelles paraules i acudí junt la seua filla per a consolar-la.

JRJ 2012 61

— Laura, ningú decideix l’oratge que farà. La natura és sabuda i si plou és perquè el nostre planeta ho necessita— digué sa mare. — Ja mare, però els ninots de la falla es banyen i no podré estrenar el meu vestit, amb la il·lusió que em feia— insistia la filla. — Mira, pugem a l’andana i veuràs com per damunt del castell ja està escampant i esta vesprada apareixerà el sol. L’home del temps ha dit que ja no plourà cap dia de falles. La mare intentava convèncer a la seua estimada Laura, qui no es donava per vençuda: — Però es podria arreglar açò de la pluja i no ploure a les festes, i ploure, per exemple, el més venint? — Com te he dit, no és decisió nostra que ploga o no. També t’he de dir que al mes següent hi ha festes en altres llocs, com puga ser la fira d’Abril a Sevilla... o ací, que com en molts llocs, tenim la Setmana Santa. T’agradaria que ploguera a les processons? — No mare, no però... és que... mira, jo li vaig portar ous a Santa Clara per a què no ploguera a falles. I com és que plou? — insistia Laura, apujant el to de veu. — El portar ous a Santa Clara és una tradició que cal continuar per promocionar els nostres arrels, simplement és un acte de fervor. Pot ser ajude, però no decideix si plou o no— puntualitzà la pacient mare. La xiqueta, amb un impuls de ràbia digué: — Ja podria ploure en un altre lloc, com per exemple la... —Sa mare la tallà, contestant-li: — No digues això, perquè hi ha llocs on no plou gens, quasi que mai i tenen greus problemes d’aigua, no tenen ni aigua bona per a veure. I en altres llocs, desgraciadament, passa tot el contrari, plou molt. No et preocupes, hem tingut dos dies de tronades i ja està, ara pararà i et podràs posar el teu bonic vestit. Laura es donà quasi per convençuda. Les dues pujaren a l’andana i s’assegueren al sofà. Mentre miraven per la finestra, l’arc de sant Martí sobreeixia per damunt del vell castell. La xiqueta es posava contenta mentre es recolzava sobre el cos de sa mare, qui li cantava: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure...

Mai plou al gust de tots! és el lema de la falleta, sent per a nosaltres un goig respondre a la xiqueta.

La xiqueta un ninot ha fet aprofitant la nevada. Li ha posat un bonic barret i una vella bufanda.

I és que la nostra xiqueta sobre l’oratge, ha preguntat, estant molt inquieta quan de la pluja hem tractat.

Al programa d’actes apareix un costum d’ara: per a què no ploga a falles cal dur ous a Santa Clara!

Quan Eolo mou el vent Els núvols sol arrossegar, i pot ser que en un moment, la pluja podem presenciar.

Ploure és una situació que no podem controlar. El paraigües és una solució si no ens volem mullar.

A vegades ocorreix que el sol no s’ha amagat, l’Arc de sant Martí apareix mentre cau un bon ruixat.

Tot l’any esperant les festes i ara va i ens plou molt. Mare meua quines fogueres, xè, quina mala sort!

Parlem de les tronades, amb raigs i sorollosos trons. Ací passa moltes vegades... seran els dimoniets els autors?

Pot ser ploga una mica a la Fira d’abril... Ja ho diu la dita: Que a abril, aigües mil!

Quan hi ha tronades cal resguardar-se, posar-se sota les teulades i mai davall un arbre.

Mentre ací ens queixem de què plou en festes en algun altre lloc veiem que no cauen ni quatre gotes.

I si fa molt de fred pot ser puga nevar. Agafa bufanda i gorret que ens podem gelar.

Quan plou en cap de setmana tenim una dita que mola, dient amb bastant desgana: Sempre plou quan no hi ha escola!

JRJ 2012 63

Falla 2012

El corral en acció, davant la contaminació! Artista Venancio Cimas Secció Segona

Explicació de la falla Text Xelo Descals Versos J. Manuel Gómez i Rafa Tortosa

n aquest món de mones hi ha més bèsties que persones» diu una dita popular. I vegen vostés com acò és veritat. Qui, si no és una bèstia, és capaç d’acabar amb tot allò que deu cuidar?

La Revolta dels animals al corral ha començat. Porcs, gallines i cavalls estan «més amunt del cap». Perquè els humans no mesurem el mal que els poden fer. Aigua bruta, deixalles i fem... Mare meua quin merder!

El corral està esvalotat, Els animals ja no aguanten més animalades. Qui els havia de cuidar, està fent-los moltes porcades.

Caldria reflexionar sobre animals i medi ambient. Un present a solucionar tenint un futur en ment.

Sobre un gran corral, un família de gallines reivindiquen la desaparició d’accions humanes que provoquen la contaminació i afecten a tots els animals. Tot el corral està fart del descontrol que han arribat les persones.

Pensem en sostenibilitat i en cuidar la natura. Augmentarem la qualitat i el nostre nivell de vida.

La falla d’aquest any vol denunciar els efectes que produeix la contaminació sobre els animals i les conseqüències que té. Intentem, dins de les nostres possibilitats, donar solucions.

Els animals ens volen donar instruccions sobre el medi ambient. I és que el planeta cal salvar de forma bastant imminent.

JRJ 2012 65

LA DESFORESTACIÓ Arbres tallaràs, casetes plantaràs. Res de profit trauràs desertització, contaminació i acabar amb la població. On filmaran ara la pel·lícula de Tarzan? Difícilment en una selva ja que els boscos verges estan desapareixent ràpidament i de forma irreversible. Per què? Perquè «vius» no produeixen diners. Martí, obligat pel seu cap, es prepara per tallar l’últim arbre. Ho lamentà perquè perdrà el seu treball. Ja no queden més arbres per tallar. On abans hi havia arbres es plantaran milers de casetes que ningú comprarà perquè el banc- com tots sabem- la hipoteca no ens acceptarà. El llenyater està preparat per acabar amb el darrer arbre del planeta i el cap- gros ho està per a edificar- no sabem si amb especulacions i regals o sense. Nosaltres, però, estem preparats per a explicar als nostres fills com eren els arbres, els boscos, els animals? Perquè si continuem així en pocs anys no en quedarà cap. I us puc assegurar que ens passarà com amb les pessetes, els trobarem a faltar. Amb açò, què aconseguirem? D’una banda que els animals, i aquesta vegada no és per culpa de la crisi, perguen tot allò que es correspon per dret: un lloc on viure, aliments... Per una altra banda, destruir un poc més el planeta- que ja està prou fotut. Els boscos s’han de conservar per a maximitzar les reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la conservació de la biodiversitat. Són la llar del 80% de la diversitat del planeta. Milions d’indígenes i comunitats locals en depenen per a la seua forma de vida i cultura. A més a més, els boscos subministren aigua dolça a milions de ciutadans que viuen en les ciutats.

Ens lleven les cases! diuen els animals. Tallant molts d’arbres i arrancant matorrals.

És l’últim arbre del bosc, per això el veiem massificat, els animals veuen amb temor que la fi de la vida ha arribat.

D’incendis forestals millor que no parlem... javalis, cabres i pardals tots els anys els espantem.

El rellotge marca unes hores... i també pels als boscos, ens quedem sense arbres, per culpa d’alguns capgrossos.

Qui paga diuen que mana, i és que l’amo «sempre té la raó». fent-li mal a la flora i la fauna sense cap contemplació.

JRJ 2012 67

LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA Les sirenetes ja no es dediquen a cantar, perquè ningú a la mar pot pescar. Peixos estranys i molta pudor, són el resultat de la contaminació. «Aigua corrent no és pudenta ni dolent», açò era abans de la nostra gran contribució. «Aigua podrida, passada pel colador i bullida» és el que hem aconseguit. L’aigua contaminada de les ciutats i de les indústries arriba als rius, a les sèquies i al mar. Aquest fet perjudica no sols als animals aquàtics: peixos morts i mutacions, sinó també als animals racionals. Amb aquesta aigua bruta, els camps s’han de regar. Per tant, molts dels productes que consumim no són tan «naturals» com pensem. L’aigua és un bé escàs. No podem embrutar la poca que tenim.

Uns peixos mutats: mig botella o mig llauna, Ja es pesquen a grapats, és una espècie que s’escampa.

Uns grans abocadors són les nostres sèquies. Estan farts els llauradors de veure les aigües brutes.

1,2 bilions de persones beuen aigua bruta cada dia

Ajuda al mĂłn a resoldre els problemes dâ&#x20AC;&#x2122;aigua i sanejament

JRJ 2012 69

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA No sols les indústries i els cotxes, produeixen contaminació. També els animals fan la seua contribució. Qui anava a pensar que la culpa és de la vaca que no para de ... cagar! «Quan no quede oxigen que bé ens ho passarem, respirarem òxid i ens col·locarem», és la tornada d’una cançó de Carraixet. Açò ens passarà si no comencem a posar mesures per evitar la contaminació atmosfèrica. Darrere de la contaminació atmosfèrica no sols estan els gasos produïts pels cotxes o les indústries. Estudis del Ministeri del Medi Ambient confirmen que el fem i les flatulències ramaderes representen el 6% de les emissions nocives espanyoles a l’atmosfera (no és redundant recordar que l’altre 94% el representem nosaltres amb les nostres accions). Per a lluitar contra el pudent problema, els científics s’han posat a treballar. Han fabricat unes pastilles vegetals que transformen el metà digestiu dels bòvids en glucosa. Així redueixen les flatulències dels animals obtenint un fem més inofensiu. Vaja, com si prengueren pastilles Aerored. Els cotxes i les indústries, els mals majors, es solucionaran quan les vaques... deixen de defecar. Hem d’aplicar energies renovables si volem continuar respirant sense utilitzar caretes d’oxigen.

Segons els sabuts científics, diuen que els gasos dels animals es poden aprofitar fins límits que ens pareixen insospitats.

Com ací tots vostès veuen estes energies són «netes», fins els metges es sorprenen de la capacitat de totes elles.

Les flatulències de la vaca, d’altra forma es poden aprofitar, podem tindre energia neta si els mitjans es fiquen com cal.

Sabies que... ...darrere del canvi climàtic no sols estan cotxes i indústries. Sembla un d’acudit, però una vaca lletera pot contaminar quatre vegades més que un automòbil. Emeten metà que és 20 vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d’efecte hivernacle. ...estudis del Ministeri de Medi Ambient confirmen que el fem i les flatulències ramaderes representen el 6% de les emissions espanyoles a l’atmosfera, unes 25.000 kilotones equivalents de CO2. En països com a Nova Zelanda, esta aportació digestiva de gasos suposa el 50 % de les seues emissions contaminants.

JRJ 2012 71

ENERGIES ALTERNATIVES Ni centrals nuclears, ni petroli, ni la fórmula I en acció. Qui ens havia de dir fa quatre dies, que les taronges seran la nostra salvació. «No sols de pa viu l´home, ni de petroli les indústries i els cotxes». Necessitem combustibles per moure màquines i cotxes. Ara bé, cal combustible no contaminant. Un grup de científic de la Universitat de Florida (EUA) han desenvolupat un nou mètode per produir etanol a partir de la pell de taronja. El mètode és més ecològic i més barat que els existents. Els vehicles circularien amb un combustible net i el petroli ja no seria «l’or negre». Serà per taronges al País Valencià? No cal encomanar cap informe a Urdangarin. Qualsevol llaurador ens el pot fer, i segur que més barat! La recerca d’energies alternatives és primordial perquè cada vegada existeixen menys recursos naturals.

Vostès hauran de dependre noves formes d’energia, veure si a tots els pareix bé, altres formes de produir-la. Amb la pell de les taronges es pot produir energia. Un combustible per als cotxes: més ecològic i que damunt estalvia. Per taronges no serà... pel mètode caldrà interessar-se. Algun dia l’or negre s’acabarà... convertint el món en un desastre. No cal que Urdangarin ens faça cap informe «raro». Taronges ací en tenim per a parar un carro.

LA CONTAMINACIÓ GENÈTICA Què ha tingut la gallina? Pollets? Calla home i tinc trellat La gallina ha parit un bou embolat. Gràcies als científics açò és una realitat. «Anem de mal en pitjor». No ens conformem amb les alteracions que ocasionem contaminant el medi ambient sinó que, a més a més, destinem diners i esforços per a crear criatures que abans sols existien en la imaginació: mig home- mig cavall, una gallina amb banyes, un porc que sap lladrar... Tots aquests éssers per a què ens serviran? «El món està perdut, desgraciat aquell que se´l trobe». El «científic» s’ha passat amb aquest experiment. A la Fira l’han llogat, millor no recordem el moment. De rateta de laboratori a un bou viatja pel món. Serà fill del dimoni, aquell que li diuen «Ratón»?

JRJ 2012 73

EL CANVI CLIMÀTIC Parlem de metereologia, que molt saben els animals, encara que hui en dia, està molt mal d’averiguar.

ANNEX

L’oratge de les estacions està bastant alterat, gràcies a les contaminacions que l’home ha realitzat.

ENS COL·LOCAREM Han cremat els pins i els animalets ara es ficaran dintre dels xalets. Quan no quede oxigen que bé ens ho passarem, respirarem òxid i ens col·locarem. Un bosc es pega foc per casualitat i a l´endemà ja l´han urbanitzat Quan no quede oxigen... Com l’horta està en perill i la terra val tant l’estan protegint amb dos pams d’asfalt

Quan no quede oxigen... Si manca energia jo tinc la solució mouria els motors amb l’òxid de carbó. Quan no quede oxigen... Si cremen una alzina surera i un negral obtindrem energia barata i natural. Carraixet

Una freda primavera... Un hivern amb calor... la natura s’altera... que passarà amb la tardor?

L´ENERGIA NUCLEAR, NO GRÀCIES Vet aqui que una vegada allà dalt de la muntanya hi havia una nuclear una central nuclear. I va fer un pet, i va fer un pet que no en queda ni un pam net (bis). I la nuclear fumava i a tots contaminava i els residus radioactius anaven a parar al riu. Harrisbourg va ser el pare Txernobil va ser el seu fill i el seu nét com es dirà no ho volgueu endevinar. Cançó popular

El canvi climàtic comporta algunes alteracions: una calor més forta i un vent que ens toca...

ARBRE VELL En la ciutat hi ha una plaça i en la plaça un arbre vell. En lárbre hi ha la tristesa de saber que és el darrer. Abans hi havia molts altres, ara tan sols queda ell com un record que sápaga entre el ferro i el ciment. Diuen que volen tallar-lo, que molesta, que el seu verd trenca léstètica pura dels edificis que té voltant-lo, voltors altíssims a punt de menjar-se el cel. Que al lloc que ocupa podrien aparcar vint cotxes més. Que és la casa on sárreceren centenars de bruts ocells que ningú recordaria si no fos perquè viu ell...

En la ciutat —algú conta— hi havia fa molt de temps un arbre gran i molt trist que se sabia el darrer i plorava fulles grogues en la tardor, i a l´hivern es despullava i cantava estranyes cançons al vent. Quan venia primavera despertava les arrels, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era rialla que et feia sentir-te bé quan, fugint del sol, entraves en el cercle tou i fresc del seu regne que assetjaven cotxes, finques, fum, diners. Quan el tallaren plovia. Ja no he vist ploure mai més. Marc Granell

JRJ 2012 75

La falla nostra

JRJ 2012 77

Des d’aquestes breus paraules volen donar-vos a conèixer a la nostra fallera major infantil d’enguany. Carla Giner Guarner, va nàixer el 10 de juny del 2001, és una xiqueta molt vergonyosa però quanta agafa confiança no hi ha qui la pare, l’aficció a les falles li ve de la seua família materna. Així ens a contestat les nostres preguntes. No vivint a Xàtiva, què és el que t’anima a ser fallera de la nostra comissió? Perquè tota la meua família són fallers d’aquesta comissió. Què és el que t’anima a presentar-te a Fallera Major infantil ? Perquè al veure com totes les Falleres Majors es divertien, jo em vaig animar a ser-ho. Quan et comunicarem que anaves a ser tu la Fallera Major infantil, que et va passar pel pensament? Estava molt feliç perquè per fi sóc la Fallera Major. Podries explicar com va transcorre el dia que anaves a conèixer qui eren les Falleres Majors del 2012? Va ser un dia normal, vaig anar al col·legi, però esperant tot el dia a que arribara la nit per a saber qui era la Fallera Major infantil. Com sabem, aquest any no tenim president infantil, però hi ha tres persones de la comissió que t’acompanyen a tots els actes. Què pense d’ells? Pense que he d’estar agraï-

Carla Giner, fallera Major infantil 2012:

«Espere amb il.lusió la plantà de la falla»

da i crec que cal donar-los les gràcies perquè sempre em recolzen i estan pendents de mi. Aquest any és el primer que aquesta comissió està presidida per una dona. Què penses tu de la nostra presidenta Yolanda? Que serà un any molt especial per a ella i per a mi. Quins son els actes que esperes amb més il·lusió? Els actes que he esperat amb més il·lusió són la meua exaltació, i així poder estrenar el meu vestit. L’altre acte és la planta oficial de la meua falla, per a veure en el carrer tots els ninots. Què esperes de la teua comissió per a les falles del 2012? Que participen tots els membres de la comissió i que gaudisquen de les falles. Si tingueres la sort de dedicar unes paraules especials durant el teu regnat per a qui serien i què li diries? Les paraules serien per a mon pare i per a ma mare, per deixar-me complir el meu somni de ser Fallera Major infantil. I per últim que desitges per a les falles del 2012. que siguen unes falles inoblidables.

JRJ 2012 79

Patri Viñes, Recompensa JLF 2012:

«El desig que em queda complir, és ser Fallera Major de la comissió» Patri Viñes ha estat mereixedora de la recompensa que atorga la Junta Local Fallera a un membre de cada comissió de la ciutat. Fallera activa des de fa molt de temps, sempre ha estat vinculada a la comissió infantil, be amb el càrrec de delegada infantil o de sotssecretària. Coneguem un poc més a Patri. Què significa per a tu rebre la recompensa? Doncs la veritat que una gran satisfacció que la meua falla, en tan sols els meus 21 anys, ha vist el treball que faig per la comissió i en especial per els xiquets, ja que és el càrrec que ostente en aquest moment i tot el que faig és de cor. Penses que te la mereixies? Tota persona quant la rep diria que sí, i per a mi ha sigut un gran al·licient rebre-la, perquè crec que si que me la mereixia. Què vas sentir quan t’anomenaren com a membre que rep la recompensa aquest any? La veritat que em passaren molts sentiments pel cap, tenia ganes de plorar, riurem... Què significa per a tu la festa de les falles? Per a mi la festa de les falles puc dir que és la que més m’agrada perquè gaudisc al màxim de ella gràcies a ma mare que m’ha ensenyat a viure-les d’aquesta manera tan especial. Canviàries de comissió? Per què? Respecte a canviar de comissió el dic que no, perquè en aquesta comissió porte vinculada vinti-un anys i és com la meua segona casa i és a on tinc els meus amics. Enguany també et toca ser acompanyant infantil de Carla. Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? Crec que espere tots els actes amb molta il·lusió però si em tinguera que decantar per algun et podria dir que seria la crida, l’entrega de guardons, la recorreguda i l’ofrena. Que opines de la nostra presidenta? Crec que és una persona molt decidida per agafar aquest càrrec en aquest moment tan difícil per a tots. Algun desig en especial et queda per complir dins de la comissió? Sí, el desig més especial que en queda complir dins de la meua comissió és el de ser Fallera Major. Et ves com Iolanda algun dia Presidenta? La veritat és una cosa que mai m’he plantejat però si algun dia tinguera l’oportunitat tal vegada no diria que no. Un desig per a aquestes falles Algun desig... La veritat que podria dir molts però com es diu en aquestos casos que no ploga i que gaudim de les falles en germanor fallera, i que deixem les diferències que puguen haver a un costat.

JRJ 2012 81

Yolanda Pérez, Presidenta de la comissió:

«Voldria que més gent s’involucrara en la feina i en la festa» Després de molts anys ostentant el càrrec de secretària, enguany ha donat el pas i ha estat elegida Presidenta de la Comissió per a l’exercici 2011/2012. Fa anys que s’ho va pensar però sembla que aquest ha estat el definitiu. Coneguem com va estar la seua decisió. Com va ser això de presentar-te per a presidenta? Era una idea que em rondava ja fa temps, però les circumstàncies familiars i professionals anaven retardant aquest moment. Finalment, va ser la comissió la que, donant-me ànims i suport, em va convèncer per a que em presentara enguany. Està sent com tu esperaves que seria el teu any com a presidenta? Per una part si estàs un poc clavat en les tasques falleres saps que pot anar venint i les feines que et toquen fer. S’ha de tindre en compte que des del meu càrrec anterior, secretària, he aprés moltes coses de les falles i m’han ajudat actualment. Per altra banda, hi ha parts d’aquesta festa que no coneixes i que no gaudixes fins que no estàs en aquesta part. Contestant a la teua resposta, no és com esperava, és millor. Què esperes d’aquestes falles i de la teua comissió? De la meua comissió simplement que ho facen com estan fent-ho, que aquells que estan un poquet afeinats durant l’any puguen deixar de banda les feines i vindre a la falla a gaudir. La meua comissió, des del primer dia s’ha bolcat en mi, i em sent molt agust al càrrec en el que estic, perquè ells amb la seua alegria et demostren que estan al teu costat. I com sempre els dic, ningú és perfecte, cadascú fa les coses com creu que les ha de fer, i la diversitat d’opinions és el que fa gran una comissió. Sempre els dic que si en alguna cosa m’equivoque que em perdonen, però que m’ho diguen per no tornar-ho a fer malament. Gràcies a cadascú per ser com és! Què tal et portes amb la resta de presidents i presidentes? La veritat que molt bé. Al principi va ser un poc estrany, ja que els homes estaven un poc parats, perquè estan acostumats a veure les dones com a Falleres Majors, però poc a poc ens hem conegut i ja estic ben integrada. Amb les altres dues presidentes molt bé des de primer hora, però era d’esperar, ja que les dones ens vam arropar un poc al principi. He de recalcar també, que els membres de la Junta Executiva de la Junta Local Fallera també són una gent meravellosa. A molts d’ells ja els coneixia d’abans, però ara he conegut a la resta i sé que tenim un conjunt de gent que m’ajudaran en el que podran. Quin és l’acte que amb més il·lusió esperes com a presidenta? Com a fallera de tota la vida que sóc, m’agraden tots els actes. Cadascú té la seua màgia i la seua importància, per això no sabria quin dir que és més important per a mi. L’únic acte que em dona un poquet de llàstima és el de la recorreguda de les falles. La gent no

JRJ 2012 83

veu els monuments, es posa a beure i no se’n recorda que, el fi d’aquest acte és conèixer els monuments de la ciutat. Espere que canvie en algun moment. Per a tu la paraula falla, què significa? Significa treball, que és el que fem per a aconseguir els propòsits marcats. Significa germanor, que és la que tenen els fallers quan, encara que competeixen no li donen importància a perdre o guanyar. Significa monument, ja que sense ell les falles no tindrien raó de ser. Significa música i foc, perquè són els que ens acompanyen en qualsevol moment de la nostra festa. I finalment significa festa, que és el que preparem quan la feina està feta i és la recompensa al treball ben fet. Canviaries alguna cosa dins la nostra comissió? Volia canviar-ne dos. Una ja l’he aconseguit, i és que la mentalitat de la gent canvie respecte a qui està al capdavant. Fa un temps era impensable que una dona fóra presidenta, però ara ja és un fet real. Enhorabona a la meua comissió per eixe pas tan gran. La segona que voldria canviar és que m’agradaria que més gent s’involucrara en la feina i la festa. Sé que aquesta situació la tenen la majoria de les falles, però com que a mi em preocupa la meua, intentarem poc a poc que tots coneguen l’essència de les falles. Creus que existeix la germanor fallera? Tots parlen de germanor fallera, però crec que realment no hi ha una definició que concrete que és. Per a mi és que cada comissió es porte bé amb les altres, i que puguem ajudar-nos quan ens faça falta. Germanor fallera és acatar les decisions d’un grup encara que no siga el que nosaltres volíem, ja que per això existeix la majoria de vots. També entenc que és saber gaudir de la festa tots junts, sense importar si guanyem o perdem al del costat, i si la teua és la més gran o més menuda comissió. Dins d’una comissió hauria de ser exactament igual, gaudir tots de la festa sense importar que pensa o no l’altre, perquè com he dit abans, la diversitat fa gran la comissió. Després de l’experiència d’aquest any com a presidenta…..repetiràs un altre any? Són molts els punts que he d’estudiar abans de prendre eixa decisió. En primer lloc, he de contar una vegada més amb el suport del meu marit i de la meua família, ja que si ells no m’ajuden, jo no puc desenvolupar aquest càrrec. En segon lloc, he de tenir el suport de la meua comissió, ja que ser presidenta no és només estar en una llista i acudir a tots els actes. Quan estàs ací saps el que és voler que TOTS estiguen contents en el que es fa, i ser la persona a la que tots acudeixen quan hi ha un problema, i saber com solucionar-lo sense fer mal ningú. Com diu la frase típica «No ho fas be per a tots». Un desig per a aquestes falles. Desitge que tota la feina feta al llarg d’aquest any es veja recompensada. No només amb un banderí que és el que dóna a entendre que la teua és una bona llavor, si no perquè estem contens nosaltres mateixa del que hem fet. Desitjar a Carla, la nostra Fallera Major Infantil, que tinga un bon regnat, que gaudisca de tots els actes i que espere que conte amb mi per a allò que li faça falta. I finalment, desitje que siguen unes bones festes i espere gaudir junt a Carla i amb la meua comissió de les meues millors falles.

JRJ 2012 85

falleres i fallers President Yolanda Pérez i Ferri Vicepresident 1r Sergio Antoli i Jordà Vicepresident 2n F. Manuel Roca i Sanchis Vicepresident 3r Rafa Tortosa i Garcia Vicepresident 4t Anna I. Calvo i Pastor Secretària Isabel Gosálbez i Baraza Sotssecretària Patricia Viñes i Martínez Tresorera Verònica Llopis i Viñes Comptadora Manoli Ibañez i Casanova Vice-Comptador Enrique V. Cerdà i Samit Bibliotecari — Arxiver José Luis Sánchez i Tàpia Delegada Infantils Alexa Gramaje i Victoria

Delegada Loteries Cristina Gramaje i Garcia Delegat Festejos Àngel Borredà i Gutiérrez Delegada Barri Elena Lereu i Barbera Delegat foc i cremà Luis Llopis i Llopis Delegada del casal Mari Carmen Gramaje i Garcia Sotsdelegat del casal Francisco José Roselló i Benet Delegat Activitats Diverses Ruben Garcia i Morales Delegat jocs Juan José Correas i Díaz Delegada Activitats infantils Laura Borredà i Gutiérrez Delegat Activitats extraordinàries Jorge Sánchez i Tàpia Delegada Activitats infantils Estefania Bixquert i Tarin

Vocals David Badenes i Rubio Casimiro Bono i La Huerta Àngela Borreguero i Hervàs Enrique Cerdà i Martinez Juan Manuel Carmona i Trujillo Juan M. Cuquerella i Català Esther Espinosa i Gila Sara Esplugues i Rubio Pedro Gil i Valero Àngela Gil i Borreguero Rafael Giner i Amorós Tamara González i Ortega M. Angeles Guarner i Chulià Cristina Ibañez i Pont M. Carmen Lluch i Samit Juana Martínez i Patón Judith Vila i Lereu

Alexandre Ferrer i Garcia M. Jose Moreno i Moreno M. Pilar Navarro i Pérez Almu Pastor i Hernandis Fàtima Rico i Tortosa David Roca i Gallart Desiree Roca Sanchis Elena Roselló i Guarner Desamparados Samit i Gracia Eva Samit i Quiles José Sánchez i Garcia German Schmohl i Pérez Carmina Tàpia i Cantero Elena Tortosa i Garcia Pablo Tortosa i Martínez Joaquin Vila i Martí Ruben Viñes i Martínez

JRJ 2012 87

els menuts Fallera Major Infantil Carla Giner i Guarner Paula Adame i Tormo Sergi Antoli i Llopis Borja Joan Ansio i Ricart Naroa Ansio i Ricart Joan Badenes i Gramaje Natàlia Barrios i Reguillo Adrian Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Aroha Borredà i Rico Fàtima Borredà i Rico Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Víctor Carmona i Lluch

Julio L. Cuesta i Beltran Marta Celorrio i Jiménez Àngel Ciscar i Climent Maria Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Claudia Fuentes i Giménez Estela Fuentes i Giménez Claudia Fuster i Victoria Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Sara Giner i Guarner Ignacio Gómez i Borredà María Jesús Ibáñez i Rengel

Julio Cesar Ibáñez i Rengel Claudia Hernández i Borredà Natàlia Jiménez i Garcia Joan Luzón i Guarner Christian Llopis i Pérez Adrià Llopis i Pérez Pablo Navarro i Pérez José Vicente Oltra i González Sheila Pérez i Parra Carolina Penadés i Roca Laura Penadés i Roca Mireia Pérez i Ferrer Martina Pons i Garcia Maria Pons i Garcia Marta Prats i Llopis

Salva Prats i Llopis Maria Riquelme i Sanz Eric Riquelme i Sanz Manuel Roca i Ibanez Aroa Roca i Bixquert Lucia Roca i Bixquert Dafne Roca i Bixquert Àngela Roselló i Guarner Ana Sánchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez Óscar Sánchez i Gosálbez Blanca Terol i Lluch Sergio Terol i Lluch Laura Tortosa i Pastor Marc Vila i Lereu

JRJ 2012 89

guardonats Recompensa Junta Local Fallera Patricia Viñes i Martínez Bunyol d’or amb fullers de llorer Àngel Borredà i Gutiérrez Juani Martínez i Patón Bunyol d’or Pablo Tortosa i Martínez Ruben Viñes i Martínez Ángela Borreguero i Hervás Ruben Garcia i Morales Manoli Ibáñez i Casanova Sergio Antolí i Jordá Pedro Gil i Valero

Socarrat de Brillants Cristina Ibañez i Pont Socarrat d’Or Juanjo Coreas i Diaz Socarrat de coure Estefania Bixquert i Tarin Eva Samit i Quiles Socarradet d’or Fátima Borredà i Rico Anna Sánchez Espinosa Socarradet d’argent Christian Llopis i Pérez

Distintiu d’Or Salvador Climent i Bonete Maria Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa Distintiu d’Argent Adrian Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Julio Cuesta i Beltrán Sara Giner i Guarner Claudia Hernández i Borredà M. Jesús Ibañez i Rangel Pablo Navarro i Pérez José V. Oltra i González Sheila Pérez i Parra Maria Riquelme i Sanz Óscar Sánchez i Gozalbez Mark Vila i Lereu

abobats del barri Carmen Garcia Requena Ana Nejera Jeronimo Sánchez Olivar Valentina Moya Antonio Torres Antonio Tàpia Lolita Rosa Bernabe Cañadas Josemari Garcia Amadeo Perales Climent Dolores Benavent Pérez Amparo Cabanes Pili Serrano Erika Sanchis Garcia Mònica Pons

Puri Quiles Palomares Maruja Martínez Encargos Luisa Pellicer Ferrer Andrea Benet Mollà Joaquin Anaya Boluda Lolita Castells Gandia Isabel Sanchis Grau Adela Pérez Victor Morata M. Carmen Garcia Navarro José Palomares Ripoll Fina Ferri Matéu M. Adela Sanz Ortiz Vanesa Cerdà Maria Trujillo Quevedo

Amparo Cosme Pilar Tortosa Tomàs Salvador Matoses Graci Padilla Bermúdez Sonia Pacio Sansano Angelines Angi Barberà Padilla Angelita Reig Jorques José Lereu Roca Patri Lereu Barberà Maria Feliu Carmen Rubio Cesar Miñana Amparo Roca Rafael Tortosa

JRJ 2012 91

record dâ&#x20AC;&#x2122;un any

Laura JRJ 2012 93

record dâ&#x20AC;&#x2122;un any

Ã&#x20AC;ngela JRJ 2012 95

Premis 2011 Premis 1r premi Secció Segona Falles Grans 1r millor ninot secció segona Falles 1r premi Carrossa de lloguer Cavalcada 2n premi Llibre de falles 3r premi Enginy i gràcia falles Accèsit Secció Segona Falles Infantils 9é premi Llibre de falles Generalitat V. Classificacions 4t Millor escena falles grans 4t decoració monument f. infantils 4t Carrossa de lloguer Cavalcada Ninot inf. 5é Coberta llibre de falles 6é Millor escena falles infantils 7é enginy i gràcia falles infantils 9é decoració monument falles grans 5é– 17é – 26é Millor comparsa Ral·li 6é– 7é – 18é Millor vehicle Ral·li 11é – 14é – 40é Millor disfressa Ral·li 13é Primera part de presentació 13é Cavalcada del Ninot infantil 15é Cavalcada del Ninot

JRJ 2012 97

Memòria 2011

’exercici 2010/2011 començava al mes d’abril, com cada any amb la dació de comptes per part de la junta directiva. Seguidament Juanma Carmona dimití com a president, i s’obriren les candidatures, sent l’única i acceptada la de Rafael Tortosa i Garcia. Una vegada teníem president, arribava el torn d’aconseguir fallera major, Fallera Major infantil, i President infantil, que per als temps de crisi que corrien, era un poc difícil que pogueren completar el quadre. Però per sort per a la comissió, i gràcies a l’esforç dels pares, contàrem amb Laura com a Fallera Major, Àngela com a Fallera Major infantil I David com a President infantil. Va ser a partir d’aquell moment quan aquests membres de la comissió començaren el seu camí fins arribar a la setmana fallera. En primer lloc i de forma excepcional, es celebrà al mes de juny la proclamació de les nostres falleres, ja que no hi havia l’any anterior ninguna representant, i vam acordar que elles ens representaren en tots els actes en els que ens requerien. Acudiren en primer lloc al besamans, a València, acte que ens va encantar i del què vam gaudir d’allò més bé. Al mes de juliol es donava a conèixer el nom de les Falleres Majors de Xàtiva, i els nostres representants van ser partícips d’aquell esdeveniment. Va ser al mes de setembre quan vam tindre el primer acte oficial, al participar al mig any faller, tant infantil com major. La festa i la germanor van ser la tònica general d’aquest dia. Continuarem al mes d’octubre amb les cavalcades. Des d’aquelles carrosses van poder viure de forma diferent una cavalcada del ninot, on elles són les protagonistes i la gent del carrer les contempla amb goig. Al mes de novembre arribaria un acte que per a qualsevol fallera és el final del seu regnat, l’acomiadament de les falleres majors de Xàtiva.

Mig any faller

Cavalcada infantil

JRJ 2012 99

En aquell moment les nostres Falleres Majors només estaven vivint un moment que els correspondria l’any venint, ja que elles acabaven de ser proclamades. La setmana següent viurien el nomenament de les Falleres Majors del seu exercici. Es ací on començaven a conèixer les Falleres Majors de les altres comissions que les acompanyarien en el seu regnat, així com conèixer a les Falleres Majors de Xàtiva que les acompanyarien. A partir del mes de desembre, totes les comissions celebrarien llurs presentacions, i elles acudiren a totes les que podien, fins arribar la presentació de la nostra comissió celebrat el 15 de gener a la terrassa coberta dels Salons Palasiet, on van ser presentades com a màximes representants de la nostra festa, en un emotiu acte, que va ser molt emocionant per a elles. El següent acte al que van acudir va ser al de la presentació de la Fallera major de Xàtiva, i la nostra comissió va tindre com a recompensa a Vero, que també les va acompanyar aquest dia. Un dels actes més esperats per totes les falleres, després de la presentació, es l’acte de la crida, que va tenir lloc el dia 5 de febrer, precedit per l’intercanvi de regals i fotografies, on els nostres representants van gaudir d’allò més be, anant després a sopar al Palasiet. Un dels actes més divertits sens dubte és el ral·li humorístic. Va ser graciós vore les disfresses i els cotxes arreglats per a l’ocasió. La nostra comissió participava amb tres cotxes i va ser molt divertit vore les disfresses que es van posar. S’ho passen genial. Com que nosaltres també sabem divertir-nos, el 26 de febrer vam preparar la primera mostra de truites, amb regals inclosos! Moltes truites i bones van ser preparades, i el jurat ho va tenir prou difícil. L’endemà ens esperava un dia molt important, s’inaugurava l’exposició del ninot, i donaven els premis al millor ninot de Xàtiva. Nosaltres van tenir el premi esperat tant per l’artista com per la comissió. Va ser un dia molt emocionant. El dia 1 de març la nostra comissió va voler presentar, com calia, el seu llibre de falles. Aquest acte es va realitzar a la casa de la cultura amb gran afluència de públic. Si un acte és esperat per el que gaudim de debò, és el sopar de germanor. Allí és concentra un fum de gent per a ballar i riure de veres. Totes les falles juntes comparteixen un espai i un temps de germanor, com així es diu el sopar.

100

Cavalcada del ninot

JRJ 2012 101

I finalment ens capfiquem a la setmana fallera, que per a nosaltres començà amb el berenar de la nostra fallera major infantil el dia 12 de març. Després vingué ja la plantà del cadafal, i el 15 de març el remat de la nostra falla. Com no, amenitzat tot per un bon soparet i un bon ressopó. Els dia posterior començà amb la visita cultural per part de les falleres, seguit d’una mascletà, visita a la llar dels jubilats, per acabar finalment a l’Ajuntament per a esperar els premis de les falles i demés concursos on participàrem. La festa al carrer indicava que tot era harmonia: bandes de música tocant i gent ballant i algú que altre coet sorollant a tot arreu. Aquest dia la festa va acabar al casal després d’aconseguir el premi de la segona secció. Els dia següent fou un dia més tranquil. De matí esmorzar, i després tots preparats per a la recorreguda de les falles. El dia 18 és un dia solemne, i molt seriós. Les nostres falleres i la comissió li rendiren homenatge a la Mare de Déu de la Seu, a la tradicional ofrena de flors. Laura i Àngela, acompanyats de Rafa i David, pujaren a la tarima per a oferir directament llurs ramells. I s’acostà l’últim dia de la nostra gran festa, eixe dia que ninguna fallera vol que arribe, el dia de Sant Josep.É el dia en què després de la missa, una fallera desfila cap a Xàtiva, passant per l’Albereda, fins a arribar a la fi a sentir el soroll d’aquella mascletà, que indica que els actes fallers han conclòs. Tan sols ens queda cremar la falla per a dir adéu per sempre a un any meravellós. Les nostres falleres van tenir un últim esdeveniment abans de cremar la falla, i fou el cremar la gran traca que tots els anys preparem per al barri: la traca quilomètrica. És espectacular, encara que tots els anys és igual, mai et deixa de sorprendre i d’alegrar quan acaba finalment de cremar. Simplement: impressionant. I arriba la nit, el moment menys esperat per a Àngela va arribar, cremar la seua falleta infantil. Els plors van acompanyar el foc que la cremava. I després Laura, amb la seua dolçor va cremar el monument que tot l’any havia estat esperant, i amb ell va cremar tots els somnis que havia tingut, i que s’havien convertit en realitat, fent que permaneixquen al cor per a no ser oblidats. Gràcies a les dos de part de tota la comissió per deixar un poquet de vosaltres en la nostra historia.

102

Presentaciรณ

JRJ 2012 103

Ral.li HumorĂstic

Sopar de germanor

104

Parc infantil

PlantĂ

JRJ 2012 105

Lliurament de premis

106

Visita oficial a les falles

JRJ 2012 107

108

JRJ 2012 109

Vida al casal

110

JRJ 2012 111

112