Llibret Falla Luis Cendoya - 2017

Equip de treball EDITA A.C. Falla Luis Cendoya COORDINACIÓ Antonio J. Fresno i Héctor Martínez EQUIP DE REDACCIÓ Teresa Aparicio, Antonio J. Fresno, Cristina Solaz Giménez i Rosa Mª Requena FOTOGRAFÍES Emilio Rubio i Adrián Benet COL·LABORADORS Lluís Mesa i Reig, Pedro José Rubio Miguel, Mercè Durà Súbies, Vicente Àngel Barberà i Buenaventura Navarro PUBLICITAT Héctor Martínez, Juan Carlos Requena, Alfredo Sánchez, Antonio J. Fresno, Mª Pilar Sanchis, Antonio Fresno, Pedro Más, Arantxa Gil i Manuel Lacoba PORTADA I IL·LUSTRACIONS Antonio Cosín Mares MAQUETACIÓ Yogur de Fresa “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”

S’apropa el mes de març i la comissió de la Falla Luis Cendoya ja està preparada per a eixir als carrers amb tot allò que representa el nostre col·lectiu faller. De mà de la nostra comissió eixirà al carrer la música, la indumentària, la pólvora, les flors, els monuments i el nostre barri s’omplirà de color, bellesa i cultura.

Este any és especial perquè des d’aquell 1927 que es plantà el nostre primer monument han passat ja 90 anys i enguany el món faller ha sigut reconegut per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. És un reconeixement de què ens sentim molt orgullosos i al que, sense dubte, la nostra comissió ha aportat el seu granet d’arena.

No és la primera vegada que, des d’estes pàgines, tinc l’honor de dirigirme a tots vosaltres com a president d’esta gran falla i no puc deixar passar l’oportunitat d’agrair tot allò que aporteu al desenvolupament de les nostres activitats i en definitiva, al desenvolupament cultural del nostre entorn. Vull donar les gràcies als fallers, socis, anunciants i veïns per tot el que feu. Sense vosaltres no seria possible i per vosaltres portem un any intens d’esforç i treball per obtindre el millor resultat possible.

Salutació del President

Juan Carlos Requena Fresno

Seguint les línies marcades per la nostra comissió en els últims anys, van a eixir al carrer dos monuments de gran qualitat, ja que la nostra activitat ha de centrar-se principalment en este element i el nostre esforç econòmic més important se centra en què siga així.

Estem segurs de què els nostres monuments no deixaran indiferent a ningú per la seua vinculació amb el nostre poble. Un any més, el nostre monument gran comptarà amb elements històrics del nostre patrimoni industrial que, amb total seguretat, aconseguiran que siga molt visitat.

No dubteu en apropar-vos a disfrutar amb nosaltres dels monuments, la pólvora, la música i la indumentària, que un any més estaran al carrer i que estarem encantats de disfrutar-los junt a tots vosaltres.

2

3

Fallera Major 2017

Patricia Romera i Ballester Vestida de llauraora, el tratge mes tipic del nostre folklor; portant-lo en eixe aire de gran senyora, enxalxant la festa encisadora mirades de gloria, pau i d’amor.

Et voras envoltada de estones festeres, musica, traques i garlandes de flors, voras enlairar-se dotzenes de senyeres que alegraran el nostre cors.

I quan la falla contemples encesa formant-se de cendres ironic munto, vorem en la teua cara dolor i tristesa per acabar la lluita d’un any d’ilusió.

Desde el cel baixen la corona llabrada amb pedres de incalculable valor.

Damunt del cap els teus cavells acarona per anunciar-te de Luis Cendoya, nostra fallera major.

4

5

Comissió PRESIDENT Juan Carlos Requena Fresno VICEPRESIDENT 1er Antonio Fresno Ortiz VICEPRESIDENT 2on Antonio José Fresno Sanchis VICEPRESIDENT 3er Francisco José Martínez Munuera VICEPRESIDENT 4rt Juan Vicente Solaz Giménez VICEPRESIDENT 5é Héctor Martínez Zaballos VICEPRESIDENT 6é Adrián Benet Prats ADJUNT A LA PRESIDÈNCIA Héctor Sancho Munuera ADJUNT A LA VICEPRESIDÈNCIA Eduardo Benet Cases SECRETARIA Mariví Sanchis Martín SECRETARIA DE CENSOS I RECOMPENSES María José Beltrán Sanz VICESECRETARIA África Mellado Muñoz TRESORERA Inés Fabra Marzo COMPTADORA Laura Maravilla Rodríguez CASALER Salvador Sánchez Martínez DELEGAT DE CULTURA Manuel Lacoba Rosúa

VICEDELEGADA DE CULTURA Arantxa Gil Pérez DELEGAT D’ESPORTS José María Fernández Ortín VICEDELEGAT D’ESPORTS Antonio Vicente Sánchez Aleixandre DELEGADA DE COMISSIÓ FEMENINA Maria Pilar Sanchis Martín DELEGAT DE SOCIS I PUBLICITAT Pedro Más Muñoz DELEGAT D’INFANTILS Pablo Morales Sanchis DELEGADA DE PROTOCOL María Antonia Albalat Paredes DELEGADA DE PLAY BACK María José Martínez Martín DELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES Cristina Romera Ballester DELEGADA DE FESTEJOS Rosa María Requena Fresno MANTENIMENT DE CASAL Amado Vicente García VOCALS Agustín Albalat Paredes Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez López Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Gómez Olmos Ana Amparo Candel Igual Ana Belén Ballester Pérez

6

Andrea Tormo Hernández Ángel Ortiz Calvo Ángela Cócera Díaz Ángela Ortiz Serrallez Antonio Andrés Sánchez Antonio Verdugo Ballester Athenea Ortiz Serrallez Azucena Díaz Berzosa Beatriz Fuertes Martín Begoña López Mauri Begoña Rojo Cantero Benigno Sánchez López Benjamín Sancho Munuera Brando Boix González Brianda Boix González Carla Morales Fernández Carlos Saúl Morales Sanchis Carolina García Osca Carolina Molina Hijano Cristina Flórez Amorín Cristina Solaz Giménez Daniel García Rojo Daniel Martínez García David Sánchez Barrachina David Vicente Villar Elena Zaballos García Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Rubio Villanueva Enri Olmos Saus Eugenio Romera Pernias Eva Navarro Flórez Felipe Molina López Francisco José Martínez Maravilla Guillermo Martínez Ballester Gustavo Tormo Domínguez Herminia Martínez Verdugo Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Iris Tomás Parrilla

Javier Aparicio Blasco Jesús López Ortega Joel Castillo Simón Jorge Albalat Luengo Jorge Cruz Dueñas José Antonio Martínez Sánchez José Luis Gómez Olmos José Luis Soriano López José Vicente Aparicio Blasco José Vicente Morales Gimeno Juan Antonio Ballester Pérez Juan Baeza Borrás Juan Carlos Rey Ballester Juan Sebastiá García Juanjo Gil Carbó Juanjo Gil Muñoz Laura Albalat Paredes Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Victoria Rey Sánchez Lourdes Lázaro Sola Luis Eduardo Ramos Mª Ángeles Ballester Escobar Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Carmen Torres Vaquero Mª Elena Martínez Zaballos Manuel Adrián Pérez Mar Moya Barba Marga Sánchez Aleixandre María Catalá Berna María Dolores Matallín Aleixandre María Jesús Luengo Cervera María Martínez García María Navarro Romero María Pilar Muñoz Romero María Pilar Sánchez Abad María Teresa Carrascosa Gómez María Teresa Matallín Aleixandre María Teresa Olmos Saus María Villar García

7

Marina Tel Pérez Marta Sánchez Matallín Milagros Munuera Romera Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Montse Sánchez Aleixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Tomas Parrilla Noemí Anreus Molina Nuria Hernández Pérez Pablo Molina Ballester Pablo Navarro Flórez Pablo Sanhermelando Lasheras Paqui Partida Rayas Patricia Romera Ballester Paula Mª Solaz Gil Radoika Ortiz Aleixandre Rafael Garrido Montesinos Ramón Allueva Domínguez Ramón Martínez Fayos Raquel Cosín Ramírez Roberto González Asensi Rosa María García Fernández Rosabel Martín García Salvador Sánchez Torres Salvador Sebastiá García Sandra Rodríguez Moral Sergio García Arnau Silvia Edo Lozano Silvia Silla Rueda Sofía Gil Muñoz Sonia Villalba Perea Teresa Aparicio Matallín Thalía Anreus Molina Vanesa Domínguez Martín Vicenta Aleixandre Tomás Vicente Santibáñez Arres Víctor Cócera Gómez Zaraida Mellado Muñoz

Fallera Major Infantil 2017

María Albalat i Luengo Maria, poc a poc has crescut entre faldes, monyos, laca, dolçor i l’aroma de les traques.

I, des d’una finestra de la Valenciana, en falles, quan t’envien a dormir, pegues una última ullada a la falla abans de ficar-te al llit.

Com no anaves a ser fallera, xiqueta dels meus records, si es pot dir que l’has mamat de tot el teu entorn.

Desitjaves eixa banda amb tota la força del cor ja pots admirar-la sempre, ja eres fallera major.

8

9

Comissió Infantil PRESIDENT Pablo Requena Ballester VICEPRESIDENT 1er Hugo Benet Sánchez VICEPRESIDENT 2on Mateo Benet Sánchez SECRETARI Bruno Cosín Sebastiá TRESORER Jorge Fresno Solaz COMPTADORA Olivia Pascual Herrera DELEGADA Mar Cruz Villalba DELEGAT Álvaro Martínez Catalá

VOCALS Ainara Muñoz García Aitana Casado Ferruses Aitana Fernández Martínez Aitor Martín Partida Antonio Verdugo Adrián Ariadna Morales Fernández Candela Martínez Gómez Carla García Rojo Carla Más Fuertes Carlota Pascual Herrera Carmen Verdugo Adrián Clara Sancho Sánchez Daniela Garrido Silla Daniela Sánchez Alcaraz Darío Sánchez Carrascosa David Sebastiá García Diego Garrido Silla Edurne Parrado Martínez Inés González Moya

10

Irene Rodríguez Ortiz Isis Gil Mellado Joan Bernet Sánchez Julia Martínez Catalá Laia Sánchez Carrascosa Leyre Parrado Martínez Lucía Campos Martínez Manel Adrián Martín María Albalat Luengo Marina García Cócera Marina Más Fuertes Marina Morales Lázaro Mario Molina Ballester Martina Requena Ballester Minerva Camacho Baeza Neset Gil Mellado Olivia Aleixandre Ortiz Pau Bernet Sánchez Sara Adrián Martín Sergio Garrido Silla Sofía Sancho Sánchez Tania Sebastiá García Yaiza Camacho Baeza Yoel Rubio Mellado Zoe Benet Fabra Zoe Rubio Mellado

11

Lema: Al so del tralarí

Artista: Antonio Andrés Sánchez

Lema: Ja podem treballa, ja...

Artista: Vicente AndrĂŠs

Falla Infantil Abans d’açò començar fem una breu reflexió. està bé la societat? permet la integració?

En Finlandia hi ha menys bulling, el KIVA estan aplicant, de la resta ja no es riuen, és senzill, però eficaç.

L’institut número 5 encara no l’han començat, retallen en educació perquè els diners s’han gastat.

Els xiquets tenen la clau per millorar este món i han de ser un bon exemple els pares i professors.

Mou els fils amb molt de compte…

Què passarà pel seu cap?

Quina és la motivació per els altres controlar?

Oci saludable al cole, programes de prevenció, tot per allunyar les drogues dels adolescents del món.

El mussol que tot l’observa pensa que en realitat allò que han de fer els xics és jugar sense descans.

Paciència i dedicació, poc més et demanarà, no conté les emocions un xiquet amb TDAH.

Totes les fades del regne es reunixen a l’escola per ajudar els xiquets a no menjar-se la bola.

Els deures tots els alumnes s’han estalviat de fer… pares i profes debaten mentres ells juguen contents.

La sort és molt relativa, per haver nascut ací, no són com en altra banda els problemes que patim.

Les xiquetes continuen desitjant ser princesetes, però sols de les guerreres o les que porten peinetes.

Etiquetes i malnoms fan mal de veritat, així que el que està molt lleig és ficar-se amb els companys.

El futur està molt clar, mes fiquem-hi atenció, canvia cada dos per tres la llei d’educació.

És un somni compartit, utopia col·lectiva, poder viure tots en pau, alegria i harmonia.

TERESA APARICIO MATALLÍN

14

Falla Gran COS CENTRAL Pot ser que sone increïble, en esta Europa global s’està tornant impossible poder trobar un treball.

ESCENA 2 Encadenats els dos pobles, que no volen ser el mateix encara que a alguns polítics units els interessen més.

ESCENA 5 Primer fou pallasso del circ després se’n va fer lleó i ara pretén ser ell l’amo i controlar tot el món.

El poble que no es resigna puix és poble lluitador s’esforça per millorar deixant-se pell i suor.

I mentres ells discutixen, dos portenys amb obcecació intenten trencar els llaços en pro de la segregació.

ESCENA 6 Kikus I de Saguntum a l’arena deixa molt clar que on mana l’emperador no mana ningú de Lafarge.

Dalt del sistema un voltor ostentant el seu poder trau profit del seu esforç i es lucra del seu benfer.

ESCENA 3 Va en solemne processó la germandat del 500, que entre tanta corrupció ens han furtat a la gent.

ESCENA 1 Dama de ferro envejada, gran Bàrbara número 1, portava tones de ferro de les mines fins a Sagunt.

Homes que estan fets de ferro mai es podran extingir, a soles s’hi podran fondre i transformar-se no és morir.

A ciutat venen del poble buscant un futur millor que vindrà donat de mans de la industrialització.

I esta dona no sé jo com és que de res s’entera si a la meua jo no puc ni amagar-li la cartera.

ESCENA 4 Amb la dimissió de Pedro està Rajoy molt content i s’ha comprat un cohet perquè vol desfer-se d’ell.

Embaladit amb les purnes…

Ay, “Marià” no rigues tant! a veure si no te n’adones i et cremes la teua mà.

ESCENA 7 La producció de xoriços és el millor que tenim llàstima que no se’n vagen i deixen de fer-nos patir.

Si al menys els puguèrem vendre entrarien bons diners i acabaria la crisi, de segur, al món sencer.

Part literĂ ria

Perfil Biogràfic: Luis Cendoya i Barrechenea Luis Cendoya i Barrechenea va nàixer en Elgoibar (Guipúscoa) el dia 28 de maig de 1871.

Fill de Pedro Marcelino de Cendoya, Administrador de Correus, i d’Agustina María Pilar de Barrechenea. Sent els seus avis paterns: Ignacio de Cendoya i Melchora de Atristain, i els seus avis materns: Antonio de Barrechenea i Josefa d’Arrillaga, tots ells d’Elgoibar. En el seu baptisme, se li imposaren els noms de Justo Luis i foren els seus padrins: Juan Luis de Cendoya i Timotea de Barrechenea, tots dos d’Elgoibar.

Va tindre tres germans: Valentina, María Cruz i Ángel.

Li agradava la música i interpretava el piano.

La seua família posseïa el balneari d’Altzola (Guipúscoa), on solia passar alguna temporada de descans Luis Cendoya, i on més tard va conéixer a la seua futura esposa.

Luis Cendoya i Barrechenea estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports a l’Escola Superior d’esta especialitat en Madrid, durant els cursos 1892-93, any “preparatori”, i fins el curs 1896-97. Obtingué el títol d’Enginyer en la Junta de l’Escola del 16 d’octubre de 1897, amb la calificació de “Bo” i el nombre 25 d’entre 46 alumnes que formaven la seua promoció.

Va ser contractat per la Companyia Minera de Serra Menera com a enginyer de camins, canals i ports per a la construcció de la via del ferrocarril miner de la companyia; estant a peu d’obra i recorrent previament les zones i estudiant els terrenys per informar dels més adequats per al traçat del ferrocarril.

17

18

19

Es va convertir en el col·laborador tècnic més estret d’Eduardo d’Aburto.

Més endavant es va encarregar d’acabar el tram final de la via i la construcció de l’embarcador i es va quedar ja en la direcció de l’explotació de la Companyia Minera de Serra Menera en Port de Sagunt.

També confeccionà els plànols de les vivendes del conegut Barri Obrer i d’algunes cases de Port de Sagunt.

El seu nom fou sol·licitat pels veïns per a retolar un carrer del nou nucli urbà de Port de Sagunt en una data tan primerenca com 1911.

També se li donà el seu nom al Teatre Cendoya, rebatejat com Parc Victòria per imperatiu després de la Guerra Civil, situat en la Plaça d’Espanya, i que fou un important centre de reunió social i cultural abans de la guerra com a testimoni de conferències i assemblees de treballadors en el Port.

Casat amb María Zabaleta i Azurmendi el dia 12 de novembre de 1932 en l’Esglèsia d’Itziar (Guipúscoa). Tenia Luis Cendoya 61 anys d’edat, i era fadrí, i María Zabaleta tenia 21 anys d’edat, era fadrina i natural de Deva (Guipúscoa), i filla de Daniel i de Benita. No tingueren fills en este matrimoni.

L’enginyer Cendoya, quan ja estava retirat, va fer també els estudis, per encàrrec de la Companyia Minera de Serra Menera, en la immediata postguerra, entre 1939 i 1941, per a recuperar l’entramat del ferrocarril i tornar a ficar en funcionament l’explotació minera, seriosament danyat pels efectes de la Guerra Civil. Este seria el seu últim treball.

Després de la guerra, Luis Cendoya i la seua esposa visqueren en Elgoibar, carrer del Rosario nº 2, 4 i 6; on va morir Luis Cendoya i Barrechenea el dia 14 de setembre de 1941, als 70 anys d’edat, i va ser soterrat al Cementeri de San Bartolomé d’Olaso en Elgoibar (Guipúscoa).

Extracte i traduït de: “La memoria necesaria. Historia de Puerto Sagunto” Tomo I de Buenaventura Navarro.

Nota.- El nostre agraïment per a la confecció d’esta breu biografia a la neboda néta de Luis Cendoya, Arxiu Diocesà de San Sebastian, Arxiu de l’Escola Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat de Madrid, Arxiu Històric Provincial de Teruel i Arxiu Municipal de Sagunt.

Són les nostres falles accessibles?

Amb les falles declarades recentment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, l’objectiu que hem de marcar-nos tots els integrants de la festa josefina és que totes les persones puguen viure i sentir la nostra festa. La música, les cercaviles, la gastronomia o la indumentària són aspectes molt importants del món de les falles, però, sens dubte, allò que ens defineix són els nostres monuments fallers, obres artesanes que, any rere any, són realitzades pels artistes per a ser cremades durant la nit del 19 de març, festivitat de Sant Josep.

Si realment volem fer arribar la nostra festa a tot el món, hauríem de plantejar-nos una qüestió: ¿són els nostres monuments realment accessibles a tots els col·lectius? Ben és cert que el debat sobre este assumpte ha estat plantejat, sobre tot pels turistes que ens visiten durant la setmana josefina, per l’ús del valencià, la nostra llengua, en la crítica dels monuments i demanant que es traduisquen a uns altres idiomes, ja que les falles de Sagunt són Festa d’Interés Turístic Nacional, a més de la qualificació de Festa d’Interés Turístic Internacional de la festa del cap i casal.

En realitat, el monument ja mostra la crítica social, política o cultural del moment per sí mateix però, en multitut d’ocasions, el recolzament del text és important i la gent que ens visita, i que no coneix la nostra llengua, no acaba d’entendre els versos que col·loquem en les falles, que hem de recordar que són una gran potència de transmissió i defensa de la nostra llengua.

Al menys, estes persones poden veure els remats, figures i escenes i disfrutar de la bellesa i grandiositat dels nostres monuments. Però, què passa quan els visitants de les nostres falles són invidents?, de quina manera podríem fer-los arribar, allò que suposen estes obres efímeres que són les nostres falles? Estes són algunes de les qüestions que, des de la nostra comissió, ens plantejàrem a l’inici d’este exercici faller ja que, la nostra intenció és fer arribar a tots els col·lectius la nostra tradició fallera perquè puguen comprender-la com nosaltres ho fem.

22

Per este motiu i impulsats per una idea que ens va oferir l’artista de la falla infantil, Antonio Andrés Sánchez, decidírem reunir-nos amb els responsables de l’ONCE en València per estudiar què podríem fer per aconseguir que les persones invidents pugueren conéixer de prop i sentir els nostres monuments. I a conseqüència d’això, en férem algunes preguntes: com podríem tranmetre’ls les dimensions dels nostres monuments?, coneixerien el resultat final d’un ninot i el seu procés d’elaboració?, com podríem fer-los arribar la crítica del dos monuments que anàvem a plantar?

Potser, l’última pregunta va ser la més senzilla de respondre: l’ús del Braille dins de les nostres falles, tant l’adulta com la infantil. Així, per primera vegada en la història de l’Associació Cultural Falla Luis Cendoya, els versos que acompanyaren els monuments, a més d’estar escrits en valencià, també comptarien amb la seua transcripció al Braille, per a ell, els nostres artistes fallers construirien dos faristols per poder col·locar les llibretes amb tots i cadascun dels versos de les diferents escenes perquè les persones invidents usuàries del Braille els pogueren llegir.

Així mateix, comptaríem amb una còpia dins del nostre casal faller per a tot aquell que, una vegada haguera visitat el monument, volguera rellegir-les o disfrutar-les més tranquil·lament.

I és que, els fallers de Luis Cendoya, no farem a soles l’ús del Braille per fer més accessibles els monuments per a les persones invidents, sinò que estos també podran endinsar-se en la zona reservada als monuments per poder tocar i sentir de prop els ninots que formen part de cada escena i d’esta manera conéixer les seus formes. De la mateixa manera, també tindrem a la seua disposició en el nostre casal, la maqueta de la falla gran, obra de Vicente Andrés, per poder abraçar-la i fer-se una idea del volumen real del monument al carrer. És per este motiu que, durant este exercici, els monuments de l’Associació Cultural Falla Luis Cendoya pertanyen al circuit de falles accessibles que, anualment, edita l’ONCE. I esperem que d’esta manera siguen més persones les que vullguen apropar-se fins a la nostra demarcació, la plaça Primer de Maig de Port de Sagunt, per disfrutar de les nostres falles i de la festa josefina.

Antonio J. Fresno Sanchis

23

Les falles infantils i escolars.

També al Camp de Morvedre.

Les falles s’assimilen amb una tradició on un gran cadafal naix pel treball col·lectiu que al llarg de l’any s’ha encarregat d’organitzar un complet programa de festejos i d’activitats. S’entén també com el resultat de la consolidació d’un destacat pressupost i d’un finançament que s’ha aconseguit per la coordinació de quotes mensuals i altres fonts d’ingressos. Vist des d’eixa perspectiva, l’organització fallera és molt més que una activitat tradicional espontània. No queda lloc per a la improvisació i tampoc per a la nomenada dita del pensat i fet. No obstant això, el món de les falles deixà lloc des dels seus inicis fins a l’actualitat a una altra manera d’entendre la festa, en alguns aspectes més originals i amb unes formes primàries. Es tracta de la protagonitzada per la xicalla que, tot i que en moltes ocasions apareix com una convidada de pedra que tan sols es dedica a gaudir del que se li proposa, és molt més del que sembla, tant per història com per la seua vigència. Eixe fet fa que a vegades siga necessari plantejar-se el paper dels xiquets i les xiquetes des del passat i sobretot reivindicar-lo.

En primer lloc és important retrocedir en el temps per a retrobar-se amb el ritual faller més antic. Si es fa així, es comprova com aquell primitiu cadafal creat per trastos del veïnat es va fer possible per la participació infantil. L’estoreta velleta per a la falla de sant Josep arribava a les places perquè els xiquets recorrien les cases i es dedicaven a arreplegar. Juntament amb açò, es feia evident com també eren ells mateixos els qui protagonitzaven la “plantà” dels seus cadafals. Alhora es produïa paralel·lament una altra realitat. Els mestres de les escoles s’implicaven en el fenomen faller i originaven en els patis escolars falles plenes de contingut i forma. Este no es tracta d’un fenomen recent sinó que ve d’antic i no sols afecta la ciutat de València. Fins i tot en determinades poblacions, on no està introduïda la tradició fallera, apareixen les primeres falletes. En alguns casos, eixe fet acaba per aconseguir que esta festa passe a ocupar amb el temps una part del calendari festiu.

En altres moments, queda com una simple iniciativa d’un mestre concret, que després d’alguns anys es deixa de fer i oblidar, en abandonar este l’exercici de la seua professió.

24

25

Les falles infantils, més correctament nomenades falles de xiquets i xiquetes, tenen un origen tan antic com complex de definir. Soler i Godes enumera que en 1849 es cremaren 9 falles i nombroses fogueres, entre les quals se’n trobaven algunes de xiquets. Eixe enunciat fa constància que la xicalla de manera encara més espontània, improvisava els seus monuments. D’esta manera continuaria la participació infantil, vinculada en molts casos a la permanència en l’escola. Així en 1874 se sap que al pati de les Escoles Pies se’n planta una. Un altre exemple és el de l’any 1893 quan va construir una falleta el xiquet Joaquim García Estellés al pati de la seua casa del carrer de Nàquera amb un llibret escrit per Leopoldo García Garilara. També pel 1900, sense permís municipal, plantaren al carrer de Corredores els xiquets Carles Salvador, Faust Hernández Casajuana i Pepe Blasco Teruel (nebot de Vicente Blasco Ibáñez). Però és a partir del segle xx quan realment es coneix l’aparició de les primeres falles de la xicalla. També Soler i Godes obri l’estudi d’eixos primers cadafals. L’autor esmenta com la premsa es fa ressò de la improvisada falla que el dia de la crema feren els xiquets prop de la de la plaça de Mariano Benlliure com a paròdia de l’anterior. Pot considerar-se la primera falla infantil del segle. En succeïren altres com l’esmentada en un article de Luis Villalba per a la revista Impresiones de 1909. També continuaren les experiències escolars com la de l’Asil de la Misericòrdia de 1911, la de l’escola dels Salesians de 1920 o les continues falletes plantades a les Escoles Pies. A més sembla que durant tota la dècada aparegueren allò que el diari Las Provincias nomena « falles de porteria » en un article del 20 de març de 1925. No obstant això, va ser a partir dels anys 20 quan reberen les comissions infantils un tractament més específic amb el premi als llibrets infantils creat en 1926 per Lo Rat Penat. La consolidació de les falletes en la dècada dels 30 cal relacionar-la amb a preocupació de la premsa per dedicar pàgines dels diaris als infants. En eixe sentit el naixement del suplement “Los Chicos” en El Mercantil Valenciano l’any 1929 protagonitzat pel personatge “Colilla” va suposar un acostament dels periòdics als actes dels més menuts i, és clar, que també a les falletes de la xicalla. Anteriorment existien antecedents de suplements de temàtica infantil com el “Gente Menuda” creat per Las Provincias el 1926 o el “Boby” creat uns anys abans pel mateix El Mercantil Valenciano; però cap d’estes iniciatives arribaren a consolidar-se. La

recuperació de la festa després de la comtessa bèl·lica va suposar un canvi radical en la seua concepció. El món festiu i en general el social estava perfectament controlat pel poder. Tot estava a l’abast del nou estat. Per tant es va intentar que també les falles respongueren a la imatge que pretenia el nou règim. En eixe context era complicat que reviscolaren les comissions infantils. Malgrat tot, l’aparició d’un concurs infantil organitzat per Radio Valencia va ajudar a la recuperació de la xicalla. El periodista de l’emissora Vicente Ros Belda fou el creador de tot un seguit de personatges infantils que es feren populars en les ones i entre els més menuts. A ells es deu la introducció progressiva en el programa faller d’actes infantils, primerament des de la ràdio i després també en incorporar-se a l’estructura de la Junta Central fallera. Aquelles comissions dels anys 40 naixien espontàniament en les barriades per a participar en les convocatòries llançades des de la ràdio. El monument el construïen ells acompanyat d’algun adult que s’encarregava de les faenes més especialitzades. Tenien el nom de “falles de portal”, ja que a la nit se solien guardar als portals de la finca. Tot i la crisi general es pot dir que els cadafals infantils es recuperaren prompte en nombre. L’arribada dels anys 50 va marcar una manera d’entendre la festa més reglamentada.Va suposar la dècada del declivi de les comissions infantils en haver de formar part de les comissions grans. L’espontanïetat de la xicalla es va perdre. Sols apartir dels anys 60 hi ha una recuperació i sobretot la consolidació de les comissions infantils com es coneixen en l’actualitat. Eixa evolució, en una escola més reduïda, es va viure també a la comarca del camp de Morvedre, on l’any 1934 la xicalla ja va plantar la falla entre els carrers de Pacheco i Sant Miquel.

Tot este retrocés en el passat, amb la intenció de deixar clara la vinculació dels xiquets i les xiquetes en el procés històric de creació de les falles, ve a compte d’una realitat festiva que continua encara ara per ara sense valorar-se com es mereix dins del context festiu. Precisament en estos moments, quan les falles ja són patrimoni de la humanitat, es fa necessari tindre en compte l’esforç infantil com una aposta cultural que fa que la festa siga molt més que un esdeveniment lúdic, gràcies a la dedicació infantil. A més eixa declaració no cal pensar

que afecta exclusivament el Cap i Casal sinó que té una projecció comarcal en el Camp de Morvedre, on també es viuen molt de prop les falles gràcies a la participació d’un alumnat escolar que cada any ompli de contingut estètic i literari els patis de les escoles.

La realitat fallera, s’ha dit adés, no pot amagar el protagonisme infantil. Han sigut un motor diferenciat de la resta de la festa des de l’origen fins que es reglamentà la seua existència com a part de les comissions adultes.

Des d’eixe moment perderen la seua manera de ser i pensar. Fou una autèntica crisi festiva que per ara no s’ha valorat amb les seues dimensions. Les falles adoptaren a poc a poc les formes dels adults però en espais més reduïts. No sols desaparegueren com a grup específic sinó com protagonistes de la “plantà” i de tot el que significava construir i pensar un cadafal. En eixa situació l’únic espai diferent per als xiquets i les xiquetes fou l’escola. Un lloc no controlat per l’oficialitat fallera que permetia cada any improvisar obres d’art efímeres amb un estil molt personal. L’actitud dels mestres, com a motivadors de les reivindicacions escolars i de les seues, creen una sàtira improvisada i fins i tot una crítica diferent.

A la comarca ve de lluny eixa participació. Les primeres falles escolars a Benavites en són un exemple d’introducció de la realitat fallera en poblacions on no hi havia cap tradició. Més tard, el naixement de les falletes a l’Escola de Begonya del Port de Sagunt, l’any 1969, constituiria un altre exemple. En alguns casos foren l’espurna per a crear falles més avant i en uns altres no. La realitat és que eixa tradició no s’ha perdut fins al punt que hi ha darrere tota una història i un teixit de falles escolars consolidades. Totes elles tenen un indubtable valor perquè representen eixe passat infantil que es va perdre. No són sotmeses a cap control i per nombre igualen al conjunt de falles que es planten als carrers i places. El professorat es va implicar fa molts anys en el fet de la seua construcció i va motivar l’alumnat a la participació. El resultat són uns cadafals amb una personalitat pròpia diferenciada on amb més força apareix una implicació en temes socials que acompanyen la sàtira. També

es té present més intensament el reciclatge, la utilització de materials no contaminants i de recursos com les teles o determinats materials o valors que s’estan estudiant. A Sagunt determinades escoles ho viuen amb més intensitat. La falla ha reivindicat les crítiques al sistema educatiu o a les queixes veïnals. Ha ajudat a reivindicar personatges i part de la història i de la tradició oblidada. L’estètica no ha estat subjecta a uns cànons determinats, una raó que li ha permés arribar a propostes artístiques atrevides en alguns casos i properes a les tradicions en uns altres.

En definitiva és important que la tradició de les falles escolars es tinga present. Supera a les falles oficials en alguns casos i suposa un subgènere específic de la festa. A més eixe fet explica que amb el temps es constituïsca com una manera pròpia d’entendre la festa amb un gran valor cultural i patrimonial. En este primer any de falles Unesco s’ha de tindre en compte per a respectar-les i potenciar-les. Les institucions no hauran d’oblidar-les. Les falles infantils escolars a la comarca són vives i tenen futur.

Lluís Mesa i Reig (Membre de l’Associació d’Estudis Fallers – Cronista Oficial d’Estivella)

La UNESCO, l’educació i les falles “En realitat, les falles són el que avui són a partir de la invenció del llibret” Joan Fuster 1956 El passat 30 de novembre les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat pel Comité intergovernamental de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Organisme especialitzat de l’ONU, creat en 1945 amb l’objectiu de fomentar la pau i la seguretat en el món mitjançant l’educació, la cultura i les comunicacions.

Aquesta organització ha mantingut la seua missió de contribuir a la pau mundial, lluitar per eradicar la pobresa, defensar un desenvolupament sostenible i aconseguir un diàleg intercultural, a través de l’educació.

Kant diu que “Tan sols per l’educació pot l’home arribar a ser home. L’home no és més que el que l’educació fa d’ell”. Cal entendre que aquesta afirmació del filòsof alemany, deu tenir en compte l’educació formal, la no formal i la informal, conjuntament.

La festa de les falles, els monuments, els llibrets, la indumentària, la pirotècnia, la música, la gastronomia, les representacions escèniques, les comissions falleres, etc. constituïxen elements d’una educació formal, no formal i informal.

L’educació formal és el sistema educatiu institucional, estructurat cronològicament des de l’escola infantil a la universitat, amb una planificació reglada per a l’obtenció d’un títol acadèmic d’acord amb la formació aconseguida.

Relacionada amb la festa de les falles, es podria parlar d’educació formal aquella que arriba des de la família professional d’arts i artesanies amb la titulació de Tècnic superior en artista faller i construcció d’escenografies,

30

o des de la família professional d’Hostaleria i Turisme amb el títol de Tècnic en cuina i gastronomia, o des de la família professional d’Arts aplicades a la indumentària amb el títol de Tècnic superior d’Arts plàstiques i disseny en Estilisme d’Indumentària, per exemple.

Les últimes dades aportades pel Ministeri d’Educació relatives al curs 2013-14 respecte a l’alumnat que no titula en ESO és un 23,2%. Que no acaben i per tant, que no titulen, en batxillerat, un 45,2%, en FP de grau mitjà, un 76,1% i en FP de grau superior, un 72,7%. Cal tindre en compte que hi hagut una millora en els últims anys.

Són xifres preocupants. Ninguna persona hauria de quedar fora del sistema educatiu. El dret a l’educació és un dret universal i està per damunt del dret a l’escolarització. Una educació de qualitat i aconseguir l’èxit acadèmic de l’alumnat ha de ser un objectiu de prioritat nacional. Per aconseguir-ho s’han d’eliminar les barreres d’accés als diversos nivells educatius a causa de les desigualtats socials, econòmiques, intel·lectuals, físiques o culturals, a més d’una profunda reflexió quant als sistemes d’aprenentatge. L’escola, la família i l’entorn social, cultural, empresarial, financer i polític són els responsables de que cada xiquet, xiqueta i jove siga protagonista del seu propi èxit educatiu. I ho serà, si rep la formació adequada que li permeta assolir des de les intel·ligències múltiples, les competències clau: la competència de la comunicació lingüística; la competència matemàtica; la competència del coneixement i de la interacció amb el mon físic; la competència digital i el tractament de la informació; la competència social i ciutadana; la competència cultural i artística; la competència per aprendre a aprendre i la competència d’autonomia i iniciativa personal. Les polítiques educatives no seran suficients perquè els notres fills i filles obtinguen una titulació acadèmica si no s’impliquen tots els organismes de l’entorn configurant una comunitat educadora que dóna suport i confiança, i ajuda a l’empoderament, a l’èxit i a la felicitat de la nostra població infantil i juvenil. Els títols acadèmics obren les portes al món, acrediten la incorporació al treball o possibiliten l’accés a nivells educatius superiors.

L’escola serà la que aportarà les eines necessàries perquè l’educació formal arribe, sense distincions de cap classe, compensant les dificultats en l’adquisició de l’aprenentatge reglat, des de la qualitat dels processos pedagògics i des de la qualitat docent. Una i altra han de tindre una base científica que demostre l’èxit en el resultats de les metodologies que s’apliquen.

Una escola que vol aconseguir un aprenentatge intel·ligent comença per identificar-se i definir-se, per marcar els objectius amb què es pretén assolir una excel·lència intel·lectual, artística, física i ètica i marcar uns principis d’aprenentatge, unes pràctiques pedagògiques en què l’educació artística, l’aprenentatge cooperatiu, la cultura del pensament, el treball per projectes, l’aprenentatge servei, l’avaluació basada en evidències o “avaluació autèntica” i una excel·lent docència, permeten a l’alumne o alumna ser l’actor principal del seu propi aprenentatge.

L’educació no formal és la transmissió de l’aprenentatge, deliberada i flexible, inclús personalitzada, breu, pràctica, concreta i adaptada a cada circumstància relacionada amb l’entorn de les persones que hi participen. No resulta gens difícil trobar aquest tipus d’educació en el món faller. A mode d’exemple, la pàgina web oficial de la Junta Central Fallera s’hi pot llegir: “23 de gener serà el curs per a jurat de falles en el Saló Museu de la Ciutat Fallera”, “La Delegació de Participació informa que s’han realitzat els cursos CRE amb una inscripció de 494 alumnes”, “El 23 de gener es farà el de RGCRE. Es vol realitzar unes xarrades informatives en els casals per a informar als fallers infantils de l’ús dels elements pirotècnics”. Aquest tipus de formació possibilita l’accés a un aprenentatge organitzat que empodera a qui el rep i facilita la seua inclusió en la comunitat desenvolupant competències clau.

En moltes ocasions l’educació no formal s’encamina i acaba en la incorporació a l’educació formal. L’educació no formal, encara que no proporciona títols acadèmics sí que aporta cultura i eines que motiven a nous aprenentatges i sabers.

I, per últim, l’educació informal menys estructurada i organitzada que l’educació formal i no formal. Es tracta, en realitat, de l’aprenentatge individual. Són activitats que ensenyen, que eduquen a la persona, ja siga en casa o en el carrer, en cada espai on es desenvolupa la vida.

Grans pedagogs com Francesco Tonucci o Paulo Freire reconeixen que la societat, com a comunitat educadora, ha de participar en la creació de coneixement. Les famílies, la societat, les institucions, les organitzacions i cada ciutadà o ciutadana formem part d’un col·lectiu que educa i ensenya les generacions futures, per eixe motiu ha d’haver-hi un compromís i una aposta seriosa d’implicació.

Si aquesta educació informal l’apliquem al món de les falles té un gran ventall de possibilitats. No hauríem de perdre de vista aspectes tan importants com fer que els xiquets, xiquetes i joves visquen amb seguretat als carrers del barri els dies que dura la festa, no cal esperar que les forces de seguretat siguen les úniques que facen un entorn segur, també els adults podem vigilar i impedir pràctiques delictives o punibles en la nostra presència. Hem d’ensenyar com es pot viure amb pau des de l’exemple. Tractar-nos amb educació, empatitzar amb els veïns i veïnes que no viuen ni participen de les falles. Respectar horaris i permisos per ocupar espais, és educar en ciutadania.

Acostar-nos a la cultura des de la base científica amb un aval universitari i de prestigi, engrandirà i donarà valor a la nostra cultura i tradicions. Respectar la igualtat i la diversitat sexual, defugir i rebutjar les actituds masclistes i promoure un comportament amesurat i sensat, definirà el context educatiu per als futurs adults.

L’escola ha de contribuir a desenvolupar un pensament crític, creatiu, capaç d’ajudar a prendre decisions encertades, i ho ha de fer des de la inclusivitat. Les polítiques educatives, l’entorn social, el barri, el municipi, ha d’ajudar perquè no hi haja diferents ritmes d’aprenentatge, desigualtats educatives, impediments en els accessos al saber ser i al saber fer. En definitiva, si volem viure en una societat justa, lliure, democràtica, igualitària, solidària, respectuosa

amb el medi ambient, amb les diversitats culturals, religioses o sexuals, en pau i en harmonia, la societat en general ha de col·laborar en transmetre una educació en valors que fomente la curiositat per aprendre i aprecie el treball docent i la funció necessària i imprescindible de l’escola. Perquè l’educació formal, tant la de règim general, Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional, com l’educació de règim especial, Ensenyaments Esportius, d’idiomes, de Música i Dansa i d’Arts Plàstiques i Disseny i Art Dramàtic, a més de l’Educació al llarg de la vida i la universitat, ha d’arribar per igual a tots i totes. I, a la vegada, la societat ha de col·laborar i participar amb els centres educatius, ha de col·laborar i participar en la formació i l’educació no formal i informal, pel bé de la pròpia comunitat.

La carta de les ciutats educadores que recull els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat, al preàmbul diu: “Avui més que mai, la ciutat, gran o petita, disposa d’incomptables possibilitats educadores, però també poden incidirhi forces i inèrcies deseducadores. D’una manera o d’una altra, la ciutat presenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius”. O siga, que cal intervenir unint totes les sinèrgies educadores formals, no formals i informals de què disposa l’entorn social per aconseguir una formació integral però també, i molt importat, per fer front a tot allò que fa que es perda l’educació rebuda, les conseqüències de la qual cosa són catastròfiques. Perquè quan parlem d’educació ho fem des de la nova visió de l’educació que fa la UNESCO, una educació que s’entén com un bé públic, holística, ambiciosa i inspiradora.

En el reconeixement de la UNESCO a les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la humanitat diu: “Transmesa en el si de les famílies, la pràctica d’aquesta festivitat cultural reforça la cohesió social i propicia la creativitat col·lectiva de les comunitats”, hauríem d’afegir que aquesta transmissió va acompanyada de moltes emocions que són, segons la neuroeducació (unió de neurociència, psicologia i educació) les que influïxen en la nostra manera d’aprendre perquè les emocions són imprescindibles quan raonem o prenem decisions però també afavorixen l’aprenentatge

i activen els mecanismes de la memòria quan són positives. Tota la informació que ens arriba a través dels sentits està associada al procés cognitiu, ens permet assolir cert grau d’abstracció i generar noves idees. Així mateix, actualment la neuroestètica pot explicar, des d’una base científica, algunes de les claus sobre el funcionament del cervell durant el procés creatiu de l’artista i el plaer estètic en l’espectador. La creativitat i les activitats artístiques milloren els processos cognitius al posar en funcionament diferents àrees del servei de manera simultània. L’art també ens ajuda a aprendre, a estimular l’aprenentatge.

I no oblidem la transgressió de les falles. Francesco Tonucci diu que “una educació rígida, repressiva, que exigix únicament submissió i obediència, incita a la trangressió”. L’educació necessitat un poc de la transgressió infantil i juvenil perquè d’aquesta manera les metodologies es mantindran actives, actualitzades a les necessitats i adaptades a les diversitats. Cal reconèixer la funció de la transgressió en el desenvolupament de la llibertat d’expressió, del pensament crític i de la creació artística.

Que l’educació i les falles mantenen un diàleg pedagògic és evident. Que educar és cosa de totes i tots, també. I que, com diu Kant, l’educació farà la dona i l’home que volem ser i fer.

Mercé Durà Súbies

Faller/a es naix?

Conec moltíssims casos de fallers i falleres que nasqueren al si d’una comissió, que heretaren el sentiment faller del seus pares, que estos heretaren dels seus respectius progenitors.

Però també en conec dels que no vénen de família fallera, dels que des que van nàixer, el seu cor palpita al compàs d’una traca i contemplen embadalits ninot per ninot de cadascuna de les falles que es planten al seu entorn, que observen des de l’altre costat del carrer com els fallers treballen, disfruten i viuen esta festa tan especial.

Potser estos xiquets i xiquetes, demanen any rere any el seu desig a les flames, potser el seu major somni siga pertànyer des de dins a esta festa i potser no aconseguisquen comprendre perquè en sa casa no comparteixen este sentiment tan fort que no els deixa en pau ni un moment.

Sí, xiquet; sí, xiqueta; si al llegir estes paraules us sentiu reflectits, si una llagrimeta d’un barreig d’emocions i pena esvara per la vostra galta, heu nascut fallers… Encara que no formeu part d’una comissió de la manera que us agradaria, segurament us sentireu part d’alguna en el vostre cor. Això a soles vol dir que eixa ha sigut la vostra elecció.

Heu nascut fallers, encara que no us engalaneu amb robes valencianes de segles passats en tots els passacarrers.

Encara que no ofreneu cada mes de març a la nostra, a la vostra patrona, heu nascut fallers. Encara que als vostres pares no els agraden les falles, encara que el vostre iaio no haja sigut fundador d’una comissió ni la vostra iaia fallera major.

Xiquet, xiqueta, si t’agraden les falles d’una manera boja, inexplicable, incomprensible, si t’agrada despertar-te amb el so dels masclets, si l’aroma de la pólvora t’enamora… has nascut fallera, o has nascut faller.

36

Si no entens perquè alguns amics desitgen que març arribe per anar-se’n lluny d’ací, si no conceps una vida sense falles, si no te les pots llevar del cervell; xiquet, xiqueta… has nascut fallera, o has nascut faller.

No patisques, perquè este sentiment no hi haurà aigua que l’apague, ni vent algú que puga amb ell, i encara que en este moment no siga possible, encara que siga difícil… algun dia de la teua vida seras allò que somniares, formaràs part activa de este món faller.

Teresa Aparicio Matallín

Una falla tan igual, tan diferent, tan especial.

Enguany la Unesco s’ha quedat enamorada de les nostres festes especials.

Perquè allò que és especial és diferent, i porquè allò que és diferent sempre té un atractiu únic. I moltes vegades, quan assaboriexes el diferent, descobreixes que darrer del seu encant inicial hi ha una qualitat amagada que t’ompli de sabor.

Unesco ho ha descobert en les nostres festes josefines, i hui la Falla Luis Cendoya busca fer el mateix amb una enigmàtica falla que es troba en un entorn allunyat dels monuments marcers, però que beu d’ells per intentar crear un submón paral·lel a l’oficial de les nostres festes.

A les afores de Sagunt, enclavat en el turó de Sant Cristòfol, baix mateix de la nostra escola d’educació especial, es troba un centre replet de persones especials i diferents, que dia a dia lluiten per a què les societat els veja integrats en ella.

I ho fan mitjançant els seus somriures i el treball diari en els Tallers Ocupacionals. La seua discapacitat intel·lectual no supon cap problema a l’hora de realitzar treballs amb vimen, reciclar paper i cartó, cuidar els exteriors del centre com la gespa o les plantes que els envolten, donar formes màgiques al fang o mantenint la centenària artesania de la ciutat de Sagunt: el conxe.

Treballen i venen els seus productes en el mercat municipal, mentres fan esport en el poliesportiu, o fan senderisme pels nostres camins, o naden en les nostres piscines. I tot això perquè no busquen ser integrats, sinò que s’hi senten ja integrats en la nostra societat. Sols faria falta que existiren molts “Unescos” que els descobriren i se sentiren orgullosos de comptar amb ells com un més.

38

I com un més, en març emana en la pista un monument dels molts que enriquixen la cultura de la nostra ciutat. És la Falla del Centre Ocupacional Sant Cristòfol.

Durant tot l’any, els ninots han anant cobrant vida, per a lluir majestuosos els dies previs a Sant Josep. I és que no totes les falles es cremen el 19. Dies abans es pot disfrutar del color de les banderes i l’olor a xocolata que tant els agrada.

I resona la música tradicional valenciana, que és ballada amb gràcia i devoció pels nostres fallers durant tota la setmana, esperant el dia de la cremà.

Es vestirà la fallera major, que estarà guapíssima, i baixarà les escales del braç del president. Orgullosos, contents i feliços de rebre els víctors dels seus companys, de les famílies assistents a l’acte, i de les persones que treballen amb ells i per a ells durant tot l’any.

S’escoltarà una mascletà com a preludi a l’ofrena de flors en què participaran tots els assistents de l’entitat. I revisaran els diferents ninots d’esta falla que té tot el mèrit del món per a sentir-se també reconeguda per l’Unesco com especial. Perquè ells ho són. I perquè la diferència no és un obstacle per a amar esta festa i per a sentir-se partíceps d’alegria general de tota la ciutadania.

Disfrutaran de la seua falla, mentres es devorada per les flames, i ofegada pel bon fer dels nostres volguts bombers, a qui sempre es rep amb besos i abraços.

La música s’apagarà, i l’olor a pólvora es dispersarà, i ells continuaran amb les seues artesanies diàries, i en el seu somriure es dibuixarà l’esbós de “la falla de Sant Cristòfol” de l’any que ve”.

Hui Luis Cendoya s’ha aguaitat a una falla que no està en la secció especial, però que sense dubte ho és gràcies a la tendresa i la màgia d’estes persones diferents que volen sentir la festa amb la mateixa integració i amor que qualsevol persona a la que anomenem erròniament “normal”. Perquè tots som iguals, integrats en una societat tan ricament diversa.

Pedro José Rubio Miguel Director del Centre Ocupacional Sant Cristòfol

Història d’un compromís social.

Altra realitat és possible.

L’Associació Cultural Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent, Cronista, va nàixer fa 22 anys. Som una falla jove que des dels nostres inicis hem sigut conscients de la importància de fer coses al nostre barri, al nostre poble, al nostre entorn més proper, d’intervindre en ell, en definitiva. Les nostres accions inicials van ser puntuals per tal d’aconseguir diners per a persones que necessitaven ajuda econòmica: una família a la qual li feia falta financiació per a viure a Barcelona durant el temps en què anaven a operar el seu fill a la Clínica del Doctor Barraquer, Entitats locals que treballen a Torrent com ara: Fem futur, Cáritas, Creu Roja, Hogares San Martín de Porres, Fundació Nova Vida,... de tots els colors i de totes les confessions. Estes accions per aconseguir diners, sobretot, es concretaven en la tómbola del mig any: aconseguiem joguets, aportacions de comerços i ho sortejàvem. Al 2009 ens plantejàrem que havíem d’intentar fer-la amb una Associació que estava també creixent com nosaltres, ADISTO, Associació de persones amb diversitat funcional de Torrent. I ahí se n’anàrem.

En un principi, la nostra intenció era fer la tómbola, com sempre, com tota la vida, però vam caure a les seues mans, rendits als seus encants, els d’un equip de treball amb moltes ganes de fer coses, pares i mares amb una gran implicació i el que era més important, amb un missatge que transmetre i que era el lema d’eixe any i ha estat el de sempre entre Cronista i Adisto : “U MÉS”.

Eixa reunió de treball amb tècnics, voluntaris i pares va anar ampliant-se i els objectius van canviar. Ara els membres d’Adisto, els socis, anaven a ser els nostres artistes fallers. El nostre monument infantil va ser íntegrament realitzat per ells i els dies de les paelles anàvem a vindre a compartir amb ells eixe dia tan important, i anaven a participar a la cercavila amb la Xaranga L’enramà del dia 17 i a més, els màxims representants de la seua falla, de la seua comissió, anaven a desfilar amb nosaltres el dia de l’ofrena, i anàvem a fer una xarrada i una exposició de fotografies al nostre casal i un passe del curt “Ú mes” i quan se n’adonàrem, tant uns com els altres, haviem fet un projecte, un projecte anual, un projecte integral.

42

El nostre monument el van realitzar de manera tan espectacular els socis d’Adisto que va obtindre el premi “ingeny i gràcia”, i aprofitant que els el volíem oferir a ells com a artistes, vam organitzar una desfilada amb xaranga inclosa per tot Torrent.

D’ahí fins ara, com diuen les cançons, va ser “el començament d’una bonica amistat”, una amistat que hem estat conreant al llarg de vora set anys, una amistat que és vertadera i sincera, una amistat basada en la confiança i en saber que els dos estem quan l’altre el necessita. Tal volta puga sonar com una fanfarroneria que es diu d’aquell que coneixes més que a un amic, però com totes les relacions, es demostren amb fets, i d’eixos des del 2009 fins ara hi ha un fum.

Junt amb ARTIC (Alcohólicos Rehabilitados de Torrent i Comarca) ens juntàrem per fer un programa als Centres de Persones Majors de Torrent, CERCA DE NUESTROS MAYORES, concretament al Centre de Majors Santa Elena i al Centre de Majors de la Marxadella, un programa que oferíem i de fet encara ho fem, amb activitats per a les persones residents, la confecció de la Creu de Maig, espectacles per part dels grups d’artistes d’Adisto, xocolatades i sucs saludables amb ARTIC, una iniciativa que pretén participar de la vida del Centre on poder gaudir d’una estona agradable amb els nostres majors. I dic pretén perquè encara any rere any hem anat les tres entitats al Centre de la Marxadella.

Este exercici va ser el més productiu en quant a activitats, els tres mateixos mostequeters ens clavàvem en una més grossa, DESCOBRINT TORRENT. Des de sempre hem pensat que Torrent, té un patrimoni cultural espectacular i molt ric i que s´ha d’ensenyar i hem de conéixer-lo tots i quina millor manera de fer-lo que jugant i relacionant-nos les tres entitats, els socis d’Adisto, els xiquets i les xiquetes de la falla i els socis d’Artic. Així que, dit i fet, vam parir un joc, una gymkana per grups i amb proves, en què els equips que barrejaven fallers i socis, anaven descobrint

el nostre patrimoni torrentí. Comencem sempre amb un esmorzar a la Torre i una visita guiada al nostre més característic edifici medieval, al llarg del poble, als llocs més emblemàtics: el museu de l´horta, l’hort de Trènor, l’Ajuntament, el granerer, l’arxiprestal, la plaçeta de l’era, fins a sis equips fins a sis llocs, sis actors caracteritzats que ensenyaven als participants, amb dramatització qué era i quina era la importància del lloc on estaven, què es feia a cada lloc important, integrant així totalment els membres de totes les entitats.

Els nostres xiquets, actors de “les terretes” han actuat en multitud d’ocasions a la presentació fallera d’Adisto i com no, els nostres representants, Fallera Major, Fallera Major Infantil i Presidents han participat des de l’any 2.009 als actes fallers d’Adisto, el dia de les paelles, l’ofrena i la cremà de la falla. No vull deixar de nomenar un element important a tots estos actes també i que no seria just que deixàrem fora d’este recorregut i que és la xaranga l’enramà. 20 anys porten sent la xaranga oficial de Cronista i des del primer any amb Adisto també ho son de la nostra associació germana. Ells els acompanyen cada any a cada acte faller.

El projecte de l’any 2014, el nostre monument, va tornar a ser especial junt amb el Col·lectiu Soterranya, entitat torrentina amb valors com ara la justícia social, la pau, la solidaritat i el desenvolupament sostenible. Vam fer que “l’arbre dels desitjos”, un cadafal construït íntegrament de vareta, un arbre que el dia 15 apareixia amb només les seues branques nues i sense color, envoltada per homens grisos, els del conte de Michael Ende, “Momo”, els personatges que volen tornar tot el món igual, sense color, sense imatges positives. Però la societat, les idees, les actituds i les persones poden actuar per donar color a la vida i per esborrar eixos hòmens grisos, eixes idees, i el férem així al llarg de les falles. Per donar color a les branques de l’arbre vam canviar cintes de colors per un kilogram d’aliments no peribles arribant a 800 kilos que van anar destinats al Banc d’Aliments de Torrent. Estes cintes van ser confeccionades íntegrament pels membres d’Adisto. Este exercici, este important col·lectiu es va sumar a les accions que fem amb Adisto.

Com no, l’any següent al projecte Taracea i Ekklesia de la Falla Nou Campanar confeccionada per Miguel Arraiz i David Moreno, formàrem tots dos part del projecte social que envoltava la tan famosa darrera falla. Ells, els socis d’Adisto i els xics i xiques que estaven al sistema de Reforma de la Conselleria de Benestar Social van ser els encarregats de fer el pis de la falla, formant distints dissenys del famós Mosaic de Nolla.

I l’any passat, també participàrem al projecte Junts fem Torrent, un projecte que va oferir alternatives d’oci i temps lliure als menors del Centre de Dia de Laura Vicuña on entitats torrentines, Cronista, Adisto, Corazones Solidarios, Colectiu Soterranya, Artic, vam actuar conjuntament per aconseguir l’objectiu de l’ús responsable de l’oci i el temps lliure d’un grup de més de 30 xics i xiques veíns de Torrent.

Enguany, com no podria ser d’altra manera, tenen un lloc important i predominant al nostre projecte social.

“Igualment diversos”, és el nostre lema d’enguany i quin millor exemple de diversitat que Adisto i quin millor eixemple d’integració que la nostra relació.

Este podria ser el nostre recorregut d’accions que al llarg de la nostra vida en comú hem fet junts, però la nostra relació Adisto Cronista, Cronista Adisto, com podeu veure al llarg d’esta història va molt més enllà.

Des de l’any 2009, nosaltres, Cronista, ens hem convertit en l’altaveu de les accions del nostres amics, ens hem convertit en la ferramenta de la normalització i són molts els exemples que us faré arribar, on s’han incorporat o tenen presència que abans no hi tenien:

1.- Als primers actes fallers d’Adisto, acudíem els fallers de Cronista, tant els nostres representants oficials com els fallers als que ens naixen les ganes de col·laborar i formar part de la seua vida. A la seua primera presentació fallera, només la falla Cronista va anar. A dia de hui, a la darrera presentació fallera, la de l’exercici 2016 van acudir totes les comisions de Torrent a més de les Falleres Majors i les seues Corts. De fet s’ha convertit en un acte més al que ara totes les Comissions Torrentines acudeixen.

2.- Poc a poc els membres d’Adisto han estat convidats als actes organizats per la Junta Local Fallera de Torrent, tant els seus màxims representants President i Fallera Major com la resta de mebres, actuant en diverses ocasions els diferents grups d’artistes que tenen com ara: Patracolà o Perfussió.

3.- Al món de les falles torrentines es conta cada vegada més amb ells per a confeccionar els regals o detalls de les comissions.

4.- Han estat cridats en més d’una ocasió per a participar a les presentacions de diferents comissions torrentines.

5.- Participen com a espectacle al descans, mentres delibera el Jurat, del concurs de Playbacks de les Falles de Torrent.

Però hem de dir que la nostra relació, la nostra participació amb ells ha tingut un important efecte de contagi a Torrent. M’explicaré. Comencem a treballar amb Adisto fent una tómbola i ells ens regalen una meravellosa falla, d’ahí ampliem el ventall de Associacions Torrentines i sumant Artic, Cerca de Nuestros Mayores i el Descobrint Torrent ja en som tres. Continuem pensant, maquinant i “conspirant” i s’afegeixen els amics del Col·lectiu Soterranya, a més a més, als quatre s’afegixen Corazones Abiertos i el Centre Laura Vicuña.

Anem fent créixer entre tots el teixit associatiu del nostre entorn, fem créixer la necessitat del treball en xarxa, el treball vertaderament productiu entre els membres de la societat torrentina. S’ha creat un moviment amb una sinèrgia que a poc a poc va creixent i a cada exercici a cada projecte, a cada any són més les Entitats que van sumant-se al “carro” de la normalització, de la integració de les persones amb diversitat funcional de Torrent gràcies a les accions que realitzem tant uns com els altres. Gràcies a que tots tenim una voluntat inclusiva, una voluntat oberta i unes actituds que conviden al treball cooperatiu que van a produir beneficis immediats en aquells que volen participar, perquè a banda que les nostres accions fan i creen un benefici amb els beneficiaris: socis, fallers, els primers beneficiats som nosaltres com a entitat i com a persones.

Com a entitat perquè en el nostre cas ens dóna un ADN propi, una marca de qualitat, un element distintiu de la resta, allunyat de les meres apariències i postureo irreial. Després de 20 anys pense que puc dir-lo.

Com a persones, pel benefici personal que ens aporta, allunyat del sentiment paternalista i assistencialista de “vinc a ajudar” o “el faig per ells”. No, i mil vegades no, els primers beneficiaris i beneficiats som nosaltres, pel creixement personal i col·lectiu que suposa créixer i desenvolupar-se com a persona donant cabuda i fent part de la teua escala de valors la integració i la plena inclusió de les persones amb diversitat funcional, de manera egoista, el primer beneficiat és ú mateix. És natural la inclusió dels dos en projectes en comú, en projectes on sempre tenim cabuda, on sempre ens diguem que sí, perquè als amics sempre els has de dir que sí. L’any passat, els socis i professionals d’Adisto feren una visita a la guarderia de la Casa Caridad i s’adonaren que els xiquets i les xiquetes que alli van no tenen regals quan fan els seus aniversaris. De seguida, cridada: “passa açò, què és el que podem fer?”, i va nàixer Corazones Solidarios, cors de tela de tratges de valenciana donats per Indumentaria Esteve, confeccionats íntegrament pel taller de mares i socis d’Adisto, venuts a la Falla Cronista per fer un total de 1.200 euros.

La falla d’enguany d’Adisto, va ser especial, gràcies al treball d’un grillat de les falles, gràcies a un malalt de falles, Ferran Martínez, que va aconseguir que més de 10 artistes feren un ninot per fer el seu monument, artistes fallers com ara: David Moreno, Vicente Francisco Lorenzo, Raúl Martínez Chuky, Grego Acebedo, Carlos Orts, Gio, Sergio Fandos, Toño Savall, Ramón Solaz i el Grupo Imaginarte Taller Creatiu van donar vida al monument “Gravedad Zero”. Dins d’un projecte innovador com: “quiero un cachito de ti”, cadascú d’ells aportà un ninot per fer una escena del monument.

Per als socis d’Adisto quan parles d’una falla sempre, sempre parlem de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve.

Per a un xiquet o una xiqueta de la Falla Cronista quan veu una persona amb diversitat funcional sempre pensa o diu: “Papà, eixe xic és d’Adisto, no?” Personalment puc contar distintes anècdotes amb els meus fills com a protagonistes, com quan el Daniel, que ara té 9 anys, esperant a la cua del Mercadona va veure un xic amb cadira de rodes amb paràlisi cerebral i sense més es va posar a xocar-li la mà i a dir-li coses. Hauríeu d’haver vist la cara de la mare del xaval de la cadira de rodes, era una cara de sorpresa i d’alegria, i per suposat, la del xic. Xicotets gestos fan grans revolucions...

Però després de tant de temps parlant d’activitats i de projectes he de dir, que el més important tant d’una entitat com d’un altra, som les persones, els professionals, els socis, els voluntaris, els fallers, tots són els “culpables”. Els

culpables de fer que des de l’inici de la nostra relació amb actituds obertes i vertaderament inclusives es donaren condicions per anar conreant una llavor que poc a poc anà donant fruits. A Cronista hem treballat tots estos anys amb més de 20 entitats però només amb Adisto existeix esta relació del dia a dia, esta relació com a les millors i més grans de les amistats, eixa que només amb una mirada tenim prou per saber com està l’altre i que és el que necessita.

El primer projecte amb què ens coneguérem era “U més”. “U més”, és el millor resum de la nostra relació, de la nostra vida en comú, és l’exemple perfecte de la integració de les persones amb diversitat funcional. Nosaltres, afortunadament, considerem que és un camí en comú que estem fent pas a pas i que a cada pas fem una etapa, a cada pas la integració de les persones amb diversitat funcional està molt més prop gràcies a les accions conjuntes, gràcies al treball des de la igualtat. Quan fem coses junts no considerem que res del que fem hem d’adaptar-lo perquè vénen els d’Adisto, no, tots ho fem en la mesura de les nostres possibilitats, tant ells com nosaltres.

La naturalitat amb què ens relacionem dóna com a resultat la integració, que és, des de sempre, l’objectiu prioritari d’Adisto. El nostre, el de Cronista, sempre ha estat el mateix, participar al nostre entorn, intervindre, fer acció social. Les falles som part de la societat i tenim capacitat d’intervindre en ella, perquè com va dir algú de Cronista, “a les falles no només fem festa”.

Som fallers. Som Cronista.

Vicente Àngel Barbera

Proclamaciรณ Falleres Majors

54

55

56

Exaltaciรณ Falleres Majors FJFS

58

59

Presentaciรณ Falleres Majors

60

9 d’Octubre

66

Setmana Cultural

70

72

Visita Reig Mags i Betlem

74

Socis d’Honor PRESIDENT HONORÍFIC President de la Diputació de València D. Jorge Rodríguez Gramage

Administración de Loterías Amparo Baeza Esteban Ángel Ortiz y Sra. Antonio Fresno y Sra. Bar Zona Franca Benjamín Pérez López Familia Fresno Solaz Familia León Sánchez Familia Morales Sanchis Fanny Arce

Fernando Biosca García Floreal Esteban Floristería Sayas José Luis Soriano López José Pérez Zamora José Sanchis Blat y Sra. Luis López Marzal Martin Mellado Martínez Ramón Allueva Domínguez Vicenta Borras Sánchez

Socis Administración de Loterías Nº 2 Agustín Albalat Chillida Agustín Cervera Aitana Casado Ferruses Alberto Martínez Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez Lacomba Alfredo Sánchez López Amado Vicente García Amparo Aliaga Amparo Almela Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Sanz Franc Ana Argente Ana Mª Herranz Viel Ana Ponce Ángel Andrea Tormo Hernández Ángel Ballester Gómez Ángel Ortiz Calvo Ángel Pérez Calderaro Ángela Cócera Díaz Ángeles Yuste Antón Angelita Pérez López Antonia Agudo Antonio Andrés Micó Antonio Díaz Martí

Antonio Montesinos Antonio Sánchez Sánchez Araceli Ruiz Ayuso Arantxa Gil Pérez Azucena Díaz Berzosa Balbina Giménez Jarque Beatriz Guillem Vidal Begoña Pérez Aucejo Begoña Rojo Cantero Briadna Victoria Boix González Calzados Calzamar Carla Morales Fernández Carmen Aspas Marzo Carmen Bellido Tejadillos Carmen Pérez Pelegrín Clara López Gimeno Concepción Martín García Cristina Flórez Amorín Cristina Solaz Giménez Cristóbal Muñoz Torres Daniela Sánchez Alcaraz Dionisio Herranz Renau Dulcinea Fuertes Villalba Eduardo Benet Cases El Desván Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado

78

Emilio Pires Vivancos Enric Campos Carbonell Enriqueta Vicente Establecimientos Clavel Flores Sayas Francisca Cases Sancho Francisca Martínez Molina Francisca Partida Rayas Francisco Escobar Valverde Francisco Fabra Oliva Francisco Villar Ripoll Herminia Martínez Verdugo Hilario Martínez Laizón Hortensia y Juan Domingo Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Javier Aparicio Blasco Jesús López Ortega Joel Castillo Simón Jorge Cruz Dueñas José E. Maravilla Peiró José Javier Sánchez Alonso José Luis Muñoz Gutiérrez José Mª Fernández Ortín José Mª Más Muñoz José Mª Piró Beltrán José Más Estal

José Mesa Martínez José Vicente Aparicio Blasco Juan Antonio Ballester Juan Baeza Juan Bautista López Mauri Juan Bautista Martínez Devesa Juan Carlos Requena Fresno Juan Carlos Fresno Larrabeiti Juan Vayá Horguín Juan Vicente Solaz Giménez Juana Cayuela Juanjo de la Cruz Juanjo Gil Carbó Julia Esplugues Julián Castellanos Lillo Laura Albalat Paredes Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Maravilla Rodríguez Lourdes Lázaro Sola Lucía Ángel Calabuig Lucía Campos Martínez Luis Cuadau Marco Luis Eduardo Ramos Mª Teresa Torres Vaquero Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Fresno Ortiz Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Carmen Lasheras Ródenas Mª Dolores García Blasco Mª Elena Martínez Zaballos Mª Inés Sola Romero Mª Jesús Luengo Cervera Mª Jesús Muñoz Gutiérrez

Mª Jesús Muñoz Lorenzo Mª José Beltrán Sanz Mª José Martínez Martín Mª José Narbón Sorroche Mª Julia Guillén Delgado Mª Luisa Biosca Mérida Mª Luisa Torres Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Vinuesa Veral Mª Teresa Carrascosa Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Manuel Lacoba Rosúa Manuel Vallés Sorribes Marga Sánchez Aleixandre Margarita Martínez Biosca María Catalá Berná María Jordán Domínguez María Martínez García María Mauri Gallart María Navarro Romero María Solaz Salvador Marina Tel Pérez Marta Forés Biosca Marta Sánchez Matallín Merche Jiménez Ruiz Milagros Munuera Romera Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Mónica Cabellos Montse Sánchez Alixandre Nadia Ortiz Nerea Tomás Parrilla Niurka Berná García

79

Noemí y Thalía Anreus Molina Ofelia Monreal Pablo Molina Ballester Pablo Sanhermelando Lasheras Pastelería La Moderna Paquita Bellido García Pedro Ballester Juliá Pedro Más Muñoz Pinturas Samper Puri Berná Fuertes Radoika Ortiz Aleixandre Rafael Garrido Montesinos Raquel Bernat Guerrero Raquel Cosín Raúl Vicente Martínez Roberto González Rosa Mª García Fernández Rosa Mª Requena Fresno Salvador Adam Vidal Salvador Sánchez Martínez Salvador Sebastiá García Sandra Rodríguez Moral Silvia Edo Lozano Silvia Silla Rueda Vanesa Domínguez Martín Vanesa Martínez Herranz Vicente Morales García Vicente Santibáñez Arres Zaraida Mellado Muñoz Zoe Rubio Mellado

Col·laboradors Joyería Mercè Kamala Kathy Soto Laboratorio typ Lacruz Inmobiliaria La Pérgola La Quintería Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia Le Petit Détail Lonja Lonja –II Moers Monserele NH Puerto de Sagunto Óptica Mediterránea Peluquería Dori Peluquería Nuria Edo Pentagrama Espectáculos Restaurante Cánovas Pizzería Mariotti Ruiz Martínez Estilistas Sabor del Monte Samper Tendencia Única Viza-Zaballos Vora Riu Ximo’s Zona Franca

A L’Antiga A mi manera Admin de Loterías nº2 AutoEscuela J.Motos AutoJuste Berná Joyeros Bodegas Micó British English Center Broseta Cafetal Luxmar Carnicería Cañas Charcutería Rosabel Churrería Mare Nostrum Colorauto Construciones Eugenio Creaciones López DAU Arquitectos David Parrado Abogado Destellos de Fiesta Ecoas El Charquito El Faro El Lloc dels Fallers Fernando Herrera Podólogo Floristería Decoración Diseño Floristería Sayas Frutería Rosabel Ganadería El Cid Industrial Vima

80